Fins demà!
A poc, a poc, a poc, a poc, li anem veient el cul al sac i de si a 48 hores. El dia s'haurà allargat un pas de puça i la llum del sol començarà a fer-se un forat, un lloc.
més gran, entre la foscor de la nit. D'igual manera, la veritat sempre sol surar per sobre la mentida i és per això que, al remat, coneixerem el que estava fent l'actual diputat de peu de la cinquena fila de les Corts, personatge que fou molt deshonorable president i que passarà la història com a un indigne administrador de la cosa pública.
Perquè, com diu el periodista Andreu Bernils, nosaltres sí que volem saber si ell i la periodista eren al llit. El dia en què el País Valencià va patir la major gota freda de tota la nostra història contemporània.
Volem saber què és el que feia el màxim responsable polític del meu país, la data i en el moment en què van fer el seu traspàs, en què van morir més de 230 persones. Què és el que feia aquest senyor en l'hora més negra? Estava al llit?
Jugava al parxís o estudiava informes? Cap de les respostes que han estat donades és la que voldríem que fos la pròpia d'un servidor públic perquè, durant aquella vesprada nit, el president havia d'haver estat avisant la població del perill i això l'acompanyarà la resta de la seva trista vida.
Ho volem saber, perquè la resposta ens ajudarà a saber quins set ous per quins set ous no ho va fer. Aniria bé conèixer el que feia el president aquella vesprà de nit. Minut a minut, minut a minut i ara no ho sabem. Ell i ella menteixen.
Hi ha 37 minuts que no sabem el que feien, però el temps i les indagacions judicials ens ho aniran descobrint.
Mentre això passa, nosaltres li anem llevant el protector al taxi i ens disposem a començar aquest programa de la xarxa de mitjores municipals valencianes bastit dels estudis de ràdio oberta de l'Escola d'Adults de Torrent de l'Horta i ho fem amb un primer tema musical que ens porta el cantautor de Catarroja, Miquel Gil.
Gràcies.
tirant de la infantesa, cançonetes i acudits, serpentiners d'innocència a les puntetes dels dits.
I a les puntetes dels dits, serpentiners fugits serès, que els venedors de Tarquim transformaren en fronteres.
Fronter, Stark i Missucha, en territori com a manxa per les puntetes dels dits, s'esmunia la innocència.
Ma mare em diu bandereta, jo li dic que té raó. Perquè totes les banderes van davant la processó. Ma mare em diu bandereta, jo li dic que té raó.
Per què totes les banderes bandaban la processó?
el mirall de la infantesa, cançonetes i agudits, serpentiners d'innocència a les puntetes dels dits. I a les puntetes dels dits, serpentiners fugitserès, que els venedors de Tarkim transformaren en fronteres.
Tot seguit ens disposem a fer els primers quilòmetres. Ens disposem a fer els primers quilòmetres dins de la carrera virtual i abordarem les dates i feits més significatives d'aquesta setmana que establim entre la data d'avui mateix, entre la data...
d'emissió en directe del programa i el dia d'abans de tornar-nos a trobar, és a dir, entre el dia 10 i el dia 15 o 16, més del 16 que el 15, el 17 del mes de desembre.
El 10 de desembre coincideix amb l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans, però nosaltres ens fixem en aquesta data de l'any 2000, moment en què el tenista d'un tinyent, Joan Carles Ferrero, derrotar a Barcelona, a l'Auscelenar Hebit i l'equip de Ferrero, aconseguir així per primera vegada el preat trofeu de la Copa d'Ivis.
L'11 de desembre és el Dia Internacional de la Muntanya i l'any 2017 van començar les emissions d'Apunt, la nova ràdio pública valenciana que reprenia després que fos silenciada l'octubre del 2013. Les primeres emissions incloïen un total de 20 hores semanals repartides en 10 programes musicals i repeticions.
El 12è de desembre va marcat el calendari cívic com el Dia Internacional de la Neutralitat i nosaltres ens encarem fins l'any 2015 per donar compte que en aquesta data es va celebrar l'acte de cloenda de la 21è Conferència Internacional sobre el canvi climàtic que actualitzava el Protocol de Kioto de l'any 1997.
El 13 de desembre de l'any 2012 va fer el seu traspàs a València l'escultor Andreu Alfaro, persona relacionada artísticament amb el grup Arpalló, influït pels constructivistes.
i considerat com a un dels referents artífics de tot l'àmbit cultural de la segona meitat del segle XX, conegut amb els cercles culturals valencians com el torsimany de medalls.
Ens hem d'encaminar fins als anys 80 del segle passat per trobar una data relacionada amb la nostra història més pròxima. I és per això que ens fixem en el 14 de desembre de l'any 1988, moment en què es va produir una vaga general a tot l'Estat.
La primera des d'abans de la Guerra del 36, convocada en protesta contra la política econòmica del govern del socialista Felipe González.
15 de desembre, Dia Internacional de l'Esperanto. L'any 2016, el Sistema Europeu de Navegació per Satèl·lit Galileu començà a oferir serveis, tot i que, de manera limitada, fins al 2020. Galileu volia ser alternativa al GPS dels Estats Units.
Continuem amb les dates i fets més significatives que s'han esdevingut al llarg de la nostra història més pròxima i s'ha de dir que el 16 de desembre de l'any 2002 l'Institut de Reproducció CEFER de Barcelona anunciava el naixement la setmana anterior del primer nadó, una xiqueta per fet, de l'estat que s'havia gestat a partir d'un òvul congelat.
I el 17 de desembre de l'any 1996, les Corts Valencianes aprovaven amb els boig del Partit Popular i d'Unió Valenciana la creació de la nova Universitat d'Elx, anomenada Miguel Hernández, que sortix en detriment del campus de la Universitat d'Alacant.
I has tornat a veure lluna, i has tornat a esnifar sol,
Y has hecido al armare primavera. Y has tornat a enamorarte tonta.
I has tornat a germinar llavor, i has tornat a obrir-te flor. I has tornat a germinar llavor, i has tornat a obrir-te flor.
i has tornat a enamorarte tot.
i has tornat a veure lluna, i has tornat a esnifar sol, i has heixit a l'armare primavera, i has tornat a enamorar-te,
I has tornat a terminar llavor, i has tornat a obrir-te flors.
I has tornat a caure estel, i has tornat a un dólar vent.
Seguidament, i per tal de fer avançar el programa d'avui, connectem amb el taller de ràdio oberta de l'Escola d'Us de Torrent per oferir la seua col·laboració habitual, exacte d'un debat realitzat al voltant del Nadal, un tema que trobem que s'escau en la data en què ens trobem precisament.
Des de fa setmanes que els carrers de les nostres viles, pobles i ciutats procuren fer olor als darrers dies de l'any. Als darrers dies en què hi ha costums de celebrar el Nadal des del segle XVI, de tant que el papa Gregori XIII va imposar el calendari que seguim des d'aleshores.
Un calendari que trencava amb el costum establert des dels romans i que media el pas del temps d'una altra manera. Efectivament, amb Gregori XIII tot va canviar i és per això que la data de naixement del fill del fuster de Nazaret la va fer coincidir amb el dia 25 de desembre, una jornada aquesta en què a l'antiga Roma es celebrava el naixement del sol, Natalis Solis Invictus.
Molt han canviat les coses al llarg del pas del temps i és per això que al programa d'avui farem un recorregut pels nostres records. Pels records de les persones que ens trobem a l'estudi del taller de ràdio de l'Escola d'Adults de Torrent.
Coneixerem el que recorda del seu Nadal David, David Domínguez, Paco Gascón, Maria José Mancilla, Quique Miquel, Paco Estellés i Ismael Espejo.
Tal com hem anunciat, tot seguit farem un record, un viatge cap al passat per tal de posar llum sobre com érem els Nadals d'ara fa 30 o més anys en les nostres vides. Escolteu, quins són els nostres records?
En mi caso, ilusión, yo recuerdo que eran momentos en donde la familia se unía, la familia se reunía, había mucha alegría y mucha ilusión, como digo.
Més opinions. Com eren els vostres Nadals? Quique, que estàs aquí. Jo, la meva... Els records que jo tinc dels meus Nadals era el mateix que ha dit Paco, de reunir-se amb la família, sobretot venien els tíos i tal, i era un dinar de Nadal que se feia en casa, però estava representant quasi tota la família. A banda d'això, jo tenia i tinc dues coses al meu cap.
I és que recordo com una època en la que mon pare mos duia al xirc, anàvem al xirc, i una altra cosa també és que anàvem així a Torrent, hi havia en Montesión, feien la representació del Belén, amb persones que estaven ahí i tal. Era una representació. I això dos coses, la veritat és que anava a veure-ho perquè m'agradava.
Però sí, en general, anar a estar a casa, tindre il·lusió, tindre alegria, tindre vacances a l'escola, perquè ara també n'hi ha, però nosaltres anàvem a l'escola fins al dissabte de matí i les vacances eren les vacances.
Molt bé, Ismael, María José, David... Pues sí, la verdad que un recuerdo muy bonito, ¿no? Desde pequeño, ¿no? La ilusión que tenías por juntarte con la familia, pues tener regalos también, esa ha sido siempre mi gran felicidad y mi gran alegría siempre que se acercaba al momento, ¿no?
Y la verdad es que también de lo que más recuerdo, por ejemplo, el ir a visitar los alumbrados a Valencia junto a mi madre, junto a mi hermana mayor también. Sinceramente, en mi caso personal, pienso que en ese momento, en aquella época navideña, es donde prácticamente me sentía el más feliz del mundo, sinceramente.
Paco, eran mucho más jóvenes que nosotros. Ya, no va a preguntarle una cosa. No, no, preguntarle. Evidentemente, nosotros aquí con el propio somos los mayores de la clase. Y bueno, yo creo que cuando era pequeño había una época de mucha precariedad. Apenas los juguetes, solamente yo creo que de vez en cuando...
En este caso sí que recuerdo que me regalaron un cinto de vaqueros, de cowboy, con dos pistolas, y con eso ya me conformé. Pero vamos, la idea es que tengo vagos recuerdos. Yo te volia preguntar, yo estoy parlando per mi, en la megua época en Nadal no ni había regals.
Entonces, ni Papá Noel existía. Así existían el reixos y ya está. Entonces, tú has viscut una época posterior en la que has tenido regals en Nadal. Sí, exactamente. Vosotros no. Yo tenía que esperarme a reixos, a ti diré algo. David, a ver. Pues yo de mi infancia recuerdo que no has celebrado nunca porque mis padres son testigos de Jehová. Sí, no es la primera vez que lo dicen. Que lo digo, sí, sí.
Pero sí que recuerdo que pasadas las fiestas, mi padre me regalaba un escalestri, un tren eléctrico o algún juguetito que otro. Es un lujo. Ya, y tenía ilusión también. Y ahora que me he hecho mayor y no estoy en la organización de ellos, que siguen sin celebrarla, pues la celebro con mis compañeros. Incluso una vez la celebré
Con mis tías hicimos un cocido y estuvo muy bueno y me lo pasé bien. Son unas fiestas que, aunque sean paganas, son bonitas. Y el alumbrado y todo esto viene muy bien. Da alegría y ilusión. Un color bonito, la verdad. Yo creo que el alumnado será bastante reciente, porque en la época que hablamos de los años 50-60, posiblemente eso ni existía.
No había presupuesto. Pero luces habían pocas, alguna había, pero no como ahora que es una auténtica maravilla, claro. Maravilla, claro, dice. María José, que no nos has explicado tú. Bueno, yo recuerdo eso, lo que todos recuerdan, la familia, sobre todo porque mi familia es muy grande, estamos un poco dispersos, aunque entre Cuenca y la comunidad valenciana pues sí solíamos reunirnos.
Recuerdo dormir todos los primos juntos en una habitación, en el suelo, nos daba igual. Veíamos la tele, los payasos, y nos levantábamos todos con la ilusión esa de que al día siguiente estaban nuestros padres y que nos reuníamos juntos, y nuestros abuelos, que han sido el nexo y la unión de todos. Entonces, esa época de vacaciones y de estar en familia, en una familia muy grande, porque yo tengo una familia muy grande por ambas partes,
Entonces, a nosotros nos hacía mucha ilusión. Somos unos primos que tenemos ansiedades más o menos similares. Entonces, pues nos peleábamos mucho y jugábamos mucho y eso está muy bien.
Bona nit.
Bona nit.
Sobre el Nadal d'avui, passarem de puntetes, ja que hi ha molta diversitat d'opinions al respecte, estic segur. Però convé no passar pàgina i demanarem a les persones que formen la tertúlia que ens facin, si més no, un titular sobre el Nadal d'avui. Vinga, Nadal d'avui, què passa amb les luces, Paco?
Necesariamente tienes que ser feliz, obligatoriamente. Después durante todo el año puedes hacer lo que quieras, pero ahora en Nadal tienes que ser feliz. Para mí el titular es muy bueno, es el aparenta y acumula likes en Navidad y tendrás mucha más felicidad. ¡Oh, qué guay esto! El mío sería, yo me dejo llevar y entonces me acomodo, pero paso un poco.
Sí, es tiempo de paz. Que la gente se reconcilie con sí misma y que tengan paz con la familia y con los compañeros y con las demás personas. Vente a mi trabajo, Ibras.
El mío está bastante claro y sin dudarlo. Todo es posible en Navidad. Mira. Yo volía dir que todo lo que estén diciendo son cosas que les pensé en todos, ¿no? Pero realmente el Nadal de Wui, de esta época, de la nostra vida, porque yo ya no se puede comparar en la vida que yo abstindre.
Llavors el Nadal d'avui és tot tecnologia i tot és anar a jugar a les maquinetes i al videojuego i tot això. Però és que encara tenim els costums, com nosaltres, de fer el mateix que fem fa 20 o 30 anys, és a dir, reunir-se amb família, ara ens reunim amb els nostres fills,
els nostres nets i després ja proporciones el que creus que tens de proporcionar, donant-li pau, alegria i amor.
Jo dintre del que he comentat, que me dejo llevar, ni se me ocurrirá ir a ningún mercadillo, ni nacional ni extranjero, amo, ni con una pistola. Ja, però, veus, ahí coincidim. Dóneu-vos compte lo que son les diferents edats, no? Jo coincidís molt en Paco, però a mi el Nadal no deixa de ser un temps de descans, de poder marxar al poble, de poder desconnectar.
Jo tampoc aniria, eh? Jo tampoc aniré. A ningú mercadillo ni a ningú d'aixes coses. És que no entran els nostres costums. Perquè quan érem xiquets nosaltres sí que anàvem a Carregino a comprar les figuretes. I a un. Però anar a un mercadillo, que te monden un mercadillo, pa que tu vaches ahí a fer lo que sigui, no aniré. De fet, quan vaig per ahí, me diu, a mi m'adona diu, anem a moure les casetes estes que han muntat. Bueno, ho vas tu, però jo no vaig.
Yo te esperé al final del mes. Exacte, vale. Pero muchas veces no somos absolutamente dueños de nuestros actos. ¿Por qué? Pues porque yo no tengo nietos, ¿no?
Pero tengo un hijo que fue pequeño y no las vivió de la misma manera que yo. Probablemente yo hice cosas que nunca hice, pero me ilusionó hacerlas con él. Y los que tengáis nietos, pues haréis cosas que os obliguen los nietos a hacer. Ah, claro. Ah, yo también. Entonces, claro, eso se llama ilusión y ahora se viven de otra manera. Y hay que hacerlo por ellos también.
També n'hi havia una cosa, i tu sí que ho saps, és que m'entén la fira. Jo anava a la fira amb els meus fills. Ara encara no he aconseguit anar amb els meus nets. Un perquè és xicotet i l'altre perquè diu que passa de tot. Que tot això passa. Doncs precisament jo he quedat amb mi novia avui a les 7.35 per fer-nos fotos en el arbre del ficus
que está muy iluminado para hacernos un par de fotos. Es buen plan, la verdad. Sí, sí. Nada mal. Por eso, David, hay gustos para todo y hay para todos poder rellenar o poder cumplir nuestros gustos. Y en la variedad, creo que esto ha salido más de una vez en los debates nuestros de temas, ¿no? En la variedad está el gusto, precisamente.
Y es cuestión de convivir con ello. Ahí hay que esperar siempre a Rafael. Vuelve, igual que el turrón. Rafael tiene que volver.
I obrim ara un temps de reflexió per fer un poc de ciència-ficció, perquè, clar, parlarem tot seguit de com pensem que seran les festes i les celebracions del Nadal del futur. Hi haurà sopar de família?
Existiran els torrons? Es compartiran regals? Tornem a obrir els micròfons per opinar com pot ser el Nadal d'ací a 20, 30 o d'ací segle i mig. Jo no estaré d'un segle i mig. Ningú segurament.
Por tanto, tú eres capaz de estar. No, pero esto necesariamente avanza hacia atrás en algunas cosas. Yo creo que sí que habrá una pérdida de alguna que otra tradición, porque en un momento que pasen 40 años ya no estamos aquí y nuestros nietos o hijos lo viven esto de otra manera. Entonces quizás se pierda un poquito la tradición, no la ilusión, no la alegría, que será de otra manera, claro, en mi opinión.
Sí, estoy totalmente de acuerdo con Paco. Pienso que también tratemos como tratemos la fiesta, también sobre todo, es lo que determinará cómo será de cara al futuro. No sé, ¿qué pensáis vosotros? Pues de cara al futuro haremos viajes a la Luna o quizás a algo más lejano y la inteligencia artificial se habrá apoderado totalmente de nosotros y será todo mucho más ficticio.
La verdad que sí. Bueno, a mí me lo has quitado de la boca porque estaba yo a punto de lanzar ya... Primero, no me lo imagino, ¿vale? De aquí 20 o 30 años no me lo imagino nada. Porque esto avanza tan rápidamente en todo que no sé, no me puedo imaginar si existieran cenas. Igual no cenan, yo qué sé, no lo sé. Es que no me lo puedo imaginar.
Algo comerán. Sí, alguna hamburguesa con algo. A ver, David. Yo creo que sí, que sobrevivirá en las Navidades. Es muy optimista. Seguirá la gente celebrando la Navidad.
Sí. Quizás decaiga un poco, pero no, no seguirá. Seguirá la gente celebrando la Navidad. Claro. Seguirá existiendo la Navidad mientras exista el corte inglés. Y los demás sitios como Amazon que nos obligan a comprar y a celebrar la Navidad. Porque si no, ellos no existen. Si no tienen sus celebraciones en las que tú consumes, no va a existir la Navidad. Exactamente. Ellos te van a llevar ahí al...
Júntate con tu familia y hazles regalos y compra la comida aquí, que nosotros tenemos de todo. Has dado en el clavo. Sí, sí. Bueno, seguramente les seguirán dando la vuelta para que esto siga y no termine nunca.
Consumo puro y duro. Yo soy muy grinch. A mí las Navidades me gustan muy poco. Desde hace años, desde que murieron mis abuelos, no soy de celebrar Navidad. De hecho, estoy eligiendo pijama para Nochevieja. Así que... Yo ya tengo escogido el mío para Nochebuena. Así que... Mientras llega este ánimo de consumismo y yo trabajando en Navidades con una burra, va a ser que no...
I just want you for my own More than you could ever know Make my wish come true All I want for Christmas Is you
Igual el Nadal d'ací un segle serà una reunió amb hologrames. Cada una persona de la família estarà en algun punt del planeta perquè tindrà el treball en alguna part d'aquest planeta que està agetat pels pobles i engrandit per l'Equador.
Igual el Nadal d'ací uns segles serà a base de menjar liofilitzat que haurà arribat per alguna de les plataformes i dels patineros que arriben a les cases carregats i que exhaustos reparteixen allò que s'envien uns a altres amb un preu que farà riure.
Doncs fins així el programa d'avui, en què hem fet una xicoteta tertúlia sobre com veiem les festes de Nadal tingudes en compte des de la perspectiva d'ara fa 30 anys, per al viral que podran ser les festes de Nadal de finals del segle XXI. Gràcies per la seva amabilitat i atenció. I vostè sap que està escoltant Radio Berta, una proposta del taller de ràdio de l'Escola de Lluís de Torrent.
Gràcies i bon Nadal. Bon Nadal! Tiene banda sonora?
...en Radio Berta.
De esta manera comienza Letra y Música. Un programa del taller de radio de la Escuela de Adultos de Torrent que aporta relatos conocidos que disponen, además, de fondo musical. El programa de hoy nos remite a una fábula del filósofo y narrador de historias de la Antigua Grecia, Esopo, acreditado como el autor de numerosas de ellas.
Se ha de añadir que la existencia de Sopo resulta incierta y no se conservan escritos suyos, ya que numerosos relatos que se le atribuyen se recopilaron a lo largo de los siglos y en muchos idiomas. En realidad se trata de una tradición oral que ha perdurado hasta nuestros días y muchos de estos relatos se caracterizan por disponer de personajes con animales.
La veritat és que es podrem trobar alguns detalls sobre la vida de Sopo en fonts antigues, tot incluent Aristòtil, Herodot i Plutarc.
Segons sembla, una antiga obra literària narra una versió episodica, probablement molt fictícia, sobre la vida del favorista. El que sembla que està clar és que la figura tenia gran popularitat, però també sembla que es va veure voltada de molta llegenda, que feia difícil l'establir amb precisió. Quina dada!
era bona sobre la seva biografia, ja que ara mateix hi ha autors i historiadors que aseguren que no mai hi va existir. De qualquer manera, hoy traiem al taller de radio una de sus numerosas fábulas que tuvo su origen en la época arcaica y que parece ser que fueron recopiladas en el siglo IV a.C. por Demetrio de Falero. Pero esta recopilación se perdió.
La principal colección de fábulas de Sopo fue recopilada entre el siglo I y el V de nuestra era. De cualquier manera, todas ellas tienen un objetivo común, servir de moraleja a situaciones comunes de la vida. Hoy nos recreamos con la fábula de Sopo, El pastor y el lobo.
Había una vez un joven pastor que todos los días llevaba a su rebaño a pastar. Como se aburría muchísimo, decidió gastar una broma a los campesinos del lugar. ¡Que viene el lobo! ¡Que viene el lobo! ¡Auxilio, mis ovejas!
Los campesinos corrieron a ayudarle, pero no vieron ni raso del lobo. El joven pastor rió a carcajadas, mientras los campesinos se alejaban muy enfadados. Una semana después, el pastor volvió a gastarles la misma broma. ¡Que viene el lobo! ¡Que viene el lobo! ¡Auxilio, mis ovejas!
Hasta que un día el pastor vio acercarse a un lobo. Aterrorizado, gritó pidiendo auxilio, pero esta vez los campesinos no le creyeron. Y el pastor se quedó sin su rebaño.
La lliçó que es pot treure d'esta fàbula és que ningú creu el que diu mentires, encara que digui la veritat. Esta és una fàbula de Sopo i ens ensenya que, si mentim, ningú no confiarà en nosaltres quan diem veritats com a punts. Però, a més, d'això sempre s'ha dit que s'agafa abans a un mentider que no a un coix, segons el refraner valencià.
Fins demà!
Desopte un abisme, plau i l'aigua no m'holla. Desopte un abisme, pare gutal no res. Desopte un abisme, un xero el tot estrenca. Desopte un abisme.
Desopte un abisme, plau i l'aigua no m'holla. Desopte un abisme, paregut a l'orres. Desopte un abisme, un xero el tot estrenca. Desopte un abisme, cata, cata, cata. Ai, ai, ai, ai, ai.
Música Música
Ai, ai, ai, ai, no hui laiva no mullà. Ai, ai, ai, ai, ai, quina por capar. Ai, ai, ai, ai, ai, no hui laiva no mullà. Ai, ai, ai, ai, ai, en lo rezo al demà.
Brau i l'aigua no mullà, un abisme, les preguntes, un demà hi ha les respostes. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, de sobte un abisme, brau i l'aigua no mullà, de sobte un abisme, paren tant o res, de sobte un abisme, un sorol tot estreca, de sobte un abisme, cata, cata, cata, ai, ai, ai, ai, ai.
Plau i laigua no mullà. Ai, ai, ai, ai, ai. Quina por què fa? Ai, ai, ai, ai, ai. Plau i laigua no mullà. Ai, ai, ai, ai, ai. El no reso el demà. Plau i laigua no mullà. Un abisme des preguntes, un demàia des respostes. Ai, ai, ai, ai, ai, ai. Desomte, un abisme. Plau i laigua no mullà. Desomte, un abisme.
Un abisme, un ceró i tot l'estrenca, un abisme.
Xiulits i aplaudiments.
Comencem els xiulits del programa d'avui fent una sonora xiulada al diputat assegut a la darrera fila de la bancada del Partit Podrit València perquè lluny d'esclarir el que estava fent mentre morien més de 230 persones en la data de la passada terrible gota freda a saber el que estava fent pels voltants del restaurant.
Si volem també el personatge que amb l'excusa de la marató no fa més que engreixar la seva butxaca entre unes coses i altres, fins a aparèixer en un lloc destacat de la llista fòlvers dels més rics del conjunt de l'Estat. La marató
Finalment, xulem l'estat en què es troba al llac de l'Albufera, més d'un any després de la barrancada i de la riuada a Patides. En aquest cas, no ha valgut la pena l'existència ni de generals ni de ser gens per poder restablir un ecosistema del que tantes beneficien aus migratòries com els pescadors de la seu arriba i la gent que habitualment va a visitar-la.
Gràcies.
Sobre nosaltres serà la cendra Ritual dels sacrificis, Ritual dels sacrificis.
L'algep s'obre i la taula i l'argila a la boca, i l'argila a la boca. Plou sobre els nostres gossos pedra encara d'estiu imprescindible, pedra encara d'estiu imprescindible.
que la mar s'obre i s'obre, però està per les ànimes i xutes, però està per les ànimes i xutes. Tancats a l'automòbil, a cau d'orella en feies,
inútils confidàncies. L'humida sol en la taula vessada, els mercadets d'espigues i mirades, el cul més gran d'Europa.
Les ganes infinites de follar Llengua de sacarina y ulls florosos Contra l'osell It's further shine
I segueixen els vans, i segueixen els vans al seu camí. I segueixen els vans, i segueixen els vans al seu camí.
Sobre nosaltres serà la cendra, ritual dels sacrificis, ritual dels sacrificis. L'algep s'obre i la taula i l'argina a la boca, i l'argina a la boca. I l'argina a la boca.
l'humida sol en la taula vessada, el mercadet d'espigues i mirades, el cul més gran d'Europa, les ganes infinites de follar, llengua de sacarina i ulls plorosos,
Contra l'ocell i segueixen els vens, i segueixen els vens el seu camí. I segueixen els vens, i segueixen els vens el seu camí.
I se veixen els païens. S'en ven, s'en s'en camí.
Aplaudim la gran quantitat de concerts de tot tipus que s'estan celebrant arreu les nostres comarques, ve siga el motiu de les festes de Cap d'Any com els que s'han organitzat en homenatge dels pobles afectats per la gota freda d'ara fa poc més d'un any.
Aplaudim la nominació de la pel·lícula Sirat com a millor pel·lícula internacional i millor banda sonora en els Globus d'Or. L'obra d'Oliver Lacse també és candidata a representar-nos en els Premis Oscar.
Finalment, aplaudim la iniciativa del programa de la televisió autonòmica Venir llegim, que durant el darrer capítol emès ens va transportar fins la vila de Castella per parlar sobre les ronydalles d'Enric Valor.
Que hi ha tota, que hi ha tota la lluna. Sobre les sendes mentre canten i van. Hallen dotze parelles
dotze parelles dotze parelles mare dotze parelles que per la nit tení i en les mans enceses
que hi ha tota la lluna, que hi ha tota. Que hi ha tota la lluna, que hi ha tota. Sobró les sendes,
i mentre canten i ballen, ai mare, dotze parelles i ai dotze parelles mare, dotze parelles
que per la nit tení. I ell, les mans enceses,
t'estimer rosa t'estimer rosa fiena clavell de suc creulls d'una aigua profunda canten els muscles
Soc una ciutadana i vaig a parlar. És el nostre torn. Perquè la política no és sols el que es fa des de l'administració. La política és tot. Tot el que les persones fem i el que no fem. Per això vos parlem.
I diguem que hem de treballar juntes. Tenim un repte comú. Imaginar el nostre futur. L'horitzó és el 2030. I el camí és un pacte. Un treball conjunt entre la ciutadania, les empreses i les institucions. Ja és l'hora de construir un projecte comú. D'assumir l'urgència de les accions davant del canvi climàtic.
D'iniciar projectes que perduren més enllà d'una legislatura. Més enllà d'interessos partidistes o personals. És hora de compartir la responsabilitat política. I ser partícips de les transformacions necessàries.
Les solucions no estan fora. Les hem de construir nosaltres. Nosaltres vol dir totes les persones. Serà la nostra responsabilitat. Serà intel·ligència col·lectiva. Proposem una nova forma de fer les coses. Nova. Nova. Nova. Posant en marxa accions concretes basades en dades objectives. Perquè el que no es pot mesurar, no es pot millorar.
i estarem atents. Apel·lant a les autoritats per a que reorienten els fons europeus cap a aquestes propostes. I educant-nos en formes de vida més ecològiques, més sostenibles i més justes. Serà un projecte molt gran. Perquè el 2030 és un objectiu planetari. Serà igualtat. Serà innovació. Serà mobilitat sostenible. Serà nuestro futuro. Aquesta és una crida a l'espècie humana per a conservar la vida.
Criem el millor futur possible. Inspirem altres territoris. Aturem el canvi climàtic. Pot ser no tinguem més oportunitats. Aquesta és una cita històrica. Serà Horta Sud.
Xarxa d'emisores municipals valencianes, apropant localitats.
Escoltes, un programa de la xarxa de emisores municipals valencianes.
Bona nit
Fins demà!
Música Música Música
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona ngomande latina, napekona, napefelikona. Stephen Biko. Hasimbo nanga, bonangomfo wetu tina, lapekona, lawafela kona. Victoria Mpenge.
Hasimbo nanga, hasimbo namutatiwe chuchi, lapekuna.
Música Música Música Música Música
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
A poc a poc fem xarxa cada dia. Teixeix amb nosaltres la xarxa de misores municipals valencianes.
Fins demà!
Fins demà!
Música Música Música Música Música
Bona nit.
Bona nit.
Iyay, Iyay, wassie moussoye Iyay, Iyay, wassie moussoye Iyay, Iyay, wassie moussoye Iyay, Iyay, wassie moussoye
Fins demà!
Benvinguts a aquest programa del Baixell, que avui hem començat amb el britànic Johnny Clegg amb la seva formació sud-africana, Sabuca, dedicat a la figura de Nelson Mandela. El record d'un ser humà irrepetible dedicarem també nosaltres el nostre viatge musical. Avui, tota Àfrica plora la mort de Madiba, però també tota la població sud-sahariana ens ofereix el millor de la seva música en aquesta cerimònia de la Déu.
De Sud-àfrica, el somni fet realitat de Mandela, hem passat a Mali amb el cantant i guitarriste Javi Coité i el seu grup Bamada amb la cançó Basi Ye. Però parlem de Mandela. Nelson Rolilala Mandela va néixer a Sud-àfrica, un país dominat per una minoria blanca, un 18 de juliol de l'any 1918. Va estudiar dret per tal de defensar l'anomenat apartheid o sistema de discriminació racista als seus compatriotes de color.
Molt pront va guanyar-se l'aparatiu de Madiba, títol honorífic otorgat per les ancians del seu clan. La defensa de la dignitat del seu poble el van fer liderar el Unconto Ue Sisue, braç armat del Congrés Nacional Africà, i va ser empresonat i condemnat a cadena perpetua.
La major part d'esa condemna la va passar a l'illa presó de Robben Island, però hem dit que volíem escoltar les veus d'esa Àfrica lliure per la qual va lluitar Mandela. Ara són el senegalès Ismael Ló i la catverdiana Cesària Ébora els que ens recordin l'unitat dels pobles africans en aquest Àfrica Nosa. Àfrica, Àfrica...
Fins demà!
Africa, Africa, Africa, Africa miña, Africa nosa. Africa, Africa, Africa, verso di mundo, continente fecundo. Dicante que Senegala que permanece reul, sumu i abone i n'ariri i bennele.
Africa, Africa, Africa, Africa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Àfrica nostra, Àfrica nostra, Àfrica per als africans, era el crit de la població negra. Un crit que es va expandir per tot el món. Gràcies a aquesta força internacional, Nelson Mandela va ser alliberat 27 anys després de la seva condemna. Era l'11 de febrer del 1990 i una vegada al carrer, Madiba continua la seva lluita per tal d'aconseguir una democràcia real i multiracial al seu país. Quatre anys després es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Sud-àfrica.
Però anem ara a Camerún per tal d'escoltar Lledi Ejango, més conegut pel nom artístic de Prince Ejango. El seu treball ha estat reconegut l'any 2012 pel ministre de Cultura camerunès i amb exquisita harmonia Prince Ejango ens interpreta a continuació aquest buei mamà.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Continuem visitant els països pels quals va somniar Nelson Mandela. El seu treball a favor de la pau i la dignitat humana va ser reconegut l'any 1993 amb el Premi Nobel de la Pau. Un any més tard és elegit president de Sud-àfrica. Els anys d'humiliació a la seva raça va quedar darrere i l'exemple sud-àfricà es va escampar com la pòlvora per tota la regió.
De Bamako, capital de Mali, rebem ara Umu Xangaré, compositora, cantant del gènere wassulu i activista pels drets humans. Des de l'any 2003 és ambaixadora de Bona Voluntat de les Nacions Unides. Sé ja és la cançó amb la qual avui està amb nosaltres, recordant la figura del gran Nelson Mandela.
. . .
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Dia! Dia! Dia!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Continuem el nostre viatge per terres africanes, terres explotades, marginades i humiliades històricament pels grans imperis occidentals. Però si existís un cantant africà que coneix la marginació i humiliació constant, això és, sens dubte, Salif Keita. També nascut a Mali, però sempre perseguit per la seva condició d'albi, un autèntic tabú per a la seva ètnia mandinga. En quan va poder, Salif Keita emigra a París i des de la capital francesa es va donar a conèixer a tot el món.
Avui no podia faltar aquest vaixell especial dedicat a Nelson Mandela perquè ell va dedicar ja fa temps una cançó per al gran dirigent sudàfricà. I es diu precisament així, Mandela.
Camaren yuma sokekoleye, camaren yuma feso. Nale, camaren yuma wadi julugeye, camaren yuma feso. Camaren yuma sokekoleye, camaren yuma feso. Camaren yuma wadi jolokoye, camaren yuma feso. Camaren yuma sokekoleye, camaren yuma feso.
Fins demà!
27 years. You shed tears for others. You shed tears for others. You shed tears for others. You shed tears for others.
Fins demà!
Lúchèque, teus, com ares,
Fins demà!
Fins demà!
Salifeta, recordant-nos a Mandela. Quan Mandela va rebre el Premi Nobel de la Pau, va demanar que en la cerimònia d'entrega s'escoltaran música solú i com a representants més inuïns d'aquesta cultura va cridar Lady Smith Black Mambazo, la formació coral per excel·lència del Canta Capela Sudàfrica. Avui ells tampoc podien faltar i així els tenim amb aquest cim tombi.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit! Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
La la la la la la la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Eloi, sí, colzant els mars africans de la memòria com a homenatge a Nelson Mandela. I si complicada va ser la seva vida política, l'afectiva no ho va ser menys. Va estar casat tres vegades perquè les dones sempre van tindre un espai important en la vida de Mandela. I de segur que aquesta dona que anem a escoltar ara ho tenia també. Ròquia Traoré, la cantant i compositora de Mali pertanyent a l'ètnia mambara. Avui Ròquia ens recorda aquest preciós tema que porta per títol Nienafin.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Sud-Àfrica, Mali, Camerún, Senegal, Catbert i de nou Sud-Àfrica, amb una de les veus més representatives de les classes populars del país que Madiba tan va estimar. Parlem de Busi Magtasela, conegut pel seu aparatiu de la veu.
Busi van aixer i queixera el famós gueto de Mamelodi a Pretoria va ser testig l'any 1976 de la massacra de Soweto, el gueto per excel·lència on milers de sudafricans negres van ser exterminats. La seua música és una música de record i d'anúncia, però també d'esperança per al continent africà.
El seu estil vocal és conegut com bube i és autòcton de la zona on va néixer. Avui, la poesia de la seva veu és una flor més dedicada al seu compatriota Nelson Mandela. Vas-hi, mañana.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Pasí mañana, pasí mañana, pasí mañana, vale la borró. Pasí mañana, pasí mañana, pasí mañana, vale la borró.
Al llarg dels anys que Nelson Mandela va estar a presó, la mobilització al món sincer va ser molt gran. Manifestacions, concerts, cartes dirigides al govern de Pretoria... Un dels temes que es va compondre per a demanar la llibertat de Madiba va eixir del jamaicà Barrington-Levy, conegut com Mellow Canary, i destacat intèrpret de Rigi i Dancehall. Mandela Free va recorrer tot el món demanant l'eixida al carrer del pres número 466 del penal de Robben Island, i ho feia així.
Mandela, Mandela, Mandela.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Nelson Mandela va retirar-se de la vida pública l'any 2004. El seu estat de salut no era molt bo precisament per les tortures patides a la presó. L'any 2011 marca el principi del fi. Va ser hospitalitzat per alguns problemes respiratoris i tornarà a ser hospitalitzat fins quatre vegades més al llarg del 2012. Al seu voltant, intrigues familiars i polítics en busca de la foto que els col·loqui en la història,
al costat d'un mite encara vivient.
Fins demà!
Fins demà!
Bapay!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem escoltat Bife interpretat pel congoleño Loku Akanza, cantant i compositor que utilitza el mateix el suahili com el lingala entre les llengües locals i l'anglès o el francès per a la seua proyecció internacional. I parlant de la proyecció de la música africana a tot el món hem de parlar de la importància del cinema en la difusió de les sonoritats africanes.
Un dels casos més emblemàtics va ser el descobriment d'Ayub Ogada, intèrpret i compositor del poble luo a Quènia, al film El jardiner fidel. Acompanyant-se d'una xicoteta arpa anomenada Nyatiti, el gembe i cascabells incorporats als seus turmells, Ogada aconsegueix una música de poètica senzillesa i espiritualitat que ens reconforta l'ànima, com ho va fer amb el seu exemple Nelson Mandela.
A txiltu kuru iru chumana kende, a reyo to iru ki chaku no me, a deg to iru ki a unu vò otpapai.
Bona nit.
Bona nit.
. . . .
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
de la Ayub Ogada, de Quènia. Però el cercle se tanca al mateix punt que es va llançar a fer aquest viatge pel continent africà. La mort el passat 5 de desembre a un hospital de Johannesburg de Nelson Mandela. I per acomiadar aquest programa ho hem volgut fer amb la veu de la seva gran amiga Miriam Makeba, defensora com ell de la llibertat, interpretant l'himne d'eixe país que els dos van somniar lliure i democràtic. Noxi, si que l'Ele, Àfrica.
Bona nit.
Fins demà!
Ossamoya,
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins a ser el nostre homenatge a Madiba. Nelson Mandela va somniar un país lliure i ho va aconseguir. Amb el desig que tots i totes pugueu fer realitat els vostres somnis i amb l'evocació d'un home excepcional finalitzem el nostre programa. Gràcies una vegada més per compartir aquestes sonades musicals de tot el món. Josep Vicent Domínguez des del micròfon i Jordi Coll al control tècnic estarem esperant-vos de nou la pròxima setmana, si així ho voleu, així, al Baixell.
Fins demà!
Arribat ja aquest minutatge del programa, nosaltres enfilem el camí cap a les cotxeres per fer una parada virtual fins al programa vinent. Gràcies per la seva amabilitat i estima. Prometem estar llestos, eh?, tal dia com avui, en el mateix dial i a la mateixa hora, però d'ací a avui dia, esclar. Salutacions ben cordials de totes les persones que han fet possible aquesta nova edició de 4 en un taxi.