Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber. El Volem Saber, com sempre diem, és aquell programa que cada setmana arriba per desenvolupar temes coneguts o per donar temes a conèixer.
Aquestes n'han pensat que valia la pena i que aquestes coses s'han de recolzar, i és que hi ha una molt bona iniciativa. Ja coneixem des de fa temps l'associació Mariona, ja no és la primera vegada que la Mariona López ens ve a parlar, però aquesta vegada ha hagut una mena d'acord entre la Mariona López i el...
representant de l'associació Mariona, i una altra persona que ara ens explicaran com va sorgir això, que aquesta persona és l'Eva Torres, ella és fotògrafa de professió, i per tant m'imagino que quan veu que hi ha alguna cosa interessant, doncs allà va. No sé si ha estat així, benvinguda seva, benvinguda Mariona. Benvinguts. Hola, bon dia. Hola, bon dia.
Doncs, penseu que és un fet, el que m'heu fet arribar, que vaig creure que valia molt, molt la pena. I és que estem a dates d'aquelles que tothom és bo...
Aquelles que tothom té una... Sembla que el cor s'aliança ampli, no? Vull dir, que es faci més gran. Tothom vol fer una bona obra. I la bona obra és la que heu triat de fer vosaltres. L'Associació Mariona porta un projecte ara, que és arribar als més petits de les plantes d'oncologia de l'Hospital de la Vall d'Ebron, portar-los a l'alegria, no? Portar-los a aquelles joïnes
que segurament els farà fer una somrialla molt gran i que els farà feliços. Ha estat així o no? Ha estat així. Conjuntament amb l'Eva. Aviam, com va sorgir la idea de fer aquesta campanya?
Doncs mira, la iniciativa sorgeix de... Bé, a l'època de Nadals, com deies, a l'estudi venen moltes famílies, és una època en què tothom es vol fer sessions familiars, sessions de Nadal, i vaig pensar, ostres, per què no aprofitar aquest moment en què jo puc arribar a més gent per fer una petita recollida
En el seu dia vaig pensar de llibres, perquè van relacionar una mica amb la temàtica que jo estic fent a l'estudi. I vaig pensar, ostres, i després què faig amb tants llibres? On els porto? I llavors, com jo havia col·laborat amb la Mariona, la vaig trucar i li vaig dir, escolta, mira, vull fer això, què et sembla? Com ho podem gestionar? Vols col·laborar? I em va dir que sí a tot, òbviament.
I va ser quan em va explicar que amb el Vall d'Hebron feia poc que havien fet una biblioteca. I em va dir, home, diu, ostres, llibres ara potser no, diu, però joguines seria ideal. I, clar, just venen l'època de Nadals, Reis, no?, i és una època...
ja és dura de per si, passarà a l'hospital, no? Doncs, què menys que poder posar aquest petit gra de sorra, no? Correcte amb els nens. I, bueno, una mica això, no? Aquestes coses que tu dius arriben a èpoques de Nadal, com hem començat abans, dient també Reis...
I a vegades en majestats no donen l'abast, no poden arribar-hi a tot arreu, o arriben perquè, clar, són molts nens, són moltes les joguines que s'han de repartir, i a lo millor no arriben tantes. Doncs les col·laboracions com les vostres fan que aquests nens rebin més regals.
Mariona, com estàs després d'aquesta iniciativa? Com estàs vivint? Aquesta iniciativa, quan em va arribar aquest missatge i a trucada de l'Eva, és un missatge alegrant, tant per ajudar com a fotògrafa, a donar-li visualització i arribar a moltes més famílies per part de la seva fotògrafa,
com per part nostra, no?, és un vincle i una unió molt forta i és una col·laboració, doncs, que és extraordinàriament bonica, no?, i, bueno, realment aquesta col·laboració, quan em va arribar, doncs, em vaig alegrar molt i és una... és un missatge, no?,
com que aquells nens que realment estan passant, com deia la Eva, estan passant per un tràngol molt dificultós, aquells nens que a dia d'avui estan ingressats a Onco i a Metologia de la Vall d'Hebron amb aquests tractaments tan forts com que ells no poden sortir d'allà, aquests nens, al no poder sortir, aquests nens volen rebre
un missatge i un regal per Nadal que tal quan arribes tu se'ls obren els ulls i fan un somriure que amb això et marca de per vida i sent jo que he passat dos leusèmies quan jo vaig rebre regals per Nadal i regals per Reis ostres, no pensaves
el més enllà del que et tenien que posar, si et tenien que medicar i tot això. No, no, pensaves, ostres, obro aquest regal, què serà? I tot això dona una alegria i una esperança al nen o a la nena i a la família, sobretot.
Això és el que jo t'anava a preguntar. Tu ho has viscut de primera mà. Correcte. Tu ho has viscut de primera mà i m'imagino que recordes aquests moments. Correcte. La il·lusió que deu fer per un nen que està ingressat i que segurament li faria molta il·lusió poder anar a veure una cabalgada o poder anar al carrer o poder anar a sortir i que no ho pot fer.
I que l'únic al·licient que té és això, les visites dels amics, familiars i, sobretot, els regals aquests dies. Correcte. Per mi és el missatge aquest d'esperança i alegria i de passar uns dies motivadors.
I m'imagino que l'Eva, com a fotògrafa, recollia aquesta instantània, deu de ser un acte d'aquells que no oblideràs mai, no? Quan comences a fer aquelles fotos, veu el que deia la Mariona, les cares, els gestos, no?
De fet, no sé si ho tenim tan plantejat així. El dia 29, serà el dia que anem a fer l'entrega de les joguines, el que passa és que diria que no les anem a entregar directament als nens. Això ho sabrà millor la Mariona, sinó que ho entreguem al centre perquè ells puguin fer després la...
La donació. Sí, més... Més oficial? Sí, a través de... Sempre tot va oficialitzat a través de la persona que ho porta, llavors ells agafen i amb la infermera oficial de dintre, doncs ells agafen i comencen a repartir. Però nosaltres directament li passem a la persona que porta tot el tema, que és la Marta Gascon.
I no és possible, quan es fa xiquetat, estar presents en segon terme, jo no dic que sigueu vosaltres, però com a persones que heu mogut aquesta campanya de dir ens quedem aquí en segon terme i ens agradaria fer alguna foto, alguna instantània, sempre amb permís, evidentment, de la família, perquè sabeu que les fotos a nens estan completament protegides, no?,
Però vull dir, potser sí que a l'hospital també, si fa algun reportatge o fa... No ho sabeu. A mi m'encantaria regalar-los a les famílies, com a fotògrafa m'encantaria regalar-los aquest instant, aquesta instantània, no? Correcte. Sobretot a nivell privat i després ja si...
El que passa és que hi ha nens que, com que estan amb tractaments molt forts, només a dia d'avui deixen entrar el que és el pare i la mare. No, però Mariona, no es tracta de tots els nens, sinó que els metges o el centre...
cregui convenient de dir, doncs mira, aquests nens sí, podeu fer dos o tres nens, i no sé, en representació de tots, una coseta d'aquesta, fer un book de fotos, fer un book de fotos, alguna cosa, una història solidària. La veritat és que és molt bona idea, i això, i avui en dia...
Jo crec que la fotografia està perdent una miqueta, l'emús està perdent, amb tot el tema de la intel·ligència artificial, està perdent el moment i està perdent la màgia de capturar l'instant.
I la veritat és que jo és que m'emociono i tot perquè realment no sé si seré capaç del tot contenir l'emoció. Sort que estic darrere de les càmeres i em quedo com més...
Més aïllada, no? En segon terme, sí, em sento més còmode, també. Però sí, sí, és tot el que puguem fer, perquè ja és una situació molt difícil pels nens, no? Els Nadals sembla que tot ho agreuja, no? O ho magnifica d'alguna manera. Llavors, bueno...
Tot el que puguem fer i tot el que ens demani, nosaltres estem a les seves mans. O sigui, que el que ens demanin, nosaltres encantades. Sembla el que dèiem a l'inici, que per Nadal tothom està com més tou o més disposat a fer coses que la resta de l'any no sé per quin motiu no faríem.
Vull dir, no ho sé, que feliç seríem, no? I que bonic seria tot que la resta de l'any la gent es comportés com les èpoques de Nadal.
Correcte, aquest missatge que dones per mi és tota realitat, que a vegades ens recordem quan són moments com Nadals i Reis i festes així tipus les festes, que altres mesos ens en recordem menys, però nosaltres com a associació durant tot l'any anem fent, a part d'això, anem fent altres coses que als nens també els motiva.
Feu campanya, sí senyora. Aviam, la gent que ens estigui escoltant dirà, i com es poden fer arribar aquests regals? Perquè estem parlant de quina franja d'edat. Quan parlem de joguines, han de ser joguines noves.
Vull dir, que no és allò que tinc un joc per casa, que no sé què fer, porto aquest joc. No. Joguines que els nens puguin estrenar. I que no cal a vegades gastar-se un dineral amb joguines. A vegades una simple joguina, un puzzle, un peluig, qualsevol cosa els hi omple d'alegria. Quina franja d'edat quan parlem de nens i nenes? I després que tinguin en compte que...
poden ser joguines que siguin pels dos sexes. Que avui en dia, també us l'he de dir, totes les joguines serveixen per tot. Exacte. Sí, sobretot ens demanen des de l'hospital, ens demanen que siguin de 0 a 16 anys, és a dir, que malauradament tenim nens de totes les edats, o sigui, des de nadons fins a adolescents, que siguin educatives, sobretot que no siguin bèl·liques,
que siguin pistoles exacte, sí que ja sabem que a molts els agrada però bueno, per poder ser una miqueta més per poder fer una miqueta d'educació en general i que siguin unisecs en el sentit aquest, que potser una certa nina de marca no li agradarà a tothom i
I ja està. Jo crec que és fàcil. És fàcil si penses en què poden ser els teus fills. És molt fàcil. De fet, a mi m'han fet arribar des de diferents passos, no només des de Mataró, sinó que m'han fet arribar via correu, m'han fet arribar capses, que he al·lucinat, perquè em van avisar, escolta, t'arribarà un paquet, i em va arribar un paquet amb una joguina,
I dic, ei, que ja m'ha arribat, moltes gràcies. Li vaig enviar la foto i em diu, no, no, però que aquí falten coses. I em va arribar un segon paquet ple de joguines que vaig dir, ostres, d'una sola persona. I realment és això, va agafar varietat de 0 a 16 anys, perquè hi hagués alguna cosa
Una mica per tothom. Per tothom, exacte. I, aviam, fins... Primer de tot, on es poden enviar les joguines? On es poden deixar perquè us les facin arribar? Perquè potser hi ha algunes botigues o alguns espais on la gent es pot donar i vosaltres després les recolliu. No ho sé, jo ho desconec. Com es fa per entregar les joguines? Justament, l'Eva, com que té la seva seu a Mataró, ella em va dir, mira, podem fer dues coses. Una pot ser a la seu meva, d'acord?
i la segona pot ser a la xorreria de Vilassar a dalt, que aquest diumenge ens posaran una carpa, que estarem jo i la Eva allà, i són dos puestos on la gent ens pot deixar la joguina, o bé a la seu de la Eva, o aquest diumenge, dia 14, a la xorreria de Vilassar a dalt a la rotonda, us estarem esperant allà, però ara us especifico una mica més la Eva.
Jo us volia preguntar, perquè a part de la xorreria de Vilassa de Dalt i el local de la Eva Mataró, és a dir, on està per la gent que us sàpiga, a Vilassa de Mar no hi ha cap local? En principi no. Ni cap botiga que es pugui... No, però fem un cridament, ara mateix, que si algú ens dona aquesta possibilitat de tenir una seu més on les puguin deixar a les joguines. Aprofitem i fem aquesta crida. Em sembla perfecte.
Si algun comerç de Vilassada Mar ens vol ajudar a ser seu de recollida de joguines, doncs que es posi en contacte amb mi o amb la Mariona. Correcte. I llavors anava a dir-vos, des d'ara mateix i fins a quin dia, perquè vosaltres els entregueu el 29. Correcte.
Però, clar, el 29 mateix no està la gent. Vull dir, heu de tallar un dia, com a mínim un dia o dos, per fer el recompte. Fins quin dia? Nosaltres, jo físicament estaré a l'estudi fins al dia 20, tot i que si m'escriuen puc aparèixer en qualsevol moment, ens podem posar d'acord. Jo estaré treballant fins al dissabte, dia 20. Comptant que avui és divendres? Mhm.
doncs dissabte de l'altra setmana, o sigui, aquest dissabte és 13 i també estaré, tota la setmana estaré, o sigui, jo estic més o menys de 10 a 5 estic a l'estudi i això dissabtes als matins, aquest diumenge a la xorreria i la setmana que ve, doncs pràcticament tota la setmana fins dissabte al matí, dia 20 i si no, doncs això també ens ho poden fer arribar via correus.
O si no, en un moment donat, jo estic a casa meva, que si en algun moment donat algú m'ha deixat alguna cosa a casa, però és més avient que ho fem entre l'Eva a la seva seu i aquest diumenge a la xorreria, però que és el que diu l'Eva, si tenim algun punt de vilassar de mar que alguna botiga ens vulgui fer un punt de pollo, doncs benvingut serà. Perfecte.
Doncs bé, si esteu escoltant-nos, botiguers de Vilassa de Mar o algú que tingui un espai àmpli casa seva, per exemple, que tingui un local gran i que digui, doncs mira, jo tinc uns baixos i tinc un espai interior que ja podria fer que piqui les joguines, doncs que es posi en contacte amb Vilassa Ràdio.
I nosaltres us donarem els telèfonos de la Mariona i de la Eva, us podem facilitar els telèfonos per l'embussar. Us sembla bé? Sí, correcte, ens sembla genial. Doncs vinga, truquem a la ràdio, demanem els telèfonos de la Eva o de la Mariona i llavors facilitem aquest contacte perquè puguin deixar les joguines.
Com ho va rebre l'hospital quan vau donar la notícia? Què us van dir? Bé, la notícia, ells primerament estan agraïts de com més col·laboracions millor, perquè ja que a l'hospital té mancances amb tots aquests temes, doncs quan tu...
La persona que ho porta, que és la Marta Gascon, que és amiga i coneguda meva, d'allà de l'hospital, quan jo li vaig transmetre a través de correu electrònic, però per trucada, em va dir, Mariona, el que necessitis, i els nens encantats de rebre una joguina,
especial per aquests dies i és el que dic jo quan un nen rep una joguina aquell dia se li il·luminen els ulls i fa un somriure de, ostres aquestes persones se n'han recordat de mi en aquest dia tan especial i la veritat és que l'hospital en cap moment no va dir res sinó al contrari, estan encantats que nosaltres els portem totes aquestes joguines aquest dia 29
Quin contacte teniu amb l'hospital perquè hagi sorgit aquesta idea? M'imagino que per poder arribar a això has de tenir coneixements de les persones a l'hospital. Segurament, Mariona, tu tenies aquests contactes. Correcte.
Jo tinc el contacte a la persona que ho porta, que és la Marta Gascon de la Vall d'Hebron, i jo, com que faig tot tipus de col·laboracions amb ella, l'any passat, per exemple, com que no teníem l'Olaeva, l'any passat vam fer un tornet solidari amb una recaudació de cap nen sense joguina amb l'Ajuntament de Mataró i els polis de Mataró,
que es va fer un torneig amb altres policies d'aquí del Maresme, que ells també van fer una recaudació a joguines, doncs també l'any passat ho van fer amb ells i ells encantats que nosaltres els hi portem això.
Perfecte, molt bé. Doncs escolta'm, solidaris total, serà una setmana de solidaritat a Patam, perquè hi ha la Marató també, penso, la mateixa setmana, no? Sí. Setmana de Marató, vosaltres recollint joguines per la Vall d'Hebron, m'imagino que altres associacions també tindran moguda, també.
Perquè és el que diem, arriben les festes, la gent és solidària. Mariona, la propera moguda, el proper projecte, què serà? En principi, tal com t'he comentat, a part de fer el tema de la recaudació amb l'Eva, que estic superagraïda i emocionada pel que...
m'has donat i gràcies a haver-te conegut en aquesta vida estic molt agraïda per tot doncs a part d'ella fem aquest any també un altre cop el segon torneig solidari de Cap Nens Sense Joguina amb l'Ajuntament de Mataró conjuntament amb la policia local de Mataró tornem aquest any a fer Cap Nens Sense Joguina i això serà quan? el dia 23 de desembre
23 de desembre sí, espera un segon aviam que la Mariona ens està buscant ara les dades i la informació perquè de memòria tantes coses al cap és el segon torneig de futbol solidari de la policia local de Mataró cap infant sense joguina el dia 23 de desembre que es fa al camp municipal del camí del mig carrer de la Marató 91 dimarts 23 de desembre de 9 a 2
De 9 a 2 el dimarts, eh? Correcte. El dimarts no, el 23. El dimarts 23, sí. Correcte, de 9 a 2. A part també, amb la Eva, hem dit que el diumenge 14, aquest diumenge, estarem jo i ella a la xorreria al costat amb una carpa, recollint també joguines per portar-los als nens el dia 29. Correcte.
Horari que està recollida serà solament el dematí, m'imagino. De 9 a 2. De 9 a 2. Sí. El diumenge estarem de 9 a 2. Estarem amb dos torns, eh, Mariona? Correcte. La matinera serà la Mariona, que estarà de 9 a 11, més o menys, i després jo faré la... La resta. La resta, sí. A via meva, jo m'imagino que fets com aquest és la primera vegada que et trobes o ja t'havies trobat? Mhm.
Així en especial fer una recollida, així no, però sí que és veritat que a través de viatges i tal sí que he col·laborat amb altres ONGs. Vaig estar al Brasil amb una ONG, vaig estar fent també una col·laboració, fent fotografies i ajudant també a la ONG a fer-se i a donar-se visibilitat.
I, bé, és el que dius, no? No cal esperar a Nadal a ser solidari, però sí que és veritat que és com més fàcil, no? Bé, intentem durant tot l'any recordar-nos de... Bé, doncs això, no només dels nens que estan malalts, sinó dels que també a vegades passen penúries, no? Bé, nosaltres també a través de l'AFA, de l'escola de la meva filla, també fem de 30 en tant alguna recollida...
No cal que sigui tan gran i tan sonat, sinó que ajudar el prójimo, els més propers, a vegades és més fàcil i no cal que sigui tan visible, sinó que ho fem al dia a dia i a vegades no ens en donem compte. La gent és solidària? Penseu que la gent és solidària?
Jo diria que sí. Jo ho tinc molt clar que sí. És generosa. Bé, només cal veure les xifres que s'arriben a recaptar amb les maratons, aquestes que fan des de TV3, cada any. Vull dir, sigui l'enfermetat que sigui, sigui el que ocupi, com pugen les xifres, vull dir, que solidaris ho som. Correcte.
I possiblement és això. Estem en unes èpoques que la gent és encara més solidària. Jo crec que a vegades no sabem com ser-ho. Quan algú organitza alguna cosa, com que la gent ajuda. A vegades no saps com ho faries al dia a dia, però no saps on portar-ho, no saps com fer-ho. Si tu no l'han fet, no?
Exacte, si t'ho posen fàcil, és a vegades això, ja que vaig a fer la sessió de fotos, quan vagi a recollir les postals, vinc i porto la joguina. És com deixar-ho tot molt fet i molt fàcil. Correcte. A vegades això. I amb el que deies abans...
Jo sí que crec que som molt solidaris, però els que ho som, ho som molt. Compensem pels que potser no ho són. Perquè m'he trobat amb casos de gent que porta joguines, o sigui, òbviament, el que en porta una o dues, i els que en porten 10 o 15. De dir, ostres, potser no cal. No? O sigui...
Correcte, a vegades ni poc ni massa, no? O sigui, repartit entre tothom. Sí, sí, però els que ho són, la veritat és que compensa moltíssim. I jo penso també que depèn de la butxaca de les persones. Hi ha persones que potser voldrien fer molt més el que fan
I no poden fer-ho, però és el que diem, un granet de sorra fa una muntanya. De granet a granet s'omple una platja. Vull dir que benvingut tot el que arribi. Per totes les butxaques, vull dir que avui en dia tenim una gran selecció de joguines per escollir i totes són molt benvingudes.
Que de vegades hi ha qualsevol joguineta tonta d'aquestes, barateta, que veus que posen uns ulls i penses, imagina't tu, m'he gastat res i mira que feliç que està amb aquesta joguina que no té cap valor. I potser li fas la gran joguina a vegades i es queden allà que els fa il·lusió, però que els pot fer la mateixa il·lusió que una joguina més simple, eh?
Imagina't les hores que han d'estar a les habitacions, esperant entre tantes hores d'espera, poder tenir un pudle, poder tenir qualsevol activitat extra i nova. Correcte. Manualitats, a vegades també. Se'ls fa el dia diferent.
manualitats van molt bé també perquè ells deixin de pensar en altres coses i puguin ocupar un conte, un llibre. Quan diem joguines pot ser també un conte, pot ser un llibre. També dona perquè els nens abans comencin a llegir abans aprenen i també si ens donen un llibre perquè els hi puguem donar endavant.
Doncs noies, ens quedem sense temps per més entrevista. Només comentar que recordeu-vos que aquest diumenge 14 a la xorreria tenim la recollida de joguines al dematí, però és que a part us hem de donar un missatge. Hi ha la Crisma Social Room.
aquest diumenge Vilassada o sigui que tothom que s'hi vulgui apuntar només que parlin per Instagram amb Cronosport Club per Instagram que són els que organitzen o amb mi però sisplau fem aquestes Christmas Social Room diumenge i després baixeu tots a la xorreria a esmorzar a donar l'aportació a joguines i fem un diumenge aquest 14 fem un diumenge com cal
Molt bé, doncs escolta'm, una bona crida. Alguna cosa a afegir, Eva? No, que moltes gràcies per avançar i moltes gràcies a les famílies que ja han col·laborat i gràcies a la Mariona, que ja és la segona vegada que col·laborem i per moltes més.
Doncs, a veure, aquesta és l'entrevista d'aquesta setmana, que hem cregut que valia molt la pena parlar aquí, el volem saber, d'aquesta recollida solidària que es fa de joguines per l'Hospital de la Vall d'Hebron, per la planta d'oncologia. Si voleu col·laborar, si esteu escoltant des de casa i voleu portar joguines, atenció perquè els podeu deixar a Mataró, a quina adreça?
Que no ho han dit? Sí, l'estudi està al carrer Tosicodina, 45, local 8, que és darrere dels jutjats de Mataró. Repetim el nom del carrer. Sí, i tant. És el carrer Germans Tosicodina, 45, local... Tosicodina. Sí.
Molt bé, doncs escolta'm, si alguna persona no ha pogut prendre nota, que ens ho demani, que nosaltres facilitarem els telèfonos de la Eva o de la Mariona i que tenen fins al dia 20 de temps per portar joguines. Que passat el dia 20 voleu portar alguna joguina més, truqueu-nos i us donarem els telèfonos. I tant, les anem a buscar si cal.
Doncs gràcies, Eva Torres, Mariona López. Gràcies. Associació Mariona, com sempre, fent bons projectes i bons actes. I la fotògrafa, l'Eva, també. Moltíssimes gràcies per tot. I a vostès que ens estan escoltant, els citem novament la propera setmana amb una nova edició del Volem Saber. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Us esperem la propera edició.