Com sempre, començarem el programa amb una petita història.
Avui és una conservadora de troballes arqueològiques
que té una conversa imaginària amb la persona que va crear fa segles
el que ara és la troballa que té a les mans.
Ai tu, ja et val, ja podries haver utilitzat fusta de roura
per ara fer la quilla i el forra d'aquest vaixell.
Quina mena de geni o inconscient va pensar que era una bona idea
fer un vaixell amb fusta de pi.
Què no sabies que passaria en els segles i que en faries la vida impossible?
És que és tan fràgil.
Es descomposa amb l'aire, amb la llum i tanmateix aquí.
El tinc a les meves mans, resistint.
Però saps què? Potser és exactament el que necessitava.
perquè si aconsegueixo conservar-lo com cal,
si trobo la tècnica justa,
ni massa onimitat, ni massa calor,
si consolidant la fusta en el punt just,
el suport precís, el temps i la paciència,
si exceleixo, llavors la teva creació
potser ens explica una història que ningú havia sentit abans.
potser aquesta és la clau.
La clau per entendre la gesta d'un comerç antic
entre pobles que mai hauríem relacionat.
Potser ets una baula perduda a la història dels catalans o del món
que només esperava que algú vingués.
Però aquesta història només podrà ser interpretada
si aconsegueixo estabilitzar el teu vaixell.
Et prometo que et tornaré a donar veu segles després
perquè els arqueòlegs puguin gaudir del teu vaixell
tal com el vau deixar.
Avui per parlar de conservació
tornem a tenir gairebé l'equip dels 7 ciències al complet.
Ernest de Ventín.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé.
Bé, normal.
Normal.
Xavi Altafaig.
Ja estic bé.
Sí, tu estàs bé?
Estic bé.
Més que normal.
Òscar Jané.
Bona tarda.
Molt bé.
Estàs bé? Tot bé?
Sí.
Aquest és el teu tema, més o menys.
Bé, i no bego.
Quina bebes.
Molt bé.
Doncs per parlar de conservació
avui tenim el plaer de conversar amb una professional
apassionada per la conservació del patrimoni.
És la llicenciada en Història de l'Art
per la Universitat de Girona
i diplomada en conservació i restauració de béns culturals
de la Escola Superior de Bens Culturals de Catalunya.
Gràcies.
Va començar la seva trajectòria al prestigiós museu de...
Com es diu això?
El Kiprali?
De París.
De París.
Molt bé.
Preparant col·leccions per l'obertura del museu.
Durant 20 anys ha treballat al Museu d'Història de Barcelona,
al Servei de Conservació Preventiva i Restauració,
i també ha dut el seu coneixement més enllà
com la professora de la Universitat de Doran,
Algèria, en la col·laboració amb les Restauradores Sin Fronteres.
Amb Restauradores Sin Fronteres, sí, exacte.
Avui parlem, ja heu sentit la seva adeu,
avui parlem amb l'Anna Lázaro,
responsable de l'Àrea de Conservació i Restauració
del Servei d'Arqueologia de Barcelona,
des d'on protegeix i posa en valor el nostre passat
perquè pugui continuar explicant històries en el futur.
Benvinguda a les set ciències.
Moltes gràcies a tots per convidar-me.
Un plaer estar aquí a Vilas amb vosaltres.
Conservadora o restauradora?
Jo em defineixo més com a conservadora.
És un aspecte que em sembla molt més interessant,
tot i que la restauració és més coneguda,
així a nivell més popular,
tots pensem en la restauració sempre amb el pinzell,
el quadre i realment és un procés
que és molt particular
que poques vegades s'arriba a fer.
Bàsicament el que fem és la conservació dels objectes.
Llavors ens expliques una mica per l'audiència
que potser no estiguin tan avançades
a la diferència entre una cosa i l'altra.
Què fa que és un restaurador i que és un conservador?
O què es fa en un cas i l'altre?
Som un perfil dual,
no és que uns o altres fem feines diferents,
és el mateix perfil,
tot i que la línia de treball
que pren algú que s'especialitza més en conservació
és la de protegir a nivell global el patrimoni.
No treballem sobre la peça en si,
sinó treballem sobre els aspectes
que poden protegir-la,
com pot ser un espai
on hi hagi una humitat controlada,
on no hi hagi llum solar
que li pugui arribar a afectar.
I puntualment aquestes peces
poden arribar a ser restaurades,
que és com les coneixem moltes vegades
quan anem a un museu
i veiem una peça exposada en una vitrina.
Llavors conservar seria
deixar les restes en un punt
que no es degraden
i restaurar perquè es puguin mostrar.
Exacte, exacte.
Conservar és aturar la degradació,
el que estàs dient,
per tenir aquestes peces en el millor estat possible
i restaurar és quan ja els donem
un valor, podríem dir, més estètic.
Jo tinc una pregunta relacionada
amb la restauració
que és referent a si en la restauració
hi ha un punt d'interpretació
de com era aquella peça
en el moment en què es va crear
i si es canvia una mica
aquesta naturalesa inicial.
És a dir, hi ha una part subjectiva
en aquesta restauració
o sempre el restaurador o restauradora
ha d'intentar reproduir
i replicar el que en aquell moment hi havia?
No es fan interpretacions mai.
De fet, hi ha
molts estudis previs
de diferent nivell
tant físics, químics,
històrics, matèrics
per donar-nos les pautes,
les dades per intervenir una peça.
mai s'interpreta
com dic que a vegades no fem
Violet Leduc
la peça sempre es reprèn
en el punt en què ha quedat
a nivell de degradació
sobre dades no interpretatives
és a dir, dades científiques
que podem mostrar
mitjançant analítiques.
Perdona, els que no sabem
què és Violet Leduc
ens agradaria que ens ho expliquessis
per què?
Doncs, va ser un famós arquitecte francès
que va tenir, doncs,
la idea de cercar un ideal
en molts...
la presentació de moltes edificis
i ciutats de França.
Des de Carcassoni.
Exacte, ara anava a dir...
M'estàs dient que la majoria de coses de França
són una reinterpretació inventada
de la realitat passada?
No, alguna, alguna.
Podríem dir que, no sé,
tal com tenim ara, per exemple,
la Notre-Dame,
doncs, és com el senyor Violet Leduc
volia que fos Notre-Dame.
Va veure que era un aspecte, doncs,
a tenir, doncs,
a mostrar que era més rellevant
que no com estava la...
Sí, sí, l'edifici en si.
Però això, per tu,
penses que està malament fer això?
És a dir, que és una cosa mal feta o no...?
No crec que sigui una cosa mal feta.
Crec que respon a una època històrica,
amb la millor voluntat
de donar una visió
que s'ajustava a uns ideals
i que no era realment
basada en unes dades reals d'històriques.
Però no crec que hi hagi res
que puguem dir que està malament.
En aquest sentit,
el que sí que podem dir
és que avui en dia
aquesta escola no es practica.
No es practica, però per alguna raó...
Sí, per...
No...
Pel que estàvem comentant ara,
molt xavi,
perquè la interpretació
ja no té lloc
dintre del que és
les nostres tasques
de conservadors-restauradors.
És els arquitectes
que ja faran aquesta feina.
Bueno, de fet,
jo crec que amb el que dius
de conservació
va molt més enllà d'això.
I dir que treballeu conjuntament
amb molts altres, no?
Amb molts altres professionals
que en ve al cap
una intervenció arqueològica
que tothom pensa
no, arriben allà i tal.
No.
Abans aneu vosaltres, no?
Treure, per exemple,
jo no sé si hi ha un carrer,
no?
Les peces,
treure-les,
numerar-les,
conservar-les,
per després que hi hagi
aquesta intervenció,
per després decidir
si es torna a posar a lloc,
no es torna a posar a lloc,
de quina manera,
i només ho sabeu vosaltres.
Però que no és una feina
que feu autònoma,
vull dir que treballar
un conjunt de gent.
Absolutament.
que això és fonamental,
vull dir,
no és allò de veure
una persona que treballa sola
i que la conservació
no és només la peça
que agafes i la guarda,
sinó que té un sentit
a l'hora de després
decidir què es fa
amb tot allò.
A nivell arqueològic,
absolutament.
De fet,
a mi m'agrada
sempre dir-ho,
no?
I sobretot
als arqueòlegs joves,
no?,
quan no els hi expliques,
perquè tenim tots
la idea, no?,
de l'arqueologia,
no?,
això de camp,
no?,
d'anar,
doncs,
això,
a descobrir,
no?,
una ciutat
amagada
i abandonada,
no?,
i fer una mica,
doncs,
aquesta il·lusió,
no?,
del que és l'arqueologia,
que no està malament,
eh?,
però
sempre m'agrada dir-los-hi
i recordar-los-hi
que una intervenció,
una excavació
no s'acaba
fins que l'última peça
que ha entrat
en un laboratori
està estudiada
i això
entra dintre
del procés
integral
de la
de la propi
excavació.
De fet,
jo crec que és fonamental
que hi hagi sempre,
quan hi ha les visites
aquestes als estudiants
en jaciments,
que la visita
sigui feta
amb una conservadora
i un arqueòleg
o arqueòloga,
vull dir,
el Born sempre l'havien fet
i és meravellós
perquè, clar,
els canvia absolutament
la vista de tot.
Sí, sí, sí.
Doncs des del Servei
d'Arqueologia
de Barcelona
el que estem fent
justament és
fer aquesta pràctica
de mostrar
tant
el que són els jaciments
en si,
el que és
el treball de camp
com el treball
que fem al laboratori
juntament
arqueòlegs
i conservadors
precisament
per donar
tota aquesta visió
àmplia
i global
del que és
una intervenció.
quan parlem de restes
de què parlem
hem centrat
una mica
les disciplines
però de què parlem
parlem d'edificis
parlem de
soles de sabates
parlem de
parlem de tot
de castells
sí, sí, sí, sí
parlem
parlem una miqueta
de tot
perquè ens situem
tots
també els que
ens escolten
les intervencions
arqueològiques
que es fan
poden ser
des del que és
un paviment
el més bàsic
que pots trobar-te
en un carrer
de Barcelona
quan es fa
la intervenció
els carrers
han anat creixent
i ens trobem
el carrer
que era del segle XVIII
podem trobar això
podem trobar
fora d'una ciutat
com Barcelona
el que tu estàs dient
unes restes
d'un castell
i després
a nivell
de materials
trobem
absolutament de tot
de fet
podem trobar
des d'espines de peix
que tenim
a les col·leccions
com
l'última
troballa
que hem tingut
que és
una part
d'una pel·lícula
fotogràfica
i que també
l'estem conservant
en el laboratori
de restauració
Llavors, per exemple
només per acabar
ara
el Xavi ens vol fer una pregunta
o no?
S'ha colat
S'ha colat
Només per tancar
un altre
és el director
Llavors, per exemple
aquí tenim un castell
que es diu
el castell de Burriac
Sí, Burriac
Cucnec
És un castell
en runes
Sí
Bàsicament
però
no es podria
restaurar
el concepte de restauració
seria tornar-lo a deixar
amb la forma original
o deixar-lo com està
Això és el que acabaríem
tornant a fer
i tornaríem
un altre cop
a Violet Leduc
Sí, per això
en aquest sentit
perquè ho lliguem
amb un cas concret
que la gent de Vilassà
pot escoltar
però
tothom una mica
se't pot
si busqueu
audiència
si ho busqueu
a Google
Castell de Burriac
segur que el trobar
té una torre
barbellós
és superbonic
i val la pena visitar-lo
el castell
Què faries
com a restauradora
conservadora
deixar-lo com està
Absolutament
sí, sí, sí
fer
una
intervenció
perquè
es mantingui
tal i com està
buscant
l'estat actual
sense haver
de crear
aspectes
que no són
els que coneixem
d'aquest castell
I que no caigui
i que no caigui
Això és bàsic
El que m'interessava
de la pregunta
que t'he fet abans
és aquesta
és
perquè abans
hi havia una bona fama
en reconstruir
una idea
igual fictícia o no
més o menys fictícia
del que hi havia
i ara
està absolutament
mal vist
reconstruint
llavors
veig que hi ha una cosa
moral
perquè no té cap
repercussió
el fet de reconstruir
o no
vull dir
en la idea
exactament
pot saber com és
llavors
vol dir que és una
és una idea
molt
penso moral
hi ha alguna cosa
que no té res a veure
amb el fet
no
per això t'ho preguntava
perquè no
no ho entenc
no estic en contra
del que estàs dient
de fet
hi hauria una possibilitat
real
amb el que estem dient
o sigui
si hi hagués
una documentació
o si es pogués
fer sobre una base
que tinguéssim
estudiada
no dic que no
ara
també he de dir
que la
versió
que ens ha arribat
i que és la que
nosaltres ara
podem veure
és igual
de potent
igual de
meravellosa
que si la féssim
una reconstrucció
saps el que vull dir
doncs avorria
que es queda aquí
ara
de fet
amb tota aquesta
part de reconstrucció
o sigui
jo
així
a dia d'avui
entenc que
una conservació
i
modelar
o simular
el que podia ser
utilitzant
intel·ligència artificial
o potser
o diorames
o això
permetria
perquè un cop
has
renovat
o reconstruït
allà és
el que dèiem al principi
una reinterpretació
de com era
llavors
seria més
així conservador
en aquest sentit
potser
de dir
una miqueta
el que estàs fent
és fixar el passat
vull dir
el curiós
és que
el present
és continu
però
la versió
aquesta
és una versió
absolutament
de punt final
vull dir
perquè de fet
sempre hi havia
sempre hi ha hagut
una recuperació
de l'arquitectura
de qualsevol cosa
passada
a una altra
recuperada
i reprofitada
per fer qualsevol
altra cosa
perquè així
funciona el món
una miqueta
hi ha unes pedres
poso unes altres
faig un mur
faig una casa
sí, sí, sí
sí, clar
tornar a fer això
seria exactament igual
el que fer això
però
en certa manera
deixar-ho igual
vol dir matar-ho
bàsicament
és com els museus
una miqueta
no?
vol dir congelar-ho
en el moment
congelar-ho
llavors és com una
voluntat de congelació
de la qüestió
no de continuació
no?
és una mica
si fos de continuació
seria
o sigui
podríem fer
un altre model
i no
i no buscar
el que ens imaginaríem
que
que era anteriorment
però
també
és igual
és igual
no passaria res
recuperar
o refer
és igual
seria igual
de fictici
seria igual
de
o sigui
llavors hi ha alguna cosa
que no té res a veure
és que l'Ernest és un romàntic
no
té un punt de romanticisme
però pot haver-hi
algú romàntic
doncs
justament els romàntics
eren els que deien
que no s'havia de reconstruir
em sap greu dir-ho
però
però
però
és que el romanticisme
evoluciona
res no és un romàntic
és un romàntic
evolucionat
no no no
el que vingui a dir
és que sí que hi ha alguna cosa
que no entenc
políticament aquí
i moralment aquí
perquè no té
o sigui
qualsevol de les versions
és possible
i no passa absolutament res
com deixar-ho
com no deixar-ho
o sigui
en la projecció en el futur
si se sap el que és
es documenta
es posa
i aleshores
hi ha com una reticència
que ho veig més
com una moda
m'agrada molt
un aplaudiment
per haver utilitzat
la paraula reticència
busqueu el programa
no me recordo
el del Parkinson
perdó
parlant sobre rata
no no
sí sí
ja m'han posat
ja m'han posat
llavors
algun comentari
sobre
no
el que diu l'Ernest
té raó
vull dir
no hi ha
una versió final
diguem
que aquesta sigui
de sigui
un mètode definitiu
i que no es pugui discutir
sobre això
estic totalment d'acord
bueno
jo no sé si realment
aquest és un debat nou
jo que aquest és un debat
força antic
antiquíssim
que no ve d'ara
clar aquí tot ve una miqueta
si estem disposats
una mica sense ficció
és com lo dels pel·lícules
històriques
a mi em diuen
no és que això no és real
jo comino una pel·lícula
em mino una pel·lícula
més igual si s'ho estan inventant o no
altra cosa
és que el director de la pel·lícula
em digui
no no
ho he fet tot tal com és
i no sé què
llavors aquí tu m'estàs posant sobre la taula coses
que després tu no fas
si tu no em dius res
a mi m'és igual si tu estàs inventant
o no tu estàs inventant
aquesta és la cosa
llavors amb això
jo crec que sí que hi ha una cosa
que està clara
hi ha un mètode científic
a l'hora de poder
restaurar
el punt on està
a partir d'allà
pots veure coses sobre el territori
de gent
i això n'hem trobat mils
sobre els païs
municipis petits i tal
de restauració
que et diuen
no no ho hem deixat tot igual
i el que han fet és reconstruir
com ells creuen que és
perquè no tot té text
per trobar-se
clar
no tot tens arxiu per trobar
clar
si estàs parlant d'època
contemporària moderna
i fins i tot medieval
val
però hi ha moltes coses
que no entenen
per tant la imaginació
fabula molt
els colons
però si vols cobrar entrada
està clar
està clar
i també tens moltes coses
on fer-les
però també has de visar
la vida del que fa
no?
de fet
agafant
el concepte
de restaurar
i amb això
crec que
resumiria una mica
el que estem parlant
restaurar
ve de restàurum
des de tornar al daurat
és retornar al daurat
en els edificis
quan en aquest moment
era
la primera
i de fet
espera
hi ha un exemple
molt molt
que és el del born
ja que vosaltres coneixeu bé
és que a mi el born
m'encanta
perquè està al centre
on està
el born
es va trobar
com es va trobar
es va treure la terra
tothom sabia que hi era
i ja està
què fas amb el born?
el tornes a reconstruir
com dó la gana
i fas com un altre cop
com si fos
a la zona
que hi ha per allà
el reconstrueixes
tal com sabem
més o menys
què eren aquells edificis
o el deixes restaurar
tal com està ara
amb algunes intervencions
arqueològiques
perquè així sabem més
el deixem com era
originalment
a l'època medieval
perquè també tenim
algunes peces
que podem anar cap a baix
què fem?
llavors la idea de restaurar
és tenir
una radiografia
en un moment donat
de com era
el barri de Ribera
en aquell moment
a Barcelona
en el punt
en què està
pot haver-hi el debat
si es vol que
les cases
vagin més amunt
o no
bueno
Xavi?
sí
no
jo tornar una miqueta
al que comentàveu
de què és una peça
què és una peça
que s'hagi de conservar
llavors el criteri
per dir
aquesta peça
la conservem
aquesta la
o sigui
es descarten peces
punt número 1
i hi ha un nombre
entenc
enorme
de peces
potencialment
enterrades
i que es poden descobrir
llavors
és una mica
el diògenes
no?
ho guardo tot
absolutament
què es fa?
hi ha un filtre
i de tant en quant
es diu
bueno mira
això ho esborrem
o això
no és tan rellevant
perquè ja ho tenim
en el barri del costat
és que a nivell arqueològic
és el que comentàvem abans
la llei de patrimoni
ens obliga
obliga
a conservar-ho tot
absolutament tot
el que
s'escava
i és una
una peça
s'ha de conservar
això
no significa
com
el que comentàvem abans
que tot es restauri
que tot arribi
a tenir
doncs
això no
aquesta integritat
diguem
de volum
física
hi ha moltes
centenars
milers
milions
de fragments
ceràmics
en l'arxiu arqueològic
on es conserven
les peces aquestes
de Barcelona
que són
fragments
això que dic
ceràmica fragmentada
que
s'ha de conservar
perquè
és un
sistema
també
que ens protegeix
de
fer-nos
nosaltres
trampes al joc
trampes al solitari
és a dir
jo
ara mateix
tinc la potestat
de decidir
quines són
les peces
que són
descartables
o no
si en un futur
aquestes peces
potser
donen peu
a que hi hagin
estudis
rellevants
que es puguin
fer
analítiques
concorrents
que això
lligui
amb altres
sistemes
d'estudi
que fins ara
n'hem tingut
jo crec que
també és
fer-nos una mica
de ser una mica
egocèntrics
és a dir
nosaltres
ara podem aquí
tenir
la resposta
a què conservem
i què no conservem
i a dia d'avui
llavors
a dia d'avui
quines peces
s'estan conservant
hi ha un criteri
temporal
de dir
a partir de tal
segle
o de tal any
conservem
aquestes peces
o qualsevol peça
que estigui enterrada
de fa
50 anys
una peça
es considera patrimoni
si té 100 anys
d'història
aquest és el criteri
qualsevol peça
que surti
en una excavació
i tingui
100 anys
ja és patrimoni
l'altra
qüestió
que surti
en una excavació
o no
sí exacte
bueno
no és exactament
el mateix
però és patrimoni
o sigui seria patrimoni
no és exactament
el mateix
perquè la llei
de patrimoni
i el decret arqueològic
això ja és ficar-nos
en temes
que són una mica avorrits
i no fa falta
jo crec que
treure'ls aquí
però
el que
el que és patrimoni
és allò que és arqueològic
excavat
és a dir
si està sobre terra
sota terra
sobre terra
tot
sobre terra
un edifici
és a dir
ha d'estar
60 centímetres
una ja una
de la primera guerra mundial
de menjar
ja no dic
del seu guerra mundial
perquè no són 100 anys
que te'l trobes aquí
caminant
és el mateix
que si estigués
a dos metres sota terra
té el mateix valor
no seria el mateix valor
no seria el mateix valor
perquè
no té un context arqueològic
que l'expliqui
podria no estar in situ
diguem-ne
clar
el valor
de la peça
que traiem
d'un
d'un jaciment
és que
el seu context
explica
quin és
el tipus de peça
i per què
ha arribat aquí
aleshores
podem fer aquesta
lectura interpretativa
a vegades
en algun sentit
es fa
quan troben coses fora
sí que ho és
exacte
ara
no sé si has contestat
a la pregunta
de Xavi
sí
perfectament
hi ha una part
molt interessant
diguem-ne
pel públic
de la feina
que esteu fent
i ha sigut
la descoberta
d'un vaixell
del casc
d'un vaixell
ens pots explicar
els detalls
per l'audiència
doncs
sí
ha estat
ara
a finals
d'abril
es va
es va descobrir
en un dels
jaciments
dels grans jaciments
que s'estan
portant a terme
a Barcelona
en aquest moment
el que era
l'antic mercat
del peix
allà darrere
el zoo
per qui no sigui
de Barcelona
jo crec que el zoo
més o menys
tot el podem localitzar
i
s'està
això
una excavació
de gran profunditat
estem
a 5
gairebé 6 metres
sota el nivell
del mar
en aquest espai
i a darrera hora
gairebé
quan ja estàvem
tancant
la intervenció
doncs
van començar
a sortir
unes fustes
en principi
semblava que no tenien
cap mena
de lligament
entre elles
i a mesura
que hem anat
traient
doncs això
les primeres
les capes
de terra
que hi havia
de sorres
en aquest cas
que hi havia
per sobre
doncs
s'ha trobat
aquest vaixell
suposadament
i creiem
que és
entre els segles
XV i XVI
i és un fragment
d'una nau
segurament
de comerç
catalana
us el veu trobant
he estat
llegint
diguem-ne
les mides
pel que
són d'uns 10 metres
uns 10 metres
sí
10 metres
per
5 i mig
una cosa així
i l'embarcació
teòricament
ja era molt més gran
que això
sí
creiem que
deu ser
doncs
no és la meitat
entre un quart
i la meitat
del que seria
la nau
total
i ho ha estat
buscant
l'altra
si seguia
hem estat
és a dir
hem arribat
a un punt
en què ja no
podíem intervenir
més
no es podia
baixar més
és possible
que la
la nau
en el moment
de caure
de caure
sobre les sorres
es trenqués
i aleshores
és possible
com el titànic
igual
però sense el dicaprio
oi quina pena
doncs
és possible
que estigui
per sota
d'aquest casc
és una teoria
és a dir
no ho hem vist
ni ho veurem
perquè en aquest cas
a nivell de seguretat
ja no es podia
seguir excavant
més
o sigui
teníem les aigües
freàtiques
a tocar
i aleshores
ja no
la pròpia promotora
els que
estan fent les obres
els enginyers
ens han prohibit
anar més avall
perquè hi havia
un risc
real
que
les aigües
surgissin
pugissin cap amunt
i tot quedés inundat
aleshores
en l'espai
que tenim
excavat
no hi ha
cap més
part del vaixell
i què us vau trobar
llavors
o sigui
ens hem d'imaginar
unes fustes
com si fos
sí
sí
sí
ens hem d'imaginar
doncs
exacte
unes costelles
no sé
hi hauria com
explicar-ho molt bé
si no
si no
ho veiem
però serien com
unes costelles
i que
aquestes
costelles
estan
agafades
tot darrere
doncs
amb altres fustes
que són les que fan
el folre
i que som
bueno
aquí a Vilassà
suposo que si
aneu
hi veieu
les barques
el sistema
constructiu
és exactament
el mateix
aquest
és un XXL
però les barques
de pescadors
doncs tenen el mateix
tenen costelles
tenen el folre
i això és el que
hem trobat
i com estava
aquesta fusta
o sigui
es podia tocar
bé
ara mateix
l'aspecte que té
de veure-ho
és que està en bon estat
la realitat
de les fustes
és que
són
com esponges
ara mateix
són
aquestes peces
aquestes fustes
han estat
doncs
cinc segles
inundades
enterrades
en aigua
i
en aigua
originalment
però després
aquestes sorres
tampoc
estaven
per sota
del nivell
freàtic
per tant
aquesta
el casc
aquest
de vaixell
estava sec
o no?
no, no, no
o sigui
les aigües
han anat
conservant
aquestes peces
encara que siguessin
amb sorra
és a dir
és el mateix que ens passa
quan anem a la platja
fiques la mà
i tot i que tu
veus la sorra
per sobre
i és on ens posem
amb la tovallola
a la que poses
una miqueta la mà
per sota
hi ha l'aigua
que t'està mullant
i és l'aigua
que va entrant
del mar
i que tu
encara que no
l'estiguis veient
doncs hi ha
tota una humitat
això
res a tocar
i el barco
doncs ha estat
enterrat
en aquest
en aquest
en aquest ambient
humit
durant tots aquests segles
aleshores
ara mateix
les
les fustes
estan
doncs això
com si fossin
esponges
les toques
i es poden
doncs realment
algunes d'elles
doncs
ficar el dit
cap a dintre
i què feu
una vegada
teniu aquestes
aquestes
fustes
mullades
doncs
molt delicadament
molt delicadament
molt delicadament
amb un
gran equip
de conservadores
restauradores
que han estat
i
bueno
aprofito per donar-los
les gràcies
perquè ha estat
un treball
fantàstic
el que han fet
anar
extreient
cada un
de les peces
i
ficar-les
doncs
en un espai
protector
que en aquest cas
són unes piscines
unes piscines
de les que
podem tenir
en qualsevol
dels jardins
nostres
amb aigua
i
a posteriori
doncs
es posaran
en uns dipòsits
definitius
on es farà
tot el tractament
necessari
per conservar-les
llavors
les desmunteu
desmunteu
peça a peça
diguem-ne
sí
sí
sí
es desmunteu
peça a peça
això es pot trencar
no?
o sigui
aquestes
heu de trencar
les peces
o no?
no
no es trenquen
el que seria
doncs
les peces més grans
s'extreuen
molt delicadament
i després
es va tallant
la unió
que hi ha
amb el que serien
les fustes
que recobreixen
que seria el folre
que les recobreixen
l'anem tallant
i es van traient
peça per peça
el metall ha marxat
ja
imagino
el metall ha marxat
el metall ha desaparegut
sí
sí
sí
vam trobar
doncs
les restes
que quedarien
com si
com si li haguessin fet
doncs
una caixa
no?
per sobre
amb la sorra
però el metall
en si
doncs
ja ha desaparegut
sí
i això és una troballa
extraordinària
no?
en el marc de Barcelona
d'aquestes dimensions
entenc que
no s'havien descobert
encara
cap embarcació
com aquesta
no
tenim l'altre
l'altre
d'Aralicte
no?
que el d'Aralicte
és un
un vaixell enfonsat
així és
el fàcil
d'explicar-ho
que és el
Barceloneta 1
que està exposat
en el Museu d'Història
de Barcelona
i seria una miqueta
a nivell de dimensions
la meitat
del que
hem trobat
el que és singular
d'aquests objectes
és que clar
estan en un
medi urbà
això és
la singularitat
d'altres
ja tenim altres
d'Aralicte
a Catalunya
i d'alguns
molt coneguts
i de fet
el setre d'arqueologia
subaquàtica
doncs
cada any
fa això
grans intervencions
en aquestes
en aquestes
naus
que
enfonsades
però
que
que estiguin
en un
en un espai
urbà
doncs clar
és molt singular
és com trobar-te
doncs això
no sé
fora de context
has de fer una
una lectura
doncs això
molt apropiada
per saber què feia
aquest vaixell
allà al mig
de Barcelona
que no era
al mig de Barcelona
era la pregunta
o sigui
a quina distància
una resposta trampa
perquè poguessin
parlar-ne
bueno
vol ser la directora
del programa
a quina distància
estan de la costa
els dos
el Barceloneta 1
i no sé si
l'heu posat
nom
Ciutadella 1
molt original
som
sí
ostres
li anàvem a posar
Wellington
pel carrer
el que passa
és que ens va sonar
una mica
guiri
aleshores
hem dit que
li posaríem
Ciutadella 1
per no posar-li
un nom estranger
estaria fora
de la Ciutadella
o dins de la Ciutadella
està
a prop
però fora
però fora
no?
no dic
de la Ciutadella
hòstia
però no hi havia Ciutadella
que no hi havia Ciutadella
no hi havia
no hi havia
però seria
fora muralles
o no fora muralles
estava fora
però
estava d'aigua
al segle XV
sabem si l'aigua
anava molt més
cap aquí
o no?
sí
clar
aquests són els estudis
la costa no està tan enllà
està més cap aquí
exacte
exacte
o sigui
la
també he de dir
que hi ha moltes respostes
que potser d'aquí un any
o d'aquí dos anys
en tornem a parlar
i us dic
ostres com vaig poder dir allò
perquè clar
és un estudi
que tot just
estem començant
o sigui
realment
és
des del mes d'abril
fins ara
doncs
respostes
respostes
respostes
però estava sota l'aigua
i s'ha trobat a sota l'aigua
és a dir
el mar estava com a mínim allà
sí
molt a prop
creiem que per la posició
en què estava
va ser arrossegat
fins a un punt de la costa
on ja
va frenar
amb les sorres
o sigui
no era que
estigués allà
des de l'inici
però això
també és una teoria
que
s'ha d'acabar de tancar
que es n'és movent
amb la mar
exacte
el mar arrossega
tot el que va sortint
del mar
i el va dipositar
en aquest punt
i vosaltres treballeu
en el vostre grup
a Barcelona
a Catalunya
alguna cosa
que sigui
semblant
o sigui
algun grup
que faci
la mateixa feina
que feu vosaltres
a Barcelona
que la feu
a nivell català
com
com el que tenim
a Barcelona
el servei d'arqueologia
no
és
és
és un exemple
diguem
gairebé
únic
del que tenim
a Catalunya
hi ha altres
departaments
d'arqueologia
o altres serveis
d'arqueologia
però que
tenen
una línia
diferent
del que
tenim
a Barcelona
i llavors
equivalents
en altres països
que vosaltres
us emmiralleu
hi ha alguns
per exemple
el Regne Unit
o països
en què estiguin
més desenvolupats
amb el tema
de l'arqueologia
i la conservació
no sé
dit el Regne Unit
perquè vaig
anar a un congrés
no sé
de fet
si és molt
i en altres països
com el que estàs dient
per exemple
a Londres
que tenen
doncs
un sistema
propi
del que és
l'arqueologia
l'arqueologia urbana
un servei
d'arqueologia urbana
però
estan
lligats
a una institució
museística
o sigui
com a servei
una mica
independent
com el que tenim
a Barcelona
és que és difícil
de trobar
jo no sé
si
vosaltres
coneixeu
algun
altre
però jo crec
que és força
únic
el servei
d'arqueologia
sí
sí
i
i
quins són
bàsicament
aquest servei
que és urbà
pel que dius
és superurbà
quins són els
principals reptes
que us trobeu
dintre de
fent la vostra feina
els principals reptes
és que ens mirin bé
quan arribem a les
a les obres
i que no ens mirin
com a l'enemic
no?
que és
pràcticament el que ens passa
moltes vegades
cada vegada menys
és veritat
vull dir que
perquè també hi ha molta
conscienciació
d'aquí el patrimoni
és important
de conservar-lo
però clar
el patrimoni
doncs l'ha de pagar
la persona
que està
fent la construcció
quan són privats
aleshores
sí que és veritat
que a vegades
no ens miren
amb molt bons ulls
quan arribem
a arqueòlegs
o conservadors
en aquests llocs
però
no sé
si
s'arriba
d'aquí
sí
no
la veritat
aquest és
o
gent
que es dediqui
a entrar per la nit
i a robar coses
i
amb aquests sistemes
de detectors
de metalls
coses d'aquestes
com
com són
intervencions urbanes
és difícil
que això
arribi a passar
jo la veritat
és que ara mateix
no conec
cap cas
que hagi
que hagi entrat
doncs això
hi hagi algun cas
de robatori
o que
o que
ens hagin fet
alguna mena
d'espoli
perquè trobeu tresors
a veure
et trobeu
moni moni
moni moni
antic
però això no ho diem
això no ho diem
això no ho diem
això és
això és el que
el diezmono
que ens quedem
per les males cares
que ens posen
per acabar
al final de mes
exacte
per arrodonir
no no és broma
però
els polis
els polis
sí que n'hi ha
vull dir robators
fa molta gràcia
seguir a vegades
fa uns anys
gràcies a això
d'internet
i d'instagram
i coses d'aquestes
hi ha molts contes
arqueològics
de restauració
i altres
i a mi em fa molta gràcia
n'hi ha una
me'n recordo exactament
com es diu
que parla això
dels robatoris
en els jaciments
tal
i fa un seguiment
de tot el que hi ha
una miqueta
per intentar consciència
de la gent
que això no passi
vull dir que això
no
sí sí
que existeixen
existeixen
està claríssim
sí sí
els espolis
no
no podem negar-ho
el que comentava
amb l'Alexis
és que
en context urbà
és força més complicat
que existeixi
casos d'aquest tipus
jo tinc una pregunta
que té a veure
amb la feina
d'aquesta
que es va fer
fa uns anys
de la carta arqueològica
a Barcelona
que és espectacular
si no l'heu vist mai
busqueu
carta arqueològica
a Barcelona
a Google
és espectacular
teniu tots
tot el que està
o sigui
aneu per un carrer
amb això
i podeu mirar
què hi ha
a sota
per exemple
un pont
que et diu
que aquest pont
unia tal cosa
entre l'altre
un refugi
qualsevol cosa
aquesta carta arqueològica
s'ha pensat mai
de traslladar
a altres poblacions
o altres zones
a Catalunya
de fer-ho igual
doncs la veritat
és que no et sabria
respondre
perquè seria meravellós
sí, sí, sí
clar
o sigui
seria meravellós
poder-ho fer
de tot Catalunya
imagina't
o sigui
i permetria restringir
els espolis
perquè saps el que hi ha
saps el que tot
sí, sí, sí
això seria
fantàstic
clar
és que
la qüestió
és que hi ha
una feina
de darrere
que a vegades
ho veiem
una mica
doncs
quan ens envirallem
només
amb el que tenim
nosaltres
aquí davant
i després
quan surts
de ciutats
com Barcelona
o vas a
pobles petits
per exemple
on el
que és el director
del museu
és també
l'arqueòleg municipal
i moltes vegades
també és el que
munta les exposicions
clar
poca cosa
poden fer
que no sigui
doncs això
superar el dia a dia
i doncs
anar tirant
però
sí, sí
clar
això que
seria
ideal
i ja que
comentes
el de la carta
arqueològica
també
per si
algú té interès
hi ha una altra
pàgina web
no sé si la coneixeu
és la ciutat dels refugis
que s'està creant
també
dels serveis d'arqueologia
on
anem
introduint
totes les dades
dels refugis antiaerers
que es van
coneixent
tots els que
anem
fent intervenció
alguns
s'obriran
d'altres
per seguretat
és impossible
obrir-los
i sobretot
tota la informació
que s'ha fet
d'arxiu
de cerca
de la construcció
de com es van fer
tots aquests
refugis antiaerers
la veritat és que és una pàgina
que val
molt
molt la pena
de
hauret
de treure
el de
si
gent
imediatament
perquè
és candent
estem al mig
de totes
les paraules
que hem dit
avui
restauració
expoli
no sé què
totes les paraules
ho tenim allà
ho tenim allà
tots els camins
exacte
de fet
és una preparació
que he fet
per poder venir aquí
al programa
de parlar amb ells
i dir
escolta
mira que a veure
si podem tenir
algun problemi
allà per aquí
i així
doncs podrem anar
a parlar-ne
a la ràdio
però suposo que deus pensar
exactament
com crec que la comunitat
científica que he vist
que he llegit
que més o menys
que és problemàtic
transferir
per més que
a veure
que contesti
que contesti
no
no
digues
digues
digues
si vols
si no
assumim
podem seguir amb una altra pregunta
gràcies
problemàtic
absolutament
o sigui
qualsevol moviment
que es faci
d'aquesta pintura
hi haurà pèrdues
de material
això està claríssim
això està claríssim
aleshores
és un risc
molt molt molt alt
que
pugui desaparèixer
inclús està dient
gairebé
el 60%
del que és
el que tenim exposat
ara
en el manac
i com és que és tan difícil
perquè
seria
en comparació
amb el barco
aquest que heu trobat
vaixell
el barco
està acceptat
gràcies a
aquest barco
tan maco
maco
allò sembla bastant difícil
de portar
aquest vaixell
l'obra de Xeixena
és més difícil
que això
o ja l'altre
és de perdidos
al riu
de perduts
al riu
l'hosto de river
l'hosto de river
o pelillos
a la mar
llavors
com ho compararies
en tema
de dificultat
és més complicat
de traslladar
la pintura
moral
del manac
és molt més complicat
s'ha de fer
és que
és tot el procés
que hi ha d'haver-hi
previ
de com està
la pintura
del que suposarà
traslladar-ho
o sigui
tot el que són
les vibracions
que pot haver-hi
encara que siguin
doncs això
empreses especialitzades
de moviments
d'obra
d'art
però
la pèrdua
és gairebé
segura
i
i a més
no és que ho digui
jo que
en aquest cas
no soc un expert
en pintura moral
ni molt menys
però hi ha un
un equip
de professionals
experts
en pintura moral
que estan
doncs
fent tot el seguiment
i tot l'estudi
i tots
van a parar
allà mateix
o sigui
ja per
a veure
una pregunta
que corra molt
per a les xarxes
tenir les obres
en un ambient
tan
humit
com és Barcelona
és més segur
que portar-les
a
Seixana
no?
L'ambient humit
de Barcelona
s'està parlant
de coses així
l'ambient humit
de Barcelona
s'està parlant
un dels arguments
és que a Barcelona
l'ambient humit
de Barcelona
està controladíssim
dintre d'un
museu nacional
com és
el Manac
on
totes les sales
estan climatitzades
o sigui
per això no han de patir
els hi cuidarem
molt bé
el seu ús
no
però és una cosa
que aquest criteri
deshabilitaria
inhabilitaria
totes les ciutats
costaneres
del planeta
però ens equivoquem
aquí és igual
si s'enduen
el 60
el 30
el 20%
és una decisió
jo puc dir-ho això
és una decisió
purament política
jo diré
jutges
el qual
més val recuperar
el 20%
que arribi
que no tenies
el 100%
bé
en un altre lloc
ja està
no hi ha res més a dir
quan si fiquen els polítics
primers
què passa amb la llengua
al País Valencià
qui decideix les coses
vull dir és que
clar
o aquí
llavors aquí és el mateix
sortim de la política
has contestat
has contestat molt bé
gràcies
com decidiu
o sigui
quan
potser és la pregunta
per on anaves abans
quan decidiu
una peça
les prepareu
per conservar-les
quines decidiu
que són les hàbils
les útils
per la
restauració
i
mostra
diguem-ne
després
nosaltres
aviam
això és explicar
una miqueta
de com
de com
funciona
el lligam
entre el servei
d'arqueologia
i el museu d'història
de Barcelona
nosaltres
al servei
d'arqueologia
el que
arribem
és fins al
punt
d'entregar
les peces
a la direcció
arqueològica
perquè hem pogut
extreure
totes les dades
possibles
no fem
el que seria
la
la preparació
per exposicions
això
aquestes peces
quan
s'han acabat
de fer
els tractaments
de conservació
s'entreguen
al museu d'història
de Barcelona
i el museu d'història
de Barcelona
és el que decidirà
posteriori
si són peces
que entren a la col·lecció
si són peces
que s'exposaran
si són peces
que seran rellevants
doncs això
separar
les exposicions
permanents
i
perdona
després
m'havies comentat
això
i crec
no
com decidiu
que és el que
el que
després
o sigui
de totes les peces
que trobeu
com les
les conserveu
totes
però quines són
les que al final
tenen més èxit
diguem-ne
a l'hora de tenir
de ser mostrades
això
depèn
també
quan és una peça singular
enseguida
doncs
es mostra
i
es pren
doncs
la
la intervenció
de restauració
per exemple
fa uns anys enrere
doncs es va trobar
una
una espasa
que
era única
dintre d'aquest
conjunt de peces
que tenim
a les col·leccions
de Barcelona
i
va ser
una de les
que enseguida
es va decidir
que aquella peça
s'havia de restaurar
des del principi
jo tinc una última pregunta
no sé si
la teniu vosaltres
però la meva última pregunta
a mi m'interessa molt
el tema del clima
no només
dintre del museu
del Manac
però
però en general
com canvien
les vostres
tècniques
o la vostra
aproximació
a la conservació
i restauració
en diferents climes
perquè clar
nosaltres vivim
a Barcelona
no
a Barcelona
bueno
nosaltres vivim
però
estem
en l'ambient
mediterrani
però clar
la vostra feina
es fa per tot el planeta
com
és més o menys
el mateix
canvia
és més o menys
el mateix
perquè al final
qui regeix
la pràctica
és la peça
no som nosaltres
és la peça
que et demana
quin mètode
has de practicar
diguem
o què necessita
no?
aleshores
una peça
que hagi estat
jo que sé
a l'Antàrtida
durant
cent anys
aquesta peça
ja s'ha condicionat
i funcionarà
d'aquella manera
en aquell
ambient
no és la mateixa
que funcionaria
si l'haguéssim trobat
doncs no sé
a l'Amazònia
el vaixell
per exemple
de deixar aquell tonel
l'Endurance
per exemple
exacte
exacte
que es quedarà allà
si l'has de portar
cap aquí
vibraria molt
vibraria
l'envies més
cap a Aragó
jo per la meva part
no tinc més preguntes
d'aquest primer bloc
t'has deixat alguna cosa
que t'agradaria comentar
no m'ha agradat força
doncs això
fer aquesta batuda
que hem fet
una mica
per tots els estrats
del patrimoni
jo sí que aprofitaria
per tornar
a l'inici
al tema
de la reconstrucció
jo l'educ
jo l'educ
tenim un monogràfic
tenim un país
ple de vida
i ducs
no
el que sempre
havíem comentat
que a banda
que hi hagi gent
molt imaginativa
moltes imaginacions
i que es puguin fer
coses molt magnífiques
també és veritat
que s'ha utilitzat
durant molt de temps
per substituir culturalment
o patrimonialment
territoris
que no tenen la mà
sobre les decisions
polítiques del territori
llavors
pots trobar zones
que de sobte
han tingut
no sé
mil anys
de tradició
en la construcció
de les cases
les ximeneies
les torres
el que sigui
d'una manera
hi ha un abandonment
o una ocupació
diguem-ne
patrimonial
o política
de la zona diferent
i es decideix
no només restaurar
sinó fer aquesta reconstrucció
d'una manera
amb uns elements
que no tenen res
a veure amb la tradició
del lloc
llavors portant-la
de la imaginació
que aquell lloc
se suposa
al qual pertany
i no dono res
concret
però crec que es pot entendre
sonar la regó
no he dit res
no, no, jo
per la meva part
no vull quedar malament
acabaré malament
perquè vull portar-ho
cap al tema
aquest
sense això
dels objectes
trobats
però que són
fora d'època
o sigui
trobats a un lloc
però que
s'especula molt
amb pàgines
i a internet
el dels
no, no
no són ovnis
ovnis
però més aviat
objectes
que haurien
que igual
són més moderns
anacrònics
anacrònics
que han caigut del cel
això ja
n'hem trobat
a alguna Barcelona
o alguna cosa així
bueno
o algun polític
sí que podria haver
aquí
anacrònics
home sí
et s'ha robat
algun objecte així
que en dient
però què fa això aquí
o no
que jo sàpiga
no
hi ha cap objecte
que pugui dir
uf
això està fora de context
ens està
ens està tornant bojos
això no
no sabem com explicar-ho
hòstia
em sap greu
podríem fer
no
allò
Jiménez
de l'Oso
saps
et podria fer
l'Oso
l'Oso
Jiménez
l'Oso
amb això
arribem
al final
de la primera part
del programa
i ens endinsem
en el bloc
de la Gemma
Ciència en Femení
historiadores
escriptores
metgeses
matemàtiques
físiques
químiques
Ciència en Femení
Avui
el Ciència en Femení
el presenta
l'Òscar Janer
tot teu
Provem-ho
però jo crec que la gent
és insuperable
en fi
avui parlarem
de la Carme Miró
a l'Aix
que és una de les principals
referents
en arqueologia urbana
a Catalunya
va fer
bueno
va fer
la tesi
en història
per a la Universitat
de Barcelona
es va convertir
en l'arqueòleg
municipal
l'any 99
i ha estat durant molt de temps
la responsable del Pla Barsino
que va ser un ambiciós
projecte de recerca
i divulgació
sobre la ciutat romana
de Barcelona
des del servei
d'arqueologia a Barcelona
ha liderat
excavacions
urbanes
que han permès
descobrir i preservar
restes claus
del passat romà
i medieval de la ciutat
i més enllà
ha portat a terme
la idea de Barcelona
com a exerciment únic
entenent que no és
una suma de petits exerciments
sinó
amb una mirada
única del conjunt
ella deia
que a la ciutat
hi pot haver
30 intervencions
simultànies obertes
i que és un petit
trencaclosques
en què cada peça
és important
amb una visió
clara de la ciència
com a eina
per entendre el territori
i fer-lo accessible
a la ciutadania
Carme Miró
ha promogut la col·laboració
entre arqueòlegs
conservadors
urbanistes
i gestors culturals
entre altres
el seu treball
ha contribuït
ha contribuït a consolidar
una arqueologia urbana
rigorosa
però alhora
divulgativa
i compromesa
amb la memòria
del lloc
el seu enfocament
integrador
ha estat clau
per a apropar
la recerca arqueològica
a la ciutat
barcelonina
i catalana
com ho veus Anna?
Ho veig fantàstic
a més m'encanta
que estiguem parlant
de la Carme
que és un gran referent
tant a nivell arqueològic
de Barcelona
com també
en aquest cas
per mi
a nivell humà
perquè és d'aquelles persones
que realment
professionalment
t'ensenya moltíssim
però humanament
et deixa per terra
aleshores
m'agrada molt
que estiguem parlant
de la Carme
Estic totalment d'acord
a mi sempre
amb els estudiants
que hem portat
a col·laborar
amb el seu llibre d'arqueologia
sempre ha estat meravellós
Sí, sí, sí
molt propera
amb un discurs
molt clar
sempre
i sempre
volem
mostrar aquesta professió
genial
i meravellosa
que és l'arqueologia
a tanta gent
com pugui
realment
una persona excepcional
I ara
la nostra
última part
que és
indiferència artificial
avui amb l'Ernest
l'entén
Ah, hola
Indiferència artificial
Passa-me per aquí
Última indiferència artificial
perquè és l'últim programa
de la temporada
crec
indiferència artificial
perquè ens interessa
de fet
les coses
les coses
interessen
per això és artificial
artificial
artificial
no és indiferència
no és indiferència
ratifico
ratifico
que és
quan
saps quan
et vas voler
dedicar
vas començar
a voler dedicar això
a l'arqueologia
te l'acordes
de fet
me'n recordo
de quan
vaig voler
començar
a fer restauració
no
no
en aquest cas
no era arqueològica
recordo que de petita
m'agradava molt
doncs
això
les llibretes
i
ma mare
doncs
que
que no li vas
que no li vas
a comprar a tu hija
no sé
te lo están pidiendo
con esa carita
me comprava
milers
centenars
de llibretes
aleshores
jo les escrevia
m'agradava moltíssim
les escrevia
però després
arrugava
els fulls
i ma mare
es posava
els nervis
i després
t'exxifraves
no no
i després
ho estirava
perquè deia
no no
es que quiero
que parezca vieja
aleshores
aquí va començar
la meva passió
per la restauració
que reclamava
el que més m'agradava
la següent pregunta
de fet era una anècdota
penso que aquesta
és una gran anècdota
tu restauraves
la fulla
després
la desarrogaves
la desarrogaves
la deixaves realment
sí, sí, sí
niquelada
també la mullaves
o la cremaves
o alguna cosa així
també feia coses
i la tenia
perquè vaig aprendre
a tenir
amb cafè
aleshores agafava
llavors això ja era
una mica més
Violet Leduc
no era restauració
recreava
recreava
perquè és que havia
havia de tenir
un aspecte antic
aleshores
Violet Leducesa
Violet Leducesa
sí, sí
ets una persona religiosa
o tu has descobert
has trobat alguna mostra
he vist la llum
he vist la llum
has trobat alguna
prova
de què
de què
de què
hi ha un més enllà
no sé
ja m'ha costat arribar
quan m'he aixecut
a les 8 del matí
arribar a les 10 de la nit
amb certa dignitat
o sigui
que
posar-me a buscar
coses
d'aquestes
tot darrere
no
no me va
molt
per tant
creus que hi ha
alguna cosa
després de morir
o hi ha
algun altre
estadi
de la
de la matèria
poder descansar
i que no et soni
el desportador
penso que és la millor
resposta
això si no
vols amb la repetició
posada aquesta
perquè si no
ja l'has
quedat
per últim
i per acabar
l'últim vermut
de la temporada
que trobaré
has trobat molts vermuts
o sigui
restes de vermut
a Barcelona
d'algunes
amb polles
els pinyols d'oliva
aquestes
i si n'has trobat
i si n'has trobat
es guarden
es guarden
de fet
en el barco
s'han trobat pinyes
i glans
i coses d'aquestes
no tornarem amb el barco
quin és el teu millor
escuradents
i polen
i polen
i polen
bueno Òscar
a quin seria el teu vermut
predilecte
aquest s'ha composat
aquest s'ha composat
tot
vermut o no
pot ser vermut
com a genèric
vull dir que
unes patates
i breument
i breument
una cervesa
més que vermut
no m'apassiono el vermut
ho sento
però també
m'entenc
vermut com a concepte
com a concepte
unes cerveses
una bona estona
de conversa
i de rialles
i per picar
doncs
fer unes bones
unes bones
braves
d'aquestes
del Tomàs
a Barcelona
doncs no està mai
les braves
les braves
del Tomàs
és patates
de mallioli
que quedi
constància
és veritat
és veritat
sempre te l'encoelen
gràcies

de capítol
però també
el Jaume Cabot
i el Xavi Poig
per haver ajudat
en el muntatge
el suport
i també la confiança
un agraïment
a l'equip
dels 7 ciències
que és un equip
de luxe
he deixat
a banda
les seves agendes
sempre molt ocupades
i
ens ha ajudat
a fer un producte
de molta qualitat
un producte
que en un país normal
estaria
les emisores
diguem
principals emisores
de ràdio
i
està molt bé
això
que estem fent
i finalment
donar
un agraïment
molt fort
a tota l'audiència
que ens escolteu
i que esteu allà
ja sabeu
que ens podeu trobar
a la web
de Vilasa Radio
a vilasaradiu.cat
a la plataforma
del podcast
de podcast
a l'Instagram
quan sortim a mesos
doncs també
al 98.1
de l'FM
i
ja està
que passeu un bon estiu
moltes gràcies
això és el 7 Ciències
7 Ciències
el programa de Vilasa Radio
que t'explica la ciència
que t'afecta
de la manera
que t'interessa
segueix-nos a les xarxes
busca'ns per
7 Ciències Radio
i
a