logo

Setciències

Setciències és un programa de ràdio i pòdcast sobre divulgació científica on t'expliquem amb to alegre la ciència que t’afecta de la manera que t’interessa. Si ets una persona curiosa, i vols aprendre sobre els diferents camps de la vida on hi ha innovació, aquest és el teu programa. L'equip del Setciències està format per l'Alexis Vizcaino, la Gemma Mateu, l'Òscar Jané, l'Ernest Abentín i el Xavi Altafaj. Ens acompanyeu? -- Per contactar l'equip del programa, escriu-nos a setciencies@vilassarradio.cat o segueix-nos a l'Instagram @7cienciesradio Setciències és un programa de ràdio i pòdcast sobre divulgació científica on t'expliquem amb to alegre la ciència que t’afecta de la manera que t’interessa. Si ets una persona curiosa, i vols aprendre sobre els diferents camps de la vida on hi ha innovació, aquest és el teu programa. L'equip del Setciències està format per l'Alexis Vizcaino, la Gemma Mateu, l'Òscar Jané, l'Ernest Abentín i el Xavi Altafaj. Ens acompanyeu? -- Per contactar l'equip del programa, escriu-nos a setciencies@vilassarradio.cat o segueix-nos a l'Instagram @7cienciesradio

Transcribed podcasts: 5
Time transcribed: 4h 50m 12s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

7 ciències, el programa de Viles de Ràdio
que t'explica la ciència que t'afecta
de la manera que t'interessa
amb Alexis Pizcaíno
Armés Aventín, Gemma Mateu
Òscar Jané i Xavi Altafaj
Huelgamuros, des del 2022
encara a la ment de molta gent
de la majoria, balla de los caídos
avui parlarem en profunditat
de los caídos
a què ens referim?
o ens referien quan deien los caídos
es parlava de caiguts per evitar posar noms
ho han aconseguit
a Espanya hi ha 2.382 fosses comunes
relacionades amb la guerra civil
el qual converteix aquest estat
en un dels que té més fosses comuns
de tot el món, darrere de Can Boia
per què Espanya en té tantes?
com sempre el nostre equip d'avui
l'equip dels 7 ciències
avui amb l'Òscar Jané
bona tarda
com estàs?
l'Ernest Aventín
què tal?
bon dia
esteu preparats per parlar
bon dia, bona tarda
bon dia, bona tarda
esteu així, l'audiència no sap
què estem gravant per la tarda
com diu aquell, bon dia tot el dia
bon dia tot el dia
esteu preparats per parlar de fosses comunes?
endavant
de los caídos?
els caiguts?
els caiguts?
els caiguts?
no sé ben bé si s'ha dit
no, no, no
el coma és de los caídos
hi havia una coma allà
una pausa
preparats?
preparats?
com unes de tot arreu
per parlar de fosses comunes
de tot arreu
però sobretot
les de Catalunya
i també dels febrers catalans
tenim
el Juli Cuellar
un marasment il·lustre
amic
de tota la vida
i estem molt contents
que estiguis aquí
ara és tècnic
de la direcció general
de memòria democràtica
de la Generalitat de Catalunya
sí, sí
bona tarda
bona tarda
i gràcies per anar-me a veu
i poder explicar-vos aquest tema
que a part que és
el que em dedico professionalment
doncs a mi m'apassiona
i per tant
encantat de poder-vos en fer
cinc cèntims
seran més de cinc cèntims
perquè tenim una horeta
anem a veure què podem treure
d'acord
Feia aquesta pregunta
Valle de los caídos
per què és
de los caídos
què vol dir
de los caídos
Bé, el concepte
de caídos
por Dios
y por España
és un concepte
ideològic
per tant
construït
per la dictadura
franquista
amb
una clara intencionalitat
doncs
de justificar
legitimar
els tres anys
de guerra
i
l'adveniment
d'un règim dictatorial
per tant
també es parla
doncs
de cossos
nació
doncs
amb un intent
doncs
de vincular
religió
i nació
a unes víctimes
que no eren
el més rellevant
per la dictadura
sinó
que eren
uns noms
que justificaven
l'existència
d'un sacrifici
que va donar
peu
a 40 anys
de dictadura
posteriori
per tant
no sé
és un concepte
el de caídos
que no engloba
a totes les víctimes
sinó que
realment
s'agrega
a una part
important
de les víctimes
del període
de la guerra
i naturalment
també
de dictadura
o sigui
les republicanes
no s'engloben
en los caídos
no
però
quan vas
al valle
de los caídos
a Cuelgamuros
allà
hi ha de les dues

què volia
la dictadura
en aquest cas

realment
havíem aquí
quan parlem
dels caídos
por Dios
i por España
que és
un concepte
que s'imposa
ja
en el moment
doncs
de
de la victòria militar
dels franquistes
sobre
l'exèrcit popular
de la república
el que intenten
és
justificar-se
legitimar-se
i la millor manera
de fer-ho
és amb aquest sacrifici
de sang
en el qual
doncs
es barreja
religió
patriotisme
i
de fet
una de les primeres
directrius
que
emprendran
gairebé
totes les autoritats
franquistes
d'arreu
de l'estat espanyol
doncs
és erigir
monuments
a la memòria
de los caídos
por Dios
i por España
a cada localitat
de fet
era un intent
d'emolar
el que ja havíem fet
en altres contextos
per exemple
doncs
després de la primera guerra mundial
doncs
a l'estat francès
doncs
que si us fixeu
si heu rondat
per França
doncs
veureu doncs
que a tots els pobles
i ciutats
de França
hi ha
el seu monòlit
amb els noms
dels caiguts
de la primera guerra mundial
aquest va ser
un element
de cohesió
i
important
a nivell
de nació
francesa
i que
el règim
dictatorial
franquista
que tenia
una
una matriu
nacionalista
espanyola
molt important
doncs
va intentar
imitar-ho
però no és el mateix
no és el mateix
o sigui
és a dir
en una guerra civil
tens la meitat d'un país
i l'he d'encontrar
la meitat de l'altre
no?

contra el mateix país
sí, sí
però intenten
imitar
doncs
aquest procediment
aquest mecanisme
i
el que es coneix
com a
actualment
coneixem com a
Valle de Cuelgamuros
que és el nom
que democràticament
li hem donat
al que
fins fa no res
es coneixia
com a
Valle de los Caídos
doncs
és
un tros
de
de muntanya
a Cuelgamuros
que està
als afores de Madrid
a San Lorenzo
de l'Escorial
i on
el dictador
va erigir
doncs
un gran
mausoleu
per
lluar
la grandesa
i les llistes
doncs
de
de la seva dictadura
i de la seva
pròpia figura
i era
un mausoleu
pensat
per
enaltir
la pròpia dictadura
i la seva pròpia figura
i els cossos
aquí
eren
diguem-ne
un element
necessari
i
els van anar
a cercar
a tot l'estat espanyol
de fet
o sigui
es van
emetre
doncs
a través dels governs civils
doncs
tota una sèrie de
de directrius
adreçades als ajuntaments
perquè informessin
de l'existència
doncs
de fosses
comunes
en els seus municipis
i
de
de quins
cossos
podrien ser
traslladats
o no
aquí
doncs
inicialment
anava destinat
només
a aquelles
víctimes
doncs
diguem-ne
alineades
en
les tropes
franquistes
o
que havien
patit
violència
en període
de
de
la rereguarda
republicana
i
el que va
passar és que
no van
van acabar
no filant
prim
i
agafant
restes
de tot tipus
sense
encomanar-se
ningú
és a dir
les famílies
no van ser
avisades
no hi va haver
consentiment
en gran part
dels casos
i
i està documentat
però és que si m'imagino
els espanyols
treballant d'aquesta manera
no?
de dir
venga
el treu per aquí

realment
aquí
doncs
hi ha tota
la correspondència
això
ha estat treballat
per
historiadors
que han pogut
documentar
doncs
realment
estem parlant
de
30.000
cossos
que van ser
traslladats
des de
fosses
de tot
l'estat espanyol
i
en el cas
de
Catalunya
estem parlant
d'unes
gairebé
6.000
i poques
6.000
cossos
traslladats
des de
fosses
de territori
de Catalunya
estricte
d'acord
aleshores aquí
això està bastant
ben documentat
perquè
estem parlant
ja de l'any
59
o sigui
és
és una tipologia
doncs
de
de fosses
i de moviment
de cossos
que es produeix
ja en una època
tardanada
del franquisme
però realment
o sigui
de moviments
de cossos
o sigui
se'n produiran
molts al llarg
dels 85
anys llargs
que van
des de l'acabament
de la guerra civil
fins
pràcticament
a
l'actualitat
doncs
que estem
també encara
estem
encara
movent
cossos
o sigui
fent
exhumacions
o sigui
per tant
o sigui
les exhumacions
que és
la
la
la imatge
que tenim
actualment
doncs
de les actuacions
en fosses
comunes
no són
un invent
de fa quatre dies
sinó que
podem remuntar-nos
al llarg
d'aquests anys
doncs
s'ha passat
per diferents
seqüències
per exemple
en el cas
de la Generalitat
Republicana
en plena
guerra civil
va instruir
un sumari
per via
per conducta judicial
que era el sumari
de cementiris
clandestins
en el qual
es va intentar
depurar responsabilitats
pels crims
comesos
en els primers mesos
de guerra civil
que
aquí a Catalunya
doncs
hi va haver-hi
tota una sèrie
d'accessos
per part
de sectors
de
de les esquerres
doncs
que van
en alguns casos
doncs
van produir-se
morts
i actes
de violència
extrajudicials
i
aquests casos
van ser
abordats
per la Generalitat
amb un sumari
que era el sumari
de cementiris
clandestins
es va intentar
es va intentar
buscar on
estaven
aquestes persones
que havien estat
assassinades
extrajudicialment
que estaven
desaparegudes
pels seus familiars
i fins i tot
intentar depurar
responsabilitats
incriminant
aquelles persones
que podien haver estat
implicades
en aquests
assassinats
això va ser
una primera
seqüència
però
quan
comença la dictadura
als primers
anys 40
també hi ha
molts moviments
de
cossos
això vol dir
doncs que
fosses comunes
del període
de la guerra
doncs
són exhumades
per les
autoritats
franquistes
també
fosses
de
persones
que havien estat
assassinades
durant la guerra
en la rereguarda
republicana
són exhumades
en aquest període
i
després tenim
el que
explicàvem
doncs
de la fase
aquesta
de
Cuelga Moros
doncs
l'intent
doncs
de farcir
el valle
de los caídos
doncs
amb uns
caídos
que
legitimessin
la figura
del dictador
i després
ja ens remuntaríem
a l'època
de la transició
als anys 70
un cop
mort
el dictador
l'any 75
una gran part
de familiars
que
es belluguen
i comencen
a
intentar
trobar
els seus familiars
excavar
fosses
ho fan
sense
cap
metodologia
científica
i
aquest primer
abordatge
del que serien
les exhumacions
queda
realment
bastant
afectat
a partir
de l'any 81
arran del cop
d'estat
doncs
hi ha
una aturada
en sec
i
haurem
d'esperar
a la
revifada
que
suposarà
el moviment
de la memòria
històrica
a partir
sobretot
dels anys
2000
que és quan
20 anys
el cop
d'estat
va tenir
efectes
també
en això

jo penso
que sí
que podem dir
que sí
abans de passar
a les fosses
més contemporàries
més
de l'actualitat
dels últims 25 anys
per tornar una miqueta
per entendre
almenys
és una cosa
que sempre
m'ha quedat
el dubte
de
que estàveu parlant
del Baie
aquest farciment
de totes les laterals
de totes les
de tot el que hi ha
al Baie
dels caïdors
realment creus
que va ser una cosa
de
anem a farcir
el que tenim
sense pensar-ho
o va ser una cosa
realment planificada
va ser una cosa
fins i tot
va
fent fins i tot els cossos
dels republicans
com a venjança
doncs mira
també els tindreu aquí
i no els trobareu
perquè això
de fer dormir els cossos
de la gent
repassaliada
amb els seus butxins
de la marinera
o realment
va ser una cosa
que van fer
i no van ni planificar
van dir
hem d'anar omplint
i és igual
d'on vinguin els cossos
perquè és un dubte
que sempre
ha quedat una mica en l'aire
no sé mai
si va ser planificat o no
bé no
jo no ho sé afirmar
això
si va ser planificat o no
el que sí que sé
és que van anar
molt a sac
o sigui pensa que
en el cas de Catalunya
doncs hi ha fosses massives
sobretot
a les zones
de front de guerra
que van ser exhumades
sense
cap tipus de metodologia
o sigui és a pic i pala
i que
estic pensant
doncs en fosses
com les d'Horta de Sant Joan
Bot
que van ser
estem parlant
de més de mil cossos
traslladats
o sigui
allà en aquestes fosses
hi havia
majoritàriament
eren soldats franquistes
morts en combat
o en hospitals
de la immediata
rereguarda
del front de guerra
en aquest cas
de l'Ebre
però
també hi havia
presoners republicans
també hi havia
soldats que
republicans
morts en combat
que
havien set recollits
i enterrats
en aquestes fosses
o sigui
per tant
la tipologia
era molt
diversa
i tu creus que és més
que ho van a falangròs
sense pensar
si anaven a represaliar
o no
sense identificar
tampoc
o sigui
no no
o sigui
aviam
o sigui
la metodologia
d'identificació
és realment
sí que
tenim llistes
tenim llistes
però no
Toni
els cossos
en gran part
no estan
identificats
ni amb bosses
o sigui
bàsicament
ara són
acumulacions
no
o sigui
ells
aquí en aquest cas
els traslladaven
amb unes urnes
que
eren urnes
que estaven
de fet
estan
dipositats
en una mena
de caixes
que no són
ben bé tauts
on hi ha
totes les restes
apilades
i
i
que
l'únic que
consignen
és l'origen
de les restes
doncs
jo què sé
doncs
de Lleida
cementiri de Lleida
pam
o del cementiri
de Trem
pam
hi ha una cosa
que em fa
t'escolto i penso
estic molt macabre
o sigui
hi ha un nivell
de macabre
d'això
si no
realment és bastant així
en general
al món
això passa d'aquesta manera
o realment
és un cas
bastant excepcional
de
no sé si dir
de
no sé
de bogeria
de trasllats
i de pensament
una miqueta així
què és el que et sembla macabre
l'assassinat
o
primer
la desídia
en relació
als morts
i després
el moviment
vull dir
el moviment mateix
la falta de cap mena
d'empatia
la falta
em sembla realment
una cosa
molt macabre
si algú
entra a algú
que li posa
i pot trobar
les fotos
algú imagina
que a mi no ho sabia
que tu entrevas
en aquella basílica
i que en tots els laterals
tens tot això
allà al darrere
però que es poden veure
aquestes fotos
d'aquests
no tauts
no sé
caixes
que estan allà
i t'has d'imaginar
que allà tens
i tot això
realment
es pot fer
una comparativa
entre països
del món
que hagin tingut
sistemes
evidentment
de mort
però
potser en el joc
aquest
del posterior
per mi
se'm sembla
una miqueta
una falta de respecte
bastant important
però és que busquen això
hem parlat
de los caídos
no els és igual
els noms
ells volen
sembla com que
hi ha
una ocultació
de les identitats
concretament
hi ha una altra balla
existeix una altra balla
de los caídos
al món
tal com ha estat
fet aquest
o realment
és una cosa
bastant única
diguem
això és el que
penso
podríem trobar-ne
casos
però aviam
jo penso que
el cas espanyol
és peculiar
perquè
hi ha un intent
de legitimació
i de construcció
en base
doncs
als morts
són
un pretext
un pretext
però
realment
no els importa
les famílies
no els importa
realment
respectar
el dret
al dol
d'aquestes famílies
i
en tot cas
aquí
cal tenir en compte
que molts d'aquests soldats
van morir
en fronts de guerra
i que
a data d'avui
doncs
us puc
reportar
doncs que
des de l'any 2008
que la Generalitat
ha començat
a desplegar
una política
d'intervenció
sistemàtica
amb rigor científic
al voltant
doncs
de la recuperació
i la identificació
de restes òssies
i de
donar
una resposta
a drets
fonamentals
que
tenen a veure
doncs
amb la
imprescriptibilitat
dels crims
comèsos
en període
de guerra
o de dictadura
doncs
us puc dir
que
hem actuat
en més de
230 ocasions
en recollides
de restes òssies
que afloren
en superfície
en zones
de front de guerra
sobretot
a la zona
del front de l'Ebre
a data d'avui
o sigui
ja sigui
per erogió
del terreny
per inclemències
de la climatologia
aiguats
o
o per obres
públiques
no
que
posen al descobert
restes òssies
i que
aquesta és una realitat
o sigui
que
no es van
els
en el cas
de l'exèrcit
republicà
doncs
no
no van poder
segurament
recollir
i
o sigui
salvaguardar
les restes
dels soldats
que morien
perquè
estaven en retirada
però
en el cas
dels franquistes
tampoc ho van fer
ni tan sols
amb els seus
propis
soldats
o sigui
aquí hi ha
poca cura
i
realment
doncs
l'evidència
arqueològica
a data d'avui
doncs
és que
hi ha
comarques de Catalunya
sobretot
la ribera
d'Ebre
i
la Terra Alta
que
tenen
una densitat
de restes òssies
important
jo tinc una
pregunta
molt
molt breu
no sé si la resposta
ho és tant
però per què
Espanya
l'estat espanyol
és el segon
país del món
o un dels que
més foses comunes

o sigui
què ha passat
o sigui
sabem què va passar
a Canbolla
què va passar
a Cambotxa
no?
com es diu?
a Cambotxa
què ha passat a Espanya
perquè això sigui així
està relacionat amb
el que deies

i a mi
no m'agrada
particularment
a mi no m'agrada
comparar
l'estat espanyol
amb Cambotxa
entre altres coses
perquè són contextos
històrics
totalment
diferenciats
jo el que
sí que centraria
l'atenció
és que
la dictadura franquista
sí que va
sí que va construir
tot aquest
ideari
dels caïdors
i sí que va intentar
legitimar-se
i fins i tot
donar sepultura
en els seus
però el problema
és que
l'altra meitat
doncs va quedar
totalment
oblidada
i deliberadament
amagada
i això
el que fa
és que
durant
molt de temps
aquí
d'aquest tema
no se n'ha dit
ni asa
ni bèstia
i hi havia
un règim
de terror
en el qual
doncs
la repressió
i la mort
van continuar
sobre la taula
fins l'últim
alè del dictador
penseu doncs
que el dictador
i la dictadura
franquista
s'instaura
per la força
de les armes
es manté
amb
terror
durant 40 anys
i
fins a l'any 75
en aquest país
s'afusellava
la gent
o sigui
ara que
alguns
diuen
de celebrar
els 50 anys
de la fi
del dictador
doncs
recordar això
que
els últims
afusellaments
que hi va haver
aquí mateix
a Catalunya
van ser
el 27 de setembre
del 75
o sigui
per tant
és un règim
doncs
que
el que va fer
és ocultar
i amagar
doncs
negar
una realitat
i és que
s'havia imposat
de forma
il·legítima
per la força
de les armes
i que
la seva
manera
de
mantenir-se
era
repressió
i terror
i això
ha condicionat
molt
l'abordatge
doncs
ja no dic
científic
sinó
doncs
a nivell social
i comunitari
abordar el tema
doncs
dels desapareguts
de guerra
doncs
ha estat
un tema tabú
fins fa
pocs anys
i per què hi ha
tantes fosses?
doncs
hi ha tantes fosses
perquè
estem parlant
d'una guerra
doncs
que va durar
tres anys
i que
va tenir
episodis
de violència
a la real guarda
també molt intensos
i que
més que la primera guerra mundial
no
les xifres no són comparables
però
a nivell
d'estat espanyol
doncs
el tema ha estat això
o sigui
les fosses
tenien
aquest sentit
doncs
d'ocultar els cossos
i
clar
hem de dir
que
la repressió
franquista
varia
segons els territoris
també
no és el mateix
la repressió franquista
de primera hora
que la repressió franquista
ja quan
entren a Catalunya
a l'any
39
de fet
entren
a l'abril
del
del 38
a la
a la part
de
Ponent
o sigui
de tot el que seria
la franja
doncs
de la Noguera
Palleresa
el Segre
i part de la Terra Alta
doncs
és ocupada pels franquistes
i a l'abril
del
del 38
però
la repressió
evoluciona
en un primer moment
en els territoris
en els territoris
on els franquistes
controlen
el poder
doncs
implanten
una repressió
implacable
o sigui
sense instrucció
de sumari
i
aquí t'agafo
aquí et mato
i això vol dir
doncs que
a zones com
Castella
Andalusia
o Galícia
doncs la repressió
és molt indiscriminada
d'acord
i
és un terror
realment
sense
sense
pal·liatius
i en el cas de Catalunya
aquesta repressió
quan arriba
ja està
més institucionalitzada
més burocratitzada
és mitjançant
ja no és pel bando de guerra
sinó que
s'apliquen
els sumaríssims
els consells de guerra
tot i que són
consells de guerra
sumaríssims
perquè
com que tenen tanta gent
per processar
diuen
fem-ho ràpid
fem un sumaríssim
però
és per la via
dels afusellaments
i al que veus
aquí el que tindrem
són fosses
sobretot
concentrades
a cementiris
a grans fosses
capitals de província
sobretot
on trobarem
el gruix dels afusellats
aquí a Catalunya
també passa això
de la mateixa manera
al País Valencià
justament
una de les fosses
que s'ha excavat
parcialment
en el cas del País Valencià
recentment
va ser la
de
la de Paterna
i això
si algú té interès
de consultar-ho
doncs
recomanaria que
es pot consultar
online
és l'exposició
d'arqueologia
de la memòria
de les fosses
de Paterna
si ho busqueu
per internet
trobareu aquí
doncs
una exposició virtual
doncs
del Museu de Prehistòria
de València
promoguda
per la Diputació
de València
on s'explica
doncs
la fossa
de Paterna
com a paradigma
de fossa
d'afusellats
amb
2.238
víctimes
afusellades
entre l'any 39
i l'any 56
enterrades
en més de
150 espais
dins del cementiri
i és una exposició
virtual
que
una exposició
que va
estar entre
2023
i 2024
i que ara
la podem consultar
per internet
i que va
fer molt d'èmfasi
en una qüestió
interessant
que és la
de la materialitat
els objectes
com a element
per entendre
què va passar
i
del que s'han trobat
les evidències
doncs
arqueològiques
científiques
que expliquen
els fets
no ho sé
i de context
alguna cosa
que vulguis
o sigui
ara ja
jo crec que ens hem situat
una miqueta
en el context
també
part del context
important
és que han passat
90 anys
encara cou
o sigui
cou per un costat
i cou per l'altre
o sigui
els fatxes
encara
fan
ostentació
encara hi volen
amagar
o fer bur
fer burla
burlar-se'n
de cossos
que es troben
i coses
d'aquestes
el que passa
és que
aviam
jo penso
que una de
parlo de gent
de Vox
per exemple
sí que és cert
que hi ha una part
sobretot
de la dreta
o de l'extrema dreta
que
no és sensible
a uns drets
bàsics
que tenim
com a
societat
el dret
a la veritat
el dret
a la justícia
i a la reparació
de les víctimes
però
aquesta
aquesta situació
afecta
a tothom
amb independència
de la ideologia
que pugui tenir
i nosaltres
actualment
quan abordem
el treball
en una
fossa comuna
no ens preguntem
o no
discriminem
segons
la
ideologia
que pensem
que podria tenir
aquella persona
això vol dir
que hem
excavat fosses
que
podríem
que algú
podria pensar
que són
políticament
incorrectes
però hem
excavat fosses
de soldats
franquistes
per exemple
estic pensant
a l'exterior
del cementiri
de
Figaro
o d'Orcau
doncs
vam
exhumar una
fossa
amb
cossos
de
17
soldats
franquistes
que
malauradament
no hem arribat
encara
a data
d'avui
a poder
arribar
a determinar
la seva
identitat
però sabem
que eren
soldats
franquistes
per
les xapes
identificatives
que portaven
amb un número
que
tot i que portaven
una xapa
identificativa
amb un número
no hi ha hagut
manera humana
de trobar
la correspondència
en els
arxius
i
per tant
o sigui
nosaltres
entenem que és una
qüestió
d'humanitat
i que
cal donar
resposta
a les famílies
que a més a més
com a
societat
no podem
permetre'ns
que
els camps
i els boscos
del nostre país
estiguin
farcits
doncs
de
restes
amb fosses
de persones
que van ser
mal colgades
i que potser
tenen algun familiar
que
encara
es pregunta
on són
i que per tant
és una qüestió
d'humanitat
i amb
independència
de si era
d'un color
o d'una altra
la persona
està clar
no ho deia en el sentit
del color de les víctimes
sinó en el sentit
d'ara
alguns partits
polítics
que són
gent
concreta
d'alguns partits
polítics
que surten
en posicions
molt fortes
amb les fosses
en aquest sentit
de les víctimes
hi ha congressos
internacionals
sobre aquest tema
en concret
sobre aquesta
per compartir
diguem
les metodologies
si són
les mateixes
metodologies
les mateixes
maneres
d'identificació
tot això
realment
això existeix
o
és un tema
tractat
es tracta
i hi ha
algun congrés
sobre això
jo penso
que

la resposta
és que sí
passa que
el plantejament
d'actuació
al voltant
de la recerca
de persones
desaparegudes
i l'actuació
en fosses comunes
és molt interdisciplinari
això vol dir
que
implica
diferents disciplines
els historiadors
i les historiadores
d'una banda
que fem
tot el treball
de
de recerca
de documentació
de recollida
de testimonis
i
intentar
delimitar
doncs
moviments
d'unitats militars
o localització
probable
de les restes
i que
aquest treball
previ
és
imprescindible
o sigui
si no hi ha
aquest treball
de recerca
en arxius
de recollida
de testimonis
és bastant
difícil
doncs
arribar a dir
aquí
en segon lloc
doncs
evidentment
els historiadors
d'això
doncs
és un tema
recorrent
en congressos
en jornades
en col·loquis
el mateix
en el cas
de l'arqueologia
l'arqueologia
doncs
realment
actuem
quan actuem
en una fossa
ho fem
amb metodologia
arqueològica
que
ja sabeu
doncs
que és un sistema
de registre
que ens permet
doncs
després
doncs
reconstruir
què va passar
no
per tant
i
també
de manera
recorrent
doncs
els congressos
i les jornades
d'arqueologia
recullen
cada vegada més
doncs
els treballs
que ja són
uns quants
que s'han fet
aquí a Catalunya
actualment
doncs
des del
2004
s'han excavat
125 fosses
per tant
ja tenim
una mica
d'experiència
acumulada
al respecte
a mi
em sembla
que intento
quan intento
formar una idea
intento pensar
en qui més
té això
en el meu entorn
quin país
quines societats
tenen aquesta
realitat
per tenir un punt
de referència
a veure que
la primera guerra mundial
la segona guerra mundial
no va ser
és bastant semblant
o més
els contextos
són diferents
els contextos
sí, però les fosses comuns
la tecnologia
l'approach
hauria de ser semblant
hi ha un incisi
i ho he dit
a vegades
quan pensem
en fosses comuns
al nostre país
sembla que tot sigui aquí
i majoritàriament
són fronts de guerra
la primera guerra mundial
és front de guerra
ho veiem ara
a Ucraïna
al Butxa
quan va haver un desastre
no sé si
a la que tenen
suficient temps
per enterrar els cossos
els enterren
si no hi ha
si es mou
no, m'imagino
o sigui
si d'un dia a l'altre
canvia
no els dona temps
però si
s'estableixen
al front de guerra
més d'una setmana
ja comença
a podrir-se la cosa
i comença a s'etapar
comparant
a el que va passar
a Sèrbia
Sí, els països
de l'antiga Jugoslàvia
tenen experiències
bèsties
bèsties
i en aquest sentit
hi ha aprenentatges
compartits
o
Jo penso que
s'han fet
un treball
doncs de
compartir experiències
amb altres països
per exemple
doncs
de forma
recorrent
últimament
doncs
estem compartint
experiències
doncs
amb Colòmbia
per exemple
que és un país
doncs
que tenen
una situació
que teòricament
hi ha
des del 2016
que tenen uns
acords de pau
i que
sembla que
la guerra
ja s'hauria acabat
però no
és allò
és la guerra
interminable
perquè
a més a més
amb una tipologia
d'enterraments
potser un xic
encara més macabre
si vols
no
perquè allà
estem parlant
doncs
de cementiris
ultrasaturats
d'ocultació
de cossos
dins dels mateixos
cementiris
de fosses
en rius
per exemple
de cimenteres
habilitades
com a crementoris
o sigui
realment
la geografia
de l'horror
no és exclusiva
de l'estat espanyol
o de Catalunya
cas de Guatemala
també
és una altra
que em ve al cap
i que
hem tingut
intercanvis
recents
d'experiències
són contextos
diferents
en el nostre cas
ja et dic
o sigui
anem tard
si anem molt tard
perquè
per exemple
a Iogoslàvia
han actuat
a l'antiga
ex-Iogoslàvia
van actuar
potser
a 10 anys
vista
després
de l'acabament
del conflicte
però aquí estem
parlant
de 80-90 anys
amb un decalatge
molt important
i per tant
l'abordatge
ha de ser
des d'una perspectiva
interdisciplinària
com ho deia
historiadors
arqueòlegs
antropòlegs
forenses
genetistes
genetistes
una pregunta
ja en concret
anem a posar un casc
de zero
des de zero
com arribeu
a identificar
potencialment
un cos
o més
des de zero
fes-nos un viatge
a través de
com anaria
la recerca
fins a acabar
identificant
una persona
doncs
la Generalitat
de Catalunya
a través
de la Direcció
General de
Memòria
Democràtica
tenim uns cents
de persones
desaparegudes
aquest cents
de persones
desaparegudes
és un registre
administratiu
en el qual
doncs
qualsevol
persona
que tingui
un familiar
desaparegut
en període
de guerra
o de dictadura
franquista
pot donar-lo
d'alta
aleshores
el primer que fem
és recollir
les dades
que ens aporta
la família
sobre aquesta
persona
desapareguda
dades
bàsiques
de l'afiliació
nom i cognoms
lloc de naixement
de residència
circumstàncies
conegudes
a l'entorn
de la desaparició
d'aquesta persona
o sigui
on i
quan
va desaparèixer
tot el que
hi hagi
al voltant
d'aquesta
desaparició
i després
doncs
aspectes
doncs
de descripció
física
de la persona
o altres
circumstàncies
que ens puguin
donar
pistes
això
d'una banda
això
ens permet
estirar del fil
a nivell
d'una recerca
exhaustiva
a nivell
d'arxius
documental
en la qual
fem
un repàs
a tot el que
tenim
publicat
i
de fet
això també ha estat
un dels grans
avenços
en els últims anys
la interrelació
de bases
de dades
és un aspecte
que
ha millorat
sensiblement
el que és
la recerca
inicial
d'una persona
desapareguda
teníem
moltes
molt de treball
fet
però que
no estava
compartit
i ara
amb les bases
de dades
interrelacionant-les
doncs
obtenim resultats
cada vegada
més positius
de fet
necessitaríem
un exèrcit
d'historiadors
i d'arxivers
i documentalistes
que posessin ordre
en el desgavell
que tenim
a nivell
arxivístic
i documental
a Catalunya
i a l'estat espanyol
en concret
que han
res a veure
amb altres països
més propers
com per exemple
l'estat francès
ho tenen
mil·limetrat
i aquí
tenim
un autèntic
desgavell
en aquest aspecte
una mica
potser
buscat també
per part d'alguns
però sí

realment
aquest
és un aspecte
que
probablement
no es valora
prou
però que
també
dona
una pista
de les
mancances
democràtiques
que tenim
perquè l'accés
a la informació
forma part
d'un dret
democràtic
també
França
té aquella cosa
de la
centralització
que també
en l'àmbit
de les acions
o sigui
la centralització
té coses dolentes
però en l'àmbit
de les acions
té alguns avantatges

però si es vol
amagar una cosa
si està centralitzat
també es pot amagar
més fàcil

però jo també
crec que té a veure
amb el fet
de no saber-ne

d'una cultura
això
puc afegir una cosa
perquè
respecte al que
estaves dient abans
perquè la gent
entengui també
perquè era
80 anys després
tantes aquestes coses
i perquè altres llocs
10 anys després
tu abans ho has dit
que vam començar
després de la mort
del Franco
la gent va
córrer
allà on
encara tenim memòria
gent gran
va córrer
amb pic i pala
a obrir allà on
coneixia
algunes d'aquestes fosses
a la qual cosa
no es feia metodologia
de cap tipus
vull dir que era
una mica d'aquella manera
fins que
ja al principi
del 2000
2004-2006
ja es va fer
d'una altra manera
a vegades es pregunta
per què s'ha trigat tant
i a vegades
sovint
les institucions
no deseeixen les coses
sinó quan una mica
remolc
del que
la gent aprita
llavors cal tenir en compte
diverses coses
i a mi m'agrada molt
això que diguessis
la interdisciplinarietat
perquè
l'any 2000
significa també
l'obertura dels arxius
en molts casos
l'obertura dels arxius
perquè han de passar 60 anys
perquè es puguin obrir arxius
significa
molta gent
que està morint
o que comença
escriure memòries
perquè ja s'han jubilat
i poden escriure coses
que han passat
els nets comencen a demanar
respostes a coses
que millor els fills
d'aquells que van ser repesaliats
havien estat callats
perquè els han tostat
durant 40 anys
i havien estat callats
per tant
a voltant dels 2000
hi ha una mica
aquesta demanda social
que comença a apretar
i fa que
primer la Generalitat
i després sí que el Govern
comença a crear
aquestes lleis
de memòria democràtica
però que segurament
no haguessin fet mai
i és igual
el color del Govern
si la gent
no hagués apretat
i això és molt important
i aquí s'ha trigat
el que s'ha trigat
en altres llocs
perquè tenen altres cultures
perquè tenen altres pressions
potser han anat d'una altra manera
però jo crec que
sigui el temps que sigui
ha estat per la pressió popular
i després s'han fet bé
les coses
jo crec que s'ha fet millor
en l'àmbit aquest
d'anem a treballar
tot bé
a vegades
a manera molt
massa
anem a ser
molt curosos
perquè potser
també en lloc
d'anar a mirar
a vegades d'altres països
també
també són altres països
pot anar a mirar
el cas de Navarra
o d'altres zones
que també han treballat
el tema de les fosses
i que crec que també
ho han fet
prou bé
i que la identificació
ja no és allò
d'anem a obrir
i em sona
que hi ha algú aquí
o veure si té
l'adent de color groc
que és el que pensava
aquella d'or
sinó que és el tema
de l'adene
entre altres coses
que també s'utilitzen
llavors seguim
amb el viatge
lligant-ho amb això

doncs
recollim la informació
que ens aporta la família
fem la recerca
de documentació
en paral·lel
activem
el programa
d'identificació genètica
que funciona aquí
a Catalunya
des del 2016
que és en col·laboració
amb el laboratori
de genètica
de l'Hospital Universitari
de Vall d'Hebron
que són
que són els que
recullen les mostres
dels vius
dels familiars
i els que fan
també els encreuaments
amb els perfils genètics
de les restes òsies
que recuperem
en les fosses
i que
són
se'ls pot
recuperar
perfils genètics
perquè no totes les restes òsies
que recuperem
a les fosses
són útils
amb el coneixement
que tenim
a nivell científic
actual
doncs per poder
obtenir
marcadors
suficients marcadors
genètics
per poder
tenir una
identificació
posteriori
en quin sentit
necessiteu
molta quantitat
poden ser restes
que estiguin
molt degradades
perquè
han estat
molt exposades
a la intempèrie
o perquè
el sol
és molt alcalí
hi ha
molts condicionants
o sigui
clar
en el cas
doncs
que parlem abans
doncs
de Bòsnia
per exemple
doncs clar
el passat cinc anys
doncs
estàs treballant
amb restes òsies
moltes de les quals
no estan
encara
ni
escaletitzades
nosaltres
estem treballant
amb restes òsies
que
en un altre
d'aquí
poc
les haurem de considerar
restes
arqueològiques
gairebé
o sigui
perquè
el que passa
que clar
mentre hi hagi
aquesta pressió social
d'un tema
no resolt
o sigui
que no es va voler
abordar
doncs
el fet
doncs
de donar resposta
a les famílies
doncs
aquí hi ha una ferida
oberta
que
encara no s'ha tancat
una ferida oberta
doncs
que s'ha trigat
com deia
doncs
perquè la societat
potser
no va
pressionar prou
però
també segurament
perquè
a nivell institucional
doncs
aquí la via
que es va optar
era
per
evitar
de totes
totes
una judicialització
o sigui
penseu doncs
que
hi va haver una llei
que és la llei
d'amnistia
de l'any 77
que
amnistiava
tots els
delictes
perseguits
per la dictadura
o sigui
tots els opositors
que havien partit
repressió
se'ls amnistiava
però
d'altra banda
també va amnistiar
els repressors
i
tots els
crims
de l'és
de humanitat
doncs
van quedar
també
allà
en un tinter
aleshores
justament
aquest és potser
un
de
una de les singularitats
de
de la
de la realitat
espanyola
si la comparem
o la posem en comparació
amb altres contextos
en altres contextos
sí que s'ha abordat
sí que hi ha hagut
processos
de
de
de
de comissions
de la veritat
etcètera
però també hi ha hagut
una intervenció
del poder judicial
i
i ossaris
el que deia abans
aquests ossaris
aquest
aquest
ballo de los caídos
també
és que
em sembla
realment curiu
sembla una pel·lícula
això que dèiem
no
aquesta
un
pliós
em sembla alguna cosa
del segle
de no sé
del segle
d'un segle
perdut
jo crec
per el que deia
Colòmbia
Sud-Àfrica
hi ha coses
però aquest nivell
de mausoleus
reomplerts
amb ossos
també
és que
em sembla bastant curi
bueno és igual
no es preguntava
no es preguntava
és que aquí
estem barrejant
diverses coses
indiana jones
jo veig com indiana jones
és que
és un règim
que no va perdre mai
és a dir
ningú
va fer fora
en Franco
i els que van seguir
van seguir fent
les seves coses
vull dir que al final
en els altres que comparem
si hi ha perdedors
el bàndol aquest
que es revolta
acaba perdent
doncs es reverteixen les lleis
i es pot seguir tot el que han fet
aquí han de ser molts anys
jo crec
potser m'equivoco
bé no no no
tens raó
i és així
o sigui
penseu doncs
els nazis
o
els feixistes italians
van ser derrotats militarment
i el Salazar a Portugal
i això
va implicar doncs
que
a posteriori
s'obtés
per una via
judicial
doncs
que va ser
en aquest cas
doncs
els judicis de Nuremberg
en la qual
doncs
es va incriminar
a persones que havien vulnerat
drets fonamentals
de les persones
però també
es van fer
processos
d'exhumació
de fosses
i es va
explicar doncs
que
que havia passat
en aquests camps
d'extermini
no
tota aquesta informació
que tenim avui dia
veu doncs
d'aquesta
intencionalitat
doncs
de
donar una resposta
jurídica
que fos
amb caràcter universal
no
i que
en el cas
de l'estat espanyol
doncs
no
no ha estat possible
penseu doncs
que
sí que hi ha hagut
intents
de
que la
justícia
prengués
part en el tema
penseu
per exemple
el cas
del 2008
el jutge
Carton
ho va intentar
però

li van fer
el llit
en dos dies
o sigui
li van fer el llit
en dos dies
ho van passar
en el
en els
jutjats
territorials
i els jutjats
territorials
quan els arriba
una causa
doncs
alguna demanda
relacionada
amb fosses
doncs el que fan
és diuen
ah
llei d'amnistia
cap al calaix
per tant
és un tema
que s'ha hagut
d'habilitar
a través de les
lleis de memòria
que són
justament
un dels cavalls
de batalla
de l'extrema dreta
doncs
de desmuntar
el poc
que hem pogut
articular
a nivell democràtic
per donar una resposta
a uns drets
que
fins ara
doncs
no havien estat
abordats
per l'estat espanyol
Juli
tenim
poc
molts pocs minuts
ara
però
per acabar aquest viatge
per identificar les persones
el que no m'ha quedat clar
és com es resol
és a dir
fem
l'ADN
identificar
i en quants casos
aconsegueix
quines estadístiques
pots

doncs
aviam
actualment
en el cas
o sigui
a nivell estat espanyol
doncs
podríem parlar
d'una xifra
de més de 100.000
desapareguts
en el cas de Catalunya
estimativament
estaríem
a entorn dels 20.000
tenim uns cents
de persones
desaparegudes
de la Generalitat
de Catalunya
amb
100.985
casos
inscrits
dels quals
mitjançant
documentació
hem arribat
a localitzar-ne
686
o sigui
això vol dir
que la resta
ho tenim
molt pelut
tenim un mapa
de fosses
a Catalunya
amb 983
punts
marcats
i documentats
o sigui
estem parlant
d'una xifra
important
la major part
d'aquestes fosses
es troben dins
de cementiri
la meitat
aproximadament
nosaltres
des de
la Generalitat
de Catalunya
hem donat prioritat
a les fosses
de fora de cementiri
en les actuacions
del pla de fosses
que duem a terme
des de l'any
2017
hem fet
4.281
proves
genètiques
o sigui
hem fet
mostres
a 4.281
persones
familiars
i
hem excavat
125
fosses
bona part
de l'esforç
que s'ha
dut a terme
és
a partir del moment
en què
hi ha hagut
un
pressupost
assignat
de manera
periòdica
cada any
tenim un
pressupost
dedicat
a aquest tema
d'actuacions
en fosses
si no hi ha
recursos
això
és impracticable
una pregunta
per si alguns
estan escoltant
si algú vol
compartir
aquesta informació
o vol
donar testimoni
allò que dius
abans
o al banc
d'ADN
no sé si encara
existeix
el banc d'ADN
amb qui ha de
contactar
perquè no tothom
sap que existeix
això

doncs
aquí
l'organisme
de referència
és la direcció
general
de memòria
democràtica
que
és
la Generalitat
de Catalunya
o sigui
més que
qualsevol
persona
que ho busqui
per internet
o si no
el 112
et donen
la referència
directa
i
és un
tràmit
totalment
confidencial
i en el qual
garantim
resposta
a la mesura
de les nostres
possibilitats
perquè
en documentació
actualment
arribem
on arribem
en la recerca
històrica
però sí que
donem la possibilitat
de fer-se
aquesta
prova
genètica
que
és bàsicament
indolora
perquè és
amb extracció
de mostra
de saliva
i
que
en alguns casos
recordo
per exemple
un cas concret
d'aquí
de la comarca
d'una família
de Cabrera
de Mar
vam arribar
a fer un
encreuament
aleatori
o sigui
un encreuament
de perfils
massiu
i vam arribar
a determinar
la identitat
d'una persona
que havia
estat
exhumada
la resta
del 2010
en una fossa
a Corbera
d'Ebre
en unes obres
del parc eòlic
d'un parc eòlic
en el qual
es van recuperar
quatre individus
que eren soldats
eren clarament
soldats
enterrats
en la mateixa
rasa
d'una trinixera
i que
havien quedat
sense identificar
però
es van poder
extraure
marcadors genètics
d'aquestes restes
i al cap dels anys
o sigui
passats
gairebé
deu anys
doncs
van poder
fer aquest
encreuament
positiu
per tant
o sigui
l'esperança
hi és
i encara que sigui
per només un cas
doncs
paga la pena
doncs
aquelles persones
que tinguin
familiars
desapareguts
doncs
que
es posin
en contacte
amb nosaltres
que
ho estem intentant
per terra
mar i aire
i
treballem a
contra-rellotge
però
ho fem
amb un
rigor
científic
amb
interdisciplinaritat
total
i garantint
doncs
que
hi haurà
una resposta
tant si és negativa
com
positiva
i en el cas
que sigui
positiva
doncs
evidentment
el que fem
és retornar
les restes
a la família
perquè li donin
sepultura
o que
les enterrin
on
considerin
oportú
i d'acord
amb
el seu
rictus
o amb
el seu
tarannà
amb les restes
no identificades
doncs
nosaltres
el que fem
és dipositar-les
dins dels
cementeris
de les poblacions
on han estat
trobades
i
a l'espera
doncs
que
més endavant
pugui haver
algun
encreuament
positiu
que és difícil
però hi pot ser
amb això
ja hem d'acabar
aquest primer
bloc
dels set ciències
això és un
exemple
molt bo
de com la ciència
aplicada
a resoldre
a fer la vida
de la gent
més
millor
no?
a solucionar
no m'encansa

i avui
la Gemma Mateu
no està
acompanyant-nos
però tenim
una persona
que l'Òscar
farà la seva secció
ciència en femení
molt bé
doncs avui
en aquesta secció
parlarem
d'una de les persones
que
ja que parlant
del principi
del segle XXI
ha dedicat
pràcticament
els últims
20 anys
a treballar
la qüestió
de les fosses
i especialment
en el cas
del Ballós Caïdors
que és la
Caral Soler i Berzau
que és una historiadora
especialitzada
en la Guerra Civil
i el Franquisme
o dir-ho també amiga
amb hàmfà
en la repressió
de la memòria històrica
i de fet
la Caral
és per tant
un referent
practicant
des del 2004
tot i que encara
iniciava la seva
tesi doctoral
precisament
en aquestes recerques
a Catalunya
però també ha treballat
i ha ajudat
en altres zones
de l'estat espanyol
és doctor
en història contemporània
però en la ciutat de Barcelona
amb la seva tesi
les fosses comunes
a Catalunya
en 1936-39
que es va publicar
el 2008
actualment
és professora
presidenta
del Departament d'Història
i Arqueologia
de la mateixa universitat
i està responsable
de la unitat
de fosses comunes
del Memorial Democràtic
de Catalunya
i a comissariat
moltes exposicions
en aquest sentit
en un dels seus llibres
que per tant
era el gruix
de la sa tesi
que era el que es va publicar
a l'editorial
que es diu
els morts clandestins
les fosses comunes
de Guerra Civil
a Catalunya
del 36-39
ja es va començar
a donar
per tant
aquest llistat
també de persones
que es van ser
traslladades
i que va haver-hi
molta gent
que va començar
a retrobar noms
i familiars
dels que es van morir
els cossos
sense saber què hi era
molta gent
es pensava
que anaven a buscar
o que pensaven
que estaven en tal cuneta
i resulta que la cuneta
era buita
perquè sense saber-ho
havien traslladat
tots els cossos
o vellos caïdors
i per tant
la feina de la Caral
incessant
en tots aquests anys
tant en la recerca
metodològica
i professional
com també
en la divulgació
i en la participació
el que deien també
comparatives
amb altres països
per veure
com s'havia portat
a terme
aquestes recerques
de fosses
de cossos
i sobretot
en el desgreus
en l'acompanyament
del dol
de les famílies
que intentaven
viure tranquil·les
sabent on eren
les seves famílies
Algum comentari
que us hi queda
la Caral?
Doncs
la Caral Soler
és una dona historiadora
rellevant
no només a nivell català
sinó a nivell espanyol
i europeu
realment
la Generalitat
de Catalunya
veu
en gran part
doncs
de la tasca
iniciada
per ella mateixa
quan
treballava
a la unitat
de recerca
de persones
de persones
desaparegudes
i
ella
és
pionera
en aquest àmbit
va
pilotar
la primera
intervenció
a
Puig Vistós
a Pratallus
l'any 2004
i la segona prova
pilot
que va desencadenar
l'articulat
de la llei de fosses
el 2007-2008
a GUR
per tant
és una persona
una dona
rellevant
i es pot dir
que en aquestes proves pilot
que és el més fantàstic
perquè això ho ensenyen
els estudiants
es posa en comú
això
com treballen
historiadors
arqueòlegs
els antropòlegs
forense
i serveixen
de mostra
i d'ajuda
pels futurs arqueòlegs
pels futurs antropòlegs
etcètera
i ara
gràcies
ara
l'última secció
del programa
Indiferència Artificial
ja queda molt poc temps
del programa
però un parell de preguntes
sí que tenim
Juli
preguntes
molt ràpidament
quan vas saber
què et volies
perquè dedicar-se
a les fosses
és també una decisió
curiosa
quan vas i dius
vas veure una sèrie
d'aquestes
el CSCI
o no sé
com es diu
aquestes sèries
com ho vas
te'n recordes
del moment inicial
no el recordo
amb exactitud
el que sí que sé
és que m'hi vaig anar trobant
o sigui
vol dir doncs
que jo
he estat apassionat
a la història
i sobretot
a la recerca
de la història
de les unitats militars
i del que va ser
la guerra civil
i això
una cosa
va portar
a l'altra
o sigui
a mi
em van acabar
lligant
per treballar
amb aquest tema
perquè clar
dius
aquest noi
en sap una mica
d'això
dels militars
i dels que pagaven
tiros
a l'any 36
i cap aquí
i m'hi vaig anar trobant
sí que reconec
que és un tema
que pot
que algú pot pensar
que és escaborós
que és macabre
però que realment
no ho és
o sigui
és una qüestió
de drets
bàsics
de drets humans
i que
ens interpel·la
a tots
vinguem
d'on vinguem
pensem
d'on pensem
i que
és una satisfacció
estar al servei
doncs
de
en aquest cas
de la ciutadania
i sobretot
de les famílies
que han patit
situacions
tan
tan
extremes
immediatament
si et exhumessis
una fossa
on hi hagués
un vermut
el vermut perfecte
què hi trobaries
a la fossa
aquesta
el vermut
amb tots els seus components
no parlo de la beguda
només
que
puf
ara m'has mort
has de ser molt ràpid
has de ser molt ràpid
jo penso que
clar
estar a Vilassat
hauria de dir Espinaler
però jo
el vermut de l'Espinaler
no fa per mi
i per tant
jo et diria
que
amb un bon
vi negre
i unes
patatones rosses
doncs
ja
ja em dono
per satèixer
doncs
et deixem
amb les patatones rosses
hem d'acomiadar
el programa
set ciències
el programa de Vilassat Ràdio
que t'explica la ciència
que t'afecta
de la manera que t'interessa
segueix-nos a les xarxes
busca'ns per
set ciències ràdio
moltes gràcies
Juli Cuellar
per acompanyar-nos avui
a vosaltres
moltes gràcies
la presència
i l'atenció
moltes gràcies
al nostre tècnic de so
el Robert
el nostre equip
del set ciències
aquí present
present
amb l'Òscar Janer
present
amb l'Ernest de Ventil
i els que no hi són
el Xavi el Tapat
i la Gemma Mateu
i gràcies nois
per repetir
i ja sabeu
a tota l'audiència
moltes gràcies
ens podeu seguir
a vilassarradio.cat
al 98.1
i a les plataformes
a Spotify
i companyia
ens veiem aquí
ens escoltem aquí
la propera setmana
moltes gràcies
per estar aquí
això és el set ciències
a la gent
i a les plataformes
de fons
mentides
a pes
nadal firmades
en lleis
que ningú
complex
subvenir
memòria
vendir
justícia
pel l'op
que hem fet
oblid
mentides
i grisa
fossa
oberta
boca
tancada
dóna'm
els ossos
deixa'm
la pau
fossa
oberta
veritat
robada
no hi ha memòria
sense justícia real
d'o diuen
és complicat
diuen
no tenim tons
però
per tant
que si armes
sí que en tenen prou
eh
net els morts
esperen
l'estat
s'amaga
mover
claus
a les tombes
pols
a la casa
art
justícia
crida l'àvia
amb urs cansats
de memòria
canta el net
no vol oblidar
palepo arriba
un ministre
i diu
què es passa
tots i els se'ls
funcionen