Title:

Dansa aèria i vocacions creatives en el circ

## Context i presentació **¿Qué quieres ser de mayor?** és un programa d’orientació vocacional on, cada setmana, s’entrevista professionals de camps diversos perquè expliquin el seu ofici des de dins. En aquest episodi, a **Aldaia Ràdio**, es combinen **dues històries professionals**: • El camí de **Judith Fogg**, professora i artista de *arts aèries de circ* (teles i aro aeri). • El recorregut de **Joan Gordillo**, apassionat dels videojocs que troba noves sortides creatives. --- ## 1. Introducció a les arts aèries i al circ ### Origen i evolució de la dansa aèria L’episodi comença contextualitzant les *arts circenses aèries*: • Esment de diferents disciplines: *trapeci, suspensió capil·lar, straps, corda, teles i aro aeri*. • **Arrels històriques antigues**: jeroglífics egipcis i temples hindús on ja apareixen figures acrobàtiques amb teles com a via de connexió *espiritual i divina* més que estètica. • **Segle XIX, “època daurada del circ”**: incorporació dels números aeris als espectacles, barrejant: - Acrobàcia i risc. - Elements dramàtics i passos de dansa. - Música en directe. • Expansió més enllà del circ: presència en **fires i teatres de varietats**. ### Exigència física i emocional L’ofici es presenta com una combinació de **disciplina artística i esportiva**: • Treball intens de **força, flexibilitat i agilitat**. • Necessitat de **concentració i resistència emocional** per gestionar el risc i la por. En el cas concret de les **teles aèries**, s’expliquen les fases típiques d’un número: • *Trepar* per les teles. • *Envoltar-se* i crear figures visuals en l’aire. • Generar l’efecte espectacular en el públic. • La **caiguda controlada**: després de col·locar bé les teles, l’artista es deixa caure provocant un instant de tensió i final d’aplaudiments. > "No només cal resistència física: els peus no estan al terra i cal que l’única caiguda que es veja siga la que s’ha practicat." Aquí s’introdueix el paper central del **professorat d’aeri**, que garanteix la seguretat, assisteix en les caigudes i evita enredos perillosos. --- ## 2. El dia a dia d’una professora d’arts aèries (Judith Fogg) ### Cansament físic i mental Judith descriu amb sinceritat el seu ofici: • **“És molt cansat”**, tant físicament com mentalment: la docència desgasta més del que la gent imagina. • El sector no permet fàcilment viure només d’això: la majoria combinen **classes, actuacions i altres feines**. • Les hores visibles de classe s’afegeixen a moltes hores invisibles de **preparació i entrenament personal**. ### Preparació de classes i manca de regulació Un dels grans reptes és que el sector **no està regulat**: • Les classes sovint **no estan dividides per nivells**, de manera que en un sol grup hi pot haver: - Algú que comença de zero. - Algebra que porta dos anys. - Algú que es vol presentar a una competició. • Això obliga a una **planificació molt complexa**, amb material adaptat per a diferents nivells simultanis. Un altre problema és la logística per preparar el material: • En una assignatura teòrica, el professor pot preparar-ho tot des de casa. • En canvi, en una disciplina tan física necessita **instal·lacions específiques** per poder provar i dissenyar exercicis, cosa que multiplica les hores de treball. ### Vocació tardana i canvi de rumb Judith explica el seu recorregut personal: • Estudiava **Història i Ciències de la Música** a la universitat, és també **pianista**. • En plena “crisi” del primer any d’universitat, decideix estudiar a distància. • Obre una escola de *pole dance* prop de casa, ho prova amb 18 anys i li canvia la vida: descobreix el circ i l’esport per primera vegada. • Mentre acaba la carrera, intensifica l’entrenament de circ i decideix que vol dedicar-s’hi professionalment. Després de la carrera: • Es presenta a **audicions de formació en circ**, l’accepten i pot estudiar en escoles especialitzades. • Quan finalitza la formació, **li sorgeixen ràpidament classes de circ**, fet que li permet complir el seu somni de dedicar-se a les arts aèries. --- ## 3. Formar-se professionalment en circ ### Escoles i formacions existents Judith exposa la realitat actual de la formació en circ a l’Estat espanyol: • No hi ha **escoles homologades oficialment**, però sí **formacions privades de prestigi**: - Una escola a Madrid. - Una a Barcelona. - Una a Granada. - **CREAT** a València, que està agafant molta força. • Són cursos d’1, 2 o fins a 4 anys, similars a una carrera universitària pel volum i la intensitat. • Tot és **educació privada i cara**, sense requisits formals de titulació (no cal batxillerat), però amb **proves d’accés**. ### Audicions i proves físiques El procés d’entrada sol incloure: • **Preselecció per vídeo** (especialment en època post-COVID): - Sèries d’abdominals i flexions. - Coreografia de dansa. - Altres proves físiques i tècniques. • Si passes la preselecció, fas **audicions presencials** a l’escola. • Un cop seleccionada, has de **pagar la formació**; habitualment fora de beques generals. Judith comenta també que moltes escoles, com *Vaivé* (a València), han impulsat programes més **pedagògics**, amb seminaris teòrics (per exemple, d’anatomia) i pràctiques docents. ### Perfils d’alumnat i dificultat de compatibilitzar A València i altres ciutats: • Arriben molts **alumnes d’altres països europeus** que es poden permetre estar dos anys dedicats exclusivament al circ. • És molt difícil **compaginar estudis de circ i feina** per la càrrega horària i física. A l’aula, la formació combina: • **Part pràctica majoritària** (entrenament, tècnica, creació). • **Part teòrica integrada**: biomecànica, noms de la musculatura, prevenció de lesions, pedagogia, etc. --- ## 4. Treballar com a artista de circ ### Entrar al món de l’espectacle Un cop formada, la gran pregunta és: *com viure d’actuar?* Judith considera que **és més difícil viure només d’espectacles** que de donar classes: • Cal **material audiovisual potent**: - Bons vídeos i teasers. - Portfolio professional. - Presència cuidada a xarxes socials. • Has d’estar constantment pendent de: - **Castings, audicions i vacants**. - Oportunitats puntuals i temporades de contracte. • És una feina amb molta **“oficina invisible”**: enviar correus, mantenir el material actualitzat, presentar-se a proveïdors d’espectacles… > "Encara que tingues el millor material del món, has d’estar tot el temps pendent dels castings i enviant coses. És un treball molt feixuc." A més, els contractes solen ser **per temporada**: • Pots tenir una bona temporada amb molta feina, però quan acaba cal tornar a començar el procés de buscar, enviar i audicionar. • L’economia es torna **anual i irregular**: potser et carregues de bolos a l’estiu i després has de gestionar aquests ingressos per sobreviure l’hivern i pagar autònoms. ### Com es troben els castings? Els canals principals són: • **Pàgines web especialitzades en circ**, sovint amb subscripció de pagament. • **Grups de Facebook** i comptes d’Instagram que publiquen ofertes i audicions. • Contacte directe: escriure a companyies o espectacles concrets on t’agradaria treballar, enviant currículum i vídeos. No s’assembla gens a buscar feina en un **mercat laboral tradicional** amb portals generalistes o LinkedIn, tot i que també s’empra l’estratègia de “picar portes”. ### Crear la teua pròpia companyia Quan una artista decideix **muntar el seu propi espectacle o companyia**, s’hi afegeix una altra capa de complexitat: • La il·lusió inicial d’ajuntar-se amb altres artistes és només el principi. • Cal decidir **figura legal**: - Fer-se **autònoma** (poc recomanat per Judith per la càrrega econòmica). - Crear una **associació** o altra estructura jurídica. • És imprescindible comptar amb **assessoria o gestoria** per: - Constituïr l’associació. - Tramitar CIF, obligacions fiscals i documentació. > "Penses: sóc artista, no vull estar perdent el temps en això… però s’hi ha de perdre el temps." Un cop creada la figura legal: • Es genera un **producte artístic** (l’espectacle). • Es fa feina comercial: - Contactar **ajuntaments** i programadors culturals. - Proposar actuacions en **festes de poble, festivals o programacions culturals**. - Continuar amb el “treball d’oficina” per vendre el show. Amb els anys, explica Judith, la situació **es pot suavitzar**: • Es crea una **cartera de clients**. • La gent ja et coneix i **et truca directament**, reduint la necessitat de picar tanta pedra. • Tot i així, continua sent un sector **marcat per la temporalitat** (molta feina a l’estiu, menys a l’hivern). --- ## 5. Treballar com a professora d’aeris ### Accedir a les acadèmies i auge de la disciplina El món de les *arts aèries* està **en auge**, i cada vegada més acadèmies de dansa o disciplines afins: • Instal·len punts d’ancoratge per teles i aro aeri. • Busquen **professorat d’aeri** per ampliar la seua oferta. El procediment per aconseguir feina recorda el del món de l’espectacle: • **Trucar a acadèmies**, enviar material i oferir-se com a professora. • Aprofitament de la moda i l’interès creixent de l’alumnat. ### Intrusisme laboral i manca de criteris Judith alerta d’un problema greu: **intrusisme laboral**. • Molts propietaris d’acadèmies **no venen del circ** (són de dansa o altres disciplines) i no saben quins **requisits tècnics** demanar. • Com que les titulacions no són homologades, és difícil valorar qui està realment format. • Això facilita que persones amb **poca experiència real** es presenten com a professores. També és complicat verificar: • Experiència docent real. • Qualitat de la formació rebuda. • Capacitat de gestió del risc i seguretat. Judith compara el començament a **tenir carnet de conduir**: > "Quan aproves i et poses a conduir, no tens ni idea. Amb les classes passa igual: encara que sigues molt bona en el teu, al principi cometàs errors i aprens treballant." Reconeix que tothom ha de començar per algun lloc, però insisteix en la **responsabilitat** que implica treballar amb cossos en risc. ### Necessitat d’honestedat i de pràctiques Tot i que en algunes escoles (com *Vaivé*) hi ha hagut **anys especialitzats en docència amb pràctiques**, en general: • Molta gent es llança a ensenyar amb només **dos anys entrenant**, sense una revisió profunda de si estan realment preparats. • Judith reclama **honestedat personal**: abans d’oferir-te com a professora cal preguntar-se si tens prou base tècnica i pedagògica per **no fer mal a ningú**. La docència en aeri és **activitat de risc**: • Alumnes que pugen a grans alçades. • Possibilitat de caigudes greus si no hi ha bona assistència i criteri tècnic. • Importància de saber **com assistir i assegurar** les figures. ### Què fa realment una professora d’aeris? Resumint les tasques clau quan ja tens feina: • **Preparar les classes**: - Conèixer bé l’alumnat (nivell, pors, objectius). - Dissenyar exercicis escalonats per diferents nivells dins del mateix grup. • **Entrenament personal** continu per estar forta, actualitzada i no lesionar-se. • **Assessorar i cuidar l’alumnat** durant l’execució: seguretat, correcció postural, assistències. • **Preparar festivals i competicions**: - Festivals de Nadal i d’estiu a l’acadèmia. - Competicions (per exemple, una a Madrid) que motiven l’alumnat i estructuren el calendari. --- ## 6. Beneficis i accessibilitat de la dansa aèria ### Apte per a tothom (amb adaptacions) Segons Judith, la dansa aèria és **molt inclusiva**: • Hi poden començar **homes i dones de totes les edats**. • Ella, per logística, no treballa amb menors de 6 anys, però no hi ha impediment tècnic. • També es pot adaptar a **divergències i discapacitats físiques**, amb ajustos adequats. ### Beneficis físics, emocionals i socials Entre els principals avantatges destaca: • **Treball muscular complet**: des del cap fins a la punta dels peus. • Millora de **consciència corporal, flexibilitat i mobilitat**. • Enfortiment de la **musculatura profunda** i la coordinació. • Component **psicològic molt potent**: - Afrontar pors (alçada, caiguda, estar cap per avall). - Sentiment d’èxit en véncer aquests límits. • Dimensió **artística** imprescindible: l’activitat no es concep només com a esport, sinó com a expressió creativa. • Element **social**: conèixer gent, recolzar-se en les companyes, crear comunitat. > "No ho veig només com un esport; no soc capaç d’entendre les acrobàcies aèries sense la seua part artística." ### Superació de la por i seguretat La por hi és present, però amb funció protectora: • Judith anima a **provar el que fa por**: només així es pot saber si realment agrada. • La disciplina ajuda a **traslladar la superació de pors a altres àmbits de la vida**. • També remarca la importància de la **seguretat**: adverteix, per exemple, de no penjar-se d’arbres per compte propi, encara que les branques semblen resistents. --- ## 7. Tècnica, nivells i especialització ### El concepte d’“invertir” S’explica un terme clau: *invertir*. • *Invertir* significa **posar-se cap per avall**. • En aeri, fer-ho implica estar **penjada** i no simplement girar-se a terra. • Hi ha moltes formes d’invertir, i és una habilitat que es comparteix entre diferents aparells (teles, aro, etc.). ### Diferències entre teles i aro aeri Tot i compartir base tècnica, hi ha matisos importants: • La **tècnica general** (com invertir, com utilitzar el centre del cos) és comuna a molts aparells. • El que canvia són sobretot els **agarraments i el material**: - Les **teles** són flexibles, es poden enredar al cos, embolicar, fer nusos. - L’**aro** és una estructura metàl·lica rígida, sense contacte amb el terra, que pot generar més por inicial. Judith conta la seua experiència personal: • Va començar amb *pole dance* i després teles. • L’**aro aeri li feia molta por** perquè no tocava el terra. • En veure que tenir més disciplines li donaria **més oportunitats d’actuar**, va decidir provar-lo. • Vencent aquesta por, acaba descobrint que li encanta i es **especialitza en aro** en dues de les seues formacions. ### Estratègies per a classes amb molts nivells Per gestionar grups heterogenis, Judith: • Intenta saber **per endavant** si vindrà algú nou a provar, per poder adaptar la sessió. • Dissenya **un mateix contingut amb tres escales**: nivell 1, nivell 2 i nivell 3. • Dona **més complexitat** a qui ho necessita per estar motivat i redueix exigència a qui necessita consolidar base, evitant frustracions. • Accepta que **cada alumna té ritmes diferents**, i que algunes fites (com invertir) poden trigar setmanes. --- ## 8. Consells per a qui vol començar o professionalitzar-se ### Per a qui vol iniciar-se com a alumne Judith recomana: • Donar-se l’oportunitat de **provar classes guiades** amb professorat format. • Permetre’s temps per **entrenar també en solitari**, per veure com et sents sense referents constants. • Gaudir del procés d’aprenentatge, sense pressa ni comparacions. ### Per a qui vol ser artista o professora Dues vies principals: • **Formacions professionals de circ** (com CREAT o altres escoles) si t’ho pots permetre econòmicament; és la via que més avala i ajuda a evitar intrusisme. • Camí més autònom (autoformació, tallers, pràctica), però amb la condició de ser **molt exigent i honesta** amb el propi nivell abans d’ensenyar. Per a la docència: • Formar-se bé en **tècnica, pedagogia i seguretat**. • No avançar-se a impartir classes només per necessitat econòmica o moda. • Recordar que **altres cossos depenen de tu**, i que el risc físic és real. Per a l’espectacle: • Acceptar que el sector és **competitiu i inestable**. • Treballar la part “invisible” del negoci: portfoli, vídeos, xarxes, contacte constant. • Pensar en termes **anuals** (temporades forta i fluixa) i gestionar l’economia en conseqüència. --- ## 9. Espai promocional: doblatge d’anime i esdeveniment de “Haikyuu” Cap al tram final, el programa inclou una **falca informativa** sobre un esdeveniment relacionat amb el doblatge i els videojocs/anime: • Sona un opening de l’anime de voleibol **“Haikyuu”**. • Es presenta una trobada al **Castell d’Alaquàs** organitzada pel podcast *Cacao con Canela*. • Hi assistiran diverses **veus de doblatge en castellà** de personatges de l’anime, entre elles alguna persona d’Aldaia. • Es convida l’audiència a seguir les xarxes de *Cacao con Canela* per a més informació i a apuntar la data i hora de l’esdeveniment. Aquest bloc serveix com a **pont temàtic** cap al segon testimoni de l’episodi: la història vocacional de Joan, vinculada als videojocs i el doblatge. --- ## 10. La història de Joan Gordillo: dels videojocs al doblatge ### Vocació inicial: passió pels videojocs En la secció “Oye Neil, ¿cómo llegué hasta aquí?”, es relata la trajectòria de **Joan Gordillo**, un jove que no sabia què volia ser de major fins a l’ESO. • A 4t d’ESO, fa una reflexió: - Sap que la seua **gran passió són els videojocs**. - Decideix que vol treballar en alguna cosa relacionada amb aquest món. • Considera opcions i pensa a provar com a **programador de videojocs**. Després, encamina els estudis cap al **disseny gràfic**, com a via més propera. ### Aproximació al disseny de videojocs i xoc amb la realitat Un cop dins d’un **cicle de videojocs**, Joan descobreix una realitat més dura del que esperava: • Té un **professor molt admirat** que els mostra el sector des de dins, com un mag que revela el truc. • Comprèn que el **món professional del videojoc és molt competitiu i exigent**, especialment a Espanya. • Veurà que és difícil viure de ser **dissenyador de videojocs**, tret que: - Muntem la nostra pròpia empresa. - Desenvolupem el nostre propi títol assumint grans riscos. Malgrat això, hi ha una part positiva: • Descobreix el seu **talent com a dissenyador 3D** d’objectes i personatges. • S’enamora d’aquesta faceta creativa i continua modelant en 3D per compte propi, encara que no siga la seua feina principal. ### Treball estable en una fàbrica d’empanades Amb el temps, Joan accepta una proposta de feina **en una fàbrica d’empanades**, lluny de la seua passió inicial. • Reconegut que **no és la seua vocació**, però li aporta dues coses clau: - **Estabilitat econòmica**. - **Desconnexió real**: entra a les 6 del matí i ix a les 2, i el treball es queda a la fàbrica. • Valora no haver de seguir treballant mentalment des de casa, al mòbil o a la tauleta, com passa amb molts altres oficis. Així, estableix una base econòmica mentre manté viva, en paral·lel, la seua relació amb el món dels videojocs. ### Redescobriment del camí: el doblatge de videojocs Tot i la distància professional, Joan **no abandona el somni** d’estar vinculat als videojocs. El punt d’inflexió arriba amb un concurs: • Participa (o coneix) un **concurs amb temàtica de videojocs**, vinculat al *doblatge*. • S’adona que existeix una professió que no havia considerat als 16 anys: **el doblatge de videojocs**. A l’inici, té molts dubtes: • No es veu com a actor, li fa vergonya, no té estudis d’interpretació. • Pensa que ell no podria dedicar-se al doblatge. Però, setmanes després: • Decideix anar a l’**EDB (Escola de Doblaje de Barcelona)**. • Literalment, pica al timbre i diu: *“Bona vesprada, vull estudiar ací”*. • Manté la seua obstinació: vol seguir fent alguna cosa de videojocs i veu el **doblatge de videojocs com una via viable**. Ara, el seu objectiu és: • Formar-se per ser **bon professional de doblatge**. • Encara que és un camí exigent, el veu **assolible** i alineat amb la seua passió. --- ## 11. Tancament del programa i missatge vocacional L’episodi es tanca amb una reflexió conjunta sobre les dues històries presentades: • Tant la trajectòria de **Judith Fogg** (de pianista universitària a artista i professora de dansa aèria) com la de **Joan Gordillo** (de jugador apassionat a futur doblador de videojocs) mostren que: - Les vocacions poden **aparèixer tard** o després de crisis personals. - És legítim **replantejar-se el camí** diverses vegades. - Es poden combinar **feines estables** amb passos graduals cap al somni. La presentadora anima l’audiència a: • Preguntar-se: *“I tu, ja saps què vols ser de gran?”*. • Seguir el programa a **xarxes socials i a la carta a la web d’Aldaia Ràdio** per descobrir altres professions. • Escoltar els episodis futurs cada divendres a les 16 h. El missatge final subratlla la idea que: • **Trobar la vocació és un procés**, no una decisió instantània. • Explorar camins, assumir pors i ser honest amb un mateix són claus per construir una carrera alineada amb allò que estimem.

['dansa aèria', 'arts circenses', 'circ contemporani', 'teles aèries', 'aro aeri', 'formació en circ', 'CREAT', 'Vaivé', 'docència', 'professora d’aeri', 'intrusisme laboral', 'seguretat en el circ', 'acrobàcia', 'por i superació', 'espectacles de circ', 'companyies de circ', 'autònom', 'associació cultural', 'doblatge', 'doblatge de videojocs', 'videojocs', 'disseny 3D', 'vocació professional', 'orientació vocacional', 'Aldaia Ràdio', '¿Qué quieres ser de mayor?']