La mediació permet gestionar els conflictes amb l'ajuda d'un professional a través del diàleg i resoldre'ls de forma constructiva. Ningú hi perd, tots hi guanyen. Qualsevol persona o entitat interessada pot trobar solucions ràpides als seus problemes mitjançant el diàleg i la construcció d'acords justos i equitatius. Informa-te a justicia.gencat.cat barra mediació. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putelles. Juntes, suma més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els teus pares són dependents i l'administració no t'ofereix cap recurs? No reps resposta de l'administració?
El soroll del carrer no et deixa dormir i l'Ajuntament no actua? La Síndica de Greuges de Catalunya defensa els teus drets davant de l'administració. S'hi pot adreçar qualsevol persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat i edat, i també empreses i associacions. Resol queixes i consultes d'àmbits com salut, habitatge, educació i t'hi pots adreçar via web, telèfon o presencialment.
Si ets un o una artista, resideixes a Catalunya i exerceixes la teva activitat professional en els àmbits d'arts plàstiques, arts visuals o els nous sectors creatius, música i experimentació sonora, disseny o il·lustració, arts escèniques, literatura, audiovisuals o cinema, o bé creació de videojocs, et volem conèixer. Per això hem creat els 100 d'artistes de Catalunya.
Una eina que ens servirà per conèixer la veritable població dels i de les artistes i creadors i creadores del territori i el nivell de representativitat de cada disciplina. Per diagnosticar la situació del sector cultural a Catalunya, detectar i avaluar les necessitats dels i de les artistes que exerceixen la seva activitat amb caràcter professional i establir noves polítiques en l'àmbit cultural.
per emprendre accions amb la voluntat de millorar les condicions laborals, fiscals, contractuals i de propietat intel·lectual dels creadors i creadores del nostre país.
I en el futur, per connectar creadors i creadores amb professionals, empreses i entitats involucrades en el món de la cultura. I com et pots registrar els cens d'artistes? Doncs per donar-te d'alta, només has d'anar al web cultura.gencat.cat i emplenar el senzill formulari d'alta als cens d'artistes amb les teves dades identificatives, de contacte i àmbit creatiu al que pertanyes.
Saps què? En general, els accidents de trànsit han experimentat un descens en els últims anys. Però en el cas de les motos, no ha estat així. Evitar aquests accidents a la xarxa viària és cosa de tots els conductors, i no només dels motoristes. Hem de tenir en compte els riscos que corre un motorista, com la inestabilitat que té un vehicle de dues rodes o les seves dimensions, que el fan menys visible en angles morts de visió. Per tant, procurarem deixar sempre una distància adequada de separació.
El motorista ha d'evitar moviments ràpids i laterals sense senyalització prèvia i no circular en paral·lel o en zigazaga. També ha d'evitar l'accés de velocitat i no transportar equipaments pesants. I molt important, el casc sempre ben lligat i els ulls protegits. I saps què? Cal mantenir el vehicle sempre a punt, mitjançant revisions i manteniments periòdics. Saps què? Cal ser molt prudents a l'hora d'anar en moto. Només així aconseguirem reduir la sinistralitat a les carreteres.
Generalitat de Catalunya. Cadascun de nosaltres generem de mitjana un quilo i mig de residus cada dia, més de 10 quilos cada setmana, uns 45 al mes. Però si evitem embalatges innecessaris, si dipositem cada tipus de residu al seu contenidor, si reparem els aparells i els portem a la decelleria o a la botiga quan en comprem de nous, si dipositem les piles gastades als punts de recollida, el nostre impacte serà menor i l'estalvi important. Els nostres residus, la nostra responsabilitat. Generalitat de Catalunya.
amb la col·laboració i el finançament dels sistemes integrats de gestió de residus.
Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber. Al Volem Saber, com sempre diem, aquell programa que el que fa és acostar-los a temes nous o ampliar d'altres ja coneguts.
I aquesta setmana vam saber, per un bon amic, que hi ha un diari de la discapacitat. I vam pensar, ep, això no ho hem parlat mai, no sabíem ni que existia. Per tant, ens hem posat en contacte amb el diari de la discapacitat i el seu director, el Carles Valdívia, doncs ara ens fa donar tota la informació que li demanem. Bon dia, Carles. Bon dia.
Com ha estat aquesta iniciativa? Com va sorgir? Nosaltres ens vam assabentar a través d'un veí de Vila Sadamar, que hi col·labora amb vosaltres, i bé, i vam dir, doncs, és moment de donar-lo a conèixer. Com va ser això? Com va sorgir?
Doncs, bueno, jo t'explico perquè precisament coincideix que ara el diari de la discapacitat compleix el darrer aniversari, o sigui, és aquest any, el 2026, que fem 10 anys, o sigui que la iniciativa va sorgir l'any 2016, ara fa 10 anys, no? I va sorgir d'una manera, doncs bueno, jo soc periodista, i tinc una discapacitat física,
Llavors, fa 10 anys, doncs, em vaig quedar sense feina i l'última experiència que vaig tenir a nivell professional va ser treballar en un grup comarcal de premsa digital. I llavors, aquí, això, aquesta etapa em va servir per veure com funcionava el que és això, la premsa digital, que fins aleshores no l'havia treballat, per dir-ho d'alguna manera, no?
I, bé, com que em vaig trobar en un moment així, doncs vaig pensar conjugar aquestes dues facetes, doncs la meva professió, o sigui, el periodisme, i la meva discapacitat. Llavors vaig començar a veure i buscar mitjans de comunicació que parlessin del tema de la discapacitat aquí a Catalunya i vaig veure que no hi havia cap. No hi havia cap que abordés aquest tema d'una manera informativa, no?
Llavors, d'aquí va sortir la idea, perquè sí que és veritat que hi havia moltes entitats, hi ha moltes entitats que fan difusió de les activitats que fan, però a un nivell molt intern, però no de cara al ram públic. Llavors, la idea va sortir d'aquí i em vaig enfrescar en aquest projecte i, bueno, fins avui, 10 anys.
Doncs esteu de celebració, m'imagino. Felicitats i enhorabona. Sí, perquè no és fàcil. No és fàcil amb un mitjà tan específic com aquest, que fer 10 anys és complicat. Però ho hem aconseguit i estem molt orgullosos d'aquest èxit.
No, i a més que tu dius una discapacitació no té per què no deixar desenvolupar la feina a les dades que de moltes persones. Vull dir, som vàlids per fer moltes coses que de vegades se'ls ha negat de cara a la societat habitual, no?
Bé, la veritat és que el tema de les discapacitats o capacitats és un tema que podríem parlar molt, no? Jo crec que totes les persones tenen discapacitats i tenen capacitats. O sigui, hi ha persones que tenen capacitat per fer moltes coses i són incapaces de fer d'altres.
i el talent està a tot arreu amb les persones amb i sense discapacitat aquesta diferenciació la veritat és que avui l'hauríem d'esborrar del diccionari jo també estic d'acord aquest atatge, aquestes cometes que s'obren exactament, si volem una societat inclusiva totes aquestes coses realment s'hauríem de suprimir i el diari de la discapacitat una de les seves tasques
És aquesta, donar visibilitat a aquest col·lectiu i trencar amb aquests estereotips. Per quin món us moveu? Agafeu totes, feu tot mena de notícies o ha estat dedicat solament a un tipus de notícies o com funciona?
No, no, el diari de la discapacitat, no sé si has entrat a la web i ho has vist per sobre, és un mitjà que vull dir que està plantejat en un format de premsa general, amb una sèrie de seccions que aborden tots els àmbits del que és la discapacitat.
Des del tema de la cultura inclusiva, l'esport adaptat, el tema polític, evidentment, el tema de les diferents discapacitats que n'hi ha, ja sigui física, sigui sensorial, sigui cognitiva... O sigui, aborda tot l'àmbit de la discapacitat i tots els sectors de la discapacitat. El que volem és, d'alguna manera, donar visibilitat a tots aquests actors que formen el món de la discapacitat. Que de quan surt aquest diari?
No, no, això és un diari digital, en el qual es publica un diari amb notícies. Cada dia, cada dia, vull dir que cada dia renoven les notícies. Exactament, cada dia, perquè una de les incògnites o un de les pors que jo tenia quan vaig crear aquest diari, ara fa deu anys, era si realment aquest setor donaria prou informació com per omplir un diari que publiqués notícies cada dia.
I amb el temps em vaig adonar que no és això, sinó que no te les acabes, les notícies. No te les acabes. Perquè aquest àmbit de la discapacitat, totes les entitats, la quantitat d'activitats que fan, la informació que va llogant, és impressionant. O sigui, que no t'acabes aquesta informació i el diari intenta donar visibilitat a tota aquesta activitat que fan aquestes entitats i aquest sector, per dir-ho d'alguna manera.
I que per sort avui en dia hi ha molts, vull dir, hi ha moltes entitats valentes que han tret, que fan molt bona tasca i que ocupen un nombre de persones importants. Sí, sí, està claríssim. Vull dir, a l'àmbit de la discapacitat, o les persones amb discapacitat, evidentment tindrien una vida molt més complicada sense l'assistència a totes aquestes entitats, que no només fan...
els hi donen cabuda, sinó que els hi donen serveis que són imprescindibles pel seu dia a dia. Llavors, és el que et deia, hi ha tantes entitats, tant àmbit local com àmbit comarcal, provincial, en tots els àmbits, que no t'acabes la informació que generen totes aquestes entitats.
És un diari sense ànims a lucre o teniu gent a plantilla i després col·laboradors o com funciona? És un projecte col·laboratiu. Jo sóc el director, és un diari digital, en el qual no tenim una seu ofici.
simplement que compta amb un grup de col·laboradors que desinteressadament el que fan és aportar notícies i informacions relacionades amb el món de la discapacitat. I al llarg d'aquests 10 anys han passat moltíssimes persones que han col·laborat
donant informacions, fent articles d'opinió... Però ja et dic, és un projecte col·laboratiu. El que passa és que el GAR, evidentment, necessita recursos per poder tirar cap endavant. Llavors nosaltres, evidentment, tenim contractes, acords amb les institucions públiques, amb la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació...
que ens donen suport econòmic a part d'entitats o empreses que també et posen alguna publicitat per donar a conèixer els seus productes enfocats a les persones amb discapacitat. De quants col·laboradors estem parlant quan dius...
És que durant els deu anys són col·laboradors que van i venen. Fixes, a lo millor, et diria una decena de col·laboradors que habitualment sempre han col·laborat, però si et digués, durant aquests deu anys, més d'un centenar de col·laboradors han participat en el diari. D'unidor, eh? Vull dir, un projecte d'aquells que va sorgir, m'imagino, aviant què passava, no?
Exactament, va sortir així, aviam que passa. Aviam que passa, anem a fer això? Aviam que passa, anem a provar, aviam que passa. Però, bueno, avui dia aquest diari, primer que és el primer digital i l'únic digital de l'àmbit de la discapacitat funcional a Catalunya.
I segon, que vull dir que al llarg de l'any s'ha convertit en un referent pel sector. Totes les entitats ja coneixen aquest diari, les institucions també, i evidentment ha sigut una tasca de picar molta pedra, perquè no és fàcil, però avui, 10 anys després, podem dir que encara estem en peu i que les perspectives són molt bones, no?
i que potser les persones que no havien sentit mai a parlar, per exemple, nosaltres desconeixíem aquest mitjà, doncs a partir d'ara hi ha una veu més. Diu, atenció, que això existeix, eh? Sí, sí, evidentment, això és el que et deia, ha sigut una feina de picar molta pedra, de donar-nos a conèixer davant de moltes institucions, davant de moltes entitats...
Però, bueno, deu anys després, és el que et deia, ja som un referent, i vull dir, hi ha moltes entitats que a vegades es posen en contacte i a nosaltres els pregunten, com heu conegut el diari de la discapacitat? A través d'una altra entitat? Ens ho ha comentat un col·laborador? Bé, això, el boca a orella sempre ha funcionat, sempre ha funcionat, i rebem moltes trucades i molts...
que ja ens envien fins i tot les notes de premsa directament, perquè saben que existeix aquest diari. Vull dir, ara rebem notes de premsa d'entitats que ni coneixíem, no? Però, bueno, això és el que ha fet d'alguna manera que vull dir que es consolidés el diari, no?
A part de les entitats que us envien comunicats o notes de premsa, si hi ha algú en particular que ens estigui escoltant i vulgui col·laborar o digui tinc una notícia i la vull donar a conèixer, com ho hauria de fer? Sí, sí. Bé, doncs el sistema està molt clar. Vull dir, nosaltres tenim una web que és diarideladiscapacitat.cat i allà està el formari de contacte per contactar amb nosaltres, per...
per qualsevol cosa, o per enviar una nota de premsa, o per fer un article d'opinió, o per dir, escolta, vull col·laborar perquè soc de la zona, per exemple, aquí estem a Vilassà, no? Doncs soc de la zona del Maresme, no? Doncs escolta, a mi hauria posar notícies o publicar notícies, que publiquessin notícies de la zona del Maresme relacionades amb la discapacitat.
Tot això té cabuda, des d'aquí. Evidentment, és que els col·laboradors han sortit així. Els col·laboradors, d'alguna manera, del diari durant aquests deu anys han anat així, de persones que han conegut el diari i que desinteressadament han volgut col·laborar. I llavors, bueno, aquesta.
I que poden ser qualsevol àmbit, poden ser esportives, poden ser personals, poden ser... Exactament. El que sigui. Del que sigui, pot ser del que sigui. Sempre que estigui relacionat amb l'àmbit de la discapacitat, el diari és una porta oberta perquè tothom es pugui expressar, sempre, evidentment, amb uns criteris de respecte i
amb uns criteris de professionalitat, però vull dir, és una porta oberta per tot l'àmbit de la discapacitat. Jo aprofito aquesta entrevista per això, per obrir la porta a tota la gent que escolti aquesta entrevista i que vulgui desinteressament amb el diari. I anava a dir-te, rebeu, diguéssim, moltes notícies negatives envers la discapacitat?
Bueno, hi ha de tot, evidentment. M'imagino que cada vegada menys, no? Bueno, diria que no n'hi haurien d'haver-hi. Per això m'estranya. No n'hi haurien d'haver-hi. A veure, amb aquest trajecte de 10 anys, evidentment s'han anat aconseguint coses. S'han anat aconseguint coses i les notícies de fa 10 anys, potser algunes ja no són.
Però sí que és veritat que encara queda molt camí a recórrer. Hi ha moltes notícies de problemes de persones amb discapacitat que no poden fer el seu dia a dia normal per problemes d'accessibilitat. Per exemple, aquí a la zona del Maresme, el tema de rodalies... Les barrieres arquitectòniques, evidentment.
Clar, que he anat a l'estació de no sé què i no he pogut agafar el tren perquè els ascensors no funcionaven. I m'he tingut que tornar a casa. Això està a l'ordre del dia. Totes aquestes coses al diari, evidentment, ajuda a denunciar tot això i a fer pressió perquè aquestes coses canviïn.
Però, evidentment, el tema de la discapacitat, tot i que s'avan aconseguint coses, encara hi ha estigmes i estereotips que s'han d'anar suprimint, no?
Encara s'ha de polir, encara s'ha de polir més el que estem polint. És molta tasca, però per això el diari de la discapacitat és un canal més del que tenen les persones amb discapacitat per denunciar totes aquestes mancances i per fer pressió a les institucions perquè d'alguna manera es posin les piles per solucionar tots aquests problemes.
De cara a aquest de ser aniversari, heu preparat alguna festa així? Bueno, en principi no, esperem fer-lo, a veure si fem algun tipus de, ja de cara a final d'any, de cara a final d'any, a veure si fem algun tipus de celebració, en principi és el que està previst, però bueno, encara no ho tenim preparat això, però si fem alguna cosa extraordinària serà de cara a final d'any.
I no serà a través d'internet ni a través d'ordinadors, serà físic, no? Ho estem pensant, és això. Ho estem pensant, ho estem pensant. No vull donar massa pistes sobre això, però ho estem pensant.
Què aconsellaries a la gent que ens estigui escoltant i que pensi que això és un diari que està bé, però jo voldria col·laborar, però jo no tinc cap discapacitat, com ho podria fer? Podria ser possible que una persona que no fos discapacitada pogués col·laborar?
A veure, perquè partim d'una base. Les persones amb discapacitat no és... La família de la discapacitat no només són les persones amb discapacitat, sinó és el seu entorn. Totes les persones amb discapacitat tenen familiars. Totes les persones amb discapacitat tenen amics i coneguts. Totes aquestes persones que formen part del que és la família de les persones amb discapacitat tenen també el diari com a un canal obert per poder expressar.
Llavors jo, de fet, hi ha moltes persones que han col·laborat que no tenen cap discapacitat però que tenen relació amb aquest àmbit. Perquè tenen un familiar, perquè tenen un amic, perquè treballen amb una entitat, relació amb el món de la discapacitat i d'alguna manera han volgut posar el seu granet de sorra per visibilitzar les dificultats que tenen les persones amb discapacitat.
el diari està obert a totes aquestes persones. Perfecte. Vull dir, tenen el canal obert, i de fet, ja et dic, hi ha moltes persones sense discapacitat que han participat en el diari al llarg de 10 anys. Perfecte. Doncs si ho esteu escoltant, ja sabeu, si sou familiars, amics, podeu fer la vostra aportació al vostre granet de sorra.
Jo el que els recomanaria és això, vull dir que entressin a la web, al diarideladiscapacitat.cat, que veiessin com és el diari, que veiessin les informacions que es volquen cada dia aquí, després també es poden subscriure, evidentment, hi ha un bollatí perquè es puguin subscriure, rebre per correu les notícies que es publicen dia a dia, i a partir d'aquí que sàpiguen que tenen aquest canal que està obert a totes les persones que tenen alguna sensibilitat amb el món de la discapacitat.
Perfecte. Aviam Carles Llotna va fer una pregunta també, que és si les quatre províncies hi col·laboren. Hi ha més, per exemple, de Barcelona, no tantes de Girona o no tantes de Lleida. Vull dir, col·laboren en general o com?
Bé, nosaltres col·laboren de tots els àmbits de Catalunya. Evidentment, a Barcelona és on hi ha més, on hi ha més activitats, on hi ha més entitats, però rebem notícies d'entitats de totes les províncies de Catalunya. Llavors...
fins i tot de les institucions. Els ajuntaments, el de Girona, la Tarragona, el de Lleida, les diputacions també envien informacions perquè totes aquestes institucions tenen un apartat relacionat amb el tema de la discapacitat. Tenen una regidoria, tenen una secció, un equip que treballa al món de la discapacitat. No només les entitats, sinó les institucions també estan en relació...
col·laborant amb el diari per donar a conèixer, perquè a ells també els interessa donar a conèixer la feina que fan de cada col·lectiu. I això està molt bé ara després de 10 anys, però m'imagino que quan vas iniciar-ho va ser fàcil arribar a les institucions? No, no. Fàcil no va ser. Ens ha costat arribar a les institucions.
No arribar per donar a conèixer la informació, sinó arribar a que ens ajudessin a tirar endavant aquest projecte. A que us reconeguessin d'alguna forma, no? Exactament. A que reconeguessin que aquest mitjà era un mitjà que podia ser important per ajudar a donar visibilitat al col·lectiu de les persones amb discapacitat i a donar suport econòmic perquè aquest mitjà continués.
Això és el que ha costat. Jo el primer que vaig fer quan vaig començar aquest projecte és posar-me en contacte amb totes les institucions.
per donar a conèixer el diari i per dir que tenien aquest canal per bolcar tota la informació que donessin sobre el tema de la discapacitat. I en aquest sentit no va haver-hi cap problema. De seguida van començar a donar informació.
El problema el més costós ha sigut que aquestes entitats que diguéssim, ostres, anem a donar un suport econòmic amb aquest mitjà perquè pugui tirar endavant, perquè pugui créixer el projecte i perquè cada vegada arribi a més gent. Això és el que ha costat més, però al cap de 10 anys ja hem aconseguit aquest reconeixement i aquest suport, però sempre busquem més per seguir creixent amb el projecte.
Això ja són figues d'un altre paneca, deien, no? Sí, sí, això és un altre branca. Tocant la butxaca, la cosa va més lenta, eh? Sí, exactament. Això és més complicat, però bueno, hi estem. Però ha arribat. Ha arribat.
Ha arribat i diu, encara que sigui lent, doncs al final ho hem aconseguit. Per això deia jo, perquè ara tu deies, ara estem contents, ara tothom ens coneix i tal, però clar, els inicis sempre són costosos, vull dir, no és allò que t'obri tothom les portes. Alguna vegada els mitjans de comunicació grans han fet ressò
Del tema del diari. Sí, sí. Quan va néixer el diari, doncs sí, vaig tenir entrevistes a diferents ràdios d'àmbit general, vaig tenir algunes televisions també al principi. O sigui, sí. Bé, l'important no és el diari, l'important és el sector. O sigui, realment el que és important és que aquests mitjans de comunicació que arriben a tanta gent parlin de l'àmbit de la discapacitat.
I aquest també és una mancança, vull dir, perquè els mitjans generals dediquen molt poca informació a l'àmbit de la discapacitat. I quan parlen, quan fan una peça del tema de discapacitat, normalment és per alguna cosa que sigui...
sorpressiu, que sigui escandalós... Les Olimpiades... Les Olimpiades... Però vull dir, no el dia a dia. No el dia a dia. No la informació de realment el que passa al dia a dia, el que passa amb les persones amb discapacitat.
Llavors, aquest paradigma és el que hem de canviar. I el diari, diguem-ne que el diari de discapacitat és una entassada d'això, del que haurien de fer els mitjans genèrics de comunicació.
I ho has parlat mai amb el col·legi oficial de periodistes? De periodistes, sí. És un tema que ho heu parlat mai, aviam com es podria fer perquè tinguin un espai. Amb el col·legi no ho hem parlat, però no hem aconseguit. Però sí, per exemple, hi ha projectes, perquè t'explicaré un projecte molt concret,
que és el que fa la Fundació Catalana de Síndrome de Down. La Fundació Catalana de Síndrome de Down fa un diari digital fet per persones amb síndrome de Down, que es diu Exit 21.
Per exemple, nosaltres ja fa anys que col·laborarem amb aquest mitjà perquè les persones que treballen o que participen en aquest projecte taller que fan dintre de la Fundació, doncs publiquin les seves notícies al diari de la discapacitat.
Llavors, les col·laboracions que fan, que fan articles d'opinió, doncs moltes vegades les publiquen també en el nostre diari.
Bé, això és el que hem, d'alguna manera, que hem de promoure, no?, aquest tipus d'activitats per aconseguir una plena inclusió de les persones amb discapacitat. El que seria un intercanvi, és a dir, vosaltres podeu escriure amb el nostre diari i m'imagino que vosaltres també podeu fer alguna inclusió amb el d'ells, no? Correcte, correcte. Una vegada jo al principi, quan vaig començar el projecte, una vegada parlant amb...
amb el COCARMI, que és l'entitat que representa a totes les entitats de la discapacitat de Catalunya, els vaig dir que el meu somni era crear una redacció de persones amb discapacitat. Una seu amb una redacció. I llavors em van dir, ostres, nosaltres creiem que no, que hauria de ser una redacció on hi hagués persones amb i sense discapacitat.
Perquè això és el que realment és la inclusió social. M'ho t'ho ajuda. Exactament, i en realitat tenen raó. Hem de parlar de la inclusió com una cosa en què participi tothom. Sí, sí, que no hi hagi cap separació. Clar, que separació, cap diferenciació, perquè si fem una redacció només formada per persones amb discapacitat, bueno...
Doncs mira, ja estan les persones amb discapacitat, però realment no estan incloses socialment. Hem de participar de la societat amb igualtat de condicions i de drets. Doncs això seria el més normal i el més corrent, eh? Bé, això seria el desitjable. Però, com t'he comentat abans, és una tasca... A seguir picant pedra.
Sí, sí, això està claríssim, això ho tenim claríssim, a seguir picant pedra. Però mentre veiem els resultats i veiem que el diari de l'excapacitat és una eina que ajuda a aconseguir tot això, nosaltres tirarem endavant.
Doncs escolta'm, una lliçó la que ens estàs donant aquest matí, aquí, i que nosaltres agraïm tota aquesta explicació i segurament molta gent ara estarà pensant diferent. No volem dir ni millor ni pitjor, diferent. Espero que sigui així. El fet de fer pensar la gent ja és bo, ja sigui bé o malament. Però vull dir, ja és bo fer pensar la gent.
Doncs això ha estat aquest programa, de donar a conèixer temes que a vegades desconeixem i que la gent vagi fent rotllar aquest cap. A vegades és bo fer-ho pensar.
Correcte, correcte. I des d'aquí aprofito ja per saludar el nostre amic Quim Llisorgas. Gràcies al Quim, gràcies al Quim. Em van conèixer aquest diari de la discapacitat. Sí, sí, sí, per això, per això, per això. Gràcies al Quim, que també ha col·laborat amb el diari en alguna ocasió. Vull dir, aprofito per fer-li una salutació.
i alegrar-me de l'últim èxit que ha aconseguit, que també ho hem publicat al diari, ha sortit publicat al diari, que ha aconseguit que finalment li donin la titulació de l'ESO. Després d'aquesta, també, tortura de tots aquells anys, eh? Bé, després de 15 anys de lluita, perquè vegis, és un exemple claríssim d'aquests estigmes i d'aquests estaudits que hem d'anar trencant. Del que no hauria de ser. Del que no hauria de ser, eh? Per això. Això és un exemple més.
Doncs, Carles, moltes gràcies per aquestes entrevistes. Molta vida, aquest diari de la discapacitat. I ja saben, nosaltres avui hem parlat amb el director del diari, amb el Carles Valdivia, i li desitgem el millor. Carles, fins sempre. Moltes gràcies a vosaltres per l'entrevista. Fins sempre i quan tinguis notícies bones, ja saps, o quan vulguis explicar-nos a què va aquesta celebració, doncs aquí som.
Molt bé, moltes gràcies. Una abraçada. Adéu, igualment. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Us esperem la propera edició.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdrà-se el cap. La meva bossa! Informa't a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
protegeix els infants del fum del tabac. Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe. Si ets fumador i vols deixar de fumar trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon.
És bo per la mare i la Laura. És bo per la nostra butxaca.