Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández.
Bon dia i benvinguts al Volem Saber. Al Volem Saber, aquell programa que el que fa és acostar-los bones notícies, temes desconeguts o ampliar temes que ja coneixem. I entrem a una època en la qual ens posem tots molt contents, molt amorosos, tots som bons, arriben a dalt, tenim bons propòsits i tenim les cases amb flors, amb plantes i sobretot amb plantes a Nadal.
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia, Joana, què tal? Molt bé. Com va el tema flor i planta? Perquè jo anava dient això, no? Sí, sí, sí. Doncs, bueno, ara és una època de molt moviment, perquè precisament això, el que és les vores del Nadal, doncs...
els turistes, jardiners, etc., és com més fena tenim, amb el tema no només de plantes, sinó que hi ha diferents, sinó també amb el tema dels arbres de Nadal, decoració, etc. Uns arbres de Nadal que, a vegades, no sabem ni d'on venen, ni quan anem a comprar un arbre, sobretot si vas a les fires, uns tenen arrels, els altres no tenen arrels, uns són avets, els altres són pins, els altres no sabem el que són...
I de vegades, clar, la gent s'enfada, però diu, ostres, que no m'ha arribat ni a Nadal. L'he comprat per la Puríssima i arriba a Nadal i està ja que se m'han caigut la meitat de fulles, que estan allà... Què els diries? Què és el que s'ha de comprar? Què és el que hem de mirar? Aquest tema és una mica delicat, sí. A vegades tenim una raó amb això. L'arbre de Nadal que ens arriba per decorar, aviam, són arbres vius.
la majoria tenen arrels. L'única, clar, el tindrem dins de la casa, amb la calefacció de l'hivern, clar, pateixen molt, pateixen molt. I, clar, després els volem plantar en un jardí també que no és adequat, perquè, clar, el que és l'avet, en un jardí és molt difícil que visqui. Primer, perquè amb el clima que tenim així mediterrani,
és un arbre que no acaba d'anar bé. Potser pel que és la part del pril·luteral, pel que és la part del Montseny, aquí sí, hi ha jardins amb uns sabets molt macos,
Però el que és la costa és molt difícil. També hem de pensar una cosa, que l'aveta, el que és l'aveta alpí, és un arbre que creix molt, molt i molt. I, clar, hi ha jardins que potser no hi cabrà mal temps, aquest arbre. I tocarà el que és la façana i es fan unes serrels molt grans. Aleshores, no és recomanable tampoc plantar-ho a depèn quin jardí. Si tenim un jardí molt gran, una parcel·la gran, aleshores, sí...
el podem plantar, això sí, lluny del que és la casa, perquè si no les serres es poden malmetre. L'ideal seria plantar-ho un altre cop al bosc. Això seria l'ideal. Aquí és on l'avet es pot desarrollar i viure molts anys.
És a dir, que si compres un abet i el compres amb arrels, seria bo que després de les festes pugessis a la muntanya i el plantessis allà? Exacte, això seria l'ideal. O si tenim una parcel·la molt gran i estem en un lloc així fred, tipus la part del Montseny,
Aleshores pot anar bé, però sempre allunyat del que és la casa, perquè a més a més creixen molt els sabets. Mira, jo et anava a fer una pregunta i és que a vegades passes per zones comunitàries on hi ha cassetes i tal, i veus que tenen uns arbres plantats que penses, aquest arbre, si té arrels...
Un dia li tirarà la casa al terra? Sí, sí, pot ser molt perillós. El que és l'arrel, ja sabem moltes vegades que es planten a les aceres i les aixecen també. Això ens passa amb els ciments de la casa també. Nosaltres no ho veiem. Però va fent, va treballant, no? Exacte, exacte. L'arrel va buscant, va buscant la manera de sortir, va buscant el que és l'aigua també.
I per això no és recomanable, segons si és una casa amb un jardí petit, la tica unifamiliar, que són jardins molt macos, però s'han més pensat per plantar gustos, flors de temporada, però arbres grans s'ha de vigilar. I sobretot el que és l'avet, la pregunta que em feia és que no em viu, és que és molt difícil que en un espai petit i en un clima mediterrani ens pugui viure l'avet.
I si el neixis regant, és a dir, si tu el regues una mica, li refresques aquelles fulles, no sé, podria viure més dies o...? Hi ha varietats que sí, que amb molt de cuidado i amb el que és el terra adequat, amb el rec adequat, etcètera, així de petitets poden créixer i es poden desenvolupar molt bé. Però per la general...
parlo a nivell general, és molt difícil que el jardí de casa ens pugui viure. Hi ha casos en què sí, i es fan molt macos. No, i a més és que jo penso també els hi posem les boles, els hi posem les llums, vull dir, una miqueta els estem martiritzant una mica, no? Sí, els estem maltractant, sobretot quan li posem les llums. I clar, és molt maco posar les llums, de fet...
Jo sempre recomano, si vols en parlem del que és la decoració, queda molt maco. Hi ha només un arbre amb llums, ja queda preciós, ja queda preciós. I a més a més, doncs clar, ja després hi posem els guardiments, etcètera, però clar, el que són aquestes guimaldes de llum, el que està fent és cremar la fulla.
Bé, doncs sabem una miqueta més. I segurament per això moltíssima gent va a l'arbre aquest artificial, no? Que ara hi ha alguns que realment els has de tocar. Sí, sí. De fet, arbre artificials ara s'han aconseguit de molt macos. Hi ha aquests més senzillets de tota la vida, però cada vegada els fabricants fan arbre molt més macos. I la veritat és que...
Està molt bé perquè saps que fas una petita inversió i quan s'acaben les festes ho guardem en una caixa del traster desmuntat i l'any que ve el tornem a... El torres a treure. Sí, sí, sí. L'únic que s'ha de muntar bé. Aquests sabres que són artificials a vegades els muntem d'una manera que m'ha quedat com pobre o amb molts huecos i aleshores, clar, quan els muntem les branques s'han de posar bé
lleugerament sempre et miren cap avall, com si fos un... Clar, el que estem fent és imitant el que és una vet natural. Una vet natural, les branques normalment fan com una petita inclinació, doncs això, quan muntem l'arbre artificial, hem de fer aquesta inclinació. Després de la branca, el que és la fulla, també l'hem de...
l'hem de manipular perquè quedi recte, perquè moltes vegades ve així com... Queden torçades. I ho deixem així pensant que és així. No, no, un cop ja tenim la branca ja suelta, el que hem de fer és fulla per fulla,
Anar obrint-la. Anar obrint-la i donar-li forma perquè es vegi el més natural possible. Tot i així, moltes vegades tenim uns arbres que ens queden com molt pelats. Acabem d'obrir i dient, ostres, aquest arbre no m'ha quedat. Si vols et puc explicar algun truc? Sí, perquè hi haurà gent que ens estigui escoltant que tingui arbres d'aquests i li anirà molt bé.
I són petits trucs que, aviam, no ens hem de gastar una fortuna, ens quedarà molt maco i molt original. I és fer-ho següent. Quan ja tenim l'arbre totalment desplegat,
podem posar llums. El pas primer seria posar-li les llums a aquestes gimnaldes i ja et dic, un arbre amb llum queda molt maco, com més millor, perquè si no, si posem molt poqueta llum queda com trist, com apagat. Queda pobre, eh? Exacte, i la gràcia de l'arbre és que tingui força llum, que es vegi molt ben il·luminat. Aleshores, el pas següent seria aquest, muntem l'arbre, m'hem muntat,
i li posem una bona quantitat de llum que es vegi ben il·luminat. I aleshores, el truc aquest que dic jo és, ho hem de comprar a la floristeria, normalment en aquestes èpoques d'allà i totes les floristeries s'entenen, comprar eucalipto natural. Mhm.
Hi ha diferents tipus d'eucalipto, hi ha un que es diu el finerea, que és així com una miqueta de color gris-blavós. Sí, eh? Que és molt maco aquest, eh? Molt maco, és un eucalipto molt maco. I a més a menys fa molt bona olor. Durant uns dies tindrem un ambient natural a casa i és molt agradable aquesta olor. I després també venen unes branques de pi, pi natural. Això del pi només ho venen durant aquesta època navarenca.
I també queda molt maco. Aleshores recomano comprar, depèn de la mida de l'arbre, comprar un paquet o dos o tres paquets, el desfem el paquet i aleshores ens venen unes granques sueltes. I amb aquest hueco que tenim...
Ho anem col·locant. Ah, exacte, branca per branca, ho anem col·locant així cap allí dintre de les branques. I no caurà? No caurà, Joan? Això no caurà? Sí, s'aguanta, entre branca i branca es poden aguantar. Si volem, per més seguretat, que no ens caigui, sempre podem lligar una miqueta, un trocet de cordill, una ràfia o alguna cosa, i podem lligar, però en principi així suelto com és una cosa que no s'ha de bellugar, que ho tindrem allà posat en un raconet que ningú tocarà en principi, eh?
a no ser que tinguem algun gat que són especialistes en enfilar-se als arbres, normalment de sol passar res. I aleshores anem distribuint aquests eucaliptos o aquestes branques de pi, també ho podem combinar, o inclús també podem combinar diferents tipus d'eucalipso, que hi ha diferents varietats. Diferents colors. Sí, sí, també hi ha, ara n'hi ha també de tenyits,
Ho fan amb un sistema que queda molt maco i no queda artificial, queda molt natural. Tot això ho podem anar distribuint, aquestes tiges d'eucalipsos o de pi, i ja veurem com a l'arbre ens ha canviat, ens ha canviat molt. El tindrem més frondós i més maco. A partir d'aquí ja podem anar col·locant tots aquests adornos que tenim guardats d'altres anys.
Per tant, un cop fet això, guarnim a l'arbre i habre acabat. L'únic que jo recomano, l'arbre durant aquests dies serà una peça decorativa dintre del nostre llar,
i clar, hem de preocupar que quedi maco aleshores sempre hi ha tendències amb això hi ha minimalistes també, Joan hi ha arbres molt minimalistes que són quatre branquetes o una superfície fins a mig arbres, diguéssim branques i la part de baix al tronc ara hi ha moltes moltes varietats per espais més grans o per espais més petits si tens un espai reduït
Ara ho has dit, ara ho has dit. Aquests arbres que s'han fet els últims anys, com tu dius, minimalistes, hi ha també ecològics, de fusta, inclús de fil ferro, clar, tots són ingents de gent que jo visc en un apartament molt petit, o en un estudi, en un pis molt petit, no tinc gaire espai, inclús no tinc un racó, potser tinc que muntar un petit arbre a sobre una estanteria, o...
o al moble. Aleshores, clar, aquí és on intervé la imaginació de cadascú i estan arbres amb això, amb alfils ferros, amb fustes, inclús amb fustes de palets. Clar, tot això són arbres que han creat tendència amb el temps i, bueno, queden força bé, també. A vegades, amb quatre elements es pot muntar un petit arbre i amb una miqueta de decoració, doncs, també queden molt bonics. Sí, sí, sí.
Jo me'n recordo un any que vaig fer un, fa anys, vaig fer un arbre per una revista d'aquestes de decoració, que es va fer tot un arbre, era artificial, era un arbre artificial, i tot en flor seca. I va quedar una cosa molt, molt, molt ingeniosa.
perquè va quedar molt maco. Així em portava ràfies naturals, tot així molt natural, amb canyelles, roses seques, tot així amb flor seca, i el que és la base de l'arbre, així amb roba de sac. I jo recordo que un cop va sortir publicat en aquesta revista, aquesta tabla de flor seca, durant uns anys molts jocs, molts aparadors, van...
van tenir aquest tipus d'arbre. A vegades és posar una miqueta d'imaginació amb això. Doncs pensem que solament hi ha un tipus i podem gaudir de diversitat, eh? Exacte. Per tots els gustos. Exacte, sí, sí. Jo el que sí que recomano, si fem l'arbre tradicional, aquest que hem dit de posar les llums, en primer lloc també cal recordar que moltes vegades
És el que dèiem, és un element decoratiu i hem de procurar que ens quedi maco, perquè a més a més, on aquests dies tindrem convidats a casa i tothom s'hi fixa en l'arbre i diu, oh, quin arbre més maco, no?
sobretot un cop el tinguem muntat, tapar els peus. Si és artificial, hi ha aquells peus horrorosos que són els que aguanten l'arbre de fer-lo. Allò tapar-ho. Podem comprar, depèn de l'estil que el fem, si el fem així una miqueta rústic, podem agafar un tipus roba de sac, o una tela així d'algun color que ens agradi, que combini,
I si és natural l'arbre que ens veia amb el test de plàstic, el mateix, hem de tapar el test. A la vegada se'l deixa molt maco, ben guarnit, però es veu aquestes potes, es veu el test i clar, no... Queda una mica lleig. Exacte, exacte. Això és molt important també. Deslueix, deslueix. El tens molt bonic, però allò fa que no acabi de quadrar, no? Exacte. I un altre consell és a l'hora de decorar-ho,
sobretot no barreja gaires colors, perquè ens passa el següent que... 40 colors de boles, no? Exacte, cada any comprem cosetes de Nadal, clar, un any es porten els blaus, un altre any es porten els vermells, els colors platejats, i clar, fem caixes d'aquestes que tenim al traster de decoració de Nadal.
Obrim la caixa, comencem a posar tot a l'arregla i ens queda un poporri de colors bastant. Aleshores jo sempre recomano que, com queda molt elegant, sempre es treballa amb un color. Si volem fer tota una obra d'ourat...
posem tots els elements d'ourat i amb el que dèiem, amb les llums i amb aquest d'ourat... I les llums passaria igual, eh? Jo penso que les llums aquella càlida o la llum molt blanca també, això va a gustos, no? Depèn de l'arbre, depèn dels colors que li posis a la bola, no? Però queda com més elegant, no? I no que hi ha llumetes a 40.000 colors, però això, contra gustos...
Sí, sí, exacte. Bueno, afortunadament aquestes llum de colors han anat desapareixent amb el temps. Però, bueno, sí, sí, la veritat és que una llum així càlida queda molt maca i amb un to, per exemple, el que dèiem del durat, o podem fer durat, o podem fer així en vermell granatós, que també queda molt elegant. I com a màxim, jo, això ja és una qüestió meva personal, eh? Així que cadascú... Com a molt, combina dos colors. Dos colors. Per exemple, el...
El daurat amb el granate, combinat, queda maco. Fa Nadal, són els dos colors clàssics. Nadalens, sí. Són colors de Nadal, sí. I queda elegant. I no cal enfarfagar-los gaire. Vull dir, el que dèiem, les junts, quatre... Si està tot ben col·locat i ben fet, ja llueixen. I no cal posar molta cosa. I amb el recurs aquest de posar els eucaliptos, doncs...
ens donarà un toc així diferent d'altres anys i tindrem un aroma d'eucaliptus molt agradable a la sala. Doncs ja tenim l'arbre muntat, ara anem a la planta. La planta ara sembla que solament existeix una planta per Nadal, n'hi ha diverses perquè hi ha diferents, però aquí possiblement la reina aquí seria...
la poncètia, sí o no? Sí, sí, sí, correcte. Com s'ha de cuidar, Joan? Com s'ha de cuidar perquè ens arribi des d'ara fins a Nadal i si pot ser una miqueta més? Aviam, com ho faria? Vale, bueno, doncs sí, sí, sí, aviam, ara la reina és la poncètia i a més a més ja no només n'hi ha vermella sinó que avui en dia trobem també de color rosa, de color fúcsia de color crema
Cada vegada, doncs, van fent coses més interessants. Aleshores, bé, aviam, la poncetia és una planta d'hivern, o sigui que el que vol és fred. I què problema hi ha? Clar, el mateix que... Que l'arbre. Que hem comentat de l'Avet, que un cop el...
ens regalen la planta, l'entrem a dintre de casa i, clar, depèn quines cases tenen una calefacció molt forta i, clar, acaben patint. Jo vaig donar alguna sèrie de recomanacions perquè aviam si tenint sort
i ens pot aguantar ja no només un any sinó que ens puguin aguantar 3, 4 o inclús 5 anys pot aguantar la planta Bueno, en el meu cas això és impossible Jo no sé els altres però passa d'un any jo crec que no he aconseguit mai
I jo anava a dir-te, i no seria bo, per exemple, clar, les tenim dintre de casa, però al vespre treure-les a l'exterior, per exemple, perquè es recuperin una miqueta, o no? No ho recomano perquè aquests canvis de temperatura tampoc li van bé. Vull dir que allà on la posem, allà la deixem.
Bé, vaig explicar-ho, aviam si podem donar amb la tecla correcta. Tenim pocs minuts, aviso, tens sis minuts. Intentaré ser breu. Ens han regalat una punceta molt maca, d'acord? Amb paper, amb llaç...
La rebem. Malauradament he de dir que aquest paper i aquest jaç l'hem de treure. L'hem de treure, perquè això no li va bé a la planta. Clar, normalment són així amb paper cel·lofant, això és plàstic, i clar, la planta no transpira bé. Si la volem deixar un dia, un dia i pico, dos dies, perquè ens fa gràcia veure-la així decorada, bueno, ho dem per bo, però no ho allarguem gaires dies perquè, si no, la planta patirà. Aleshores, un cop li hem tret el paper, li hem tret el jaç,
Busquem-li un lloc dintre de casa que no estigui a prop d'un radiador. Aquesta emissió de calor el que fa és que la planta li està traient tota la humitat que necessita. I a més a més que la punxeta ja no suporta la calor. La podem tenir donant uns dies dintre de casa, però allunyada al màxim possible d'un focus de calor.
Un cop s'acamin les festes, sí que li buscaria un lloc si teníem un pati. Però no així amb un jardí obert, sinó que estigui com més rasurada. Si tenim un porxo, per exemple, això ens aniria bé. I sobretot que no li toqui el sol. Vull dir, ara podem tenir fora, però que no li toqui el sol.
Aleshores, un cop ja han passat les festes, la tenim fora, que s'està adaptant un altre cop a la temperatura, veurem com va passant el temps i les fulles van caient. Hi ha molta gent que veu que li cau a les fulles i el que fa és gensar-la. No, no la llanceu, perquè la planta és viva. L'únic que la planta està perdent les fulles és perquè és de fulla caducada. És com un arbre quan perd la fulla o que no el talem.
No, és a bord, anem a tallar-lo. No, no, no. Ojo, l'arbre ha perdut les fulles perquè es caduca però li tornaran a sortir quan sigui la seva època. Doncs amb la poncetia li passa el mateix. Un cop la tenim fora, sí que és recomanable canviar-li el test. Perquè ens ve amb un test de plàstic, que és el test que ve dels bidets, però clar, no és el seu recipient ideal. Li hem de canviar amb un test, si pot ser de fany, i una miqueta més gran, d'acord?
I, molt important, l'hem de podar. L'hem de podar. I l'hem de deixar, doncs, amb uns 10, màxim 15 centímetres del que és el test, ben podada. I l'hem de deixar. L'hem de cuidar, això sí. Poqueta aigua, no vol un rec massa abundant, però caix.
tingui el que és la mínim d'humitat dintre del test. Exacte. I si volem aconseguir que es faci vermella... Amb un lloc fosc? Exacte. Li privem de llum i llavors la planta farà un procés per agafar aquest trol vermell tan maco. I això seria així a grandes rasgos una mica el manteniment perquè ens pugui durar.
L'únic inconvenient és que, clar, la poncetia a nivell decoratiu no és una planta interessant. La podem conservar durant aquests temps, un any, dos anys, però, clar, no és una planta fructosa, maca, sinó que sempre la tindrem amb quatre branquetes. Això és una miqueta l'inconvenient. Però la planta, si la conservem, hi pot viure diferents anys.
I ara que les tenim a casa, per exemple, el rec, cada quant? El rec, un cop a la setmana, és suficient. A vegades potser potser l'hem d'ajudar un altre cop més entre mig i veiem que no hi ha humitat, però un cop a la setmana és suficient. Però a part de la puncetia,
Aquí potser no arriben tantes plantes, però en sabem que n'hi ha d'altres. Com és? Quines plantes hi ha? Quines podríem comprar que fossin nadalencas i que fessin també festa, que veiessis un ambient festiu amb aquella planta? Doncs sí, aviam...
El que és planta, vull diferenciar el que és la planta de temporada, en aquest cas parlaríem de la planta de temporada d'hivern, a el que són plantes que aguanten el fred. Aquí sí que són dues coses diferents. O sigui, la planta de temporada d'hivern vol dir que són aquelles plantes que floreixen només a l'hivern. I les plantes que aguanten el fred, vull dir que viuen molt bé a l'hivern,
Són plantes que potser la floració les tenen en altres èpoques de l'any, però que durant l'hivern les tenim també en vaques. Llavors, si vols, el que puc donar són quatre o cinc plantes així ràpides que ens poden guarnir el que és la terrassa o el jardí i són plantes que ara les tenim florides i que ens faran un jardí ben maco. Vinga, posem cap allà.
Vull dir perquè moltes vegades creiem que l'hivern és sinònim de jardí fosc, apagat... Sense flor... No té per què ser així. Sí que el jardí, durant els augustos i arbres, sí que paren el seu procés...
També hi ha que s'han de podar i no tenen el que és la fulla, però sí que podem ajudar aquest jardí amb plantes de temporada. Faig una volta ràpida. Vinga, dos minuts. Dos minuts per... Vinga. Doncs tenim, una tenim la falea, que és una planta que té diferents colors i passen del fúcsia, vermell, blanc, rosa...
I bé, es pot plantar directament a terra o amb testos i jardineres. Vull dir que si tenim un balconet o una terrasseta, doncs ho podem tenir. I aquí tenim tot l'hivern la planta en flor. Després tenim també una planta que són els pensaments.
Aquí tenim una varietat de colors impressionant els pensaments. És una planta així petiteta, és una planta per fer per terres, rellenos, i també tenim una varietat de color molt extensa i ens dona molta vida també als jardins. Aquí hem de pensar que el pensament necessita molta aigua, encara que sigui hivern l'hem de regar força. I després hi ha una altra planta que és el crisantem,
Clar, aquí ho tenim associat com... La flor de cementiri. Exacte. Perquè comença a florir el que és per l'època de Tots Sants. Però realment és una planta ben bonica. La podem dir d'una forma, és una forma rodona, i amb formes còniques, en forma d'abret. És una planta que té molts colors i colors interessants, també. I potser...
No, no, anava a dir, i potser acabaríem amb el ciclament? També, també. Aleshores el ciclament és una planta que s'aguanta tota la floració durant l'hivern i tenim una varietat de ciclament que és el mini, que és més petiteta i és una planta interessant, amb una fulla molt maca, tots esclimatitzats i tenim molta varietat de color.
Joan, ens estem quedant sense temps. Jo crec que de cara a la primavera haurem de parlar de plantes, de caçaments, de convenions, de què és el que es fa, què és el que es porta, com es cuida. Et sembla correcte?
Doncs sí, si vols, de cara a la primavera, que és l'època on comencen sobretot els casaments, que és un tema molt interessant perquè és un món que abarca moltes...
Moltes categories, i clar, evidentment, aquí ja no només entrem a la planta, sinó que entrem dintre del món de les flors, de les flors i de la decoració floral. Doncs ara, Joan, ens hem quedat sense temps, ens hem quedat ja, hem assegurit els minuts d'entrevista, sentint-ho molt té de comanyada, té de dia neu, fins a propera.
Doncs re, ha sigut tot un plaer i fins a la propera, Joan. Doncs escolta'm, ara jo crec que la gent que ens estigui escoltant haurà pres nota dels arbres de Nadal, de les flors, de les plantes. Joan, moltes gràcies de nou per estar a l'Antena Vila Serràdio.
Moltes gràcies, un plaer. I a vostès que ens estan escoltant, el citem novament la propera setmana amb un altre tema, el Volem Saber. Bon cap de setmana. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio, en la presentació i producció Joana Hernández. Us esperem la propera edició.