Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber. El Volem Saber és aquell programa que cada setmana el que fa és acostar-los temes coneguts i els acabem de conèixer una mica més o descobrim temes nous com és el que farem aquesta setmana.
Ja fa uns dies que sentim parlar que si la selecció de Catalunya jugarà amb la selecció de Palestina, si no jugarà... Doncs bé, per saber això, com anirà, i per saber també moltes més coses perquè hi ha una plataforma que és Act for Palestine...
Nosaltres els donem veu perquè ens expliquin tota la moguda que tenen. Perquè no es tracta d'un partit de futbol, es tracta de moltes més coses i moltes d'elles importants. Avui tenim un dels seus organitzadors amb nosaltres, tenim el Luca Gervasoni, que ens donarà tota la informació. Bon dia, Luca. Bon dia i gràcies per donar-nos aquest espai.
Nosaltres és que quan vam rebre aquesta moguda, perquè es pot dir una moguda, no?, el que esteu fent,
Una campanya, li diem nosaltres. Una campanya, sí, sí. No es tracta d'un sol dia. Darrerament sentim parlar del partit aquest de la selecció catalana en Palestina, si es juga, si no es juga, on es juga, on no es deixa de jugar. Ara ja fa uns dies que sabem on es jugarà. Però jo voldria que, a part d'aquest partit, parléssim de tots aquests actes que heu organitzat. Per on vols començar?
Potser per explicar l'origen i per què decidim començar totes aquestes feines i planificar tots els actes.
Mira, perquè s'entengui, tot això neix d'una demanda de Palestina. És a dir, hi ha una crida que sorgeix al voltant d'unes 200 entitats palestines representades per la xarxa d'ONGS palestines, la xarxa d'entitats culturals, perquè la cultura per la nostra campanya és un dels pilars que volem treballar, i la xarxa d'entitats de drets humans palestina, d'acord?
Elles bàsicament el que demanen és dues coses. La primera és que amb l'esperança que es pugui consolidar un alto al foc, que ara mateix creiem que no existeix, però confiem que pugui arribar,
tota la tasca de poder recollir recursos per distribuir ajuda d'emergència i donar una resposta urgentíssima al conjunt de necessitats del poble palestí semblava molt, molt important i ens demanen que Barcelona, com a ciutat de referència de la solidaritat internacional i Catalunya, diguem com a país de referència,
poder recollir algun dels actes internacionals d'un context europeu per poder recollir recursos i poder enviar-los a entitats palestines que estan ara mateix en el front treballant. La idea és poder transferir-ho tot cap allà. I hi ha un segon gran objectiu, que és poder elevar la pressió internacional cap a la Unió Europea, perquè recordem-ho, hi va haver un moment, no fa tant,
en què es parlava de prendre mesures, que Israel sortís d'Eurovídeo, que es suspenguessin acords de comerç. Tot això s'ha parat, diguem-ne, i la impunitat que ja existia abans. Ara encara ha posat més, perquè segueixen assassinant nens cada dia a Gaza, i la lupa pública s'està diluïnt. Llavors aquesta campanya neix per dir, escolteu, no ens en oblidem, i volem ficar això en el centre del debat i del futur, i d'aquí neix For Palestine.
el Fort Palestine, que és una sèrie d'actes, perquè aquí hi ha de tot. Hi ha música, hi ha esport i moltes persones que donen, doncs, recolzament. Entre les persones que donen recolzament tenim diversos cantants d'aquí, de Vila Sadamar.
Vull dir que nosaltres hem volgut donar veu també per això, perquè ens s'han solidaritzat i fan els seus concerts aquests dies. Uns concerts que, si no tinc malentès, comença tot demà, no? Demà dia 15.
Demà, aquesta tarda, ja hem rebut al voltant de 30 entitats palestineses que han viatjat fins a Catalunya per ser nosaltres. A banda d'això hi haurà al voltant de 300 entitats de tota la Mediterrània, tant d'Europa com del Marroc, d'Argèlia, fins i tot de Síria, hi ha moltíssima gent venint.
I totes altres el que volem és si demà, a les 6.30 de la tarda a la Paloma, que és la sala de festes més antiga de Barcelona, modernista i preciosa, serem unes 1.200 persones per acollir el llançament d'aquesta campanya.
Jo t'anava a preguntar, perdona, t'anava a preguntar, pot ser que la paloma es quedi petita? Perquè és una sala molt bonica, és una sala que tu has dit modernista, preciosa, que l'han rehabilitat fa pocs anys, però jo penso que potser se us queda petita la sala.
Això ha estat un tema llarg. Jo crec que si es queda petita és perquè hem confirmat que demà vindran, per suposat, tot gent gratuïtament. És la part que jo crec que m'emociona del món de la cultura, que s'ha embolcat molt amb aquesta campanya i demà tindrem...
hagin estat la Clara Pella, que és aquesta planeta meravellosa que fins i tot es va posar a la flotilla i des de la mateixa flotilla quan anava a canviar gasa ens va dir, escolteu, gent del món de la cultura, com pot ser que estiguem veient un genocidi i que no ens estiguem mobilitzant? Jo crec que és aquest crit de ràbia de la Clara quan anava cap allà que ha fet que molta gent es mobilitzés i estiguem muntant això.
Doncs clar, poder veure un concert amb tota aquesta gent, amb els catarres, gratuïtament, per poder fer aquest llançament, doncs sí, se'ns quedarà petita, però és que ja hem tancat reserves, diguem, com hi havia només 1.200 places i no volíem tenir un problema de seguretat, diguem, doncs es va anunciar i s'ha omplert.
I, per tant, els concerts els faran a diferents llocs. Vull dir, aquests concerts seran lliures, seran oberts a tota la gent que pugui assistir?
home, per suposat, diguem, home, clar, demà es fa el llançament a Barcelona, però la idea és arribar absolutament a tot el territori, hi ha el voltant de 50 concerts previstos, incluent el de Vilassar de Mar, que ara no em passes dir la data, ho sento, però ara no m'ho sé de memòria, però ho podeu veure a fortpalestand.com, d'acord? Sí, et dic jo, serà a Vilassar de Dalt, al Teatre de la Massa, el dia 28 de novembre.
A mi era meravellós. Aquell sé que estava jo al tanto. Perfecte, doncs t'agraeixo. I per suposar que són oberts, home, pagant entrada perquè recordem que tot això...
Si us plau, tota la campanya són tot persones voluntàries, aquí no cobra ningú, tampoc els artistes cobren, però la idea és que la gent pugui mostrar la seva solidaritat assistint, pagant entrades que sempre seran populars i simbòliques, el que volem és assegurar que la gent vingui, no fer coses només per recollir diners, però sí que un dels objectius és poder enviar ajuda, que creieu-me, ara mateix, Gaza i Palestina ho necessiten molt.
Doncs, escolta'm, esperem que la gent faci cas a aquesta crida, que és una crida solidària, i ens omple la boca, no?, de dir, ostres, Palestina, que malament, han de fer alguna cosa. Doncs ara és el moment. Ara és el moment de posar-nos les piles i fer això que és tan fàcil com accedir a algun d'aquests concerts, que també podeu accedir a tots, perquè hi ha alguns molt interessants. Hi ha, doncs, per tots els gustos, música, atenció,
Entre altres, tu deies que teníem la Clara Pella, també tenim la Judit Neddermal, la Lídia Pujol, la Pau Figueres, la Maria Coma... Bé, tenim moltíssima variació aquí perquè pugueu disfrutar, no?
I si vols repassem, i si no, també podem dir, perquè la gent ens dirà, i a on? Doncs mireu, teniu el Paral·lel 62 a Barcelona, la Cantina del Lab de Can Batlló, el Convent de les Arts al Cuber, la Sala Polivalent de Solsona, el Parc Sot de Barriques de Parell del Vallès, la Sala Municipal de Sant Joan de Mollet...
Can Simó, les Planes a Sant Cugat del Vallès, la Sala New Feast a Barcelona, l'Auditori de Banyoles i el Teatre La Massa de Vilassar de Dalt. Hi ha alguns més, la Sala Maiola de Sabadell, la Taneu Sant Bollà de Sant Boi de Llobregat, la Sala de Petit Format Castellà del Vallès, la Fundació La Plana de Santa Maria Dolor, el Concert de Nadal i Tancament del Cicle, que serà els resmetats de Barcelona per acabar d'arrodonir. Escolta'm.
Fins el 23 de desembre, no? Bé, i queda el concert més gran de tots, que serà el 29 de gener al Palau Sant Jordi. Aquest serà la traca. La traca final.
Exacte. El que passa és que, a veure, jo crec que la cultura el que ens permet és arribar a moltíssima gent, que és el que busquem, d'acord? I jo crec que és el pacte que tenim amb totes aquestes artistes que gratuïtament s'involucraran
Però volem ser clar, nosaltres som un moviment també per exercir pressió sobre Israel per intentar parar un genocidi que és el que a nosaltres ens mou, diguem. Sí, volem fer actes perquè volem intentar recollir recursos, poder enviar ajuda, això és importantíssim per nosaltres, però dos, volem dir que nosaltres el que ens mou és que estem contemplant un genocidi televisat per les televisions que genera una impotència enorme i jo mateix...
Jo no vaig dur a cinc anys de Palestina, tinc amics que m'expliquen la seva vida que se't trenca el cor i a nosaltres el que ens mou és dir que hem de fer alguna cosa que de veritat sigui potent, que tingui un impacte internacional i el que hem fet és un pas endavant molt gran tenint molta confiança en la gent. Nosaltres crec que som un país que va omplir els carrers com en cap altre lloc del món per dir no a la guerra.
que ens vam mobilitzar per Sarajevo, que ens vam mobilitzar dient que volíem acollir en plena crisi, refusats, assidia, quan va començar la Guerra Civil, i ara sentim que per Palestina... Creiem que Palestina, avui en dia, és un símbol, és una bandera, és una cosa que intenta...
O sigui, que davant d'un món que a molta gent li genera molta desesperança, jo crec que és justament un crit d'esperança, no? De dir, volem calar a pau els drets humans, que no existeixi tota aquesta impunitat, que les barbaritats que veiem s'acabin. Jo tinc la sensació que venint a tot això que el Fort Palestine és una mica aquest crit, d'acord? I que es construeix...
no per substituir, sinó que es construeix conjuntament amb tota la gent en aquest país que estan mobilitzant des de prou complicitat, que som per suposat part de tota aquesta campanya, la comunitat palestina, la gent de la Global Sumut Flotilla, que hi ha moltíssima gent involucrada i que som les mateixes persones per entendre'ns, d'acord? Que ara intentem organitzar això per intentar...
Escalar, ser més persones, fer un espai amable on puguem anar en família. Jo mateix tinc nens petits i portar-los a manifestacions no sempre és ideal. Llavors, potser anar a un concert de la Judit Nida és millor, no sé com millor. I és una mica el que busquem, però volem ser clars en que això és cultura al servei d'una causa política, d'acord? I d'intentar parar un genocidi, que és el que ens mou.
Per a un genocidi, que a vegades sembla que les institucions no estan per la labor, que diríem, no? A vegades, com els hi costa tant? Com els hi costa tant? No ho sé, la resposta del carrer està clara. La gent surt al carrer, la gent es manifesta. A la cultura ho estem veient ara, no? En respost moltíssima gent del món de la cultura...
Però i les institucions? Fan tot el que poden fer? Com ho veieu? Vull posar en valor que a banda de tot el sector de la cultura, també el sector de l'esport, perquè també estem fent el partit Catalunya-Palestina, on es participan jugadors catalans. En parlarem després d'això.
Però sí, les institucions, escolteu, jo sé que si un mira la televisió i escolta els nostres polítics, tothom parla de pau, de drets humans, de dret, no? Diguem, es parla molt d'això. Però mentre es diuen això a nivell de la Unió Europea, que aquesta campanya vol ser de caràcter europeu i està coordinada amb un munt d'entitats de tot Europa, no només passarà a Barcelona, Barcelona serà l'epicentre, d'acord?
Però neix amb una idea, que és que Europa parla de pau, però segueix venent armes a Israel per poder cometre un genocidi. És el segon proveïdor d'armes a Israel, ara mateix, després que hem vist que 70.000 persones, 30.000 nens, han estat assassinats de gas. Amb tot això sobre la taula, sí, clar, és que nosaltres el que creiem, i em sembla gravíssim, és que Europa no ha fet cap mesura. Així com amb Ucrà, en Rússia, es van emetre sancions, hem deixat de comprar-los gas,
S'ha intentat elevar la presó internacional per portar Putin a la presó davant d'Israel? Absolutament res. Si segueixen Eurovideos, segueixen les Olimpiades, competint el TUR, seguim mantenint tractes privilegi comercials, us ho sé una. No s'ha fet absolutament res. I aquesta indignació és el que ens mou. A través de la cultura, a través de fer... de construir esperança i construir política des de la felicitat, però amb tota la fermesa del món, dient que això no pot ser...
Aquí anava jo, perquè jo, a vegades, quan sents les notícies, quan veus les televisions, tinc digne, tinc digne veure això que tu deies, tothom, ai, pobres, ai, la pau, però i si es tallés la venda d'armament? I si es tallés del tot? I si no els arribés munició? Si no li arribessin armes, això no seria molt més fàcil?
us puc garantitzar que si la Unió Europea deixés d'enviar armament i tallers a les accions comercials amb Israel, això s'acabaria immediatament, sense cap mirador.
que és gairebé més petita que Catalunya, per entendre'ns, d'acord? Vull dir que no és una gran potència comercial que pot viure a través dels seus propis recursos existers, perquè hi ha molta gent, entre els quals la Unió Europea, que en representa a tots, els dona suport i fa possible que segueixi mantenint la seva actual política. Llavors, si hi hagués voluntat política, això s'acabaria. I ser conscients d'això...
És que indigna encara més, perquè dius, home, això depèn que hi ha gent que ho podria decidir i no vol. Doncs sí, és així de dur. Hi ha gent que podria decidir per això i no està fent res perquè això passi. Doncs jo crec que des de la ciutadania ens hem d'organitzar, ja ho hem fet moltes vegades, i crec que quan es fa una d'aquestes campanyes tan potent...
Jo crec que genera orgull de país, que això sí que és construir país i no, diguem, a l'ara volar determinats discursos que són excloents, que són supremacistes, sinó dir, nosaltres ens contemplem com a part del món i volem ser un punt de referència pel món, de compromís, de solidaritat, de pau, de justícia, doncs això és en què estem.
I tu abans em deies també el món de l'esport, i és que el món de l'esport també s'ha mobilitzat, i la prova la tenim en què els futbolistes de seguida van dir que sí, que ells volien fer aquest partit. Com ho tenim? Perquè ara sembla ser que ja tenim data, 29 de gener, si no m'equivoco, no?
No, el partit de futbol és la setmana que ve, és el 18 de novembre. El 18, perdó, el que és el 29 de gener és el broixe final al Palau Sant Jordi. Exacte. I aquí no puc dir quins artistes hem confirmat.
Però, sincerament, és absolutament espectacular. Estic segur que quan això se sàpiga impressionarà molta gent. Però hi ha moltíssims, eh? Perquè jo, mirant ara la llista d'alguns possibles, penso... Estaran quatre hores de concert, en tot això?
Però és que el 29 de gener és diferent, no són artistes catalans, sinó que són artistes internacionals. És un concert que retransmetrem en directe al Jazeera, entre d'altres, i que potser té un públic de més de mil milions de persones, vull dir que no és un tema menor, i hem focalitzat en que vinguin grans artistes de renom internacional. I creieu-me, serà molt impactant això.
Veus com jo deia bé quan he començat que t'he dit que era una gran moguda? Perquè moure tanta gent no és fàcil, eh? I m'imagino que ha sigut moltes hores de picar pedra, no? Per poder organitzar tota aquesta mena d'actes. Bé, perquè jo sento que no estem movent la gent. Si és que la gent està...
que no vegi el que està succeint a Palestina i no s'indigni profundíssimament i no senti que és absolutament inacceptable, que no s'estiguin fent més coses. Perquè en aquest país hi ha moltíssima gent que ha treballat també per fer-nos a tu tots conscients del que passa des dels periodistes fins a tota la gent que s'ha mobilitzat. I jo crec que no és que estiguin movent la gent, sinó que la gent ja està aquí i el que fem és intentar organitzar espais per poder conduir tot aquest sentiment.
De fet, el que esteu fent és canalitzar tota aquesta gent que es va jugar. Exacte. Doncs anem cap a aquest famós partit de futbol que ha estat a la corda fluja a dies enrere, que si es podia jugar o no es podia jugar. Ara ja és segur? Per tant, ja tenim data.
Mira, de nou, això si m'ho permet explicar, hi va haver molts dubtes. Jo crec que per part de les institucions es va pensar en dir, podeu dir que ara és un partit per l'estadi olímpic que fa poc, clar, hi ha 50.000 persones, però calen 50.000 persones per obrir l'estadi olímpic. Doncs escolteu, des d'Agford, per l'estadi això ens va preocupar i vam treure una...
una campanya de pre-reserva d'entrades. Escolteu, en 20 hores, havíem reservat al voltant de 20.000 persones, havíem reservat l'entrada, d'acord? En una campanya que sí, que tenim molta gent al darrere que porta tota la vida organitzada, llavors saben molt bé com fer-ho, però que la campanya la presentem demà. Ens entenem, eh? Vam haver de llançar una cosa pre-reserva sense ni existir encara com a campanya, no ens havíem presentat públicament, i vam aconseguir 20.000 pre-reserves, de qual cosa...
És el que sempre diem, que si es confia en la gent, la gent respon. I això farà, i ho espero la veritat, i faig una crida, perquè encara queden entrades, que és imprescindible complir l'estadi. Jo crec que serà un moment històric, i és el moment històric per intentar que ha fet tanta gent en un estadi en Palestina, on em sap greu, però jo crec que no és un partit que vagi de futbol, en el sentit que, home, que la selecció palestina...
No és, diguem, una selecció superprofessional i, a més, desgraciadament hem patit moltíssim, en el sentit que... Va, deuen tenir baixes, deuen tenir baixes, clar. Bueno, baixes, és que tots els jugadors principals han estat assassinats a Gaza al llarg dels darrers dos anys, per entendre'ns, de futbolistes federades i federats, en els darrers dos anys han assassinat a 400 a Gaza. D'acord? És que les dimensions del genocidi a Gaza...
Són molt difícils d'entendre i aquí és quan veus, dius, la selecció nacional palestina és que han assassinat quatre jugadors titulars durant els darrers dos anys. Ens enteneu, vull dir, és que és d'una duresa tot increïble.
Això ho dic perquè no va de futbol com a partit. Va de fer un gran acte de solidaritat i per suposat hi haurà futbol. Jo crec que és una ocasió magnífica per anar amb família, per estar allà. I us dono algunes primícies que jo crec que són boniques. Hem convençut la colla dels xiquets de baix, gent de la cultura popular de tota Catalunya que vindran a fer una volta reivindicant la cultura popular al servei de la solidaritat
on, ho dic a tall, diguem, de curiositat, però a mi em sembla molt bonic, vam recuperar la cerimònia inaugural que s'havia de fer l'any 36 per les Olimpíades Populars, que es van convocar a Barcelona com a alternativa a les Olimpíades que es feien a Berlín sota règim nazi, d'acord?
I aquesta cerimònia, els xiquets de Baix, literalment, quan anaven de camí cap a l'estadi olímpic per representar una reclamació de cultura popular, va esclatar la Guerra Civil, es van suspendre les Llimpíades Populars i van haver de tornar enrere. El que hem fet ara és contactar a tothom que havia de participar en aquella cerimònia i la replicarem en aquest moment, per connectar també amb la història del país. I abans la tindrem.
música i sobretot el que esperem és moltíssima gent per mostrar el país que volem, que és solidari, que és compromès, que està unit i que no falla. I com tu deies molt bé, doncs no és un partit aviam qui guanya, aviam qui marca més gols, sinó que és un partit de solidaritat.
de solidaritat i de suport, de suport a aquesta Palestina que està patint el que no pensàvem mai veure com es pateix.
Exacte. I, però escolta, també per la gent que sigui molt futbolera i que pensi, ostres, jo no puc més escoltar coses de Palestina, sapigueu que, per suposat, el Gerard, el seleccionador de la selecció catalana, ha convocat els millors jugadors possibles, els catalans, que sí que estaran al camp i estaran jugant, que són jugadors de primera, etcètera. Vull dir, que qui sigui futbolera o que sàpiga i vol veure els seus ídols, que l'esperem amb els braços oberts, per suposat.
Per tant, festa grossa a l'estadi, eh? Festa grossa a l'estadi olímpic, Lluís Companys, que acollirà aquest partit. Home, es pot dir ja que serà un partit històric, no? Jo estic absolutament convençut. Quan hem estat... O sigui, és que, a veure, fins i tot en termes de manifestació, tota la gent que hi cap, s'han fet molt poques manifestacions tan grans, eh? A Catalunya, com ajuntar tota aquesta gent i fer-ho per Palestina, amb futbol, amb música...
Jo crec que és molt potent la imatge que podem construir entre totes i de veritat demano que ens emocionem i omplim l'estadi perquè jo crec que és una imatge que arribarà a moltíssima gent
Per el tipus de feina que fem, que jo porto treballant en pau, drets humans i ajuda a palestineta fa molts anys, clar, pels nens palestins podem entendre el que significa veure la seva selecció jugant a l'estadi on juga el Barça, a Barcelona, que per ells és una cosa increïble, no sé com dir-ho. Hi ha un reconeixement que ens transmet aquí, sobretot si l'estadi està ple,
que a mi m'emociona molt, i us asseguro una cosa, cal, a la vida cal menjar, cal aigua, cal salut, i la campanya va també d'oferir aquestes coses, però cal dignitat, cal il·lusió per viure, i això jo crec que com a imatge, que segur que arribarà a Palestina i ja la transmetrà a les televisions palestines, és super potent, i demanem que hi participem, a la mesura que es pugui, però són super populars, d'acord? Vull dir que...
que no és una qüestió econòmica, sinó que és una qüestió d'il·lusió i de treball conjunt. I que 50.000 persones, totes amb un clam, ha de ser una imatge inolvidable per tota aquesta gent, per aquest poble palestí.
I recordem que tots aquests actes, tant els concerts musicals com el partit de futbol i tal, tota la recaudació és precisament per Palestina. És així o no és així? Per suposat. Jo puc garantir que aquí tots som un equip de gent voluntària que s'està deixant...
totes les hores del dia, d'acord? Per fer això possible i que el nostre compromís és que tot el que recapti anirà directament a organitzacions que estan a casa donant assistència mèdica, que és l'Hospital Alauda, o distribuint ajuda alimentària, aigua potable a través de l'AUAC, de l'ARC... Bé, tampoc vull marejar-vos amb els noms de les entitats, però són...
Jo crec que podem assegurar-vos que són gent que portem molt de temps treballant allà i sabem qui està fent una bona feina. Més ho fem amb la coordinadora d'Omigès Palestines, no sé com dir-ho, que jo diria que és l'òrdan segurament més creïble i local per fer aquestes coses. Doncs ho farem amb tota aquesta gent i és el que assegurem, vull dir que això, i a banda segur que farem vídeos perquè la gent pugui veure què s'ha fet, farem auditories per assegurar que tot
estigui correcte vull dir que hi ha gent que confia en això que no som gent que no sé com dir-ho que els diners sigui un interès el que ens interessa és ajudar Palestina evidentment doncs Luca ha estat un plaer tenir-te a l'antena de Vilassar Ràdio que ens expliquessis aquest acte per Palestine què volia dir, què significava què és el que feu i recordem que a partir de demà a partir del dia 15 comencem i us ho esperem a totes i tots
Doncs escolta'm, que tingueu molt èxit, que s'ompli aquest estall i que s'omplin aquests concerts, que hi hagi molta col·laboració i recordem que és un acte benèfic pel poble de Palestina. Novament, Luca, Gerber Soni, moltes gràcies per estar a l'antena de la nostra emissora i quan tinguis alguna notícia nova, ja saps, aquí som. D'acord, gràcies a tu. Una abraçada. Adeu.
Doncs fins aquí aquesta entrevista que hem cregut que era important donar a conèixer aquestes activitats que es deien que es faran a partir de demà des del Fort Palestine i que esperem que hagi sigut del vostre interès. Tornarem nosaltres la propera setmana, novament, amb una nova edició del Volem Saber.
Bon cap de setmana. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio, en la presentació i producció Joana Hernández. Us esperem la propera edició.