Hola, hola, hola. Muy buenas tardes. Una semana más en el programa Compraldaya, la voz del comercio en Aldaya Radio, la 89.4. Buenas tardes, Augusto. Buena vesprada a tolomón que estiga comprant en una botiga, en un comer, asesorarse en un profesional. Les saludem. Y les agraim que així nasiga.
Buenas tardes David. Buenas tardes Don Raúl, ¿qué tal? ¿Cómo estamos? Muy bien, aquí viendo este maravilloso pesaje desde aquí de la pecera. En la pecera, como los pescaítos. Oye, qué alegría ver, estaba viendo aquí que está la radio aún con el pladur levantado de la gana. Seguimos, seguimos. Pero seguir aquí es maravilloso, ver que la radio funciona aún. Madre mía.
A un año, ¿eh? A un año, ya estamos aquí viendo los ladrillos. Bueno, pero ¿os acordáis cuando estuvimos arriba? Mirábamos con la grabadora. Yo ya no me acuerdo de nada. Buscamos la vida con los ladrones. Se nos ha acabado la pila.
¡Qué desastre! Vale, me igual. Oye, pues mira, eso que dice Raúl de que se me ha borrado la mente, el otro día no sé con quién hablaba, que no es la primera vez que lo escucho, de gente que habéis sufrido la dana, que se les ha olvidado cosas de esos días. A lo mejor es que intentamos resetear un poco también. Hablaba con gente y me decía, ¿te vos creure que el alendema de que pasa tira a recordarme de que es Bad Ferry y no me recorde de res?
Bueno, pero ahí estamos un poco en soft. Es fuerte, ¿eh? Va a ser una locura. Es fuerte, ¿eh? Claro. Es lo que la men borra, la men borra lo que... Ey, David, ¿ahora que dices que al principio grabar en Dal, con Podiem, buscamos la vida y tal, ni hay que dir que la parrilla de Aldaya Radio es una...
Molt diversa. Sí. Hi ha programes de tot. De tot. I saludem a tots els de la parrilla, no? A tots, a tots. Hello, compis. Hello, compis. Andai a ràdio. A més, programes molt bons, eh? Sí, sí. Estan per ahí... N'hi ha uno de Rigi que està molt bé. El Black Maria Reggae, que diuen que és el millor programa del món. Black Maria... Si és de veres. Sí, sí. Black Maria Reggae. Es divendres el que salutis.
I els dichousos en... També se pencha des de la sèrie de la realidad, i s'emitisen per Radio Rototom, del radio oficial del festival, i per Activismo Regre, la ràdio més es escolta en Argentina. Casi res. Escolta... L'escolta Trump? L'escolta... No, això ja...
La Ascoltatram, eh. Sí, me envía WhatsApp. Espera ahí. Me cague la mar. Ascoltat, no le talles res que te tirachuites. No, me tira arancels. Me tira arancels. Bueno, pero ya. Te pica un arancel que se ha fotut la radio. Bueno, ¿qué tenemos la actualidad, David? Bueno, la actualidad estamos ya preparando la feria de Navidad. Está ya ahí. Calentita. Calentita, calentita. Es el 29 y 30 de noviembre en la Plaza de la Constitución.
Evento que este año se ha adelantado un poquito para ser la inauguración oficial de la Navidad. O sea, hemos negociado directamente, ACODA ha negociado directamente con Papa Noel y los emisiones de los Reyes Magos para que estén en primicia en la plaza del Ayuntamiento. En noviembre, inauguración oficial. Nadie antes... No paga la cláusula. Cláusula de rescisión.
Hola, pa això tenim una cosa de comerços de viatges. Home, claro, comerços de viatges. L'hem rescatat i l'hem traït. Ara que has dit viatges parlarem de tot el contingut de la feria. Què hem de dir també, d'actualitat, a nivell interno, a nivell de socis, Confecommerce, que és l'associació matriz de les associacions, la que mos congrega tots, bueno, congrega, no és la paraula exacta, la que tots les associacions pertanyen i Confecommerce s'encarrega de coordinar certes accions.
Ando Natara, unes bolses súper chules de paper que os digo en la campaña pequeñeces. Y parla de la importancia de este touch. Importancia de este touch que tiene a Bore en el comercio local. Que cuando os parla del pequeño comercio, el pequeño comercio parece que Isapraula Pequeño desvirtúe lo que es el gran comercio local, el poder que tiene un comercio.
I aquesta campanya va, això, vos convidem a que podeu entrar a l'Instagram de Confecomerç, que té vídeos sobre aquesta campanya, xulíssims. I aquesta campanya també va acompanyada en una sèrie de bolsos de tres tamanys, una rosa, color coral, una blava color turquesa, que són precioses, i una més gran, que és groga. Són gratis i les podeu obtindre comprant en els comerços d'Aldaia.
O sigui, que també convidem els socis i sòcies que vagin a la seua a replegar-les, perquè tenim caixes ahí i això, doncs les arreplegueu i són unes bosses superxules. N'hi ha dos mans, no?, representant el fan. N'hi ha diversos dibuixos, exactament. Ara, si això ho mirem i... Molt significatiu, molt xulo. Home, i després els anteriors, August, estes que tenim blanques,
El de comer salva el comer. Me encanta. Que son dos mans. Sí. El comer salva el comer. ¿Por qué era lo del comer salva el comer? Perquè estes bolses...
es veneren. Confecomers va a vendreles als comerços de tota España, les asociacions comercials, i cada bolsa era un euro. I les compraren. I en aquests diners que ha replegat Confecomers de vendre als altres comerços, aquests bolsos s'han després destinat a ajudar als comerços que han patit la dana. O sigui que va a ser una campanya i, vamos, veneren totes. No sé quanta quantitat de diners ha replegat, però...
Però va ser molta pasta. El comers salva el comers. Ni han mol mol pobles afectats, claro, tots els pobles afectats, que ara al cap d'un any estan fent reconeixementes voluntaris que han vingut fa poquete en... por Brillantina, creo, Raúl. Sí. Allí se edició un reconociment... He visto una foto, yo no estaba, pero sí que he visto una foto allí al lado de mi casa con voluntarios. Sí, sí.
i sé de primera mà que en... en... en un barri de Alcosta de Benetuxes van... han fet un... se han montat de tal manera que duen a esas xerres voluntaris pa fer-li un homenatge. Flipa. Sí, sí. Esti... me va dir una amiga i segurament aniré. Sí, que claro, claro. Que guai, tío, és que al final...
Que esos dichos han pasado, ahora se están bien... Igual que esos tauléis que nían ahí, hasta si arriba la dana. Sí, sí. Yo lo tengo en casa. Tú lo tienes, Raúl, yo lo he visto. Te tendrías que subir en una escalera para ponerlo, por desgracia. Es que el otro día, por ejemplo, me apareció una foto. Allí en el barrio de la Brillantina tuvimos a los bomberos de Ceuta, que se vinieron en sus días de vacaciones...
O sea, qué heavy, tío. Es que yo lo cuento y me... Y vi la foto con ellos, que claro, todos los que estábamos allí, que estuvieron con nosotros ayudándonos allí a trabajar y tal, pues al final, antes de que se fueran, porque estuvieron aquí tres o cuatro días, luego se tenían que ir porque empezaban a currar sus turnos, nos hicimos una foto con ellos y el otro día me apareció y dije, joder, qué guay, ¿no? Y yo se lo dije, le dije, si yo voy a Ceuta, no sé si iré algún día, pero si voy a Ceuta iré a visitar, o sea, me dijo, solo hay un cuartel de bomberos.
pues iremos al cuarto. Porque sí. Yo creo que ya lo había dicho, un día al segundo día, si la dana fue miércoles, el jueves o por ahí... Martes. O martes. Bueno, al día, los dos días, que Aldaya estaba completamente cortada, claro, tenían que entrar camiones y todo ese colapso que había.
Y salí con el coche, no sé cómo lo hice, o con la moto. Y a la entrada de Chiribé y Aldaya, en la rotonda, había un coche de policía, claro, cortando. Lo veo normal. Y me dice, ¿dónde va usted? En Andaluz. Digo, ¿cómo que de dónde voy yo? Digo, a mi casa. Dice, señor, ¿qué nos puede pasar?
Y le digo, ¿pero tú de dónde eres? Y me dice, ¿yo Sevilla? Pensaba que ahora ves a dir que te habías sanado tú a Sevilla en la moto sense donarte el contacto. Tirares, tirares, tirares. Un policía de Sevilla me diga que no podía entrar. Que no podías entrar. Y me paré de volver, ¿no? Pero eso estaba ple de chende todos dispuestos. Me diga, ¿pero qué y yo? ¿Dónde va usted? ¡Ay, mi arma! ¡Ay, mi arma! ¿En serio?
Bueno, pues todo eso es la actualidad. Siempre caben parlant de la dana. Dicen, no anem a parlar del COVID. Ahora ya el COVID es como... Ahora ya no parlant de la dana. Bueno, les bolses de Confecómez, la campaña de Nadal, que era parlant de ella. Y Wittenim siempre diguen que cuando repeticen convidats o convidades, tenían que hacer como las tazas del orbigueros. Ahí te he visto suelto. Hombre, pero es que Witt, a la convidada de Witt, le tenían que donar la taza de oro. Porque yo creo que es...
Segur que está en el top del esquemes en tingutación. Antes de que digas el nom, vos vais a advertir. Vale. Ahora ya está otra vuestra. Yo ya no diré res. Ascolta, el que parle en valencià en esta chica, que afine, ¿eh? ¿Ah, sí? Porque el valencià que se gasta, no se te ocurrisca dir tenda. Es botiga. Ah, bueno, vale. Pues que sàpigues que Raúl tenía un repte que era fer els programes en valencià. Con Viguer Rubén de Llingüística... Hoy sobre todo, ¿no? Ay, claro. Con Viguer Rubén de Llingüística...
digué que era un bon repte. Perquè Raúl diu que li agrada parlar valencià i que no parla perquè li dona vergonya. I dic, tu parla. És que, Raúl, te he pedit creuat. Jo també tinc creuat. Presidente falla. Valencià. Tiene que ser valencià lo parlant.
Así que venga, el programa en València, va. ¿Cómo os parle en Budapest? No. Muy bonito Budapest, ¿eh? Os aconsejo ir a verlo porque la ciudad es muy bonita. ¿La iglesia qué tal? ¿Te gustó la catedral? La catedral es muy bonita y el parlamento es espectacular. El que está por arriba, ¿no? Al lado del este. Y lo ves de noche ya cruzando el Donubio y ya te cagas. Madre mía. Brutal. ¿Y por dentro lo viste? El parlamento, sí. Muy chulo. Sí. Muy chulo. Como el de aquí, ¿no? El de aquí también es bonito. Sí.
Me gustó más el de allí que más pequeño. Oye, pues sabéis que... Hay menos gente dentro del Parlamento. Sabéis que los leones... ¡Qué ironismo de...! Los leones que hay en la puerta del Parlamento... No sé qué leí por ahí. No lo voy a decir. Voy a buscarlo y luego lo digo. Pero creo que eran...
O estaban en un parque de València o al revés. Los anteriores leones que habían... Me suena a això. A això. Ara el mirarem i vore a vore. Però era curiós. Era curiós. Era curiós. Súper bonito. Veixes tú, en la semana que tenim este cada semana, ¿sí? ¿Qué tas tengo que anar a Budapest? Y así tenim chest.
Buda-chest. La última carrera de MotoGP. Madre mía. Pues... El diseño original del edificio del Parlamento es de Narciso Pascual y Colomer. Y no estaban previstos poner esos dos leones. Estaba previsto que pusiesen unas farolas.
Lo que pasa es que luego se pusieron los leones... Pues eso. El primer encargo se hizo al escultor. Eso da poder poner dos leones en la entrada. Los hicieron representando el poder del Estado. Ha habido tres parejas de leones. Han pasado tres leones. Esta es la tercera pareja que hay de leones. Y el tema de los valencianos... En Mufasa. El hijo y el hijo del hijo. De Mufasa.
Y Elsa, Elsa. Y luego están los leones de las cibeles, que no son personajes en sí mismos, sino que son la representación de Hipómenes y Atalanta convertidos en leones como castigo por las diez cibeles, o sea que... Casi eres por las cibeles. Yo en vez de yeons, ¿sabes qué agraficad? En vez de dos yeons, dos palmitos. Ay, eh. Dos palmitos. Qué chulada. Vís que eres palmitos. Vís que eres palmitos.
Bueno, pues mira, provienen de una fundición de Sevilla, que fabricaron en honor a los militares que lideraron la resistencia en el levantamiento del 2 de mayo.
Abore si el policia que me para mi es familiar. La convidada de Wimbos está mirando... De los leones. De los leones. La convidada de Wimbos que se me va, eh, si no parlen. Pues abore que li entra. Bueno, siempre decimos que son especiales, ¿no? Los invitados que tenemos aquí. Parla en Valencia, parla en Valencia. No, no, eso es mucho horror. Y claro, cómo no. Ana de Questo, muy buenas tardes.
Bona vesprà. Bona vesprà. Bona vesprà. Com estàs? Molt bé. Estic rigu de les lleons. Con Diu David, no sé si eren a les 15 o 20 dies de la Dana, me n'aní a Madrid a despejarme i me n'aní a fer un vídeo en les lleons. No me digues. En serio?
Fla, pa si veis lleons i vais fer un vídeo de lleons. I, clar, m'envia un mensatge Nati, Natalia Mendes i me diu, què haces? Què vídeo has posat? Clar, ella havia vist el vídeo però sense audio. I jo, no sé, en un moment determinat, al seu braç.
Y aquella morirse de la risa, dijo, mira si está enfadada que se ha ido a los leones a decir que está enfadada por lo de la dana, pero qué risa. Yo tenía ris que por el vídeo que ella había grabado, en lo que ella había interpretado. Tú no te haces una conter de res, ¿no? ¿De qué? De que eso usa bien, pero eso va a vendir. Ah, sí, claro. Las recordes tú de puta. No, no, en serio. ¿Mos ha trofé en periodismo de investigación? Sí, sí.
Hombre, mira si diguin... Mira si diguin... Mira si diguin... Mira si diguin que vaig a dir més. A un lleó de estos que estan a la porta li faltan els testicles. Que ho acaba de dir. I diu que és perquè li faltava el cobre per acabar de fer-lo. I diguen, pues a este no li poses el sous i ja està. Enserio, enserio. La han deixat sense... Se veu que el que el feo digui... Au, jo cobre ja...
Sí, sí. Que se la onduguen. Pero, pero, pero para disimular eso, pues así que li posaren la cola enroscada per a tapar el detalle. O sea, que veo ahí la cua. Bueno, pues al próximo viatge a Madrid vas a buscarle un sauce a Madrid. Oye. Periodisme de investigación. Pues eso son las cosas que después molen cuando vas y veus y les contes y diuen, mira,
De la pròxim vídeo. Oye, per ser, has dit, Anna, que això està penchant en el Instagram? Sí, sí. Tú te has contenedit que la gent entra a veure lo que fas, perquè tú fas vídeos que flipes per ahí, de risa i tot, no? I de paraules. Bueno, de risa, vull dir, que simpàtics, de... De fet, tens un TikTok que no sé quantes visites, milt, eh? Uy, jo què sé, s'ha disparat el TikTok, s'ha disparat, s'ha tornat loco. Però això és perquè ho faràs... No sé.
¿Cuántes visitas que estiguen parlant? Tienen que en un TikTok no sé cuántes mil visitas que ferés. El millor TikTok, ¿sabes quién es? El que fan TikTok. Voy con un trache de fallera. ¿Es así? Ese es el millor TikTok.
Mira, tú que portes les huyeres. Yo que les porto. Yo no les porto. Raúl, Raúl. Ana, digues el teu Instagram. El teu Instagram es queesto.modista y el TikTok igual, queesto.modista. Vale, que estén parlando de Ana, que no comencé a tapar en ella realmente. Tienes aquí uno con 322.000. Pues, no está mal. Está muy bien, hombre. ¿320 en TikTok? Visualizaciones. Tengo yo uno con casi 900.000.
Yo no tengo un TikTok. Ese se hizo viral. El de la torra de la falla. En Instagram sí que tengo 800.000 en Instagram. Y en Facebook también. Pero visualizaciones. Hablamos de que lo ha visto... Sí, además te lo dice. El Instagram te dice... Ah, no me acuerdo cómo lo dice. Sí, el número de visualización. Te dice, August, August, hemos visto tantas personas. Sí, el número de visualización.
Bueno, Ana, comencem per... Ja has estat moltes vegades, has contat, hem parlat, estigui en un programa que era prou de marx, que parla d'indumentària, de tema fallero i tal. Ara pareix que estàs també diversificant, no? Es pot dir? No, vore, vos explique. Que esto és un atelier. Un atelier és un... Jo soc una modisteria. Vaya atelier. Sí que és veritat...
Sí que és veritat que es començia en la indumentària perquè ja tenia clientes d'indumentària, doncs és el més fàcil i el més còmodo per a mi, els meus clientes, ja venien directament a la botiga i es començien en la indumentària, però jo faig de tot. Jo faig des de modisteria, sastre, faig de tot. Tratges d'època, últimament... Cosplay, es diu.
A Sinalda ja el que més me coneixen és per la indumentària valenciana, prestatges de fallera. I ara el que estem fent és una xicoteta remodelació en la botiga. Després de l'any que passa, que hem deixat respirar i hem deixat assear un poc el que és el local.
Hem començat altra volta a llevar humetats, com tots estem, a llevar humetats i ja que estem llevant humetats estem fent-li un canvi de look. Ademà mantindre el que és el nom d'aquest, perquè és una cosa que m'identifica molt, perquè aquest és Caixa en Esperanto i com a tal jo soc una caixa d'idees... De pap-nora. Sí, ma mare diu que soc una caixa de trons i com almenys te ho has prestat a la petarda.
I entonces has començat ja a mereixer més el que és el tracte de novia i el que és la sastreria. Perquè sastres ja n'hi queden pocs.
i és molt difícil trobar una bona sastrèria, una amiga. Ja, fenomenal. Que guai. Doncs és això. Este any anem a començar ja a mereixer-ho més, que sí que ho he fet, no ho he publicat tant, però ara anem a començar a publicar-ho un poquet més, perquè no... per encastillar-me el que és la fallera i prou i que la gent vega que faig moltes més coses. Bé, fenomenal. Això està molt bé.
Al final hay que tirar para lo que es verdad que el tema de la sastrería y la costura no desapareciendo, pero cada vez hay menos.
Cada volta n'hi ha menys. I el que passa amb la roba en si és que ara els centres comercials, les cadenes de roba normals que anem a comprar tenen uns tallatges molt específics. Normalment no és un tallatge europeu, és un tallatge xino, doncs és una talla més xicoteta del que nosaltres gastem.
I n'hi ha molta persona que de dalt gastes una talla, de baix gastes una altra, que tens algun problema físic o que... Me passa molt, per exemple, les persones que són grossetes, que la roba que troben és de persona major, no de la seva edat.
Sigues joves. La modista el que fa és que s'adapta al teu cos. Tu no et has d'adaptar a la roba, sinó que la roba s'adapta a tu. Això és el que ha de començar la gent a pensar i a tornar-se a mentalitzar que tu et pots fer. Sí que és veritat que és més car que anar a un centre comercial, però tu et fas una peça de roba que s'adapta a tu
i ja la tens tota la vida pràcticament, la pots anar modificant i vas còmoda, vas a gust i en el teu estil. Perquè avui dia n'hi ha gent de molts estils, ja no estem en cas si hi ha gent d'una edat, tu et pots a l'edat que sigui vestir-te com tu vulguis i, clar, la modista el que et fa és això, adaptar-se al teu cos. Vas amb una tiza i fas...
Això per així, això per allà i li dóna forma. Exacte. Adaptar-se al teu cos i també al teu estil. Al teu estil, clar. Perquè cadascú tenim els nostres... Cada un té el seu estil, la seva forma de caminar, d'assentar-se, de gesticular... Totes aquestes coses, tu quan tens un event...
Normalment anem encorzetats, no? Perquè no estàs acostumbrat a anar arreglat, tant home com dona vas com encorzetat, vas incòmode. Jo dic que anem difressats. Exacte. El que jo intento fer és que tu vagis a l'event com si anares d'un dia normal.
Còmode. Còmode. Exacte. Jo en casa el que vaig... Assegut, alçat, m'he deixat, valla. És curiós el te... El meu caràcter també dona que en el client puc jugar molt. Sí. Saps? Li dona la llibertat i això. Per exemple, en els homes jo tinc que tocar. Jo faig modelatge, entonces toque. Entonces, en els homes moltes voltes al tocar-los, per manipular-los, se quedo com estàtics.
Rectes. Lo primer que feu és amagar el cul. Fiesos. Entonces, claro, yo intento donarles la confianza de, asenta, fícale sabates, llévateles, vés-te empaca así, vés-te empaca ya, a vore, mereixa el braç. La mexicana, necesites tindre el moviment dels braços, el coll de la corbata, necesites respirar, no anar ahí. Entonces, hi ha molts moviments que necesites
Claro, ser tu i anar cómodé. Exacte. I després, te fan la chaqueta un poc curteta, vas a agarrar un llinton i veus que te fa a tope i què fem ahí? Claro, quan vas a una boda, el primer que fan què és? Llevar-te l'americana. Sí. Tots. Sí, sí, sí. En protocolo, hasta que el novio no es lleva l'americana, tu no te la pots llevar.
Bueno, tú te sientes, te lleves el botó de edad, que no entén yo, ¿per qué fiquen? Dos o tres botones y solo te puedes enchufar uno. Y los egoes ganar en uno nombre. En el edad. No aguanten. Igual que la de la corbata. ¿Quién pa aperte un trocetel ahí penchando el coi?
Pues això te dona la elegancia del moment. O sea, tu pots anar a respost... La tu elegancia. Claro, es que te fiques un collar. Que no te ho discutís, pero igual que la curiositat que ha dit David de Lleons... No sé. Es que la corbata es para agarrarte la... A Bores y David de un moment... La corbata no era apenas... Y para agarrar... Para agarrarles los huevos al león. No, no.
És que, en sèrio, lo de la corbata... Antes tenia sentit perquè el legoder les tallava a 500 pesetes. Eso és verdad, eh? Eso és verdad. Però la corbata és de mocador. La primera corbata era un mocador que es ficava en el coi i se'l nugava per no tindre fred en la gola. Això ha anat evolucionant a lo que és la corbata de hoy en dia, però en un principi de fet, l'últim tracte que he fet, que és d'època,
Porta mocador, porta la corbata Ascot. Sí, mira, el seu origen viene de Italia, de cravata, derivado de croata. El origen data del año 1660 cuando los jinetes del ejército croata usaban pañuelos de color rojo al cuello.
Existen al menos dos tipos de corbatas, la larga, que es el tipo más usual, y la corta, de moño. O sea, que el origen es en la Revolución Francesa, cuando los mercenarios croatas llevaban un pedazo de tela blanca que llamaba asbrasta. En croata quiere decir...
Croacia. O sea, la palabra viene de Croacia. Esfrasta, Croacia, el idioma croata. La anudaban formando una rosa, una forma de rosa, y dejando colgar las extremidades encima del pecho. La croata les gustó mucho a los franceses que la adoptaron y la llamaron cravate. Y luego ya se difundió por todo el mundo.
Me he sentido ahora como el de pasapalabra, cuando dice la descripción de una palabra. Moltes gràcies. Roberto Leal, un saludo desde aquí, que nos escucha. Me encanta. La corbata. Cravata, que viene de croata. Con la C, corbata.
Pero si es que... Si es que era una señal, no. Le he dado yo mismo porque le he dicho... Claro, si vas a perder una crobrata, dice... Al final... ¿Eh? Le he dado, le he dado. Yo preferí un crobrata... Te has desdichunat. Yo voy con un crobrata... Un crobrata...
Mareme Gua, tú estás huyendo el cubate, aquí lo veches, ¿eh? Era broma, era broma. Es que viernes, es viernes. Pero que quede clar que el hombre tiene que estar yaucher y... Y acrobata. Y acrobata. Tiene que estar cómodo. Claro. Por eso, de ahí salen los acróbatas. Ahí te he visto suerte.
Pero una cosa ya a cuestión de... Y los de Hacienda que vienen a acrobrarnos. Que estaba pensando que el tema de vestirse, ¿vale? Pero a conmemorar. A mí me queda muy la atención, hablando de indumentaria y de las detaches, cuando echen arriba una boda o arriba cuando se vuelves de viniment y te des que trajes... O sea, ¿por qué te trajeas para ir a una boda? Y no te trajeas en un día normal, pregunta. ¿Por qué no puedo ganar yo con bachara vestida a una boda?
Pots anar. Ja, però per què jo desentone si com vaig anar a vestir? Per què tota la xemba tota muda i tota vestida que és el que dic? Va com si fora disfresada. Però per què? Jo pregunto. És un event, és una... És algo de gala.
En las últimas bodas he editado gente con crocs. ¿Con qué? Tampoco es eso. ¿Las crocs? Los zuecos estos de colores. Se llevaba el fran de la jungla. A eso me recuerda el chiste. Papá, yo quiero un crocs para ir a la escuela. Y dice, andando como iba yo.
¿Crocs? La primera vegacuga. Son los chicos estos. Los de Fran de la jungla. Me siento como Alfredo Landon venidor, de verdad. Pero eso es igual que, por ejemplo, ayer estuve en el dentista con Julia y la dentista iba vestida
que pareix que di, però això és una dentista, o en els crocs que tu dius, Raúl, però de fluorescens, o sigui, súper guai, però... I lleva pings enganchats. I pings enganchats, i la roba que di, però això, i mola molt, perquè era súper moderna, era una chiqueta jove, i di, mare, veig, antigament els dentistes donaven por, que entrabes i ara entres de blanc, que en la bata, tal, i ara, al revés, entren i te donen una sensació de bon rollo,
tu que estàs en el món este és la imatge corporativa la imatge del branding això és com si fos un grafiti amb pata ara que has dit que Anna de branding
Tu eres una persona que, a banda de la tua profesió d'indumentarista, evidentment treballes molt el teu branding personal. Sí. Tú sempre vas vestida en tonos roses. Sí. A més, saps voluntàriament que vas a i xina. Sí, sí, voluntàriament. Ves que jo demà.
No, que vull dir, que no és que només tinguis una prenda de color rosa, sinó que te les compres i jo les convienes aposta. Per això et vull dir. I després, la teu imatge, que és tu corporativa, ara, per ara, és rosa. És rosa. I estàs treballant molt aquest tema des de últimament ara, no? El tema de la imatge. Ja, l'estim treballant des de ja fa dos anys i mig. Has començat en Susana, que estarà en vosaltres, en la fira també, vindrà a veurem.
es comencía a treballar amb ella perquè jo es comencía a fer els vídeos i quan la vaig conèixer, nosaltres estem en un grup de new working, entonces ahí coneixes a molts professionals i quan la vaig conèixer li llami l'atenció
Perquè, clar, tu quan vas a un new working, la gent va, com diguem tots, tracheats, marrons, gris, negres, camises blanques... Clar, de repente arriba una bestia de rosa, fucsia, en orelles en el cap, és ja a mi l'atenció. I mos ficarem a parlar, li ensenyé el meu Instagram, li vaig dir el que jo feia, i em va dir, pues això no hi ha que potenciar-ho. Entonces es comença a treballar amb ella, ella amb mi,
no treballa com de normal, agarraria una persona quan li fa la imatge personal, sinó perquè, clar, a mi de vegades en quan, ja ho sabeu, que se me'n va a la olla i faig vídeos i faig coses que, sense avisar-la a ella,
Llavors, ella el que fa és que em marca com un calendari de ventos. Ara, per exemple, per la fira de Nadal, jo li dic, tal dia tenim això, tal dia tenim allò, tal dia tenim l'altre, i ella me va marcant. Sí que sempre porta la mateixa línia del que és el color i porta la mateixa línia del que és parlar en València.
En Instagram, tot està en valencià, tantes vídeos com les descripcions. En TikTok sí que li he tingut que pegar la volta, perquè el TikTok va a més gent i estava mereixant-se molt, i com sempre passa, no sé per què, es començarem a tenir moltes crítiques perquè diuen que no sabien què parlava,
Ahí és que estem entrant en un xardí en el tema del idioma. A ver, el xardí no, però... Entonces, ahí sí que es començarem a fer subtítols en castellà i les descripcions en castellà. I ahí, com que hem parat un poc de dial, perquè a mi jo no volia entrar en una polèmica d'idioma, jo el que vull que és que sàpiga el que faig. Ja, el que passa és que el tema del idioma com a imatge de marca...
Jo sí que el veig que és com tot, però crec que sí que és veritat que hem de respectar a tota la gent que escolti, que no comprengui el València, però per una banda també, com molt bé deia Rubén, el fill de lingüística que vingui, un gran professional, que... Una maravillosa persona. A mi m'encanta, no hem de acompletar-se de gastar-lo.
Per què dic això? Perquè quan parlem del programa de ràdio, quan començàvem a fer un altre programa de ràdio que se volia fer a nivell nacional, inclús internacional, que s'escolta en Latinoamèrica, el primer que et diguen és si vols saltar el xarco o si vols tal, tens que fer-ho en castellà, perquè si no, no te van a escoltar. Doncs dic això perquè n'hi ha un programa, estaves així buscant-lo ara, el que passa és que només un dels programes més escoltats de podcast,
de tot l'estat espanyol, de tota Espanya, és de dos xavals que es fan en València. I és de humor. Diu que és de risa, però que te tronxes. I són com Bonafuente i l'altre i està fet en València, eh? De dos xics de No Samson. I l'escolta perquè el que pillen se parten de risa. Però sí que és veritat que te limita. Perquè jo, per exemple, ara m'agrada a mi molt un programa de lo que siga, però, hosti, i l'escolta i m'estan parlant de nusquera.
Pues que vos que te diga, no me enteres ni papa. El Valencià en Carasantén, igual que el gallego, más o menos pillas. Pero el Euskera, por ejemplo...
Pues es que, claro, yo lo que sí que parli en ella y lo que está bien mirando, porque claro, tú saps que eso aporta un estudi. Home, claro. Previ. No, tú no te fiques a treballar en una imatge personal, así de un día para un otro. Eso aporta un procés. Entonces sí que está bien viendo que, o sea, la gente cuando entra en la botiga, cuando abrí la puerta, lo primero que me diuen es, ay, eres igual que en el Instagram.
Claro, lo que me busquen es a mí. Busquen a la persona. Busquen a la persona. Entonces, claro, si yo en el Instagram me fique a parlar en castellà, que parle fatal el castellà, y se me nota que estic a un corsetà... Sí, yo no te entén res. Ni yo. Ni yo. Vamos, yo me fique a parlar en castellà y no sé ni lo que dir.
Estás cazada al lazo, como los leones del... Entonces, claro, has comenzado... Entonces sí que tienen que decir, no, ni hay que tirar, pero esta línea, porque lo que necesitemos es que sigues tú. Entonces, después sí que es veritar que me esforcé, si hay clientes que no mantienen, sí que me esforcé a hablar en castellà, pero cuando ellos me diuen...
Yo no hablo valenciano, pero lo entiendo. Yo también. O sea, yo no hablo castellano, pero lo entiendo. Y ahí intenten tindre un diálogo que nos morimos de la risa, porque no sabemos ni lo que han dicho cada una. Pero intentes adaptarte. Tú triunfes en castellà y en valència.
les coses consiguen. Ana, me tengo que despedir, me tincanar, siempre me acaba el programa y te vas a echar una cosa que dio un mol, la tinc, desde el 2000 de Neu.
Una sonrisa es la mejor corbata que un hombre se puede poner. Qué bonico. O una dona, ¿no? Yo creo que una corbata no definís a una persona. Te puedo donar un impacto y dir, mira, un hombre en trache y en corbata. Te da un plus. Pero yo creo que la corbata no definís a las personas, sino una buena sonrisa y ser buenas personas. Con tú y con la tegua familia, Ana. Y saludenme a la megua cocina, Silvia, ¿te paréis?
Perfecte. Bellísima persona, ¿eh? Una maravilla, una maravilla. Bueno, Ana, se vecheme en la fira. Moldeme en la fira. Adiós, adiós. Adiós, Augusto. Nada, ya ha sido Augusto. Bueno, Ana, vamos a centrarnos un poquito en la feria. ¿Qué vas a llevarnos a la feria? ¿Qué podemos encontrar en el stand de Kesto? Bueno, ya arriba, Ana. ¡A la fira!
Pues en la fira anem a dur novetats. Com vos he dit, hem fet un xicotet canvi en la botiga i anem a presentar-lo el dia de la fira. I ara anem a fer flyers nous, un ton un poquet canviat de lo que és el rosa a aquest. I farem un poquet d'espectacle.
I us vaig a presentar que és una de les coses que ha estat buscant i m'ha costat artesània. Artesània valenciana. Sí que és més vinculat a la indumentària. Són productes que estan fets a mà, que estan fets per una xica, en pedres naturals...
Y están súper chulos, porque no volía... O sea, yo en la botiga... Yo diré botiga, pero realmente yo no tinc una botiga de venta de producte. No, no, es un atelier. Es un atelier. Entonces, claro, les poquetes coses que tinc, intenté buscarles que siguen artesanes y que siguen fetes així. No vull que agarrar i anar-me a...
a la cova ni vull agarrar i buscar per internet i carregar-la, perquè és que no és la meva feina i no és a la que jo em dedique. Entón, igual com les manteletes des delantats són d'uns amics meus que són del GMSI i es fan allà, que inclús hi ha clientes que es dic, vés directament a la fàbrica perquè allà tu digues que vas de part meva, jo l'avís a Juan Carlos
i tu t'ensenyar el mostrar i t'ho ensenyem tot. Les espardenyes també són d'ací, són d'on tenien, estan fetes en la fàbrica. Jo vaig a les fàbriques a vore-ho. A mi això de què ve el comercial a casa, teu vent, molt bonico, molt preciós. Jo vaig al puesto, vull vore que se faci. Doncs igual ara he trobat complements per a indumentària que també estan fets en artesania, estan fets per a una xica, a mà. Aleshores m'ho presentaron a la fira com a novetat.
Vale, però teua. O sea, com aquest o... Com aquest, sí, sí. Sí, se vendran en aquest. Has fet... És com si fora una... Tu te fas una... Vas revent seleccionant articles d'artesanía de diferents puestos i tu fas con distribuidora d'ells. Exacte. Però vas la teua marca o la d'ells.
No, veis la meua marca. O sea, si ha hecho que tu usara penchant, per exemple, això te la fa la chica de un tigente a ti, per exemple, però és que és to la que ven. Claro, és que és to la que ven. O sea, que és una marca d'estesanía seleccionada per tu. Sí, jo li dic, vull que me facis això, això i això. Y entonces, este fan el producte que tu selecciones.
I això és el que té, porten a la botiga. O sigui, que has ampliat el mercat, per dir-ho d'alguna forma. Sí, però només coses puntuals. O sigui, jo no vaig a fer... No t'inventes, o sigui, jo no puc... Estic cosint, doncs jo no puc estar cara al públic atenguent, tinguent allí molta...
molt de material perquè no em dóna la vida. Tinc molt poquetes coses i el que es necessita, em diuen, Anna, és que necessiti això. Doncs jo t'ho busque. O directament es dona el contacte o es fica en contacte amb el distribuïdor o el proveedor i ja està.
Però són molts pocs artículs i m'agrada que siguin com el que jo faig, que estiguin fets en les mans i que estiguin fets en casa. Artesanà, no? Artesanà. Artesanà. I, bé, abans de... Anem a continuar parlant, perquè tot això vas a tindre-ho en Fira. Sí, això vaig a presentar-ho en Fira, vaig a presentar-ho en Fira, després anem a fer un xicotiu espectacle...
Y pues això. Vale. A fer un poquet... O sea, a fer ruido, que és lo que m'agrada a mi. Jo vaig a la fira a fer ruido. Sí, és misterio, eh. No vos es revelar tan poca exactament. Vos que se pasen per alli. Jo vull que se pasen per alli. Que veguen lo que vaig a fer. Que se ho pasen divertit i que... Y que siga sorpresa. Que vaig a de boca en boca i que digues... ¡Mírala que esto valía testa! La loca lo que ha fet. Lo que ha fet, sí. Pues mira, anem a dir, perquè he començat a parar. La fira, la gran fira de la Coda, el Daya...
de Nadal, és la inauguració del Nadal, com hem dit abans, és els dies 29 i 30 de novembre i tindrem estants comercials, tindrem gastronomia perquè ve de xarcuteria, vinos, licores, etcètera, també tindrem animació infantil i tallers, vindrà l'emissari reial, ajudarà a les nanos a escriure la carta al rei, estarà a la bústia reial, vindrà Papa Noel, tindrem els onflables d'atraccions espinosa que està per als nanos perquè estiguin ahí tot el rato, tindrem
Nadales, van a vindre a cantar Nadales, un coro, això l'ambient de navideig. Atenció, farem, entre tots els que estem ahí, la encesa de l'arbre de Nadal, que això és una cosa superbonica. I ahí és com si fos ja la inauguració del Nadal oficialment. I lo he dit, estarà per ahí Papa Noel i tindrem, atenció, dos supersortejos. Dos.
El primer és el típic tradicional de Nadal, de la fira, que fa coda ja des de fa temps, que és un reclam molt important, que és el del viatge per a quatre persones
A un parque de... De ilusiones. De ilusiones en París. ¿No crees que podemos decir? Dan igual. Si la chensa... Aquí es. Sabones, ¿no? Está la esperanza. Saben que es Portaventura, ¿no? Un parque de... Como tú dices, me acuerdo que hay un ratoncito con la oreja de gratis. Hay un ratoncito con la oreja. Mira, al que liisga el sorteig, pot vindres en aquest, com faig cosplay...
I es faig el trage del que vulguen per anar-se'n al viatge Viatge per a 4 persones a aquest lloc tan maravilloso en París Tot pagat, o sigui, fantàstic Avió, allotjament, entrades a este parc, tot I després està l'altre viatge L'altre viatge L'altre sorteig Que es farà, bé, és un sorteig que conté diversos sorteigos Que és la bomba
Gràcies a la col·laboració de Caixa Popular i la Fundació de l'Horta Sud, en Guany, a Coda, sorteja 12.000 euros repartits en...
120 tarjetas de 100 euros. O sea, casi res. Son 120 archetes de 60 euros que repartirán a partir del dissabte a les 12 del matí, se comenzará a hacer sortechos y cada hora en punt, menos las 4 de la desprada, que ya no se fará, fins a que tanque a la fira el diventres a les deu y el dissabte... No, perdón, el dissabte a les deu y el dumenche a les huit,
cada hora sortes de tarchetes. Crec que hicien a dos tarchetes per hora. Crec, ¿no? Calcularen. Más o menos. No, huit. Huit tarchetes per hora. Que a lo millor lo que fem és en la inauguració de la fila les 12 fem igual regalem 15 i després anem regalant 4, 3, això. La cuestión és que cada hora menys a les 4 anem a regalar tarchetes. O sigui que
Això és un reclamó que també considero important I després, estan els participants de gastronomia I després, com dius Anna, cada stand farà el que vulgui Tu has vingut a la fira i ja estigues en gastronòmica
Sí, vosaltres ja sabeu que jo a les fires no vaig a vendre. És una cosa que diu el Santi Guillermo, que me fa molta gràcia, diu, que contenta estàs si no vens. No, és que jo vinc a promocionar-me. Per a mi la fira és promocionar-me. Jo no monto una parada de mercat. No tinc producte de venda. Entonces, claro, jo vaig a divertir-me, perquè si va estar a lliqueta donant flyers, m'avorrisc. I jo que no pare, que tinc un cuet en el cul, jo sempre he d'estar mereixant-me i inventant.
I a la fira vaig a... N'hi ha molts comerços que tenen venta i que els interessa i sí. Jo pensé que és interessant a tots... Jo tinc prou amistats en la coda i hi ha molta gent que me diu no, jo no vull quixer a la fira perquè no vendo, perquè és molt treball. És que per a mi, igual com la ràdio, les fires... O sigui, jo estic en la coda per la publicitat que dona la coda. Clar.
Perquè estar en l'associació per fer amics, sí, es fas, evidentment, però el que tu estàs en una associació de comerç és per el que et dona l'associació, que és molta publicitat. Llavors, el vindre a la ràdio te dona publicitat la gent amb ell, saben que estàs, saben les coses que fas i a les fires és igual.
Jo no et dic que hi ha comerços que sí que és complicat endur-se tot el comerç a una fira, però jo et dic, no t'emportes el comerç, emporta quatre coses puntuals i dona publicitat i digues, estic en tal lloc, faig aquestes promocions, no sé, és...
Pegar-li una volta a lo que és la teua botiga. O sigui, no és precis que els dos dies, són dos dies, són molt pesats. Sí, sí. Estar en la fira és molt pesat. Arribes el dilluns i estàs mort. Però sí que és veritat que després te repercuteix positivament. T'entrenen clients. Claro. Llavors, no sé, pots fer promocions, pots fer coses...
Jo per a mi és això, és com si fos la Fira de Mostres, la Fira de Mostres de València, que pagues el puesto, la Fira de Mostres de València val un dineral pagar el puesto, desmunten les botigues i les munten allí i fan tot l'esforç, doncs ho tens gratis. Jo no ho entenc, el meu cap no cap que tu tens una cosa gratis, tens un escaparate gratis en el carrer,
que es para promocionarte. Y pues yo tengo esa mentalidad. Y me diuen, sí, vas a pasar allí dos días, no vas a vender res, es un gasto, me gastemos diners. Siempre en totes les fires acabo de gastarme un dineral, pero después me repercutís. Es una inversión. Inviertes en tu negocio. Es una inversión. No estás tirando el dinero al final. Estás invirtiendo en tu negocio.
Quan anem als new workies ens diuen visibilitat igual la rentabilitat I una fira és això Si no te veuen, no venen a casa a buscarte Les grans empreses ho fan per això I els grans empresaris a vegades ho fan per solidaritat i tal Però a vegades ho fan per puro màrqueting O sigui, el Juan Roig
Juan Roig ha donat lo que le ha donat la gana en la dana, perquè és bona persona, però després de estratègies de marketing molt bones. El Juan Roig, el que se ha gastat així, no sé cuánta se ha gastat per fer el Juan Roig Arena, això... 400 millons. 400 quilos que ha puesto de su bouchaca, això al final és per una banda ajudar a València com a ciutat, posar-la en el mapa,
Pero per a trabanda que no lleva que el seu nom está en 8 puestos. Claro. O sea, te están anomenando cada vegada que el Rocha Arena, Rocha Arena, Rocha Arena, y es una estrategia de marketing muy buena. ¿Que te beneficies para la ciudadanía? Obvio. Tú ten en cuenta que todos los artistas quieren venir al Rocha Arena. Claro, claro, claro. Todos. Tú sabes tocar ahí. Todos.
Pues tenim que conseguir que l'associació d'acorda tots els comerços vulguen i s'hi ha les fires. Exactament. No sé com, és complicat. Si jo ja sé que si cataloga com a loca, me da igual, però és que és una forma de visibilitzar-te. Jo recorde la primera fila que vingues tu,
Que además estarás al costatme o en el mercado, que en mi casa es la camilla y digueres, yo no sé que he venido aquí porque veas, aquí me voy a poner yo a hacer masajes. Pues no para, no para en todo el día. No para en todo el día de hacer masajes.
¿Veis? Y venía en la idea de, bueno, he puesto una camilla, a ver qué voy a hacer yo aquí, al medio del mercado, todo el día. No paran todo el día. Y fa massages. O sea, que una otra persona verá de... Y hacía frío. Y hacía frío. Una otra persona verá de... No, yo fa massages, yo qué collins fa en una fira. ¿Qué fas? Promocionarte. Promocionarte. Es que no es preciso que te aportes tota la botiga.
I pots fer, mira, ara per Nadal, si vens a la botiga tens promoció de tal, si t'emportes tal, tens promoció... És que hi ha tantes coses per fer. Que deia, he dit el de Juan Rosper, que m'ha tingut el cap, però quan es vol empresa mitjana, quan fan fires del seu sector, invertixen una mitjana de 10, 15, 20, 30 mil euros en el seu stand. En el stand, que quede xulo, que transmetis els valors de la marca,
Després els follets informatius, el merchandising, els bolis, el tal, i ahí metis un dineral, que si ho fan totes les empreses serà per alguna cosa. Jo ara, per exemple, em vaig muntar l'estat, ja estic fent una inversió gran. Vaig a fer els flyers nous. O sigui, jo m'estic gastant un dineral. A més, en Susana. Jo m'estic gastant un dineral. Però... Pa dos dies, però després sí que és veritat que repercutís. Home, claro. I que te venen clients. És que...
És el marketing. I és que és una de les coses que és superimportant que a Coda te ho dona gratis. Pues mira, lo de que la gent d'entrar a les fires és lo que té la asociació, que nosaltres, ara parlem amb més membres casualment, de junta directiva. Quan ofreix fer la fira a tot el món que vulgueixir,
Tot el món... O sea, la fira està oberta a Tot el món i és gratis. O sea, no... O sea, que les portes estan obertes. El que passa és que molta gent li incomenien de el traure de la seva botiga les coses, no? De dir, buf, és que ara llevarme la ropa... Sí, això aguanté. Li donen molta... Pues això, pa dos dies tinc traure tot i li donen molta... I després hi ha gent que, al ser cas de semana, preferixen anar a la fira
però com a per a celebrar, no per a vendres. Jo crec que potser si ferem... No sé, deixes ficar-me jo en camisa de 11 bares. Però potser si ferem com una... una espècie de... de tutorial o...
o que agarrarem una persona antes de les fires i dir, mira, podeu fer aquestes coses, aquestes idees, en tal tipus de comerç. Per això en fira. No sé, donar un poc d'idees. Doncs vale, tu tens aquest tipus de comerç, doncs per la fira tu pots fer això, com fa a mi, Susana. No sé, és a dir, tu tens aquest tipus de comerç, lleva del cap que vas a desmontar la botiga i que vas a emportar-te la dos dies a una paraeta. És inviable, és impossible. Claro.
Doncs mira, però tu pots agarrar i pots fer, pots fer això, pots fer això i pots fer això. I reduir, o sigui, que veguen les persones que poden emportar-se el seu negoci fora del negoci sense fer tant de moviment.
sinó que és anar a promocionar-se. O sigui, que no ho veuen com un mercat. Perquè sí que hi ha comerços que sí que s'interessa a emportar-se com un mercat, a emportar-se la roba, que hi ha molta venda de roba. I sí que es resulta rentable, però n'hi ha altres tipus de comerços que no te resulta rentable a emportar-te la botiga. No sé, assessorar-los en el...
La forma de montar fires. En este caso, ¿qué sería? Y también motivar.
per a que diguen, motivar en el sentit que vas aixir a la fira per a això però potser si t'assessoren te motives perquè tu pots anar i pots dir-li perquè jo sí que he anat a algunes companyeres però xica, és a la fira, que no sé què és que tu saps el que és desmuntar és que va un professional i diu mira, tu vas a la fira i fas això, això i això ja diuen, ostres, doncs sí si només he de fer això, doncs sí que vaig
Sí, que te diga lo millor un professional te condiciona més a lo millor, Alexio, de dir que sí.
Sí, perquè tu estàs enfrascat en la teua faena, i tu estàs en el teu, i tu no estàs pensant en què vaig a fer per la fira. Tu penses, vaig a desmontar la botiga, me la tinc a emportar tota la fira. A veure, depèn de quin tipus, si és comercial, perquè per exemple ara et dic, en la gastronòmica ara mateix no cal, per l'any que ve, no cal dir res. O sigui, ja estan escupos, vull dir...
Sí. Mira, en fin, es que en la chin ya digo, yo salgo, eh, a apuntarme. Sí, pero es depende de negocios, especialmente la gastronómica. Espercasa no se han portado a pisos ni cases. Exactamente. Y Espercasa es un desquiciendo telefines. En esta no isper que está en la plaza. Y mira aquel ya.
Y el Halloween también va a hacer... Yo no me importe res. Yo no ve res allí en la fira. Y mira la que leí. O sea, es buscarle la forma de aprofitar el spike que te donen gratuito. Porque es lo que estaba diciendo Raúl. Tú te vas a la fira de monstruos y menos de 3.000 euros no te costa el puesto. Y es poco.
Menos de 3.000 euros i és un puesto superxocotet i n'hi ha moltes que ni la gent passa per ahir i m'hi estàs amagat. Mare meva, 3.000 euros i... Tu te'n vas a publicitats en la ràdio, publicitats en el diari, vas a publicitats en la tele... Sabem lo que costa. I, vamos, i te sangren. Així tens la ràdio gratis, tens les fires gratis, tens l'Instagram, tens... És que tens una muntona de coses on te pots...
I tot obert a la vostra disposició... Al negoci. Al negoci. Del que buiga. Del que buiga. Pero això és després... Tampoc se pot obligar. Sí que es... O sea, sí que... Voy a dir que sí que obrim... Les portes estan obertes. Al que buiga. Sí, pero ella lo que dice tiene razón. Al final... Ella no entiende cómo la gente no sale. Porque al final... Claro, claro, claro. Te están dando... Hay un espacio gratuito para que tu negocio despegue.
Ya no despegue, sino que fluya, que fluya, ¿sabes? Y seas visible. No solo en tu local, ¿sabes? Que seas visible fuera de tu local. Y eso está muy bien. Yo siempre di cita previa. Yo no tengo la porta oberta todos los días. Yo tengo cita previa. Es que, claro, si tienes la cita previa, siempre tienes la porta tanca. Es que yo no soy todo el día en la botiga.
és que jo rode, és que jo hisc. Jo estic en un grup de new working, de jo me'n vaig així, me'n vaig allà, jo tots els puestos me'n vaig a promocionar-me. Me'n vaig a les meus flyers, me'n vaig a les meues targetes i hisc a promocionar-me. Eres tu sola, la costurera? Sí. Sí. Entonces, claro, a casa no venen. Sí que n'hi ha gent que te ve a casa a buscar, però si tu no hises a que te coneguen ja a ensenyar el teu producte, claro,
Ha pasado un avión. Sí, ha pasado un avión. Sí, ha pasado un avión. Ha pasado un avión. Pues sí, ese show de FED sí que pasa por ahí y a vegades se viste el letrero de bajo cita previa. Y es curioso porque, claro, si estás a peu de carrera igual sí que se asoma el vídeo que vol, ¿no?
Sí, a mí si tomen el timbre, yo estoy bien, se sacenco. Sí, pero el problema es que si está cosiendo, si están todo el rato tocando el timbre, no puedes coser. Yo te doy un presupuesto, pero también tengo que ficar la hora de psicología. La psicología está a 65 euros la hora. Ah, pero bueno, eso yo creo que va de serie, ¿eh? Si Raúl tenga que parar la edición, si es 60, ¿qué cobra? Si tuviera que cobrar yo psicología...
Ya es el Ferrari. Ya es Ferrari, tal cual. Tendría que doblar las sesiones. Eso es lo que tenemos de trabajar y es una de las labores fundamentales que tiene el comercio local. Que siempre se ha parado de que les botigues. Ahora también, pero antigamente sobre todo, cuando comenzaron, que tienen dos, eran...
de tu a tu en la dona de la botiga, però quan s'enjuntava en tres o quatre i a xerrar, ahí, en ixe reunió, se cocien les habes. Les clientes que ja tinc molta confiança, que ja són amigues, se s'obren la porta, és que sé que estàs, se s'obren la botiga, la entra pa dins. Jo vaig coixint i tu vas xerrant. Depèn del treball sí que incomoda. Si estàs concentrada, tindre que atendre i llevarte... És complicat.
A mi lo que me pasa, quan me fico a cosir, me pasa igual con quan pintava. Arriba un moment en el que no veus res més, no més lo que estàs fent. Ni veus les hores, ni veus el teléfono, ni veus res. Con sevol cosa, el timbre o que te toque el teléfono o algo, es com un... te trau del trance. Sí. Entonces, claro, yo lo que faig és que
Fiquei el teléfono en un silencio i m'envien WhatsApps. I jo quan ve que el WhatsApp ja conteste, ja donaré les cites i això. Però jo entro en trance. Jo quan m'agarre a cosir, estic ahí pipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipipip
quan ja arriben falles, les veïnes venen i diuen, oi, va, tanca, que és la una. La meva persona fa un ruïd de morir-se, doncs saben si encara estic allà dins o no estic. Clar, clar.
I, a més, el meu carrer, que és superfamilial, el meu carrer és com una minifamília. Estàs en carrer, eres? Estic en el carrer de les Heres. Carrer de les Heres, número? Número nou. Molt bé. Càrtel rosa. Va variar. Al xilar de la... Al xilar del carrer a la iglesia, tens ahí un cartelet rosa en una fallereta, en una fletxa, siga el rosa. Per què el rosa?
A veure, jo quan vaig venir a Aldaya, jo fa 20... estem en el 25? Sí. Fa 23 anys que estic en Aldaya. Jo vaig arribar així a Aldaya per circumstàncies personals i... tenia que ser una mujer discreta, ¿vale? Entonces, clar, jo quan arribia així a Aldaya, que ja no tenia que ser mujer discreta, vaig tirar tota la roba que tenia, negre, marrón, beige, a lo típic de... Sí, la roba. Senyora.
Me rapí el moño, me rapí el cap, i vaig tirar tota la roba i vaig començar a comprar-me tota roba fluorescent. Colors forts. En els colors forts, el que passa és que no se poden combinar. Tens que tindre molt de cuida a l'hora de combinar els verds, els blaus, els roxos...
I has començat a agarrar la gama de roxos. De la gama de roxos has començat a combinar-los amb el rosa, moraets... Has d'agarrir un moment que per vagància, al qual... Quina manera de vendre. No, no, en seriós. Per vagància has començat a fer l'armari en tonos roxos, moraets i rosa. Llavors, clar, era, és jo m'alce, obrique l'armari, no tinc què pensar. Pim, pim, pim, i tot combina.
Entonces, quan li vaig dir al meu germà, tinc que fer la imatge, no sé què, no sé quantos, me diu el meu germà, té que ser el cartel rosa, o sea, no pots, perquè on vas... Entonces, el uniforme que jo portava de treballar era camiseta roja i pantaló negre, entonces, té que ser, vamos, és que no pots existir d'aquests tonos, perquè ja eres tú.
Sí que fan marcar. I ahí va aixir el cartel rosa i el portaró tot al rosa. Però realment... Tot al rosa. Sí, però realment, i això és cert, tal qual, és per vagància. En l'època que jo començava a vestir-me de rosa i flúor, el motxermà era gòtico siniestro.
Imaginau-se, anava tot de negre, en el moño llarg, i era una risa, perquè... I ella és alt. I anava, jo, tot a flúor, i tot de negre. I ara m'agarreuix de la mà pel carrer i m'he fet. Això dels colors diuen que és estar d'ànim. I és supercuriós. Mira, l'altre dia, precisament, me vas quedar... Mira, repasse l'Instagram de tant en tant per veure les periodicitats i les coses i tal.
Superfort, tu mires totes les fotos de la gent que està treballant en la dana o posdana tots tots de negre.
¿Es involuntari? Yo de rosa y los botes de aguarrotes. Una rosa que nos mandó un pueblo de Asturias. O sea, ¿tú sabes qué dur que sanar a poner a Raúl y tendré que aguantarte la risa? De por lo vestir. Pues... Oye, ¿cuándo te has dudado? Ya, ya, ya. No me machasco.
Estic anant a estudiar Ah, sí? Pues estic a otra volta, me he apuntat un curs de sastrería Per a Perfeccionar
Perfeccionar i desencorsetar-me, no? I sí, vore... Actualització. Actualització, sí, sí. Molt bé, molt bé. Jo faig un curs d'algo, faig sempre. Molt bé. Faig algun curs d'algo i aixina te... Vale, que te visiten. Botiga, Carles Herènes...
Dres de leseres, número no. Gualdaya, que esto. Instagram, que esto modista. Y a la fila no baches y no te dines que borras muchos casos si no compres la res. Ale, au. Bueno, David, muchas gracias por todo. Una semana más. Y nada, la semana que viene más y mejor.
Fins demà!
No me asustan los misiles ni las balas, tanta guerra me dio alas de metal. Vuelo libre, sobrevuelo las granadas, por el suelo no me arrastro nunca más.
Estoy de oferta, estoy de fiel y bien alerta, eso dulcero a la izquierda no me ve.