Quin Despropòsit, un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea. Llavors comences tu, començo jo. Començo jo. Hola i benvinguts a un nou episodi de Quin Despropòsit, el primer de 2026, que ja se'm fa una mica estrany dir 2026, però bueno, ja hi som aquí. És fortíssim. Quanta gent s'haurà equivocat ja escrivint la data, les llibretes? Jo ja mil cops. Sí? En sèrio? De debò m'ho dius? Encara em passa. És que 2026 se'm fa una mica estrany.
Jo encara no m'he equivocat, he de dir, eh? No? És com que ho tinc ja molt integrat. És que ets molt perfecta, Mar. Sí, clar. I, Mar, avui tenim un episodi especial perquè comencem l'any i comencem amb una convidada que, si vols, la pots presentar tu o que es presenti de mateixa. Què prefereixes?
La presento jo i després deia que afegeixi alguna cosa, si no. Vinga. És que avui he arribat aquí i l'he dit al Joan, ella m'ha dit exagerada, però jo és una persona que escolto molt a casa meva, a veure, tampoc moltíssim, no? Però sí que l'he escoltat, ella és cantant, és de Mataró, es diu Marta, però el seu nom artístic és Q.
I després et preguntaré per què, perquè estic com una mica intrigada. I s'està fent com realment un bon forat en la indústria musical catalana, jo crec. Això intentem, si hi ha forats, es busquen. Molt bé, molt bé. I això, estem ampliant ubicació, no? Estem ampliant fronteres. I ens anem cap a Mataró, no? Sí. Havia de passar algun dia. És que normalment només portàvem a gent de Vilesta. És que Mataró... Bueno, ja hem estat a Mataró, vam estar al Nou Farcí, recorda. És veritat. No, però ell era de Cabrera.
Bueno, va. Sí, sí, sí. Doncs sí. Així que... Let's go, donem-li.
Comencem sempre, sempre, sempre els nostres programes dient què hem fet el cap de setmana. Llavors, la primera pregunta que tiancem és què has fet tu aquest cap de setmana, Marta? Aquest cap de setmana he celebrat el meu aniversari per avançat. He bufat espelmes abans, que porten mala sort. Clar, clar, clar. Però aquest any crec que no hi haurà mala sort per enlloc. Llavors ens ho hem permès. I res, amics, bufar espelmes i fer copites i ja està.
Bueno, és que per qui no ho sàpiga, demà és el teu aniversari. Sí. Veritat que ens ho han comentat aquí abans de començar el programa, llavors una mica de felicitats avançades. Moltes gràcies. Clar, clar, jo no et volia dir res perquè pensava, és una mica que porta mala sort, no? No. Però si ja has bufat espelmes i tot, ja s'ha fet tot. Ja està, ja estàs curada dels pans. Molt bé, molt bé. Doncs, que bé, sempre amb la gent que estimes, és un bon pla en tot.
Correcte, doncs com hem dit, bueno, cantant, jo també m'agradaria que ella una mica s'introduís una mica, qui és la Marta, qui és la Q, i com has arribat fins aquí, no? Sí, o sigui... Quins han sigut els teus inicis... Exacte, saber quins són els teus inicis. Com comença tot?
Comença que vaig començar a escoltar música en català que no era la merda de xarango i tota aquesta besura. Estem començant molt malament. Comencem fos. A mi ja m'estàs. Comencem fos, m'agrada. I vaig dir, guà, tio, és que a Barna hi ha gent que fa música guai, tal, no sé què, i llavors vaig veure que... Jo em pensava que es necessitava com un paston per fer música, saps? Llavors, no, vaig veure que hi havia els d'Iglu, que els vaig escoltar...
I això és grauant a casa seva i em vaig unir a ells. Me'n vaig anar a barra i vaig començar a fer música amb ells. I aquí estem. Quin any va ser tot això? Quin any vas començar? A partir de la quarantena? No, abans del Covid. Jo tenia 16 anys. Ah, ostres. Mare meva. Una nena de 16 anys, quan li diu als seus pares, és el primer que m'acaba de venir al cap, mama, papa, vull estar cantant?
A tu què et diuen a casa? Clar, és que vinc dels dos pares metges i, bueno, jo què sé, el meu germà ja feia música de petit. Sí, jo vaig fer música perquè el meu germà en feia i vaig dir, doncs, el còpio. I quan vaig dir, vull ser cantant...
doncs, bueno, jo què sé, crec que estan molt acostumats que faci sempre una mica el que em dóna la gana, i jo què sé, els meus pares sempre m'han dit, nosaltres som metges, però no t'obligarem mai a fer res, i volem que t'hagis de despertar un dia i estiguis com contenta del que has de fer durant el dia, i ja està, i no et faci mandra a fer despertar-te, saps, i fer les coses, llavors, doncs, bé, molt bé. Ai, molt bé. Està molt bé.
Jo m'esperava típic discurs de què fas, així no et guanyes la vida. El que tothom hagués estat com, què dius, Marta, però com ha de ser cantant. Això també acompanya, suposo tenir el suport dels teus. Sí, sí, és que em venen a veure els bolos. Clar, i els teus amics, o les teves amigues.
Doncs molt bé, o sigui, clar, van venir com els primers bolos, després ja no t'aniràs a Tarragona a veure la compra, ja la anirem a veure quan estigui al club a Mataró. Però sempre és molt guai, o sigui, els meus pares estan en tot, i els amics igual. Bé, és que els meus amics estan com en el projecte també, com molts són ballarins, i llavors és molt guai.
Això passa molt, també, que un artista i de sobte té amics ballarins i se'ls porta de gira entre concert i concerts, i això jo crec que també forma part del camí i del trajecte, que després, bé, qui sap on pots arribar, però sempre que puguis compartir-ho amb els teus més propers, jo crec que és ideal. Total, i és que mai et fallaran, o sigui, són els teus amics, estan com en tot.
O sigui, clar, tots tenen feines i és com, ens anem de bolo, vale, és que em demanen un dia de festa, o sigui, és com, clar, que són amics. Home, és una molt bona excusa, t'he de dir, o sigui, està treballant de qualsevol cosa i dir, ui, tinc bolo, demano el dia lliure, me'n vaig a un concert. Hosti, no puc venir, tinc bolo.
La Mosca també ho fa, això, de fet. La Julieta diria que també té algun ballerí que també és amic seu o estilista. Jo crec que la majoria d'artistes així que han començat per ells mateixos, sense una discogràfica darrere, és que al final sempre els que tens més a prop són els teus amics. Clar, i que comences que tens poc i són com els únics que ho faran també perquè t'estimen, saps? A canvi de poc i el poc que t'ofereixen quan ets artista emergent.
Els dius, vine't i et dono un altre pa, esmorzar, et convido. I dinem junts. Per estima, no? Ara per això és que estàs en una discogràfica. Sí, molt contenta. És casa. Quina discogràfica estàs? Loop Records. És que tots som de Mataró, és molt fort. Com la majoria d'artistes de la discogràfica som de Mataró. Van començar pels tits i és com que van anar...
Van anar veient. I bé, molt bé, molt contenta, la veritat, d'estar amb ells. Que bé. Jo sempre tinc una pregunta que és, com a artista, què es prefereix sempre? Ser independent, que el camí és molt més difícil, perquè t'has de buscar tu mateixa el camí. O al final, una discogràfica, que sempre tenim casos d'artistes que les coses no han anat bé. Tu què preferiries? És a dir, per exemple, ara estàs una discogràfica...
Però si sigues per tu mateixa, de dir, ostres, en un futur, com et veus? Seguint una discogràfica o totalment independent? Jo em veig amb Loop Records, 100% firmada. Perquè, és que, clar, Loop Records, tots són fantàstics. Però, clar, tinc una manager que jo la veia sense que fos la meva manager i jo ja pensava com... O sigui, jo veia la Meri i pensava, jo vull que aquesta noia sigui la meva manager algun dia. I va passar. Jo vull que ho sigui per sempre més, a la vida. Doncs fantàstic.
Quina sort, sincera. Hi ha molta gent tan guai, amb la que em sentis tan còmode treballant. Tant de bo tothom en les seves feines, també et dic. Voldríem aquest ambient laboral sempre, si us plau. Sí, home. Jo, o sigui, tenia com diferents preguntes. La primera era, o sigui, no cal que sigui com la primera cançó que vas treure, però sí que, si te'n recordes, quin és el primer tema amb el que vas treballar...
amb el que em vaig com currar, diguéssim, vaig fer un vídeo, tantes voltes, que és un tema que de veritat, o sigui, va anar molt bé, o sigui, com jo havia tret només com una cançó abans, però com gens important sense vídeo ni supervisual ni res, i aquesta va ser com la primera així en sèrio, i va anar molt bé, l'únic que se'm va borrar de l'espoetí per error, i llavors ja vaig fer un remix, i la vaig tornar a treure i ja està, però ara l'escolto i crec que em sangren les orelles. Què és, què és?
O sigui, ara aquí fora ho estàvem parlant entre nosaltres, no? Us passa molt als artistes, és a dir, jo crec que aneu com... Bueno, corregeix-me si m'equivoco, perquè en plan jo no soc artista, està clar. Però jo crec que aneu com molt a èpoques i al final la vostra obra, les vostres cançons són una representació també una mica del que heu viscut, no?
I potser sí que pot fer com una mica de cringe, no? A veure com cantar cançons potser que ja no estàs en aquest punt vital de la teva vida, o que potser penses, ostres, no m'agrada del tot com vaig expressar això, o... Clar, és com moments vitals diferents i després que, clar, jo vaig començar que era molt peque, saps? Llavors és com... És que ara ho diria com tot diferent.
Llavors, ja no és com el moment vital, sinó com també la manera en què escrivies i, què sé, les melodies, saps? O sigui, folcutres. Però, bueno, que també és bonic, eh? No, home, és bonic també que estiguis de dir, o saps, en veritat sí que la cantaria, potser ho diré amb altres paraules, frases o el que diguis, però al final un comença com pot i és també donar el pas. I és realment aquesta, la primera cançó on vas dir, vaig a part tota per la música?
Sí, sí, vaig veure que m'agradava molt i vaig dir, vale, o sigui, m'encanta estar aquí tanquant aquest zulo fent música. Sí, sí, va ser així.
Molt bé. I també relacionat amb el que tu deies, Mar, a mi sempre hi ha una cosa que em xoca bastant dels artistes, que és la forma d'escriure les cançons. S'ha de viure coses per escriure-les o tenir molta creativitat? Dels dos equips, quin ets tu? O amics, no? També pot ser una mica amics. En veritat, és una situació, però exagerar-la.
Jo crec que vaig, però molt a que s'ha de viure moltes coses, perquè si no és que la creativitat... Full vivències. Sí, jo quan no m'està passant res i estic com full rutina i tal, per exemple, ara, que estic acabant un àlbum, o sigui, clar, vaig començar que era estiu, jo estava a fondo, i ara és com rutina tal, no sé què...
I jo ara estic amb el cap que només ja... vent, de veritat. Clar, o sigui, no tens com a inspiració, no, tampoc, al final. Clar, costa més. Sí que pots tirar de coses que t'han passat abans, però també pel que estic fent és com molt d'ara i de coses que...
Que sí, poca creativitat. Jo tiro molt poc de creativitat. Sóc més de... És que escric de festa. He escrit molta música a la Terrassa de Club. En sèrio? Sí, sí. Em poso amb el mòbil. Amb quantes copes a sobre?
Això és molt fort, eh? Si em dius a la terrassa de Clap no serà així tranquil·leta, clar. No, no, clar que no. Però, bueno, sí, sí, a Clap jo he escrit moltes coses. Quina gràcia. O sigui, durant la festa. Això que te'n vas a fer un cigarro a la terrassa i tu obres el bloc de notes del mòbil i comences a escriure, eh? Sí. I després vaig dient Frick i els altres, saps?
No, però en veritat està tot bé, guapo, a mi m'encanta. Si veieu a la Marta en una cantonada a la Terrassa de Club, està bé, simplement has d'escriure. Si veieu una noia a una esquina, ja, sola escrivint, és ella. Sí, que bo. És greu. Ostres, que fort, no m'esperava per res aquesta confessió. Clar, o sigui, jo t'anava a preguntar una mica com escrivies les lletres, no? Però ara que ens has d'acord això ja...
A tu no et passa? Jo crec, o sigui, he pensat moltes vegades i de fet vaig tenir un ex que jo li vaig dir com, tens molta sort que no canti bé, sincerament. Perquè jo t'ho juro que és com que moltes vegades penso que escriuria com moltes cançons com a diferents nois de la meva vida, saps? Jo crec que seria com molt Sabrina Carpenter, molt Olivia Rodrigo. S'ha de fer, fa país. Estàs a favor? Sí, molt. I ho faig tot el rato.
Jo t'he de dir que algunes barres tinc escrites. Sí? Sí, però perquè també m'encanta la música, o sigui, al final també és un dels xecs que em queda a la vida dir, tu, treure una cançó. Un moment, és que tu això no ho saps, però és que el Guillem va...
Treure una cançó. Ah, bueno, bueno. Va treure una cançó. No, és que, clar, ho has de sobre una ex. No, no, no. No, no, no. Ni s'apropa. Perdona, es deia Nos vamos de safari? Sí, no. Va, veia títol. No, era una cançó que vaig fer. Estàvem amb uns col·legues i vaig dir, tu, anem una mica borratjos, i vaig dir, tu, i si fem un dembow?
Ah, clar, és que és un demoguer. No, no, no. Mi plan favorito. I l'idealment és una base a mi casa, amb l'anilló de fons, amb un àudio de WhatsApp, juntant-ho i intentar fer-lo el màxim bé possible. Però sí, sí, sempre que estem de conya, a vegades la posem. No, no, és que durant una època de la meva vida jo la vaig escoltar moltíssim. Nos vamos de safari. No, no, jo realment sóc fidel a que si aquella lletra... I on està aquest tema?
Ah, no, no, això està a la meva carpeta, guardant, no, no. Jo soc final a dir que si aquesta lletra jo li dono a l'Alfa... Te l'agafa, eh? No, no, me l'agafa i la fa mundial. Fes-ho. 100%, o sigui... Fes-ho. Però sí, sí, no, sempre és de conya, o sigui, no és gens en sèrio. És que anar com així a unes copes i posar-te a fer música... A mi m'encanta. Ho recomanes. A mi m'encanta, o sigui, sí...
Molt bé. I, bueno, també, Marc, o sigui, avui bé, la Marta, perquè és que ara, dintre poc, treus un àlbum que ja... Correcte. Abans de l'estiu, sí. Abans de l'estiu, bueno, mira, ja estem reient informació. Llavors, bueno, no sé si ens pots dir el títol de l'àlbum, o això encara és secret. Si no vols dir, cap problema. Sí, sí, sí, sí. Sí, endavant.
És que, uau. S'ha d'entendre, jo ara us l'explico. Però l'àlbum es diu Cusi. Perquè, bueno, de Cú, Cusi. De fet, has penjat com a algú a Insta d'això. Estic tot el dia dient-ho. O sigui, realment no és com sorpresa, no? No, no, no.
Sí, però perquè ho faig com... És com, diguéssim, el nom de la persona que està cantant aquestes cançons, saps? Com que no soc jo, com supermona, com a la meva vida real... Llavors, bé, com que hi ha un extra, saps?, en això. Llavors, bé, em dic u, sí, i em quadra, saps?
També com la I aquesta com final, com amb tota la temàtica del disc, bé, a mi em va encaixar i vaig dir, pues som-hi. I és curt, saps? Una paraula està bé. Jo crec que és fàcil recordar-se de nom d'àlbum. És que últimament la gent reu noms d'àlbums que... I és no complicar-te tampoc i fer que la gent al final també, no? Al final jugues amb el teu nom també, o sigui, és una forma de recordar-se fàcilment de Cusi, Q, o sigui, no... Molt bé, a mi m'agrada.
Abans he preguntat, és un àlbum? Sí. Quantes cançons, pots dir quantes cançons tindrà?
No ho saps encara de tot segur. És jugar-me-la. Clar, està l'últim procés, està l'últim procés. No, no, jo dic nou, sempre. A tothom que m'ho pregunta, dic nou cançons. I si després hi ha set, doncs set. Clar, i si no, després si hi ha més, es treu un deluxe. I ja saps que serà un EP només. No, no, serà un àlbum. Però clar, sí, són nou cançons, però n'hem de fer més, potser el doble, per després triar-ho.
Tenim la gran sort d'haver pogut escoltar una mica ja. Li confessem a l'audiència això ja. I en uns moments li demanaré al Jaume, el nostre tècnic de so, que ens tiri una de les cançons. Però abans, jo no sé si tu ets conscient d'això. Jo he estat estalcajant una mica.
per internet. Jo posava Q, tal, no? I m'ha sortit 38è, Mercat de Música Viva de Vic, tal, el que t'he comentat una mica abans. Bueno, m'ha parat. No, no, no. Tranquil·la, però és que és boníssim, això, eh? No te desperdici. Jo crec que ja ho sap ella, perquè, bueno, ara heu explicat. Home, 100%. Llavors, et descriuen i tal, llavors, a cada artista és com que li deixen com un comentari.
Com una nota. Sí, com una nota. I llavors són diferents personatges públics. És a dir, en plan, pot ser des d'una periodista a una comunicadora, una realitzadora, no? I en el teu cas és la Jana Joubert la que et deixa el comentari, la que et descriu, i diu això. Paraules textuals. Primer de tot, parts memòria, o sigui, saps del que estem parlant? Sí, sí, la Jana... Sí, sí. Ostres, vale.
Diu, és que és boníssim, no te das per dir, sí. La música de Q és ovular. Ai, sí. És lipgloss. És popper. És vape de sandia. És mandar un sticker con segundes intenciones. És el 19 de Hello Nails. Que jo no recordo ara quin to és el 19, però de veritat... Segurament un vermell potent, suposo. Sí, no, no ho sé. M'imaginava. És robar en Urban Outfitters. És una festa major de verano donde te encontrarás con esa persona que estaves buscando.
Porque eres tan puto top. Bueno, entre altres coses, i llavors diu, no he cerrado Netflix tan ràpido en mi vida, lo juro. Bueno, increïble. No, no, el següent no té sentit. El que ve després... No, no, és sexe pur, crec. Pots fer la música de cu en mi termòmetre i ara és un Satisfyer. No, no, a mi t'ha de dir que això m'ho va passar, crec que abans, i bueno, cap comentari vaig dir endavant. Som-hi.
Però és superoriginal, et diré que és molt original. A mi m'encanta perquè veus els altres artistes i tenen una cosa molt sèria. Total, total. Jo pensava que tot en havia anat com per aquest... No, no, no. Tant vas a qualsevol altre artista que ho vam comprovar. I és tope de format. Per exemple, el Gavina, jo què sé, doncs li diuen... Bueno, aquest empresament...
és com diferent, però no és com tant el teu, saps? Però jo què sé, fades, doncs, és com molt com tot constructiu, saps? Són potentes, talentoses, divertides, com molt constructiu. Com sèrio. I el teu és com super... Bueno, s'ho va prendre en sèrio, va dir... Ai, per què va fer això? Va dir, és wapper i és popper, què faig? Emprenc popper? A mi em funciona molt, eh? Aquest tipus en plan de...
Ah, no, no, a mi m'encanta, ojalà tenir una descripció així. Clar, o sigui, jo, amb el de fades, no m'ho hauria parat a llegir, m'ho hauria llegit una mica i diria, ah, bueno, això que no ho acabes, certs? Però el teu va ser com, o sigui, si el seu objectiu era que, una, es calés allà llegint-ho, mare meva, o sigui, si és que m'ho he llegit com quatre cops. Clar, a mi això m'ho va passar i vaig dir, vale, però jo vaig pensar que el de tots havia sigut així. Ah, no, doncs que em fa el doble de gràcia, ara. Increïble. A mi em fan bé, ja, ojalà tenir una descripció d'aquestes, jo me la posaria directa. No, no, quin orgull. Tant de bo, tant de bo. De
I ara sí, tenim en primícia... Déu meu, tinc uns mocs en aquesta cançó. En sèrio? Una xula massa dura.
Seu eco paronan en aquesta escena que tampoc en tenim tanta. Xula amassadora, potser no agrado les marques. Goso carabona però acumulo mal karma.
Bé, jo dic que m'ha agradat moltíssim, sincerament. No deixa indiferent. No, no deixa indiferent. Crec que vas molt forta. Sí, tio, primer single per presentar-ho.
Molt bé. No, no, a mi m'encanta. Sincerament, jo crec que també el fet que per l'estil de música que he vist que et trauràs, crec que l'estil és l'època perfecta. Perquè, sincerament, és d'anar platgeta, altaveu... He sentit-te una xula. Bastant, eh? Això t'anava a preguntar també. Que ets més xula... O més dura. No, o sigui... Més xula o més pija? Perquè a vegades en alguna cançó és com que dius soc una pija, tal, però després soc xula. Ets xula? Diries que ets més xula o més pija? Clar.
O potser la Marta és més pica i la cua és més xula. No, crec que soc més xula, 100%. Sí, sí. Molt bé. Sí, sí. Molt bé. Ens encanta. Ens hem de relaxar. I es nota. A mi m'encanta, perquè realment a les cançons es nota. O sigui, també tenia actitud i, sincerament, per temes de reggaeton i aquest estil, o li tires cap endavant, no has d'anar tímid.
No, total, total. I això m'encanta, sincerament. I aquest tema me'l vaig escriure de la mama al Calaver, que m'està ajudant amb l'album i tal, i ha estat tenint la vibra 100%, i li vaig dir, no, no, xuleria. I llavors, bé, i també com s'hi va unir i ho va entendre a la primera, i va ser molt ràpid. Que bé. Ara que estàs parlant una mica com d'aquest xuleria o no, alguna inspiració així d'artista...
que diguis la Bebetrix a l'Alba Farelo, i últimament m'estic escoltant bastant a la Mètrica, la veritat. Sí, jo l'he clavada. És que... Clar, sí, perquè jo vaig estar escoltant tota la teva discografia, totes les teves cançons, i vaig dir, és que en algunes cançons em pinta ser molt de Bebetrix,
I en altres és full mètrica, llavors també per el tema de l'estil, el teu perfil d'insta i tot, ets molt mètrica i en música BB-Trix vaig dir, què et tira més? Clar, perquè és que també si t'agraden les dues artistes saps que entre elles dues hi ha bif. A saco. Per això, o sigui, clar. I m'encanta. Sempre has de tirar més cap una de l'altra, llavors, ara últimament, qui t'agrada més el que està fent? Mira, últimament estic escoltant molt més a la mètrica, però sempre seré molt més de la BB-Trix.
Jo al rei vaig descobrir una cançó de Baby Tricks, vaig descobrir que la vaig rebre fa molt de temps, no em sentit ni res, i la tinc aquí en bucle. És que és boníssima. Perdó. Us encanta, eh? És molt ràndom. Per mi és una persona molt ràndom. Està en contra, tal, però... Jo, és que...
No empatitzo amb ella. Empasta. Jo necessito com empatitzar amb l'artista. I també és veritat que no li he donat molt l'oportunitat, ella. És una personalitat molt forta. Sí. És una estratègia de marketing. És que sento que em queda com molt lluny, ella. I el que em queda com molt, molt lluny és com que em costa com de consumir, saps?
A mi al principi també em va costar, però vaig pensar, és que sé que és de les que he de forçar-me una mica i després m'acabaran cantant. I jo estic boja per ella. I és que no penso jo quan veig una cançó o el que diu, perquè és que realment es fa molt la tonta. Es fa la tonta expressament, però ella és una tia molt intel·ligent amb tot el que fa. O sigui, cada moviment...
Menys el d'anar a un escenari i anar a apagar la mètrica en directe a un escenari, menys això, però de l'altre, realment, tots els seus moviments, jo crec que tot està molt impensat. Té un equip darrere, o ella mateixa, o els seus amics. Sí, abans de treure una cançó, si us hi fixeu, sempre va abans a una entrevista a dir alguna cosa molt fora de lloc, molt fonable, i quan ja té tothom criticant-la, treu el tema i ho rebenta.
M'hauria encantat també perquè flipés una mica el Jaume, quin dos tipus d'artistes estem escoltant, perquè si haguéssim posat alguna cançó a la mètrica... És que és una llàstima. Jo crec que ens expulsa de la ràdio, per la lletra. No podreu penjot el capítol. No, literalment. Per temes de copyright no podem. Però molt bé, molt bé. Sí, sí, però és això. Jo quan vaig estar escoltant la teva música i veient el teu perfil vaig dir... És que em pega molt les dues personalitats. Sí, que són molt guais. Has dit Alba Farelo, també. No me n'oblido, eh?
Alba farelo, que m'entrebanco, cantant en català o en castellà? En castellà. Sí, eh? O sigui, no, a veure. O sigui, en català m'encanta. O sigui, l'alba més antiga o la més actual? O l'alba o l'abatguial? Dic l'abatguial actual, però perquè l'antiga jo ja la tinc. O sigui, jo a mi em posen... Mercadona. Vaia pal. Però és un té món, saps? Ja veus. Jo soc molt més de l'antiga.
No ens posarem de corrent. Vila Sa, en català... Sí, sí, sí. És que em fa moltíssima gràcia, o sigui, de sobte em van veure que fa un vídeo a la pista al barató. O saps? Clar, però perquè teniu això de casa. Sí, exacte, sí. 100%. Jo no sabria dir-te què prefereixo. No, o sigui, al final m'agrada una mica de les dues. T'he de dir que, per exemple, a mi, l'últim àlbum que vaig rebre de La Joia...
Ni fu ni fa, o sigui, no em va ni encantar, ni... Jo crec que podria haver sigut molt més top, però després té altres temes, com Xulo, coses d'aquestes, o col·laboracions amb la Tokisha i la Joe Mico, és que això m'ho vull escoltar cent cops seguits. Anar a la discoteca i aquesta és la cançó que vull entrar a ella.
Ara tu em deies això que em queda més a prop, no, perquè és casa. A Mataró teniu també un munt d'artistes. No tenim a la Batllal, eh? No tenim a la Batllal, però teniu molts artistes. Sí, moltíssima escena, sí, sí. Alguna amb qui t'agradaria especialment col·laborar en un futur?
En un futur? Els dies? No, és broma. Amb qui et vegi? Amb qui em veig? Doncs mira, hi ha un artista que es diu Sanki.
Molt a margent. De Mataró? Igual, o sigui, molt a margent, igual com jo. De Mataró, sí, sí. I molt a bastant, eh? Sí, sí, sí. També aquest estil. Té una cançó molt guapa que li va fer la seva nòvia, que es diu com... guiada o alguna cosa així. No sé, és un tema, no em sembla. Sí, és així com romàntic.
Pot ser romàntic, però és amb sons urbans. Reggaeton romàntic. Sí, però sí com una mica intens, no? Mola, mola. Que guai, molt bé. Tu em vas dir, no sé si ets tu la que em va dir, que últimament no eres tu la que estàs escoltant molt reggaeton? Em vas dir, o és que m'estic confonent de persona? A veure, no, jo últimament estic escoltant bastant reggaeton. O sigui, el que passa és que jo no soc molt de reggaeton. Vale.
Clar, quan ho sento el xarango. Jo era la típica nena que escoltava xarango de petita. Ara no m'escolto xarango. Però a mi, el meu graçament personal, és com que m'ha costat molt estar molt in del reggaetón. T'encanta Oques Grasses. M'encanta Oques Grasses, però sobretot jo soc molt de pop. Llavors, m'agrada molt el pop. De sobte m'agrada també molt indie, música indie. A mi m'encanta l'indie, també.
Però, o sigui, el reggaeton era com que això, no sé, no acabava com d'anar molt amb mi i últimament no sé què està passant, que és com que estic escoltant moltíssim reggaeton. És que també ha tornat. O sigui, almenys l'escena espanyola i també catalana està tornant al reggaeton. O sigui, tothom està tornant a fer reggaeton, no sé si és perquè serà la nova moda de finals de 2025 i tot el 2026, però és això. A mi m'encanta, és l'estil musical que crec que més escolto en el dia a dia.
Ni que ho diguis, o sigui, ell és fanàtic total. Clar, és que el reggaeton no ha acabat de marxar mai. No, i crec que a Espanya hi ha molt per exprimir. O sigui, el que nosaltres escoltem de reggaeton és quan sortíem de festa, tot era de fora.
no hi havia artistes aquí dins que fessin reggaeton, a menys algunes... Algú així de... Clar, després tens alguna cançó així de Rosalia, del Cetangana, però no teníem artistes 100% de reggaeton. I ara cada cop van apareixer més i això és el que està sorgint. Jo, per exemple, escolto un de Barcelona, no sé, La diferència, 2006...
Per mi aquest és el meu... Ha sigut l'artista preferit de l'any passat. Van a fer un showcase a Club, crec. Sí, a un rodeo. Sí. Ostres, tu ets molt de rodeos, eh? Està molt guap, un rodeo de rodeo. Saps el que passa? Tinc col·legues que no escolten tant el que és l'urban, perquè ja no és... Perquè hi ha molt mainstream que es convertit en urban. I jo sempre els diria, sisplau, sortim al rodeo perquè sona la música que jo escolto, i tots, no, és que jo no escolto això, no sé què...
Però al final els acaba agradant, eh? Òbviament. Jo soc la típica perquè l'ambient a Rodeo mola moltíssim. Sí, la veritat és que sí. Jo soc la típica que a clap sempre estic a la planta de baix. I a la de dalt. I a la terrassa fumant. Cadascú al seu es pot. Sí que no ens trobarem. No.
No, perquè jo no fumo, o sigui que a mi no m'ha gastat res. Però Déu, és que estan portant una gent. L'altre dia va estar a l'orna. La lorna. És que està fora. No, no, no. T'anava a dir si també has escoltat la lorna. La lorna és d'aquí o... No, no és d'aquí. No, crec que no. Crec que és, no ho sé, d'Espanya. Llavors, escolta-la. Crec que no t'agradarà. No t'agradarà, eh, sí, crec. Al Jaume tampoc li agradaria. Sí, diu que sí. Passem a recomanacions, va. Vinga, anem-hi.
Al final t'has deixat els cascos tota l'entrevista, eh? M'acabo de percatar ara. Sí, sí, m'ha molat. Eh, no, però què? Ha quedat molt bé. Gràcies. Vale, va. Clar, o sigui, tenim una cantant aquí amb nosaltres i diem òbviament, ja que s'estan dins del mundillo, recomanem-nos alguna cosa.
I he estat mirant que ja has recomanat alguna cosa, Noemis, què t'agrada? Jo què sé... Malvada. T'agrada també Llomi, de Bernarda. Això és full indie, veus? Sí. Realment, em va agradar molt Llomi, eh? O sigui, quan ho vaig veure, en plan, vaig escoltar-la i em va agradar moltíssim. Brutal. Sí, per tenir una cita i has de posar una cançó. Realment, sí, molt de vibe. Jo soc molt de gosset, també. M'agrada molt el gosset. És que és un tete. Recomanacions d'aquí casa.
Realment, d'algú que tu escoltis molt, que vegis que la gent no escolta, diguis tu... Vaig a mirar l'espotip, vale? Sí, clar, feel free. Escolta aquest àlbum, què ets més de... Dis-li a una persona, escolta l'àlbum o aquesta cançó? L'àlbum, l'àlbum, jo soc d'àlbums, d'escoltar-ho de principi i a final, en ordre. Mira, demà, per el meu aniversari, vaig a Razmetaz a veure el Marc. Oh.
que és, bueno, s'escriu M-A-V-R-K. Correcte. Sí, sí, sí. El puto amo, tio. Fà unes lletres que és un escàndol. Saps qui és? Sí, sí, sí. És que estàs operint el Guillem. De fet, tinc la segona, és de les que més s'ha escoltat, però de la segona top que tingui canciones que m'agrada tinc la d'apretar-me's.
Segurament has escoltat el TikTok. Sí, perquè es va fer viral i tothom... Però a mi m'encanta. Molt bon artista. I això, jo a tu et vaig recomanar també un artista, fa poc. Quan vam anar a Barcelona vaig dir, escolta, el seu àlbum ho has fet? T'he posat deures, ho has fet? Sí, he escoltat. Qui era?
És que el nom... És que, clar... És que, un moment, o sigui, la cançó és la de Yoko. Hi ha una cançó que es diu Yoko, i el nom de l'artista és que, jope, ara... Jo no hi estic caient, eh? Tens amics per... Com es deia, va? Álvaro Díaz. Sí, li vaig recomanar un àlbum, però perquè jo és el que més he escoltat aquests últims dos anys. És que quan vas amb el Guillem en cotxe, descobreixes un munt de música...
I l'altre dia que vam anar... Bueno, l'altre dia fa uns mesos que vam anar a veure el clàssic femení, imagina't. Tota la tornada de cotxe em va posar l'Àlvaro Díaz i em va estar posant com en plan les cançons tipus En ordre, com perquè entengués com el significat de l'àlbum i tal. I li vaig dir, oh, uau, estic com gratament sorpresa. No pensava que aquest mitoman m'agradaria. Jo no sé qui és, eh. Bueno, és un de Puerto Rico. És un geni. I la cançó de Yoko, uau. És un artista... Ah, li va agradar, eh? Molt bé.
Sí, no, té un àlbum que es diu Sayonara, que és literalment, si has de posar en una sinopsis, és aprendre a dir adeu a una persona. Vale. L'àlbum, literalment. Hòstia, no, un milió. Sí, no, no, no. Ah, vale, vale, sí. És molt conegut, no, no, no és res. Vale, vale, vale. No, no, no és res. Però jo sóc el típic que mentre va sonar la cançó, com sóc molt friqui, doncs tiro dates. O sigui, dic, hòstia, doncs això ho diu per això. Això a mi mola. I llavors li vaig anar mal. Clar, els artistes en són un favor, com almenys algú que ho entén, saps?
Clar, jo, per exemple, del gosset, a mi la de taula per si no vens. Oh, sí. Diu, em llevo, escolto Blon, jo escolto això i dic, oh, gràcies. Clar, tens la refe. Clar, saps, en plan, entendre referències, clar, parell és un referent, jo crec que sempre ho ha dit, però entendre aquestes coses és com dir, ostres, també empatitzes molt amb l'artista. Quan tu entens una frase, jo què sé, un artista que t'agrada molt, qui escoltes últimament molt?
La Maia, estic escoltant molt. La Maia, potser si en tens una referència cultural o alguna frase que diu, dius, ostres, l'he entès, estic folint amb ella. Sí, sí, total, perquè connectes. Una cançó que tens en col·laboració amb el Gosset, Aquesta vida...
Tristíssima, eh? I maquíssima, perdona. A mi m'agrada molt. Per mi és una recomanació... Jo, si ara em preguntessin alguna cançó, no sé si seria la primera, sincerament, però sí que seria una de les que tindria en ment. Sí, no, no, a mi m'agrada molt. Sí, sí. Crec que, en plan, les vostres veus enganxen molt. O sigui, són molt compatibles. Sí, va sortir que jo li anava a fer uns coros per aquesta cançó i com me'ls vaig posar i em va dir, no, no, col·lab. I jo, vale, doncs, dale.
Perquè és així, eh, de fàcil, realment. Sí, jo li vaig anar a fer uns coros per guarnir la cançó, tal, i estava allà a l'estudi i em va dir una cosa, perquè si fem la cola avui directament, i jo vaig dir, doncs sí, sí. Llavors vaig passar de gravar-me uns coros a gravar-me la cançó i aquell mateix dia ja la vam acabar.
Molt bé. Això passa molt. Tres horetes. Amb la Jude Light també li va passar. Ah, sí? Amb l'Àlvaro Díaz, li fa els coros a Yoko i després ella... O sigui, ell li canta en un tros a Dos Mas Uno. Vale. Que és la de reggaeton. Vaya, té molt. Doncs el que canta la veu masculina de Dos Mas Uno, aquest és l'Àlvaro Díaz.
Alguna altra recomanació? I ja passem. Ara em veig com supercontrari, però la Mar Pujol. M'agrada moltíssim. Però la Mar Pujol és com molt indie, no? Molt, molt. És indie total. La conec, però no l'escolto.
Té una veu increïble. M'agrada moltíssim. Molt bé, molt bé. Molt bones recomanacions. I així per últim, digue'm tres cançons que tinguis en bucle així últimament. Que això sempre m'interessa. T'he vingut així una mica desprevinguda, però...
Cançons que tinc ja en bucle. I tu quines tens en bucle? Jo tinc Dime, de La diferència 2006. Tinc Celedat, d'Àlvaro Díaz. Jo flipo que ho puguis dir així ràpid, tio. Jo no. Però perquè escolto molt. I potser et diria, de Mora tinc En la orilla.
Jo ara mateix no sé dir-te quines tinc. Jo tinc... Conexita Playboy. D'aquí és? Talamètrica. És del nou àlbum? Bé, com el single aquest que ha tret. És del Gallery. Ah, vale, el Gallery. Puzzle, de Chiara Oliver. És que és una cosa molt rara, aquest mix. I... Bé, clar, és que no la puc posar.
però no sé per què m'estic tornant a escoltar Climb de la Miley Cyrus perquè jo canto gràcies a ella perdona, això és una conversa que tenim pendent saps que jo sóc fanàtica de la Miley Cyrus, o sigui, és la meva artista preferida jo l'artista preferida no, però jo sí, perquè, hòstia, he crescut amb ella és com la vaix que tinc saps? de fet, li vaig dir al Guillem sento que la Marta és com una mica Hannah Montana o sigui, de dia és com la Marta i de nit és com la Q
Una mica Hannah Montana, no? Sí, sí, és que jo canto gràcies a aquesta persona. Sí, eh? 100%. Ho vaig dir en derroc i em va fer molta vergonya. M'encanta. Vale, va, tanquem. Jo us dic les que tinc en bucle. Mena fama de la senyora Tomasa. Molt xula.
Aquesta per culpa del meu germà i dels meus amics que no callen, Xavier, el tècnic de so, que m'ha fet molta gràcia perquè el tècnic de so a Vilas a Ràdio es diu Xavier, i li vaig enviar, o sigui, la felicitació de cap d'any, li vaig dir Xavier, bon cap d'any, tal, i li dic, per cert, la Ludwig van t'han escrit una cançó. Xavier, tècnic de so, boníssima. I, quina més era? Tot este dolor va arribar. Ja està.
Ah, molt bé, Barri. Barri, bé, molt bé. Ah, és d'aquí, no? Us he guanyat, oi? Molt bé, Barri. Molt bé, molt bé. No, no, aquí te la dono. Sí, molt bé. Vale, gràcies. M'accepteu, eh? Sí. Doncs, Marc, et sembla si passem a la secció que ja l'estem fent famosa, que és el joc de la cisteia, així que vinga, anem-hi. Ens encanta.
Sí, t'he aprovat, era el Jaume. Hòstia, que malament. Què t'està passant? Ah, que t'estàs veient a live. Jo m'estic veient i estic horrible.
D'acord, com sempre, i el Jaume ja està fent fotos. Saps que tinc una foto teva a casa meva impresa del Jaume que va fer i me la va imprimir? Jo és que ja m'estic veient. Així la tinc recta, veritat? Puc fer una prova? Vinga, deixa'm una. És igual, és igual, no? No s'han de provar les coses. D'acord, per tu? Bé, com sempre, una cisteia ha de llençar. Abans de llençar ha de llegir la pregunta. Llavors, si vols, ja la pots anar llegint. És que no puc mirar més. És que les pintes de la gent que ens estigui escoltant per ràdio del Guillem són... Llavors, primera pregunta. Increïbles.
No enamorar-te mai més o no treure mai més música, tio. Ara he de tirar-ho, no? Sí, correcte. Vale, si insistillo, què? Merda, m'he oblidat. Tranquil. No l'hem de respondre. Oi! Buah, rebràs fort, eh? Vale. Primera bola a la cara. Vale, ja ho sé. No enamorar-me mai més. Sí? Ara, no, què dic? Jo què sé. Eh...
Ja, però a part una va lligada de l'altra, perquè si no t'enamores no escrius música, no tampoc, perquè després tampoc et desenamores. Clar, és que és molt fort. Ja, però per escriure música ja crec que... Ara mateix dic no enamorar-me mai més. Molt bé. Te la comprem.
Vale, següent, vinga. A veure, següent pregunta. Ets tu tota l'estona. Així estic bé, Mar. Estàs perfecta. Que no t'he agafit hortícolis. Que no, no? És perquè estigui recta. Si haguessis d'esborrar una cansa teva, quina seria?
al mateix lloc. Ai, merda, ja ho he dit. Perdó, és que aquesta la tenia claríssima, seguim. Això ha passat molt. Això m'encanta, perquè no hem de tallar, o sigui, ha de respondre. Ja, el Guillem una vegada em va obstre la bronca, perquè m'ha dit, però per què talles jo? Ja no tallo, jo ja deixo que vosaltres talleu. Després la tiro i agafes com el tros, com si no m'hagués equivocat. Cançó que critiques en públic, però que després l'escoltes d'amagat. Tens alguna, en ment?
Veus, és que jo no tinc d'això. No? No. Bueno, aèria, tampoc. Bueno, llença i... A lo millor encerra, sí. Oh! Hòstia. A la que potser et tornaria igual, no? La poses. Ui, no, això és el de l'aigua. Ah, no, Pedro, petis d'hora, Guillem, vam dir. Bueno, llegim la pregunta... Que anava a dir. Sort que l'he insisteix tallat, perquè... Bueno, a veure... Quina va ser la raó per la qual et vas enfadar per últim amb un amic?
Mira que et vaig dir que aquesta no la posessis, eh? I et vaig dir, si surt, la respons tu. Eh... Vale. Pedra, petis, hora. Pedra, petis, hora. Merda! Mar, últim cabretx amb un amic? L'últim cabretx amb un amic va ser fa poc a la taula del Favela. Perquè... No, no, no érem el Guillem, pobre Guillem, sempre rep. Érem una amiga i va ser perquè... Per un tema polític. Ens va emprenyar. Com no? Sí, tinc bastant mal caràcter.
Estic treballant-ho. Ja està bé. Molt bé, següent, vinga, va. Agafo una altra. Aquí s'ha de respondre al final, és el joc. Un artista amb qui no col·laboraries mai. Pots pensar a gran escala, en plan, no ha de ser algú, saps, de matar-ho. Amb qui no col·laboraria mai. I si vols llençar també, o si ho vols. Perdó, perdó. Bé, doncs et toca. Buà.
Amb la Maj. Va. És que no sé qui és. No. Qui és? Ja està. Ja sé que la conec. Sí. Molt bé, no, no. Molt ben sincera. Però és d'aquí? Sí. Sí. Crash musical. Vale. A part, aquest l'has tirat molt decidida, eh? Eh...
Creix musical. El cantant de Carolina Durante. El Diego. M'agrada molt Carolina Durante. Ja està? Ja s'ha acabat? Ja està. Ah, però ja està. Ja em regla la cisteia. Ha sigut rapidíssim. Mare meva, quin pati després quan escoltem el que he dit. No, tampoc hi ha per tant. Està bé, està bé. Llavors, Jaume, quan ens queda? Més o menys?
Ho tens aquí, eh? Portem 43 minuts. Bueno, no... Sí? 42? No, ens falten 12. Ah, ens falten 12. Doncs dóna temps per la secció que he preparat. Llavors, Jaume, si vols, ja en sem.
Vale, doncs, bueno, un altre com anem a parlar d'artistes, i és que això ho vaig veure en un podcast que jo escolto, que parlava de música, i em va semblar una bona idea, i és, jo et nombraré artistes, és una pena, no m'ho he preparat, això ho demano, perdó, anava a portar-te imatges, te'ls anava a ensenyar així, i així ho posaves més cara, però jo et nombraré un artista, i tu has de dir, que per la seva cara, la seva imatge que recordis, quin cubata creus que veu o que li pega?
I així farem una miqueta també de debat entre nosaltres de... Doncs si tu no coincideixes amb ella... Ah, no sé cubates. Cubates o beguda alcohòlica. O potser no alcohòlica, perquè potser algú de sobte penses que no beu alcohol, saps? Potser és un whisky on the rocks i ja està, saps? Un cosmopolitan. És que no sé cubates, eh? Bueno, va, seguim. El primer és Aitana.
La Itana. Mare meva, sort que són 12 minuts. Vale, la Itana... Un tec i fresi.
Tec i fresi. Total. Jo anava a dir Jill Lemon. Jill Lemon? No, jo crec que és com va estar fort per ella. Sí? No, perquè un tec i fresi jo el podria esmorzar, saps? Clar. O sigui, un moment. En el sentit de com passa, saps? És com un iogur, quasi. És un actimel, jo sempre ho dic. Actimel. Després, quan portes una ampolla, explica'm tu si és pel mateix aspecte. No esmorzaré mai, tec i fresi. Vale, molt bé. El segon és gosset.
Gusset. Això no millor ho saps. Clar, tu deus saber el que veu el gusset. No tinc ni idea del que veu el gusset, eh. Però jo què sé, un whisky, no sé. Whisky? Sí, perquè té 30 anys. Té 30 anys el gusset? 31. Ostres. Whisky a soles. Sí, com un mafioso. Whisky amb gel. Molt bé. Sí, molt bé, molt bé. No ho veuria ni de conya, però jo què sé. Per l'edat, eh.
Julieta. Julieta o Gin Lemon, aquí dic. Gin Lemon, molt bé. Tu què havies dit de la Julieta? Ah, Puerto d'Índies de fresa amb... Puerto d'Índies amb unes maduixetes així a dins, saps? Sí, i amb spray, saps? Sí. Per mi la Julieta és com... També diria Puerto d'Índies. O de sobte un Malibu Pinya. Ojo, no és dolenta, eh, Malibu Pinya. No m'agrada gens, però Rosalía.
Rosalia, és que ella és de còctel, eh? No sé còctels, però ella, una copa mona, saps com? Allò anava a dir un vi. Amb les olivetes. Un martini. Un martini. Rosalia és de martini. Rosalia és de martini, és de Sex on the Beach. Si no, anava a dir una copa de vi, si no, anava a dir...
I també és molt del Barça. Sí, també. Que no sé si són fake news o no, i potser me les hem passat que flipes. No, no, és molt del Barça, és molt del Barça. Però va sortir i va dir que l'emociona molt veure els partits del Barça i també veure quan... Va anar al clàssic del Bernadette. Bueno, i que li van fer una samarreta, només voltaria. Sí, clar, clar. I va dir que l'emociona molt, en plan, veure guanyar el Barça i també quan... Quan per el Madrid. Ah, molt bé. Bones declaracions. Sí. Vale, anem al següent, que és en Mato. En Mato... Ai, m'agradaria una cola a peu de sobte amb el Mato. Sí, a mi també. Sí, no? Sí, no?
Roncola. Roncola, eh? Sí. Bueno, de batalla, sí, sí. Premianenc, no? Roncola. Després, 30 u fam. Així hi ha un col·lectiu que crec que es veuen més perquè crec que ho veuen de tot. És que ara què? Ara has dit el Roncola, el Mato? No, però mira, diré cava perquè estan tot el rato celebrant.
I són els típics que el tirarien al públic i farien com tot aquest xou. Ho han fet, no? Fa poc. Vam fer un concert així bastant top. Xampant, cames, sí. Fa molt perill. Però per fer la pel·lícula, tirar-lo ni per veure, saps? Perquè són molts xoumans, sí. Molt bé. Uineta. Aquí sí que diria Teki Fresi, eh, potser. També? Sí. Si no, què sé, una pinya colada. Una cosa així com loca. Jo la Uineta la veig amb una birra. En plan, la veig persona de birres, no?
Però si és la cosa més exòtica del món. Ja, però de sobte també... Com té una personalitat i un projecte que diu moltíssimes coses tota l'estona a l'hora. Llavors sí que sé, no sé, no m'he fet mai una pinya colada, però com que tampoc he vist mai ningú demanar-se-la, penso. Ella, molt bé. Jo alguna vegada he demanat pinya colada. Després anem amb la batial.
La Bat Gial. És que és un vi blanc. Sí. Hòstia, ja no va dir vodka Red Bull. Bo. Vodka Red Bull, la Bat Gial. En quin sentit? És que no ho acabo d'entendre. No, vale, tu no et poses el videoclip de Mercadona i la veus amb un vodka Red Bull. Ja, però ja no. Era l'Alba, això, però la Bat Gial d'ara... Jo la veig amb el seu vi blanc mentre es fa unes ostres. Sí? Ostres. El Jaume diu que no. El Jaume diu que és de vodka Red Bull. Clar, clar, és batallera, jo crec, la Bat Gial. De dos, una cada mà. Vale, després he posat Jude Line.
Vi negre. Molt bé. Sí, perquè és així com... T'has més posat Bebetrix. Tot, allò de la barra. No, no, no.
Com els tictocs aquests, que els sobran de la barra i ho posen un xupito. Jo què sé, però m'imagino com una típica cosa superdolça, com que supercutre, que en la copa són com els diferents colors. Jo ho tinc. Orgasmo o licor 43. 43 amb lima. Ho havia pensat. O l'orgasmo de cocoa. Tu sabies que hi havia un cobata? No he entrat mai a cocoa. Hòstia.
Ets de Mataró i no has entrat mai a Cocoa. Estic com xoca. Perquè vaig entrar el Covid amb 16 i vaig ser 18. I me'n vaig anar al Club. Molt bé. Ai, que bé. O sigui, a tu el Covid et va anar espectacular. Perquè t'ha saltat l'etapa Cocoa, perdona. Jo també me la voldria haver saltat. Marc, Marc, sempre ho caiteixes. A mi m'hauria encantat viure a l'època. Després hi ha madurar i anar al Club. Però anar a Cocoa... Clar que sí, la Marc sempre caiteja, però sempre per més. De fet, ara penso, si els meus amics em diguessin un dia...
Anem a cocó. A veure, això jo també. Jo també. I algun abreix o algun xarc cuina. Us he de confesar que el meu cosí petit de sobte és promotor de cocó, que dic, però per què passen aquestes coses? De que pensin-se stories, eh? Sí. I lista, lista no sé què, no sé quantos, i oi, i tant, les xiques no paguen. I jo en plan...
I clar, jo pensava si em diu algun dia d'anar aquest Nadal de festa, vaig amb ell un divendres. Un divendres, eh? No, un divendres no aniria mai. O un dissabte, per veure el panorama. Jaume, per veure el panorama. Un divendres va gent amb 16, Marc, que li traurem 9 anys aquest any. Però és per veure una mica el panorama, si tampoc és igual, no? Semblareu pares vigilants. Clar, clar, clar. O gent més turbia. No direm. I l'última que tinc és Mètrica.
Mètrica. Jaguerre Bull. Un Jaguerre així fort, molt loco. Algo absenta. Jo he provat un cop, crec, el Jaguerre Bull, mai més.
Jo no l'he provat mai. Això no és el que bevia la Mònica? Clar. Quan te l'estàs empassant, penses... Surt. Et deixa una ressaca molt dura. I a part, tenim un amic que treballa a l'hospital de Mataró i li va dir a aquesta amiga nostra, tipus, això no pots veure-ho perquè moriràs un dia.
No, no, si el Jaguar ja és una bomba, si li dones allà una beguda energètica, el tu cor està allà pum, pum, pum. Clar, clar, clar. Bé, jo abans t'he de dir que vaig passar pel Buscar Red Bull, una època. Bé, és la típica. I jo dormia planíssima. I arribava a casa i feia... I les lletres que escrivies també potents, no? Joder. I, bé, així per acabar, quin creus que és el nostre cubata? El vostre cubata? Jo dic Roncola, un clàssic. D'acord.
I Gin Lemon. Jo, Gin Lemon. No sé, com alguna cosa més... No, no, anaves bé amb la primera, ella. Roncola. Roncola, però el meu top de nit de gozador és 43 lima. És que no sé ni què és 43. Licor 43. Jo també bevia això. Però no és ron, no? No, és un licor. Ara hem d'endevinar nosaltres el que beu ella. Ei, tu... Jo crec que ets de Roncola.
Sí, és que... Sí, sí. És la confiable i m'encanta. Està boníssim. I a mi na dura. Sí, sí. Molt bé, doncs aquesta ha sigut la secció, Mar. Sí. Jo crec que m'ha encantat. Sí? Ha estat com divertida, no? Sí, sempre està bé. El Guillem sempre que fa seccions és com molt guai, com molt lúdic. Molt bé, llavors ja anem... Jo tinc preguntes. Ah, tens preguntes? Ah, tira, tira, tira. Tinc preguntes, a més tenim 5 minutets. Clar, clar. Abans, quan estàvem parlant allà fora...
Off the record. M'has comentat que l'artista que escoltaves més a Xenia i més gran o internacional era Sabrina Carpenter.
Buf, no em facis preguntes ara de Sabrina Carpenter. No, no et faré preguntes de la Sabrina Carpenter. Però l'altre dia vaig anar al sopar d'empresa i teníem una discussió, jo era com la més gran, vull dir, amb les que teníem la discussió, teníem totes com 20, 21, saps? I llavors teníem aquest debat entre la Sabrina Carpenter i la Charlie X, que realment...
Són com dues artistes superdiferents, però estàvem discutint sobre la vibra i sobre quina preferíem, i totes deien la Charlie, la Charlie, la Charlie. Jo era com, no ho entenc, què està passant? A mi m'encanta la Sabrina Carpenter. No sé per què la gent més jove és com que ara està tornant una mica com a l'embogit, pot ser? Tu creus que és així?
És que som una generació tan destrossada, jo crec, que ens agrada la gent que porta l'eyeliner fins al migot, tio. O sigui, és com... No, però és que jo què sé, la Charlie. No sé, a mi em sembla com... Uau, vale. Però no, jo soc Sabrina Carpenter. Sí, eh? Sí, com algo més suau, crítica, mamas...
Però la Charlotte té una col·laborada amb la Babytricks. Però clar, què dius? Jo em poso aquell tema i sabeu què faig? Fins a la part de la Babytricks. M'escolti la part de la Babytricks, que són quatre frases i ja està. Jo és que no m'he escoltat... O sigui, no he escoltat així, no he anat a l'Spotify i he posat Sabrina Carpenter. Però dels vídeos que he vist del TikTok i de tot, me les sé de memòria. O sigui, no he escoltat mai Sabrina Carpenter, ni a la ràdio ni res, però...
és posar-me un TikTok i és que m'agrada ser sencera. I em surten clips dels seus concerts que, la veritat, he de dir, que té un xou per lo que he vist molt xulo. L'estratègia de marketing de... De les poses aquestes que fa. Have you ever tried this one? És la nova, com la Taylor, petita. Jo no sé quant anys té, però... Bueno, de fet, va ser la seva telonera. O sigui, ella ja era coneguda perquè va començar treballant a Disney, no? I ja era cantant i tal. Però va ser la seva telonera i llavors va passar com a ser ja com...
Súper, súper... Però a canvi és molt d'estètica, no? Perquè jo he vist imatges antides de la Sabrina i el cabell així que té com full bufà... Això no va... Fa tres anys no era així, no, la Sabrina? No, sí, també jo crec que s'ha com construït una personalitat i també com... Ves a partir de l'àlbum, no? O sigui, ha creat una narrativa, no? I una marca, sí, una imatge. Sí, sí, total. No, no... I crec que ho està treballant súper bé. Jo he vist clips dels seus concerts i amb... Que poc fan, eh, Marc?
El de les esposes. Això de les esposes m'encanta. Bueno, el de les esposes és increïble. A mi m'agrada molt els artistes que creen show. Saps? O sigui, no m'agrada com el típic, o la típica artista que és com molt calladet, calladeta, que no es mullen. A mi m'agrada la gent, i estic dient això i m'estic contradient, perquè la Sabrina Carpenter, precisament, o sigui, tampoc parlarà molt, no? I parlaria més de Charlie. Però, no sé, o sigui, m'agrada la gent que no et deixa indiferent.
Saps? Penso, ja hi ha molts artistes al món, almenys que la gent, en plan, que escoltem, que sigui gent que t'aporti alguna cosa i que no sigui com tothom, bàsicament, no? Escoltes oques gràcies, home. A mi m'encanta. Escolto oques gràcies, però escolto oques gràcies...
Escolto, Ocasgrases. Clar, o sigui, diferent, però quants soldats han fet? No, però a mi Ocasgrases no em deixa indiferent, o sigui, a mi m'aporten a alguna cosa, és a dir, al final jo crec que les seves lletres tenen molt de significat. Estan superbé escrites, m'encanten. Sí que és veritat que és com el típic grup català de trompetes i tal, i tornaríem com el mateix en plan de què? És com grup avorrit, no? Però, hòstia, ho estan petant, però... No, realment, eh, que si t'hi fixes, tenen unes produs de l'hòstia del Joan Badal.
No, no. Molt bé. Doncs m'escoltaré l'àlbum. La Serena Carpenter. Ara pensava que no va ser d'Ocas i jo guau. No, no, no. D'Ocas no. D'Ocas no, d'Ocas no. I he escoltat molta música. Però la Serena Carpenter m'escoltaré l'àlbum. És que no sé. M'ha encantat el moment en plan jo superreflex. I van tal la Marta. Mare, escolta, sóc.
Amb la compi, eh? No, molt bé. I, Mar, ja com ens queda això, home? Ja estem per tancar, no? Dos minuts, tal. Bueno, una mica així de futur. Com esperes l'arribada de l'àlbum? Què li diries a la gent? Com es preparés? Doncs res, que es vesteixin de rosa, xicle... Una mica Barbie, això, eh? És que jo m'he portat un camí molt heavy, vale? O sigui, estic tan bonica que tu et veig feo.
Llavors, jo què sé, Rosa Xicle, sortiu molt de festa, m'ueu molt el cul, lleu-vos amb molta gent. Molt bé. Vot de 2086. I ja està. I a volos de la Cusi i a escoltar Cusi. Molt bé. M'encanten aquestes declaracions. A mi m'ha encantat. Ara ja entenc el comentari de la tia d'internet.
Ah, clar, clar, clar. Ara ja ho entenc. Perfecte, doncs res, només dir a la nostra gent també que ens segueixi a les nostres xarxes socials, a Instagram, a TikTok. Seguiu-los. I estigueu pendents perquè aquesta senyora d'equip ens generarà en breus. Llavors tothom a escoltar-la, bueno, aneu a escoltar la seva música, de fet, ara entreu a l'Spotify i aneu a escoltar tota la seva música, que pugin els oients. Que per molt que li faci cringe, també hi ha cançons antigues que són xoles. Anem a escalfar el terreny.
Correcte. I llavors, Mar, ens veiem la setmana que ve. Sí, sí, sí. Sempre millor? Exacte. No sabem encara què farem. No. Com sempre, però bé. Però bé, moltes gràcies, Marta, per venir i vosaltres per convidar-me. I pots tornar aquí quan vulguis, que això també és casa teva. Correcte. Llavors, a la nostra gent li diem adeu i ens veiem la setmana que ve, no? Exacte. Doncs vinga, adeu, adeu. Adéu.
Gràcies.