Quin despropòsit! Un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea. Hola, hola, hola, bona tarda, què tal, com estem? Segon episodi, no? I tant, i molt preparats i amb moltíssimes ganes, com sempre.
Avui què portem, Mar? Avui us portem un especial Dia de la Dona perquè, com molts sabreu ja, suposo, demà dissabte, dia 8 de març, és el Dia de la Dona. Correcte. I, per tant, vam pensar, per què no els portem una mica de notícies fresques relacionades amb les dones?
Sí, i també hem portat una cosa bastant especial. Hem fet alguna cosa aquesta setmana, que després ja ho escoltaran, però jo crec que els agradarà bastant. Exacte, no facis massa spoiler, eh? No, no, jo no faig res. Però també hem de comentar la rebuda del primer episodi, de la gent, que els ha agradat bastant. Si ens han arribat molts comentaris, continueu a fer-los arribar, perquè ens posen molt i molt contents i ens motiven a continuar amb aquest projecte, no? Podem explicar alguna anècdota del primer programa? Quina anècdota vols explicar?
Bueno, com que el temps va anar molt ràpid, podem dir, no? Vam tenir algun problema amb el temps, però res que no es pugui solucionar. Totalment. Avui, Guillem, prometo que et deixaré parlar una mica més, vale? Vale. M'ho promets? T'ho prometo. Vale, això esperem, després ja t'ho recordaré. D'acord, després m'ho tires en cara, si vols. Perfecte. Doncs mira, Guillem, aquesta setmana...
Jo volia portar, sobretot, notícies positives relacionades amb el dia a la dona, però fent cerca, clar, jo buscant, no?, a veure si trobava, no ho sé, notícies com, per exemple, doncs, una dona científica treu un estudi, tal, tal, tal, tal, tal. I, al final, cercant notícies positives, he trobat més notícies negatives que positives. No pot ser, això. Una conclusió ja per treure des de l'inici del programa. Mhm.
Com, per exemple, he trobat alguns titulars negatius. A veure, explica'ns una mica aquests titulars. Mira, per exemple, he trobat titulars negatius com, per exemple, aquest titular de El Público, que diu que la justícia de Navarra rebaixa la condemna a un home que va violar una nena de 13 anys i alega que semblava tenir més de 16.
Comencem forts. I tant que comencem forts. Aquest altre també del diari Público, que diu que Justo utilitzarà el fons del pacte d'estat contra la violència de gènere per a impulsar la família i la natalitat. Continuem, per exemple, amb aquest de La Vanguardia, que diu, li toca els pits a una dona en un restaurant i acaba detingut.
Amb el país, ultimàtum de l'Institut Català de les Dones a un forn perquè retiri un anunci de dones en roba interior. D'aquest se n'ha fet molt rassó a les xarxes socials, no sé si ho has vist. Sí, algú he pogut veure. I el diari Ara, que diu que el 25% de les dones del món no es poden negar a mantenir relacions sexuals.
I què n'opines d'aquest de 20 Minutos? Que diu, Espanya necessitaria 37 anys més per tancar la bretxa de gènere. Home, comptant que tu i jo tenim 23-24 anys, això vol dir que ens anem quasi als 60 anys fins que això sigui igual. Perfecte. És a dir, quan em jubili ja començaré a cobrar el mateix que un home, no? M'estàs dient. Però, Mar, no tot és negatiu. No. També portem notícies positives. Sí, va, siguem una mica Mr. Wonderful. Sí, veurem si són positives del tot, també. Sí, exacte.
Tenim com, per exemple, la sentència històrica a Dominic Pelicot i el seu ramat de 50 homes culpables de drogar i violar a Giselle. Els jutgers entenen provat que el Francesc va oferir a la seva exmoller sota submissió química i els seus companys sabien que no estaven tenint relacions consentides, excepte quatre. Tots els processaments han estat condemnats per violació arreujada.
També tinc una altra notícia. Milers de dones marxen contra Trump a Washington. Un altre cop apareix aquest Donald Trump en aquest episodi. A les pancartes es podien llegir lemes com a feministes contra feixistes o la gent per sobre de la política. També et porto una altra. I bastant de ració amb l'actualitat. El papa nomena la primera dona ministra d'un organisme vaticà.
La monja italiana Simona Brambila es farà càrrec del Dicasteri per als Instituts de la Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica. Has entès alguna cosa d'això? La veritat és que no, però està bé saber-ho. El papa, amb tot això, com està? Perquè jo em llevo cada matí i és com, ah, i el papa està millorant tal, o el papa llença un missatge contra tal. Per la nit el papa està fatal, diuen que està a punt d'acabar la seva vida, però després al matí diu que esmorza de luxe. No sé com ho fan.
És molt important esmorzar bé, eh? No, sí, sí. Heu de fer com el papa, gent. Molta força pel papa.
Mira, Guillem, jo he trobat aquestes dapositives, a veure què et semblen. El líder de la nova administració diu que Síria no serà l'Afganistan i les dones podran anar a la universitat. L'ONU confirma que ja s'ha iniciat la rehabilitació d'instal·lacions clau en zones relativament estables del país. Boníssima notícia. Home, doncs sí, la veritat. I aquesta què? Molt recent i molt parlada, també. Jen Irmoso sobre la sentència del cas Rubiales. Ara sí que s'ha acabat.
Lluís Rubial és expresident de la Real Federació Espanyola de Futbol. Va ser condenat el 20 de febrer de 2025, el dia del meu aniversari.
Correcte. Per l'Audiència Nacional, a una multa de 10.800 euros per un delicte d'agressió sexual. El delicte d'agressió sexual que tots hem conegut. Correcte, tots l'hem vist. Aquell petó no desitjat, un petó que no hauria d'haver fet, i menys en el seu càrrec. I Geni Hermoso celebra aquesta condemna, que al final potser sí, és una mica condemna, però no acaba...
de fer-nos el pes, jo diria. Diem que és una victòria social, perquè al final és una denúncia que es guanya. Jo diria més aviat que és una victòria econòmica. Econòmica? Però això per al Rubiales no és res. Social també, perquè al final és com dir, mira, no podeu fer que us roti... Dones un altaveu, jo crec que és bastant important que, diguem, en aquest cas, una...
una treballadora d'una empresa gran denuncia el seu jefe per un abús i guanyi, jo crec que és bastant important aquest altaveu que es doni per altres casos, que potser altres dones que es troben en la mateixa situació no ho fan, i ara ja tenen un cas en què s'ha guanyat. També tens raó. Quan tens raó, tens raó, Guillem.
I aquesta també és relacionada amb el món de l'esport i és que Marta Huerta de Aza fa història i es converteix en la primera àrbitra principal del futbol professional. Ha dirigit un partit de futbol professional masculí després de 20 anys dedicats a l'arbitratge i va ser en la trobada que va enfrontar el Burgos contra el Cartagena.
Home, és molt bona notícia. Jo crec que cada cop més veiem més dones arbitrant partits masculins i jo crec que és una molt bona notícia i que en un futur, per què no, totes les arbitres de camp siguin dones. Sí, la veritat és que jo també m'he fixat que en cada vegada hi ha més dones en el món de l'esport. Arbitrant, entrenadores... Jo crec que és bastant important. I el futbol jo crec que al final també té una...
Una imatge, que tota la gent ho veu, és l'esport principal, diguem, del món, i jo crec que això afavoreix molt. És molt important l'esport perquè al final és una representació també de la nostra societat. Bastant. I bé, després també us volem dir que aquesta setmana hem fet una cosa diferent. Correcte. Què hem fet, Guillem?
Doncs aquesta setmana hem sortit al carrer per preguntar a la gent diverses preguntes sobre el Dia de la Dona. Però també, Mar, m'agradaria que donessis una mica de context sobre el Dia de la Dona, diguem-ne. Doncs mira, demà, Guillem, és dissabte 8 de març, el Dia Internacional de la Dona, un dia que celebra i reivindica els drets aconseguits per les dones en tots els àmbits i que també commemora la llarga història de lluites i sacrificis per aconseguir-los.
Tot i ser en part una celebració en l'actualitat i arreu del món, se celebren marxes i manifestacions per denunciar que encara avui les dones no gaudim dels mateixos drets ni tampoc de les mateixes llibertats que els homes i que encara queda molt camí per recórrer i aconseguir aquesta desitjada igualtat.
I per això ara anirem dient quines són les preguntes i quines han sigut les respostes de la gent. Què et sembla si anem amb la primera pregunta que vam llançar, que és si sabien quin era el dia de la dona, en quin dia aquella? Som-hi, va. Saps quin dia és el dia de la dona? Jo ho sé, el dia 28, no? Domete. 28? Sí. Ai, el 8.
Sí, el dijous, que és avui, és avui? El dijous? No, el 7, el 8. Vale, demà. És que ara jo pensava, ja hi som quasi bé, però no. El 8 de març. Doncs la veritat no. Vaig descompensada amb això dels dies, jo. El 8 de març. Què, Guillem, com veus de la gent?
Bé, jo crec que més o menys usàvem perquè també, sempre que falten dues setmanes per al Dia de la Dona, tots els mitjans de comunicació o de televisió donen molt incapeu a que és el Dia de la Dona el 8 de març, però vam tenir alguna patinada també. Clar, al final és un tema que es troba a l'agenda pública, no dels mitjans? Sí. Sobretot ara, com has dit, ahir, per exemple, vaig obrir la televisió i ja estaven parlant sobre el Dia de la Dona. Hi ha programacions especials per al Dia de la Dona. Total.
I a veure, què me'n dius de la segona pregunta? Sí, a la segona pregunta vam preguntar si saps per què el color morat està associat amb el 8 de març? I aquestes van ser les respostes. Saps per què el dia de la dona està relacionat amb el color morat? No. Bé, el dol, potser? No, crec que no. Doncs no, la veritat. Com podem veure, aquest és un tema que sí que agafa molt desprevingut a tothom. Tu sabries contestar, Guillem, si jo ara et preguntés?
Jo, si et dic la veritat, no sabria dir-te el per què del color morat. O sigui, sé que s'associa al Dia de la Dona, però no sabria dir-te on ve històricament. Però veig que aquí tu ens portes el per què del color morat. Explica'ns, Mar. Doncs sí, això. Mira, m'ho va explicar un professor d'història que estimo molt, el Juanji.
Un pató des d'aquí, Joan. Quins records. Sí. I és que, bueno, hi ha diverses teories, però aquesta diguéssim que és la principal, no? Tot es remunta a Nova York, a la primera dècada del segle XX, una època en la qual les treballadores que treballaven en fàbriques patien dures injustícies de condicions laborals.
Com a mostra, per exemple, el botó de la indústria tèxtil on era habitual tancar les treballadores a dins de les fàbriques. Mare meva. Deien que era per evitar robatoris, però jo crec que en certa part també era perquè no poguessin abandonar el seu lloc de treball i seguissin produint. Era una bona excusa. Doncs aquella pràctica va ser precisament l'origen d'una tragèdia ocorreguda el dissabte 25 de març de 1911,
on es va incendiar la fàbrica Triangle Shirtwaist, no sé si ho he pronunciat bé. Jo crec que sí. Que va causar la mort de 146 treballadores. La majoria d'elles eren joves immigrants i que les portes, evidentment, estiguessin tancades va comportar el nombre de víctimes.
Segons s'explica, a la fàbrica es feia ús de grans quantitats de tins i teixits de tonalitat morada, i llavors, diguéssim que quan es va incendiar la fàbrica, el fum que sortia era de color morat, i per aquest motiu expliquen que el color morat és el color del dia de la dona, del 8 de març. Jo he de dir que si hagués estat en el moment de l'incendi i surt un color en el fum, jo no l'hagués encertat.
Jo m'hagués inventat un altre color. Ai, és que això no ho sabeu. Expliqueu-ho, va. El Guillem és del tònic. Pateix del tonisme. Correcte. Llavors, jo crec que hagués vist aquell fum, hagués dit un altre color, i potser hauria sigut un altre color, si l'hagués dit jo. És molt bo, perquè quan estem escrivint el guió o fent pluja d'idees, al final marquem sempre els colors del que ha de dir cadascú, i el Guillem pateix força. Jo haig el meu color preferit. El taronja. Ja està, no ho has tingut més, per cert, ho marco de taronja. No em vull complicar més la vida.
Va, no ens desviem. No, no ens desviem. La pregunta número 3. Sí, doncs mira, vam preguntar a la gent si creia que és necessari continuar celebrant o reivindicant aquest dia. I aquestes van ser les respostes. Creus que s'ha de continuar celebrant avui en dia el Dia de la Dona? No crec que sí. És que sí, perquè per allò que es veu, normalment el que s'està veient és un desastre. És... Avui dia la dona és igual que l'home. No hi ha cap problema.
Inclús treballa més la dona que l'home. Mira, s'ha de seguir celebrant perquè, desgraciadament, fa falta. Però la meva opinió personal és que haver de parlar de dones i d'homes per separat, ho trobo que és una trista pena i sempre em fa un rau-rau per dintre. Em molesta haver de dir el dia de la dona perquè resulta que si no ho diem no es parla de la dona. Bueno, celebrar només, o sigui, reivindicar només que celebrar, però sí, sí, crec que és molt necessari.
Home, jo celebraria, no? I en certa manera també reivindicaria. Però més aviat celebraria. A les dones estem al poder. Celebrar. Per què? Perquè és un regal de Déu tenir dona al món. Perquè s'ha de reivindicar. La dona sempre ha estat en el món i sempre ha tingut un paper importantíssim. Crec que s'ha de celebrar.
Exacte, com escoltava, tenir dones, Guillem, és un regal de Déu. Jo a l'inici, quan vaig escoltar aquesta persona respondre, estava flipant. He de dir que després ho va justificar molt bé. No, no, després ja veureu una altra resposta, que en moltes coses té raó, però a l'inici he de dir que vam posar una cara assanya.
De vegades el món del reporterisme és complicat perquè has d'aguantar... Coses. Sí, reaccions, diguéssim. Ho expliquem, també? Vols explicar-ho? És que et sembla si ho expliquem quan acabem la reflexió d'aquesta pregunta. Perfecte. Però, a part, què creus d'això? O sigui, jo quan estàvem preguntant ho tenia bastant clar, celebració i tot això, però la gent també ens ho remarcava. Reivindicació.
Jo crec que una mica de les dues. Reivindicar, perquè sí que és veritat que no és una victòria total, encara queden molts drets per aconseguir, però també a la vegada celebrar, celebrar que les dones, a través del temps, hem anat aconseguint molts drets, no podíem ni votar...
Estàvem tancades a la llar, cuidant dels fills. Ara tenim cabuda, d'alguna manera, no exactament igual que la dels homes, però en el món laboral. I, per tant, victòria i, per tant, celebració perquè hem aconseguit molts drets i, a la vegada, també reivindicació perquè, tot i haver-ne aconseguit molts, encara en queden molts pendents.
A mi em va agradar molt que la gent ho remarqués, sobretot la reivindicació que ho estan preguntant. Això vol dir que també ho tenen molt al cap i molt present en el dia a dia, que és això també l'important. Jo crec que és un tema que es parla molt, no? Sí, home, està al dia, tot això. Però, quina és la següent? Espera, expliquem l'anècdota. Ahir vam ser increpats, gent. Ens van increpar. Concretament, un senyor... Què ens va dir, Guillem?
Ens va dir de tot, per no dir res. O sigui, ens va dir... Podem dir la paraula? Sí, són expressions que ha utilitzat ell.
Reporters de merda, aneu-vos d'aquí, feu camp. Deja't de fer mierda, ens va dir. Sí. Putos catalanes de mierda. I va insultar el nostre poble. Va insultar el nostre poble. Va dir, vaya pueblo de mierda. No, això no, eh? Aquest senyor anava molt confós, eh? Amb Vilassar, això no es pot... Amb Vilassar no et pots posar. I això sí que ho reivindiquem nosaltres. Però va, seguim. Vinga. Pregunta número 5, eh?
Sí, anem amb la... No, anem amb la pregunta número 4. Ai, és que em despisto. Sí, sí. I què? Els hi vam dir. Creus que hi ha desigualtat encara entre homes i dones? Endavant la resposta. Creus que, per tant, les igualtats entre homes i dones són les mateixes? Jo crec que sí. Te'n pots fer una dona com un home. Igualment. I actualment s'està fent. El que passa és que...
Hi ha machisme i aquest machisme no s'ho troben al cap moltes persones. Sí, però això s'ha fet una mica malbé. Hi ha molt feminisme que només pensa que tot el món haurien de ser dones. El radical. I això també em molesta.
Sí, sí, en molts àmbits crec que hem de millorar moltes coses, hem de seguir reivindicant molts drets i moltes igualtats i crec que sí, que hem de seguir perquè encara no ho hem aconseguit tot. Sí, sí, sí, encara n'hi ha. Per exemple...
A l'hora de la feina, quan treballo, penso que n'hi ha una mica de tot, però de mica en mica sembla que es va regularitzant, però encara hem de seguir lluitant perquè hi hagi aquesta igualtat, però a poc a poc...
I tant que sí. Sí, sí que hi ha. Com per exemple? Salaris. Mai se paga el mateix a una dona que a un home. Si vols fer una carrera professional i tens fills,
no pots perquè és dona i les empreses consideren que vas a desatendre el treball perquè has de cuidar el fill i això és injust Doncs sí, com a conclusió sobretot s'han ressaltat molt les desigualtats econòmiques també les laborals
Sí, la veritat que ha sigut el tema que més han tractat. Doncs mira, parlant d'això, si seguim per aquest camí, volia afegir que a Espanya, igual que en molts altres països, persisteix una bretxa estelarial de gènere.
encara que hi ha hagut avenços en els últims anys per reduir-la, per acabar amb ella, les dones continuen guanyant en mitjana menys que els homes i segons les dades més recents, de fet, la bretxa salarial a Espanya ronda entre el 19% i el 20%, cosa que significa que en general les dones guanyen al voltant d'un 20% menys que els homes per al mateix treball.
Sí, i crec que abans també estàvem comentant, per exemple, la representació de dones, per exemple, a la televisió, als mitjans, coses que veiem, normalment és el que parlem, mira un tema, els late night shows, que dèiem, perquè estan presentats també, només.
Jo el que veig és que sí que hi ha dones en el món de la televisió, però no hi ha dones ocupant llocs importants en el món de la televisió. Parlant dels night shows, que ara has dit això, Broncano a la revuelta, Pablo a l'Hormiguero, l'Intermedio, el late night show del Marc Giró, tots homes. Volem veure dones, sisplau, ja. Jo crec que és una cosa que tampoc ens fixem directament, però després, quan ho comences a pensar indirectament, dius, ostres, i per què no és al revés? També.
Sí, una mica el mateix passa a la política, no creu? Sí que és veritat que ara últimament veiem més polítiques, però de sempre jo recordo de veure el Congrés de los Diputados tot d'homes amb corbata. Com més passi el temps, jo crec que més greu serà la notícia de la primera presidenta del país. Jo crec que com més passi el temps, més greu serà la notícia, també. I una cosa que hem remarcat molt, aquest últim home, era que moltes dones han de deixar les seves carrers professionals per fer-se càrrec dels fills.
Doncs sí, al final jo crec que deu ser molt complicat, i parlo des de la desconeixença total perquè no soc mare, però m'imagino que deu ser molt complicat alternar el teu lloc de feina, fer-te càrrec de casa, fer-te càrrec dels fills...
I sobretot també moltes empreses, quan comences a treballar, et fan la mítica pregunta de què et quedaràs embarassada aviat? Intenta evitar-ho, no? Sí, jo crec que hi ha molta pressió per aquesta part, que jo, per exemple, no la noto, però potser espero que en un futur tu no la tinguis, aquesta pressió laboral.
Jo veig que és una pressió que existeix. Sí. A més a més, les dones dediquen el doble de temps que els homes en les tasques de casa. Aquest és també un altre fet, no? Sí. És un paper que sempre ha estat molt relacionat a la dona i tot i que pensem que sí que hem anat avançant perquè realment ho hem fet, avui en dia encara les dones són les que tenen cura de la casa, dels fills i sobretot dels fills amb malalties. Mhm.
I és que des d'aquí volem reivindicar aquelles mares que també exerceixen una feina cuidant dels seus fills malalts, discapacitats i intel·lectuals. També, per altra banda, avui en dia segueixen a venir un munt d'agressions sexuals, abusos i violacions cap a les dones.
És una pena que cada dia haguem d'escoltar les notícies que encara passen aquestes coses. Jo crec que no té cap sentit que ho normalitzem. Jo crec que aquesta és la cosa més greu, que les notícies ja sàpigues que hi haurà una notícia sobre agressió sexual o un feminicidi. Jo crec que ens estem deshumanitzant totalment amb aquestes notícies també.
No, i tant. De fet, en plan, ara parlaves de normalitzar. Jo ho tinc supernormalitzat i m'entristeix moltíssim, la veritat. Però, bueno, no anem tristos perquè, resultat d'això, això ho podríem haver posat també a les notícies positives i és que fa poc es va complir 20 anys des que van aprovar la llei contra la violència de gènere. O sigui que això també és alguna cosa positiva que fa 20 anys, bueno...
es podria haver posat abans, però vam ser bastant líders en Europa en posar aquesta llei, i jo crec que cada cop amb les notícies positives que hem llegit, això ho ha afavorit, aquesta llei, que esperem que en un futur sigui millor. Doncs sí, esperem que sigui millor, perquè aquí tinc aquesta dada, Guillem, que em diu que el nombre de dones assassinades per violència generant 2024 ascendeix de 45, i des del 2003 en tenim 1.290, jo. No estic comptant les del 2025, eh?,
Ni les del 2024. Ai, bueno, les del 2024 sí, perdó. Sí, és fins al 2024. Uau. Del 2003 al 2024, 1.290 dones assassinades. Què sapiguem, també. Per les seves parelles o coneguts, feminicidis. Bé, i si anem a l'última pregunta, els vam fer això. Si ens podria dir el nom de quatre esportistes. I què van dir? Doncs ara veurem.
Em podries dir el nom de quatre esportistes que siguin dones, si en saps? A veure, no en tinc ganes de pensar ara quines esportistes, però sí, et puc dir Williams, et puc dir la Roser, que és la meva filla, et puc dir la tenista... Com se diu la tenista, Roser?
Carolina Marín, Alexia Putellas, l'Atenea, que és la del Madrid, i una transportista... Joder, és que és complicat, però ara diria una altra del Barça. L'Aitana, bon matí. Ui, m'has matat. Aquí m'has matat. D'on, almenys? Ostres, mira, ara m'has enganxat així malament, no et sabria dir... Ostres, és que no et sabria dir, ara no se m'ho correix ningú.
Sí, Aita Novomati. Alicia Podellas. Aquesta dona petita nord-americana. La Simón. La millor gimnasta de la història. Aquesta romanessa, que no recordo el nom. I alguna tenista? Tenista? Gabriela Sabatini.
Bé, hem vist moltes persones que han tirat de resposta clàssica, eh? Moltes jugadores del Barça, no? Molt del Barça, també algun al Madrid, així conegudes. Sí, la TN ja s'ha comentat també. Però majoritariamente les respostes han sigut de futbol. Sí, potser sí perquè el futbol femení està creixent moltíssim actualment. És el que té més impacte ara mateix. Sí. També força tenista, eh? Sí. Alguna gimnasta, però tot molt típiques, les de sempre, diguéssim, les top 1. Sí, això potser també és un altre problema que potser hauríem de parlar en un futur.
Doncs sí, exacte. Ui, això ens encanta, eh, Mar? Com m'agrada aquesta musiqueta, jo soc molt fanàtica del jazz. Com t'agrada, i això per què és? Perquè hem pensat de portar-vos una secció amb recomanacions de contingut creat per dones. Correcte.
Per què? Perquè a xarxes socials, a autors de llibres i en pel·lícules, al món del cinema també, per exemple, destaca molt la presència dels homes. Llavors hem dit, per què no recomanar contingut que sigui només creat per dones?
Correcte, i això ho vam preguntar a través del nostre Instagram. Arnoma, quin despropòsit que ens podeu seguir? Que això no ho hem recordat tampoc. Seguiu-nos. Allà mateix vam enviar diverses preguntes. Una d'elles, la primera, era si la gent creia que encara avui en dia s'havia de seguir celebrant el Dia de la Dona. I vam rebre un 98% de respostes dient que sí i un 2% que no. Veurem qui és aquest. Ja l'enxamparem, ja. Sí, sí, sí. Ja t'enxamparem.
D'altra banda, i ràpidament, volem recomanar-vos sobretot un podcast que es diu Les Dones i els Dies, és de Catalunya Ràdio i és molt, molt interessant tractant temes de tot tipus relacionats amb la societat i la política. També Estirando el Chicle i El Olimpo de las Dioses. Aquests són els tres que jo consumeixo més i d'aquests dos també ens els heu deixat per la caixa on vam llançar la pregunta.
També, llibres que m'he llegit jo, i aquesta és la secció meva. A veure, recomanacions? Una cambra pròpia, My Body, i Els homes m'expliquen coses. Tots ells molt relacionats amb la temàtica d'avui, amb les dones. Sí.
I també portem un altre apartat, també en l'ambient de la música. Hi ha cançons que reivindiquen els drets de les dones, com per exemple un artista que t'agrada molt a tu, Mar, com és Rigoberta Bandini.
on, amb la cançó de Mamà, doncs, reivindica com es sexualitza el cos de la dona, no? Com ho veiem com una cosa, a vegades, que ens sobta a televisió, a les xarxes socials, i amb aquesta cançó la reivindica. Sí, mira, parlant també de la Rigoberta, si em deixes afegir, va treure una cançó amb la Maia, que es diu A si bailava, i és una mica una crítica, no?, el de si planxava, si limpiava...
I crec que és molt empoderada a nivell femení. Sí. I després també, així, per últim lloc, la Don Federico de Colet, que és una crítica com les nenes amb 5, 6, 7 anys, no? Aquesta m'ha sorprès molt, no la sabia. Ostres, aquest Don Federico mató a su mujer, la hizo picadilla i la posó en la sartén. En quin moment hem normalitzat això?
No, no, és que és bastant greu. Jo no m'havia sobtat, la veritat. Doncs sí, Guillem. I, bueno, això és tot, no? Sí, jo crec que ha estat molt bon programa avui. Esperem que us hagi agradat molt, que consumiu el contingut que us hem recomanat, que us hagi agradat també les entrevistes que vam fer de carrer...
Diem què fem la setmana que ve per acabar? O ho deixem com a sorpresa? És que sigui una sorpresa, no volem dir-ho. Bueno... Imagina't que canviem el tema. És que em posen uns compromisos, Guillem. Bueno, és que així hem de tancar. També recordar que ens seguiran en nostres xarxes socials, tant a Instagram com a TikTok, arrobaquindespropòsit, on durant la setmana anem penjant diferents talls dels episodis que anem fent.
Exacte, podeu veure els Reels, no? Sí. I també... I donar idees, es poden donar idees, també. Ah, sí. O dir preguntes, i potser algun dia podem fer una secció de preguntes que ens deixen aquí oberts temes i nosaltres els podem explicar. Doncs sí, fem això. Perfecte. Ens veiem la setmana que ve, sí? Sí. El divendres també. A quina hora, Guillem? Com em tornis a dir, a la una i mitja? Tindrem problemes. De dues. Digues-ho! Molt bé! He après. Pumpeu Fabra. Ens veiem la setmana que ve. Adeu, adeu!
Fins demà!