Salutacions ben cordials des dels estudis de la Dalla Ràdio, lloc des d'on es fa possible aquest programa de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià. Una proposta radiofònica que procura fer un repàs quincenal a l'actualitat d'aquesta agrupació voluntària d'associacions i entitats que procuren pel patrimoni en la seva més àmplia concepció.
Efectivament, perquè la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià és una organització capaç de promoure la difusió, la investigació, la valorització i el coneixement de la història, la cultura i el patrimoni local i comarcal. Es parlen d'una organització no governamental,
que agrupa vora mig centenar d'associacions, grups i entitats del conjunt del territori valencià que es troben atentes a l'ampli món de la cultura popular en general i de la custòdia del patrimoni en particular considerat aquest dins del ventall del patrimoni oral, material i immaterial.
Al programa d'avui abordarem amb certa profunditat el lliurament dels Premis d'Investigació Jove, un acte que va tenir lloc al claustre del Castell d'Alaquaz i que va comptar amb la participació dels centres educatius guardonats així com de l'alumnat que els ha protagonitzat en guany. Els Premis es convoquen cada any i van adreçats
a l'alumnat de secundària i de cicles formatius dels centres valencians per fomentar l'esperit investigador en qualsevol de les matèries i disciplines que estudien. Des del 2018 els Premis es convoquen anualment amb una creixent participació dels centres del País Valencià.
Enguany, l'alumnat guardonat provenia de centres d'Alcoi, de Benifalló, de València, d'Oliva i de Bunyol. Durant l'acte es va poder conèixer en què havia consistit cadascuna de les investigacions premiades de la mà dels seus autors i autores.
S'ha de dir que els Premis d'Investigació Jove els organitza la Federació d'Institut d'Estudis del País Valencià i Escola Valenciana, amb el suport de Caixa Popular, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de la QAS.
El filòsof Francis Bacon asegurava que s'havia de construir coneixement per aconseguir sobiranía colectiva, i no li faltava raó, ja que la sobiranía del ser humà es troba amagada en el coneixement.
Efectivament, construir coneixement equival a enfigorir la sobirania i no cal insistir en el fet que el coneixement només es pot construir mitjançant la recerca, l'anàlisi i la reflexió. Sempre s'ha dit que els instituts locals i comarcals tenim com a primer objectiu la transformació social a partir de la creació i difusió del coneixement. I és per això que, des del primer moment,
vam pensar organitzar un certament d'investigació jove en un dels eixos fonamentals de treball de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, FEDINES País Valencià.
Vivim en un moment on les noves tecnologies, amb la intel·ligència artificial al capdavant, amenacen a revocar bona part del coneixement acumulat en els darrers segles, assetjat per onades, cada vegada més fortes, de negacionisme i de posveritats.
Clar, i és així com hem arribat a la setena edició d'aquests Premis d'Investigació Jove i ens toca encorajar el jovent a continuar pels caminals de la recerca i la creació de coneixement, perquè és una bona adreçera per garantir la continuïtat de les nostres entitats, un imperatiu moral per a reforçar la nostra sobirania col·lectiva.
La setena edició dels Premis d'Investigació Jove són una mostra extraordinària del potencial transformador del coneixement i de la preparació amb què arriben les noves generacions en aquest àmbit tan exigent. No hi ha cap mena de dubte que els treballs premiats en aquesta ocasió, igual que en la mitja o dotzena d'edicions anteriors, suposen tota una miscel·lània de recerques
concebudes i realitzades per a donar resposta a problemes culturals, medioambientals, patrimonials o socials que afecten de prop els joves autors i autores. Resulta més que evident que no hi ha cap fórmula més eficaç ni cap antídot més potent contra els envats regressius que assetgen el bé comú que aquests que atén el món per a poder canviar-lo i els nostres joves tenen unes quantes respostes.
No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.
amb l'espurna de la història i avançant a pas valent. Hem encens dins la memòria, la flama d'un sentiment. Viure sempre en corrent i avançant amb la gerre, llevant contra el vent, transportant sentiments durats.
que relleva contra el ben, transporta sentimes, llure mantentiva la flama.
Amb columnes de paraules, travessant la llarga nit. Hem fet desells, mars i muntanyes, veïns escenaris d'un nou cri. Viure sempre, corrent, avançant amb la gent rellevant contra el vent, transportant sentit.
Lleva contra el vent, transporta sentí, me llure manteninti la flama.
Música Música
El divendres 5 de desembre es va fer l'acte de lliurament de la setena edició dels Premis d'Investigació Jove, convocats per la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià amb el suport i la col·laboració d'Escola Valenciana, Caixa Popular, el Ministeri de Cultura, l'Ajuntament de la QAS i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El claustre del Castell de la Quas, un edifici de finals del segle XVI, va ser el lloc on es van concentrar l'alumnat, el professorat i les famílies de les persones que en aquesta ocasió han obtingut reconeixement degut al seu treball.
El programa va poder parlar amb alguna de les persones que van estar guardonades i és per això que a partir d'ara escoltarem les seues veus, al mateix temps que relatem els treballs que han estat considerats pel jurat qualificador dignes d'obtenir les mencions corresponents. Sota la conducció de la periodista Tere Rodríguez,
Les primeres persones que van pujar al escenari van ser les joves que van presentar el treball, el progreso de Muñol en el tardo franquismo, desafiando las barreras impuestas tras la guerra civil.
Un treball bastit per Genés Sabela, Maria València i Àfrica Zanon, alumnes de l'Institut Laolla de Bunyol, que ha estat orientat el treball per les professors Gema Tejedor i Isabel Zafrilla. Precisament, disposem de les declaracions fetes per Genés Sabela recollides pel company Sequi Castellano uns minuts abans de començar l'acte.
En la setena edició dels Premis d'Investigació Jove, que promou la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià, ens hem trobat amb Genè Sánchez, ella ens ve de Buñol, i ha fet un estudi, juntament amb una companya, sobre el progreso de Buñol en el tardofranquismo. Genè, ha progresat molt, Buñol, què passa? Cuéntanos.
El trabajo en sí iba sobre la educación y las mujeres en la década de los 60 y 70. Entonces, a nivel educativo sí que ha progresado, ya que no se parece prácticamente a nada en lo que se vivía durante el franquismo. Y cambiaron todas las leyes educativas y la vida de las mujeres ha sido totalmente diferente de lo que era antes.
Quina lliçó heu tret del vostre treball? Quina és la conclusió que podeu oferir a la gent?
El trabajo en sí iba sobre la memoria histórica, entonces nuestro mayor objetivo era recordar lo que había sucedido en nuestro pueblo y la vida de las mujeres que habían vivido, mujeres que habían sido concejalas y todo este tipo. Entonces nuestro objetivo era reconocer el trabajo que hicieron estas mujeres y que se siga teniendo en cuenta.
Genè, i en l'institut, què vos diuen del vostre treball? En l'institut també ho entregàvem a un concurs del propi institut i vam fer el concurs nosaltres i altres dos grups i vam guanyar el concurs. La veritat és que les professors ens han animat molt a entregar-lo a diferents premis i és per això que avui estem aquí.
Esteu contentes de rebre este premi que vos dona la Federació? Estamos muy contentes, la verdad. No nos esperábamos, pero bueno, porque también lo hemos entregado a otros concursos y la verdad es que estamos muy contentas de estar hoy aquí y de recibir el premio.
Isabel Zafrilla ha estat la que jo trobo que ha motivat el gener i l'acompanya a fer aquest estudi sobre el progrés de Pinyol en l'època franquista. Com esteu de pagades, Isabel, amb aquest guardó que vos dona la Federació?
Estem molt, molt pagades. Realment jo he estat tutoritzant aquest treball junt a companyes, dues companyes, Gemma Tejedor i Berta Máñez, que avui no han pogut vindre. I després de tot l'esforç, però també la gratitud d'haver pogut compartir aquest temps amb elles i poder haver entrevistat la gent major, que realment són la font de tot això, les verdaderes biblioteques humanes. Estem molt, molt satisfetes del que s'ha aconseguit i de poder treballar per fer veu i per recordar i reparar.
Escolta, encara se pot poar en Bunyol sobre este temps? Sí, diria que sí. Hi ha gent que vos ha fet de testimoni i com vos han acollit? Han obert les portes? Han abut de tot. Han abut gent que al principi se mos ha reticent i després han obert les portes. Una vegada a dins...
Poquet a poquet han anat en relaxant-se, diguem-ne, però encara es pot percebre eixa temor, eixa por, eixa... Sí, eixa respecte a no voler dir, per si de cas. Tot i que, insistís que amb la gent jove i amb el diàleg, la cosa ha anat fluint i hem pogut extreure informació molt vàlida, però hem trobat de tot. I sí, a dia d'avui podem encara dir que tenim testimonis que ens fan d'eixes virutiques humanes, com deia abans.
Isabel, jo em pregunté, amb el currículum que heu de desenvolupar en els instituts, com teniu temps per a aquestes coses?
realment no tenim temps dins del període electiu. Això és tot fora del període electiu, és totalment altruista i pel fet de creure en el que creguem, que és, com he dit abans, reparar, fer justícia, recordar, perquè qui no recorda les coses està condonat a oblidar i no ens ho podem permetre. Per tant, el temps el traguem de fora del que és el període electiu, fem molt d'esforç però satisfetes i contentes. I per què ho feu?
perquè volem lluitar pel que querem, perquè conscienc que és molt important, i més, el dia d'avui, conforme està tot.
Com a finalista en la modalitat de batxillerat, ha estat guardat el treball Que dejamos atrás? Una ecoauditoria escolar centrada en l'anàlisi dels residus generats al pati del centre educatiu, realitzat per Clàudia Torres i per Carme Riquelme, alumnes, les dues, de l'Institut Cidcampeador de la ciutat de València, sota l'orientació de la professora Carolina Picazzo.
Posteriorment van pujar al Calafal en què es lliuraven els Premis d'Investigació Jove les persones guanyadores de la modalitat de cicles formatius que ens van explicar el seu treball guanyador exequo consistent en un estudi sobre igualtat i diversitat en les empreses de la Vila d'Oliva, tendent cap a un futur més inclusiu.
Aquest estudi ha estat realitzat per Marina Alcaraz García, per Paula Sanfrutos Gilabert, per Jordi Díaz Navarro i per Víctor Moreno Escrivà, alumnes, tots ells, de l'Institut Gabriel Siscar, d'aquesta localitat de la comarca de la Safor, sota l'orientació de la professora immaculada Máñez Blasco.
A poc a poc es va anar desenvolupant l'acte conduït per la periodista Tere Rodríguez i és per això que s'arriba al treball finalista en la modalitat de batxillerat, que va recaure sobre una proposta lliurada per l'Institut Enric Soler i Godes de la Vila de Benífajó, consistent en una recerca sobre el sol com a aliat,
confeccionat per Paula Damián Campos, Enrique García Líe i Yasmín Toumi El Aichori, sota l'orientació dels professors Aurora Marco i Eva Maria Navarro.
També van obtenir consideració l'alumnat del Centre Públic de Formació Professional Blasco Ibáñez de València, que van presentar un treball sobre innovació en begudes, ja que la seva recerca guanyadora, EXAEQUO, també plantejava una proposta d'orxata fermentada amb kefir, que va estar dirigida per la professora Sílvia Aja.
i que va estar realitzada per Laura Alba del Toro, Andrea Gregorio Estelles i Claudia Ortega Pérez, amb qui el nostre company Segui Castellano va poder aconseguir aquesta breu entrevista.
A punt de començar l'acte de lliurament dels premis que ja estan arribant les persones, no sé si ens donarà temps i si no tornarem després, ens hem topetat amb Andrea Gregorio i en Clàudia Ortega, que han fet un treball sobre la horxata fermentada amb no sé què coses que elles ens contaran. Què heu fet, Clàudia i Andrea?
Nada, era, como ahora está de moda el kefir, pues un poco, a ver, y hay kefir de diferentes leches, como de cabra, de oveja, y después también hay kefir de otro tipo de leche vegetales, entonces pensamos, ¿por qué no? Hacerlo también de... Bueno, era de leche de chufa, pero al final fue un poco de horchata también. Y a ver un poco, a ver qué salía, si podía eso salir. I això ho heu fet en el laboratori de l'Institut? Sí. I no vos han dit res?
Gràcies a dios, tenim uns professors bastant guai i unes instalacions molt greus. Que ens permeten fer aquestes coses alli. Està molt bé.
Finalment, també vam poder obtenir una entrevista en exclusiva amb les persones guanyadores de la modalitat de batxillerat. Noa Mora Navarro, Joal Copel Alvero i Noa Climent García, autores del treball L'esport, l'aula o la banda, efectes de l'activitat física sobre el pH salival. Un treball presentat per l'Institut Andreu Sempere d'Alcoi i orientat pel professor Mario Muñoz.
En la 7a edició dels Premis d'Investigació Jovens hem topetat amb Joan Copel i Noa Moura. Això és el que passa quan un no escriu tan ràpid. Que han fet un dels treballs interessants, troba, al voltant del PH. Compteu-me alguna cosa d'aquestes que heu fet?
Bàsicament, una de les línies que volíem investigar a les nostres classes de química i que ens interessava era l'efecte que tenia el PH sobre la nostra vida. I vam decidir agafar una branca de les quotidianes, que és la nostra vida, tant a l'escola com realitzant esport com a la música, que tant del tutor com jo compartim.
i creiem que era una bona manera de registrar coses que simplement a efectes quotidians de la vida no es veuen i no es saben, fins que té una persona o un treball davant que ho demostra i registrar va ser la nostra proposta i la nostra intenció del projecte. No hay que ho descobert.
La veritat és que ha sigut molt curiós investigar perquè gràcies a aquest projecte hem pogut determinar que certes variables que nosaltres volíem estudiar tenen un efecte en el pH salival dels estudiants i relativament aquest estudi ha sigut molt important per a nosaltres perquè ens demostra que activitats tan quotidianes com podria ser, per exemple, practicar l'esport,
les classes d'educació física a l'institut poden tindre un efecte en el pH cerebral i a llarg termini tindre fins i tot un efecte en la salut bucal. Aleshores la nostra intenció era intentar que aquests efectes es conegueren per a intentar millorar la salut de l'alumnat i crear consciència. Escolteu, amb ells estrès puja o baixa el pH? La gràcia era saber si l'estrès tenia una determinada
Bàsicament quan el pH és molt ácid la salut vocal es veu afectada perquè un pH ácid per a la saliva no és beneficiós per a la salut vocal. Per tant, després de l'estudi vam determinar que quan els estudiants es veien sotmesos
situacions d'estès acadèmic el pH s'acidificava, és a dir, baixava el nivell del pH, per tant, això al termini podia provocar buscar àrees o problemes de la salut bucal que poden ser molt perjudicials en la salut d'un estudiant. Escolteu, ara entenc per què quan un estudia moltíssim ha de beure cafè, no?
No, no. No, no, era simplement això, és una mala reflexió, però no. Simplement volíem demostrar com coses de la vida afecten a la saliva.
i a vegades a la salut de la boca, que de manera inconscient realitzem i no sabem que ens afecten i ja està, això era el nostre propòsit. Sou músics? Jo sí, jo soc percusionista. Jo era, jo era. Era, era que vols? Que era música, però ara ja no. Bueno, i tu percusionista en l'artístic... No, en la Unió Musical del Coi.
Ell també, ell també. El tutor, què li diuen tutor? Mario. Escolta, Mario, quant d'esforç suposa tutoritzar aquesta gent? I sobretot, esforç mental, allò de trobar el fil, és molt complicat trobar el fil d'una investigació.
No, trobar el fil no ha sigut tan complicat, perquè amb ells, amb la implicació que tenien, trobar el fil era relativament senzill. El mèrit està en trobar el temps, perquè això ho han fet tot fora del temps de les seues lliçons habituals de classe, per les vesprades, en els esplais, en les hores lliures, aleshores ja han demostrat un poc la implicació que tenien en desenvolupar el treball i els resultats que finalment han tingut.
Ha tardat molt, ha costat molt de temps desenvolupar-lo. Sí, això naix dins de l'institut com a treball de recerca i com a un projecte anual per a desenvolupar-lo al llarg de tot un curs. Van estar tot el curs de l'any passat plantejant-se, primer fent tota la recerca bibliogràfica i després ja plantejant-se quines havien de ser les hipòtesis i els objectius. Aleshores van estar tot fins a final de curs, des del principi, des del primer trimestre fins pràcticament maig, que va ser quan van haver d'exposar-ho.
Mario Pagats en aquest guardó. Molt Pagats.
Però a més de les persones premiades, vam tenir l'oportunitat d'entrevistar algunes de les que van formar part del jurat qualificador i també dels col·laboradors en l'organització d'aquests premis. Comencem així el recorregut per les declaracions de Marta Murciano, regidora delegada de l'àrea de Cultura, Patrimoni i Participació Ciutadana de l'Ajuntament de la QAS, que va acudir també en representació de l'alcalde de la vila.
Marta Murciano és la regidora delegada de l'àrea de cultura, patrimoni i participació ciutadana de l'Ajuntament de la QAS. Set anys a si, Marta, i cada any ens sorprenden aquests joves amb els seus treballs.
Sí, que continuen somprenent-nos. El que hem de fer és animar-los a que continuen somprenent-nos perquè si l'any passat teníem la gran sorpresa de la solidaritat que vam demostrar amb la Dana,
Enguany hem de conscienciar-los i, sobretot, encoratjar-los a que continuïn investigant, sobretot pel que comentàvem a l'inici dels Premis, perquè fa falta que siguin curiosos, fa falta que es facin preguntes i fa falta que cultiven aquesta curiositat.
Hem parlat altres vegades sobre el marc, no ho farem en aquesta ocasió perquè els que ens escolten ja ho saben, estem en el castell de la Quas i Marta sempre ens diu que estan molt pagats d'acollir aquesta mena d'actes.
I tant que sí, perquè en l'obertura del castell no sols vam rescatar un patrimoni que era del poble, volíem fer alguna cosa més i que aquest patrimoni representés el cor cultural i el cor social, no només de la cua sinó de tota la comarca.
el que volem realment és que se sàpiga que un castell no pot albregar sols qüestions merament pictòriques o històriques, sinó que la història que ha tingut darrere pot continuar tenint històries al futur. Hem d'estar tranquils amb aquesta gent, amb aquests joves,
Jo penso que sí, perquè els que ens mostren les xarxes socials o els que ens mostren a la televisió, aquests joves extremistes que venen marcats per discursos d'oli, crec que són una petita representació i volen tindre més veu de la que en realitat tenen.
Així hem tingut la representació de joves curiosos, de joves que un tema tan important com és el canvi climatològic, ells l'han enfocat en una visió diària com és l'esmorzar i com són les deixalles a les escoles.
i crec que hem de tenir molta més fe i esperança en ells, perquè ens demostren, com vam dir l'any passat i com estan demostrant-nos en ocasions molt, molt importants, que de veres són la veu del futur i ens ho estan demostrant en el present.
Seguidament, escoltem les declaracions fetes davant dels micròfons de Bastida Ràdio del director de Relacions Socials Institucionals de Caixa Popular i membre també del jurat qualificador. Estem parlant de Paco Alós. En acabant el lliurament dels Premis d'Investigació Jove de la Federació, ens hem trobat amb Paco Alós.
el responsable de relacions humanes d'aquesta institució de Caixa Popular.
Són importants per a la Caixa aquesta mena de premis? Per a nosaltres som molt importants. De fet, farà 30 anys o 35, no, farà 35 anys iniciarem un projecte de muntar premis per a estudis universitaris, per a que estudiaran sobre aspectes locals de les poblacions on estàvem. Muntarem uns a Inxatiba, muntarem també uns a Alacuas i a Aldalla,
Però és veritat que al llarg dels anys aquests premis han anat un poc decaigant. Aleshores, quan deixé l'oportunitat de col·laborar amb la Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià en llançar aquests premis joves perquè apleguin a tot el moviment de les escoles i instituts,
valencians van pensar que era una oportunitat de poder participar i impulsar-los. I per què estos premis? Bé, al final pensem que és molt important que la gent que estudia entenga o busque sobre les seues pròpies arrels, investigui sobre les seues proximitats. Això ajuda la gent a entendre un poc millor la societat en la que està, a tindre un context
i la nostra esperança és que aquestes persones que estan fent això després puguin investigar i quedar-se en les seves poblacions per a poder desenvolupar el projecte. A més pensem que treballar en aquesta línia de projectes d'un grup de treball ajuda a crear persones que sàpiguin treballar en equip,
sàpiguen comunicar-se entre elles, puguen prendre decisions, puguen tenir una desenvoltura quan tenen determinades situacions i els jo els ajuda a nivell personal, però també ajudaran després en el món laboral a les empreses a aconseguir aquestes persones de manera que puguin ser les empreses un poc millor. No sé si està sorprès del contingut de molts dels treballs que han tirat cap al món de la ciència i cap al món de la empresa.
La veritat és que el nivell cada volta és més gran, és més elevat i això mostra clarament com la tasca que estan fent el professorat, impulsant i ajudant-los a poder dur endavant els projectes és molt important i hi ha que agrair-los.
Però efectivament, ahir n'hi ha treballs que són sorprenents, coses que ni se mos ocorririen, o a mi no se m'ocorririen, no? Vore els efectes de determinats aspectes, com per exemple l'esport o l'estrès en els joves, pot afectar el pH de la saliva, o com es pot fer a partir de la xufa o de la horchata kefir, bueno, són coses que no pensava que es podia ocorrir.
i després també han hagut d'alguns altres, com per exemple un que indagaves sobre la igualtat de gènere en les empreses de la comarca de la Safor, en aquest cas, que jo quan te'l vaig llegir dic, quan vaig veure el títol i el vaig llegir dic, és que és molt complicat el que han fet, perquè els deberes, que n'hi ha...
a nivell social n'hi ha un consens en què n'hi ha que buscar la igualtat de les persones, sobretot en la igualtat de gènere, però després quan tu vas al món de l'empresa això ja no és dur tant a la pràctica, i de fet n'hi ha empreses que ho diuen, però després quan mires els seus números i quan t'aprofundeixen, ja n'hi ha una sèrie de desequilibris. Jo quan vaig a veure i vaig a veure i dic, ostres, mos hem trobat dificultats per a que ens contesten, i dic, claro, és que les empreses a voltes...
No són tot el que diuen ser, i això té dificultat. Però la veritat és que han sigut uns projectes molt interessants, molt ben treballats, i el que a mi més m'agrada també és que en molts casos aporten solucions a problemes que troben i que han estat treballant. Trobarem Caixa Popular en l'edició 24-25.
Home, trobarem caixa popular no a la 24-25, sinó a la 25-26, 26-27, 28-29 i totes aquelles que vinguin endavant. Per a nosaltres és un projecte molt interessant en el que compartim, estem a gust, compartim valors, compartim principis i crec que ajudar i reconèixer als joves la tasca que estan fent en el seu procés de formació crec que és molt important.
Finalment, escoltarem les opinions de Guillermina Delgado, vicepresidenta d'Escola Valenciana, que s'expressava d'aquesta manera.
Ens som amb Guillermina, que és la vicepresidenta d'Escola Valenciana. Guillermina Delgado estava mirant entre els apunts. Guillermina, hi ha bon rotllo entre Escola Valenciana i la Federació?
Sí, per descomptat que sí, clar, participem en tot allò que podem i bueno, ací estem per a demostrar-ho. Resulta encorajador veure aquesta gent tan jove fent aquests treballs tan interessants, no?
Doncs sí, jo m'he quedat bocabadada perquè és la primera vegada que he assistit a aquesta setena edició. I també, curiosament, m'he trobat amb exalumnes i ha sigut un plaer. Però el treball que fan és un treball intens.
Això estàvem parlant entre els companys que estàvem així, que molts som professors, l'esforç que es fa, perquè clar, en l'institut tu tens un horari, no tens dedicació per a aquest treball, aleshores o bé has d'agafar hores teues lliures o bé has de dedicar acadèmiques a no donar altres coses i fer aquest treball.
Mai estarà pagat el treball dels mestres. Per descomptat, però bé, això és vocació. Escola Valenciana.
Esteu, és una pregunta obligada. Com va tot? El discurs d'Antoni Esteve a la fi ho ha dit tot. Estem molt marcats per les subvencions que no hem tingut i que hem vist des de no tindre.
Aquest govern veia per nosaltres. En un principi deia que en tot allò que posava català, que no era valencià, però és que ara també en tot el que es refereix a la llengua va per nosaltres. No és possible que una persona defenga la llengua parlant en castellà. Això és una contradicció totalment. Però per damunt de tot veurem.
Per descomptat, hem passat èpoques pitjors i per descomptat que sí, que això també ho superarem.
Si en Dios sabe, busca el día signético. Que acabose, traiga la armonía del seu car. Que tingui el sol, y que trovi es el que está marcar.
Aixem dius et pur, que el sol va ser el dia molt mesia. I aixi robar, temps a temps d'un rei otxiatura. Que tingin sol, que troben el que ens va manjar.
El camí que poca a poca es riu, per demà, que demà, que demà, manjarà el ruïd del carabà, per ai som a grà.
I que la vida es de un camí venga.
A mi que pot a pot escriure que de mar, que de mar, que de mar, manjarà el fruit de calabà, que la isòmba no la boinaja.
A mi que poca a poca es griego, perdé más.
El camí que poca a poca escribe, perdemà.
Abans de tancar el programa, comuniquem a l'audiència que ja han estat fetes públiques les bases convocant l'edició que farà 8 dels Premis d'Investigació Jove amb l'objectiu de fomentar el treball en equip als centres educatius de secundària, batxillerat i cicles formatius.
L'objectiu d'aquesta nova convocatòria és obrir la finestra a la participació de joves investigadors i investigadores d'un nombre mínim de 3 alumnes d'educació secundària de 14 fins a 23 anys que cursen estudis de tercer o quart d'educació secundària, de batxillerat o de cicles formatius de grau mitjà i superior que estiguen matriculats en qualsevol dels centres educatius del territori valencià.
Els treballs s'han d'elaborar durant el curs escolar 2025-2026 i hauran de ser lliurats abans de les 14 hores del dia 12 de juny de 2026. Música
Mare de terra sola Arrapa els teus genuis amb ungles brutes Invoca un nom a secreta consigna Mare de vos, segrestada esperança Mentre el gran foc o la ferocitat Segueix camins, segueix foscos camins M'agafa a tu os que més estimava I canta el joc de la vida il·limitat
El clar camí, el prego en idioma. Un alfabet fósfora sen de pedres. Un alfabet sempre amb la clau al pan. El net d'estí, la sendera de llum. Siempre a la nit ilumina l'eterà. Un bell futur, un nou futur.
Serás el amor y la ferocidad. Serás la cloud que abre tras el mar. Serás la llum, la llum ilimitada. Serás confío, la honra comienza. Serás con lentes cala iluminada.
Seràs lo sé y seràs la bandera, l'himne fecund del retor de la patria, troces quinsat en l'emblema que pocha, seràs lo sé y seràs la bandera.
Jo pujaré ràpidament els glaons i en arribar al terme entonaré el plec dels vans que em retornava sempre. Jo pujaré ràpidament els glaons i en arribar al terme entonaré el plec dels vans que em retornava sempre. I en arribar al terme entonaré el plec dels vans que em retornava sempre.
la de sempre.
Fins demà!
El brec dels vens que em retorna de sempre, i en arribar al terme tornaré. El brec dels vens que em retorna de sempre, i en arribar al terme tornaré. El brec dels vens que em retorna de sempre.
Gràcies.
Que no s'acaba el programa sense fer un repàs a les convocatòries previstes per als primers mesos de l'any vinent. No fosc entre xiulets, flautes i perdem l'orènomus i se'ns passa fins i tot l'arròs. Andreu, ens podries fer un recordatori de com va anar el primer trimestre, si més no, com ho tens?
Sí, sí, bé, de fet potser podíem parlar abans que acabi l'any perquè ara precisament tenim l'exposició patrimoni contra les cordes a la Casa Gadea d'Altea
i estarà allí, es podrà visitar fins al 17 de desembre. I l'endemà, tot just l'endemà, inaugurarem l'exposició «L'estellers del país» a l'Eliana, a la Casa de Cultura, i allí estarà fins a mitjans de gener. I ja, continuant en el mes de gener,
pot ser també paga la pena recordar que el 31 de gener, dissabte, serà el dia de l'encessa de torres, talalles i talallots pels drets humans. Una activitat que ja es fa, em sembla, des de fa deu anys, no sé si és la decena edició,
que consistís en il·luminar eixes torres de Guaita, eixos talajots, que hi ha arreu de la nostra costa per a recordar totes aquelles víctimes, especialment totes aquelles víctimes que moren intentant travessar la Mediterrània. Escolta, no he de dir-te, no se ho explicaràs després, però bé, després continuem. Espera que hi ha una coseta que hem de llançar necessàriament, eh? Necessàriament.
El País d'Estellers. Assumiràs la veu d'un poble i seràs per sempre poble. L'Estellers del País. L'associacionisme social i cultural del País València homenatge el poeta de Burgessot.
I ho fa en un context de boicot i menyspreu per part de les principals institucions valencianes. En mig d'una ofensiva contra la llengua i la cultura pròpies. La Federació disposa d'una exposició itinerant sobre el poeta de Burgessot, que volta per comarques. El país d'estellers. L'estellers del.
Fins demà!
Bé, ja has vist que hem aprofitat la conjuntura i hem estrenat també la falca del País d'Estelles. Hi ha més coses, no? Bé, sí, hi ha més coses, però jo volia remarcar el que estàvem comentant des de l'encesa de Torres Talalles i Talallots,
I recordar que al País Valencià, en principi, aquest acte se celebra a la Marina Alta, a Teulada, a Dènia... Bé, són els llocs on es va celebrar l'any passat i esperem que en guany s'hi puga tornar a celebrar. També a la Vall d'Albaida, a les Baix del Vinalopó, a Guardamar del Segura...
A moltes localitats preguem els nostres i les nostres oients que estiguin un poquet atentes a les xarxes i que vegin on se celebrarà en guany i acudisquen perquè realment és un acte emotiu i pensem que també és necessari.
Hi ha opinions ponderades. Hi ha dossiers informatius. Hi ha actualitat dels instituts i centres d'estudis comarcals i locals. Hi ha entrevistes interessants i ressenyes i novetats. Hi ha tot un món obert a la col·laboració entre institucions que fan recerca al voltant de la cultura. Això i més, ho trobes abastit.
La publicació quadrimestral de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià.
La pots trobar als arxius, biblioteques i centres d'estudis de tot el nostre territori. Bastida. Escolta, com va Bastida? I aquí estem. Està a puntet a puntet de Gir del Forn. Perquè, a més, estem en el número 10? És el número 10, efectivament. És un número especial, especial perquè ja hem assolit aquests 10 números. I bé, si no passa res, abans que acabe l'any...
ja el tindrem a les nostres mans. Ens fa molt de goig i, com sempre, anirem coneguant els continguts de la revista també així en el programa de ràdio. Tinc una altra curiositat, eh? A veure dir-ho.
L'exposició Patrimoni contra les Cordes és una iniciativa de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià per donar a conèixer la situació en què es troba algun del nostre patrimoni i, per tant, per fer-ne denúncia pública. Aquesta iniciativa ha comptat amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana i l'Institut Ramon Montaner.
Patrimoni contra les Cordes L'exposició Patrimoni contra les Cordes fa denúncia pública d'alguns dels elements patrimonials que estan més amenaçats al País Valencià. Patrimoni contra les Cordes, una mostra itinerant de la Federació d'Institut d'Estudis del País Valencià feta comarca a comarca.
Bueno, una exposició que ja té el seu... Més de tres anys, portem? Més, més, bastants més. De fet, la vam estrenar en el 2020. Allà!
Sí, sí. Com passa el temps, escolta. Sí, sí. També s'ha de dir que és una exposició que, com ens agrada fer a nosaltres, ha anat creixent i evolucionant amb el temps i, per tant, la que hi ha ara no és igual a aquella que vam inaugurar una nit de pandèmia, encara, d'efectes de pandèmia en el Castell d'Alaquaz.
Alguna cosa més i, si no, se'ns tira ja el temps. El rellot se'ns va perseguint-nos. Jo crec que ho podríem deixar així, ja. Doncs, en aquest cas, anem cap allà a veure què ens passa i què diguem. Bé, en aquest cas, com dic, per nosaltres res més, no?
Així és, això ha estat tot per avui i com sempre us demanem que reben cordials salutacions de part de les persones que fem possible aquest programa i els emplacem a un nou lliurament de vestida. El programa de la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià que compta amb la col·laboració del Ministeri de Cultura i de la Fundació Catalunya Fons.
Ens trobem, si així ho desitgen oportú, a les Ones Ercianes de la xarxa d'emissores municipals valencianes. I, per tant, els deixem amb un pessic, un pessicet només, d'un tema de Borriana, Big Bang, bona cosa conegut. Adeu!
El vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, el sol al vent, al vent del món.
Es un gran flor, la vida, pues se hizo flor. Pero no sabes al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, el sur al vent, al vent del món.
Bona nit!
La vida es una gran flor La vida es una flor Per un dos años al vent La cara al vent El cor al vent Les mans al vent El sol al vent Al vent del món
falsetats, bulos, partidisme, descontextualització, interessos, imprecisió, condescendència, intrusisme, fons dubtoses, desinformació... A la xarxa d'emissores municipals valencianes creiem amb el periodisme. Creiem amb el periodisme que ens parla de la nostra realitat. Amb el periodisme de proximitat. Xarxa d'emissores municipals valencianes.