La Laia, una nena de 10 anys, és a la seva habitació, asseguda al llit.
És de nit i no pot dormir, està preocupada.
Aquest matí, al seu col·le, han vingut unes persones d'una ONG
que treballa per escolaritzar nens i nenes de Katmandú.
Que ho necessiten.
Han explicat com d'important és la seva feina.
Han ensenyat fotos d'infants a l'escola, llegint, jugant...
Però també han dit que molts ja no hi són.
La Laia, sola amb els seus pensaments, s'ha fet una pregunta.
Han dit que alguns nens moren per malalties que aquí ja no existeixen.
Allà, la gent encara pateix malalties que aquí ni ens semblen estranyes, llunyanes o poc perilloses.
Malària, diarrea, pneumonia...
Aquí, si em poso un malaltre, la meva mare em porta al metge i en dos dies estic bé.
Però allà...
Allà no tenen diners per comprar vacunes, ni pastilles per curar-se.
No m'agrada. No vull un món així.
No vull viure en un món on un nen o una nena, pel simple fet de néixer en un altre lloc,
tingui fins a 14 vegades més possibilitats de morir abans dels 5 anys.
Això ho vull canviar.
Quan sigui gran, vull ser científica.
Vull trobar la manera d'erradicar aquestes malalties
i ajudar a que aquests nens i nenes facin el seu món, a la vegada, millor.
Mira, a la llibreta escriu una cosa, a la llibreta hi diu...
Avui començo el meu pla, estudiar molt, aprendre com funcionen les malalties i erradicar-les, extingir-les.
Avui parlem d'erradicació de malalties infeccioses
i, primer de tot, saludar l'equip dels 7 Ciències, Òscar Janer.
Bona tarda.
Què tal, com estàs?
Com esteu?
Ernest Aventín.
Hola, què tal?
Que l'Ernest Aventín, pels que seguiu el programa dels 7 Ciències,
potser sabeu que li agraden les malalties infeccioses.
O té una mica de por en les malalties infeccioses?
Bé, la justa. Per mi és la justa. És la que toca.
Molt bé, o sigui, t'agrada el tema.
Sí, per evitar-les.
Molt bé.
Doncs, per parlar de malalties infeccioses en països llunyans o no tant,
tenim la sort de comptar amb un expert reconegut internacionalment,
investigador en malalties com el pian, la malària o la barola mico, l'EMPOX,
i diverses infeccions de transmissió sexual,
ha treballat tant a Catalunya com a l'Àsia i a l'Àfrica.
La seva feina, Papua Nova Guinea,
li va valdre un gran reconeixement dins de la comunitat científica global.
Però va ser durant la pandèmia de la Covid
que es va fer àmpliament conegut a casa nostra
per la seva tasca d'assessorament del govern català,
exercida amb esperit crític i compromís.
i dit de passada, i és la meva opinió,
una actitud que els polítics no sempre accepten ben bé,
després, si vols, en parlem d'això,
però, bueno, la meva opinió.
Entre molts altres reconeixements,
ha estat guardonat com a català de l'any
i ha rebut el premi de la Pau de la ONU a Espanya.
Curió al mitjà, és un honor tenir-te als 7 ciències.
Moltes gràcies per venir.
Moltes gràcies a vosaltres per rebre'n, per convidar-me.
Ho he dit bé, aquesta introducció? Alguna cosa que m'hagi...?
Crec que és acurada, sí.
Sóc metge infectòleg i porto molts anys fent recerca
amb malalties que afecten a les persones més vulnerables
o a aquelles infeccions que no tenen altres metges
que vulguin fer recerca.
Molt bé.
Com estàs?
Bé, estic prou bé.
Sí, segons el dia, però no, amb bons ànims
i amb ganes de treballar.
Estic en un moment bo.
Molt bé.
Està bé.
És un moment una mica estrany, diguem-ne.
Després d'aquests anys de pandèmia
que ja deixem enrere
i que ja venen una altra nova
unada internacional de preocupacions,
diguem-ne, ara les infeccions
sembla com que han passat una mica
un segon pla, potser?
Sí, però la nostra feina sempre
ha estat darrere de vestidors.
Com que prevenim desastres
perquè no ocorrin,
moltes vegades els nostres èxits
no són...
Ja no reconeguts,
sinó ni tan sols
visibilitzats.
evitar una...
Hi havia algú que deia
evitar una pandèmia
mai serà notícia
perquè no haureu corregut.
I això és el nostre èxit,
evitar que succegueixi.
Ja sap, exactament.
Ja va en contra
de la inèrcia dels mitjans
i del sistema polític
en què si no es visibilitza,
si no és monitorejable,
diguem-ne,
o visible,
que no es poden posar
metalletes, diguem-ne.
Això no...
És a dir,
la campanya d'incendi
en la que no hi ha hagut incendis
no té molt de mèrit.
A no ser que...
En cas extrem
en què tothom s'està cremant
i tu et salves, no?
Però vull dir...
No sé si m'estic amul·ligant massa,
però...
No, molt bé, molt bé.
És a dir,
si no sortirem per la tele
a dir
no hi ha hagut
epidèmia de coronavirus.
Perquè això no és notícia.
És a dir,
el que no succeeix
no és notícia.
Les morts que s'eviten
tampoc són notícia.
I, per tant,
és una mica com hem treballat
sempre amb l'agreujant
que, a més a més,
jo i el meu equip
treballem
en països pobres,
en poblacions pobres.
És a dir,
en aquells països
una persona habitualment
no se sent
preocupada
o angoixada
per una situació
que li passa
a una persona llunyana
i que, a més a més,
no coneix.
amb la qual li costa
d'empatitzar
i molt menys
si aquell
no sent
el risc
que aquella malaltia
arribi a casa seva
i afecti
els seus éssers estimats.
Per tant,
parlem d'intentar
evitar una situació
a més a més
en llocs llunyans
i que
és molt difícil
conscienciar
d'aquesta importància
als nostres
conciutadans
i a les persones
que conviven
amb nosaltres.
i ho fem
intentant donar
l'exemple
d'històries
concretes
o
aquest conte
que explicava
sobre la Laia
mira,
és que hi ha
persones que moren
i aquestes persones
tenen els mateixos
sentiments.
És una obvietat
que
les persones
amb les que jo
treballo
a Papua,
o Guinea
o a Mosàmbic
són persones humanes
i estimen
el seu fill.
és una cosa
molt òbvia
però
per nosaltres
moltes vegades
són negres
o són
persones
d'una altra raça
i pensem
que no tenen
els mateixos sentiments
o les mateixes
angoixes
que tenim
nosaltres
i
una mica
el que explicava
la teologia
de la lliberació
de
Casaldàliga
deia
per poder
actuar
contra una injustícia
primer has de conviure
amb les persones
que l'estan patint
és a dir
si no
si no coneixes
si no ets amic
d'aquell papuà
que s'ha mort
de la malària
com pots
sintonitzar
simpatitzar
amb el seu patiment
i fer
de la lluita
contra la malària
el teu propòsit vital.
Ens pots explicar?
O sigui
ara
tu has estat treballant
a Papua Nova Guinea
a altres llocs
de l'Àsia
imagino
a l'Àfrica
ens posa'ns un exemple
d'una
com ho viuen
una situació
d'infecció
que acaba
conduint a la mort
diguem-ne
com es viu
en una societat
en la que
estan molt més habituats
a conviure
amb aquestes situacions
que nosaltres?
Mira
el problema
de les infeccions
és que maten
a persones joves
és a dir
per fer així
un recompte
molt ràpid
cada any
moren 70 milions
de persones
que en 100 anys
són 7.000 milions
de persones
que és la població humana
de tot el món
i per tant
en 100 anys
ha renovat
la població del món
doncs d'aquests 70
hi ha 50 milions
que moren d'envelliment
hi ha 20
que moren d'infeccions
però
els 50
que moren d'envelliment
moren a edats molt altes
als 80 anys
en canvi
els 20
que moren d'infeccions
moren molt joves
de mitjana
15 anys
o 10 anys
aleshores
els anys
de vida perduts
és a dir
quants anys
estàs robant
d'aquestes persones
són molt més alts
amb infeccions
i quan mires
els anys de vida perduts
són els mateixos
en infeccions
que en malalties
de l'envelliment
el que significa
que
estàs justificat
fer aquest esforç
per intentar salvar
persones
de morir
d'una infecció
i
però la pregunta
i la pregunta
perdó
me'n vaig
per les branques
per posar
la cara
diguem-ne
com hem vist
la Laia
que ens hem imaginat
la Laia
amb aquesta història
que potser
la podries haver tingut tu
que has acabat estudiant
l'erradicació
de malalties
com és
la història
d'una família
en una societat
o en un poblat
o en un
en un enclavament
diguem-ne
on
un tant percent
alt de la població
mor d'una infecció
i
com estan habituats
a que passi això
i com això
com es pateix el dolor
és a dir
no estan habituats
igual que nosaltres
no ho estem
i per tant
el dolor
el pateixen igual
es preocupen
intenten buscar medicines
troben tots els problemes
de l'accés
al sistema sanitari
al medicament
quan les coses
empitjoren
s'entristeixen
es commouen
ploren
criden
no
com faríem
nosaltres
un dol
i després
aquí hi ha
si
si ells es resignen
o no es resignen
perquè
això és una mica
el fet
de la transició demogràfica
que abans
els pares tenien
quatre
set
vuit fills
perquè comptaven
que la meitat
moririen
i per tant
ells ja estaven
i aquí també
aquí fa 150 anys
fa 150 anys
es van descobrir
les vacunes
i els antibiòtics
abans
d'aquest temps
l'any 1900
abans del 1900
els nostres
avis
intentaven tenir
molts fills
perquè molts moririen
d'infeccions de petits
i aquesta realitat
que ha canviat molt
en el nostre territori
i ara ja
quasi tothom té dos fills
o un
o cap
doncs
continuen
continuen patint-la
en els països
on l'accés a l'antibiótic
i la vacunada
no és tan senzill
i això
i els
he pensat
en els
virus
o
ells també s'adapten
a un canvi
de
o sigui
o sigui
si abans tenien
molts nens
joves
per ser infectats
i per sobreviure
perquè suposo que els virus
també tenen
una idea
de colonització
i d'adaptabilitat
o sigui
hi ha un canvi
realment
en els virus
perquè també
canvia la manera
d'actuar
del seu hoste
del seu hoste
diguem
o alguna cosa així
o no
sí
l'adaptació
dels bacteris
i dels microbis
està demostrada
el que passa és que
és en uns períodes
temporals
molt més llargs
és a dir
ja parlaríem
de 10.000
20.000
i un milió
d'anys
i fins i tot
nosaltres
genèticament
estem seleccionats
en base
de milions
d'anys
un
dos milions
d'anys
que
tenim
certes defenses
que es diuen
les defenses
naturals
no específiques
contra
alguns patògens
en canvi
si surt
un patògen
nou
en el qual
l'espècie humana
no s'havia
enfrontat mai
perquè
és de nova creació
o bé
d'un animal
contra aquest
no tindríem
cap tipus de defensa
però sí
la seva adaptació
és fantàstica
és brutal
és a dir
surten
en el moment exacte
es transmeten
en el moment exacte
en el que
es donarà la circumstància
que pugui haver-hi
l'esdeveniment
de
transmissió
et podria posar
exemples
que a mi
em meravellen
perquè sembla
com si tinguessin
una intel·ligència
i no és
una intel·ligència
sinó que
és
que
per selecció
natural
el seu
mecanisme
biològic
de transmissió
s'ha adaptat
als nostres
costums
és assatge
error
en realitat
si tu tens
possibilitats
de sobreviure
i tens
ha sortit raro
diguem-ne
dintre de la
camada de virus
al final
aquell virus
tindrà més probabilitats
de
si encaixa bé
de tirar endavant
i de multiplicar-se
exacte
bé a ser això
sí, mira
l'exemple per mi
així més clar
és la filariacis
la filariacis
és un nemàtode
és un cuc
de tropical
ja comencem
i aleshores
cuc tropical
encantat
no
no
de tropical
tropical
tropical
aleshores
el seu vector
que el vector
és
quin insecte
el transmet
entre una persona
i l'altra
és un mosquit
que només surt
per les nits
doncs
aquest cuc
tropical
està dormint
durant tot el dia
i surt
el torrent sanguini
surt a la sang
de l'humà
només a la nit
perquè sap
que aleshores
és quan el mosquit
el podrà
xuclar
i passar-li
a una altra persona
és meravellós
és a dir
és
i
i
i com ho detecta
doncs segons
l'oxigen
és a dir
per què surt
per l'oxigenació
perquè durant la nit
els nostres nivells d'oxigen
baixen una miqueta
aleshores
diu
ah doncs
ara igual és de nit
i aquesta persona
estarà dormint
doncs jo
que està poc oxigenada
al sant
surto
és increïble
i una pregunta
sobre això
que deies
de com ho veiem
aquí o allà
al final també
aquesta qüestió
de l'empatia
perquè al final
és una qüestió
de l'empatia
entre el primer món
o la gent que es pensa
o que estem
el primer món
i la resta
en el fons
és molt complicada
jo ara vinc de l'Índia
i la sensació
aquesta de
no
no
però hi ha aquesta sensació
de
que bé que te'n vas a l'Índia
que bé que t'ho passaràs
que
no sé
el ioga
no sé
que arribes allà
i veus tot allò
que realment imagines
de la misèria
i de coses diferents
i llavors te et trobes
en que tu estàs
en un lloc
amb gent
amb unes malalties brutals
perquè al final
la gent està un pot
amb aquestes malalties
o les que siguin
i davant seu
tens persones
del primer món
parlant de
plats vegans
de problemes
del primer món
que no tenen res a veure
amb el que estan patint
aquesta gent allà
clar
llavors parlar d'empatia
sobre el que està passant
en aquestes illes
on sigui
des d'aquí
jo ho entenc
és a dir
és molt complicat
que la gent sigui conscient
excepte si aquestes malalties
tornen o arriben cap aquí
però fins i tot
des d'allí també
perquè és allí
on també hi ha la controvésia
és en el mateix lloc
on hi ha la controvésia
no només en lluny
suposo que apren dels llocs
en aquests espais
suposo que no és el mateix
l'Índia
pel sistema que tenen
també de funcionament
que també acaten
certs
un règim també de castes
i que la gent
vi d'una manera o l'altra
o Àfrica
o altres llocs
el sistema de funcionament
és diferent
no sé si
jo també he passat
temporades molt llargues
a l'Índia
a la Xina
fins i tot
a l'Àfrica
i el patiment humà
és molt semblant
a tot arreu
i la forma com un empatitza
o no
doncs
és diferent
jo crec que sí
això és
la definició
de compassió
és a dir
quan tu
connectes amb el patiment
de l'altre
i sents un impuls natural
que has d'actuar
per solucionar-ho
i aquí
entraria
la part més marxista
de dir
ho veig
sento molta pena
i reso per ells
o bé
ho veig
sento molta pena
i faig alguna cosa
per solucionar-ho
alguna cosa real
i això
crec que
sí
que algunes persones
com ho tenen
molt aguditzat
i
en el meu cas
és així
sempre
soc molt patidor
i
aquesta motivació natural
per alleujar
el patiment
dels altres
sempre
l'he sentida
i
crec que ha estat
el motor
de molta
de la feina
que he fet
jo em refereixo
a tot el fet
que tu deies
que des d'aquí
per exemple
des d'Europa
on som ara
és molt difícil
transmetre
que hi hagi
que entenem
a menys
que es traslladin
o que puguin
veure en primera persona
el que realment passa
aquests problemes
d'altres llocs
no són els nostres problemes
això és un clàssic
i no ens afectaran
i no ens afectaran
fins que
poden tornar alguna
no sé si la Barola
uns altres
poden tornar
perquè això torna
o el deixen de vacunar-se
o el que sigui
però tu
pensem una mica
en parlant d'empaties
i ara passarem
al tema
però
quan llegim
sobre la segona era mundial
o sigui
si podem estar llegint
en milers
de centenars
de milers de morts
milions
en un cert camp
de
sí, sí
en un cert camp
de concentració
en concret
però
estem parlant
d'uns números
que la nostra ment
ja no entén
pot assimilar
i en canvi
parles d'una història
concreta
i l'empatia
és molt més fàcil
de comunicar
quan estem parlant
d'una persona
en concreta
per això volia
que expliquessis
aquesta
una visió
o una història
o una història
o la situació
d'una família
en concret
per
empatitzar
per no
parlar de
deixar que els grans
números
ens
sí
tot bé
perquè
aquí els de
l'última fila
no estan
a veure
llavors parlem
d'erradicació
de malalties
hem parlat
d'una mica
i crec que ens hem centrat
en les malalties
infeccioses
les radicacions
què és l'erradicació
de les malalties
és a dir
amb les malalties
infeccioses
pots intentar
controlar-les
o erradicar-les
controlar
significa
disminuir
la incidència
erradicar
significa
deixar el comptador
a zero
amb un matís
que és
la eliminació
és quan deixes a zero
un país
o territori
i erradicació
és quan és
a tots els països
del món
a la vegada
aleshores
això
és com
ja és com
una fita
molt important
i al nivell
de trepitjar
la lluna
o al nivell
de fer la descoberta
de la penicil·lina
és a dir
és una fita històrica
per la humanitat
i només s'ha aconseguit
una vegada
tota la història
que va ser
amb la
varola
és a dir
el gèner
fa dos segles
va veure
que les treballadores
que munyien
les vaques
agafaven
la varola
de la vaca
i no s'infectaven
de la varola
humana
la varola humana
era una infecció
que feia
com moltes
nàfres
úlceres
vesícules
a la pell
molta gent
els deixava cicatriu
coneixereu persones
que tenen moltes cicatrius
per exemple
a la cara
perquè havien passat
la varola
i un 35%
dels vegades
morien
és a dir
una malaltia
molt mortal
que afectava molt
a tota Europa
i a cop i volta
gent descobreix
la vacuna
tots els països
del món
decideixen
que val la pena
fer alguna cosa
per solucionar-ho
a raó d'això
es creen
les grans institucions
per combatre
les infeccions
que era
l'Organització Mundial
de la Salut
es crea
l'any 1950
per llançar
la campanya mundial
d'erradicació
de la varola
es creen
els CDCs
que és el
Centre for Disease Control
i que és
l'homònim
de l'OMS
però
Atlanta
i llencen
aquesta campanya
que és tan exitosa
que en 20 i pico anys
aconsegueixen
declarar
l'erradicació
i significa
que no hi ha
més casos
i en principi
no hi ha risc
que n'hi hagi
en el futur
en principi
si s'ha erradicat
no hi hauria d'haver
el risc seria
que no estem segurs
si està
completament erradicada
en principi
sí que està erradicada
hi ha tots uns processos
de verificació
uns comitès tècnics
per fer la vigilància
que aquests processos
són correctes
la reintroducció
es podria donar
per exemple
de forma artificial
si es tragués
alguna de les soques
de laboratori
que han quedat
d'acord
saps
però
de forma natural
seria difícil
ara
que la natura
troba
les seves maneres
que hi hagi
noves epidèmies
també és cert
però
és molt inspirador
pensar
que s'ha aconseguit
una vegada
amb aquesta eina
i que es pot intentar
aconseguir
una segona
o una tercera
i
per què són
hi ha algunes malalties
que són més difícils
d'erradicar
que d'altres
sí
és a dir
hi ha uns criteris
d'erradicació
s'ha aconseguit
amb una
casualitat
que és una mica
com la penicil·lina
que es va trobar
per casualitat
no és casualitat
no
és a dir
perquè es pugui erradicar
és la ciència
d'erradicació
s'ha estudiat molt
el primer que has de tenir
és una eina
per poder-la erradicar
és a dir
si no tens una vacuna
o un tractament
que es pugui donar
de forma massiva
no és erradicable
el segon
és que no hi hagi
reservoris animals
perquè si ho extingueixes
ho extingueixes
de tots els humans
però l'animal
ho pots reintroduir
doncs tampoc
i el tercer
és el compromís
científic
i polític
és a dir
que els polítics diguin
arribarem fins al final
perquè
quan hi ha
80 milions de casos
tothom està
convençut
que val la pena
vacunar molta gent
però quan queden només
15 casos
i estan super aïllats
a la illa més remota
del món
arribar fins allà
és caríssim
i aleshores
el compromís
el compromís
ha de seguir viu
perquè si deixes
uns poquets casos
hi ha el risc
que torni a aparèixer
per fenòmens migratoris
etc.
hi ha algunes malalties
com la poliomielitis
que s'estan intentant
erradicar
a dia d'avui
la draconculiasis
o el pian
aquestes són les tres malalties
que s'intenten erradicar
sempre hi ha obstacles
al final del camí
alguns dels obstacles
és per exemple
si el bacteri
o el patogen
es torna resistent
que aleshores
t'has d'inventar
la forma
de combatre
aquestes resistències
o per exemple
si acaba trobant
un reservori
o un altre animal
la poliomielitis
només en queda
pràcticament
al Paquistan
i a l'Afganistan
i és per conflictes bèl·lics
és a dir
no és res científic
la draconculiasis
que és el cuc de Guinea
és un cuc
que l'has d'anar traient
és a dir
veus com surt
per la pell
de la cama
el passes
al voltant
d'un palet
i cada dia
fas tres voltes
al palet
perquè
anà traient
un centímetro
cada dia
és a dir
un cuc
de 20 centímetres
doncs
la draconculiasis
ara
pràcticament
s'ha erradicat
de tot arreu
però
ha infectat
uns gossos
i amb el pian
doncs
l'estem fent
nosaltres
uns gossos
que no se sap
quins són
perquè
es maten els gossos
i pom
home
a mi si em dius
que una malaltia
només queden tres gossos
no es pot dir
per a la ràdio
com ho fas
tu és molt fàcil
erradicar-ho
estem parlant
de tres gossos
bueno
a veure
no diguis res
no diguis res
ja m'acabo de fotre
jo sol al jardí
no no
a més
jo sóc com l'animalista
a mi no
a mi mata gossos
no m'hi torna
hi ha altres solucions
vale
aïllar-los
controlar-los
sí sí
no és cert
és cert
ha de fer alguna cosa
o algun tractament
per evitar que els gossos
siguin l'obstacle
l'obstacle
que impedeixin
que l'adre concluiasis
desapareixi
perquè
afecta
en nens
perquè un exemple
això que dius
de la polio
que no està erradicada
aquí per exemple
a casa nostra
ja els nens petits
no hi ha
abans
me'n recordo
la imatge
aquella dels anys 60
o si en quant
no sé què
era que donaven sucre
amb aquelles gotes
no era per la polio
això
sí
la polio
hi ha dues vacunes
l'oral i la punxada
és la marca
la barola
la barola
i la tuberculosi
són dues vacunes
que deixen marques
la barola
ja no s'administra
i per tant
ja no és d'aquesta marca
la tuberculosi
d'alguna comunitat autònoma
com el País Basc
que sí que la continuen donant
i la polio
la polio
si jo
no soc pediatra
però crec que està
el calendari vacunal
és a dir
que es continua donant
i aquella altra malaltia
que en principi
els que eren
nascuts
més en el 74
que es va deixar vacunar
i que era aparegut
és la barola
és la barola
és a dir
el xarampió
també va reparèixer
potser el xarampió
no el xarampió
sempre s'ha vacunat
és a dir
hi ha una que van deixar de vacunar
i els que ens han enganxat
al mig
eren dos vacunants
van posar només una
i ara deien que
havia aparegut
o està més extesa
és la barola
potser
la barola es va erradicar
i per tant
un cop està erradicat
pots deixar de fer
qualsevol intervenció
perquè no hi ha risc
que torni a introduir-se
després
la polio
s'ha eliminat
no n'hi ha a Espanya
però hi ha altres països
i hi hauria un risc
que torni a entrar
no sé exactament
en aquests moments
si s'està administrat
o no s'està administrat
i després
hi ha altres malalties
en què s'ha aconseguit
molt disminuir
els nivells
com el xarampió
el xarampió
la rubela
la parotiditis
que és la vacuna típica
de nens
però aquesta
per exemple
quan la deixis de posar
el que fas
és veus nous casos
als Estats Units
el que està passant
és que
hi ha tot el moviment
negacionista
d'antivacunació
i estan tenint
brots de xarampió
i aleshores
aquí també n'hi ha hagut
i no parlo de la coronavirus
sinó de casos
de pares
que no han volut vacunar
els nanos
que ells l'ha agafat
i que
sí, sí, sí
per suposat
aquí també passa
aquí també hi ha persones
que no els hi ha passat res
perquè estan vacunats
però els nanos
que no estan vacunats
clar
sí, això es diu
la immunitat de grup
és a dir
quan
quan hi ha moltes barreres
o molts tallafocs
que aturen la transmissió
que són les persones vacunades
és més difícil
que el foc es propagui
malgrat que hi hagi
unes poquetes persones
no vacunades
això
em recordo
durant la pandèmia
que també es va veure
una miqueta
pel que deies
de l'empatia
o cada lloc
com
cada país
com
com ho fa anar
en general
perquè recordo molt
a Anglaterra
el Brian
com es deia
Johnson?
Brian Johnson
com es deia
el president
el Johnson
ah, vale
el Johnson
el d'aquella
amb el que veia
el Prime Minister
sí, com es deia
que va dir
Boris Johnson
Boris Johnson
perdona, Brian
que diu
no, no
nosaltres tirem milles
i que hi hagi
per fer una immunitat
bueno, recordo
que es va plantejar
des d'aquesta perspectiva
que des d'aquí
que era molt control
del Covid
és que van tenir
l'europeu de futbol
i era al·lucinant
en quin planeta
estan jugant a futbol
hi havien estadis
plens de gent
però va ser una mica
això de la immunitat
de grup
la seva lògica
era com
ens immunitzem
i ja està
és a dir
hi ha diferents
estratègies de control
no n'hi ha una sola
i de vegades
com que n'hi ha
vàries
fins i tot es poden
polititzar
segons
si a tu t'interessa més
que es mantingui
tota la societat
i el comerç obert
o t'interessa més
salvar les vides
dels més vulnerables
però sí
la lògica
i algun país
nòrdic també
a Suècia
que volien assolir
la immunitat
de grup
significa que
quanta més gent
s'infecti
però perquè
aquesta teoria
sigui vàlida
significa que
després d'haver
passat una infecció
la immunitat
ha de ser
suficientment forta
perquè sigui
protectora
i aturir
la transmissió
a la següent persona
i en el moment
en què
el Bruce Johnson
permetia
fer això
no es tenia
aquest coneixement
aleshores
era com tirar-se
a la piscina
a la piscina buida
la comunitat
de Madrid
també
estàs parlant
de l'Ajuso?
estic parlant
de la meva amiga
però
Ayuso sí
són exemples
de persones
per exemple
que polititzen
la ciència
i tot
jo crec que polititzen
qualsevol cosa
i potser
personalitzen
la política
al final
tot és sobre ells
en aquest cas
són interessos polítics
i ja està
però jo conec
l'assessor principal
del Boris Johnson
que és un científic
brutal
i superintel·ligent
i ell
òbviament
no li recomanava
tot això
ell li recomanava
tot el contrari
i el pobre
li queia
la cara de vergonya
quan parlaves
amb ell
per tant
aquest programa
està doblat
amb intel·ligència artificial
perquè estigui en anglès
disponible
per tothom
és un home
crec que ho vam manifestar
que estàvem
no pateixi
després
ja hem parlat una miqueta
del paper
que tenen
els diners
diguem-ne
o sigui
l'accés
a els medicaments
l'accés
a les vacunes
quan
podria costar
per exemple
tu vas treballar
amb la malària
o sigui
en un país
fer una campanya
en un país
no sé
quin cos
podria tenir
és a dir
moltes
hi ha algunes eines
com et deia
per fer tant un control
com una erradicació
has de tenir les eines
les eines
moltes vegades
són pastilles
o són vacunes
i quasi totes
són medicaments genèrics
que tenen costos baixos
que totes
aquestes infeccions
es curen
amb una pastilla
amb oxicilina
que tu a la farmàcia
la compres
jo em vaig comprar
una capsa
de oxicilina
per un amic
d'elitis
val un euro
com a 19
és a dir
per un euro
et tractes
tota la infecció
o una vacuna
que també
val poquets cèntims
aleshores
l'altra gran
qüestió
i dificultat
és l'accés
al sistema
de salut
i l'infrafinançament
i en aquest sentit
hi ha un tema
que és molt d'actualitat
no sé
si
bueno
el trec igual
perquè
és
el Trump
no
ell
els Estats Units
un respecte
els Estats Units
havien desenvolupat
un
havien desenvolupat
una estratègia
en la qual
donaven suport
a campanyes sanitàries
a països pobres
en tres temes
principals
les tres malalties
que més maten
el món
que són
la tuberculosis
el VIH
i la malària
jo als meus estudiants
sempre els dic
maten un milió
un milió
i un milió
cadascuna
tots els anys
aleshores
aquests són
els
big three
són tres
molt importants
cadascuna
amb les seves raons
la malària
sobretot
és a l'oest
de l'Àfrica
el VIH
és al sud
de l'Àfrica
tot el que és
a Mosambic
Sud-Àfrica
Zimbabue
i la tuberculosis
és sobretot
a Índia
Pakistán
Bangladesh
però en qualsevol cas
el Trump
havia
posat
molts calés
per ajudar
a aturar
aquestes infeccions
el Trump
1.0
no, perdó
el Trump no
el Trump no havia fet això
els Estats Units
havien creat
un programa
que era
l'USAID
ajuda americana
ajuda dels Estats Units
perquè
gràcies a que ells
donaven a tots aquests
països pobres
ajudes en salut
que era
relativament
molt cost efectiu
és a dir
costava pocs diners
i tenia molts bons resultats
els països
els deixaven
que els Estats Units
fessin extracció
de materials
preciosos
o de qualsevol
element primari
que els interessés
als Estats Units
és a dir
feien com aquest intercanvi
aleshores ara
el Trump
el desastre
que ha fet
és aturar
tota aquesta ajuda
és a dir
ha aturat
el 90%
de projectes
d'ajuda exterior
dels Estats Units
ha fet fora
a 10.000
10.000
persones
que treballaven
als projectes
d'ajuda
i per tant
posen perill
de mort
a moltíssimes persones
que estaven rebent
aquests tractaments
en concret
hi havia 27 milions
de persones
a tot el món
hi ha 40 milions
de persones
infectades
per al VIH
27 milions
viuen
al sud
de l'Àfrica
i aquests 27 milions
rebien
el tractament
antirretroviral
a través del programa
d'ajuda
als Estats Units
doncs
els ha retirat
l'ajuda
a 27 milions
de persones
que ara estan
a risc de morir
a menys que
intervingui
la Xina
o qui sigui
s'estic llegint
que ha fet fora
10 mil
treballadors
i ha deixat
a 294
uau
és brutal
això dius
amb el VIH
amb la malària
és el mateix
sí sí
oseid
això ho ha fet
a oseid
que eren
els tres programes
principals
l'únic
que he escoltat
campana
és que potser
els xinos
comencen a repartir
medicaments
ja fa temps
que estan
expandint-se
i a millor
seria una manera
d'acabar
d'arribar
clar
però aquest
és un debat
geopolític
és a dir
el gran imperi
del moment
ha de tenir
una feina
d'ètica
una feina ètica
una superioritat
moral
si voleu
i el USA
feia aquesta feina
i es deixa
l'espai
el 8
l'ocupa
un altre
potser és que
la xina ja
ho tenia
guanyat
el que els interessava
agafar d'allí
potser els catalans
podríem
fer el big three
no se sap
per a final
per què arriba
o no
una cosa d'aquestes
no hi interessos
això
la malària
fa pensar
jo m'he regrat
fa temps
un altre investigador
que teus coneix
en Bassat
el Quique Bassat
que deia
que la malària
va ser el meu mentor
de tesis
o si va ser
el meu director
de tesis
el Quique Bassat
que deia
que són companys
de petits
deia això
que la malària
era una pandèmia
invisible
llavors en aquest cas
pot arribar
a convertir-se
ai
deia una pandèmia
invisible
pot convertir-se
en visible
donat aquest cas
d'abandonament
i per tant
la cosa pot estendre
encara més
haurien de donar-se
moltes circumstàncies
és a dir
abans
al Delta l'Ebre
a l'aeroport
hi havia malària
abans
parlo del 1920
no
després
què fas
controles els mosquits
tens tractaments
per la malària
i les condicions
climàtiques
no són òptimes
perquè el mosquit
creixi
i els deixa
transmetre la malària
al nostre territori
però continua
succeint
a l'Àfrica
aleshores
els programes
d'ajuda
ja sigui
d'Amèrica
o d'altres
també posen
algunes eines
per reduir
la mortalitat
de tots aquests
països
ara
hi ha
invents
tecnològics
que ens estan
apropant
també
al control
de la malària
hi ha una nova
vacuna
hi ha immunoterapia
els medicaments
són molt efectius
és a dir
s'ha avançat tant
i vés a saber
quant de retrocés
es pot fer
amb
amb aquests
girs de volant
tan
imprudents
una pregunta
tinc
sempre
quan
sento això
i penso
hi ha un cantó
filantròpic
i un cantó
diguem
d'interessos
o realment
és un joc
d'interessos
com tot
diguem
no dic perquè sigui
la medicina
de fet un joc
d'interessos
és qualsevol cosa
llavors és només
aprofitar els jocs
d'interessos
vull dir que
mai hi ha hagut
una ajuda
per el que dèiem
sobre l'empatia
generalment
mai hi ha una ajuda
filantròpica
sinó que hi ha
una ajuda interessada
i és amb el joc
de l'ajuda interessada
el que fa que
que gent se salvi
o que
una farmacèutica
es tria
USA era interès
no no
per això
exacte
aleshores penso
que suposo que això
també funciona així
en qualsevol cas
la qüestió és que
els que ho hagin de rebre
ho rebin
jugar perquè els que ho hagin de rebre
ho rebin
d'alguna manera
i a Europa
i això no
després
Europa
Europa
té un programa
dins de l'Horizon
que és
l'EDCTP
per partenariats
europeus
africans
molt específicament
per països
que havien estat
prèviment
colonitzats
no
els belges
tenen
molta recerca
posada
a República
Democràtica
al Congo
UK
a Ghana
per exemple
és a dir
sí que estan fent
alguna cosa
i després
la forma
d'explicar-ho
també
és que
les infeccions
no coneixen
les fronteres
aleshores
amb la Covid
ja va arribar
des d'un país
superllunyà
fins aquí
i
amb tota la
globalització
i la població
diversa
doncs
els reptes
de salut
que avui
estiguin
a l'Àfrica
o l'Àsia
doncs
poden arribar
i en aquest sentit
l'OMS
després de la Covid
el que va llançar
és un programa
que es deia
el disease X
la malaltia X
la malaltia X
que és
una malaltia
que pot sorgir
en qualsevol moment
habitualment
que és un salt
d'una malaltia
que ve de l'animal
a l'home
i per això
com parlàvem abans
és més mortífera
i amb capacitat
de transmissió
més ràpida
i els investigadors
el que fem
és intentar
fer
la recerca
de camp
el treball de camp
per veure
on surten
com surten
són perilloses
poden arribar
fins aquí
hi ha alguna eina
que podem posar
en marxa
per aturar-lo
hi ha antivirals
d'ampli espectre
que ens puguin facilitar
aturar-la
el proper cop
que arribi
o alguna vacuna
que es pugui desenvolupar
ràpidament
i jo
per exemple
ara fa dos mesos
vam estar
en una investigació
d'Isis Ex
a República Democràtica
del Congo
és el país
és el país més gran
de tota l'Àfrica
amb 100 milions de persones
amb uns boscos
tropicals gegantins
i aleshores
van morir
de cop i volta
150 persones
no sabíem per què
i havíem d'investigar
si és que havia sortit
un nou virus
o era circumstancial
al final
va ser una circumstància
s'havien ajuntat
que hi havia
grip i malària
a la vegada
però
és tan important
fer aquesta feina
de la disease ex
Jo tinc una pregunta
perquè de vegades
vèiem això
de la pandèmia
al final
la pandèmia
és una qüestió
de nombre
o de territoris
on arriba
perquè clar
pot haver-hi una pandèmia
en curs de lloc
mentre no arriba
a Occident
no hi ha pandèmia
i resulta que arriba
ah, doncs
ja vols dir
una pandèmia
com el coronavirus
per això et deia
la malària
si comptem el nombre
de persones
on arriba
una malaltia
tenint en compte
quanta gent viu a l'Àfrica
quanta gent viu a l'Índia
quanta gent viu a Àsia
segons on
però clar
mentre no arriba
a Occident
no existeix
no és una pandèmia
perquè per nombre
hauria de ser-ho
exactament
és a dir
si t'he dit
que les tres grans mortals
són BIA
tuberculosis
malària
i després mirem
quant d'esforç
nosaltres posem
sobretot en tuberculosis
malària
que no n'hi ha
o n'hi ha poca
doncs
és molt poquet
la sort que fem
un exemple
molt clar
avui està
en tot
molt d'infeccions
no sé si
ja us interessa
que sigui tan infecciós
ja parlem
de Catalunya
volia agafar
la que t'has deixat
per lligar-ho
amb com estem
en la situació
de Catalunya
de transmissió sexual
però
de seguida
hi ha una de transmissió sexual
que va sortir
a l'Àfrica
i va arribar fins aquí
que era
l'emepox
o la varola del mico
en la qual
nosaltres vam fer
moltíssima recerca
vam fer
la descripció
de la maltia
vam fer
la validació
de la vacuna
i que
no havíem
donat importància
la varola del mico
fins que
va afectar
els països europeus
és una infecció
que va sortir
l'any 2022
que portava
20 anys
circulant
per l'Àfrica
igual que la varola
causava
lesions a la pell
però era
un cosigermà
de la varola
i en aquest cas
es transmetia
per sexe
i vam utilitzar
la mateixa vacuna
o una vacuna
molt semblant
a la que ja s'havia
utilitzat
per la varola
és a dir
que ja teníem
això avançat
perfecte
se soluciona
el tema
aquí
i ens oblidem
però ara
continua
havent-hi
milers de casos
de varola
del mico
amb altres
subvariants
que són
diferents
a la que ens ha afectat
nosaltres
en concret
un altre cop
a República Democràtica
del Congo
i als països
colindans
Roanda
Burundi
etcètera
i no li estem
parant cap atenció
és a dir
no n'hi ha prou
amb que hagi arribat
una primera vegada
diem que hi ha un foc
encès allà
però fins que no ens arribi
aquí
una altra vegada
tampoc li para res
realment
la diferència
és abismal
entre
qualsevol lloc d'allà
una ciutat
del Congo
i aquí
o sigui
realment és
o sigui
el percentual
de malalties
i de tot
és que clar
a vegades és com
molt apocalíptic
a vegades s'explica
d'una manera
on allò
és l'apocalipsi
en canvi
aquí sembla
com si estigués
la mortalitat
que he dit al principi
és així
o sigui
els nens
ho he trobat
a internet
no sé si era
però corregeix-me
però és que
les probabilitats
d'arribar als 5 anys
en països
rics
és 14 vegades
més alta
que no és
és molt bèstia
és molt bèstia
clar
les piràmides demogràfiques
són inverses
allà
però clar
és que no està mai
però
em al·lucina
em al·lucina
o sigui
allà
jo porto
15 anys
visquent
fora
aquests països
i
quasi totes les persones
que ingressen
i que pateixen mal
dies molt greus
són persones
òbviament
també grans
però grans
n'hi ha poques
i tu vas pel carrer
o pels poblats
n'hi ha poques
de persones grans
les persones grans
es van adormint
a poc a poc
a casa seva
tranquil·lament
però
qui ingressen
són persones
joves
són infants
són nens
que els queda
molta vida
per davant
i que agafen
coses que aquí
no permetríem
hemorràgies
del part
una hemorràgia
del part
això ja està
no mata
persones
aquí
allà
sí
una infecció
neonatal
és acollonant
que el 2025
encara
això estigui
tan precari
no?
no sé
mai he mirat xifres
però
em sembla surrealista
però heu vist
alguna pel·li
d'aquestes
que una dona
està parint a casa
i aleshores
hi ha molta preocupació
perquè és que
està sangrant molt
sona alguna pel·li?
sí
de l'època
de fa 200 anys
però allà
sí que es mor
la gent
d'una hemorràgia
el càncer
per exemple
no tenen quimioteràpia
la diabetis
no tenen insulina
perquè la insulina
necessita una nevera
aleshores
si no tens electricitat
no tens nevera
no tens insulina
et mors de diabetis
aquí
es mor algú de diabetis
doncs
així en principi no
almenys que sigui
després de moltes complicacions
està
molt bé
és que ara
tenim aquí una
mira
triar la teva aventura
què vols tirar?
cap a les infeccions
a Catalunya
de transmissió sexual
o
ens centrem una mica
més
què podem fer
per
erradicar
o què podem fer
des d'aquí
per erradicar
les infeccions
tenim pocs minuts
així que tu tries
el que t'agradi més
no cal
vaja
no sé si cal triar
òbviament
el missatge
d'aquí
és que
aquí continuem
patint infeccions
les continua
aventi
mentre hi hagi
bacteris
i contacte
entre persones
en concret
hi ha
una forma
diferent
de relacionar-se
sexualment
i això
el que es veu
és que
com que hi ha
més promiscuitat
menys utilització
del condó
més
poblacions vulnerables
prostitució
que tenen
menys accés
al sistema de salut
menys accés
a les proves
diagnòstiques
doncs
això facilita
que hi hagi
repunts
d'infeccions
que pensàvem
que teníem
controlades
potser que la gent jove
se senti més segura
la gent jove
o no jove
les dues coses
és a dir
jo crec que
se senten més segurs
perquè
hi ha eines
contra el VIH
i aleshores
ja no agafen
la malaltia crònica
perquè tenen
tractaments crònics
o trenen
pastilles de preventives
però també hi ha
jo crec
també hi ha
un canvi sociològic
jo no soc sociòleg
però vaja
el que veig
a la consulta
és que
la gent accepta
molt millor
el que és el sexting
el lligar per internet
que és com
molt més comú
i això
vol dir que no
estàs amb una parella
durant un temps
i després amb un altre
sinó que és que
cada dia estàs amb
algú diferent
també el que hem sexe
l'utilització
de drogues recreatives
per tenir sexe
és a dir
també els canvis
socioculturals
afavoreixen
les infeccions
estan completament
relacionades
amb les interaccions
entre humans
i per tant
si canvia
canviar el framework
el marc sociocultural
canviar la transmissió
d'infeccions
i aquí
doncs hi ha molta feina
per fer
en estratègies
de control d'infeccions
per això
durant la Covid
algunes de les persones
que havíem treballat
a l'Àfrica
o a Papua
o a països
on hi havia
tantes infeccions
doncs
vam poder aportar
la nostra experiència
perquè
el control
de les infeccions
és una cosa
que és freqüent
allà
el qui queda
ha passat
o jo
o altra gent
i ara
hi ha una necessitat
de posar en marxa
de ser creatius
i de posar en marxa
algunes d'aquestes
estratègies
de control
d'infeccions
aquí
les que més et preocupen
són aquí
són les de transmissió sexual
o són
les que puguin venir
de l'Àfrica
o de l'Àsia
quines serien
les que
tu pensaries
que ens hem de centrar
i enfocar
no
és a dir
t'has de centrar
en totes
i totes tenen
problemàtiques greus
perquè quan més temps
circula una infecció
més resistent
es torna a tot
com les d'infecció
les de transmissió sexual
ja s'estan
tornant resistents
a molts antibiòtics
per tant
aquestes
s'han de veure
quines estratègies
noves treus
no continuïs fent el mateix
si veus
que una cosa no funciona
és a dir
fes una cosa diferent
per veure si
et funciona
i la segona cosa
després
totes les que puguin
venir de fora
perquè ja
aquí hem tingut
diverses falses alarmes
el Zika
o el Chikungunya
van ser falses alarmes
o altres infeccions virals
que venien de fora
etc.
canvi climàtic
ens donaria
per discutir
novament
de tot el que caldria
fer aquí
per la prevenció
d'infeccions
però
a la vegada
també
de ressaltar
que
sí
que el control
d'infeccions
és tan necessari
és tan necessari
en aquests altres països
i
la conscienciació
en la
solidaritat
en la
empatia
per l'ésser humà
en el sortir
de l'egoisme
de la individualitat
i una cosa
que sempre
des de la
com m'ha dit molt bé
l'Alexis
jo a mi
sempre
soc una mica
maniàtic
les transmissions
però bueno
les bàsiques
vull dir
la qüestió bàsica
o sigui
la grip
jo no vull agafar grip
no vull agafar
el típic
no passa res
només cal
una mica de control
personal
que la pandèmia
per mi va ser
un gran
moment
on tothom
va tenir consciència
que
no que monatros
traspasses
però sembla ser
que ara mateix
això
ja ningú li preocupa
ni al més mínim
i això sociològicament
em fa molta gràcia
Oriol molt breu
és fabulós
perquè
sí
una altra vegada
és sociocultural
és a dir
com la comunitat
entén
que
protegir-se un
és protegir els altres
etc
i com ho tenen
de clar
en altres països
i nosaltres menys
no ho entenc molt bé
vull dir que ara
la mascareta
es pot portar
si tens un agrim normal
per respecte dels altres
al metro
seria meravellós
és normal
quedar-te a casa
si tens una infecció respiratòria
això en altres països
és així
a Alemanya
et diuen
queda't a casa
no et deixen
o sigui
siga responsable
i queda't a casa
amb això
vols afegir alguna cosa més
abans d'acabar
amb aquest bloc?
no, no
està tot molt bé
t'has preparat
molts fulls
i no sé si
hem arribat a parlar
de tot
però
doncs
ara
amb això
acabem el primer bloc
del programa
i passem
amb el
ciència en femení
historiadores
escriptores
matgeses
matemàtiques
físiques
químiques
ciència en femení
gràcies Alexis
avui us portem
una d'aquelles històries
que sovint
queden amagades
però que mereixen
ser dites
ben fort i clar
parlem de la Sheila
Luchard
una de les científiques
que sense fer
gaire soroll
han deixat una
empremta gegantina
en el món
de la medicina
especialista
en microbiologia
i referent mundial
en l'estudi
de la sífilis
la Sheila
ha dedicat dècades
a entendre millor
aquesta malaltia
a diagnosticar-la
amb més precisió
i a lluitar
perquè ningú
quedi enrere
però sabeu què?
potser no n'heu sentit
a parlar gaire
i aquí és on volem
posar-hi llum
perquè la ciència
no només avança
a base de grans titulars
també ho fa
gràcies a dones
com ella
rigoroses
persistents
brillants
que sovint
han hagut de remar
a contracorrent
per fer-se un lloc
avui
als 7 Ciències
ens endinsem
en la seva trajectòria
amb ulls oberts
i ment desperta
perquè conèixer la seva feina
no només es reconeixer
el seu mèrit
sinó també
reivindicar
totes aquelles científiques
que fan que el món
sigui una mica millor
Oriol
què ens en pots dir
de la Sheila?
Ara que li contestes
però només volia
fer un comentari
que ens ha gravat
aquest àudio
des de la Capilla Sextina
està a Roma
ara mateix
no aquesta
per l'acústica
què ens pots dir
de la Sheila?
La Sheila Luchard
doncs mira
és brutal
jo és que
si hagués de definir-me
diria que soc
un treponematòleg
és a dir
superexpert
en el bacteri
del treponema
que és el que causa
la sífilis
i el pian
i és el que he dedicat
més temps
i la Sheila
precisament
era una de les 3 persones
com més sàvies
sobre aquest bacteri
els 3 es van formar
amb un professor
que només
volia descobrir
la vacuna del treponema
cadascú va crear
un laboratori
i ara són
els 3 referents
que s'han jubilat
fa 4 o 5 anys
i tenien com una
disputa entre ells
per veure
quines troballes
feien
eren com molt crítics
entre ells
és a dir
era una història
super divertida
i a mi
és qui em va
va ser la meva mentor
a qui em va
ensenyar
a escriure
en ciència
i em tornava
era tan rigorosa
que em tornava
tots els manuscrits
tots els articles
que jo escrivia
totalment de color vermell
dient-me
això s'ha de millorar
això s'ha de millorar
això s'ha de millorar
i ha estat
com molt
molt clau
i li tinc
com molta admiració
i a nivell global
quina petjada
ens ha deixat?
la Sheila
és una de les persones
que
o potser
podrà ser recordada
per haver fet
la major
gran part
de descobertes
que contribuiran
a la vacuna
contra
la sífilis
la sífilis
la segona malaltia
que causa
més morts
enneunats
del món
les mares
queden embarassades
el bacteri
passa
el nou nat
i el nou nat
mora
és a dir
és una gran
és una
un bacteri
de gran mortalitat
i la Sheila
Luchard
deixa el llegat
d'avançar
en la vacuna
contra aquesta malaltia
moltes gràcies
moltes gràcies
també a la Gemma
per haver-nos
gravat
aquest àudio
i ara
entrem a l'última secció
del programa
que segur que t'encanta
i que la porta
l'Ernest Aventín
aquí present
intel·ligència
no va dir
indiferència artificial
perquè
ens interessa
de fet
hola Oriol
què tal
hola com estàs
faré unes
petites preguntes
per saber una mica
més de tu
com vas descobrir
que t'agradava això
de
la
virologia
no sé què vas diria
jo diria
de salut global
salut global
o sigui
a la classe
de microbiologia
ja vaig descobrir
que m'encantaven
els mecanismes
moleculars
i biològics
de saber
els superpoders
que tenien els bacteris
però va ser
quan vaig trepitjar
un hospital
a la Índia
i vaig veure
el patiment
de l'ésorma
que vaig dir
que
em volia
dedicar
a trobar solucions
per malalties
infeccionses
que patien els pobres
Tens alguna anècdota
per explicar
quan no sabies
que triar
alguna cosa
jo m'has dit ara
com vas trepitjar
un hospital
però va ser
alguna cosa especial
una persona
que vas veure
que et va dir
alguna cosa
una revelació
una de les revelacions
que em van frapar més
tractava
un noi
amb una tuberculosis pulmonar
és a dir
una infecció
dels pulmons
que deixa
com moltes cavitats
i que depenia
de l'oxigen
però
estava en un poblat
superremot
i les bombones
s'havien de portar
cada dia
aleshores
durant la nit
se li va acabar
l'oxigen
i al matí següent
el malalt ja no hi era
aleshores
aquell dia vaig dir
uau
aquesta persona
s'ha mort
perquè no tenim oxigen
veritablement
que
canvia el món
perfecte
sap greu
per connectar
amb la següent pregunta
que és
creus que passa
alguna cosa
després de morir
després de la mort
uau
o sigui
abans
tenia superclar
que no
i
t'hauria dit
no hi ha res
no hi ha res
el que és racional
el que és científic
és que
que l'organisme
o sigui
deixar de va ategar
no hi ha electricitat
al cervell
ni al cor
no hi ha vida
però
però amb el temps
amb els anys
crec que
em torno
jo em torno
més espiritual
i ara mateix
et diria
que
no tenim prou
eines
científiques
com per
explorar
aquesta pregunta
Déu-n'hi-do
creus que tenim
lliure el vir
però
lliure el vir
és a dir
estem molt condicionats
per la genètica
i les circumstàncies
on vivim
però
aquest petit
espai
de lliure decisió
sobre el que volem fer
amb la nostra vida
i com volem
que aquesta vida
influeixi en els altres
és
miraculós
és meravellós
és a dir que
el petit espai
de lliure el vir
és meravellós
és molt petit
però molt important
exacte
molta gent ens diu que no
però una vegada
tens lliure el vir
només que sigui
mil·limètric
diguem-ne
i hi ha lliure el vir
exacte
és veritat
o hi ha o no n'hi ha
o n'hi ha
per últim
sempre fem la pregunta
de què és per tu un vermut
o sigui
de què es composa un vermut
com a aranyenc
no com a
vila-sarenc
no
per això
no com a vila-sarenc
no com a aranyenc
un vermut
què es composa
no dic la beguda només
sinó
tota la
o sigui
en termes materials
el vermut
a casa és com
el diumenge
és un complert
és tot
i jo no soc
menjar de res
perquè
soc com
bastant healthy
però
virus a la brasa
és a dir
hi ha de tot
en canvi
des del punt de vista
com més
espiritual
el vermut
succeeix
quan estic a Papua
és a dir
que desapareguin
els mòbils
i els rellotges
és a dir
que s'aturi el temps
i això és el vermut
és a dir
és el vermut
com a moment
de plaer
i de sentir
que t'estàs cuidant
és el més origen
super
vols fer una més
o no?
bé
jo sempre quedem
amb el vermut
però
si no
tornem enrere
ara sí
després del vermut
pel dinar
vull dir
evidentment
bé
i una cosa
que se m'ha quedat
és
evidentment
connectant
amb el de la mort
i l'espiritual
anava a preguntar
si ets una persona religiosa
però ja m'has contestat
de fet
al principi
són dues preguntes
vull dir
tu creus que
t'has tornat més religiosa
amb el pas del temps
et fas més gran
una mica això
més místic
o potser més
més espiritual
has dit
no?
sí
jo diria més espiritual
és a dir
apreciar més
la connexió
entre les persones
i potser
apreciar
apreciar
aquesta realitat
que
no és tan objectiva
sinó que és més subjectiva
ser
és a dir
em demanaves
per si soc religiós
jo diria que
no crec en
dogmes religiosos
però
sí que crec
una pau compartida
en la cura
de l'altre
crec que sí
i així
ara sí
arribem al final
del programa
moltes gràcies
al nostre convidat
d'avui
Oriol Mitjà
un
maresmenc
il·lustre
tot i que
ens ha deixat
anar-te a viure
una mica més enllà
també
donar l'equip
les gràcies
a l'equip
del 7 Ciències
l'Òscar Janer
l'Ernest Aventín
i el que no està aquí present
l'Ernest
el Xavi
el Xavi
el Xavi
el Xavi
el Xavi
ara estava pensant
la Gemma
que sí que s'ha tornat religiosa
i sobretot
donar les gràcies
al nostre tècnic de so
el Robert
i sobretot
donar-vos les gràcies
a vosaltres
per escoltar-nos
una setmana més
ens podeu trobar
a la web
de Vilassar Radio
a vilassarradio.cat
a les plataformes
de podcast
i a l'Instagram
i al Twitter
no, al Twitter
ja no
us esperem
a la propera edició
del 7 Ciències
a l'FM
i al podcast
moltes gràcies
això és el 7 Ciències
7 Ciències
el programa de Vilassar Radio
que t'explica la ciència
que t'afecta
de la manera
que t'interessa
segueix-nos a les xarxes
busca'ns per
7 Ciències Radio