Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber. Una altra setmana amb un altre dels temes que creiem que són força interessants.
A vegades parlem molt del temps, de la natura, de si fa bon dia, si fa mal dia, si plou, no plou... En fi, parlem del medi ambient, però no sé si el cuidem com l'hauríem de cuidar i no sé si som molt conscients de com està la cosa.
Avui m'ha semblat oportú parlar d'aquest tema i fer-ho amb en Joan Manuel Riera, que és el viòleg i director del Centre de Natura del Corredor, de l'Escola de Natura del Corredor. No sé si m'he equivocat o no. Bon dia, Joan Manuel. Bon dia i bona hora a l'Escola de Natura del Corredor. Ben dit, no? Ben dit.
A partir d'aquí voldria parlar una mica de si som conscients de com està el medi natural, si el cuidem, no el cuidem, si en fem prou o deixa molt que desitjar la nostra aportació.
La població, diguéssim, ha adquirit i té una percepció abstracta que això és molt important, no?, i que, a més a més, hi ha hagut una aproximació intensa de la gent al medi natural i la preocupació per les qüestions ambientals en general, d'acord? Però, però, falta un bagatge molt important de coneixement, de cultura bàsica, un, de com funciona el medi ambient en general, i dos,
de com funciona el medi natural. Hem perdut una mica la cultura rural i la cultura de contacte amb el medi i ara hi ha com un retorn, diguéssim. I sovint la població percep el medi natural com un escenari d'activitats del seu lleure o d'altres activitats. I no sempre amb el bagatge adequat per entomar-lo.
Un bagatge que m'imagino que també s'educa, que comença des de casa, també. Vull dir que de saber una mica com hem de fer les coses i fer-les bé, dintre del que podem, dintre del possible. És així o no? És així. Una part d'aquest aprenentatge, diguéssim, és per absorció, per vivència de les persones amb la seva família, amb el seu entorn, i aquest hem perdut bastant, en el sentit que...
ja no hi ha transmissió de generacions pràcticament, no? Però, per contra, ha crescut l'interès per aprendre, per conèixer i per la preocupació, no? I la gent realment està adquirint coneixement a partir del llegir, de veure, d'anar a aprendre, de sortir, d'acord? Però encara ens queda bastant, perquè hem perdut una mica la carrerilla, hem perdut l'empenta que hi havia quan la gent tenia més contacte amb el medi i ara hem de tornar a agafar aquesta embatida.
Això vol dir que la gent de ciutat ho porta més malament que la gent, diguéssim, del medi rural? De ben segur, o sigui, de com funciona el bosc, el coneixement dels animals, la vulnerabilitat nostra respecte al medi i la vulnerabilitat del medi respecte a la nostra activitat, tot això una mica s'ha de reaprendre, d'acord?
I com que els últims anys, sobretot des de la pandèmia, hi ha hagut una incidència molt alta de gent que ha descobert que es passa bé voltant pel bosc, és maco, diguéssim, i alhora hi ha una gran quanta de gent que fica esports, corre, bicicleta, etcètera, anar a passejar el gos, molta gent ara... Tot això és molt interessant, però no estem d'impactes, i sovint no som massa conscients d'aquests impactes.
Mira, jo volia anar aquí. Ara hem descobert la muntanya. Sembla que fins ara no hi havia muntanyes. Ara tothom fa el que tu dius, bicicleta, trekking, escalada, senderisme... Sobretot senderisme, escolta, amb la gent que es calça allà a les botes, amb la motxilla... I ara anem cap a la muntanya...
Llavors arribes a la muntanya i et trobes les pells de taronja, de mandarina, de plàtan, perquè se suposa que això es descomposa. Aviam, quants anys triga a descomposar-se una de les pells aquestes?
Això objectivament no em fa patir molt en mi, en el sentit que realment fa lleig, fa malament la matèria orgànica, però ve aquí que hi ha la paradoxa que la nostra serralada, Sant Mateu, Burriac, Cellex, tota la serralada en general, és deficitària de matèria orgànica. Hi ha un problema encara més important que aquest, que la brossa que la gent pugui deixar anar, que és l'erosió.
Quan la gent hi accedeix en grans... Està molt bé que la gent vagi a córrer i a fer activitats a lontani. Està superbé. És molt saludable per la gent i si es practica adequadament està super, també.
El problema és quan anem de forma massiva, una cursa que van 500 persones, que a més a més sol haver una certa competitivitat. I a més a més quan anem a córrer i passem una mica dels estímuls exteriors, ens tapem les oïdes amb uns cascos i anem escoltant música mentre correm, hi ha molta afició a això,
En realitat no estem gaudint, no estem aprenent, no estem absorbint sobre els mèdits, sinó que els mèdits esdevé un circuit d'activitats. Llavors, quan anem tots de cop a fer una cosa amb bicicleta, a l'extrema de burrià, que el no sé quanto, aquestes activitats que cada vegada n'hi ha més, això té un impacte. Compte, per exemple, que potser una frenada de bicicleta per una baixada desplaça 100 grams de terra. Si passen 100 bicicletes per aquest lloc, ja tens 100%,
Doncs 10.000 grams, tens 10 quilos, 10 quilos de sorra que desprassa, senzillament 100 bicicletes que passin per allà. 10 quilos de terra costa molt poc de tirar rostros avall, però costa moltíssim de tornar a refer aquest sol, d'acord? I aquest és un problema molt important de l'erosió. I l'erosió és la falta de sol, s'entén, no?, una mica, la idea. Sí. Doncs la manca de sol...
que el sol sigui pobre, tingui poca matèria orgànica, haguem perdut sol fruit de l'erosió, farà, amb el canvi climàtic i amb les sequeres més llargues, farà que les plantes no tinguin aigua suficient per aguantar les sequeres. I això és un problema d'aquí 30-40 anys. Per tant, aquestes plantes es van assecant, no?,
I tenim aquelles, a vegades que veus, aquells paisatges una mica com àrids, com si fes mesos que no ha plogut. Perquè allà queda la terra aquella marrón, no hi ha cap arbust, no hi ha res, tot. Sí que n'hi haurà, n'hi haurà arbustos i plantes resilients, però passarà una cosa que ja l'estem veient,
que els tècnics adomenen de caïment forestal, és que hi ha arbres que es moren. Tu veus pins que s'estan assecant, amagullos els diners que tenen menys fulles, menys fulles de les que tenien abans.
perden fulles, deixen morir algunes branques. Això és un procés natural per aguantar les èpoques que no tenen prou aigua. Si aquestes èpoques que no tenen prou aigua es dilaten, una sequera d'aquests últims anys ha durat potser dos anys, o tres, amb pluges que han estat la meitat del que havia de ploure algun d'aquests anys enrere. Això les plantes ho pateixen molt.
I això s'incrementarà, d'acord? Això s'incrementarà. Si aquest increment d'aixut ens ensopega amb uns sols empobrits, sense capacitat de retenir aigua quan plou, doncs vol dir que les sequeres no tindran aigua disponible, d'acord? Per tant, la previsió és que no quedarà tot pelat, diguéssim, com aquells rostros que gira un arbust sec a durar voltes de l'oeste, no. Però sí que perdrem, per exemple...
potser estarà mentredit que puguin aguantar les alzines com d'humana, diguéssim, amb un aspecte ben consolidat. Hi haurà plantes com la mata, la mata també s'anomena llentiscle, aquesta planta és molt resilient, és una planta que està verda encara que faci molta secada, d'acord?
Però serà més freqüent veure els brucs, els sarcossos, les estepes i molts altres ressecs per d'endensitat. És un risc de desforestació d'aquí uns quants anys. Per tant, compta amb aquestes curses, no? No ens animéssim a fer moltes més de les que ja s'estan fent.
Exacte, i amb zones pendents de pendents molt importants, però s'ha d'intentar evitar una trepitjada i passar amb bicicleta o encara més amb moto.
en zones que el que estem fent és generar que la Terra se'n vagi cap al bany. Bueno, i generar aquests surcos, aquesta mena de... que a vegades has de passar amb un peu a cada costat, perquè és que és tan profund que pot haver-hi potser 40 o 50 centímetres, de vegades jo me n'he trobat. Vull dir, anant per la muntanya de dir com és possible, i això m'imagino que és del pas de les bicicletes, motos o...
No ho sé ben bé, però l'amplada és mínima, és una amplada que no arriba al pam, com molt un pam, i es fa ja un canal, no?, i has d'anar passant peu a cada costat.
Sí, això comença un camí mal fet, comença també i ho segueix un trànsit inadequat, com el que tu deies ara mateix, i ho aprofunditza i ho acaba l'aigua que acaba corrent, l'aigua d'escorrentia de la pluja acaba baixant per aquestes canals esquerres que es van ampliant. Tot això és terra que se'n va cap a baix i fertilitat que perd el bosc.
Ara està molt de moda anar a buscar bolets. Diu, mira, anem, ala, vinga, anem cap allà. Què passa quan... Què li passa al bosc? Després que hi ha un cap de setmana que ells cada tant en tant diuen, aquest cap de setmana ha sigut bestial. Centenars de persones casant bolets. Com deixen el bosc?
Depèn de l'impacte. Anys enrere hi havia molta preocupació de quan la gent anava amb bastons i furgava la terra, la fullaraca. Ara paradoxalment ens estem trobant que els forts segles
fan un impacte més gran, molt més gran que els boletaires, amb això d'aixecar el sol i deixar els fongs, els micelis, aquesta part subterrània dels bolets, els deixen en l'aire i que s'assequen, no? Per tant, hi ha aquesta paradoxa, que el senglar té un impacte superior als boletaires. El que sí que tenen impacte als boletaires, més que sobre els propis bolets, és quan hi ha una freqüentació molt alta, diguéssim, no? Aquesta freqüentació és tan alta de gent pel bosc, per zones on habitualment no hi ha circulació...
té un cert impacte sobre els animals salvats, sobre la fauna, fauna, animals, que per la gent és com si no existissin, perquè com que són segrets, sembla que no hi siguin, però hi són, d'acord? Sí, sí. I reben la nostra pressió d'una forma sovint, depèn de l'espècie, negativa.
Per tant, quan anem a bosc, quan anem a la muntanya, prenem una mica de consciència, no? Que a vegades ens manca també la consciència, vull dir, perquè pensem que allò que collim o allò que arrenquem o allò que trepitgem, va, no passa res perquè hi ha molt, no? Vull dir, hi ha molt de bosc, hi ha molt de prat, no? Vull dir, ja tornarà a sortir. Potser és això el que ens manca, la consciència.
Sí, és cert que ja tornarà a sortir, però també és cert que hi ha molt de bosc, però també hi ha molta gent. Quan sortim de bosc hem de pensar, u, hem d'anar com fantasmes, com si no passés per allà. Per tant, sense cridar, sense... Hem de passar com si no haguéssim passat, com si hagués passat un any. Hem d'anar sense gos, d'acord? I si portem gos, el gos lligat.
Un gos, un gos que va passejar per un gos d'un poble que toca el bosc i que va cada dia sortir una petita volta pel bosc, això està molt bé i fa molt feliç la persona que té el gos, aquell gos en un any de mitjana és capaç d'haver caçat dos cavirolets joves, un tuixó i tres conills.
Aquesta és la mitjana d'impacte d'un gos domèstic portat sense lligar pel bosc. Tu vas caminant i el gos va i ve, entra pel gos, surt, no saps ben bé què fa, corre. Té un impacte, d'acord? Té un impacte. I, per tant, el que passa ara és que hi ha molta gent circulant pel bosc amb gos. I el gos deslligat. No, el gos ha d'anar lligat. Aquesta és una lluita perduda, la del gos lligat? No.
No és perduda, en el sentit que és una lluita recent. O sigui, fa 15 anys no hi anava gent amb gos pel bosc, pràcticament. Ara hi ha moltíssima gent. I la gent encara no s'ha percebut, no és conscient. De la mateixa manera que una persona, el seu gos pensa que és molt boi, que no mossega mai, i sempre, totes les enquestes que han fet una persona mossegada, la resposta que ha rebut per part de l'amo del gos és que, ai, és molt boi, no ho fa mai. Això és sempre, estadísticament, la resposta...
Doncs la gent no és conscient del propi impacte del seu gos. Diu fins que arriba el primer dia, no? No ho feia mai, però ha arribat el primer dia. Exacte. Doncs aviam si prenem una miqueta més de consciència. A les ciutats, de cara al medi ambient, comencem pels contenidors d'escombraries o per on començaríem? Aviam.
Bueno, i sabeu que hi ha ciutats que ja no hi ha contenidors. A Viva Sa mateix van deixar d'haver-n'hi fins que ens van tornar a posar, no? Amb les escombreres el que passa és que els únics sistemes que funcionen realment, o sigui, que es recull selectivament de forma adequada, el vidre al seu lloc, el paper al seu lloc, la matèria orgànica al seu lloc, els envasos al seu lloc, etc., són...
Els que funcionen són els sistemes que combinen la gent, que són obligatoris, que no pots escapar-te. Quan la gent té llibertat de poder fer les coses segons el seu propi criteri, que té els contenidors al carrer i diposita cada cost al seu lloc, un 60% de la gent s'equivoca i no ho fa bé, o no vol fer-ho. És l'estadística. Per això cada vegada hi ha més municipis que fan o porta a porta o condicions.
Per què els ajuntaments estan implementant això? Perquè la Unió Europea està forçant els estats i els estats indirectament als municipis
perquè han de millorar la recollida receptiva el 2030. Perquè si no millora, l'impacte que representa la barreja, d'acord? Un, ens dona molts problemes de canvi climàtic. Dos, ens dona problemes d'energia. I tres, ens dona problemes d'espai. No sabem en què fot. Per això els ajuntaments estan obligant a la ciutadania amb sistemes que són obligats. Porta a porta, per força, ho has de treure aquell dia, si no, no t'ho recullen.
El contenidor intel·ligent se sap quantes vegades has obert cada contenidor a tu. D'acord? Per això fan saber aquest sistema. Digues, digues. No, anava a dir, de totes maneres hi ha gent que, tot i tenint els contenidors intel·ligents...
ho fa malament o ho deixa a terra, ho deixa a terra al costat del contenidor, que és la misma feina, vull dir, costa tant això com posar-ho bé i posar-ho dintre. Vull dir, encara trobem gent molt reàcia a creure en totes aquestes mesures, inclús amb el canvi climàtic que d'aquí uns moments ja en parlarem.
No és un sistema de creences, sinó que és un passotisme amb la col·lectivitat. O sigui, jo i la cosa col·lectiva i el bé comú no m'importa. A mi no m'hi quep la brossa a casa meva, jo vull treure-ho quan pugui, jo ja pago la taxa i, per tant, que sigui un problema de l'Ajuntament. És aquesta visió que dóna poca importància a la col·lectivitat.
Sí, inclús jo he sentit a vegades persones que et diuen si és igual, si després tot va al mateix lloc. Com vulguem dir, a sobre ho estàs fent malament tu, no? En poques paraules. És un tòpic que accidentalment passa, aquestes coses han passat, de vegades les companyies no fan bé les coses.
si els ajuntaments les detecten, obren expedients, posen bultes, etcètera, però no és una cosa generalitzada. Normalment la gestió és correcta. També és cert que hi ha veridables màfies vinculades amb la qüestió dels residus i que és un element que de forma fraudulenta és llaminera i s'han fet veridables negocis amb la gestió incorrecta dels residus. Però això no són motius ni excuses perquè el ciutadà no faci
i no compleixi les ordenances que diu l'Ajuntament, perquè és la manera que té l'organització, l'Ajuntament, l'administració, per intentar fer ben fetes les coses.
Jo recordo, quan era petita, que els envassos de vidre, fins i tot els iogurts, els duies a reciclar. Vull dir, anaves, entregaves les ampolles de llet, les ampolles de vi, entregaves, i en canvi et donaven unes petites monedes, que serien res, seria el xocolata del joro, no crec que fos molts diners. Però potser això a la gent...
l'engrescava a tornar, per exemple, als envasos. Seria una mesura, una bona mesura, de dir, en comptes d'anar al contenidor... Tenen altres països, per exemple, Holanda. Holanda ja fa molts anys que tu vas a una gran superfície o a algun mercat, al mercat municipal, i allà tenen una mena de maquinetes que tu et poses les ampolles i et torna uns diners, et torna uns cèntims.
Seria potser una forma? Aquí també ho teníem, fins a l'any 89 aproximadament això es feia, d'acord?
Una ampolla, per exemple, de gasosa, una ampolla de vida de gasosa, l'utilitzava 79 vegades. 79 vegades era la vida útil que té l'ampolla. Però això es va deixar de fer per tres motius, bàsicament. Un, per comoditat de la gent, de no anar amb envassos amunt i avall. La gent diria és més còmode tirar-ho al container i s'ha acabat, que no haver de tornar amb l'ampolla a la botiga. Dos, per comoditat i economia dels distribuïdors.
dels venedors, etc. El tràfic d'ampolles amb un llavall buides és una feinada. Tres, pel petroli. El petroli és massa barat. Per exemple, en el cas d'aquestes ampolles que dius a Holanda, que ho fan fins i tot en algun joc d'Alemanya amb ambassos de plàstic, en vidre és fàcil perquè el vidre té un valor.
Però el plàstic no té valor. O sigui, els diners que donen pel retorn de l'ampolla de plàstic no paga l'ampolla. O sigui, són diners que costen i que surten de taxa de residus. Però l'entenen, és més net fer-ho retornar. I això és el que les ambientalistes volen que es faci també aquí al estat espanyol. Però és un problema cúmic en el sentit que s'haurien d'afegir diners...
per poder pagar a la gent aquest retorn, perquè si no els diners serien molt pocs, d'acord? Sí, sí. Mentre tinguem una cultura d'usar i llançar i que diguem, no, va pagar més la pena fer-ho nou que ve perquè reciclar-ho va més calés, no ho farem, d'acord? Fins que els preus dels petroli i de les matèries primeres, que passarà,
que sí que passarà, doncs que serà molt exagerat, molt elegant. Però és obvi que el sistema de reutilització, aquell que tu deies, és un sistema millor que el de reciclatge. I el sistema de reciclatge és molt millor que tirar-ho directament al rebuig i al foc. Esperem, esperem que amb aquesta conversa la gent que ens estigui escoltant i encara no recicli, doncs es posi una miqueta a les piles, no? Digui, va, comencem a fer-ho bé.
Després en tenim el tema aquest famós del canvi climàtic, que encara, amb la que està caient, que dic jo, encara és possible que hi hagi persones que ho neguin, que siguin negacionistes? Bé, sí, n'hi ha, n'hi ha, diguéssim, però sovint el negacionisme va vinculat a interessos econòmics. Mai hi ha hagut debat o hi ha hagut molt poc dubte científic sobre el tema, d'acord?
sí que ha sigut mediàtica auspiciada per determinats mitjans econòmics que ha interessat, en un moment determinat, retardar les decisions que s'hauran de prendre vinculades al canvi climàtic. Com que aquestes decisions repercutiran molt en els sistemes de consumir, en el sistema de producció, en el sistema d'inversió de diners i de capital, per això ho estan retardant tot el màxim que pugui, diguéssim, amb un greu risc, perquè a més a més cada vegada es coneixen coses, o sigui,
La ciència i els coneixements es van avançant, no? I tot el que se sap de canvi climàtic se sap perquè és els coneixements i de recerca moltíssima gent, no? I van canviar les coses. Per exemple, un coneixement que potser pot ser sorpressiu per algunes persones o per molta gent perquè no és popular encara, no se sap, és que la corrent del golf s'està refrenant, s'està ralentint. La corrent del golf és la...
la massa d'aigua calenta que puja des del Golf de Mèxic cap al nord d'Europa, cap a l'Atlàntic Nord, i que en té temperada a Europa. S'està refrenant aquesta corrent i la conseqüència és que al nord d'Europa es fotran de pet uns quants anys i hi haurà un canvi de situació atmosfèrica que farà que a la Mediterrània ens...
serà excessivament àrida més del que es pensava. Només hi haurà una franja estreta a Europa que sigui còmoda i de bon view. Això s'ha de... Si tot va com està passant ara, si continua aquest procés, passarà això. Per tant, hem d'estar molt atents al que diuen els científics i els polítics han de reaccionar ràpid al que se sap, perquè si no reaccionem sempre molt tard.
Segurament, quan reaccionem, potser a vegades ja anem una miqueta tard. I, curiosament, el canvi horari, el famós canvi horari que fa pocs dies, fa poques setmanes hem tingut...
Què haurien de fer amb això? Perquè és que jo, no sé, diuen que és per guanyar hores de sol, per estolviar l'electricitat, però molta gent pensa això. Guanyar, diguéssim, amb electricitat, el que no gastes pel dematí ho gastaràs a la tarda igualment. Què seria el adequat amb això?
amb aquest canvi d'horari. Bé, és una cosa que cadascú té la seva extreferència del seu metabolismo i hi ha gent que li afecta els ritmes circadians, que són els ritmes de la son, per exemple. Sí. Llavors hi ha persones més sentibles que d'altres. Llavors cadascú ho percep d'una manera. El que hem d'anar és a les dades objectives de quanta energia s'estalvia i altres components. Jo penso que ja hi ha consens que potser és deixar l'horari quiet.
fent, de ser l'horari quiet. Ara hi ha una certa preferència perquè l'horari que es quedi sigui el que avui dies d'hivern, però també hi ha discussió sobre això, però és possible que sigui el que acabarà quedant. Perquè estar amb l'horari solar seria el més adequat? Sí, bueno, estar amb l'horari solar voldria dir canviar constantment de començar a l'hora de treballar, o sigui, el que van fer els pagesos, o encara fan els pagesos, moltes vegades,
Ara ja no ho fan sempre, perquè els pagesos fan servir la llum perquè les plantes treballin de nit. Però els altres sectors, que no són el sector agrícola, per seguir el ritme del sol, vol dir que a l'estiu tallaries més del meu monatre. O sigui, dubto que els humans siguin al ritme del sol, a menys que sigui gent molt vinculada a les natures.
De tant en tant se't talla una miqueta la veu. No sé si estàs... Si, Joan Manel, estàs amb mans lliures o què, però... T'estem sentint bé tota l'estona, però hi ha moments que la frase no la pots acabar o l'acabes... Ara vaig a un lloc amb una mica més cobertura. Si falla, m'ho dius.
Doncs ens queden ja un parell de minuts, vull dir que tampoc és molt important pel temps que ens queda, però alguna cosa important que jo no t'hagi preguntat i que creguis que és interessant per la gent que ens estigui escoltant? Sí, com que el cas climà tingui les seves conseqüències...
conseqüències entre les migracions de la gent amunt i avall. O sigui, ara estem preocupats, hi ha algunes zones d'Europa que estan preocupades per la migració de les persones que venen per països que no poden viure. Això augmentarà molt. Després, nosaltres mateixos haurem d'emigrar, segurament. Una part del nostre país haurem de marxar d'aquí 30, 40, 60 anys perquè l'economia anirà mal dades, no?
les solucions de totes aquestes coses passen per un canvi d'estil de vida, d'un canvi d'estil de consum, d'una altra manera de tenir seguretat econòmica, etc. Això repercuteix molts canvis i passa necessàriament per treballar des de la cooperació, la col·laboració, més que per la competitivitat i la competència. I això és preocupant perquè els nostres sistemes de treball no van per aquí.
Però és un element que hem de reflexionar sobre això. Tots els problemes que has comentat ara passen per un canvi d'estil de vida i replantejar-ho en moltes coses.
Doncs, com no tenim temps per replantejar cap més problema, agraïm molt en Joan Manel Riera, biòleg i director de l'Escola de Natura del Corredor, que ens hagi donat tots aquests consells. Aviam, de tots aquests, quin és el que farem bé? Quin és el que seguirem, eh, Joan Manel? És que ho hem d'observar, aprendre i tenir confiança en els altres
i pensar en el bé comú, molt important. Doncs moltes gràcies per estar avui a l'antena de Vilacer Ràdio. Aquestes reflexions que ens farem després d'aquestes xerrades i bé, els micròfons d'aquí de l'emissora són oberts per quan tinguis algun tema interessant que vulguis que parlem. D'acord?
A reveure. Moltes gràcies. I a vostès, a vostès els citem la propera setmana. Amb un nou tema, el volem saber. Fins aquí, volem saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Us esperem la propera edició.