logo

Setciències

Setciències és un programa de ràdio i pòdcast sobre divulgació científica on t'expliquem amb to alegre la ciència que t’afecta de la manera que t’interessa. Si ets una persona curiosa, i vols aprendre sobre els diferents camps de la vida on hi ha innovació, aquest és el teu programa. L'equip del Setciències està format per l'Alexis Vizcaino, la Gemma Mateu, l'Òscar Jané, l'Ernest Abentín i el Xavi Altafaj. Ens acompanyeu? -- Per contactar l'equip del programa, escriu-nos a setciencies@vilassarradio.cat o segueix-nos a l'Instagram @7cienciesradio Setciències és un programa de ràdio i pòdcast sobre divulgació científica on t'expliquem amb to alegre la ciència que t’afecta de la manera que t’interessa. Si ets una persona curiosa, i vols aprendre sobre els diferents camps de la vida on hi ha innovació, aquest és el teu programa. L'equip del Setciències està format per l'Alexis Vizcaino, la Gemma Mateu, l'Òscar Jané, l'Ernest Abentín i el Xavi Altafaj. Ens acompanyeu? -- Per contactar l'equip del programa, escriu-nos a setciencies@vilassarradio.cat o segueix-nos a l'Instagram @7cienciesradio

Transcribed podcasts: 5
Time transcribed: 4h 50m 12s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Set Ciències, el programa de Viles de Ràdio que t'explica la ciència que t'afecta de la manera que t'interessa.
Amb Alexis Pizcaíno, Hermès Lamentim, Gemma Mateu, Òscar Jané i Xavi Altafag.
Fa uns anys vaig publicar un llibre escrit per un noceonògraf,
potser ja sabeu que en la meva vida paral·lela sóc editor de llibres,
i us llegiré una part de la introducció reduïda i adaptada
perquè crec que sintetitza molt bé el tema d'avui.
Comença explicant les dificultats que va tenir per acabar-lo,
entre altres coses va trigar més de tres dècades,
entre altres coses perquè va canviar el sistema educatiu,
volia que fos una cosa, després va acabar sent una altra,
però en la introducció diu
Malauradament, la malaltia del Parkinson es va interposar.
Els meus braços i cames sempre em fan mal.
Rigidesa en roda dentada.
La meva escriptura es degrada en petits gargots aleatoris.
Em calen tres intents i 30 segons per escriure una sola paraula,
que potser podré llegir demà, però no d'aquí a una setmana.
Micrografia.
Fer doble cric normalment requereix diversos intents
perquè inicialment no passa res.
Una espècie de congelació.
Sovint em moc amb petits passos curts.
Amb el braç esquerre immòbil,
encara que de vegades puc caminar gairebé normalment
si conscientment faig passes llargues i balancejo el braç afectat.
La meva veu, suau, ara és encara més baixa, hipofonia,
i una mica més enfadada.
De fet, la meva dona, la meva esposa,
m'insta a fer teràpia de veu.
Escric lentament,
bradiscència,
i amb molts errors,
tres o quatre errades per frase.
Amb un ús d'intenció del programari del dictat
i un estudiant del meu departament,
me n'en surto.
He revisat dues vegades el manuscrit final d'aquest llibre.
Línia per línia,
buscant errors tipogràfics,
però la meva escriptura és tan limitada
que les errades eren el doble de nombroses
que les estrelles de la nostra galàxia.
Demano perdó als lectors
pels errors que encara hi queden.
Hi ha algunes consolacions.
Una malaltia incurable i progressiva
és un gran adversari per a la procrastinació.
I potser, sense això,
aquest llibre mai s'hauria acabat.
Avui parlem, com ja ha quedat clar,
d'una malaltia que afecta moltíssimes persones
als països catalans.
I, abans de tot,
donar la benvinguda a l'equip dels 7 Ciències,
Xavi Altafaig.
Hola, com estem?
Estàs preparat per parlar de Parkinson?
Amb moltes ganes de sentir parlar l'Ariadna del Parkinson.
A més, tenim un passat comú científic i amb ganes.
Molt bé.
Ernest Aventín.
Bon dia.
Bon dia.
Preparat per parlar de...
Superpreparat.
Sí.
A tope.
Molt bé.
Avui volem donar la benvinguda a la doctora Diana Laguna,
Toset,
neurocientífica de l'Hospital de Vall de Pront de Barcelona,
especialitzada en l'estudi de la malaltia de Parkinson
i la investigació de noves dianes terapèutiques i la seva cura.
Avui ens endinsem en aquest món tan complex
que afecta més de 50.000 persones als països catalans,
el meu iniciatiu d'entendre aquesta malaltia.
També, des d'aquesta tribuna,
descobrirem quins són els avenços més prometedors
per millorar la qualitat de vida
i de les persones que la pateixen.
Suman esforços per trobar una cura a la malaltia de Parkinson.
Ariadna, benvinguda als Set Ciències.
Moltes gràcies per estar aquí.
Bona tarda a tots els Set Ciències
i gràcies per convidar-me.
Què t'ha semblat la introducció?
Doncs m'ha semblat un text molt encertat
i que realment resumeix molt bé
el que són aquests inicis de la malaltia
i tots aquests símptomes que es van presentant
i que impedeixen les activitats diàries més senzilles
de les persones afectades per aquesta malaltia neurodegenerativa.
Clar, aquí acaba parlant de com el xoc aquest
entre la procrastinació i el fet d'escriure un llibre
de 500 pàgines amb aquestes dificultats.
Clar, si procrastines molt aquest llibre,
com ell diu, no s'hagués fet,
però també descriu molt bé les diferents petites coses
i he reduït una miqueta perquè era més llarg.
Clar, la vida en realitat afecta una persona
que es decideix a escriure el llibre,
l'ha afectat d'una manera, però a altres persones
pot afectar de moltes maneres.
Totes aquestes petites coses combinades
poden tenir una afectació a la vida molt...
M'estic embolicant aquí per fer la pregunta.
Però bàsicament, o sigui, totes aquestes petites coses
fan que la teva vida sigui molt complicada al final.
Sí, sí, la malaltia de Pàrkins
és una malaltia neurodegenerativa molt complexa
que afecta moltes funcions diferents del cervell
i sí que la majoria de la gent la coneix per una malaltia motora,
perquè els seus principals símptomes són a nivell motor.
El que coneix més la gent és aquest tremolor
que es dona en alguns pacients, però no en tots.
Això també és important de dir.
I després hi ha altres pacients que tenen altres símptomes motors,
com aquesta lentitud que comentava el teu text,
aquesta bradicinesi, aquesta rigidesa,
aquesta lentitud de moviments.
Tot això també són símptomes motors de la malaltia.
Però després hi ha tota una sèrie de símptomes no motors
que també són molt importants en aquesta malaltia
i molt desconeguts i que encara impedeixen molt més
la vida diària de les persones.
Com què, per exemple?
Doncs, per exemple, molts pacients de Pàrkins presenten
de forma molt temprana alteracions gastrointestinals,
és a dir, el funcionament del sistema digestiu.
Molts d'ells tenen restrenyiment o tenen dificultats,
doncs, canvi, per exemple, pèrdua d'olfacte, per exemple,
que això també, doncs, bueno, ara amb el Covid s'ha fet com més popular,
però la pèrdua d'olfacte realment és una cosa que t'afecta molt
al teu dia a dia, no?
De cop et queda sense un dels teus sis sentits bàsics.
O també, per exemple, hi ha alteracions del son.
Totes aquestes alteracions es produeixen de forma molt temprana
en la majoria de les persones i moltes vegades no les associes
a una malaltia de Pàrkinson perquè són símptomes com molt habituals, no?
Un trastorn del son, doncs, molta gent pateix insomni.
En el cas del Pàrkinson no és un insomni,
és un altre tipus de trastorn del son més elaborat, més sofisticat,
que és un trastorn, una malaltia d'una túnia en la fase rem del son,
que es caracteritza...
Què vol dir això? Una túnia?
Això simplement vol dir, és una malaltia en la qual durant la fase rem del son
normalment els nostres músculs estan relaxats i no ens movem, no?
Aleshores, quan es té aquesta malaltia, aquest RBD que es diu,
doncs hi ha uns moviments involuntaris que es produeixen durant el son.
I moltes vegades, doncs, el pacient acudeix a la consulta del neuròleg
perquè el seu company o companya de llit ha apreciat que mentre dormia li ha donat un cop
o bé potser ha caigut del llit, doncs, a conseqüència d'aquests moviments, no?
Aleshores, són símptomes, com dèiem, no?
Doncs, restrenyiment, també és una cosa com molt general,
pèrdua d'olfacte també és molt general,
aquest trastorn del son pot ser general,
fatiga, per exemple, cansament, no?
Molts de vegades estem cansats i no sabem per què.
Canvis també d'actitud, de personalitat, no?
Doncs, més ansietat, una depressió,
això pot venir donat per moltíssims factors, no?
I, de fet, es pot tenir tot i no ser Parkinson.
Clar, aleshores, moltes vegades no s'associen a que això pot ser un símptoma
prodròmic, que es diu, que vol dir un símptoma temprà
de la malaltia de Parkinson, no?
Però són símptomes que, doncs, van dificultant les activitats de la vida diària
i impacta, clar, molt en el benestar de la persona que els pateix, no?
Escoltant una miqueta el text que llegia, no?, l'Alexis,
també hi ha una part que és del propi pacient,
aquesta observació d'aquesta degeneració, no?
A nivell cognitiu, a nivell de, el que comentaves també, de depressió,
hi ha una afectació real, o sigui, anatòmica i també conductual,
o no?
O tenen una percepció, diguéssim, mantinguda, no?,
i tenen una consciència com abans de les fases clíniques
i, per tant, això entenc que afegiria un patiment més, no?,
al fet que hi hagi aquesta part degenerativa, motora, sensorial.
Sí. Bé, potser hauríem de començar...
Jo n'he entès la pregunta, eh?
No, la pregunta, bueno, en el sentit, doncs,
de si el pacient amb malaltia de Parkinson
és conscient de la pèrdua, doncs,
de control motor, de percepció sensorial...
Abans d'estar diagnosticat o després?
No, no, o sigui, un cop diagnosticat
i que això representi, doncs, un patiment
pel que implica, doncs, tenir aquesta pèrdua
de facultats motores o sensorials.
Sí, sí, els pacients en són plenament conscients
i, moltes vegades, acudeixen a la consulta del neuròleg,
doncs, perquè es veuen incapacitats
en activitats habituals del seu dia a dia.
Per exemple, la micrografia que mencionaves
al text de la introducció,
que és aquesta...
doncs, aquesta lletra petita, no?,
la lletra es va fent més petita,
o la dificultat de teclejar l'ordinador, per exemple.
Això, els pacients ho noten...
les persones afectades ho noten
i, arrel d'això, doncs, acudeixen al metge
i, a partir d'aquí, es van fent les proves
diagnòstiques pertinents
i s'arriba a aquest diagnòstic, no?
Per tant, sí, la consciència hi és.
Sí que és veritat que la malaltia de Parkinson,
en alguns casos,
pot cursar també amb un deteriorament cognitiu
en fases més avançades de la malaltia.
No sempre és el cas.
A vegades es pot donar aquesta circumstància,
però sol ser en fases més avançades de la malaltia.
per tant, sí que hi ha molta consciència
i, bueno,
les persones afectades
són plenament conscients
i són capaces de transmetre
molt bé què és el que els està passant.
I, de fet, són...
Nosaltres considerem que són pacients experts,
el que diem pacients experts,
en el sentit que realment
són els millors coneixedors
del que els està passant,
perquè la malaltia de Parkinson,
potser hem de...
Començar pel principi
i parlar de què és la malaltia de Parkinson,
és una malaltia neurodegenerativa.
Actualment és la segona més freqüent
després de l'Alzheimer,
per tant,
afecta un gruix molt significatiu
de la població.
Estem parlant d'uns 10 milions de persones
a tot el món
i, com deies tu,
aquí al nostre país,
doncs ben bé...
Les xifres són inexactes,
però entre 20.000 i 40.000 persones,
per tant...
A Catalunya.
A Catalunya, sí.
Per tant, doncs,
és molta gent.
Aleshores,
és una malaltia neurodegenerativa
perquè els símptomes apareixen
quan es produeix una mort
de neurones al cervell
i, en concret,
d'àrees...
No es moren totes les neurones
de forma indistinta, diguem-ne,
sinó que es moren neurones
d'àrees molt concretes del cervell.
Una de les àrees més afectades
és la substància negra,
que és una zona del cervell
que controla la producció de dopamina.
I la dopamina és un neurotransmissor
del cervell
que controla moltíssimes funcions,
entre elles les motores
i, per això,
alguns dels símptomes
més significatius d'aquesta malaltia
són aquestes alteracions motores
que comentàvem
de la rigidesa,
la lentitud de moviments,
el tremolor, etcètera.
Però, també,
la dopamina també controla
altres funcions fonamentals
com, per exemple,
doncs,
tota la part emocional
també contribueix
al control de la part emocional.
Per això també es produeixen
altres tipus de símptomes
relacionats, doncs,
amb l'ansietat,
amb l'angoixa
i de més, no?
Però, quan el doctor Parkinson
va descriure
el Parkinson
per primera vegada
fa 200 anys?
Sí, més o menys,
el 1817.
Llavors,
clar,
suposo que
anaven els casos
més simptomàtics,
no?
O sigui,
totes aquestes
alteracions
cognitives,
o...
Això potser no estava
en el focus
en aquella època.
No,
no, absolutament.
De fet,
l'any 1817
quan el doctor James Parkinson
publica
el seu assaig,
que és la primera
evidència escrita
que tenim
d'aquesta malaltia,
l'assaig es titula
Paràlisi Agitant
i, doncs,
ell el que descriu
són essencialment
els símptomes motors.
No va ser fins uns anys
més tard
que un altre científic
li va donar el nom
de Parkinson
a la malaltia, no?
Ell mateix no es va
no va autodenominar
la malaltia
de Parkinson
i després
en aquests
durant aquests 200 anys
i sobretot
en els darrers anys
hem anat coneixent
tota aquesta altra realitat
tots aquests símptomes
invisibles
de la malaltia
de Parkinson
que són
molt freqüents
i sobretot
que tenen un impacte
en la qualitat de vida
de la persona afectada
molt, molt significatiu.
Que era el que parlàvem
en la introducció.
Hi ha coexistència
de tots aquests símptomes
o tu has parlat
que els motors
a vegades
no apareixien
aquesta tremolor
que potser és el més
el que la gent
s'imagina més clarament
quan parla del Parkinson
no sempre apareix això?
No.
I la següent pregunta
és
aquesta existència
o coexistència
de símptomes
al final fa que
l'experiència
sigui molt variable
en realitat
és com diferents malalties.
Sí, totalment
totalment
o sigui
la varietat de símptomes
és molt àmplia
n'hem parlat d'alguns
però n'hi ha moltíssims
i després
la presentació
d'aquests símptomes
és a dir
cadascun dels pacients
doncs manifesta
alguns d'aquests símptomes
però no tots
i els manifesta
no sempre
en el mateix ordre
no sempre
amb la mateixa intensitat
per tant
l'heterogenitat
és moltíssima
i aleshores
per això
nosaltres sempre parlem
que no hi ha
un sol Parkinson
igual
probablement
perquè cadascun
dels pacients
té una experiència
única
i això
clar
dificulta també
molt
el maneig
d'aquesta malaltia
és a dir
com els professionals
atenen
a la malaltia
tant a nivell
del diagnòstic
com després
a nivell
de poder oferir
un tractament
i poder oferir
opcions
per mantenir
la qualitat de vida
i el benestar
al màxim temps possible.
Té a veure
l'edat
amb la malaltia
o no?
Sí,
és una malaltia
neurodegenerativa
que la seva incidència
augmenta molt
a partir dels 60 anys
i es considera
que l'edat
és el principal factor
de risc
de la malaltia.
De totes maneres
tot i que aquest augment
en la incidència
a partir dels 60
trobem casos
de persones joves
diagnosticades
amb Parkinson
és a dir
no l'hem d'associar
a una malaltia exclusiva
de la bellesa
sinó que es troben casos
de persones
diagnosticades
abans dels 50 anys
també
les xifres són inexactes
perquè malauradament
no tenim un bon registre
però es parla
potser d'un 20%
de...
Però ho deia
perquè quan es va...
Bé,
pensant
que el senyor Parkinson
fa 200 anys
que va estudiar
la malaltia
segurament
es va trobar
que era una...
per l'expectativa
de vida
d'aquella època
deuria ser una malaltia
de gent gran
bastant de gent molt gran
vull dir
que llavors té alguna...
està lligat realment
a que l'expectativa
de vida ara
és molt més gran
al fet que ara
es tingui com una malaltia
més recurrent
no com una malaltia
de gent gran
Bé,
les xifres del Parkinson
estan augmentant moltíssim
és a dir
el nombre de persones
afectades
augmenta
a mesura que va passant
el temps
els anys
el nombre de persones
afectades va augmentant
en part
perquè tenim una esperança
de vida molt més llarga
i per tant
com tu dius
si afecta
a partir dels 60
com que ara vivim
molts anys més
doncs hi ha molta més gent
però a part també
estem observant
una tendència
a que augmenti
el nombre de persones
diagnosticades
abans dels 50
és a dir
que també estan a augmentar
el Parkinson
en persones joves
i això
s'està estudiant
una mica
els possibles motius
però poden anar
molt lligats
al canvi
en l'estil de vida
que tots plegats
estem experimentant
lligats
no només
amb l'estrès
i amb el ritme
molt més frenètic
de les nostres vides
sinó també
amb els hàbits
d'alimentació
la contaminació
ambiental
això també és un factor
que afecta
llavors hi ha tota una sèrie
de factors
ambientals
que tenen impacte
dormir malament
potser
bueno
dormir poc
tot això
té un impacte
en general
en la nostra salut
de tots plegats
no només pel Parkinson
tots hem de cuidar
en la nostra salut
i més específicament
en aquest grup
de neurones
que controlen
l'activitat motora
o sigui
per què
o és alguna cosa
més generalitzada
de malalties
neurològiques
i que pot ser
que depenent
de quin sigui
l'estímul tòxic
o diguéssim
o poc
saludable
derivi
en un Parkinson
o en Alzheimer
o en l'altra malaltia
neurodegenerativa

tot això
què se sap
de tot això

és tot
encara
s'està investigant
en tot això
encara no
diguem-ne
que no tenim certeses
en aquest sentit
tenir els fills
més tard
tenir fills
sens dubte
és un factor
estressant
és un factor
estressant

estem d'acord
i està descrit
científicament
de fet
que a les mares
perdem neurones
amb cada embaràs
i que després
no les recuperem
malauradament
però bueno
no
crec que això
no té res a veure
amb els pares
els pares no
no ho sé
s'hauria de fer
una estudi
ara potser
les noves paternitats
podríem parlar-ne
si voleu també
de les noves paternitats
però això seria
un altre programa
ja les hem perdut
les hem perdut
mirant el futbol
buscant la criatura
i a partir
d'allí
perdoneu
no volia
només parlava
per les tres
aquí has obert
un meló
també
he obert un meló
és que m'he vist
jo he pensat
totes aquestes malalties
lligades
realment
a una degeneració
normal
d'un mamífer
que ja no és
tan reproductiva
i que ja pot
anar directament
a l'escombreria
perquè
fins i tot
ja no tinc cap utilitat
de fet
s'hauria
una mica
de tractar
d'aquesta perspectiva
vull dir
és una idea
de retardar
la mort
però
que de fet
forma part de la normalitat
ja no tens ús
reproductiu
per tant
vull dir
ja estàs
ja estàs
fent equitat
és una idea interessant
llarga vida
l'Ernest
gràcies
és una perspectiva
evolutiva
interessant
podríem
fer potser
un programa
però la teva pregunta
t'ha l'he tallat
tornant a la pregunta
del Xavi
sobre
l'impacte
dels factors ambientals
resumint una mica
la pregunta
i de quin és l'output
diguéssim
quina és la patologia
que podria estar més
això s'està
s'està estudiant
s'està estudiant
per exemple
l'impacte de la contaminació
ambiental
en el desenvolupament
de la malaltia
de Parkinson
en el desenvolupament
de la malaltia
d'Alzheimer
diferents malalties
neurodegeneratives
encara no està clar
si és una cosa
específica
o és més genèric
jo soc partidària
que és una cosa
més genèrica
sí que per exemple
sí que en el context
del Parkinson
sí que s'ha vist
que per exemple
l'exposició
de certs pesticides
sí que
té un impacte directe
en la mort d'aquestes neurones
perquè són pesticides
que directament
utilitzen uns transportadors
per entrar dins
de les cèl·lules
que s'expressen
específicament
en aquestes neurones
i aleshores aquí sí que
s'ha descrit
l'ús de certs pesticides
amb un augment
dels casos de Parkinson
en aquelles poblacions
on s'havia fet ús
coses més concretes

però això són coses
exacte
molt més concretes
i aquests pesticides
són legals
aquí a Europa
o no?
no
això estic parlant
de tot això
actualment
ja està molt regulat
i són estudis
epidemiològics
que es van fer
fa molts anys
i de fet
arrel d'aquests
o sigui
arrel d'aquests estudis
epidemiològics
s'han desenvolupat
models experimentals
que nosaltres
utilitzem al laboratori
per estudiar
la malaltia
doncs
exposem
als models
experimentals
de laboratori
aquestes toxines
i aleshores
d'alguna manera
simulem la malaltia
al laboratori
per tal de trobar
aquestes
un dels models
accionamentals
que utilitzem
són els rossegadors
efectivament
digueu rossegadors
perquè dir rates
és com
bueno
molta gent no entén
l'experimentació
animal
no entén
l'ús
de l'experimentació
animal
i perquè està
molt influenciada
per l'ús
abusiu
que se n'ha fet
en moltes ocasions
en alguns sectors
de la indústria
farmacèutica
per exemple
se n'ha fet
un ús abusiu
però
el que també s'ha de dir
és que
gràcies a l'existència
d'aquests models
experimentals
avui en dia
disposem de molts
fàrmacs
que estan disponibles
a les farmàcies
que podem accedir-hi
fàcilment
quan ens trobem
malament
aleshores
l'existència
d'aquests models
experimentals
és important
i també s'ha de dir
que està molt
regulada
és a dir que
tota l'experimentació
amb animals
es fa
sota una
legislació
i una regulació
molt estricta
es passa en una sèrie
de comitès
i es té molt en compte
el benestar animal
per tant
entenc
les reticències
però
reticències
reticències
per dir-ho
finalment
oposició
de rata
reticències
bueno
veig que el nivell
és alt
però les rates
poden tenir
pàrkinson
o sigui
hi ha animals
que tenen pàrkinson
no
això és un tema
molt interessant
veig que t'agrada
l'evolució
està bé
està bé
no
el pàrkinson
es considera
que és una malaltia
exclusiva
de l'espècie humana
curiós
i això també
nosaltres al laboratori
precisament
una de les línies
d'investigació
que tenim
liderada pel doctor
Miquel Vila
estudia
un pigment
que s'acumula
específicament
al cervell
a les neurones
que genera
la malaltia
de pàrkinson
que es diu
neuromalanina
i aquesta neuromalanina
és única
de l'espècie humana
i aleshores
està estudiant
això
com un possible
factor
de vulnerabilitat
en els humans
i aleshores
en els rosegadors
el pàrkinson
no es produeix
de forma espontània
i per tant
hem d'utilitzar
diferents estratègies
per induir
la malaltia
i simular
la malaltia
el laboratori

matèria negra
no era negra
com?
matèria gris
matèria gris
gris o negra
no has dit negra abans?
no
l'Alexis
negra era
el de l'atulins
matèria fosc
fosc no?
no
jo he dit substància
jo he parlat
de la substància negra
substància negra
substància negra
matèria negra
molt bé
veig que esteu atents
gràcies
una pregunta
per tema
dels desencadenants
podria ser
un virus
també
una infecció vírica
l'Epstein-Barr

també és interessant
això també
una de les altres
línies d'investigació
que tenim al laboratori
lidera en aquest cas
pel doctor Jordi Bove
estudia precisament
l'impacte
de les infeccions víriques
en l'inici
de la malaltia
de Parkinson
i sí que s'ha vist
que
el sistema immunitari
té un paper
important
en l'inici
en la progressió
de la malaltia
i
doncs un virus
desencadena
una reacció
del sistema immunitari
per tant
és un link
interessant
i que està
en vies
d'investigació
i el Covid
el Covid
efectivament
és un altre
perquè al final
l'Epstein-Barr
és un virus
que el 90%
de la població
ha tingut
defensa
seria
la mononucleosi
però vamos
que al final
també s'associa
amb l'EMS
com es diu
esclosi múltiple
i altres malalties

a veure
al final
les malalties
neurogenatives
moltes tenen
mecanismes
fisiopatològics
és a dir
mecanismes
desencadenants
de la mort
de les neurones
bastant comuns
tot i que
les neurones
afectades
són diferents
com dèiem
al Parkinson
hi ha la substància negra
que és la principal
afectada
en la malaltia
d'Alzheimer
és una altra zona
del cervell
la que està
principalment
afectada
l'esclerosi múltiple
és una altra
estem parlant
de grups
de neurones
diferents
però al final
molts dels mecanismes
que porten
a la mort
d'aquestes neurones
són comuns
i un d'ells
és l'alteració
del sistema immunitari
per tant
l'impacte
d'infeccions víriques
en diferents
malalties neurogenatives
és important
i potser ja
per la tancant
tota aquesta part
que seria
sobre
epidemiologia
i quines són
els desencadenants
de la malaltia
de Parkinson
de cara
als nostres oients
o sigui
primer de tot
quins serien
els símptomes
d'alerta
per un diagnòstic
i una altra
pregunta relacionada
també
amb la incidència
és saber
sembla ser
que aparentment
hi hauria més
o sigui
hi ha una diferència
entre afectació
entre homes i dones
això
com
o sigui
quins podrien ser
els desencadenants
existeix
algun tipus
de diferència
a nivell hormonal
o a nivell
d'estrès
que començava
comentàvem
no?
doncs
aquests embarassos

què se sap d'això?
aguantar l'home
això pot arribar a ser
molt estressant
efectivament
és un tema interessant
efectivament
la malaltia
de Parkinson
té un efecte
es considera
que afecta
més homes
que dones
més o menys
estaríem parlant
d'un 60%
versus un 40%
no se sap ben bé
el perquè
d'aquesta
diferència
i s'està estudiant
si els mecanismes
desencadenants
de la malaltia
podrien ser els mateixos
en un sexe
versus l'altre
sí que sabem
que per exemple
la manifestació
dels símptomes
pot ser lleugerament
diferent
i aleshores
en homes
es pot manifestar
més una simptomatologia
motora
mentre que en dones
es pot manifestar
més una simptomatologia
no motora
com les que descrivíem
abans
doncs
de fatiga
d'ansietat
de depressió
però tot això
malauradament
no en sabem
encara massa
perquè s'està estudiant
des de fa molt pocs anys
en ciència
en general
i en Parkinson
hem tingut un viatge
de gènere
molt significatiu
al llarg de la història
i fins fa molt poc
les dones
no es tenien en compte
a l'hora de fer recerca
i per tant
encara som molt ignorants
en quant a aquestes diferències
entre homes i dones
Fes Ciències
el programa de Ciències
per tots els públics
ara
la nostra nova secció
dels nens
preguntant
tenim un parell d'àudios
avui
per preguntar-te
coses sobre el Parkinson
la primera pregunta
és de la Bet
té 10 anys
i és de l'escola
Josep Maria Jujol
de Barcelona
Hola
em dic Bet
tinc 10 anys
visc a Barcelona
i la meva pregunta és
sobre el Parkinson
que s'hi trobaran
vacunar més endavant
o no?
molt bé
molt interessant
la pregunta
Bet
doncs
hi ha molta gent
treballant
en el desenvolupament
no ben bé
vacunes
però sí
diferents maneres
d'aturar
la mort de les neurones
i per exemple
una de les estratègies
que s'està utilitzant
és l'ús
conceptualment
és similar
a les vacunes
però és l'ús
d'anticossos
contra
una proteïna
que s'anomena
sinucleïna
que és una proteïna
que es plega
de forma
o sigui
es plega malament
dins de les neurones
que es moren
en la malaltia de Parkinson
i això provoca
doncs que s'acumulin
que es formin com
com piles
de proteïna
de sinucleïna
que el que fan
és interferir
amb la funció normal
de la cèl·lula
i contribuir
a que aquesta cèl·lula
es mori
llavors
algunes de les
teràpies
que s'estan provant
a dia d'avui
són anticossos
contra aquesta proteïna
sinucleïna
per fer
que aquests acúmuls
desapareguin
i no facin
que la cèl·lula
s'acabi morint
i això actualment
doncs està
en fase d'assaig clínic
que es diu
que són
una sèrie
de proves
que es fan
les empreses farmacèutiques
en col·laboració
amb els diferents hospitals
i estan provant
aquests anticossos
amb pacients
per veure
si això pot tenir
un efecte
a l'hora de
frenar
la mort de les neurones
i per tant
contribuir
a aturar
o com a mínim
enlentir
la malaltia
i una segona pregunta
de la Joana
de 13 anys
de l'Institut Mendes i Pelayo
de Barcelona
em dic Joana
i tinc 13 anys
i vinc a Barcelona
i vaig a l'Institut Mendes i Pelayo
i jo tenia una pregunta
sobre el tema
del Parkinson
que com pots ajudar
una persona
que perd força
l'equilibri
i com pot afectar
això
com els altres familiars
gràcies
adeu
m'agrada molt
la teva pregunta
Joana
perquè
és molt bonic
tenir aquesta mirada
cap a ajudar
els altres
i això és molt necessari
en el context
de la malaltia
de Parkinson
perquè és una malaltia
molt desconeguda
i moltes vegades
els pacients
ens transmeten
molta frustració
perquè
la gent
no sap
què els passa
i per exemple
si caminen lents
pel carrer
o com dèiem
a la introducció
el teu amic
oceanògraf
que comentava
que feia petits passos
que caminava
fent petits passos
això és molt habitual
i clar
molta gent
no ho entén
aleshores
que això es conegui
i que hi hagi una mirada
empàtica
cap a aquesta situació
doncs
trobo que és molt interessant
aleshores
què es pot fer?
doncs
primer
conèixer
quins són els símptomes
de la malaltia
i si vas pel carrer
identifiques una persona
doncs
que perd l'equilibri
o que camina lentament
o si estàs a la cua
del supermercat
i té dificultats
per buidar
doncs
el carro
doncs
què es pot fer?
doncs
ajudar-lo
com faríem
com faríem
amb qualsevol persona
però
doncs
això
intentar
ficar-se al lloc
de l'altra persona
i ajudar-lo
i escoltar molt
escoltar
què tenen a dir
i preguntar-los
directament a ells
doncs
com els podem ajudar
com dèiem
com dèiem al principi
els pacients
són els
més experts
en la seva pròpia malaltia
per tant
són els que
millor saben
com ajudar
per tant
doncs
jo recomano
comunicació oberta
de fet
en aquest sentit
vosaltres
després en parlarem
però teniu aquest programa
de col·laboració
o d'ajuntar
adolescents
i
malalts
de Parkinson

mira
és un programa
que
vam començar
fa un parell d'anys
a través
d'un
projecte
de l'Ajuntament
de Barcelona
de l'Estim Carmel
que porta
el programa
Pla de Barris
de l'Ajuntament
que el que vol
és doncs
contribuir
a disminuir
les desigualtats
entre els diferents
barris
de la ciutat
de Barcelona
i doncs
ens vam proposar
de treballar
conjuntament
amb un institut
del barri
del Carmel
que és veí
doncs
del nostre hospital
de la Vall d'Hebron
i arrel d'això
doncs
vam començar
a treballar
amb alumnes
de Quardesso
d'aquest institut
i vam desenvolupar
un programa
d'acompanyament
intergeneracional
en el qual
doncs
alumnes de Quardesso
es troben
amb persones
afectades
de Parkinson
durant
vuit setmanes
de forma
setmanal
cada dimecres
dues hores
i durant aquesta estona
doncs
estableixen
fan una sèrie
d'activitats
i creen
conjuntament
diferents elements
per exemple
aquest any
han creat
jocs de taula
han adaptat
jocs de taula
tradicionals
doncs
com el
monopoli
o el joc de la oca
els han adaptat
per parlar
de la malaltia
de Parkinson
i per donar
a conèixer
la malaltia
de Parkinson
i això ho hem fet
conjuntament
durant aquestes
vuit sessions
i durant
aquestes sessions
s'han creat
uns vincles
s'ha creat
un espai
de confiança
on
l'alumnat
ha pogut
conèixer millor
la realitat
d'una persona
que viu
amb Parkinson
i també
les persones
amb Parkinson
s'han pogut
acostar
als adolescents
també contribuint
a entendre
millor
aquest grup
de la nostra societat
que a vegades
és una mica
incomprès
i també
recuperar
una mica
l'alegria
i la il·lusió
però són
una pregunta
són persones
soles
amb Parkinson
o són persones
que tenen família
m'imagino
quan ho dius
semblen com
gent sola
que arriba
un adolescent
a fer-li
companyia
però de fet
aquesta gent
de Parkinson
té família
i vull dir
ah va
d'acord
és que no ho enteniu
absolutament
de fet
aquestes sessions
no es fan
a les cases
de les persones
afectades
no no no
aquestes sessions
es fan
a la biblioteca
del Carmel
en un espai
absolutament
lúdic
i neutral
i es fan
en horari lectiu
forma part
d'aquest programa
de l'Ajuntament
que el que vol
és acostar
la ciència
a la ciutadania
i en concret
als adolescents
en part també
per promoure vocacions
científiques
i reduir d'aquesta manera
desigualtats
és un projecte
que es fa en horari lectiu
i forma part
de l'assignatura
o del temps
d'aprenentatge
i servei
que és una manera
de treballar
que utilitzen
molts instituts
de Barcelona
i estic segura
que de molts llocs
de Catalunya
en el qual
l'alumnat
aprèn
a través de fer
un servei
a la comunitat
Sí, sí
vindria a ser
com el que es fa
aquí a Vilassà
que els alumnes
d'institut
van a la Casa Pairal
o els Casals Davies
i també participen
una miqueta
i hi ha aquesta
transgeneracionalitat
d'intercambi
entre diferents
estrats d'edat
i que permet
això
al final
la malaltia
o la soledat
o l'envelliment
agraeixen
i és important
que hi hagi
aquesta
activitat conjunta

i més enllà
de la soledat
estem parlant
de
les persones
que han participat
fins ara
la majoria
eren persones
amb família
però sí que
hi ha molta
incomprensió
i per ells
és molt important
visibilitzar
la seva malaltia
que la gent
la conegui
que la gent
entengui
realment
quins són els símptomes
que van molt més
enllà del tremolor
que jo sempre
moltes vegades
quan faig una xerrada
a un centre cívic
o vaig a una escola
a fer una xerrada
sempre començo preguntant
què serveu del Parkinson
i tothom sempre et diu

el meu veí
de 70 anys
tenia Parkinson
i tremolava
o la meva àvia
es va morir de Parkinson
i tremolava
però és molt més
que això
i aleshores
donar visibilitat
a tot això
és molt important
per a les persones
que ho viuen
en primera persona
cada dia
i aquesta és una manera
d'acostar-se
i visibilitzar
la malaltia

el tema d'avui
ha captat l'atenció
de molta gent
i encara tenim
una altra pregunta
en aquest cas
no és d'un infant
però
també és molt interessant
i la volíem transmetre
és de la Laia de Barcelona
Hola
i volia saber
en relació al Parkinson
sembla que hi ha una tesi
de l'UPM
que parla
d'uns estudis
d'estimulació auditiva
que poden modificar
l'activitat elèctrica
i cerebral
en quin punt
ens trobem
amb tot això?
Doncs també és una pregunta
molt interessant
històricament
el tractament
estàndard
pel Parkinson
és farmacològic
i és a través
de suplir
el dèficit de dopamina
que hi ha al cervell
però sí que en els darrers anys
s'està fent
s'està fent molta feina
en relació
a altres tipus
d'estratègies terapèutiques
relacionades
amb la neuroestimulació
que és això
que preguntava
la Laia
i doncs
la neuroestimulació
és una altra manera
d'afavorir
les connexions
entre neurones
del cervell
i això
és molt interessant
i s'està treballant
molt
en diferents dispositius
per
estimular el cervell
i afavorir
aquesta connexió
neuronal
no conec
en concret
aquesta tesi
que parla
de l'estimulació
auditiva
però sí que hi ha
altres
conec altres dispositius
que s'estan provant
a diferents hospitals
de referència
per exemple
un del CINAC
de Madrid
on s'està provant
diferents maneres
d'estimular
les corsa cerebral
per exemple
relacionat
amb aquesta estimulació
neuroelèctrica
hi havia
hi havia
tots els estudis
aquests que van
començar a fer
farà cosa
15 anys
o 20 anys
el doctor Benavid
a Marsella
d'estimulació profunda
Deep Brain Stimulation
els ganglis
de la base
això a França
s'està aplicant
de forma
relativament
sistemàtica
a l'estat
espanyol
o als països catalans
com està
aquest aspecte
més terapèutic
que
més de
neurocirurgia

l'estimulació cerebral
profunda
és una
teràpia
quirúrgica
que s'utilitza
a dia d'avui
aquí al nostre
territori
diferents hospitals
de referència
la practiquen
i com tu deies
és una tècnica
és una intervenció
quirúrgica
que consisteix
a implantar
uns electrodes
en zones
molt concretes
del cervell
i aquests electrodes
contribueixen
a l'estimulació
de nuclis
nuclis profuns
que regulen
el funcionament
dels ganglis
de la base
que és aquest
circuit
del cervell
que controla
el moviment
aleshores
serveixen
d'alguna manera
per pal·liar
els símptomes motors
de la malaltia
aleshores
no tots els pacients
de Parkinson
es poden acollir
aquest tipus
de teràpies
perquè
com dic
van dirigides
a pal·liar
els símptomes motors
i aleshores
s'han de complir
una sèrie de requisits
per poder
accedir
a aquest tipus
d'intervencions
perquè
per alguns pacients
no seria útil
diguem-ne
per tant
no tothom
es pot acollir
a aquest tipus
d'estratègies
però
sí que hi ha
molta gent
que se n'estaven
eficiant
i realment
els resultats
són molt positius
relacionat també
això
de cara
ja
anem passant
una part
diguéssim
més optimista
més terapèutica
vam tenir
fa uns mesos
un convidat
que ens va parlar
sobre Neuralink
i sobre
l'utilització
d'intel·ligència artificial
i machine learning
per tal de
generar
una de les funcions
que és molt complexa
però potser
més assequible
seria tota la part
de control motor
també s'està investigant
el poder
tractar
o implantar
pròtesis
neuropròtesis
per tal de
controlar aquests
moviments
diguéssim
poc
precisos
o aquests tremolors
o aquesta
bradicinèsia
mira
no
s'escapa molt
de la meva àrea
de coneixement
però sí que sé
que hi ha alguns
projectes
utilitzant
la intel·ligència artificial
i la recreació
o sigui
la simulació
mitjançant
intel·ligència artificial
per recrear
en pacients
de Parkinson
però jo diria
que actualment
està tot en fase
d'investigació
i de desenvolupament
i a dia d'avui
no hi ha res
que es pugui
diguem-ne
aplicar
al pacient
d'una forma
rutinària
està encara en fase
d'investigació
però bueno
sens dubte
les noves tecnologies
és el que té
ens estan obrint
tot un camp
una sèrie de camps
per explorar
i hi ha molta feina
a fer
i de les
perdona m'he colat
parla parla
jo tinc una pregunta
de les noves tecnologies
no
en realitat
de les velles
el menjar
fins a quin punt
una bona dieta
pot tenir
un efecte
una bona dieta
però em refereixo
a una dieta
bona
d'aquells liquats
que et prepares
tu
mira tinc una liquadora
aquí justament
sí d'aquests liquats

suc d'api
pel matí
suc de pi
ah
d'api
d'api
és un comentari
de l'api
però en realitat
la pregunta és
la dieta
una bona dieta
pot tenir
efecte

la malaltia de Parkinson
també en els darrers anys
s'està veient
com us comentava al principi
un dels símptomes pot ser
les alteracions gastrointestinals
el restrenyment
però després moltes altres complicacions
de tipus intestinal
llavors
en els darrers anys
estem
hem descobert
doncs que
que hi ha
que hi ha canvis
en la composició
de la microbiota
en els pacients
de Parkinson
és a dir
i arrel d'això
doncs s'ha començat
a estudiar molt
el que és l'eix
cervell intestí
i precisament
aquesta és la línia
d'investigació
que dirigeixo jo
al laboratori
doncs intentar
entendre com
l'intestí
a través de la comunicació
de l'intestí i el cervell
pot estar afectant
a l'inici
i la progressió
d'aquesta malaltia
aleshores
no entran en detall
però sí que hi ha
moltes evidències científiques
que recolzen
l'impacte
d'aquest eix cervell intestí
en la malaltia de Parkinson
com en moltes altres malalties
i
en relació
a la
aleshores
sí que s'està buscant
doncs diferents maneres
de
a través de modificar
l'eix cervell intestí
doncs
contribuir
a enlentir la malaltia
o aturar la malaltia
aleshores
per exemple
hi ha estudis
en relació
amb la dieta mediterrània
per exemple
tornem als estudis epidemiològics
que demostren
que per exemple
una major adherència
a la dieta mediterrània
és a dir
fer una bona dieta mediterrània
en etapes joves
de la teva vida
en algun moment
s'hauria de definir
que és una bona dieta mediterrània
de fet
això
jo t'he de preguntar
al principi
què es considera
una bona dieta
no?
això
de fet
és un dels principals
problemes que tenim
de l'api
perquè
com és molt més
que això
només és que això
és la primera cosa
totalment
i a més
avui està molt de moda
doncs
ara jo tinc
diverses amigues
que després de Nadal
em van dir
no, ara començaré
a fer una dieta
catogènica
per uns mesos
per pal·liar els efectes
del Nadal
què vols dir
catogènica?
catogènica
és un tipus de dieta
que es basa
en el consum
de proteïna
i de
o sigui
zero hidrat
zero hidrat
de carboni
el que deien
paleolític
allò
que deien
que només menges carn
coses no

molta proteïna

però
tot això
per dir
que
estem en una època
on està molt de moda
doncs
parlar de dietes
parlar de probiòtics
parlar de suplements
parlar d'aquestes coses
no?
aleshores
la ciència
darrere de tot això
està
jo crec que va més lenta
que la societat
no?
la societat va molt ràpida
a provar coses
i la ciència va una mica
més lenta
però està anant
cap allà també
aleshores
de moment
el que us puc dir
és que sí que hi ha estudis
que per exemple
demostren
que si tu
tens una dieta
mediterrània
que la definirem
doncs
per un consum
habitual
i elevat
de verdures
de vegetals
doncs
si això ho fas
durant l'etapa
adulta
diguem-ne
la incidència
de Parkinson
en la bellesa
que parlàvem abans
es disminueix
disminueix
hi ha una major incidència
de Parkinson
i això relacionat
amb la flora intestinal
microbioma
o?

tot això encara no
totes aquestes connexions
són les que s'han d'acabar de fer
de moment
parlaríem de correlacions
i estem
perquè tot això
que tenim aquesta alteració
del microbioma
ho sabem
no fa ni 10 anys
que ho sabem
saps?
aleshores
com us dic
la ciència va una mica més lenta
però estan en cap allà
i estem buscant
realment
aquestes
aquestes causalitats
més enllà d'aquestes
correlacions
estem buscant
les causalitats
que és la base científica
per després poder portar
això realment
a un tractament
doncs voldries dir
que els països mediterranis
no sé si occidentals
orientals
són les que tenen
menys incidència
al Parkinson
mundialment
no
això també és interessant
el tema
de la geografia
del Parkinson
també és interessant
curiosament
per exemple
països nòrdics
tenen
menor incidència
que és una mica estrany
i per exemple
el país que té
una menor incidència
és Japó
per exemple
menor
menor
això és bueno
encara hi ha moltes
incògnites
però sí que el tema
de l'alimentació
és sens dubte
un tema important
i per tant
una recomanació
des d'aquí
a tothom en general
és cuidem
l'alimentació
igual que hem de cuidar
el son
i hem de cuidar
l'exercici físic
etcètera
és que al final
al final
ja ho vam veure
l'any passat
també
la temporada passada
vam veure
vam fer un capítol
de l'envelliment
del cervell
molt interessant
que recomanem des d'aquí
i al final
era l'ikigai
tenia un propòsit
a la vida
dormir bé
menjar bé
i fer esport
és amb això
i al final
això no és
intel·ligència artificial
no és machine learning
l'elon mask
dient
que t'has de gastar
no sé quants diners
això és
menjar bé
i no sé si és
tenir sentit comú
i divertir-se
sí però
això seria més
filosòfic
perquè el sentit comú
potser
per a algú
que sigui
workaholic
és treballar molt
dormir poc
i viatjar molt
i estar sempre
amb una activitat
professional
molt elevada
això és el seu sentit comú
potser
i no descansar
no tenir temps
per la família
és possible
que els millors
productes mediterranis
vagin a Noruega
com has dit tu
o al Japó
de primera qualitat
jo he viscut
cinc anys
a Suècia
i et puc dir
que no és el cas
no
a Alemanya
sí que
els productes
d'aquí
que arriben allà
moltes vegades
estan en bones condicions
o sigui
a vegades
millor que aquí
també sobta
una miqueta
però
però bueno
tampoc
no he fet mai
un estudi
per dir
ostres
això passa sempre
o és així
sempre
però
aquí
amb aquesta
discussió
arribem al final
d'aquest primer bloc
i crec que
la conclusió
per l'audiència
per nosaltres mateixos
també és
cuidem-nos
mengem bé
dormim bé
intentem tenir
la vida
sana
fent esport
i sense
estressar-nos
massa
i ara
amb això
entrem a la següent
s'acció
del nostre
programa
la ciència
en femení
de la Gemma
moltes gràcies
Alexis
doncs avui
us portem
una
neurocientífica
italiana
professora
de neurologia
molecular
al departament
de neurociències
clíniques
de la Universitat
de Cambridge
ella és
la Maria
Gracie
Spilantini
reconegudíssima
per la seva
investigació
investigació
pionera
en malalties
neurodegeneratives
especialment
en la malaltia
de Parkinson
l'any 97
la professora
Spilantini
va identificar
l'alfacinucleïna
com a component
principal
dels cossos
de l'EUIC
els cossos
de l'EUIC
són unes
acumulacions
proteïques
presents
en les cèl·lules
cerebrals
de pacients
amb Parkinson
i amb demència
aquesta troballa
va ser fonamental
per entendre
la patogènesi
del Parkinson
ja que va revelar
el paper clau
de l'agregació
anòmala
de l'alfacinucleïna
en la degeneració
neuronal
característica
d'aquesta malaltia
a més
la seva recerca
ha demostrat
que aquestes
acumulacions
proteïques
poden propagar-se
entre neurones
contribuint
a l'abans
de la malaltia
dins el cervell
aquests descobriments
han obert
noves vies
per al desenvolupament
de teràpies
dirigides
a prevenir
o reduir
la formació
d'aquests
agregats
amb l'objectiu
de frenar
la progressió
del Parkinson
al llarg
de la seva carrera
la professió
espilantini
ha estat guardonada
amb diversos
premis internacionals
com el Potamkin Prize
a l'American Academy
of Neurology
i el Jay Van Andela Ward
pels seus èxits
en la investigació
sobre el Parkinson
també ha estat
anomenada
Fellow
de la Royal Society
i de l'Acadèmia Europea
de coneixements
que ressalten
la seva contribució
significativa
al camp de les neurociències
en resum
les aportacions
de Maria Gràcia
espilantini
han estat essencials
per aprofundir
en la comprensió
dels mecanismes
moleculars
subjacents
al Parkinson
proporcionant
una base sòlida
per al desenvolupament
de noves estratègies
terapèutiques
en el tractament
d'aquesta malaltia
neurodegenerativa
gràcies
Maria Gràcia
per totes
les teves aportacions
gràcies a tu
Gemma
per haver-nos
gravat aquest àudio
la Gemma
no ha pogut venir
a l'últim minut
però moltes gràcies
per haver-nos preparat
a això
algun comentari
que vulguis fer
d'aquesta científica
o potser
de les científiques
dones
del camp del Parkinson?

potser afegir
la Gemma
ha resumit molt bé
quines han estat
les grans aportacions
de la doctora Spilantini
en el camp
que relacionen
amb aquella vacuna
que preguntava abans
la Jana era?
ara no recordo el nom
però
l'Abet
l'Abet
exacte
correcte
l'Abet
aquests anticossos
contra la sinucleïna
per tant
realment
les troballes
de la doctora Spilantini
van ser fonamentals
perquè a dia d'avui
estiguem on som
i també
ella va contribuir
a identificar
el gen
que codifica
per la sinucleïna
com la primera causa genètica
del Parkinson
i a partir d'aquí
es va obrir
tot un món
tot un nou món
sobre la genètica
del Parkinson
que també
està donant
molts fruits
i és tot un món interessant
a part d'això
comentar que
la doctora Spilantini
és una de les primeres
referents
en femení
que tenim
en el camp del Parkinson
perquè
durant aquests
200 anys
des del doctor
Parkinson
doncs bàsicament
hem tingut referents
sobretot masculins
i els referents
femenins
doncs malauradament
no han començat
a aparèixer
fins fa
l'adaptament
poc
la doctora Spilantini
encara està en actiu
a la Universitat
de Cambridge
i a més a més
és una persona
molt propera
amb qui
doncs jo he coincidit
en congressos
i hem estat parlant
per tant
per mi
i per moltes altres
neurocientífiques
probablement
és una de les primeres
referents
en femení
que tenim
i evidentment
no és l'única
i espero que
les properes generacions
en tinguem
moltíssimes més
els propers
serà
sobretot
farem un set ciències

intel·ligència artificial
com sempre
perquè ens interessa
ens interessa realment
les grans preguntes
que no es fan
els nostres científics
quan arriben aquí
sinó
sempre estem responent
les petites coses
les petiteses
però no
les grans preguntes
les grans preguntes
filosòfiques
el sentit de la vida
el sentit de
per què estem aquí
començaria
per dir-te
l'Ariadna
l'Ariadna s'ha escapat
què és per tu
la realitat?
molt bé
els oients no ho veuen
però ha posat uns ulls
així
doncs la realitat
és el dia a dia
que visc
des que em llevo
fins que me'n vaig a dormir
creus
creus que hi ha
Parkinson
després de la vida
hi ha vida
després de la mort
hi ha
passen coses
després de
morir

a part de treballar
què fas
a la teva vida
no la vida
no he dit si hi ha vida
dic si tenim lliure
el vir
no, no, clar
no tenim lliure
molt bona
no, jo tinc molta vida
fora del vir
ets lliure
dins del vir
ets lliure?
sóc prou lliure
sí, puc fer bastant el que vull
dins i fora del vir

però no ha contestat la pregunta
bueno, però me n'he sortit prou bé
es deixa
respecte
per tu un vermut
un bon vermut
crec que es composaria
sobretot de bona companyia
de bona companyia
oi, molt bé
superbé
que bonic
no anava a dir que bonic
doncs
penso que m'he deixat alguna pregunta
ets una persona religiosa o no?
és que això
l'hauria d'haver fet abans la pregunta
però
no, no soc religiosa
no ets religiosa
no
i
fes totes les preguntes al revés
o sigui que acabaré per on
tenia que començar
que és que per què et dediques a això
que et dediques
i com va ser el teu despertar
en la
investigació científica
doncs mira, crec que
jo em podria haver dedicat a moltes coses
perquè la veritat és que tinc molts interessos
i m'agrada molt fer moltes coses
però
em dedico a la investigació
perquè vaig tenir un professor de biologia
a l'institut
que
que em va transmetre
una passió
per entendre
com funciona el nostre cos
i per què
quan no funciona bé
doncs
doncs
ens posem malalts
i ens passen coses
no?
i arrel d'això
doncs
vaig decidir estudiar biologia
i dedicar-me a la investigació
moltes gràcies
això que ho hagi canviat tot
de totes les preguntes sense volem
és algun símptoma
que no tinc substància negra
ben posada
o no?
no, no, tranquil
pots estar tranquil
gràcies
l'Ernest
no, però és un bon punt
per acabar
no
els temes aquests
de malaltia
sempre poden crear
una mica de por
en l'audiència
i tampoc
és la nostra
intenció
és al revés
és treure la por
perquè el coneixement
al final
ens fa més lliures
que no pas
totalment
i amb això
arribem al final
del programa
Ariadna
moltíssimes gràcies
per haver compartit
amb nosaltres
un horeta
moltes gràcies
a l'equip
dels 7 Ciències
Xavi
enorme
estar aquí
i aprendre molt
i també gràcies
a la Gemma
i a l'Òscar
que no han pogut venir
i gràcies al Robert
gràcies Robert
el nostre tècnic de so
i amb això
arribem al final
del programa
i res
moltes gràcies
gràcies per escoltar
els 7 Ciències
i ja sabeu
que ens trobareu
la setmana que ve
ens teniu
a les xarxes socials
al Twitter encara
no sé si ho convidarem
i ens podem seguir
per la
per la Spotify
sempre amb l'Òscar
moltes gràcies
fins la setmana que ve
això són les 7 Ciències
Dieta Mediterrània
7 Ciències
el programa de Viles de Ràdio
que t'explica la ciència
que t'afecta
de la manera que t'interessa
segueix-nos a les xarxes
busca'ns per
7 Ciències Ràdio
que t'afecteat
iambiu
que t'afecteat