Title:

Fira de Nadal, comerç local i marca personal

## Resum general L’episodi de **Compraldaia** gira al voltant de tres grans eixos: • El record i les conseqüències de la *Dana* a Aldaia i a **Aldaia Ràdio**. • La preparació de la **Fira de Nadal d’ACODA** a la *plaça de la Constituciú*, amb totes les activitats, sorteigs i oportunitats per al comerç local. • L’entrevista amb **Anna de Kesto**, modista i indumentarista, que explica la seua feina d’*atelier*, la importància de la sastreria a mida, el seu *branding* personal en rosa i com aprofita les fires per fer **promoció i màrqueting del negoci**. --- ## 1. Introducció i context del programa ### 1.1. Benvinguda i to distès Els presentadors obrin el programa **Compraldaia, la veu del comerç**, a **Aldaia Ràdio (89.4FM)**, saludant oients i comerciants: • Ambient molt col·loquial, barreja de castellà i valencià. • S’al·ludix a la “pecera” de l’estudi i a l’estat encara provisional de la ràdio després de la *Dana*. > "Seguimos, seguimos. Pero seguir aquí es maravilloso, ver que la radio funciona aún." ### 1.2. Record de la Dana i impacte emocional Parlen del que va suposar la *Dana* per Aldaia i l’emissora: • Diversos testimonis comenten que han **oblidat records** d’aquells dies, com una mena de “reset” mental. • Es recorden els **voluntaris** i pobles afectats i els **reconeixements** que s’estan fent un any després. • Apareixen anècdotes com la dels **bombers de Ceuta** i policies vinguts d’altres llocs durant l’emergència. Aquest bloc serveix per **tancar ferides** però també per mantindre viu el record de l’ajuda rebuda. --- ## 2. Aldaia Ràdio i altres programes ### 2.1. Diversitat de la graella Es fa una breu menció a la varietat de programes d’**Aldaia Ràdio**: • Destaquen que la *parrilla* és **molt diversa**. • S’esmenta el programa de reggae **Black Maria Reggae**, que també s’emet per altres emissores i plataformes internacionals. > "Hi ha programes de tot. De tot. I saludem a tots els de la parrilla." Aquest passatge reforça la idea d’**emissora municipal viva i plural**. --- ## 3. Actualitat comercial: Fira de Nadal i campanyes ### 3.1. Fira de Nadal a la plaça de la Constituciú Es presenta la **Fira de Nadal** organitzada per **ACODA**: • Dates: **29 i 30 de novembre**, a la *plaça de la Constituciú*. • Objectiu: ser la **inauguració oficial del Nadal** al municipi. • ACODA “negocia” simbòlicament amb **Papa Noel** i els **emissaris dels Reis** perquè arriben en primícia. Activitats previstes: • **Estants comercials** de comerç local. • **Gastronomia**: xarcuteria, vins, licors, etc. • **Animació infantil i tallers**. • Presència de **Papa Noel**, **emissari reial** i **bústia reial**. • **Inflables** d’atraccions per als més menuts. • **Nadales** en directe amb cor. • **Encesa de l’arbre de Nadal**, compartida amb el públic com a gest simbòlic d’inici de festes. ### 3.2. Sorteigs i incentius econòmics Es destaquen dos grans atractius promocionals: • **Viatge per a 4 persones** a un parc temàtic a París (clarament referit al parc del “ratolinet” famós): - Inclou **avió, allotjament i entrades**. - Es sorteja entre les compres de Nadal vinculades a la fira. • **Gran campanya de 12.000 € en targetes regal**, gràcies a **Caixa Popular** i la **Fundació Horta Sud**: - **120 targetes de 100 €** cadascuna. - Es sortejaran durant la fira: cada hora (excepte a les 16:00) es reparteixen targetes entre el públic. - Es plantegen diferents ritmes (més targetes en la inauguració, després 3–4 per hora, etc.). Aquests incentius busquen **dinamitzar les vendes** i atraure famílies a la fira. ### 3.3. Campanya “Pequeñeces” i bosses de Confecomerç S’explica una iniciativa de **Confecomerç** (entitat mare d’associacions comercials): • Campanya **“pequeñeces”** per posar en valor el **“xicotet” comerç** com a **gran força local**. • Repartiment de **bosses de paper molt vistoses**, en tres mides i colors (coral, turquesa i groc). • Es poden aconseguir **gratis** comprant als comerços d’Aldaia. També expliquen la campanya anterior **“El comer salva el comer”**: • Confecomerç va vendre bosses a **1 €** arreu d’Espanya. • Tota la recaptació es destinà a **ajudar comerços afectats per la Dana**. • Destaquen que es va recollir **molta quantitat de diners** i es van vendre totes les bosses. Això reforça el missatge de **solidaritat entre comerços** i de **consciència de proximitat**. --- ## 4. Entrevista amb Anna de Kesto: ofici, estil i marca ### 4.1. Qui és Anna i què és “Kesto” Arriba la convidada recurrent, **Anna**, de l’atelier **Kesto**: • *Kesto* és un **atelier de modisteria i sastreria**, no una botiga tradicional de venda. • El nom *Kesto* ve d’*esperanto* i significa **“caixa”**, metàfora de **caixa d’idees** (o “caixa de trons”, com diu sa mare). Tipus de feina que fa: • **Indumentària valenciana**, sobretot **tractes de fallera** (pel que més la coneixen a Aldaia). • **Modisteria general**: vestits a mida, arranjaments. • **Sastreria**: trajes d’home i dona. • **Tratges d’època** i **cosplay**. > "Jo faig de tot. Jo faig des de modisteria, sastre, faig de tot." Després de la *Dana*: • Ha hagut de **remodelar la botiga** per eliminar humitats. • Ha aprofitat per fer un **canvi d’imatge** i reforçar la línia de **vestits de núvia i sastreria**. ### 4.2. Per què la sastreria a mida és important Anna defensa el valor del treball de modista i sastre: • Les **talles de les grans cadenes** no s’adapten bé a la diversitat de cossos (patrons “xinesos”, talles menors, etc.). • Moltes persones joves de talla gran només troben roba amb tallatge “de persona major”. • Amb la modista, **la roba s’adapta al teu cos, no tu a la roba**. Idees clau: • Encara que siga **més car que un centre comercial**, obtens: - Una peça **duradora** que pots anar modificant. - **Comoditat** i llibertat de moviment. - Un estil propi, coherent amb la teua personalitat. > "La modista el que fa és que s'adapta al teu cos. Tu no et has d'adaptar a la roba, sinó que la roba s'adapta a tu." ### 4.3. Tracte amb la clientela i “psicologia” del cosir Anna descriu com treballa amb els clients: • Necessita **tocar, modelar el cos** per adaptar patrons (especialment en sastreria d’home). • Molts homes es queden **tensos i rectes**, amagant el cul, quan els prova la jaqueta. • Ella els fa moure’s: asseure’s, alçar-se, provar sabates, alçar els braços, etc., per garantir **comoditat real**. > "Lo primer que feu és amagar el cul." També comenta: • La importància que la roba permeti **respirar, moure braços, ballar**. • Que molts homes acaben traent-se l’americana als casaments perquè **no està ben adaptada**. • El seu caràcter obert li permet fer que el client se senta **a gust i confiat**. Explica que cosir és per a ella un **estat de trànsit**: • Quan entra en feina, **perd la noció del temps** i s’aïlla de l’exterior. • Ha de posar el mòbil en silenci i organitzar-se amb **cita prèvia**. • Les veïnes li avisen l’hora perquè s’adone que ja és de matinada. > "Jo entro en trance. Jo quan m'agarre a cosir, estic ahí... i no veig res més." ### 4.4. Curiositats sobre corbates i vestimenta formal Entre anècdotes i humor, parlen de: • L’**origen de la corbata** a partir de mocadors de soldats croats (cravata → croata → corbata). • El fet que, històricament, la corbata servia com a **mocador per abrigar el coll**. • El debat de per què **ens “traiem” per als esdeveniments** (bodes, etc.) i anem “disfressats” en lloc de vestir com sempre però arreglats. • L’afirmació final: > "Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner." ### 4.5. Branding personal: el rosa com a identitat Un bloc central és el **branding personal** d’Anna: • Sempre va vestida en **tons roses, fúcsia, morats**. • Va decidir-ho per **comoditat** i coherència: si tot l’armari és de la mateixa gamma, tot combina ràpid. • Després d’una etapa en què “havia de ser discreta”, en arribar a Aldaia canvia radicalment: - Es rapa el cabell. - Tira la roba fosca. - Comença a vestir-se de colors fluorescents i, finalment, es queda amb la **gamma rosa–morat**. > "Vaig començar a comprar-me tota roba fluorescent... i has començat a agarrar la gama de roxos... per vagància, al final tot era rosa i morats." Això es converteix en **imatge corporativa**: • **Cartell rosa**, decoració rosa, uniformes en tons rojos/roses. • Els clients, en entrar, li diuen: "eres igual que en l’Instagram". • Així, el públic busca **la persona** que coneix de xarxes, no només el negoci. ### 4.6. Treball amb una professional d’imatge Anna explica que treballa amb **Susana**, consultora d’imatge i *branding*: • Es van conéixer en un grup de **networking**. • Susana va veure el potencial de la seua imatge diferent (rosa, orelles al cap, etc.). • Li prepara un **calendari de continguts** per xarxes (especialment de cara a esdeveniments com la Fira de Nadal). • Manté coherència de: - **Color** (rosa com a fil conductor). - **Idioma** (Instagram principalment en valencià). #### 4.6.1. Xarxes socials i idioma Sobre Instagram i TikTok: • A **Instagram**: - Tot el contingut (vídeos i textos) està en **valencià**. - Busca **proximitat local** i coherència amb la seua manera de parlar. • A **TikTok**: - Ha rebut crítiques de gent que no entenia el valencià. - Ha optat per posar **subtítols i descripcions en castellà** per arribar a més públic. - No vol convertir l’idioma en una polèmica; l’objectiu és que “s’entenga el que fa”. Debaten sobre: • El valencià com a **part de la marca** (tal com defensava Rubén, de lingüística). • La tensió entre **respectar el públic** que no entén la llengua i **normalitzar el valencià**. > "Jo no volia entrar en una polèmica d'idioma, jo el que vull que és que sàpiga el que faig." ### 4.7. Presència a la Fira de Nadal: estratègia de màrqueting Anna explica com afronta la **Fira de Nadal** com a oportunitat de màrqueting: • No hi va amb mentalitat de **“vindre a vendre”**, sinó a **promocionar-se**. • No té una parada de mercat clàssica, perquè **no ven producte massiu**. • Fa **espectacle, soroll**, interactua amb la gent, reparteix **flyers nous** i presenta canvis de la botiga. > "Jo a les fires no vaig a vendre. Per a mi la fira és promocionar-me." #### 4.7.1. Novetats que portarà a la Fira A la fira presentarà: • **Nou disseny de flyers** i lleugers canvis d’imatge (tons de rosa de *Kesto*). • Una selecció de **productes d’artesania valenciana** relacionats amb la indumentària: - Fets a mà per una artesana, amb **pedres naturals**. - Ella fa de **selectora/distribuïdora**: tria quines peces vol i les ven sota la marca *Kesto*. Criteris de selecció de producte: • Poques peces, molt triades. • Prioritat a **producte local i artesanal**, fet a fàbriques o tallers que ella mateixa visita (manteletes, espardenyes, etc.). • Vol evitar convertir-se en una botiga granista (no vol “carregar per internet”). #### 4.7.2. La fira com a aparador gratuït Es reforça la idea que la fira és una **gran oportunitat de visibilitat**: • Comparen amb la **Fira de Mostres de València**, on un stand pot costar **3.000 € o més**. • A la Fira d’ACODA, l’espai és **gratuït per als associats**. • Participar suposa **inversió en màrqueting**, no una despesa perduda: - Disseny de stand, flyers, *merchandising*... - Contacte directe amb potencials clients. > "Tens un escaparate gratis en el carrer, que és per a promocionarte." També posen exemples d’altres negocis que a priori semblava que no encaixarien en una fira i que han tingut èxit (massatgista amb camilla, immobiliària a Halloween, etc.). --- ## 5. Reflexió sobre el comerç local i la participació en fires ### 5.1. Per què alguns comerços no surten a la fira Comentaris recurrents que senten d’altres comerciants: • "És molt de treball desmuntar la botiga i portar-la dos dies." • "Per a dos dies, no em compensa." • Alguns preferixen **anar a la fira com a públic** i no com a expositors. ### 5.2. Proposta: formació i assessorament per aprofitar les fires Anna planteja que l’associació podria: • Fer una mena de **“tutorial” o sessió d’assessorament** abans de la fira. • Donar **idees per sectors** sobre què es pot fer a un stand sense desmuntar tot el negoci. • Mostrar que no cal portar tot l’estoc; es pot anar a: - Fer **promocions puntuals**. - Repartir **descomptes per visitar la botiga**. - Mostrar **mostres simbòliques** del que fan. > "És anar a promocionar-se. O sigui, no ho veuen com un mercat." ### 5.3. Associacionisme i serveis que ofereix ACODA Es recorda que ser membre d’**ACODA** aporta: • **Publicitat gratuïta** a la ràdio, a la fira, a xarxes. • Participació en **campanyes conjuntes** (bosses, sorteigs, etc.). • Un **altaveu col·lectiu** que és difícil d’aconseguir individualment. Frase clau: • "Si no te veuen, no venen a casa a buscar-te." Es compara amb grans empreses que inverteixen en **naming** i infraestructures com el **Roig Arena**, on el component de **màrqueting de marca** és clar. --- ## 6. Tancament: resum, convidada i dades pràctiques ### 6.1. Dades de contacte de Kesto Cap al final, Anna dona la seua ubicació i recorda que treballa **amb cita prèvia**: • Adreça: **carrer de les Heres, número 9, Aldaia**. • Senyalització: cartell **rosa** amb fallereta i fletxa. • Xarxes: - **Instagram**: `kesto.modista` - **TikTok**: `kesto.modista` ### 6.2. Missatge final i comiat Abans del comiat, Raúl deixa una reflexió: > "Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner." I tanquen convidant la gent a: • Visitar **la Fira de Nadal d’ACODA**. • Acostar-se a l’stand de **Kesto** per veure les novetats i l’espectacle preparat. • Seguir **Compraldaia** i recolzar el **comerç local d’Aldaia**. El programa es tanca amb música i el to distès típic de l’espai.

['Compraldaia', 'Aldaia Ràdio', 'comerç local', 'ACODA', 'Fira de Nadal', 'Dana', 'modisteria', 'sastreria', 'indumentària valenciana', 'cosplay', 'branding personal', 'xarxes socials', 'Instagram', 'TikTok', 'Confecomerç', 'campanya pequeñeces', 'El comer salva el comer', 'targetes regal', 'Caixa Popular', 'Fundació Horta Sud', 'artesania valenciana', 'fires comercials', 'marketing', 'networking']