Title:

Mar de tardor, calamar i memòria pirata

## Resum general del podcast Aquest episodi de **Ran de mar** (a **Vilassar Ràdio**) proposa un viatge complet pel **mar de tardor**, la **cuina del calamar**, la **memòria històrica de pirates i torres de guaita a Vilassar de Mar**, l’**art del mosaic** amb l’artista **Miquel Ortega i Rectoret**, i tanca amb un espai de **llengua i humor** dedicat als renecs del capità Haddock. --- ## 1. La mar de tardor al Maresme ### Canvi d’estació i paisatge marítim • Es descriu amb to literari com **la mar de novembre** canvia respecte l’estiu: colors **més foscos, grisos i verdosos**, una llum més baixa i un aspecte **més seriós i reflexiu**. • El mar es compara amb **“un vell mariner que sap molt i parla poc”**, que ja no crida ni busca protagonisme, sinó que **murmura amb paciència**. • El **passeig marítim** s’esdevé més calmat: ja no hi ha crits ni banyistes, només **vent**, algun veí que torna del **mercat** o de l’estació i persones que hi fan esport. > “Hi ha qui diu que el mar de novembre és trist, però no ho és, és sincer.” ### Dinàmica natural i temporals • Al **Maresme**, el mar **canvia de ritme**: - Baixa la temperatura - S’enforteixen les corrents - Els dies s’escurcen - Els núvols juguen amb la línia de l’horitzó • S’expliquen els **temporals de llevant**, que arriben de sobte, remodelen la platja i recorden que **“el mar dóna, però també s’emporta”**. • El poble s’atura davant del temporal, mirant cap al mar fins que passa, i després queda **l’olor de sal i terra mullada** i la sensació que tot torna al lloc. ### Vida quotidiana i mar d’hivern • El mar d’hivern és presentat com el **mar dels que hi viuen tot l’any**: - Pescadors que surten abans de sortir el sol - Veïns que passegen el gos - Fotògrafs que busquen la llum de novembre - Joves que s’asseuen a mirar les onades en silenci • Es reivindica una **bellesa discreta**: la natura també descansa, no sempre ha de brillar. • Es vincula aquest mar tardoral amb la identitat local: des de **Vilassar de Mar**, se’l reconeix com **“casa nostra”**, i el programa **Ran de mar** es proposa **conservar-lo, escoltar-lo i explicar-lo**. --- ## 2. Cuina marinera: el calamar, protagonista de novembre ### Biologia i pesca del calamar • El convidat **Joan Martín** explica el calamar com a **mol·lusc cefalòpode**, molt present **a totes les mars**. • Defensa que **el calamar del Mediterrani** és el millor per cuinar: carn **ferma però no gomosa**, amb un **lleu regust dolç**. • A la costa de **Vilassar de Mar**, tradicionalment es pesca: - **De nit**, de finals de maig/juny fins a desembre - Amb **potera** i barca, davant la costa (a l’alçada de “les sapes”) - Antigament, es veien **20 o 30 llums de barques** a l’horitzó a les nits d’estiu • S’explica que el calamar **és nocturn** i es pescava “a la prima” (madrugada) o a última hora de la tarda. ### Curiositats culturals • Es menciona **Josep Pla**, que malgrat escriure molt sobre cuina, **“odiava eternament els calamars”**, cosa que sorprèn el convidat. • Es recorda la popularitat dels **calamars a la romana** i fins i tot els **bocadillos de calamares** de Madrid. ### Receptes i tècnica culinària **Receptes comentades:** • **Calamar de potera a la planxa**: - Calamar fresc a la planxa - Oli, sal, all i julivert (*oli-verter*) - Acompanyat d’amanida: plat lleuger i saludable • **Calamars a l’andalusa**: - Arrebossats només amb **farina (tèmpura o farina “especial per fregir”)** - Més senzills que els a la romana • **Calamars a la ceba**: - Calamar a rodanxes amb **força ceba**, una mica de sal i vi - Advertiment: la **ceba absorbeix molt la sal**, cal no passar-se • **Calamars a la romana** (explicació tècnica detallada): - Tallar el calamar a **rodanxes** - **PUNTS CLAU**: - Que les anelles estiguin **molt seques** (eixugar amb paper de cuina) - Fer una pasta d’arrebossar amb **aigua molt freda**, millor si **carbònica** (aigua amb gas, sifó) - Afegir una mica de **llevat** per donar volum i cruixent - Fregir amb **oli molt calent** per evitar que quedin **oleosos** • **Xipirons amb tinta (cuina basca)**: - Calamar petit (xipirón) - Cuinats **amb la seva tinta i molta ceba**, fent una salsa negra molt gustosa • **Calamars farcits (plat de Festa Major, Sant Joan)**: - Es considera **plat emblemàtic de festa major i de Sant Joan** - Es fan servir calamars de **ració** (uns 20 cm crus, que es redueixen en coure) - Procés laboriós: - Netejar bé el calamar (treure vísceres, “ploma” interior, ulls, bec, part dura) - Opció d’“**emboirar-lo com un mitjó**” (girar-lo del revés), però és més arriscat perquè es pot trencar - Tallar i reservar **aletes i tentacles** - Preparar la **farsa** amb: - Aletes i tentacles picats - Carn picada de porc - Ceba sofregida suaument - Ou dur ratllat - *Pinyons i panses* (típic combinat dolç-salat de la cuina catalana) - Saltar-ho amb oli, afegir **vi blanc** i la ceba, remenar i deixar refredar - Farcir els calamars **sense omplir-los del tot** (perquè en coure encongeixen i es poden rebentar) - Coure’ls en cassola amb **molta ceba**, daurant bé - Opcionalment, desglasar amb **conyac o brandi** - Tocar final: **presa de xocolata 90% cacau** per donar color i profunditat a la salsa ### Congelació i estacionalitat • S’explica que el **preu del calamar puja molt per Nadal**, per això es recomana **comprar-lo ara i congelar-lo**: - Netejar el cos (treure “barqueta de plàstic” interior, ous, etc.) - Netejar i preparar també els caps (treure ulls i bec) - Eixugar una mica i congelar en safata, ben tapat amb film o paper d’alumini - Pot aguantar **diversos mesos** i servir després per: - Calamars farcits - Arròs (combinat o no amb sèpia) - Suquets i sarsueles de peix ### Maridatge • Per a un bon plat de **calamars farcits o guisats amb ceba**, es recomana: - **Vi blanc fresquet**, preferentment **vi de la terra** (Empordà, Priorat) • Es destaca el plaer de **sucar pa al suquet** del calamar i es reconeix que probablement **“amb una copa no n’hi haurà prou”**. --- ## 3. Històries de mar: pirates i torres de guaita a Vilassar de Mar ### Context històric mediterrani (segle XVI) • Es descriu la Mediterrània del segle XVI com **mar en guerra** entre: - **Imperi hispànic** de Carles I i Felip II - **Imperi otomà**, des de Turquia fins al nord d’Àfrica • Entre aquests blocs hi circulaven **vaixells comercials, flotes armades i pirates**. ### Cursaris berberescs i atac a la costa catalana • Des del nord d’Àfrica (principalment **Alger, Tunis i Trípoli**) sortien **cursaris berberescs** amb embarcacions lleugeres. • Objectius dels atacs: - Assaltar pobles de la costa cristiana - **Capturar persones** per a rescat o esclavatge - Robar **mercaderies, aliments i bestiar** • A la costa catalana, el crit **“moros a la costa”** generava autèntic pànic. ### Vulnerabilitat del Maresme i naixement de les torres • **El Maresme**, per la seva costa oberta, era especialment vulnerable. • L’antic nucli de **cases de mar** de l’actual **Vilassar de Mar** (llavors un grup reduït de cases i masies) va haver d’aprendre a viure **amb por i vigilància**. • Per protegir-se, els pobles van construir **torres de guaita i defensa**, majoritàriament de propietat privada: - Parets gruixudes - Poques obertures - Porta elevada - Terrassa superior on s’encenien **focs de vis** (fum i foc com a senyal d’alarma) • Aquest sistema de torres creava una **xarxa de vigilància visual** de **Blanes a Barcelona**: quan una torre veia veles sospitoses, encenia foc; les altres responien en cadena i en pocs minuts tota la costa quedava avisada. ### Torred de guaita a Vilassar de Mar Al segle XVI, a l’actual terme de **Vilassar de Mar** hi havia almenys **tres torres de guaita o defensa**: • **Torre d'en Nadal** (o Torre de Nadal): - Encara existeix, a l’actual **plaça de Pau Vila** - Torre cilíndrica, sòlida, amb **espitlleres** i parets d’un metre de gruix - Avui és un símbol patrimonial destacat (relacionat amb la *Torre d'en Nadal* del glossari) • **Torre de Can Mir (o Can Mi)**: - Situada on avui hi ha l’**Ajuntament de Vilassar de Mar** - Era la torre més a ponent i una de les primeres a **detectar perill pel mar** - Actualment desapareguda, però amb paper clau històric • **Torre de Can Rufau o de Can Lledó**: - Situada al **Camí Ral**, on avui queda la part central de la masia de **Cal Esperatera** - També desapareguda, però important en la xarxa de vigilància • Aquestes torres connectaven **Vilassar de Mar**, Premià i Cabrera, creant un sistema d’avís ràpid **per tota la comarca del Maresme**. ### Reacció del veïnat i vida quotidiana • Quan s’albirava perill: - La torre encenia foc - La torre veïna responia - Les **campanes de l’església tocaven a sometent** - Dones i infants fugien o s’amagaven terra endins - Els homes agafaven **armes, forques o bastons** per defensar el poble > Cada torre era “un punt de llum a la nit, un crit de solidaritat”. • Moltes famílies vivien més amunt, a **Vilassar de Dalt**, per seguretat, mentre que el nucli de mar era un espai **fràgil i exposat**. ### Cursaris cristians i final de l’etapa de perill • La Corona autoritza també **cursaris cristians** (cursaris de la corona) amb **patent de cors** per atacar naus musulmanes. • Marinets catalans, valencians i balears convertien la guerra en **negoci**: - Part del botí per a ells - Part per al rei • Amb el temps, els pirates perden força i el **control del mar torna a la monarquia hispànica**. • Les torres perden funció militar: - Algunes s’integren a **masies** - D’altres s’enderroquen o queden absorbides per noves construccions • Malgrat tot, els noms com **Can Nadal, Can Mi, Can Rufau** mantenen viva la **memòria d’un poble vigilant, “Ran de la història” i Ran de mar**. --- ## 4. Entrevista a Miquel Ortega i Rectoret: l’art del mosaic ### Presentació de l’artista • Invitats a l’estudi de **Vilassar Ràdio**: **Miquel Ortega i Rectoret**, artista **vilassarenc** que s’expressa a través del **mosaic** amb una tècnica personal i poc habitual. • Té el **taller a Mataró** i es defineix com a **mosaicista** que va començar per plaer i s’ha anat professionalitzant. ### Orígens i descoberta del mosaic • Descobreix el món del mosaic **d’adolescent (14-15 anys)**, a través d’una mestra, **Montserrat Blanc**, que li feia classes de repàs. • En una excursió al **Museu Arqueològic de Tarragona** descobreix: - El famós **“mosaic dels peixos”**, que representa peixos i crustacis de la Mediterrània - El **micromosaic** (teseles molt petites), especialment la peça de **la Medusa**, trobada a la pedrera de Tarragona • Aquest impacte visual i històric el porta a veure el mosaic com **alguna cosa més que artesania: un art complet**. ### Procés creatiu i tècnica **Fase d’inspiració:** • La inspiració pot venir de molts llocs: - Obres pictòriques d’altres artistes - Dibuixos i treballs propis - Tècniques com **fer taques de tinta i buscar-hi formes i tonalitats** • Quan un dibuix “et parla”, s’hi identifica i el converteix en projecte de mosaic. **Del dibuix al mosaic:** • Es fa un **esbós** o apunt inicial. • Es pot treballar sobre **paper de calc** i després **transferir el dibuix al suport** del mosaic. • Es construeix la peça amb **teseles** (pedres, fang, vidre) col·locades seguint l’**andamento** (continuïtat del traç, com un “cuc” o línia sinuosa que dóna moviment). ### Eines i materials **Per a pedra dura:** • **Martellina**: martell arquejat, de diferents pesos, per tallar pedra. • **Talliolo**: una punta d’escarpa grossa incrustada en una soca, sobre la qual es tallen les pedres. **Per a ceràmica i vidre:** • **Tenailla amb puntes de vídia** (material molt dur), que permet trencar ceràmica i vidre a trossos petits. **Origen de les pedres i fragments:** • Pedres trobades a **gardens**, excursions pel país, o recollides en espais naturals. • Fragments de **plats trencats, ceràmica vella, gres** (ceràmica cuita a alta temperatura, molt dura i tallant). ### Primeres obres i sentit personal • El seu **primer mosaic**: un **cavall rampant** fet sobre una rajola de ceràmica recuperada d’un contenidor d’obra. • Explica que utilitza el mosaic com una mena de **teràpia personal**: - Cada dibuix o peça “és una mica tu” - Es pot millorar la tècnica, però cal ser **sincer amb el que expresses** • Quan veu una obra acabada, sent **una gran satisfacció**, especialment en el moment de fer la **vorada** (franja final que tanca i subjecta l’obra), quan la peça es percep com **“la meva criatura”** que lliura a la societat. ### Influència del mar i evolució de l’estil • El **mar Mediterrani** és un motiu recurrent: - Colors marins - Formes ondulades que evoquen onades - Elements naturals (aire, sol, pluja) reflectits en les gradacions de color • Evolució del seu estil: - Abans: obres més **monocromàtiques** (un o dos colors) - Ara: **molta més varietat cromàtica**, buscant gradacions i contrastos, sovint amb blanc per ressaltar els colors • Considera que es troba en un **moment de recerca**, obert a com l’obra i l’estil seguiran evolucionant. ### Recepció del públic i valor del mosaic avui • El públic sovint hi veu: - Paisatges - Sols que surten - Camins • Algunes persones **entenen el missatge de seguida**; altres necessiten **explicació** en visites guiades o exposicions. • Sobre el lloc del mosaic en l’art contemporani: - A Catalunya, hi ha cert reconeixement dels **mosaics clàssics, romans, bizantins i modernistes** (inspirats en Gaudí i coetanis) - Però manca **interès i visibilitat per al mosaic contemporani d’autor** • Contrasta aquesta situació amb països com **França, Alemanya, Anglaterra o Austràlia**, on hi ha **gran inquietud i pràctica del mosaic**. • Miquel treballa per **difondre el mosaic**: - Des del **Grup Sant Lluc** a Mataró - Tallers puntuals a la riera, amb iniciacions senzilles (format 15x15), tot i que rarament tenen continuïtat ### Experiències internacionals i projectes • Va ser convidat a una **exposició col·lectiva a Florència**, al **Palau Medici Riccardi**. • Allà, dues obres seves van ser exposades i li van proposar deixar-ne una per al **Museu de Mosaics de Florència**, on actualment es conserva. • Projectes actuals: - Un **trofeu** acabat recentment - Una **comanda nova** en preparació - Una **exposició conjunta** amb una pintora de Mataró: ella aporta la pintura i ell en fa la versió en mosaic, amb previsió d’exposar al **Museu del Càntir d’Argentona** (projecte encara en fase inicial) • Obres recordades a **Vilassar de Mar**: - La peça dels **100 anys del futbol de Vilassar** (relacionada amb la UE Vilassar de Mar) - El mosaic del **Pairal**, molt apreciat al poble ### Somni, trajectòria i consells • El seu “somni” no és una obra concreta, sinó **poder caminar sense parar**, mirar enrere i veure: - L’evolució del seu estil - Com ha crescut com a artista a través dels mosaics • Consell a qui vulgui començar en el mosaic: - Que el **vagi a veure al taller** i li explicarà els passos bàsics - Cal tenir present que és una tècnica **sacrificada**: abans de crear l’obra cal **“trencar pedra”**, literalment i metafòricament (constància) - Hi ha moltes **variants tècniques** dins el mosaic, cadascú ha de trobar el seu camí • L’entrevista acaba reivindicant que el mosaic ve del llatí **“opus musivum”**, “obra dedicada a les muses”, recordant el seu **caràcter refinat** i la qualitat del treball de Miquel. --- ## 5. Paraules de mar: renecs del capità Haddock • A la secció final, **“Paraules de mar”**, es presenten alguns **renecs mítics del capità Haddock** de **Les aventures de Tintín**, adaptats amb molta creativitat al català. • Es destaca que la traducció catalana manté l’**energia explosiva i còmica** del personatge. • Es citen diversos insults inventats i pintorescos: - *Ganacoluts* - *Iconoclastes* - *Botiflers* - *Escarabats d’estable* - *Col·leccionistes de taps de suro* - *Papos inflats* - *Sàtrapes* - *Cactus* - *Paparres de les antípodes* - *Avicinis de tercera categoria* - *Taurons d’aigües brutes* • La secció funciona com a **tancament lleuger i humorístic**, jugant amb el **ric lèxic creatiu** de la llengua catalana. --- ## 6. Cloenda • El programa es tanca recordant que encara **queden moltes històries per explicar**, però que l’objectiu és haver fet passar **una bona estona** parlant: - Del **mar** i les **platges** - Del **patrimoni** i la **història** (pirates, torres de guaita, memòria local) - De les **persones** (com Miquel Ortega i Rectoret) - De la **singularitat d’un Vilassar de Mar únic i irrepetible** • Comiat amb desig mariner: > “Bona proa, bona mar i bon vent!” --- ## Interlocutors principals • **Agustí Martín** – Presentador i conductor de Ran de mar • **Joan Martín** – Convidat a la secció gastronòmica sobre el calamar • **Miquel Ortega i Rectoret** – Artista mosaicista vilassarenc entrevistat

['Vilassar de Mar', 'Ran de mar', 'Vilassar Ràdio', 'El Maresme', 'mar de tardor', 'Mediterrània', 'pescadors', 'calamar', 'cuina marinera', 'receptes de cuina', 'calamars farcits', 'calamars a la romana', 'tècniques de cuina', 'congelació del peix', 'història marítima', 'pirates berberescs', 'cursaris', 'torres de guaita', "Torre d'en Nadal", 'patrimoni local', 'art del mosaic', 'mosaic contemporani', 'Miquel Ortega i Rectoret', 'mosaic i Mediterrània', 'Florència', 'Palau Medici Riccardi', 'Museu del Càntir d’Argentona', 'llengua catalana', 'Tintín', 'capità Haddock', 'renecs', 'Vilassar de Mar (identitat local)']