Quin despropòsit! Un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea. Bona tarda, i qui diu bona tarda diu bona nit, també, no? Sí, sí, perquè ja és de nit. I, a part, ara la gent ens comença a escoltar a Vilastar Ràdio a les 9 de la nit. Que encara és més de nit. Si ja a les 6 és de nit, a les 9 què és? Som un programa nocturn. Totalment. Ara sí, és temporada d'època nocturna. Podem dir alguna barbaritat, alguna guarrada, no? Com quina? No ho sé.
Alguna guarrada podrem dir? Home, jo sóc la reina de les guarrades, o sigui el que tu vulguis. Benvinguda a Quindes Propòsit, Paula Ferrero. Gràcies. Un honor tenir-te aquí.
De veritat t'ho dic. Un honor venir, home. Realment, ara ho estava pensant, i tu has estat vilassarenca. Home, sí, jo he crescut a Vilassar, perquè jo, als 16, és quan vam pujar a Cabrera, però jo, als 18, vaig marxar de casa i no he tornat. Ostres. O sigui, jo, quan em pregunten d'on ets, jo dic Vilassar de Mar. Perfecte. Llavors, estàs al lloc indicat. Correcte. Doncs, què fem? Passem una mica una xerradeta? Sí, i tant. Endavant. Que bé.
Bé, Paula, nosaltres sempre comencem el programa explicant què hem fet el cap de setmana. Guillem, vols començar tu? Sí, perquè ara és molt curt. He fet poca cosa. He fet molt poca cosa aquest cap de setmana. Fiu més de descans. Ens hem vist aquest cap de setmana? Sí, per prendre alguna cosa, jo crec. Sí, sí. Bé, vau fer un sopar el dissabte, jo també per una altra banda. Però sí, sí, però molt tranquil·leta. El meu finde jo crec que teniu més a explicar vosaltres. Molt bé. I tu, Paula?
Tu què has fet? Tu no ho has dit? Bé, la convidada abans, no? Jo estava esperant. Doncs, a veure, què vaig fer? El dissabte vaig tenir un assaig a les 10 del matí a Badalona i vam estar assajant de 10 a 2. Després a les 2 vam anar a dinar amb un dels nois que assajava un dels ballarins i la Norma Bustamante, que és la directora de l'escola de dansa madur d'aquí del poble. Ah, clar.
I ells havien quedat, però la Norma no sabia que jo també estaria i jo realment tampoc sabia que hi venia la Norma a buscar el Joan. I quan va venir vaig dir, ostres, feia molt que no la veia i ho tenia pendent, però és que no, tot i que vaig arribar fa un mes, no havia passat per vilassar, no l'havia tocat, diguéssim, saps? Per tant, vaig dir, home, m'acoplo. I vaig dir, vinc a dinar amb vosaltres, eh? I em van dir, home, sí. I ara vaig dinar. És que tu, quan eres petita, això no ho has explicat, però tu ballaves de la Madonna, o no?
Sí, així vaig començar, vaig començar l'amador. Bueno, era tan petita i era bastant teenager, eh? Que em van posar perquè jo no ho he fet ballet mai i vaig començar a ballar amb les mares. I jo feia iniciació de clàssic i teatre musical. No, no, va ser molt fort. Que va començar a ballar amb les mares, no? Sí, home... O sigui, tu ets la petita...
Bueno, de les petites i de les boixes que no sabien fer res i hi havia mares que eren molt millor que nosaltres. Amb una noia que es diu Zoila també, les dues vam començar a iniciació i va ser molt graciós, la veritat. Però teatre musical era el que feia l'amador. Teatre musical i jazz, que després de la meva vida és el que he seguit fent. Però què més vaig fer? Vam dinar, vam dinar a un mexicà i sushi tot combinat, que jo vaig dir, a on? A Badalona...
Però què, ara està de moda, que junten el mexicà i el sushi i jo. A mi em sembla això una barració. A Andorra n'hi ha un també molt conegut que fa aquesta barreja. Sí, sí, és fort. Però bueno, vaig tirar molt bé, la veritat. I després vaig descansar perquè el dia següent havia de treballar fins a les dues i mitja de la matinada, que vaig fer un bolo. Algú ho vaig veure, eh? A Rap. A Apolo. Ah, jo a Rap.
La competència. I res, vam fer un bolo d'així, vam fer sis xous de musicals. De Wicked? Vam fer Wicked 2, que encara no l'he vist. Encara no l'he vist i és un pecat. La Glinda? La Glinda, però jo sap el Team Elfa, anava de ver. I res, vam fer uns xous i vaig acabar a les 12 del matí i el meu pare més mono em va venir a buscar, perquè jo ara condueixo però fatal, saps? Per tant, no em volia arriscar.
A les dues de la matinada tornar a cap avilassar, no. Què vol dir això? Que ara condueixes, però fatal. Abans conduïes bé i ara... No, mai he conduït bé, però... O sigui, tampoc condueixo tan malament, però saps què passa? És que hi ha molt de bullying per part dels meus amics i el carnet de conduir, perquè aquí la gent se'ls va treure als 18, però jo als 18 vaig marxar a Londres i jo m'està traient el de moto, però vaig suspendre i va haver molt de bullying, de veritat, i un perical amb la família és com tabú, no podem parlar del tema del carnet de conduir, però als 25...
Me'ls vaig treure. Sí? Tu no tens? Bueno, sí. És moment per explicar la teva anècota amb el carnet de conduir. Explica-ho, sisplau, que em sentiré molt tonta. És que jo... Bueno, vale, va. Explica-ho, explica-ho. Bueno, aquest cap de setmana he fet poca cosa. Primer de tot. I el que em va passar és que, clar, jo vaig estudiar... No vaig estudiar a Londres, però vaig estudiar a Lleida.
I... No és el mateix, però bueno... Però estàs fora de casa. Boira, les dues ciutats... Sí. Molta pluja, fred... Un accent raro... Clar, clar, realment. Olor una mica com a... Saps? Com a camp, no? Ah, sí. Sí. Similar, eh? Similar. El cas és que jo em vaig apuntar a fer el teòric...
I de un no sap com el vaig aprovar perquè potser vaig fer com 30 testos. Però em van dir, has de fer-lo ja perquè si no hauràs de com... No, no, tenies dues oportunitats. Però perdràs una oportunitat i només te'n quedarà una. Llavors va ser com, vaig a fer-lo, tal. A més, tornava de l'estiu, que m'havia passat tot l'estiu, doncs, living, no havia estudiat res. I vaig i l'aprovo i dic, però com, tal? Bueno...
Llavors el vaig aprovar i vaig dir, bueno, ja faré el pràctic, no? I llavors ho anava posposant, ho anava posposant, també perquè em passava com molt, o sigui, no sé, em fa molt de respecte el fet de conduir, els accidents de tràfic, no ho sé, no ho sé, hi ha alguna cosa allà. I et va caducar. I em va caducar. És que a mi també em va passar. Sí, clar.
Em va caducar, i després fins als 25, i clar, què passa? El primer com ho van pagar els meus pares. Però després em va dir... Tia, m'està passant. És que sí, però tia, els 25, tu quants tens ara? Jo tinc 24. L'any que ve. Ja està. Jo vaig aprovar tota la primera, eh, de cotxe. L'únic que passa, me'l vaig treure el 29, què dic jo. Algo de gener, crec que hi va ser el 23 de gener, i el dia 30 marxava. Nou mesos.
per tant vaig estar, vaig conduir 7 dies i vaig marxar i vaig estar 9 mesos, és que això no sé si es pot dir perquè és il·legal, però és que jo em poso la L si he de conduir, que ja fa dos anys que tinc carnet. Il·legal no és, o sigui... No, no, és il·legal, em poden multar. Previsora. Però a veure, només si faig trajectes llargs, saps? Per què? Perquè en principi és un any i ja està, i ara és que farà dos, eh, el gener, però és que clar, jo realment que he conduït 4 mesos en total, per tant, en el meu cap encara no ha fet l'any, i si em parla a la policia i l'explicaré, que em multen, bueno, pues ho pago, però jo em sento més segura. I a la norma?
Bé, hi ha la norma de que sí, portes la lèfona del... Sí, és un any, perquè vaig obrir el meu profe a la tua escola i dic, si ves mi cotxe, on llevo la L? I em va dir, quítate-la ja, sí, hace dos años. Ostres, aquesta no me la sabia. Sí, és bo que sí. I per això, doncs, no acabes de conduir bé, no? Tota aquesta explicació... Sí, tot això per dir que el meu pare em va venir a buscar les dues de la matinada. Si anem així tot el programa, estem acabats. Va, ens centrem. Ens centrem-nos, sisplau. És que jo me'n vaig, eh?
No, això, una mica preguntar-te. O sigui, ara tu estaves explicant que has viscut a Londres. Sí. Tu vas marxar amb 18 anys cap a Londres. És que jo recordo, o sigui, tu no sé si te'n recordaràs d'això, però jo tenia el Joan Jiménez, de professor. Ah, el Juan Gil! Clar, i va haver-hi un dia que vas aparèixer tu per la porta i vas venir a explicar la teva estada i la teva decisió de, en comptes, crec que havies d'estudiar dret, potser. Sí, sí, sí. Explica'ns això, va.
Bueno, el meu pare és advocat i jo tota la meva vida he dit que jo anava a ser jutge. I res, jo volia estudiar dret i em volia quedar, sincerament, tampoc és com per ser la millor advocada del món, però jo em vull quedar amb el negoci del meu pare. Per tant, jo tota la vida és com la via fàcil, no? Però després vaig trobar això, anant a les classes de l'amador...
I jo vaig estudiar, vaig fer la selectivitat, de fet, i estava entre dret i teatre musical. I vaig fer un càsting, que la gent normalment fa 8 càstings a 8 escoles diferents de Londres, d'Espanya, de no sé què. I jo vaig fer un a una escola que m'havien dit que tenia molt bona reputació de teatre musical de Londres, que era com el top 1 d'Europa. I vaig dir, mira, saps què? Faig el càsting. Què no m'agafen? Doncs ja està, almenys ho he provat i ja tinc la selectivitat i tal, i me'n vaig a la 1 i a la UB i ja està. Mhm.
I vaig fer el càsting i re, eren 10.000 persones fent el càsting i agafaven 180. I em van agafar. I la meva mare em va dir, no t'agafaran, jo t'acompanyo, però, bueno, Paula, i jo, bueno, ja veurem. I re, com que realment talent, talent, no en tenia gaire. Però tenia una passió, que això jo crec que és el que van dir, ostres, i potencial. Igual que els d'Operació Triunfo que entren i desafinen i després surten i són superestrelles, jo encara desafino una mica.
Però sí que és veritat que millores molt. I res, vaig estar bastant de temps a Londres, perquè van ser 4 anys, i allà vaig veure coses increïbles, però és normal. Tenia 18 anyets, estava visquent sola, i va ser molt guai. La veritat, vaig créixer molt, no havia cuinat en la meva vida, i de cop em veia que m'havia cuinat el dinar, el sopar, tal. I després vaig fer un contracte a Grècia,
de cantant, per tant vaig estar a Grècia una temporada, però jo m'havia format com a ballarina més que cantant, però amb el Covid em vaig graduar just el 2020 i amb el Covid, doncs, càstings de ballarins no n'hi havia, perquè, clar, aquí es posa ballar al sofà, a la taula, no sé què, no pots ballar a casa. Per tant, cantar, bueno, et poses un frame, un quadre així blanc darrere i cantes una cançó. Jo tenia un representant de Londres i em va dir, tu canta.
I jo, bueno. I clar, vaig arribar al contracte i no sabia ni encendre un micro. I la gent com, com t'han donat aquest contracte? I jo, bueno, no ho sé. I després d'això vaig fer un altre contracte com a cantant i ballarina una mica més a Mèxic. Vaig estar assajant a Nova York i després va ser a Mèxic a un hotel a l'Iberostar. Estic tan perduda jo, jo.
Home, no, és el segon contracte laboral. De Grècia, Londres, Grècia, Nova York. Sí, els assajos a Nova York i el contracte a Mèxic. I després vaig estar al càmping a metlla de la metlla de mar d'aquí. Això ho he vist al teu.
Instagram. És molt guai. La veritat és que jo recomano un neu de vacances al càmping a Betlla perquè és superguai. I fan uns xous superguais. I vaig estar fent res de protagonista d'uns musicals, cantant, ballant, actuant, i després és quan vaig començar, després d'això, els creuers. De fet, vaig fer el càsting pel creuer el dia 31, o no, era el 31 de maig, i el mateix dia començava el meu contracte del càmping. O sigui, vaig fer el càsting, em van agafar i vaig començar el contracte. Va ser com un guai, començo un contracte sabent que em venen... Perquè, clar, la meva vida...
És que ara, per exemple, no. No és estable. Ets una mica nòmada, no? Home, sí, jo tinc una bossa que porto a tot arreu amb les meves coses i realment no tinc casa. Quan torno veig a casa dels meus pares, saps? Però sóc nòmada total. No has parat. No. No pares quieta. No, no, així em van les coses. Però
Tampoc és això, no? És molt guai, però arriba un punt que dius que farà 10 anys, eh? El 2026 farà 10 anys que vaig marxar. I com és això de marxar sent tan jove a viure el canvi aquest de viure sola? Va ser molt guai. És impactant. Jo crec que el més difícil va ser haver-te d'adaptar una cultura...
Totalment diferent. Molt diferent, perquè la gent diu, bueno, Anglaterra, no és com si t'anessis a la Xina. Bueno, no, però realment haver d'aguantar els drames que es porten allà és fort, eh? I tots els tabús, i no es pot dir res, i jo entenc que s'ha de respectar tot, però una cosa és tenir respecte i l'altra és ofendre't per coses que és que ni de prop...
O sigui, no tens tu a casa teva ni de prop, saps? Per tant, va ser com... Jo que sóc una persona que tot el que pensa ho dic, no tinc filtre, em va gustar moltíssim. És que és un país que no és massa adient per tu. No! Perquè la gent anglès és molt tancada. Sí, els del nord no tant, eh? Vale.
Sí, però... I per mi el que més em va costar és que jo anava superflipada, que jo havia fet el first... Certificate. Sí, i jo estava amb el Palma, tinc l'anglès superbé, després arribes l'accent de Gales, el d'Escòcia, el d'Irlanda i el d'anglès del sur, i clar, és que no entenia res. És terrible. És horrible. I clar, jo de... And you? I jo com...
Paula! I no se li dir res! Paula! No, no, jo ha venit siblings, jo siblings, què em diu aquesta? Clar, no, és que hi ha paraules tècniques, i a part l'anglès, o sigui, l'anglès britànic i l'americà, hi ha moltes variacions. Sí, sí, va costar, jo crec que la barrera a l'idioma va ser el que més va costar, però bueno, normal. Jo mai he estat a Londres, estaves a Londres, ciutat-ciutat. Sí, al centre, literal. Doncs has d'anar, és molt maco, eh? Sí, sí, no, és una ciutat que tinc pendent.
Sí, jo sempre dic, si agafessin l'aïlla i la posessin cap a Espanya, on fes bon temps, seria molt guai viure allà. Clar, o sigui, dius això de posar l'aïlla més cap a Espanya perquè el temps era terrible. Home, no vaig veure el sol. És que, a sobre, si sortia el sol no es calfava. Era com tenir un pòster a l'habitació del sol. És que feia la mateixa funció. Un horror. I molta pluja.
Doncs mira, la veritat és que, bueno, potser és que t'acostumes, però és que els britànics diuen, si no fas sol però no plou, és com un superbon dia perquè it's dry, està seco, però i no plou. Per tant, segurament sí que hi havia pluja, perquè el it's dry today, això com que viu a la meva ment, saps? I em fa com ràbia i tot, però sí, sí, sí, sí.
I això es nota en l'estat d'anim de la gent? Home, sí. Perquè jo, per exemple, vaig estar a Alemanya fent només sis mesos i es notava que, Filipe, es deia, ara entén per què els elements són tan seriosos, tan tristos, perquè és que allà a les 3 del migdia ja és de nit.
No, no, sí, sí. Jo no sabia el que era la depressió fins que tothom a la meva classe la tenia, sincerament. Però perquè no beuen el sol, mengen fatal. No tothom, però en general. I no socialitzen i només beuen alcohol per socialitzar, si no són supercallats. Després es beuen quatre cerveses i ja... Enxerran, enxerran. I quan venen aquí, mira, tu. Mira, bueno, sí, la que li han... Com els alemanys, eh? Sí, també. Els dos. Sí, sí.
Ja veus, que fort. No, no, són... Anava a dir una altra espècie, una altra espècie, no, però estan fets una altra pasta, no? Sí, una altra cultura. Què és el que més et va sobtar?
D'Anglaterra. Lo falsos que són. O sigui, em sap greu, eh? Home, de passar una noia amb un vestit i és que això no se m'oblidarà mai. Passar una noia i portar un vestit així horrible, sincerament. No era el vestit més maco que he vist en la meva vida, però una noia amb la que anava a la meva classe es gira i li diu I love your dress! Però així li diu I se'n va la noia i diu
quin vestit més horrorós i del pal... I per què li dius que t'agrada? Falsa. Això és molt de sèrie de Disney. The Ming Girls, tio, però calla't. Per què li has de dir alguna cosa? Deixa-la. Deixa-la. És horrible el vestit. Doncs mira, té un gust diferent. I punt. Però, no sé, coses així o de... Tot des de punyalades, pobre atràs, saps? I no sé. I al final, mira, vaig anar a Londres l'altre dia perquè volia veure... La meva millor amiga que vaig fer a Londres, de fet, és a Sud-àfrica. I marxo a viure a Hong Kong. Amb els seus gossos i els seus...
Sí, sí, sí. I em va dir, vina, que si no Hong Kong queda molt lluny. I jo, bueno, doncs vinc a veure't. I vaig anar re fa dues setmanes i vaig veure a tres persones de la meva uni, d'una universitat on vaig conèixer més de 200 persones. Però és que perquè m'he quedat amb els tres anglesos que em cauen bé, que de fet són els que no els agrada la gent anglesa que m'he adonat que sempre em diuen, ah, és que no em cauen gaire bé, però...
Sí que és veritat que hi ha gent que conec anglesa que ara formen part de la meva vida i que em cauen superbé, però que és en general, jo no m'hi entenc tant. Però bueno, també és per com soc jo, potser algú que sigui més reservadet, més així, més fals, potser es porta superbé amb ells, saps? Però bueno. Doncs sí.
No, no, molt curiós. Jo no pensava que serien així la gent... No tothom. Els del nord em cauen molt bé, de fet. Som bastant diferents, sí. Vas anar a Brighton? Sí. I què tal? A mi em va agradar, però vaig anar el 2000... No sé quin 2000 era, com 14 o alguna cosa així a fer una competició.
a una final del Dance World Cup, que es feia allà, amb la Madó vaig anar. Ah, o sigui, no vas anar quan estaves a Londres? No, no, vaig anar abans amb la família. I el meu pare quasi s'estampa, perquè clar, ja condueixen al revés. Clar, clar, clar, és una moguda, eh? Sí, sí. Tu allà patiries? Bueno, no sé si el meu jo conduiria millor, eh? Cosí ara aquí no trobo el meu carril. No, és que, para, ja condueixen al revés. Clar, clar, és d'això, és d'això. Sí, sí.
I després de Londres vas anar cap a Grècia. Sí. D'allà a Grècia, que va ser també... A Grècia estava un hotel i estava cantant. És que entès com si estiguessis en un hotel, tu en un hotel sense fer res, però realment estaves cantant en un hotel. No, estava treballant en un hotel i fent les activitats. Va ser horrible, o sigui, no horrible...
Va ser molta feina. Molta, molta feina. Perquè, clar, tu estudies teatre musical i et penses que la teva feina serà per la nit, puges a un escenari i ja està. Però és que jo a les 9 estava presentant un programa de ràdio fent el HB News i tot el que passava, saps? I jo pensava, home, no em paguen lo suficient per estar-me de 9 del matí a 12 de la nit, saps? Que després tinc 4 xous.
I allà em vaig lesionar la veu, però normal, perquè estava tot el dia parlant, presentant, cantant harmonies al cel. I després d'això vaig haver d'anar molt amb compte, vaig haver de fer molt de repòs vocal, vaig haver d'anar a l'afoniatra...
I res, va ser bastant dur, i per això després va haver un moment a la meva vida, vaig fer dos contractes més com a cantant, però que si el dia té 24 hores, jo 18 me les passava callada, perquè si no, no podia cantar per la nit. Ara ja se m'ha curat, gràcies a Déu. Però bueno, gràcies també que m'he esforçat molt. Sí, has de apagar l'aire acondicionat, no vagis a terrasses on la gent fumi, no beguis alcohol, no parlis, veu molta aigua... No visquis directament, no? Sí, literal, o sigui, vaig dir, home, soc jove...
T'ha patit i he quedat a casa. O sigui, vull ballar i ja està.
Ara que parlaves sobre això de cuidar-te la veu, clar, o sigui, tu al final que ets cantant, no? I cantes i balles, perquè clar, jo dic, ets cantant, sí? Bueno, sóc el que em posin, o sigui, jo he estudiat cant, però ara sí que és veritat que els últims dos anys he fet harmonies, però no he tingut cap paper així principal. De fet, vinc de Madrid de fer un càsting que, mare meva, que malament vaig cantar, però fatal. Sí, fatal. Es pot dir de què era el càsting? Sí, del musical de Sixx.
I vaig fer la fase de dansa, que em va anar superbé. Em van passar, érem com 50 i ens van passar només a 11. O sigui que és super. I després va arribar el cant i jo és que vaig sortir rient-me de mi mateixa, perquè si no reia, ploraves. De vegades les coses s'han d'afrontar d'aquesta manera. Home, sí. I jo, clar, jo rient i jo sorry, perquè... Els hi vas dir perdó. Clar, eren anglesos, a més, home, els vaig dir sorry. Home, és que tothom canta dues cançons, només et dic que jo vaig cantar una i em van dir thank you, thank you, jo...
home, els està destrossant els timpans però bueno, no, no, però va ser perquè una mala gestió amb el pianista diguéssim així i estic pensant també ja només el que és cantar, que ja és un esforç no m'ho imagino que és fer una obra teatral i a part cantant, o sigui, el que és moure't imagino que a veure escenes on estàs corrents, anar a l'escenari clar, això esgota el doble sí
Sí, sí. No sé com gestionar, si ja penso que cantar ja és un esforç per la veu, després el no ofegar-te, això també ho entrenes, és a dir, fer exercici, fer esport. Home, sí, sí, a nosaltres de fet ens recomanen, i això és que és molt bogeria, perquè és que sembla que estiguis malament del cap, però anar al gimnàs o anar a córrer pel poble i... Cantant. Cantant.
Sí, tal qual. Sí, sí, i de fet és que tenim un gimnàs, quan estem a Miami tenim un gimnàs a la residència i estem tots amb els cascos i I love rock'n'roll mentre estàs corrent, però perquè després això és agafant una màquina, tirant coses per l'escenari o els nois que ens agafen a l'aire, jo estic a l'aire però he d'estar cantant.
Però sí que és veritat que en aquesta companyia, com que és molt professional, els estudis gravem en veu els nostres coros. Perquè sempre hi ha un cantant principal i després els ballarins són vuit. Som quatre cantants barra ballarins i quatre ballarins barra cantant. Per tant, el pes cauen els cantants. Els solos grans són dels cantants. I els ballarins fem coros, tenim una línia de tant en tant, saps? Però...
Bàsicament els fem les harmonies mentre estem darrere o davant de vegades ballant i trencant-nos l'esquena amb la pota aquí, però clar, tot això nosaltres hem d'estar cantant, però si ja veuen que el número és superdifícil, gravem amb la nostra pròpia veu les nostres harmonies i després...
res, que potser són dos números en tot el xou, però te'ls tiren i llavors el públic escolta la gravació i el teu micro està obert. Per tant, has d'intentar com això que no passi, perquè s'escolta. Però sí, tot s'entrena. Alguna vegada t'ha passat de tenir el micro obert i dir, jo què sé, alguna barbaritat o tirar-te un rot? Sí, sí, sí. Bueno, el creu és no, perquè són molt estrictes i ens mutegen el moment.
Però sí que m'ha passat de tenir el micro obert, i jo no ho sabia, i dir, rotllo, és que me pica el xixi, o alguna cosa així, saps? I de cop, és que... Paula, you're hot. I jo com, com? Sí, you're on the... I jo, no pot ser, tio, que me n'han d'escoltar. La sort és que segurament, en plan, no hi havia com molta gent espanyola, no?
No, no, però és que ho deia en anglès. Ah, ho deies en anglès. Sí, però això és interessant. Estàs en aquest nivell de dir aquestes coses fins i tot en anglès. Sí, no, jo és que de fet el castellà el parlo fatal. Bé, fatal tampoc perquè amb el meu pare parlo en castellà, no? I amb la meva pare en català, però sí que és veritat que avui he hagut d'enviar un mail i li he hagut de demanar al xat GPT que me'l tradueixi de l'anglès al castellà perquè era incapaç, incapaç de fer-ho així, de gestionar-ho, saps? Que bon. Bueno.
A veure, realment, si al final és la llengua que parles menys, no? A mi també em costa molt el castellà. Sí? O sigui, soc un drama, però un drama, eh? En dic cada una. No, no, sí, sí. Fa poc li vaig dir a l'Oriol, no sé si l'estava tallant el cabell al meu germà, no? No sé què l'estava fent. I li dic, ponte dretto. Ponte...
En comptes de levántate, ponte dretto. Los genollos, això ho dic molt. Uah, però aquesta és forta, eh? Uah, però si no ets la primera persona que escolti que diu això. Veus, però ara estava pensant i m'ha vingut. Rodillas, però he hagut de pensar-ho, eh? A mi em passa al revés. Sí? Sí, amb la família parlo castellà i jo dic castellanades. Que flipes. Moltes, tu ho pots dir. Tu ho pots dir la Mar, perfectament.
És que l'altre dia... No ens vam emprenyar, ¿vale? Però estàvem prenent alguna cosa amb els meus amics. Vols obrir el maló, ja. Bueno, perquè com has dit que li puc dir, no? Ah, sí, sí, sí, sí. Digues, digues, dies. I li vaig dir com... A veure, però no li vaig dir bé, perquè jo de vegades sóc una mica així com... I dic les coses d'una manera així com... Saps? Després li vaig demanar perdó perquè em va ser greu.
Però li vaig dir a algú, tipus, no, és que parles molt malament el català. Jo ja t'he dit que, com no et vaig dir que t'apuntessis a un curs, però... Apunta't a classes. Però més o menys. Creu-te el seu. Però del pal, eh? Doncs vaig explicar l'altra història. Jo, mentre t'estava tornant a casa, després d'això, em vaig subar... Ja ho sé, això. A una paret, em vaig subar una pancarta que deia, aprenc català.
classes de català, intermig, i jo li vaig enviar una amiga o m'anava a enviar pel grup, però vaig dir, no, va, què, ara estem mig enfadats, anem a veure si encara s'enfada més. Jo vaig enviar una amiga, li vaig dir, m'apunto. M'hagués emprenyat molt si m'ho hagués enviat. M'hagués emprenyat moltíssim. No, no, no, no, estava molt emprenyada jo en aquell moment, no sé per què, o sigui...
Bé, coses que poden passar. Sí, les hormones. Bàsicament, eh? Les hormones. És que ser dona és complicat. O hauríem de tenir un programa per parlar només del que costa ser dona. Però a la vegada és com superdivertit. Ah, jo m'encanta. Veus? Sí, sí, sí. És com molt complicat però divertit. Hem parlat de Londres, hem parlat de Grècia.
Ja has explicat amb una mica això de Nova York, Mèxic, no? Sí. Ara volem que ens parlis dels creuers, o sigui... Quina és, per exemple, l'estància més llarga en la que has estat a dins d'un creuer? Sis mesos i mig. I quin va ser el trajecte? O sigui, per on us vau moure? La majoria de creuers d'aquesta companyia fan vames i carip.
I vam fer, en el que vam estar sis mesos i mig, vam anar a Aruba, Jamaica, Curaçao, Boner, la República Dominicana... Que guai. Sí.
Sí, sí, és que no me'n recordo, la veritat. Bastants ports, eh? Clar, i mentre viatgeu per tots aquests llocs, tu també pots fer una mica com visita. Sí, perquè nosaltres, com funciona el creuer, és que pugen tots els guests, no sé com es diu... Convidats. Els viatjants. Els tripulants, no, que som nosaltres. La gent que paga. Els que paguen. Els americans.
els americans, és que són tots americans, pugen a Miami. Per tant, són creuers de 6, els creuers que he fet jo són de 6 o de 8 dies. Llavors, te'n vas, fas una ruta de 6 dies i tornes a Port. Ah, Gran Caiman vaig fer l'any passat. No, és mentida.
L'he fet aquest any. Bueno, és igual, molt maco, una illa de Parià. Ah, sí, Gran Caimà, i aquest any he fet Gran Turc, és igual. I fas una ruta i després tornes a Miami, però què passa? Durant la nit tu navegues, per tant, navegues durant la nit i arribes a un port, i el port està, rollo, de vuit del matí a quatre a la tarda, normalment.
I jo, clar, començo a treballar a les 5.45, la majoria de dies. Per tant, quan estic a port, puc baixar. I visito, faig una excursió, m'ho passo bé i després arribo. Em dutxo i me'n vaig a la feina. Perquè durant els dies de port no tenim feina. Que tenim molta sort. I això és perquè soc ballarina. Perquè els que treballen a la cuina... O... És que m'he enamorat d'un indie que treballa molt. Bé, això ja...
Bé, això és una altra cosa. No ens desviem. Però hi ha gent que treballa moltíssim al barco i que no té ni una hora lliure. O el meu ex, que era dels mariners, dels que condueixen al barco, que treballava cada dia i no podia baixar. Vosaltres, que sí que t'hi diu més temps, hi ha molt de ligoteo. Ai! Enamorar-se el mar. És horrible.
Entre cuiner i cantant, entre ballarins i tripulants... Mira, sabeu com el futbolista cantant, que està tan de moda? Allà és entre els oficials i els ballarins i cantants, i és com que tu abans d'arribar allà, els oficials ja tenen una aplicació... Ja tenen fitxat.
Sí, amb el teu nom, el teu, tot. Com que una aplicació? Bueno, una aplicació, és que no sé com es diu, CPR, no sé. CPR és quan es mora algú, perdó, no sé això. Serà com una llista, no?, de la gent que estarà treballant. Sí, i poden veure't on estàs a qualsevol moment, a quin barc ho vas, et busquen el teu, perquè és que som un número a la companyia, realment. Per tant, jo soc 605893, és mi número. Per tant, busquen el meu ID i em troben.
I em poden veure a quin barc ho vaig, on he estat, si estic liada amb algú. Llavors ells poden triar, no? Com que si estàs liada amb algú? Si tu realment estàs liada i et cases a la companyia. Ho posa a la web. No, no, no, això, oi, sort que no ho saben, perquè clar, hi ha drames. Però bé, en fi, per tant, ells ho poden veure, per tant busquen, jo què sé, Paula Ferrero i em busquen a l'Insta i ja està, et comencen a seguir. Anda, que no tinc italians, perquè la majoria són italians, que et segueixen abans que tu pugis al barc, però perquè ja et tenen fixada. Ui, però els italians són molt guapos.
Quin perill. Em compta malament ara mateix. Bueno, és que el meu ex és italià. Ah, mira. Ah, ja està. Però és que tu tens molts exes. Molts, molts. Tinc molts problemes mentals diferents. Sí, sí. Ara vaig a Països per la I. Perquè tenia l'irlandès, el meu ex ex, l'italià, que és el meu ex, i ara m'agrada un indi. O sigui, és que vaig... L'indi, l'indi, és que jo ja sé una mica, clar.
És que ho sap tothom. No, però perquè m'ho vas explicar tu. Clar, perquè m'ho explico. A mi m'ho vaig explicar ella. Ho vaig explicar? Sí, és veritat. Va, explica això de l'indi. Realment, ara te n'has anat de viatge amb ell, no? Sí, hem anat a Tailandia. I ell era cuiner. No.
Ell era mariner. Però mariner, no del mariner que treballa al pont i guanya molts bons diners, no, dels que ho fan tot. Amarren el barco, té callos a totes les mans perquè fa feina bruta. Sempre està brut. És veritat, porta un mono i sempre està brut. I et vas enamorar d'ell mentre està brut.
Clar, és que sí, és que m'agrada, he descobert que m'agrada, perquè jo tenia l'italià que anava amb uniforme, total, amb la camisa, amb les coses, les ratlles, i a mi em posava zero, perdó, puc dir això? Bueno, sí. Sí, és igual, i aquest home, aquest indie petitonet, que fa dos centímetres més que jo dalt, brut, amb el mono, i tan atractiu que ho sap fer tot...
Res, se'm trenca un collar i l'arregla, saps? Em cau alguna cosa, ho arregla tot. Vaig vomitar un dia que em va assentar malament una sopa i no vaig arribar al lavabo i vaig vomitar la pica i se'm va embussar de vòmit, és igual. I va venir i ho va arreglar en un moment. És que un manetes. Com es diu? Ashwin. Ashwin. Ashwin. Ai, però no em sembla com indi, no?
Bueno, ho és. Ai, quina vergonya parlar d'ell. Però bueno, que no és el meu nòvio. Ah, no és el teu nòvio. Bueno, no. Acaba de sortir una relació, no li puc fer això. Perquè clar... I per què no li pots fer això? Perquè jo no duro més de dos anys amb els nois. Per tant, no li puc dir si ens casarem i tindrem fills, vine't a Espanya, a Catalunya, a Barcelona, vine't al meu poble, no li puc dir això. Però pot ser una relació distància, no? O no ho portes bé.
No, sí. No, sí, sí. L'únic que, clar, bueno, és que és complicat. L'altre dia, a Tailàndia, estava tot superbé. Els dos agafats de la maneta, superfeliços pel món, fent-nos petonets, perquè, clar, el barco això no es pot fer, perquè et fan fora. Com que no es pot fer? No, no, no, et pots tenir efecte en públic. A les hores fora de... Ah, vale. No pots tenir efecte en públic? No, no.
Ah, perquè ets treballador. Sí, però... Sí, és com que no pots, però és igual. Per tant, era el primer cop que podíem sortir i agafar-nos de la mà i fer-nos un petó a la platja, saps? Que això no ho podíem fer abans. I també perquè l'Itàlia m'espiava, eh? Literal, amb binòculos, eh? És l'illa de les tentacions. No, no, és horrible. M'espiava i m'enviava fotos meves amb el Zoom de Port Diez...
de què fas aquí, per què estàs amb aquest, i jo, bueno, no, no, és que va ser horrible. No, no, un estolker. Però, sí, molt, molt. Però bé, és igual. En fi, que estava allà i de cop em diu, per cert, tot anava, que jo ja deia, jo, aquest, li compro ja els bitllets, que vingui a conèixer la família, i em diu, per cert, m'han trobat dues noies per fer el matrimoni aquest que els obliguen a casar-se, i ara he de quedar amb elles quan torni a la Índia. I m'ho diu, quan estàvem els dos, al llit, agafadets, i jo com...
Jo no m'ho crec. I em va dir, bueno, que evidentment que jo no vull anar perquè jo m'he enamorat de tu i m'he enamorat de tu i no vull a cap altra noia, però bueno, que sàpigues que els meus pares estan pagant molts diners al mes per trobar-me dona. I jo com, ah. És que realment és una cultura tan diferent. Clar, és això, però què passa? Que jo, si...
Si realment fos egoista, molt egoista, li diria, no, carinyo, vine't cap aquí, que te doy todo mi mundo, però és que jo, el màxim que he durat amb un senyor, és que era un noi més gran que jo, però bueno, van ser dos anys i dos mesos, però és que jo tinc el límit que és un any i mig, dos anys, i em canso. I ja està, i trenco cors, i tots els tios al final acaben fatal. Trenco cors, eh?
A mi també me l'han trencat, però últimament no sé què faig, tio. O sigui, és com que mai passes dels dos anys. Això és una mica Leonardo DiCaprio per la teva part amb les noies. Això ho fa, Leonardo DiCaprio? No, no fa això, però ell, per exemple, és com que té la regla aquesta, la norma, perdó, la norma que no baixa dels 25. Uai, jo ni idea. Ell potser té 52 tacos i una panxa que carda. Ja, no, no, sí, sí, sí. La panxa és el de menys, eh? Ara jo aquí, també.
Jo tinc una pregunta. És de la part de l'Índia del nord o del sud? Del sud. És que a mi em va explicar... Jo convivia amb un indi. Ah, sí? Sí, a Rafit. I llavors em van explicar que hi ha una part on som molt més conservadors... No, ell no. O sigui, ell és de Kerala, que es diu, que és com la part més oberta... Que poden beure el col. Home, el que no faci. Mare meva, està fatal. És que la part del nord no poden. Ah, no, l'únic que el volen casar, però tot el que més... El volen casar perquè es centri, no?
No, no perquè s'entri, perquè és fill únic i ja té 27 anys i li diuen, xaval, que si te passa l'arrot, saps? Crea. Més nen. Reprodueix-te. Reprodueix-te, això. No em surtia la paraula. Però, clar, a mi m'ho ha de dir quan estàvem superenamorats de Tailàndia. Llavors vaig dir, bueno, fes el que vulguis. I m'ha dit, no, no, jo no quedaré amb elles, que jo m'he enamorat de tu. Era per dir-te bona nit i ja estàs a dormir. No, no. I avui estàvem fent FaceTime i la meva mare, pobreta, que te'n fa una llàstima ja. Jo com que fa...
Però bueno, és igual. Per això no puc dir que és el meu nòvio i jo li he dit que m'esperi una mica, que passi un parell d'anys, saps? T'imagines l'any que ve vens un altre cop aquí? Vinc amb ell! I està aquí. Que està prenent, sap dir? El niño. Però clar, la meva germana ara li dirà que ha d'aprendre català o que emigri, perquè així són com la Marina Ramos, la festa és que... Doncs molt bé, molt ben fet.
Mira, em passaria molt més rato parlant d'això, eh? Sí, ja, no, no. És que dóna moltes anècdotes. Passem a una altra secció? Sí. Vinga. Som-hi, va. És que hem preparat una coseta. Perquè aquesta setmana ha passat alguna cosa. Què ha passat?
Aquesta setmana ha sortit l'Spotify Wrapped. Wrapped es diu? Sí, Wrapped. Sí, Wrapped. Sí, com un Wrapped que en menges. Wrapped, no. Wrapped. Wrapped. Wrapped. Wrapped. Wrapped. Llavors nosaltres estàvem molt encuriosits, perquè clar, al final és això, no ets cantant, però t'agrada molt cantar, no? I segurament és un món que t'interessa molt, no? El de la música. Sí. Llavors volem saber...
A veure si ens poguessis dir quin és l'artista que més has escoltat. És que ara riureu, perquè és com molt poc artístic de part meva. El Bad Bunny. És el meu top 1. El seu nou àlbum. És normal. De fet, he vingut amb la Toteva que vaig comprar a Puerto Rico aquest any. Vas anar al concert?
No, no, vaig passar pel port. Però sí, el Bat Bunny és el meu número 1. Molt bé. En el meu 1 també estava a dins, però no era el número 1. El meu és el top 3, crec, o top 4. Sí, el meu és 4. Molt bé, aniràs al concert el 2026? No has aconseguit entrada. És que no sé ni on estaré. Clar, és que no pots fer aquestes coses, no? No, bueno, sí, aquí en Doques Grasses, que vam lluitar, les vam aconseguir, però és que clar, jo m'he agafat una entrada pel Doques Grasses...
Oques de grases. Falta d'oques grases. Fat d'ax. Però clar, jo no sé ni si estaré aquí. Però sí, no entren els meus plans, Anna.
Avui han sortit les de la Rosalía. No sé si ho heu vist. Tants concerts que jo ja ni ho intento. De veritat, un dineral. Jo tinc el del Bad Bunny i el d'Ocas Grasses. Això no ho he explicat, però la Paula em va aconseguir les entrades d'Ocas Grasses. Si aneu juntes. Bueno, si estic aquí anirem. Som un grup de 20 persones.
Sí, sí, i de fet no vam fer això d'agafar entrades i ja està, no, vam agafar, érem 20 de veritat que volíem entrades. Sí, real. I teníem tots, l'ordinador, l'iPad, el mòbil, bueno, teníem 6 dispositius entre la meva germana i jo. Sí, sí, sí, nosaltres també un món. Sí, sí, i el meu iPad va guanyar. El meu iPad va guanyar. Vamos, el espermotozoide más rápido.
A mi se m'ha passat. Mira que la meva mare em va dir, vull agafar-ne, doncs ja està. No, no, molt heavy. I quin és el teu estil musical? Què escoltes?
És que no en tinc, realment. La meva edat musical la m'ha dit que eren 60 i pico. M'encanta. Sí, escolto molt teatre musical, però també... Però perquè m'agrada el teatre musical. Bé, és el que he estudiat, no? I també tinc el Bad Bunny, tenia la Sabrina Carpenter, que l'àlbum aquest em flipa, tio. I a sobre, com que està passant per un moment molt similar emocionalment... Bé, jo què sé pel que està passant a ella, però vull dir que les cançons jo les escoltava i deia... Mira, I can relate. Et senties interpretada. Sí, molt. I què més? La Lauren Spencer Smith, que es diu...
Uf, no sé qui és. Bueno, m'agrada molt també. I l'Olivia Rodrigo, tio. Ai, m'ha encantat l'Olivia Rodrigo. Aquest era el meu top. I Ocas Grasses. Ah, no, Stay Home. Stay Home era... Stay Home. A mi m'encanten Stay Home. Deus ser com l'única persona de Catalunya que encara escolta Stay Home. Bueno, és que jo crec que al principi de l'any, com que vaig... A mi m'agrada molt, eh? O sigui, encara segueixen junts. No!
Clar, per això t'ho diguis. Ah, es van separar. Va ser com el grup aquest que va sorgir quan hi havia pandèmia, perquè hi havien junts... Però a mi és que aquest grup em va treure d'una relació molt tòxica, o sigui, va ser... No van ser ells, no em van arrossegar i em van treure a prop de la música. Però la música em va ajudar moltíssim, saps? Perquè jo estava vivint a Gales en aquella temporada amb un noi molt desagradable, la veritat. I res, escoltant aquestes cançons vaig dir Torno a casa. Sí, va.
Vaig passar fatal. I vaig dir, torno a casa. Gràcies a ells va ser com del palbó. Estia escoltant això i trobo tant a faltar a casa meva. I em vaig agafar uns bols, que me'n recordo, vaig ser com de les úniques, com 40 persones que van viatjar durant el Covid. Erem 40 a tot l'aeroport de Catwick. O sigui, és que no hi havia ningú. Jo anava amb guants, amb la mascareta aquesta, amb el cabell, fins i tot, bueno, com si anéssim a la guerra. Vaig arribar a casa, la meva mare, netejant les maletes amb l'alcohol este, però va ser fort, eh? Ja ve.
A mi, per exemple, l'Spotify m'ha descrit molt bé. Sí? Què has escoltat, tu? Aquest any música bastant trista. Ostres! M'ha finit molt bé, perquè m'ha posat... No, home, no! No vols dir que t'ha descrit molt bé i després dir música trista. Sí, no, no, per exemple, m'ha posat... Això que ha posat el del club, en plan, ets el club tal, a mi m'ha posat, ets el club dels cors tristos. Trencat. De los diorones. Home, no, a mi la serotonina m'ha dit! I jo he dit, l'has clavat. Sí? Però perquè has passat una ruptura.
No, no, no. Bueno, no. Però es va parlar en l'anterior episodio. Un desamor, un desamor. Bueno, sí. I llavors, bueno, ho ha definit i posa que tinc l'edat de 19 anys. A mi també m'ha posat 19 i em vaig emprenyar moltíssim. Ah, jo no. Sí, perquè... Hostia, a mi és el 60 i pico, eh? Crec que eren 67. Jope, però jo escolto The Scorpions, escolto Ava, escolto Queen... Això no és 19 anys, eh, senyoria? No, això és antic. Bueno, sí que és veritat que he tingut una època bastant... Que escoltaves? El Baby Shark? A Maitana.
Però Aitana, 6 de febrero, es diu que l'ha escoltat 93 vegades. Que és de malalta, eh? Us ho juro. L'Aitana també està en el... O sigui, l'Aitana jo també l'escolto bastant. Jo pensava que apareixia l'Aitana o la Rosalia, el top 5 meu. L'ha tret en un moment molt complicat, la Rosalia, aquest àlbum. Perquè si l'havies tret fa dos mesos, seria el meu top 1, perquè és que és l'únic que escolto.
És que és això, l'ha tret molt cap al final. Sí. Doncs molt bé, molt bé. Hi ha alguna recomanació musical que ens vulguis? Ai, m'encanta ja aquesta pregunta, però no puc pensar. Doncs mira, la Lauren Spencer Smith té moltes molt tristes. T'agradarà. És americana.
Ai, no, és anglès. Lauren Spencer Smith. Que canta, o sigui, és així. Sí, però a mi m'agrada molt. És una mica com si la Sabrina Carpenter i l'Olivia Rodrigo tinguessin un fill, jo crec que seria ella. Saps que són arxenemigues? Bueno, perquè l'Olivia li va treure el nòvio, no? La Sabrina, l'Olivia...
però ja es porten bé jo no m'entero de res jo quan veia home no ho saps, ho estàs dient però perquè va parlar tu de l'àlbum que té de catch és d'això ja es prepara parlant de safrets ens preparem és el moment, som-hi anem a preparar-ho ja l'ha desmuntat
Imagino que saps com funciona. Bueno, si no, t'ho expliquem així. Bueno, ho vaig veure... Una miqueta, no? Sí, però explica-ho, explica-ho. Aquest cop ja em posaré la cisteia al cap. Sí. Llavors estaràs així, mirant cara a cara. Llavors, el teu objectiu és encistellar les boles, ja siguin vermelles o blaves, les que tu vulguis, i farem que tinguis cinc oportunitats, no, Marc? Més o menys? Sí.
Sí, o sí, cinc oportunitats, cinc paperets. Cinc o depenent-lo i llargues que siguin les respostes. Llavors, el teu objectiu és encistellar-les, perquè si encistelles, la Mar respon a una pregunta. Hi ha dos pots, les preguntes que són per la Mar i les preguntes que són per tu. Si no encertes, respons tu.
T'ho passo ja perquè estic tenint molts problemes. I llavors et passo el problema a tu. De vegades està de delegar gent. Quan les coses no funcionen jo de l'ego. És igual, no fa falta un trípode. Més o menys, no? Sí, pobre, amb el cap més... Sí, ja et direm que vagis al cap. Així està bé, està bé. Així? Sí. Ara està d'estar enrere. No, no, jo m'aguanto, jo m'aguanto. Tinc l'equilibri perfecte.
S'està a desmuntar, això, eh? Vale, vale. Vale, ara sí, ara sí que ho veig bé. És que és del Tiger. M'encanta perquè sempre...
doncs aquesta és la dinàmica llavors primer has de llegir la pregunta perquè així l'he de llegir jo has de agafar un paper i llegir la pregunta et posa així una miqueta més nerviosa de prendre la pregunta estàs molt guapo eh Guillem sí com sempre quina és la cosa més ridícula no sé parlar quina és la cosa més ridícula que t'ha passat en públic i ara sense respondre-la has de llançar la pilota i si la poses la dius tu sí
No, o sigui, has d'agafar un altre paper. No, si l'encerta la dic jo. Ah, vale, o sigui, ho hem fet diferent. La meva recomanació és visualitza la canasta. Oh, no sé per què t'he dit. Soc boníssima, soc boníssima. Ah, sí, què era? Sí, la cosa que t'ha passat en públic. Ostres, vale, sí, sí, sí. Vaig caure per les escales del rectorat, que era l'edifici on jo estudiava,
davant de tota la classe. Vaig rodular. De la ressaca que portava a sobre. Era un divendres. Se m'ha mogut, no? Nit moguda. Està bé. Està bé, està bé. Ostres, però t'has fet mal. No, però bueno... Va ser més la vergonya, no? Jo quan caic sempre m'aixeco.
No passa res, no m'ha vist ningú. Però aquell cas, és que clar. És que quan caus a sobre no saps com has arribat allà, saps? A sobre, hi havia el noi que m'agradava allà i ho va veure. Va ser una mica traumàtic, però bueno. Vinga, següent. Estic aguantant molt, eh, la posició. Espera, ara si... O sigui, ho torno a llegir jo? Sí. Tornes a llegir? Tinc els dits grossos o...? Ah, llegeix elles, sí, sempre. Sí, sí, sí.
Si poguessis esborrar un record vergonyós, quin seria? Saps que faig moltes coses vergonyoses. Agafa una altra. Sí? Sí, perquè s'assembla bastant. Ui, l'he tirat, eh? No passa res. A veure. Quina és la mentida més inútil que has dit últimament? Vale. No la posis. La mentida més inútil.
Ostres! Fora! Llavors l'he de contestar jo. Sí. És que tampoc s'agraden mentides, eh, la veritat. La mentida més inútil. Bueno, però t'ho dic així que... Que és per sortir del pas o...
Bueno, suposo que... No és que sigui una mentida, però... Però realment, jo sí que li dic a l'Indy que em vull casar amb ell. Li dic com cada dia que jo em vull casar i vull tenir fills morenets amb ell, saps? Però sí que és veritat. I quan els meus amics em diuen, dic, no, home, jo no li dono esperances, fa res. Però en realitat, jo, li dic que sí que em vull casar. Llavors, de què estàs mentint? A l'Indy o als teus amics? Els dos, no? No, perquè jo em vull casar de veritat. Després, la Paula d'aquí un any i mig no sé què dirà. Però la d'ara es vol casar amb l'Indy. És que tu vius molt el moment, vius molt el moment.
En el seu idioma, onda. És molt de nom, d'això, de viure el moment. Sí, és que no em queda més. Ai, clar. Un altre, no? Un altre. En comparació amb la setmana passada. Quin ha estat el teu crush més improbable? Què vol dir improbable? Com que... És com bastant poc possible que te'l facis. Ah, uff. Espero acertar, perquè...
Uh, quin... Hora! L'he de tornar a dir jo. Bueno, doncs... És que no sé com es diu de cognom, l'Iñigo, el jugador que està al Barça. Home, però és que enamoradíssima que em tenia. O sigui, jo vaig començar a veure el Barça l'any passat per ell, jo crec.
Jo he de respondre que si era un famós la setmana passant van dir que no, que havia de ser una persona. Ah, havia de ser una persona real? No passa res. Bueno, va, digues una persona real també. Que sigui un crush improbable real. Sí, o algun que has tingut o... És que, jo, és que sonarà molt de creguda, però és que jo tots els crushes que he tingut me'ls he acabat tirant.
Toma. No tots, però... No, sí, tots, tots. Mai he tingut un creix que no m'hagi acabat liant amb ell. Perfecte, doncs. Ens alegrem per tu. Sí, però no sé com ho faig, perquè tampoc sóc la persona... Ets l'escollida de Déu. Home, jo crec... Bueno, és que potser és el que dic, saps? Te voy a hacer esto. Bueno, pues, venga. Bueno, es igual. Com has dit això? Manifestar, no? Ai, Paula, que...
Estic patint. Manifestar, no? No, però del pal, si jo et dic tot el que sé fer, tu em dius, ah, pues fem-ho, saps? Bé, és igual. Em callo. És bona, no realment. No, sí, sí, no, no, jugues les teves cartes. Les meves qualitats. No sé si la persona més guapa del món, que sóc una persona sincera, et dic que et puc fer això a tot de gust i ja està. Mira, mare, apunta-te-la. Quina mania teva creus que espanta la gent nova? Ojalà, m'ho esforço un monton ara, perquè...
Oh! No! Perdó, he cridat a mi. Quina mania tinc que espanti a la gent? Que espanta. Sí, tinc molt mala hòstia. Sí? La mania és tenir mala hòstia, tinc mala hòstia. I això espanta? Jo crec que sí. No sé. No? És que clar, ens coneixíem de fa molts anys, no sé, si ens coneixíssim de fa poc, ens hem mogut, no? Jo crec que és aquesta, perquè semblo molt mona i tal, però quan m'emprenyo, m'emprenyo. Quin horoscopets, no sé si això... Peixos. Ostres. Ah!
Perquè tu creus en això? Jo crec en tot. O sigui, crec en qualsevol cosa. I tu, quin horòscop ets? Jo, àries. Àries és un bon horòscop. Tu creus? Perquè jo no els aguanto. Tu, libra. Hòstia, però sí. Sí, sí, molt bé. Potser hauríeu de creure més. L'última, va. Alguna compromesa? Quin famós et cau malament sense motiu.
Així, a lo millor que hagis conegut. Ah, que l'he de tirar, l'he de tirar. Ah, clar. Ostres. Ostres. Anava a respondre, eh? Quasi fem la trampa. Estàvem una mica com empanats tots, eh? Quasi fem la trampa. Quin famós em cau malament. És que no és sense motiu, l'Embapé.
O sigui, no em cau bé. És tonto. No sé. Però sense cap raó. Bueno, no, és que és un desgraciat, no sé. Però és antifeixista, eh? No, no. Però per què és un desgraciat? És que jo això no ho sé. És que no, no em cau bé. Em fa com ràbia. És que em fa molta ràbia amb molta gent. A mi em fa ràbia la seva cara. Sí, potser és això. No tolero molt la seva cara. Bueno, vaig a pensar una altra. A mi hi ha gent del Madrid que em cau encara pitjor.
L'Escencio. No, el Bellingham. Jo sí. Oh, no. El Bellingham és el tio que va delegant i és el tio més rastreu que hi ha. A veure, si parlem de gent del Madrid que ens cau malament, Vinícius, jo crec que hauria anar en topo, no? Ai, ai, és que potser... Ai, és que no m'hi volies.
dient el Vinícius. Ah, clar, és que no és l'Embapé, a mi l'Embapé m'ha la pela. Em fixo. Estan passant coses. És que jo perquè he dit a l'Embapé... No, era el Vinícius. Era el Vinícius, em cau fatal. Vale, sí, sí. No, l'Embapé m'ha la pela, la veritat és que tampoc...
Jo crec que és dels millors moments que... Molt bé. Ens estàs regalant momentassos. Ai, Déu meu. Ja està, ja està. Passem a la següent. Què et sembla? T'has passat bé? Sempre preguntem si a aquesta secció a la gent li agrada. Ah, sí, m'ho he passat superbé. I veure't amb la canasta el cap ha sigut un highlight. Això és el millor. Anna, que han estat forces, eh? Sí, dos. Si mira que tinc una contractura al braç que no em deixa viure, eh, avui? Ui, amb excuses i tot, eh? Imagina't el que podria haver fet. Va, passem a la següent. Anem-hi.
I és que nosaltres li hem demanat a la Paula, li hem fet una mica d'espoiler, us ho reconeixem, que es preparés a aquesta secció una mica, perquè us ho expliquem. Ara jugarem al joc de les dues veritats i una mentida. Llavors, clar, no volíem que es posés a improvisar aquí i bàsicament és qüestió de temps, no volíem perdre el temps.
Llavors, ella porta, sí, oi? Les portes. Preparades. Les teves dues veritats i la teva mentida. Sí. I nosaltres, el Guillem i jo, haurem d'endevinar... Sí. Endevinar és correcte, no? Sí. Endevinar quines són les dues veritats i quina és la mentida.
Si som sincers, és que ens feia pel treballar. I hem dit que treballi el convidat. I que porti alguna cosa diferent. No estic fent moltes coses. Tu ho creus? Jo crec que ens pots despistar. La primera. Quan tenia dos anys...
De què riu? Com que quan tenia dos anys? No, és que quan tenia dos anys jo era molt mogudeta. Bé, ara ho sou, com podeu veure, no? I anava corrent, corrent, la meva mare vigila amb la taula, pa, la vigila, vigila, pa, una taula de vidre, vaig caure i per això tinc aquesta cicatriu, que de fet...
Ens hem canviat el lloc perquè jo li deia, és que jo somric molt bé per aquesta banda, però per aquí tinc el nervi mort, per tant, camem el lloc així a la càmera sembla que sigui simpàtica, perquè si no sembla una borda, és perquè no somriu aquesta part de la cara, per això ens hem canviat. No, no, sí, sí, jo m'he trobat, he vingut a muntar d'estudi i em diuen, avui em quedo aquí jo. Per arribar tard. Sí, que no tinc cap tipus de complex, això és la meva cicatriu, perquè és que no tinc record sense cicatriu, però que sí que és veritat que per aquestes coses prefereixo que es vegi bé. Què més? La segona...
Aquest any he visitat 12 països. I la tercera, quan estava vivint a Mèxic, vaig sobreviure a un tiroteig al mig del carrer. Què són? Una veritat o dues? Una mentida i dues veritats. Farem una cosa. És que jo ja ho sé. No és just i jo sabries. Llavors, juga tu. O sigui, cicatriu als dos anys, tiroteig i... 12 països.
Jo dic que 12 Països no és, llavors he de dir una veritat, no? Quina és la veritat? No, tu has de dir la mentida. Ah, la mentida. La mentida ja tens. Ja està. Jo dic que la mentida és la segona. Quina era la segona? Els Països. Tu creus que els Països és la mentida? Sí.
Vale, doncs, és veritat. La que és mentida és que, en lloc de caure a una taula de vidre, que això és ciut, i de la meva mare que ho digui, em va mussar un gos. Els dos anys, que jo sabia que la mare ho sabia. Sí, jo ho sabia, perquè és el típic que expliques, no? Sí, sí, sí. Ho sabia. Doncs, sí, he estat a 12 països. Ostres, clar, jo dic, són molts, ho ha dit perquè... És una barbaritat, eh? Sí, i la meva mare em diu ciutats, i dic, no, mama, països, ciutats a més. O sigui, un país al més.
Bueno, sí, és que fèiem com 6 a la setmana o algo així, doncs sí. Perquè, clar, pensem al creuer. Cada dia despertes un país diferent. Doncs la primera ja ha fallat. Bueno, passa res. Anem a la següent. Quina següent? No, ja està. Només era una. Ah, només era una. Ah, vale. Vols fer tu, ara així... Va, sí, sí. Així improvisat. Si no la faig jo, eh, que jo soc bona. Sí, però si la tens, dona, hi vaig pensant. No, no la tinc, però l'estic improvisant. Va, dues veritats i una mentida, eh. La primera...
Tu no pots jugar, perquè te les sabràs totes, evidentment. Quan tenia 16 anys vaig estar en un accident d'avió i em vaig haver de tirar per un toboggan.
Espero que sigui veritat, perquè és superguai aquesta història. La segona és que, similar a tu, però no tan heavy, quan tenia 3 anys, també era molt moguda, no? I la meva mare també sempre em deia, Mar, vine cap aquí, vine cap aquí. I em vaig acostar en una granja i vaig posar el dit...
I una gallina me'l va mossegar. I des de llavors, des d'aquell dia, tinc pànic absolut a les gallines. O sigui, veig una gallina i és que no sé si és la gallina, l'apariència física, l'olor... No sé el que és, però el meu avi tenia gallines, d'acord? Jo no puc, no puc amb les gallines. I la tercera és que vaig estudiar periodisme, però realment jo el que volia fer era ser musso a Esquadra.
Mosso d'esquadra és increïble. A veure, la segona és veritat, la de les gallines. És que tu ho saps, tu no em pots ajudar. Jo sé una, ja en sé una. A veure, jo crec que mosso d'esquadra no volia ser i jo espero que el tobogán sigui veritat perquè necessito que ho expliqui si és veritat, allò de l'accident de l'avió.
Llavors, què dius? Dic que no volia ser mosso d'esquadra. Vale, sí. Però és perquè, Jaume, tio, és que tu vas ser gestos. No, no, realment no. Però ho he dit bé, és que dic mosso d'esquadra i quasi mosso d'esquadra. No sé si... La primera és veritat, la segona també, la mentida és la mosso d'esquadra. M'has d'explicar la primera. Una tonteria màxima, eh? Com anem de temps? Bé?
Sí, no? Em fa patir. Em solten... 45? 45. 15 minuts. No, 5. Em solten 5 minuts. 5 minutets. Molt ràpidament ho explico. Tenia 16 anys, era el meu primer vol que agafava sol a la meva vida i viatgeva a Eivisa. O sigui, me n'anava cap a Formentera, però a Formentera no té aeroport.
I total, vaig agafar l'avió, em pujo i estava asseguda al mig d'una americana que li va donar temps per explicar-me que votava Trump i una italiana que era la mare d'una família i els dos nens era el primer vol que agafaven a la seva vida. Llavors, això que... Bueno, anàvem amb una companyia amb la qual no he tornat a viatjar, per cert.
Normal. I llavors va començar a engegar, l'avió va començar a engegar-se, va començar a fer la carrerilla prèvia, que tècniques, aquestes paraules, per despegar, i llavors comença a sortir com molt de fum dins de l'avió, molt, molt fum. Començo a veure foc.
I salten com uns, no sé, com uns, sí, no van ser les mascaretes, van ser com un aire, no ho sé, no sé el que va ser. I total, llavors la gent cridant, la gent corrent, no estàvem encara a l'aire, però s'estaven incendiant a l'avió.
Bàsicament. I llavors es van incendiar les tres, quatre primeres files i la gent de primera, segona, tercera, quarta, clar, corrent cap enrere. Jo estava al final. Jo recordo un pla de penya, no saltant-me per sobre, però la gent fotent-se hòsties, cridant, gent plorant...
Va ser fort. Jo dic tic tres ràpid. Ho he pensat així. Va. De petit vaig anar a un càsting per ser el nen dodot i no em van escollir perquè no sabia parlar. Després, l'altra és que mai he sortit d'Europa i l'altra és que soc del Toni, és a dir, que no distingeixo els colors. Has sortit d'Europa. La segona és mentida.
Ostres, però sí, m'ha pillat. He de dir si et jutja. He de parlar de càsting. No, sí, sí, sí. Que guai, que mono de tot. Però no sabies parlar? Però quants anys tenies? Ah, bueno. Però no saps parlar amb dos anys.
Bueno, és que és un noi, els nois van més tard. No, a mi t'he de dir que em va costar, vaig anar a un logopeda. Ai, Guillem, ara em sento molt malament a sobre quan et dic que no parles bé el català. No, però a part era com de... Crec que era només dir hola o el típic que feia i quejaven. No sabia ni dir hola. Però no podies dir hola. No, no deia ni hola. Llavors estava així, em van portar i era intentant... Que cute. Bueno, sí, sí, no he sortit a Europa.
Si haguessis de sortir d'Europa. O sigui, si ell ara volgués sortir d'Europa, tu quin seria el país que li recomanaries que anés de primera vegada de sortir d'Europa? A un grau E, no, perquè no veu res. Jo vés-te a Àsia. Àsia? Sí. Jo vull anar a Tailàndia. Doncs mira, d'allà vinc. Jo he dit el 2026 vaig a Tailàndia. Sí, és molt guai. A mi em va agradar molt. Sí? Ho veus? Tailàndia, va. Hem d'anar a mar.
És que jo ja he estat, aquest any he estat a Indonèsia. I què? No sé, molt similar, no? Bueno, és igual, però és un altre país. Jo crec que el teu viatge és molt més tranquil i crec que Tailàndia és com molt més de... Chicha. És que tu m'haig Èsia, eh? Èsia! Èsia! Necessito, no sé, alguna cosa diferent.
Però tu cap a Tailàndia, eh? Jo sí, jo ho tinc clar. Que res et freni. A mi m'agrada més Àsia que el Carib, però també perquè estic bastant farta, eh? No farta, m'agrada molt, però fa molta calor. I recomanaries a la gent anar i viatjar de creuer?
Sí, és una experiència. És una experiència. Us recomano perquè vingueu a veure els espectacles. Per tant, així en podeu venir a veure. Però sí que és veritat que has d'estar amb els americans que voten a Trump la majoria i van amb biquinis del Trump i coses... Sí, sí, sí. I de la bandera americana, no? Sí, tots són banderes.
Per tant, si vas a una companyia americana, doncs això, però si vols veure bé un país, no vagis a un creuer. Si vols un tastet, com si vols tapes, una miqueta de cada, i llavors feu un creuer, perquè et fas una idea. Per tant, jo, per exemple, he visitat països diferents i dic, mira, doncs m'ha agradat molt aquest país, per tant, tornaria, però 15 dies, saps? Però un creuer és com que mires a veure què t'agrada, pots dir que has estat al país, mires les quatre coses i ja està.
Doncs molt bé. Ja està, ara s'ha fet ràpid. T'ha agradat? Sí, moltíssim, ha sigut superguai. Molt amè, molt amè. Sí, res, recordar a la nostra gent que ens escolti tant via la ràdio, seguir-nos a les nostres xarxes socials, Instagram, TikTok... Últimament a la gent els està agradant molt els vídeos. Sí, podeu mirar els nostres vídeos al YouTube, que els tenim sancers, eh? Això és el que he vist avui. Llavors, res, ens veiem la setmana que ve.
amb més contingut, que ens encanta. És que ens ho passem pipa. Doncs res, moltíssimes gràcies a tothom. Gràcies, Paula. Gràcies, Jaume. Fins la setmana que ve. I ens veiem la setmana vinent. Adéu, adéu.