Quin despropòsit, un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea. Hola, hola, hola. Què està passant? We are back. Hem tornat. Que fort. I millor que mai. Sí? Jo crec que sí, no? Venim amb les files molt carregades, eh? La gent ja està notant coses diferents. Sí, unes vibes noves, jo crec. Ens sentim una mica observats.
Observats, sí. Per què, Marc? Bé, perquè a aquest senyor d'aquí, que és molt genseta, li ha semblat una bona idea que de sobte, no ho sé, apareguem al YouTube. És una boníssima idea. Ara la gent ens pot veure tant a vídeo i amb àudio. Jo viuré angoixada, només us dic això. Així ens veuen lo guapos que som. Ah, també és veritat.
Mar, t'ho he dit abans, em sento com el primer dia del col·le. Pensa que me n'has de dir, t'ho he dit abans, ets molt guapa, jo. Sí, jo també em sento una mica així, tot i que ja et dic, aquest matí he fet Tertulia d'Avis, que per serà, aprofito per promocionar-la. Ja comencem. Cada dimarts a les 11 del matí podeu escoltar la Tertulia d'Avis, que és molt i molt interessant. Home, t'han d'escoltar. No, a mi no, els tertulians. Sí, però a tu també, home, i aquestes aquí jo t'espamejo a tu.
D'acord, gràcies. Però és el primer dia a col·le, però a quin dia estem, Marc? 11 de l'11. Dimarts 11 de novembre. Ah, clar. És que anem tardíssim. Sí, ja ens ha dit el Jaume. Bueno, vosaltres comenceu quan us dóna la gana. Ojalà comença sempre al col·le aquestes dates.
També és veritat. Al col·le o a l'escola? L'escola. L'escola, l'escola. Ai, que has relliscat. Mira, li havia donat abans una lliçó, una paraula, però bueno, no ho direm, no ho direm. Bé, Mar, doncs què et sembla si comencem? Som-hi. Una mica perquè la gent s'ha perdut moltes coses. Bé, sí, tens raó, la gent s'ha perdut moltes coses.
Com quines? A veure... Bueno, això no s'hauran perdut, perquè hauran vist el tràiler, jo crec que hem penjat, no? I quin tràiler? I quin senyor tràiler. He de dir que... Tampoc m'ha dit molta gent, ara no ens fliparem. Però sí que ho ha vist força gent i m'han comentat que els ha agradat molt, que no es pensaven que ens corréssim tant el vídeo i que va ser molt divertit. És que jo ja t'ho vaig dir, que al final això és un projecte dels dos i crec que era una coseta especial, també...
Jo crec que ens estàvem demorant molt. Estàvem trigant bastant a tornar. I hem de dir que, almenys per la meva part, jo a tothom que em preguntava que tornareu, tornareu, jo a tothom li deia no. M'estàs tirant aquí un dardo? No, no, jo dic que a ningú li vaig dir que tornàvem. Per la teva part...
Jo no li vaig dir a ningú. Jo li vaig dir a la meva mare i al meu pare. D'acord? Et sembla bé que els digui els meus senyors pares que em van engendrar? És un mínim, no? Jo els meus pares no els hi vaig dir. Què va passar? Jo no li volia dir a la Laia, però un dia estàvem fent el vermut a l'espinaler, ja sabeu, coses de poble, i Joan Escofet s'asseu i diu, què? Quin despropòsit! Quan comenceu jo? Em cago en dinar... La Laia mira-me amb una cara com, què? Després, em vas fer dir-li a la Mònica. Home, clar, però... Vas fer tu el que em vas dir, diguer-li a la Mònica. La gent ja sabrà el per què.
Sí, però m'estic equivocant. No, no, no, però home, però a poc a poc... A la Maria li vaig dir perquè, com la Mònica i la Deia ja ho sabien, també li havia de dir a la Maria. Ja està. Però tu li vas dir a l'Òscar i a l'Ernest. Home, clar, perquè són els del tràiler. Ah, doncs no vinguis aquí donant lliçons i dient que tu no l'has dit a ningú, eh? No, sobretot agrair, ara que ho estàs dient, a l'Ernest, a l'Òscar i al meu amic Albert, per ajudar-nos a fer el tràiler, fer el possible. Dirigits per Òscar Bugia...
Sí, sí, no, no, càmera el meu amic Albert i, home, l'actor, què hem de dir? No és un nou integrant del programa perquè molta gent ho pensa. T'imagines? Home, a veure, és graciós, la gent ho ha vist i ha dit, ostres, m'ha semblat graciós aquest home. Ho han comentat, diuen, ah, hi ha un nou integrant aquí en Desprepòsit i jo, no, no, no. A la primera temporada quasi bé.
Sí, és veritat. Quan vam fer la xerrada de teatre i tot, va ser una de les opcions, de fet no va poder venir per tema timings, però sí que és veritat que, bueno, qui sap que aquesta temporada es presenta aquí, jo crec que com a regal l'hem d'aportar. I deixar clar una cosa, que no estàvem fent ninguna imitació a Jaume Cabot, perquè molta gent m'ha dit, però a qui estàveu interpretant el Jaume Cabot? A qui interpretava? I jo, no, com hem d'interpretar el Jaume Cabot dient alguna cosa de l'espanyol. Exacte, que al despatx tenia un escut espanyol que, Mar, explica'm l'anècdota,
de l'Escut de l'Espanyol que això jo me'n vaig adonar l'altre dia que m'ho vas dir l'anècdota que el Jaume va tornar al seu despatx el dia següent i es va trobar amb una sorpresa és que jo vaig fer com una revisió d'última hora pensant a veure que estigui tot a lloc i tal però he de confessar que la llum estava apagada i no em vaig fixar que la paret va quedar enganxat al senyor de The Office que això és igual que no en tinc ni idea jo
No em canceleu. I un escut de l'Espanyol, i clar, el Jaume, que és molt, molt culer, va arribar al matí següent i tu imagina't obrir la porta i trobar-te allà de cara l'escut de l'Espanyol. Ja m'imagino una trucada. Es va pensar que havies sigut un col·laborador d'aquí, de Vilesta Ràdio, i li van aquí i va dir, escolta, tal, com de broma, no? I el senyor va en plan, no, no, jo no he sigut. Llavors va dir, ha estat la mar i han estat el Guillem també. Bueno...
Coses que poden passar ens hem oblidat, però de la resta, jo crec que la resta del despatx estava ben ordenat. Jo crec que no va robar res a faltar, perquè vam moure bastantes coses. I és això, que a la gent li agrada molt el tràiler i és una cosa que havíem de fer, la veritat. Una mica de dramatisme, també, al primer post. A tu t'ha encantat el dramatisme. Jo no estava molt a favor d'aquest dramatisme, perquè tot ha estat molt exagerat, sota el meu parer.
Però bé, no sé, també ha sigut així com de sorpresa, la gent no s'esperava. És una bona tàctica de màrqueting, si no fos, per què, Guillem? Què ha passat? Que ens ha deixat de seguir gent, perquè clar, el primer vídeo que pengem... Sí, sí, la tàctica de màrqueting. El primer vídeo que pengem és dient, no, és que no seguim. I clar, la gent què diu? Ah, doncs et deixo de seguir, bro. No segueixes? Sí, sí, engagement. Literal. Hem recuperat els seguidors, perdó.
Sí, sí, jo et diria que ara estem una mica en positiu, però bueno, que tampoc és una cosa important. Ja, home, som influencers. I ens hem d'obsessionar. Però també una cosa que la gent dirà que és nova, la duració del programa. Ah, clar. No ho hem dit?
Una horeta, eh? Una hora de programa. No saben on s'estan posant aquests de Vilassa Ràdio. No, jo crec que ens farem molt passats. Si hi ha mitja horeta... Què dius? No? No, no, som una bona dupla. Home, esperem que no. I això seria una mica tot, la idea. Que hem tornat amb més forces que mai. I que hi haurà noves seccions, no diré quines. Ja sé que et volia saltar aquesta part, perquè...
No, no, no, realment, però està bé dir-ho, que portem noves coses. Avui, de fet, portem un joc, això ho podem dir. Avui portem un joc al final. Espereu-vos fins al final del programa i ho veureu, perquè serà molt divertit. I com no, les xarxes, Mar. Sempre hem de recordar-les. Ens podeu seguir a Instagram i a TikTok, arrobaquindespropòsit. A TikTok tornem, això és definitiu. Sí, però a TikTok penjarem coses així més de cachondeo. Sí, i sobretot, penjarem una coseta, jo crec que tant a Instagram com a TikTok, aquesta setmana, que tu i jo anem.
Ah, sí, sí, sí. No ho direm. Ara m'estaves pillant aquí. El següent programa ho comentarem. Vinga, va. Doncs, què et sembla, Marc, també, si expliqueu una mica què hem fet a l'estiu? Que queda lluny. M'encanta. Bueno, quina fumada amb aquesta elecció de la música he estat jo, per si us ho preguntàveu.
Sembla que vagi a fer aquí un hit o alguna cosa. Sembla una instrumentada de batial. Sí, sí, sí, estava pensant exactament el mateix. Però m'agrada, m'agrada. Vols començar tu? Bueno, la veritat és que jo crec que... Ens arriba alternant. Jo crec que el teu avui estiu ha sigut molt més interessant que el meu, perquè realment el meu jo crec que el resumiria en treballar i fer una escapadeta de formentera amb aquesta persona que tinc aquí al costat. Vam aprofitar. A veure, va, comencem per l'altra. Va.
Vull deixar les coses clars. Jo també vaig treballar, que aquí la gent es pensa que no treballa. Sí, no, no. Però dic que, per exemple, tu has fet un pedazo de viatge. Què s'ha d'explicar? O vas a l'estiu, no? És que ja queda tan lluny. On vas anar, Marc? A finals de juliol me'n vaig anar a Indonèsia. Vam fer una ruta de 17 dies. I per què no dius Bali? No dic Bali perquè me'n vaig anar a Indonèsia i ara ho explico. Vam començar per Bali, vam fer el sud de Bali, vam fer Obut i Olubatu...
Després vam passar cap a Nusa Penida, que ja no és vàlid, per això dic Indonèsia no vàlid. Seguidament, i això són tot dilles en aquest ordre, d'acord? Perquè ho entengueu, perquè vam començar per vàlid. Després Nusa Penida, després vam fer Gili Travagant i Gili Air.
I, per últim, ens em van a l'Hombo, que va ser la meva preferida. Em va encantar. Amb qui vas fer el viatge? El vaig fer amb la meva amiga de la Uni, la Laura. Feia molt que no la veia. Ella està vivint a Austràlia. Bueno, ara està a Nova Zelanda. Aquesta gent que viatja. No para. I també estaven les seves amigues, que va fer a Austràlia. Ah, o sigui, vau fer-ho. Sí, érem quatre catalanes i una basca. Ah.
Sembla l'inici d'una pel·lícula de comèdia. Podria haver-ho estat perfectament perquè Déu-n'hi-do amb el viatge. I puntuació d'Indonèsia? Què et va semblar? És que tinc curiositat per anar.
Jo sabia que si hi anava, havia de ser ja perquè cada cop és molt més turístic. De fet, em va saber un greu a no saber ni de què estan creant aquell ascensor en una de les millors platges. A la platja que té com forma de diamant, saps de quina tu dir? No em sona, no faig imatges. I ara no em preguntes els noms, quedaré fatal, però no en recordo. Estan construint un ascensor perquè accedir-hi a baix és molt complicat. És com un camí de dos quarts d'hora perfectament. Ostres. I és perillós.
o sigui, no el pot fer qualsevol persona, i estan construint, doncs, això, un ascensor allà al mig de la illa, que és una illa supernatural, superverge, maquíssima. La veritat és trist. Però, bueno, la puntuació d'Indonèsia, torno al que m'has preguntat, que me'n vaig per... Després n'hi ha una altra cosa que també és important. La puntuació d'Indonèsia em va agradar molt, però el ser bastant turístic, i sí que és veritat que vam trepitjar zones que no ho eren, com per evitar també una mica aquesta massificació, un 8 i mig.
És una molt bona apuntació. Perquè el menjar, Déu meu, el menjar. És horrible. Aquesta és una de les preguntes. Jo tinc l'altra que també crec que els tan amics que volen fer aquests viatges i la gent que ens escolta, anem a parlar d'alguna cosa que és important. Tema diners.
No cal que diguis exacte, però alguna cosa aproximada. El més car és el viatge? No ho he dit en poc xifra. El més car és el viatge? El més car és el desplaçament, sí. El més car concretament és el viatge d'avió. I a més t'ho has de muntar molt bé. Perquè és molt cansat fer moltes escales.
Llavors, jo vaig tenir com la sort, dins del que cap, de l'anada vaig fer a Escaladoja i després de Doha vaig anar a Bali. Ostres. Però la tornada sí que va ser matadora. Vaig fer Bali-Singapur, Singapur-Viena, Viena-Barcelona. Però què és això? La volta al món?
Sí, bàsicament. Tenim aquí a Plex. Però em va agradar moltíssim l'aeroport de Singapur. Hòstia, és una passada, eh? Diuen que està molt xulo. No hi havia estat mai i, uau, vaig flipar. Bé, llavors, creus que compensa l'experiència per el que et gastes en total? A veure, clar, jo crec que, hòstia, un viatge així, en primer lloc, com tots, els has de fer molt bona companyia. I jo, en el meu cas, la companyia era genial. I, clar, sí que em va compensar.
Si t'ho muntes bé, realment, i sobretot molt important, i el meu tip per la gent que va a Indonèsia, és tirar molt de barungs. Barung és el típic bar per menjar, i és el típic bar d'allà, és un bar local. Llavors, la gent que t'atén és tothom local, i els menjars són menjars locals, també. Que si chicken katsu... Això està boníssim. Això està boníssim.
que si... Bé, ara no me'n recordo. L'arròs, els fideus, tot el dia menjant això. Es porta molt això? Jo només deia... Jo només sabia dir... Que era, sisplau, que no porti picant. Perquè us ho prometo que li foten una barbaritat de picant a tot. O sigui, és un escàndol.
I com va anar el tema de les temporades? Quan és temporada alta allà a Bali? Sempre és temporada alta. Sempre és temporada alta. Però nosaltres vam anar en temporades de pluges, que en principi ens van dir que no era com molt bona època per anar-hi, perquè a més els preus són més elevats. I a més és això, en plan, tens com risc que pillis moltes pluges. A Bali és veritat que a Olubatu ens va ploure bastant, però després ja no.
Que us ho veu, Gaudí? És que tornaria de cap, no t'ho imagines tu? Va haver-hi alguna desgràcia entremig, no us mentiré. No té desperfecta, vaig tornar amb crosses. Exacte, i per què vas tornar amb crosses, Marc? Vaig tornar amb crosses perquè a Longbox se'ns va posar al cap, cosa que bé, que no és cap disbrat ni res, fer surf. Jo no havia fet surf mai, em vaig engrescar molt, a mi els esports m'encanten.
A més, a mi, els locals que estaven allà fent-ho us van deien, buah, sister, you're so good, you're so good, i jo pensava, buah, sóc increïble. Total, que vaig ser com una onada que segurament no l'hauria d'haver agafat, i vaig acabar a la sorra, a la sorra amb la taula, i no vaig caure bé, vaig recolzar el peu malament, i se'm va moure l'escafoide, que és un os del peu, d'allò que té tendència a moure's amunt i avall, se'm va moure, i a sobre després de...
d'agafar tants vols i tal, de la pressió del vol, em va empitjorar la situació i, bueno, això, que jo a Formentera vaig anar tot el viatge a Formentera amb crosses. Clar, clar, això anava a dir ara, que quan jo vaig anar a Formentera, amb la Moni i tot, amb la Maria, clar, et vam trobar i estaves allà...
Sí, bueno. Mig coxa. Però jo, o sigui, m'ho podria haver pres molt malament, però vaig pensar, què collons? Estic a Formentera. Home... I què feia? Agafava les crosses i anava per al mig de la sorra, a la platja, amb les crosses. La foto que m'has ensenyat l'altre dia, enmig d'una platja a Formentera. Al mig de Sesilletes. Amb crosses, així la pobreta, dic... He de dir que la gent em mirava i jo pensava, normal, perquè jo també veuria alguna cosa al mig de la platja de Sesilletes o on fos, que això que les crosses que se t'enfonsen,
Jo crec que aquell dia eres l'única persona, tota formentera, anar a la platja amb crosses. No tinc ni idea, jo què sé. 100%. Bueno, però, ei, tens ganes de fer alguna cosa? Doncs vas, dona igual que estiguis amb crosses. No, clar, jo sóc que volia gaudir, evidentment, de les platges, del sol. Estàveu vosaltres? Era com, ni de conya, ara em quedo... He de dir que, que top, formentera, que top, les seves platges. Jo no soc de timplatges, soc més de piscina, la veritat m'agrada més, però t'he de dir que l'aigua de formentera i les seves platges...
Són increïbles. O sigui, transparents. La gent que sou més de piscina que de platja sou una red flag andante. Bueno, jo crec que no. I això resumeix el meu estiu. Que vaig anar a Formentera a fer-te una visita i ja està. I quina visita, eh? He de dir que no es va engrescar massa sortir de festa amb mi. Estic trista. Expliquem els perquès, també, eh?
El que condueix s'ha de relaxar. També em vaig posar malalt. És veritat, ja no venies massa... No, no vaig venir molt fi, em va afectar bastant... No estava sent tupic, eh? No, ni a mi pic ni a mi prime. I em va afectar bastant el trajecte, el barco.
És que jo us vaig dir que era una matada, però a mi ningú em fa cas. Aquella nit em va afectar, vaig agafar un refredat, no sé què vaig agafar i ho vaig començar a agafar. Un bon encostipat, eh? Una bona galipa, Andrea. Mare meva. I com vaig patir, com vaig patir, la veritat. Jo me'n recordo un moment que estaven al sopar dient no puc estar aquí. Última pregunta i tanquem aquest tema. Platja preferida de Formentera?
Ostres, no sé noms. Em va agradar molt... La cala, la que veuen la Meri, la Moni i tu. Aquesta està molt bé. Escaló des Mort, molt xula. I et diria que potser la primera de totes que vam anar el primer dia... La primera vam anar a Escaló de Sant Agusti. Sí, aquesta estava molt xula. Ets molt de pedra, eh? Ets de cala. Sí, i, home, i òbviament sesilletes. Sobretot la part que vam estar, o sigui, la que coneixeu vosaltres, que era el final, final, final de tot, allò era brutal.
I ja per tancar, vull dir l'última cosa i és que ens va passar una cosa que aquell dia jugava el Barça, que era el Gamper.
No, crec que era un partit de Lliga, no? Era partit de Lliga, ja. Jo crec que era partit de Lliga. Però era l'agost. Agost, bueno, ja comencen, sí. Ah, no, el Gampera, estava a Indonèsia, jo. No sé quin partit era. Vale, doncs un partit de Lliga i el vam anar a veure a Estafiguera, que és un restaurant que està allà al Pilar de la Mola. I el dia abans havíem sortit a fer com un copeu i tal, a fer unes arbetes i visenques, que ens encanten, i ens van dir, no dieu res, però demà toca aquí en directe Macaco. Ostres, és veritat.
És veritat. I vam dir, calla... Tenim vídeos. Tenim vídeos. Ens van presentar ja, però és que estàvem literalment... Era un bar que en Toni, per la gent que ja ha estat, que el conegui... Aquesta distància. Estava literalment jo aquí i el macaco aquí, passant-me pel costat, parlant amb la gent, ballant, cantant... Bueno, una cosa...
No sé qui em va dir, va ser algú vostre, que era familiar o tenia algun conegut proper, crec que va ser un noi de la feina. Em va dir alguna cosa proper del macaco, així com de casualitat vaig dir, ostres, doncs mira, vaig estar així, a aquesta distància de tocar-lo, literalment. Jo vaig mirar l'edat que tenia perquè vaig pensar, ui, que guapo, i potser té com 50 i escaig d'anys, i em vaig quedar traumatitzada. Bueno, un xugar, papi. Sí, bueno, va. Anem, amb què anem ara?
Notícies impactants. Notícies. Què han passat durant aquest temps? He hagut de mirar-ho, eh? No pots pillar així tant desprevinguda. No, no, és que ho han d'entendre. Estem al primer dia. Sí. O sigui, hem d'agafar ritme i ja veurem que cada cop... Quin nerviosisme! Sí, jo ho he dit, que estava nerviosa. És que m'has passat els nervis, jo estava tranquil·la.
Mar, i quina és la primera notícia? Perquè això t'he de dir que no sé si és veritat o no. El què? La primera notícia? Però clar que sí. Ah, sí? Sí, hi ha un vídeo que l'he vist. Però no és ia? Però que està confirmat. No és ia? Calla ja, ho estàs dient com de broma. Que no t'ho diguin, conya, que ho he vist en el guió i jo pensava, bueno, ho voldrà dir per la novetat. És en sèrio? Sí, és en sèrio. Ah, doncs digue-ho, digue-ho. A veure, és que fa poc, i de fet anomenar que Gabriel Rufián ha estat el primer polític en anar a la revuelta...
Ah, vale, sí, és veritat. Què passa? Que fa poc van pillar el Gabriel Rufián ballant bachata amb l'Ester Expósito en un club, així, de nit. En un bar. Vale, sí, és que dir club és com que s'entén com una mica com si fos... No, sí, sí, està bé, però... No, però està bé, jo crec que era un bareto, un bareto d'aquests musicals, un bar musical tipus. Vale, doncs això, els van pillar ballant bachata, i no és dia, et diré per què no és dia. En primer lloc hi ha un vídeo que ho demostra, i en segon, Gabriel Rufián va a la revuelta i diu això.
Pero bueno, este tema fue que nada, sin más, yo iba con unos amigos...
Vas a comentar el tema, ojo. Sí, principalmente con un amigo que se casa. Y nada, coincidimos con otro grupo de amigos. En este caso estaba una actriz maravillosa, simpaticísima. Y nada, nos conocimos, hablamos. Sobre todo le comenté lo valiente que era en cuanto a su significación con caza, alguna causa política. Lanzaste esa, sí, de primeras, ¿eh?
Te valoro la significación. Y no le di unos pantalones a Edgar de milagros. No, porque me parece que se la juega un poco. Será la primera vez que a estar en una discoteca le hayan dicho te valoro las significaciones. Total. Bailó con todo el mundo porque es simpaticísima y una de estas me tocó a mí durante un minuto y me grabaron. Ya está, no tiene más. Te valoro la significación.
Però, vale, és que jo vaig ensenyar-li a algú, aquest vídeo em va dir, això és mentira. Que no. Però això que has dit, cuidado amb això que dius, que primera prova, hi ha un vídeo, vigilem amb això perquè ara hi ha cada vídeo amb la ia, que hem de tenir cuidado, no ens hem de fiar de tot. D'acord, tens raó, però a mi, jo el vaig veure i vaig pensar, és que és real...
És surreal una mica la situació de Gabriel Rufián, que fa ballar amb la xata. Perquè aquest home es mou molt amb tota aquesta faràndola. Però tu no creus que ser una persona pública, de política, sobretot que està casada, no? Que pugui ballar amb el home. No, però pot fer una mica de revolt, de dir encara més. Llavors vaig dir que t'he sentit que sigui guia.
Aviam, saps què passa? És que al Gabriel Rufián li agrada molt el joc. Li agrada molt la polèmica, ser notícia. Ell li van preguntar, de fet, en aquesta mateixa entrevista, què comportava el fet de ser polític i també sortia a la premsa rosa i va dir que no li feia gràcia. Mentider!
Quants anys té el Gabriel? Gabriel Rufián no sé quina edat té, però sabeu que sí que sé? Que va dir que estaria 4 anys en política i jo no sé quants em porta. Jo tampoc, la veritat. Vividor. No, també és important que veieu el format vídeo, que a vegades ens diuen coses, ens riem, saludem, és que estem a la ràdio i passen coses. Sí, per aquí està el Jaume, per aquí el Xavi... I, Mar, què et sembla si anem amb la segona notícia? Perquè això va relacionat amb la música. Avui tenim molta relació amb la música. I és que, durant aquest temps, es va anunciar que Bat Bunny...
farà el xou de l'intermig, no sé com es diu així, el xou de l'intermig de la Super Bowl, de la final de la Super Bowl, i és històric perquè, sobretot perquè el seu disc és un disc totalment en castellà. Clar, i a més en aquest moment actual en què ens trobem, que Amèrica, el president dels Estats Units està totalment en contra de la immigració, que el cantant que farà la Super Bowl sigui una persona de Puerto Rico,
també diu molt, no? No, i sobretot les seves paraules, perquè va venir... A veure, que també a ell li agrada provocar, no? Però ell mateix va dir... No, no, teniu sis mesos o set mesos per aprendre les cançons en castellà. Vinga, endavant, ja ho teniu. Saps? O sigui, em fa gràcia també aquest paper que té de dir... Jo he fet aquest disc pels meus, m'han convidat a Super Bowl, també em sembla una mica raro, no? Fas un àlbum criticant als Estats Units...
Clar, la meva pregunta és, cantarà Hawái? Lo que le pasó a Hawái? Sí, 100%. Es diu lo que le pasó a Hawái, no? Sí, lo que le pasó a Hawái. 100% la canta. I sobretot jo vaig pensar, li agafarà un ritme perquè no sigui tan lenta, jo crec que farà alguna cosa amb ritme salsero o alguna cosa així, i farà un bon remix. Creus que vindrà algun altre artista convidat? Sí. I si creus que sí, qui creus que portarà? No sé per què, però amb olor un Jennifer López...
Però Jennifer López ja va fer amb Shakira, eh? Sí, però amb oloro que... I de fet, ell va anar també. Es porten bastant bé. Crec que hi ha connexió. No sé qui podria anar. No crec que porti ningú més així top. Jo crec que serà ell. En veritat, crec que només portarà una persona i ja està. I que serà icònica i endavant. Perquè jo crec que ell serà el protagonista. Com tu saps més de música que jo, confio en les teves paraules.
Home, no, a veure, sé més de música, no. Sé que el que pot passar és la polèmica que ha generat. I estaré molt atent, sincerament, perquè és que serà un moment històric. Molt bé. Com històric ha sigut el que ve ara, Mar.
Ostres, esclar, és veritat. Això sí que és històric. Que despistada. No, que... Per aquí no vols que tiri, per la nou alcalde o per la Tini Rodri de Pol? Què és més històric? Home, jo crec que històric és l'alcalde. Sí, no? Sí. A veure, Marc, què ha passat? Perquè hi ha hagut nou alcalde a Nova York que crec que començarà a fer la seva feina, o sigui, el seu paper d'alcalde a partir del gener.
Sí, és que estava mirant exactament com es diu, perquè té un nom, clar, o sigui, ell no és d'origen americà, i llavors el nom és complicat, m'ha espiat aquí una mica. No les informem. Zorran Mandani. Zorra?
Sí, segueix com que no ha passat res. No, és el nou alcalde de Nova York. Evidentment no és republicà, és demòcrata, per si us ho preguntàveu. I això és l'alcalde més jove, no de la història, però des de fa molt de temps que és l'alcalde més jove de Nova York. I ja s'estan tirant bif.
Sí. Parla no sé quants idiomes, entre ells hi ha l'espanyol. Ah, sí? Llavors, està molt bé perquè molta part de la seva precampanya electoral l'ha fet gravant vídeos de TikTok. Ell en sap i sap a qui es refereix. Home. Per exemple, hi ha molta part de la població nou llorquina que és pobra. Sí.
I ells els parla sobre el fet de pagar l'educació als nens fins que, per exemple, tinguin 5 anys, pagar el transport públic i que funcioni millor, o sigui, un transport públic per tothom, lliure de gastos. I què més va proposar? No sé, però a mi em dona la sensació que parlarem d'aquest home.
Durant aquesta temporada. A mi m'encanta perquè té una lluita amb Donald Trump. De fet, es va referir directament a ell. Sí? Sí. Ostres, però què li va dir? Per la cara, el tio. Una cosa. No, per la cara no. Sen president... Clar, és que no sé si això és el poder perquè no sé com funciona als EUA. Donald Trump pot decidir què fer fora aquest home? No, clar que no. És democràtic.
No sé quina llei hi haurà allà. És el mateix que aquí. Una cosa és un president i l'altra és l'alcalde d'una ciutat o d'una població. Però ell no té el poder. De fet, s'haurà d'aguantar. Això és una cosa que no s'haurà d'aguantar. Li diuen comunista. Diuen que és comunista. Per què? Perquè té polítiques que són molt d'esquerres
I això, doncs, és una persona molt jove, amb les idees, amb la ment molt oberta, idees d'esquerra, i aviam què tal, aviam què passa. No diré res més. I d'una notícia important a una altra, perquè tu vas portar aquí la notícia, ara m'ho ha dit aquí, abans de començar el programa, ha dit, te'n recordes que et vaig dir que això passava? Doncs mira, patapam! Què ha passat, Mar? És que per nosaltres aquestes són les notícies més importants que hi ha. Bueno, anem a veure. No res, que la tenia el Rodríguez Poules Casan.
Ell no ho sabia. Jo no m'entero d'aquestes coses. O sigui, primer perquè Rodri de Pol ja no està aquí jugant a Espanya, o sigui, ja no és... O que està l'Inter de Miami. Sí, no té el foc mediàtic, llavors és com que... Jo el segueixo perquè em sembla molt guapo. I la Tini, la veritat, que en música et diria que està... No sé si està desapareguda, sé que està fent molts concerts. No, no està desapareguda, ha tret un nou single fa poc. Sé que està fent molts concerts, perquè està fent molt virals. Està fent gira per allà. Clar, però res més. L'última cançó que vaig rebre, aquesta amb la Emília i la Niki...
Què va? N'ha tret més, eh? Sí, no dic així, com a bomba. Ah, balla de col·laboració. Així... Sí, sí, sí. No, no, es casen. Això, doncs, sabíem que ho havien deixat. Fa poc, a principis d'any o començament d'any, se'ls va tornar a veure caminen junts per als carrers de Madrid. Ho hem dit ja, anteriorment. I això, doncs, ara es casen. Mira, no sé. Hi ha gent que es separa, la Katie Perry s'ha separat.
Hi ha més gent que s'ha separat, no? Aquest any s'ha separat tothom. Ara no en ve ningú més al cap. 2025 acaba ja. Quasi ens separem nosaltres. Ostres, que fort, eh? Imagina't, jo ho vaig posar com a comentari. No vaig dir, no, ara que acabi ja el 2025. I bueno, 2025 també ens estan donant molt bones notícies. Sí. Saps per què? Ens estan donant un any de música increïble. Doncs vinga, parlem, no? I saps per què, Mar? Per què? Perquè la Rosalia es retalbo.
És veritat. Com podíem oblidar-nos d'això? Avui el Xavi ha arribat aquí a la ràdio i m'ha dit, què la Rosalía, Mar i jo? Ui, quin emprenyament t'aporto a sobre. Per què, Mar? No, comença tu a comentar-ho, perquè a tu t'agrada molt la música. Si vols comentar l'àlbum, no vull aquí. Ah, no, no, no. Al final, també. No, res. Sincerament, la meva opinió és, és un àlbum...
que l'escoltaràs un cop cada dos o tres mesos. Aquest és el meu punt de vista. Porto tota la setmana escoltant-lo. Sí, perquè acaba de sortir, però d'inici a final... Ah, sí, totalment. És carregós. És que és diferent. Al final és música clàssica, no estem acostumats...
La nostra generació no està acostumada a escoltar això. És un disc que perfectament et podria sonar en un listening d'anglès o de música per aprendre a tocar la flauta o coses d'aquestes. Però realment és un àlbum que se'n va molt lluny del que estava fent fins ara. Passava de Motomami i ara Lux, tot és religió, Déu... Divinitat.
Jo recordo que tinc una anècdota, justament quan va anunciar que anava a Callao, a Madrid, jo vaig trucar a un col·lega meu de Madrid, Alejandro, no sé si estàs veient això, però el vaig trucar i vaig dir, t'has adonat de què està passant? I em va dir, què, què, què? I diu, que Rosalía va a Callao, vas o no? Va dir, sí, home. I diu, sí, sí, va, vés, no sé què. I jo així, m'ha enxitxat-lo, i de sobte diu, vaig.
Va i me'l trobo i després m'envia una foto que allà, mitja hora després, veient-lo. Però i la va veure o no? No, és que no es va fer veure. Era com una aparició divina. És que hi ha moltes teories. Ens hem perdut una bona època de notícies sobre aquest tema, però res. L'alcalde de Madrid va dir que va ser perillós el que va fer Rosalia. Home, has de pujar un cotxe i tal, i no.
No, que va aparcar el cotxe, no sé, a la vorera, allà enmig de Gran Via, no sé què va liar, semblava la Itana. Però, literalment, jo t'he de dir... Marketing. T'he de dir que és un molt bon disc, que tinc la meva preferida, que és Porcelana. La teva no sé quina és. Quina era la meva? Sauvignon Blanc. Sauvignon Blanc. Sí, i m'ana també molt la Rumbita. La Rumbita és? La Rumbita? Rumbita.
No és la rumba del perdó. Sí, sí, sí. Es diu la rumba del perdó. Ah, jo dient el Jaume. Ens ho han xivat. Jo, porcelana. Perdó, Jaume. Porcelana, que és de...
barreja hebreu, japonès, anglès i castellà. Quatre idiomes en una cançó. She's insane. Saps el tema de les 13 llengües? No. Saps per què són 13? Són 13 dones importants en la religió. I ha agafat una de cada llengua. No sé si és perquè és de cada religió en si, no sé si ha deixat alguna, que 100%, però de les 13 més importants ha agafat la llengua i s'ha inspirat en una dona.
I ella deia que quan cantava en aquella llengua pensava en aquesta figura divina. I una d'aquestes és el català. Canta una cançó en català que ara, si no recordo malament, comença per fruita roja, parla una poma, després canta en anglès, que està molt xula. I també tenim el paper d'una icona d'aquí a Catalunya, de Barcelona, diria, de Montserrat d'Escolania. Què ha passat, Mar? Perquè hi ha hagut polèmica. Anem a parlar d'això. No, bueno...
Què ha passat, Mar? Quina cançoneta. Per què surt aquesta cançoneta?
No, això no és Magnolias, eh? Jo dic, Magnolias de la Rosalia, això no és. Però no la posis, no la posis. Perquè llavors no podrem penjar l'episodi a YouTube. Ai, a Spotify, copyright. Ai, ai, ai, que l'alien perdíssima. Hem pensat així, hem pensat ràpid. Doncs m'ha d'explicar, què ha passat amb la polèmica? Bàsicament, aviam, jo no estic... Estic emprenyadíssima. Estàs emprenyada.
Sempre exagero i faig exageració a les meves paraules. Però està bé. Jo penso que ella no ha pensat bé això que ha fet. Ni ella ni l'escolònia de Montserrat. Explica-ho perquè hi ha gent que no ho sap.
Per mi Montserrat és un símbol del catalanisme i també és un símbol de la resistència franquista i per tant crec, tot i que sé que l'escolònia de Montserrat ja ha cantat anteriorment en castellà, penso que ve a ser com una mica una falta de respecte i...
Crec que ha estat bastant ignorant ella i també han estat bastant ignorants Montserrat i l'escolania en el fet d'acceptar-ho. Ell en el fet de proposar-ho i els altres en el fet d'acceptar-ho. Crec que s'ha de saber d'on véns.
Jo entenc el teu punt de vista, o sigui, l'entenc perquè tens part de raó. O sigui, al final l'escolania, doncs vols defensar la llengua i tot, doncs hem de fer una cançó en català. De fet, hi ha una cançó en català. Podria haver agafat aquesta. Jo també vaig anar al punt de dir, han arribat a un acord mutu. O sigui, si ells no volen, no cantaran. La Rosalia es presenta ja, òbviament. Però jo crec que també van al punt de dir, no crec que sigui l'única cançó que hagin fet.
O sigui, sempre un artista, quan es junta amb orquestres, amb altres artistes, tiren cinc, set cançons, proven, i al final es coneixen una. I jo crec que justament aquesta va ser la que la Rosalía va dir una clau. A lo millor no, a lo millor la Rosalía surt i diu, era aquesta, punt. Però jo crec que també va ser de dir, ostres, justament d'una casualitat,
De què és en castellà. Jo entenc el teu punt de vista, però jo crec que també és donar-li veu a un símbol de Barcelona, donar-li una importància. Clar, però en quina llengua? Sí, amb el castellà, però al final Rosalia sempre, tota la seva carrera, s'ha protagonitzat per ser en castellà. O sigui, tampoc podem canviar això. És una cantant urbana espanyola, diguem-ne. O sigui, ha cantat dues cançons en català. Millonària i aquesta, que no sé com es diu.
No, jo tampoc me'n recordo el nom. Aquesta conversa en un bar acaba en baralla. Ja us ho dic. Però bueno, no passa res.
Ja parlarem, d'acord? Llavors, Marc, anem amb el següent. Què tenim més? Ah, no, sí, tenim moltes més coses. Sí, clar. És que Halloween, van passar coses, Marc. Halloween, Halloween, ha dit Halloween. Bueno, la castanyada, perdó. Fora de Catalunya. És que jo he celebrat el Halloween, tu la castanyada. Bueno, sí, la castanyada. Vam fer dos plans diferents, no ens vam veure. Clar, les dues catalunyes. Perquè veieu qui és de fillar i qui no, d'acord? Bueno. Que ho tingueu clar. Jo vaig anar al Cabró Roc.
Exacte. Com em va agradar, eh? No sé, de sobte estava en un ambient... Estava a casa meva. Tot d'estelades, ambient català, bon rollisme, els grups que m'agraden de música... No sé, jo els veig dir als meus amics, sento que estem al 2017 un altre cop. Sent una mica ignorant, on era el Cabro Rock?
Amb un meló. Amb un meló? Sí. Ah, jo pensava que... No, no, pensava que seria... No sé per què tinc imatge... Normalment es fa Vic. Vic, ho veus? Normalment es fa Vic, però aquest de tardor, de castanyada, s'ha fet amb un meló. Ah, vale, vale. I jo crec que molt encertat, eh? Una organització increïble. No m'estan pagant per dir-ho. Jo t'he de dir que estava flipant perquè realment no faltava ningú.
O sigui, jo vaig veure els grups i tot, històries i tot. Una cartellera molt completa. No, no, jo vaig arribar, vaig dir, però... Tampoc costava molt, no, l'entrada? No, no. L'entrada, els dos dies, crec que rondava cap als 60. Ostres, és molt poc per dos dies de festival? Sí, clar, però tu després compta tot el que et gastes allà, que no és poc. Vale, sí, però ho dic, però normalment a un festival estem acostumats a coses com el Primavera Sound i coses aquestes que són uns preus... Clar, però tu m'estàs comprant un Primavera Sound amb un cabro roc.
Ostres, què vols que t'hi digui? Per la cartellera? Ostres, Guillem, però no. No, però dic de fora. Em sembla bastant marat per el que és. I els dos dies i tot. No ho diguis massa, no cridis fort, que encara ens escoltaran i el proper serà més cartell. No, el proper ens conviden.
Digues que et sembla bé de preu i ja està. Jo em presento allà, si em conviden. Em presento l'any que ve. Home, jo hauríem de convidar perquè amb totes les entrevistes que vaig fer... Correcte, perquè, Mar, què tenim? Has sortit? Ai, sí. Entrevistes... Espera, m'escoltem. Anem a escoltar, a veure. Sense tu, si no hi ets, sense tu, jo no soc ningú. No ho crec.
Si no estàs aquí, si no estàs amb mi, jo no et puc durar, jo no et puc sentir. Sí, bueno, ara sóc cantant. Jo espero que ara quan sortim de la ràdio no estigui plovent. Ai, doncs jo els vaig dir les nenes, perquè, clar, som tres, no? Estem la Carla, Gil, la Maria Corona i jo. I els vaig dir, crec, nenes, que...
Aquest és de nit, com de besta, eh? Com entones, eh? Com de besta, aquest és de nit. Aquesta... Oh, quin goig! Aquesta és la nit. M'encanta perquè això... És que jo ja m'estic imaginant com ho veuran i veuran el vídeo, us veuran a les tres cantant, o sigui, com va ser això? Que us van venir... Bueno, estaven per allà entrevistant i res, ens van dir que cantéssim... Res, una frase ens van dir, canteu una frase...
I ens vam emocionar. I a més a més, el vídeo, estem a l'últim, però estem de portada, ja ens veus de portada. Surt un munt de gent, la gent canta com els va demanar una frase, i nosaltres cantem literalment quasi tota la cançó, i a més ens posen tot el tros. I la Maria Pobra, que és la més vergonyosa, i també la que té més consciència... Doncs no se li veu, en el vídeo. Ho va passar malament. Quantes virres portava a sobre? Això també és important. No, no, jo dues.
Però és que jo de normal ja soc alegre. La Carla igual. La Maria també. Jo pensava que seria el típic moment de les 3 de la nit o alguna cosa així. I us van dir, va, canteu una mica. Ara no ho sé exactament. Això vol dir que la nit va ser llarga. És que va ser una nit molt llarga, realment. Vam estar 12 hores, eh? No, no, sí, sí. És que és un festival. Tornaries? I tant. Sí? 100%. M'ho recomanes?
A tu no t'agrada massa aquest rotllo, eh? No? No. A veure, jo he escoltat bastant música catalana. Mira, mira, et vaig, quants cops et vaig dir que vinguessis? Vale, però... S'està fent el longuis que no veguis. No, però perquè també, o sigui, entre preferir una festa i l'altra, doncs vaig preferir anar al Halloween a una festa i anar al... Al Halloween, un altre cop. Bueno, què passa? És que era una festa de Halloween de disfresses. Doncs m'agrada més la idea d'anar disfressat que no anar al cabroroc. Per disfressar-te ja tens el carnaval, Guillem.
Però és que també m'agrada. O sigui, ja em disfresso les dues. No, és curiós, perquè el Guillem només es disfressa en Halloween. A Carnaval no es disfressa. Com que no? No ets massa de disfressar-te a Carnaval. Què vam fer al Carnaval? No ho sé. Va, ja està, prou, que ens estem anant de tema, com sempre. Saps quin altre festival va estar també xulo? Quin? No és festival-festival, però els 40 Music Awards. Ah, els premis, sí. O ara festival. Ens van donar moltes bones imatges. Sí. Una d'elles, Ed Sheeran i Aitana. Correcte, cantant junts. Perfecte.
No, això no ho sabia. Van tenir problemes de so, crec. Últimament passa bastant això.
Després també hem tingut un... Bé, al cap de setmana anterior també va ser força contundent, no?, amb Lady Gaga a Barcelona. Correcte, això sí que ho vaig veure. Sí, sí, i he de dir que, clar, jo estava al Cabro Rock, però pensava, si no hagués anat al Cabro Rock, com m'hauria agradat anar a veure Lady Gaga, eh? Jo estic una mica Little Monster. Però què va fer, un concert i després va sortir a festa? És que va ser alguna cosa rara, no? Sí, va fer com una festa, no sé a quin lloc. I va aparèixer? Per sorpresa. O sigui, no estava pactat.
No ho sé ben bé. Hòstia, és que tu veus el vídeo i sembla realment que està pactat perquè hi ha ballarins i tot, o sigui... Després també aquest cap de setmana hem tingut la Katie Perry a Barcelona. Una Katie Perry que ja parla català, eh? Ah, sí. No ho heu vist? A veure. Si no, escoltem-la ara, vinga.
Gràcies.
Parlant de diva... Ai! T'estimo. T'estimo molt. El primer t'estimo, o sigui, s'assembla al Cristiano Ronaldo. Parlen t'estimo molt. T'estimo molt, molt. A mi és com ho ajuntes, saps? En plan, t'estimo molt, molt. Però on cantava? On va ser el concert? Al Palau, no? Ah, va fer el Palau? Sí. Ostres, doncs, d'això no... I em estàs fent preguntes que jo pateixo. Però hi ha notícies que no me n'adono, per això vinc aquí també. Jo vull que també m'actualitzis.
Ja et poso el dia, no pateixis. Clar, home, d'això m'he d'enterar. I també has vist un vídeo, això no sé si és veritat, que una fan a la Katy Perry li va portar un pastís. Ai, sí, no, no, no, no m'empargues això. Això és veritat? Ai, sí, sí, sí. A la Katy Perry li van portar un pastís. La Katy Perry va dir, oh, thank you so much, no sé què. I de sobte, la segona imatge és, van a llançar el pastís a un del seu staff. No sé si a l'estaf, i la dona així, fent el pastís.
mirant la sèrie i jo dient, uau. Jo sempre he pensat que la Katy Perry és bogíssima. De veritat us ho dic. O sigui, ella té alguna cosa dins seu que no acaba com de... A mi m'encanta la reacció de dir, ostres, m'ha quedat regalant un afant. No hi és tota, no acaba de regar bé. Vaig a llançar-ho. Aquest estiu passat va gravar una cançó a les Illes Pitiuses, a Ibiza i Formentera, i la tia li va parlar totalment tot. Perdó per ser així de bastar ara mateix, eh? Hola.
I va creuar unes d'unes a les quals no hi pots passar. I, de fet, està clar que no hi pots passar perquè hi ha balles que t'impedeixen el pas. I el vídeo va sortir al YouTube. O sigui, li va caure una multa al Copón, però realment a ella li és igual. La multa que seria de 2.000 euros, que és 2.000 euros per la Kitty Perry.
2.000 euros no eren, ja tot segur. Seria algú insignificant. Per elles sí, per nosaltres no. Molt bé, doncs acabem... I parlant de... Ah, hi ha més? No, parlant de coses insignificants, per què no parlem de coses significants? Coses que importen! D'algú d'aquí que es parlarà molt i no de l'altre equip rival, sinó del Barça. Atenció. Anem a parlar del Barça. Posem així una sintonia així d'esports, maca... Sí? Sí, vinga. L'has escollit tu, no?
Crec que el títol de la cançó es deia Hooligans. O sigui, és literalment l'expressió d'un home hetero que diu gasolina, esport, suor. M'agrada estar la cançó. Ben trobada. I anem a parlar del Barça, Marc, perquè últimament estan passant moltes coses a Camp Barça. I anem a parlar, jo parlaria primer de l'últim, de l'últim de tot, el que és novetat. Qui va estar l'altre dia al Camp Nou?
Ai, Verge Santa. Això sí que no és dia, eh? L'altre dia, quan, i corregis, m'estima que equivoco, perquè potser l'apífio monumentalment, mentre nosaltres estàvem pendents del Celta-Barça... Sí, correcte. Hi havia ni més ni menys que Leo Messi a dins del Camp Nou. Correcte. No, no, és que em sembla, a part, ho va penjar al matí següent, ho va penjar de matí, i jo vaig dir, com ha entrat al Camp Nou?
Com ha entrat al Camp Nou? No ho hauria ni de dir. Va entrar al Camp Nou perquè és Leo Messi i punt. Pot entrar al Camp Nou quan li doni la gana. Però per mi l'important no és només la foto de Messi a la gespa del nou Camp Nou, sinó el missatge que dona una mica d'esperança a aquella gent que vol que torni Messi perquè diu que li encantaria tornar i no només per veure els jugadors, sinó per jugar. No ho diu així, però literalment ho diu.
Jo li vull dir una cosa a Leo Messi, i és, en primer lloc, que l'estimo molt. Les dents. Que no esperava que el missatge fos en català, també et dic, un t'estimo o alguna cosa així en català podria posar. Quants anys porta el Leo Messi vivint aquí? És que no se li demana res perquè és el Leo Messi.
Però si no parla anglès. O sigui, si quan li entrevisten a anglès fa... Bueno, almenys que no fa com Rajoy, com... Bueno, no, però a mi, jo t'he de dir... Que volia dir una cosa. Va, digues, digues. No, això, que li vull dir que deixés jugar amb els nostres sentiments, sisplau. Que si ha de dir això, que sigui perquè realment vindrà a jugar. I us he de dir també una altra cosa. I és que jo no les tinc totes de si realment vull que Messi torni al Barça com a jugador.
Jo crec que és el primer cop que tant el meu cap i el meu cor estan d'acord en que Messi torni a fer un last dance històric. Que torni al gener, això es pot fer per la llei Beckham de la MLS, una llei que van fer per la seva culpa, i és que poden, en el seu paron, quan paren per l'hivern, pot venir a qui s'ha dit i pot fer l'últim tram de temporada amb el Barça. Tu de veritat creus que això és una possibilitat?
100% real. Clar, és que el missatge és molt clar i és directe. Jo no crec que ell fes això sense saber que...
Hi ha cosetes, saps? Exacte, jo crec que hi ha algú parlat 100% perquè tu no et dius aquest missatge i et quedes tan panxo. A casa dient, jo ho dic i em quedo a mi casa. No, saps que la gent parlarà. I crec que no sé quants milions de likes té la foto perquè és que vaig veure en 20 minuts i també hi ha 2,5 milions. O sigui, una barbaritat el revolt d'aquesta imatge. Home, és forta. Jo ho dic aquí...
Jo haig de fer la meva porra. Predicció. Leo Messi jugarà al FC Barcelona el gener de 2026. I no només això. Oh my God! Gràcies a ell guanyarem la sisena. A veure, aquest home realment... No m'he après res abans del programa. Jo ho prometo, però...
He tingut una visió. Que rule, que rule, lo que t'has tomado, hijo, perquè... Déu-n'hi duret. He tingut una visió. Sí, eh, una visió clara i concisa. Ja veuràs, tot passarà. Ningú sap el que passarà demà. No, no, jo tant de bo passi el que t'ho dius, però ja et dic, jo no sé si realment vull que el Leo Messi torni a jugar al Barça. Això no ho diria un barcelonista de veritat. Tal com està el Barça avui en dia...
sento que realment que vingui ara ell seria fer-nos
Una putada. Sí? O sigui, no seria un favor, seria una putada. Per què? Perquè el Barça sempre s'ha acostumat al joc de Leo Messi. No ens el podeu tornar a portar i després treure'ns-a l'un altre cop. Hem de sobreviure sense ell, hem d'aprendre. Que no, que ja està, que s'ha acabat. Que vingui, el despedim com toca, perquè això s'ho mereix i molt, i ja està, escolta. Enjuguem alguna cosa aquí? No. Si ve... No. Un sopar, un sopar o... A on?
No, que no estic per tirar coets, que no estic treballant. Un menú. Un menú d'algun lloc d'un restaurant. 30 euros. 30 euros per cap de menú? Sí. Joder, sort que t'he dit. Clar, clar, clar. Tu què cobres? No, jo no diré aquí el que cobro, però jo et diré, ens ho juguem d'aquí a gener. Si al juny Messi no ha jugat quan acabem la temporada... Al gener estaré treballant ja, senyors. Si al juny, quan acabem la temporada, Messi no ha tornat,
aquesta dona, doncs, tindrà un sopar... No sé per què crec que hauràs de pagar-me un sopar, Tomi. Però bé, ja està bé. Jugar, jugar. Avui ho estàvem parlant a RAC1, a versió RAC1, i han dit això. Escoltem-ho. Parlant de diva, deixa'm, puc explicar una cosa? Avui del Messi? Com vols que el Messi no entri al Camp Nou?
Perquè ja no treballa aquí i ens ha traït. Exacte. Però qui li ha de tancar la porta al Camp Nou? Tothom. L'encarregat de seguretat. Tu vas al Camp Nou i el que sé és que tu vas al Camp Nou i ve un tio i veus un tio de seguretat que ve Leo Messi. Tu a Leo Messi li diràs, oi, vostè no passa, vull a llamar al club a veure què dicem. Per l'amor de Déu. I tu creus que la persona que ha deixat entrar no li caurà una bronca monumental? No.
No, entre altres coses, perquè ara hi ha molta gent que agafarà el Messi com... Bueno, és que va entrar allà... Hi ha molta gent ara que busca el Messi per la pròxima campanya electoral. I Messi és guanyador. Messi és guanyador. O sigui, Messi no anirà amb algú perfecte. Ens ha traït, Messi. Dèiem per allà, ens ha traït! A veure... Sincerament, és que no podíem pagar el seu sou. Però que a Messi no es podia quedar al Barça. Per què? Per què?
Perquè no el podien pagar. Ah, vale, vale, però no ens va reir. Clar, però ho han dit, han dit. Ens ha traït. Bueno, perquè també ells poden pensar que per què demanava tants diners al Barça, si te'l l'estimes. Però bueno, és que jo soc el Messi, i és que si jo dic, dónau-me 40 i em diu que sí, a la segona temporada dic 50, doncs jo vaig pujant. Si em diu que sí tota l'estona, és el millor jugador de la història. Li hem de pagar, li hem pagat insuficient.
Sí. Ai, no estic d'acord. No? Però és igual, deixem-ho estar, que ens estem enrotllant massa. Sí, va. Tu has dit que aquest any la sisena, eh? Sí, sí. Vas fort. L'any passat també ho deia i mira com vam acabar.
Però, bueno, va, anem a alguna cosa diferent, no? Sí, va, canviem una mica, que ja s'està fent carregós, això dels esports. Anem a canviar el mood. Tinc uns mocs, estic superangustipada, eh? És que cada cop que parlo em noto com... El canvi de temperatura. Déu meu, parlo de temperatura. Doncs vinga, si vols presento jo. Vinga. Així parles menys, a veure. I anem a jugar a un joc de tota la vida que des de petits hem jugat, i és el Qui és qui?
Hem portat cadascú tres persones. Bueno, sí, tres. Espero que sigui persones. Personajes. Tres persones. Jo he portat tres, que la Mar no sap quines són, i la Mar ha portat tres, que jo no sé quines són. No sé si he acabat de dir el mateix, però bueno. Llavors, tu posaràs el cap, no tinc cel·lo, jo sé que tu... No, jo et posaré una de les meves al teu cap. Ah, vale. I tu em posaràs una de les teves al meu cap. Perquè jo sé quines tinc jo i tu saps quines tens tu. Clar, per això no, però anava a dir que jo no tinc cel·lo.
Que n'hi haurà una, que te la posaràs tu aquí, amb la mà. No, jo agafo un cel·lo del meu, si no. Jo tinc tres cel·los, puc agafar si no un. No passa res, ja t'apanyarem. Tanc els ulls i jo t'ho poso ara mateix, perquè la gent ho vegi. No sé per què no té tant de color. No m'ho hauré reflectit al vidre, tio. No, miris, mira'm a mi. La gent ho està veient. Vinga, però on estàs?
Està aquí. Vinga, no podràs ni veure. Hòstia, però que no veig res, tio. Què d'això? No ho recolgo una mica més. Sí, recol·loca tu, però no miris molt. Ai, tio, el canó, el canó. És que és molt gran. No, no, no. Això està molt mal gestionat, eh? Bé, vale. Si tu muntes l'estreguillam. Vinga, posa-m'ho tu ara. Tanco els ulls, va. Si vols, mostra-ho a la gent. Si no, igual, ho veurà en una imatge. Mira, mira. M'ensenyo bé. Vale, no, però... M'ho col·loques o no?
Perfecte. Però si tinc un bon front, no sé com m'ho s'enganxa. Estic tenint problemes. Vale. Aguanta't una mica, perquè sembla que no m'ha sortit bé el truc de la doble cara. No, però dona igual, dona igual. Què comença? Començo jo. Et liaries amb mi?
No pot ser, tia. Ahir vaig parlar d'això amb uns amics. És que tenia claríssim què seria la primera pregunta. Saps per què? Perquè si em dius que sí, sé que no és un home i que sóc una dona i que estic bona. I tu com saps que no és un home? Ah, i també sé que no sóc rosa perquè t'arren les morenes. És que és descartar ràpid. I tu com saps que no és un home? Perquè tu ets superheterobàsic. Ah, vale. Anem amb aquestes. A tu no ha preguntat, liaries amb mi? Sí. Ai, ai, que sóc una dona morena. Vale. Ho estic intentant mirar. Sóc un home? Sí.
Ets un home. Vale, perfecte. I quin home, eh? Vinga, toca. Això ha de ser ràpid, ma. Estic entre els 20 i els 30, de franja d'edat. Sí. D'acord. Soc... Soc molt famós. Avi, l'estat és famós. Ostres, veia pista m'acabes de donar. Sí. M'has de donar pista a mi també, que si no ho tindrem això fotut, eh? Jo si veig que no vas... Siga simpàtic. Sí, sí. Soc cantant...
Sí. Vinga, et toca. Soc cantant? No, però va de micros la cosa. Soc catalana? Soc catalana! Soc catalana! Ensenya'm el DNI. Sí, sí, ets catalana. Ets catalana. El millor meme, tio. Soc catalana i soc morena i soc... Estic entre els 20 i els 30 i et liaries amb mi.
Ah, no, perquè potser no soc morena. Soc la Julieta. Què estàs dient? Si la Julieta és rosa. Ja, però no m'has dit que no fos morena, però tu amb la Julieta és rosa ja et liaries. No. Joder, ja anava ben encaminada. Ah, doncs llavors ja sé 100% que no és rosa. Vale, tinc una bona veu. Sí que tens bona veu, sí. Aviam, ostres, és que hi vaig perdudíssima, eh? Molt fàcil. És molt fàcil. Sí, sí.
Et diria que relacionada amb el Barça. Relacionada amb el Barça? Però si sóc cantant. Bueno, donar-hi voltes. Sóc cantant i estic relacionada amb el Barça. Sí. Que collons, Guillem. Molt simpatitzant del Barça. Molt simpatitzant del Barça i sóc catalana. Sí. La musca? No. Estic flipant. Vinc d'una família nombrosa.
No. No? No. Ostres. Vale. Tu, què és això que tinc aquí? No pot ser que no ho endivinis. Estic flipant heavy, tio. Et dono una altra pista. És una noia, és morena, té entre 20 i 30 anys, és cantant, és simpatitzant del Barça. Durant els últims anys... Però, vale, canto en català? Sí. Canto en català? O sigui... Soc la Rosalia! Sí. Va!
Oh, oh, oh, i a sobre quina imatge que estic. Clar, clar, clar, simpatitzant és. Vale, ostres, tinc bona veu, no soc d'una família nombrosa. Ets famosa i l'estava mar. Vale, estic aquí present. Sí. És el Jaume. Sí.
Estan entre dos. Dos icones. Només icones, aquí. Va, Mar, un últim. Sí, perquè ens queden 5 minutets superràpid. Un últim que aparent hem de fer una cosa. Ho tinc, ho tinc, ho tinc ja. Jo també, jo també. Això ens aguantem amb la mà. No ens mirem, que així... Ai, que quasi ho veig. Ai, la mare del Tano, quan era així, Tano... Jo ho miro així, vale? Espera un moment. No, no, dona igual, dona igual. No, que no em dona igual. Va. Dona igual, el celo. Si jo estic bé així, mira com em queda.
El Jaume no té ni idea de qui sóc, estic flipant Va, comença tu, ràpid, ràpid Sóc un home? No Sóc una dona? No Sóc jove? Sí No molt Sóc jove? No Joder Sóc del món de la política? Sí Sóc de la ràdio?
No. Vale. Ostres. Està fartant. Sé qui és. Sí? Sí, perquè m'he pensat. Perquè l'has vist. No, no, tu dius que no volvís. Qui és? Vale, li agrada el tec, no?
Doncs no tinc ni puta idea de si li agrada el tecno. Com li ha d'agradar el tecno a aquesta dona? Doncs et diria que no. Ah, que li agrada el tecno, sí. Si és la persona que és. Qui creus que és? És a la Colau. No, home, no. A la Colau li agrada el tecno. Clar, clar, per això ho he dit. Espera't un moment, un moment, un moment. Joder. Aviam, sóc un home.
M'has dit que... Què m'has dit? Que sóc vell. Que sóc un home i que sóc vell. Té bastants anys. Sóc una persona famosa. Sí. Perquè canto. No. Vale, és de Madrid? No. No? No. Joder. Vale, sóc català? No. S'està acabant això ja? No crec. En sèrio? S'està acabant? Tres minuts. Jope, va, ràpida. Mar. Vale, va, et dono una pista molt heavy. Va. Col·lot aronja.
Ah, Arrimadas. Molt bé. Va, digue'm tu, amig. És del Barça. És del Barça. Ja la porta. No. Soc vell. Soc del Barça. Hansi Flick. Sí.
Mare meva. Va, Mar, obre això, obre això l'últim perquè... No, és que estem anant superràpids, eh? En aquesta capseta que tinc aquí, aquí dins, posarem tres objectius. No, jo he posat tres desitjos. Ah, tres desitjos. Ah, tres desitjos per aquesta segona temporada. Per aquesta segona temporada. Ah, que ja els tens escrits, eh? Sí. Oh, oh, soc lo pitjor. Bueno, si no, ja veuré com ho posa la Mar, però ja els vaig posar aquí, són tres objectius.
N'hi ha dos reals i un... Poden ser objectius, convidats... Sí, de tot, sí, una miqueta. I bueno, esperem que us hagi agradat el primer episodi. Però no t'espereixis ja, que queden dos minuts. Bueno, no, però jo vaig dir, mentre vas escrivint he de fer contingut, Marc. Una cosa important.
Ens agradaria moltíssim que ens deixeu comentaris tant a Instagram com a YouTube dels programes. Per què? Perquè ens agradaria molt escoltar la vostra opinió, seccions, notícies, jocs que podem fer aquí a la mar, convidats, convidats també és molt important, i llavors també així participeu d'una bona manera, no?
No m'estaves escoltant. Sí, sí, sí, que és molt important que participi. Ai, mira, soc dona, estic fent multitasking. Exacte, i el botó de subscripció a YouTube hem d'arribar, eh? No sé, 100 subscriptors en poc. Però bueno, Marc, més o menys dóna pistes. No, bueno, en veritat no. Ja ho has vist, no? No, en veritat no. No, jo hi ha hagut com un assoliment i després hi ha dues persones convidades que vull que vinguin i me l'he flipat màximament. Prometem que el següent episodi serà
Com t'ho saps, eh, Jaume? Molt millor que el següent. Mar, on et poden escoltar també a la tertúlia? Ah, sí. Cada dimarts a la tertúlia, també de dilluns i divendres, el parlant de tot, els informatius de Vilastar Ràdio. Tot. Exacte. Perquè realment s'ha de recolzar la ràdio local. Correcte. I la setmana que ve, més? I millor. I millor. La setmana que ve...
Amb convidat. Amb convidat? O convidada. És veritat que portem convidat? Bueno, no. Bueno, sí que ho sabem, però no us ho direm. No donem pistes. És top. Bastant top. Sí. I ja està, Marc. Sí, sí. S'ha acabat. Que ràpid. Sí, no? No l'hem ligat tant part de, no? Una horeta es passa ràpid.
Ho fem de dues hores, ara? Liades per des que hem dit. Bueno, no, que Montserrat era un símbol de Barcelona. Bueno, però això sempre passa. Sí, és de Catalunya, ja ho sabem. Però volíem això, rectificar, i ja està. I ja està. Espero que s'hagi agradat molt i ens veiem en el següent episodi. Let's go! Adéu!