Jo sí. Esclar. Doncs en aquest local cuidem els clients reciclant tots els envasos. Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Hi ha unes brics i envasos de plàstic al contenidor groc o al covell del porta-porta. Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal del Maresme. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi guanyaràs molt més.
Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis amb vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multirrisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte.
Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a sis mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis i guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si has petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116-111. Ei, ei, ei, ei, un taxi, no? No, tio, no vull deixar el cotxe aquí. Va, no et siguis cagat, Quim, ho has fet mil cops. I tant, no pateixis, vaig bé.
Les imprudències al volant generen víctimes mortals, però també seqüeles per a tota la vida. Perquè pots evitar un accident, però no el seu record. Recorda-ho, els accidents són per a tota la vida. Al volant, risc zero. Generalitat de Catalunya.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bona tarda i benvinguts. Benvinguts al Volem Saber d'aquesta setmana. Ja fa setmanes que vaig demanar una entrevista per parlar de finances, economia i per que ens donin consells. Perquè a vegades canvia l'any, volem fer moltes coses. Ens prometem anar al gimnàs, fer dieta, estalviar...
I aquí vaig jo. Aviam com ho veu un dels nostres, diria jo, tòtems amb el camp de les finances. Ens estem referint al Santiago Niño Becerra, ell és catedràtic de l'IQS amb estructura econòmica i, per tant, qui millor que ell per donar-nos uns petits consells.
Bona tarda, Santi. Què tal? Bona tarda, bona tarda. Volíem començar l'any, però no va poder ser parlant d'aquest tema, perquè fem moltes propostes quan gira l'any, eh? Volem fer moltes coses i una de les coses és saber com ho podem fer.
envers l'economia perquè cada vegada cada vegada la cosa ha de tenir un pitjor vas al mercat i dius, jo fins a fa com aquí que diu, dos anys amb aquesta quantitat que he tret ara mateix de la caixa, del banc, d'on sigui feia la compra per tota la setmana ara vaig al mercat i en profena estic per tres dies i la gent s'amoïna, la gent no sap com fer-ho
Quin és el problema, Santi? El problema és que a Espanya, no només a Espanya, però jo crec que sobretot a Espanya hi ha dos relats diferents en relació al tàndem economia-societat.
Primer, hi ha el relat oficial, el relat del govern, el relat dels polítics. De fet, el govern que tenim a Espanya, o el govern que tenim a les regions és d'un color, però és que l'oposició, jo crec que, a nivell d'economia, no fa oposició en absolut. És a dir, hi ha un relat oficial del govern i dels polítics que diu una sèrie de coses que són veritat.
Per exemple, el govern d'Espanya diu que Espanya és el país d'Europa que més ha crescut l'any 2025, creixement del producte de lliure brut, i és veritat. També diu que la taxa d'atur a Espanya, la mitja, ha baixat al 9,93, ha baixat per sota del 10, i és veritat. També ha dit que l'atur juvenil ha baixat al 23%.
ara diré, és molt, però és que abans era molt més. I també és veritat. I aquest és un relat que, torno a dir, utilitza el govern i els polítics. Però després hi ha un altre relat, el relat del carrer, que els polítics, evidentment, no parlen d'aquest relat, no utilitzen aquest relat, i aquest relat apareix a la pàstina 43 dels diaris. O bé, perdut,
a mig d'una tertúlia de ràdio o de televisió. Què diu aquest relat? Aquest relat diu que sí que és veritat que Espanya és el país d'Europa que més ha crescut, però la productivitat a Espanya avui és la mateixa que França i Suècia tenien l'any 1996.
Per tant, anem retreçats. Exacte. El relat del carrer el que diu és que l'any 2024, sobre la mitja europea, el producte interior brut per càpita, que és més o menys la renta, és la mateixa que tenia en termes reals l'any 2013.
És a dir, que en 11 anys no ha evolucionat pràcticament res. S'ha estancat. No és que no hagi evolucionat, sinó que s'ha quedat. S'ha estancat, totalment. Aquest altre relat del carrer no diu, tampoc, que és veritat que l'atur ha baixat, però perquè la tasa d'activitat és una de les més baixes d'Europa. La tasa d'activitat...
és el cosí, la divisió que hi ha entre la població entre 15 i 65 anys que manifesta que vol treballar i la població total entre 15 i 65 anys. Espanya és del 58%. Si Espanya tinguéssim una tasa d'activitat com la de Suïssa, que és del 84%, la tasa d'atur a Espanya seria del 14%. Entre parèntesi, la tasa d'atur a Suïssa és del 2,9%.
És veritat que la tasa d'atur juvenil a Espanya ha baixat al 23%. Sí, però és que, continuant amb Suïssa, la tasa d'atur juvenil a Suïssa és del 3,1%. És a dir, torno a dir, hi ha un relat que és el relat de les macrocifres,
que és el que utilitzen els polítics, però el relat del carrer, el relat de la persona que veu que l'alimentació li ha pujat un 21% als preus i que amb prou feines els salaris s'han pujat en termes monetaris, 13-14%, és a dir, que té una pèrdua d'acquisitiu, etcètera, aquest relat no es parla, llavors hi ha un divorci.
Clar, és que, aviam, si una cosa puja el 21%, la despesa puja un 21% i el salari un 13%, tu el que tens és que vas minvant. Vull dir, un any rere un altre any, quan arriba el tercer any, per exemple, dius, ostres, això què ha passat aquí, no? Vull dir, què és el que estem fent malament?
Jo crec que no estem fent malament en conjunt res. A veure si m'explico. Espanya, jo crec que a la vida, no parlo només d'economia, jo crec que a la vida els trens passen només una vegada.
Si estàs en aquell moment, l'agafes, i si no, no. I Espanya jo crec que el tren de l'economia li va passar i el va perdre. El va perdre quan? Al segle XVIII, segle XIX. Llavors, a partir d'aquí,
posaré un exemple i després continuo. És a dir, la mecanització del camp, l'utilització de tractors a Anglaterra comença el 1860 i a partir d'aquí continua massivament. A Espanya la mecanització del camp en tractors arriba el 1960. És a dir, hi ha un retard de pràcticament un segle. La...
Espanya ha tingut durant el segle XIX moltes guerres civils, motines, assonades militares, etcètera, etcètera, però no ha hagut una burgesia industrial, excepte en zones molt concretes, que tirés de l'economia.
els famosos terratinent andalusos, és a dir, en lloc d'invertir en la seva terra els rendiments que l'invertien en deute pública, amb la qual cosa es convertien en rentistes. És a dir, Espanya ha sigut un deixar anar
que a la vegada ha tingut una continuïtat en el temps. És a dir, ara el rentista terratinent no existeix, però existeix, almenys de moment, un turisme fàcil que va arribant i que això posa en marxa una sèrie de negocis que van funcionant. El que passa, vull dir que això fa créixer l'economia. El que passa és que
a què volia arribar, amb productivitats molt baixes i amb valor afegit molt baixos. Que això es tradueix en salaris baixos i en poder adquisitius baixos. Mà d'obra barata. Exacte. Aquí anem. Mà d'obra barata. Exacte.
I, a més, vull dir, m'imagino que no sabem valorar-nos, perquè, per exemple, tu dius, arriba el turista, ens estem venent el país. Tu te'n vas a algunes regions, o a algunes de les illes balears, sense anar més lluny,
I et dus la sorpresa que estan ocupades, per exemple, hi ha algunes... Mira, en Mallorca mateix. Hi ha una zona de Mallorca que tu vas a menjar a una cafeteria, a un restaurant i això. Jo ho he viscut. Les cartes a Malamant. Tot a Malamant. Les persones que et atenen a Malamant. I són pobles petitons que dius, bueno, si aquí no m'entenen, aniré a un altre. Però, curiosament, em vaig trobar en un poblet molt petit...
no recordo ara el nom, dos restaurants, un tancat i l'altre obert, la carta en alemany, les noies que tenien, dues noies en alemany, els clients alemans, clar, dius, perdona, algú que m'entengui, perquè jo puc parlar, si vols, francès, anglès, italià, si et m'apures, però alemany no arribo, llavors dius, algú que m'entengui, sisplau,
No hi havia manera, perquè aquella gent parla la mà en puro i duro i dius, és possible que estic a casa meva, com aquell que diu, perquè és el meu territori, i no m'entenen. I això ens està passant ara en algunes zones de la Costa Brava.
Sí, això es diu gentrificació. És a dir, a veure, de turisme hi ha de tres tipus. El turista que compra una propietat. Per viure o... O com a segona residència.
que aquest turisme pot ser d'un nivell alt. El que passa és que, evidentment, això, la implicació que pot tenir és que la població local i l'economia local desapareguin. Per altra banda, hi ha el turisme, d'aquest turisme, perdó, d'aquest turisme primer, del que compra propietats, a Espanya hi ha, molts no, però hi ha, evidentment hi ha.
després hi ha el turisme, que va a hotels de 5 estrelles, tot luxe, tot taco, i a Espanya hi ha pocs d'aquests. A Espanya, sobretot, el turisme que ve és un turisme de classe mitja i mitja baixa,
la prova la tenim és que els principals aeroports que hi ha a Espanya a nivell turístic el percentatge més gran de turismes que arriben arriben en vols low cost llavors això t'està donant una imatge del turisme que ve a Espanya
L'únic rati que una altra vegada no s'utilitza pràcticament, que té significació a nivell turístic, és la despesa mitja per turista i dia d'estància. És a dir...
No és el que gasta en el temps que està, no, no, no. És la despesa mitja per turista i dia i distància. Bé, jo des de fa anys porto un petit... Bé, és una tabla d'Excel, que vaig actualitzant, i actualment, és a dir, el 31 de desembre, la despesa mitja per turista i dia i distància en termes reals només era 8 euros més gran que l'any 2003.
És una vergonya. És una vergonya, perquè, clar... És a dir, cada vegada arriben més turistes, cada vegada arriben més turistes, però... Low cost. Low cost. És a dir, d'aquell que ve amb tot incluït i que se'n va al súper, compra la litrona i les patates frites per dir alguna cosa, no?
i no gasta ni en restaurants, ni en res, vull dir, i si gasta és per anar a beure les cerveses, al mínim, al mínim despesa. I aquí, bueno, aquí al Maresme han tingut durant molts anys una població, no volem dir noms, però que s'oferien des d'altres països, bitllets, nada i tornada amb avió, todo incluido por 400 euros.
Llavors, clar, et venien aquells nens que venen a celebrar la despedida soltera, con los sombreritos i demés, et venia gent que venia una setmana i en aquella setmana el que tu dius, com a molt gastaven 8 euros al dia, si és que arribava, clar, tu te'n vas a fora i dius, ostres, quan jo surto,
Em gasto un paston, perquè encara que tinguis mitja pensió en un hotel, tu vas a dinar fora, vas a comprar, vas a fer visites culturals, vas a fer coses i t'has gastat una pasta. I tu dius, com és possible que nosaltres fem això i acceptem un turista...
que sigui el turista que durant un temps leien el turista d'Espardenya, i tu no sé si te'n recordes aquesta frase. Perquè el turisme de qualitat exigeix coses. És a dir, el turista de qualitat, quan va a un bar,
exigeix servei, exigeix idiomes, exigeix savoir faire, que diuen els francesos. I aquí tenim el que tenim. És a dir, torno a dir la xifra perquè és que és important. És a dir, en 22 anys, en termes reals, la despesa mitja per turista i dia només ha augmentat 8 euros.
amb 22 anys. Llavors, una altra vegada és a l'altre relat. El govern, el govern que sigui, el govern que és el que diu, han vingut tants turistes més i han deixat tants diners. Perfecte. I quan ha deixat cada turista?
És a dir, aquesta dada és la que no surt. Llavors, clar, tu pensa, Joana, que si sumes turisme, més hosteleria, més restauració, més comerç al detall, més oci, més transport, aquí tens pràcticament el 40% del PIB d'Espanya. Pràcticament.
activitats de baix valor afegit, baixa productivitat, salaris mitjans baixos, temporalitat, treball a temps parcial... Llavors, clar, això jo crec que explica bastant allò que comentaves al començament, que la persona va fer la compra al mercat i s'adona que cada vegada pot comprar menys coses amb la mateixa quantitat d'iners. Sí, sí.
Llavors, la meva pregunta és, els polítics no escolten a la gent del carrer. Ells fan els seus estudis, fan les seves cavales, però no escolten a la gent del carrer. Perquè la gent del carrer està dient que està tot molt car, està pujant la vida moltíssim. Els sous són molt baixos comparats a la Unió Europea, els sous d'aquí són baixíssims.
Tu compares el que pot cobrar un carter, per dir alguna cosa, a Holanda, i el que cobra un carter aquí, i dius, ostres, me voy para Holanda, que allà almenys faré aquesta feina i guanyaré potser un 20% o un 30% més del que guanyo aquí. És increïble. Diuen, és que paguem molts impostos, a vegades. Oh, aquí també en paguem. Sí, jo crec, Joana, que els polítics no pinten res.
És a dir, què vull dir amb això? Abans estava un senyor de president del govern, ara hi ha un altre, i d'aquí a uns anys hi ha un altre. Els ministres van ser uns, ara són uns altres, i després seran uns altres.
Jo crec que un govern, i puc dir aquest, el d'Espanya, el de França, el d'Itàlia, més igual, el que sigui. És a dir, tu pensa que hi ha un fons d'inversió que es diu BlackRock, que està controlant un nivell d'actius, deute pública, accions, bònus, etcètera, que arriben als 8 bilions de dòlars.
Això és quatre vegades el PIB d'Espanya. Qui va anar més? El conseller delegat de Blas Rock.
O el president del govern d'Espanya, evidentment, mana més al conseller delegat de Blas Rock. Qui diu Blas Rock pot dir Morgan Stanley, pot dir Pimco, pot dir Bancs d'Inversió... Per exemple, el banc més gran del món. El banc més gran del món és un banc que es diu J.P. Morgan. El seu nivell d'actius és d'un bilió de dòlars.
És a dir, estem pensant en unes dimensions absolutament gigantines, és a dir, on està el poder? El poder no està ni als polítics, ni en els polítics, ni en les persones que voten. El poder, en majúscules, està en les institucions que tenen el poder econòmic.
I aquesta és la realitat. Que, de fet, això no és nou. El que passa és que la concentració de capital a la que estem anant és rècord en tota la història. És a dir, mai s'havia arribat, en l'època moderna, a una concentració de capital tan bèstia.
Concentració de capital que, per altra banda, pot ser que estigui retingut, que no s'utilitzi aquest capital al 100%.
El capital s'està utilitzant, el que passa és que s'està utilitzant en coses que encara no es veu la possibilitat que tindran, o les possibilitats que tindran, per exemple, en la intel·ligència artificial.
Goldman Sachs va publicar fa un parell de mesos, tres mesos, un informe que deia que el 98% de les inversions fetes a la intel·ligència artificial encara no havien generat retorn.
Clar, i s'estan anunciant inversions absolutament salvatges. Per exemple, als Estats Units hi ha un plan d'una sèrie d'empreses, Microsoft, Nvidia, etcètera, etcètera, de mobilitzar 540.000 milions de dòlars a nivell d'inversió. És a dir, que a nivell de borsa hi ha experts que diuen que això està generant una bombolla.
És a dir, jo crec que estem en un moment, i això es lliga en el començament, quan deies que estem a l'inici de l'any, no? És a dir, jo crec que aquest any serà un any de posició, no parlo d'Espanya només, un any per prendre posició. És a dir, per una banda tenim els Estats Units amb el senyor Trump, que està fent una sèrie de coses allà, Europa que en tal, la Xina que també està agafant la seva posició, Espanya que tothom...
ja es diu que hi haurà un enlentiment, és a dir, jo crec que aquest any, el 2026, serà un any de posicionar-se i veure on estem. De impàs, potser? Un any d'aquells impàs... Sí, d'impàs, però ja una mica a la base, de tendència a la base. I el 2027-28 seran anys, jo crec, complicats.
Complicats com ho estem fent ara perquè tenim una part del país aturada, com aquell que diu, amb els temes d'aquí, amb els accidents de Renfe, amb les retards de Renfe, amb les coses aquelles que s'haguessin pogut fer en el seu moment i no es van fer, és a dir, millores que s'han deixat abandonar i que això ara, de cop i volta, són molts diners.
I molta paciència, no? A veure, jo el tema de trens i carreteres es pot dir en l'idioma que vulguis, però això és molt senzill. Per una banda, hi ha inversions pressupostades que no s'han fet. Jo convido a totes les persones que s'estan veient que entrin a la plataforma Triscat i fa dues setmanes
Vaig precisament parlar d'això en el programa Tot es mou, amb un gràfic molt maco, on es veia la inversió pressupostada en inversió realitzada. En 12 anys només s'ha executat a Catalunya el 50% de la inversió pressupostada. Pressupostada! Per què? Perquè els diners s'han gastat en una altra cosa. Per una banda, això. En segon lloc...
Estem parlant d'obra nova, però també estem parlant de manteniment. No es fan els manteniments. La famosa Estació de la Sagrera, l'Estació de la Sagrera, però perdona, si l'Estació de la Sagrera ja tenia d'estar totalment acabada l'any 2009!
2009! Ja portem 17 anys d'enraniment de l'estació de la Sagrada. Semblaran les obres de la Sagrada Família. Sí, però perdona, jo crec que, parlant de Catalunya, perquè problemes de rodalies hi ha en totes les nacions, pràcticament. Sota el meu punt de vista, els diferents governs que han hagut a Catalunya, sota el meu punt de vista, tenien d'haver reclamat més.
Apreta una miqueta més. Més. I això no s'ha fet, perquè no ho sé. Però no s'ha fet. I clar, òbviament, ara estem pagant les conseqüències. És a dir, tenim una sèrie de mancances que fins ara estaven agafats amb agulles de cap. Fins que han caigut. I ara, per un problema, una llevantada o per la raó que sigui, això s'ha posat tot en fase i s'ha caigut. Aquí vaig jo. Ara la culpa és de la llevantada. Però, aviam...
La llevantada és perquè això ja estava deteriorat. Si hagués estat bé, la llevantada, com moltes altres llevantades, perquè no és la primera que tenim ni serà l'última, aquí, entre Cabrera i Mataró, hem vist passar les onades per sobre de les vies del tren. Vull dir, això no és nou. Això fa 30 anys que ho estem dient.
Bueno, és que ja fa més de 40 anys que hi ha un projecte per portar aquesta línia a l'interior. Que ja s'ha queixat tothom. Los ecologistas perquè les troces no sé què, los de abajo porque no quieren que suba para arriba, los de arriba porque no la volen...
Clar, mira, això em fa pensar que quan tu te'n vas dels Pirineus cap a dalt, tu puges i si s'han de posar molins de vent, posa molins de vent. Si s'ha de fer una línia elevada, fan una línia elevada. Si han de fer ponts, fan un pont perquè passi el tren o perquè passi la carretera.
I no sé si és que nosaltres som més papistes que el papa, que cada vegada que es vol fer alguna cosa sortim amb trompa dient que ens trencaran el paisatge, que no som ecologistes... No ho entenc. Jo crec que la diferència fonamental entre Espanya i la resta d'Europa és que a fora hi ha més diàleg que aquí. Jo recordo fa anys que un senyor suec
Em va dir una cosa que això m'ha fet pensar molt. Em va dir, diu, vostès els espanyols criden molt però protesten poc. I jo crec que té raó aquest senyor. Doncs sí. Perquè en la que està caient ara hauríem d'estar tots al carrer queixant-nos. Sense destrossar res, eh? Però queixant-nos. I què passa? No passa res. No, perquè a més tu arribes tard a la feina.
o arriba a estar, imagina't, un metge, una infermera d'aquests que fa poc que tenen el títol, que ja no tenen transport, que volen anar amb transport públic, que arribin cada dia tard a l'hospital i hagin d'atendre malalts, o hagin d'entrar al quiròfan, o un mestre d'institut o d'escola que arribi tard a la feina...
o amb una emissora de ràdio que ja ha passat, perquè hi ha emissores que em costa que els companys de RAC1, algun d'ells arriba cada dia quan ja ha començat el programa, perquè, clar, depèn del transport. La solució? Et retornem els diners del tiquet. Perdona? Què és allò que et retornem i et donem un tiquet perquè vagis de mà gratuït? I les hores que he perdut?
I el meu lloc de treball. No, no, és que aquí hi ha dos temes diferents. Un és les hores de treball que has perdut. Però després hi ha una segona cosa, i perdona l'expressió, la mala llet que tens durant el temps que estàs treballant per la problemàtica que t'ha vingut a sobre. Sí, sí. Podríem estar hores amb aquest tema...
Ens queden dos minuts d'entrevista. Tu què creus que ens hem deixat per totes aquestes persones, tal com he començat jo, que estan ofoscades o que estan una mica molestes i que estan una mica preocupades pel cos de la vida? Què els diries?
Jo, en general, perquè clar, és que hi ha persones i el ventall de persones és molt ampli. Jo, com a missatge general, jo el que diria és primer que les persones pensin dues vegades abans de gastar en alguna cosa i que tinguin un racó pel que pugui passar.
aquell pack que diuen de supervivència, no? La polla d'aigua i uns diners. Sí, uns diners en metàl·lic. És que ara fixa-t'hi que fins i tot a comprar el pa la gent va amb la targeta de crèdit. Hi ha gent que et diu no, és que jo no porto mai diners al billatero.
Bé, doncs li passarà el que li va passar. Jo conec una persona que el dia del famoso apagón va tenir d'anar de la plaça d'Espanya al fòrum caminant perquè no tenia ni un cèntim. Doncs es va fer un passeig. Sí, sí. Va fer esport. Sí, però tela, eh? De la plaça d'Espanya al fòrum.
De punta a punta de la ciutat, eh? D'un extrem a l'altre. Ai, Santi, ens hem quedat sense temps. Ara ja ens queden segons. Agrair-te que hagis estat a l'estudi de Vilassar Ràdio. Ha sigut un plaer. I no ens ha donat temps ja de parlar de llibres. Ho haurem de deixar per un altre dia. D'acord? D'acord, molt bé. Perfecte, Xona.
I a vostès que ens estan escoltant, res, els citem en una nova edició del Volem Saber la propera setmana, amb un altre tema que creiem que també serà d'importància. Així que, recordin, divendres a quarts de dues tenim el Volem Saber. Fins la setmana que ve. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Us esperem la propera edició.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Aquesta és l'èvia Carmeta, fa les millors cloquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa ringretar fins i tot quan estic enfadada. I jo sóc en Víctor, el germà gran. En realitat, jo no vaig néixer aquí, però també sóc la meva família. Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Vilassar Ràdio. Són les dues de la tarda.
Hola. M'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat. Que no ho faig servir. Jo tampoc ho faig servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè, carai, tot això... T'esperaves aquest resultat? Més roba que no fa servir que passa. Correcte. És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o