Title:

Llengua, Escola Valenciana i memòria a ‘Quatre en un taxi’

## Context i fil conductor de l’episodi L’episodi de **Quatre en un taxi** s’emet coincidint amb el **4 de desembre, Dia dels Drets Lingüístics**, i articula tot el programa al voltant de la **defensa del valencià/català** i la memòria cultural del país. Es combina: - **Recordatori històric** de dates i efemèrides de la setmana. - **Crònica extensa de la 22a Nit d’Escola Valenciana** i els seus guardons. - **Reflexions sobre la situació sociopolítica i lingüística al País Valencià i Catalunya del Nord**. - **Fragments literaris i musicals** que funcionen com a fil emocional de la llengua i la cultura. --- ## 1. Dia dels Drets Lingüístics i marc històric ### 1.1. Origen i objectius del Dia dels Drets Lingüístics • Es presenta el **4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics** al País Valencià i Illes Balears. • **Instauració el 2013** per la *Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià* i ampliació a les Illes el **2020**. • Objectiu central: **visibilitzar les vulneracions dels drets lingüístics** de la ciutadania valencianoparlant i **reivindicar la normalització del català/valencià**. > “Es va crear amb l’objectiu de visualitzar les múltiples vulneracions d’aquests drets…” ### 1.2. Accions institucionals i seguiment anual • El **primer any** es presenta el **Manifest pels drets lingüístics** a múltiples institucions: Delegació del Govern, Corts Valencianes, Síndic de Greuges, Consell Valencià de Cultura, diputacions, Congrés, Parlament Europeu, AVL i IEC. • Des de **2014**, la Plataforma publica **l’informe anual de denúncies** i convoca **concentracions** per commemorar la Diada. • El **2016** es fa èmfasi en la **reobertura de mitjans públics valencians** i la **reciprocitat amb altres mitjans en català**, subratllant el paper estratègic dels mitjans en la normalització. ### 1.3. Memòria històrica de la setmana (4–10 de desembre) La secció “dates i fets” recorre efemèrides de proximitat: • **4 de desembre**: record al pianista i compositor **Carles Santos**, figura clau i controvertida de la creació contemporània. • **5 de desembre**: mort de **Nelson Mandela** i referència a la seva influència en la idea d’**antisegregació** també a casa nostra. • **6 de desembre**: traspàs de **Miquel de Epalza**, arabista i traductor de l’Alcorà al català. • **7 de desembre**: entrada en vigor de la **reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal** (apareix la figura de “investigat”, es regula l’espionatge electrònic, es limiten terminis d’instrucció). • **8 de desembre**: referència al **Congrés de Cultura Catalana** i la seva clausura al País Valencià (1977). • **9 de desembre**: **Dia Internacional contra la Corrupció** i nomenament del cardenal valencià **Antonio Cañizares** com a prefecte de la Congregació per al Culte Diví, remarcat com a figura de tarannà molt conservador. • **10 de desembre**: **aniversari de la Declaració dels Drets Humans** i record de la victòria de l’equip espanyol de Copa Davis a Barcelona, amb protagonisme de **Juan Carlos Ferrero** com a tennista valencià destacat. Aquesta secció situa la **lluita pels drets (lingüístics, humans, socials)** en una cronologia ampla i connecta cultura, esport, religió i política. --- ## 2. Peces musicals i imaginaris de resistència L’episodi intercala diverses cançons que construeixen un relat de **resistència, identitat i esperança**: • Temes com **“I tu sols tu”** d’El Diluvi, cançons populars reivindicatives i peces de **Ovidi Montllor** (*“Homenatge a Teresa”*, *“La fera ferotge”*, *“Carta a casa”*). • Les lletres parlen de **lluita col·lectiva**, **dignitat del poble**, **crítica al centralisme i al feixisme**, i **afirmació de la llengua pròpia**. • Les cançons funcionen com a **comentari polític indirecte**: denúncia de la repressió, de la misèria, del poder autoritari i alhora exaltació de la solidaritat i la perseverança. > “Aquest país és nostre i la llengua el nostre crit… Som un poble en marxa…” Les peces musicals no són només farciment: **arrodoneixen el discurs** de l’episodi sobre ser poble, llengua i memòria. --- ## 3. Campanyes institucionals per la llengua Entre seccions, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes incorpora **falques institucionals**: ### 3.1. Defensa del periodisme de proximitat • Es denuncia la **desinformació**: *falsetats, bulos, partidisme, descontextualització, intrusisme…* • Reivindicació del **periodisme local i de proximitat** com a eina per entendre la realitat pròpia i contrarestar interessos opacs. ### 3.2. La llengua materna i la identitat • Spots que comencen amb *“La meua llengua materna és el valencià”* insisteixen en: - La llengua com a **segona pell**. - Vehicle per expressar **identitat, origen, afectes i imaginació**. - Necessitat de **preservar i protegir totes les llengües** (referència al *Dia Internacional de la Llengua Materna*). > “Com traduiríem la nostra essència sense una llengua pròpia?” • Es visibilitzen veus diverses: qui el té com a llengua materna, qui l’ha après després i l’estima com a eina de treball. ### 3.3. Orgull de ser valencians • Es construeix un relat d’**orgull no basat en el formigó**, sinó en: - *La terra, la llum, la pólvora, la flor de taronger, la música de banda, l’esforç quotidià*. • Idea de **resiliència**: “hem hagut de rebrotar tantes vegades que ens hem fet indestructibles”. • Missatge final: després de la tempesta, **no ve la calma, ve la festa**; cal mantindre viva la flama de la passió valenciana. --- ## 4. La 22a Nit d’Escola Valenciana (secció “Tercera persona”) ### 4.1. Què és la Nit d’Escola Valenciana? • Acte central organitzat per **Escola Valenciana** a **Daimús i Potries** (22a edició). • És punt de trobada per: - **Celebrar la llengua i la cultura**. - Lliurar **guardons** a persones i col·lectius que treballen per la *normalització del valencià* en diversos àmbits. - Anunciar les **Trobades d’Escoles en Valencià**. Els guardons principals (anomenats **“Intentant la llibertat”**, dissenyats per **Andreu Alfaro**) reconeixen **promoció i ús social** del valencià. ### 4.2. Entrevista a Anna Oliver (Acció Cultural del País Valencià) Temes clau: • **Relació ACPV – Escola Valenciana**: - Col·laboració històrica: ACPV ja va premiar Escola Valenciana en els seus primers guardons. - Defensa de “fer xarxa” real, més enllà de les declaracions. - Compartimentació de funcions: Escola Valenciana centra el treball en **l’escola pública i la comunitat educativa**; ACPV en altres espais culturals i socials. • **Situació actual d’Acció Cultural**: - Entitat amb **55 anys de trajectòria** i reconegut lideratge social. - Sensació que “algú ens voldria ofegar”, però s’ha demostrat capacitat de resistència. • **Memòria i arrels**: - Importància de respectar **els qui fundaren ACPV en el tardofranquisme**. - La presidència és vista com una **tasca circumstancial** dins d’un projecte col·lectiu. • **Context polític i llengua**: - Oliver rebutja la idea de “tornar a la casella d’eixida”: destaca la **maduresa de la societat valenciana**. - Les mobilitzacions arran de la *Dana* i les consultes lingüístiques han inclòs fins i tot **votants del PP**, marcant “línies roges” que no es poden traspassar. - Naixement de l’associació **Famílies pel Valencià** com a fruit de la mobilització. > “Persistim, resistim i construïm.” La seva visió és **realista però optimista**, confiant en la “bona gent” i en uns “bons temps” possibles. ### 4.3. Entrevista a Joffre, president d’Amics de la Bressola **La Bressola**: xarxa d’escoles immersives en català a la **Catalunya del Nord**. Punts destacats: • **Estructura en dos vessants**: - *La Bressola associació* (al nord): gestiona les escoles immersives. - *Els Amics de la Bressola* (al sud): suport, difusió i connexió amb la resta de territoris de parla catalana. • **Condicions adverses a França**: - L’estat francès es qualifica de **“genocida de cultures”**. - 49 anys de funcionament “en precarietat”, amb crisis recurrents (creixement d’alumnat, inflació, desajust entre ingressos i despeses). - Resposta recent: crida de suport als Països Catalans, amb **bona resposta institucional al sud** i més moderada al nord. • **Relació amb Escola Valenciana**: - Es defineixen com a **entitats germanes o bessones**: comparteixen projecte de defensa de la llengua. - Cooperen en projectes, intercanvien experiències i es visiten mútuament en grans esdeveniments (Nit d’Escola Valenciana i *Bressolada*). - Objectiu: **fer xarxa de llengua i de país**. • **Visió de la situació al País Valencià**: - Preocupació per l’**agressió lingüística dels governs PP–Vox**. - Alhora, destaquen **brots positius**: la resposta contundent a les consultes lingüístiques, fins i tot en comarques castellanoparlants. - Es detecta una **voluntat popular de mantenir i recuperar la llengua**, potser més forta del que semblava. > “Hi ha molta esperança, una societat organitzada que vol defensar la seva cultura i que tenim futur.” ### 4.4. Entrevista a Dolors Pedrós (Consell Valencià de Cultura i editora) Elements centrals: • **Compromís vital amb Escola Valenciana**: - Hi va des dels inicis, com a mare de la primera promoció d’ensenyament en valencià. - Ha hagut de lluitar perquè la seua filla poguera estar en una escola en valencià. - Com a editora, publica l’**agenda d’Escola Valenciana** i col·labora econòmicament. • **Valoració d’Escola Valenciana**: - La considera una **associació seriosa, treballadora i de futur**. - Subratlla que estem en temps difícils, però venim de moments molt més foscos. • **Competència lingüística i creació**: - Destaquen les generacions d’ensenyament en valencià: mai hi havia hagut tanta gent capaç d’usar el valencià “de manera intel·lectual i en l’art”. - Com a editora, rep molts originals en valencià, mostra d’una **maduresa lingüística creixent**. • **Resiliència i alegria**: - Ret homenatge a **Vicent Torrent** i la idea que “ací n’hi ha molt de riuet” (o “renta”): hi ha teixit humà i creatiu suficient perquè els intents d’asfíxia no reeixisquen. - Incideix que el poble no sols és resistent, sinó que **no perdrà l’alegria**. ### 4.5. Entrevista a Marc Candela (STEPV – Intersindical Valenciana) Focus principal: **relació sindicat – Escola Valenciana i model intern sindical**. • **Escola Valenciana com a espai segur**: - Lloc natural de col·laboració per a un sindicat **fortament lligat al valencià i a l’ensenyament**. - Considera que país i sistema educatiu **no s’entendrien sense Escola Valenciana**. • **Objectius compartits**: - Defensa de la llengua **no només a l’aula**, sinó en tota la societat. - Accions conjuntes: per exemple, la plataforma **“Amazón d’Emissió”**, on coincidien portaveus d’ambdues entitats. • **Congrés sindical i creixement**: - L’Intersindical creix en **implantació** en molts sectors. - Es crea una **caixa de resistència** per donar suport econòmic a lluites laborals llargues i facilitar la mobilització. • **Funcionament intern**: - No hi ha presidents ni secretaris generals forts; hi ha **òrgans col·legiats i base assembleària**. - Això obliga a **integra r corrents diferents**, buscar consensos i evitar faccions rígides. - Defineix aquesta transversalitat i capacitat d’acord com a part de l’**ADN de l’organització**. ### 4.6. Entrevista a Toneixo Pardiñas Reflexió política sobre la necessitat de **donar suport a Escola Valenciana**: • Afirma que **no és només convenient, sinó imprescindible** recolzar-la en un context d’atacs creixents contra la llengua i l’escola pública. • Punts centrals: - Escola Valenciana porta **dècades al capdavant de la defensa del valencià i de l’escola pública**. - Té una **capacitat de mobilització única** al País Valencià. - Critica la dispersió d’esforços: cal **unitat d’acció** davant les agressions. • Sobre la resposta social: - Considera que la societat està **conscienciada** i s’ha demostrat en les mobilitzacions contra les polítiques lingüístiques del govern. - Destaca els **bons resultats pro-valencià fins i tot en zones castellanoparlants**, tot i que la Generalitat no els respecta. ### 4.7. Guardonats a la Nit d’Escola Valenciana #### 4.7.1. Casal Jaume I de la Safor–Valldigna (Premi Extraordinari) Entrevista a **Josepa Costa**: • El **Casal/Fundació Casal Jaume I** fa tasca de **dinamització cultural** a la Safor des de fa dècades. • Punts clau: - La comarca té **forta vitalitat cultural i lingüística**, amb poca tradició de governs de dretes, cosa que ha facilitat la mobilització. - Mantindre una entitat viva durant **30 anys** és difícil: la gent es cansa, costa el **relleu generacional**. - El casal esdevé **punt de trobada** de molts moviments: per la llengua, sanitat pública, educació, feminisme, defensa del territori. • Context polític actual: - Sensació de **tornar a la casella d’eixida “pitjor”**: es considera que el PP actual és més agressiu que el de l’època Zaplana, i el pes de l’extrema dreta agreuja la situació. - Critica una extrema dreta que **“va a per tot i a per totes”, fins i tot contra drets humans**. • Malgrat tot, reivindica els **casals com a exemple de perseverança i il·lusió**: si el país ha resistit més de 300 anys, és per aquesta persistència. #### 4.7.2. Confederació Gonzalo Anaya (mares i pares d’alumnes) Entrevista a **Rubén Pacheco**: • Defensa de l’**escola pública i en valencià** com a eix vertebrador del futur dels infants. • Dificultats actuals: - Exercir el lideratge i “portar l’entorxa encesa” **costa molt a nivell personal i organitzatiu**. - L’escola pública pateix un **“atac” directe**: menys professorat, més burocràcia, retallades d’infraestructures i falta de resposta a nous reptes (per exemple, *canvi climàtic* i condicions extremes a les aules). • Diagnòstic de l’escola valenciana: - Ara mateix **va cap arrere**, no per falta de professionals, sinó per **manca de voluntat política i retallades**. • Transformació social a través de l’escola: - Afirma que la societat **canviaria radicalment** si es posara l’escola pública al centre: • Horaris laborals adaptats a la vida educativa. • Millor conciliació familiar. • Priorització del benestar infantil. - Denuncia que els infants viuen amb **estrès i pressió constants**, incompatible amb una infantesa plena. #### 4.7.3. Guardó a la trajectòria periodística: Ivan Esteve Entrevista a **Ivan Esteve**, periodista i exdirector d’informatius d’À Punt: • Rep el **Guardó Josep Vicent Garcia** a la trajectòria individual, però el vincula sobretot a la **cobertura de la Dana** d’À Punt. • Punts destacats: - Considera el premi com a **reconeixement col·lectiu** a tots els treballadors de la radiotelevisió pública. - Destaca que la cobertura de la *Dana* va consolidar **prestigi i credibilitat** per a À Punt, trencant l’estigma de l’antiga Canal 9. • Situació del periodisme valencià: - Diagnòstic clar: **precarietat** laboral i **dependència econòmica** de qui paga (institucions o empreses privades). - Valora positivament haver-se fet funcionari per **tenir llibertat professional**, un privilegi que quasi ningú té. - Reivindica la **necessitat de mitjans públics** autonòmics, estatals i locals per contrapesar els interessos privats. • Sobre la situació a À Punt (“el ponent a Burjassot”): - Admet que la situació és **“rebolicada”** i li dol la pèrdua de part del prestigi obtingut amb la *Dana*. - Malgrat tot, aposta per **continuar remant** des de dins. • Impacte personal de la Dana: - Confessa que la Dana l’ha **marcat per sempre** com a persona i professional. - Relata l’impacte emocional de cobrir la tragèdia: testimonis directes de morts i rescats, decisions ètiques sobre quines imatges emetre. > “No hi ha ningú preparat per entrar a Catarroja l’endemà de la Dana i que et diguen ‘en aquell cotxe es veu un bulto…’.” L’entrevista mostra la relació entre **periodisme, servei públic i trauma col·lectiu**. #### 4.7.4. Entrevista a Rosana Martínez (presidenta d’Escola Valenciana) Idea central: **pressió política sobre la llengua i resistència organitzada**. • Sobre presidir Escola Valenciana: - Ho viu amb **vertigen i responsabilitat**, però també amb gran il·lusió. - Reconeix l’entitat com a **“tremenda”** i hereva de gent extraordinària que va defensar el valencià en moments molt més durs. • Diagnòstic sobre el govern valencià actual: - No parla d’intuïcions, sinó de **certesa** que volen **desballestar tot allò relacionat amb la llengua, cultura i vida social del valencià**. - Identifica tres **pilars bàsics d’una llengua** i explica com estan sent atacats: 1. **El codi (gramàtica i normativa)**: • Es qüestiona l’AVL, es retallen subvencions i es difon el discurs que la normativa és “massa catalana” o “allunyada del valencià del poble”. • Objectiu: **problematitzar el codi** per fer-lo inutilitzable i generar confusió. 2. **L’aprenentatge del codi (escola)**: • La nova llei converteix el valencià en **opcional** i condicionat a la majoria del centre. • Això impedeix que famílies que volen ensenyament en valencià el puguen garantir; la “llibertat” queda en mans de majories. • Fins i tot en el millor dels casos, l’ensenyament en valencià queda limitat a **un màxim del 50%**. 3. **La distribució del codi (mitjans i espais públics)**: • Es critica la **castellanització d’À Punt**, la degradació de continguts en valencià i la seua marginació en la programació. • Els governants mateixos **no usen el valencià** en la seua comunicació quotidiana. > “És evident que la seua intencionalitat és destrossar el valencià o recloure’l a àmbits mínims, familiars…” • Malgrat el panorama, Rosana Martínez afirma tenir **un molt bon equip** dins Escola Valenciana i posa en valor el treball de la Coordinadora de la Safor–Valldigna i de la vicepresidenta Guillermina. --- ## 5. Secció “Ets i oblits i aplaudiments”: crítica política i reconeixement cultural ### 5.1. Xiulades (crítica) La secció reparteix **xiulades** a: • El **continuador de les polítiques del “Parroquia del Ventorro”** (al·lusió crítica a líders conservadors anteriors) que ara se situa a l’última fila de les Corts però manté la mateixa línia política. • Els **partits conservadors i ultraconservadors** que bloquegen el govern estatal i instrumentalitzen la unitat de la pàtria i el discurs de la llibertat d’expressió. • La **reocupació simbòlica de carrers i places** per part d’un discurs ultraconservador que sembla no haver evolucionat des del franquisme. Aquest espai explicita el **posicionament crític** del programa davant de la dreta i l’extrema dreta espanyola. ### 5.2. Aplaudiments (reconeixement) Es reparteixen **aplaudiments** a: • Les **societats musicals i bandes de música** de les comarques, per la intensa programació d’actes musicals. • Els **artesans de la mel, torrons, mantegats i peladilles**, que omplin places i carrers i mantenen viva la tradició gastronòmica del Nadal. • Les **masses corals, orfeons i agrupacions vocals** que preparen concerts, cantates i caramelles per endolcir el final d’any. Aquesta secció equilibra la crítica política amb el **reconeixement al teixit cultural i artesanal** del territori. --- ## 6. Espai literari: “La Barraca” a Ràdio Oberta En la part final, el programa connecta amb **Ràdio Oberta** (Escola d’Adults de Torrent), on un taller de ràdio presenta una **dramatització de “La barraca” de Vicente Blasco Ibáñez**. ### 6.1. Presentació de l’obra i de l’autor • S’explica que **“La barraca”** és una novel·la que retrata com cap altra la **lluita dels llauradors valencians** per la terra a finals del segle XIX. • Es presenta **Vicente Blasco Ibáñez** com a escriptor, periodista i polític republicà, autor de novel·les naturalistes i conegut internacionalment per *“Los cuatro jinetes del Apocalipsis”*. ### 6.2. Lectura multilingüe • Es llegeixen fragments en **valencià, castellà i italià**, mostrant la dimensió **universal** de l’obra. • S’hi descriu: - El **despertar de l’horta de València** a l’alba. - El moviment dels animals, l’aigua de les sèquies, el treball matiner dels llauradors. - L’ambient dels camins i del mercat, la duresa de la vida pagesa. ### 6.3. Personatges i temes socials • Es presenta el personatge de **Pepeta**, dona jove, anèmica però extraordinàriament treballadora, que ven verdures de matinada a València mentre el seu home, Toni “Pimentó”, descansa. • Es mostra la **càrrega de treball invisible de les dones**: doble jornada (mercat i llet), sacrifici per sostenir la casa i el marit. Aquest espai literari reforça el tema central del programa: **relació entre terra, llengua, classes populars i memòria col·lectiva**. --- ## 7. Homenatge a Ovidi Montllor La part final fa un recorregut per la figura del **cantautor alcoià Ovidi Montllor**, desaparegut fa 30 anys però plenament vigent. ### 7.1. Biografia bàsica • Fill d’una **família obrera** de l’Alcoi de postguerra. • Mala salut de jove, aprofitada per llegir llibres deixats pel seu oncle exiliat. • Deixa l’escola abans dels 12 anys per necessitats econòmiques i fa més de **30 oficis** (mecànic, cambrer, obrer, reporter, etc.). • Desenvolupa una carrera rica com a **actor i cantautor**, amb més de 10 àlbums, una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i programes de televisió. ### 7.2. Cançons destacades Es comenten i escolten tres peces emblemàtiques: • **“Homenatge a Teresa”**: record d’infantesa d’una dona lliure, transgressora, que educa els xiquets en l’amor, la sexualitat i la desmitificació (reis, pors, supersticions). • **“La fera ferotge”**: sàtira sobre el poder municipal i la repressió, on la fera és víctima més que amenaça; lectura en clau *metafòrica* de la dissidència social. • **“Carta a casa”** (*Lettre à la maison*): carta d’un emigrant a la seua dona Antònia, plena de **nostàlgia, precarietat, esperança i desarrelament**. > “Allò que no s’oblida ni tan sols amb el vi, aquest que tinc jo ara, posa’t a taula…” Les seues lletres són presentades com a **cada vegada més actuals**, especialment en el context de crisi social, migració i lluita de classes. --- ## 8. Tancament del programa L’episodi es clou amb: • Reiterats **“Fins demà!”** com a marca sonora del programa. • Recordatori de l’equip de **Quatre en un taxi** (Inés Hernández, el conductor del programa i Pere Rossell a les regletes). • Invitació a retrobar-se en la pròxima emissió, mantenint el to de **proximitat i continuïtat**. En conjunt, el programa ofereix un **gran fresc sobre la situació de la llengua al País Valencià**, combinant memòria històrica, denúncia política, testimonis de base (món sindical, cultural, educatiu), literatura i música. El fil conductor és clar: **sense llengua, no hi ha país; i sense escola, mitjans i xarxa social, la llengua no pot sobreviure**.

['Drets lingüístics', 'Llengua catalana', 'Valencià', 'Escola Valenciana', 'Educació pública', 'Normalització lingüística', 'ACPV', 'Amics de la Bressola', 'Catalunya del Nord', 'Mitjans públics', 'À Punt', 'Dana', 'Periodisme de proximitat', 'Moviment veïnal', 'Casal Jaume I Safor-Valldigna', 'Confederació Gonzalo Anaya', 'Intersindical Valenciana', 'STEPV', 'Política lingüística', 'PP-Vox', 'Acadèmia Valenciana de la Llengua', 'Escola pública', 'Blasco Ibáñez', 'La barraca', 'Ovidi Montllor', 'Cultura valenciana', 'Música valenciana', 'Memòria històrica', 'Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes']