Title:

L’ofici del pianista: formació, sortides i consells

## Panorama general de l’episodi Programa de «¿Qué quieres ser de mayor?» emès a Aldaia Ràdio, centrat en l’ofici del pianista amb el convidat Carlos Barbé González i una secció final sobre transicions professionals. > "El 99% del temps d’un pianista és treball de recerca i artesania." - **Tema central:** què implica ser pianista avui, des de la formació fins a la vida professional real. - **Complement:** *Com vaig arribar fins aquí* amb el cas de la Sara Mayes (Criminologia → Rocha Arena). --- ## Història i context del piano - Etimologia de “pianista” (1812, 1819) i recorregut històric del piano: de l’*hidraulos* (òrgan d’aigua) i l’òrgan de tubs al clavicèmbal, esplendor barroc i arribada del *pianoforte* fins al piano modern (s. XIX-XX). - Punts clau: - **Del vent a la corda percutida:** el piano es conceptualitza com a instrument de teclat de cordes percutides. - **Evolució tècnica:** ampliació de tecles, dobles teclats, pedals, millores de mecanisme al s. XX. --- ## Entrevista a Carlos Barbé González ### El dia a dia: treball i “cerca” artesanal - **Realitat vs imaginari:** menys escenari i més treball solitari i metòdic. - Activitats: practicar instrument, llegir partitures noves, escoltar i comparar versions, explorar repertori. ### On formar-se i com començar - **Vies d’accés:** família/llar (hàbits de cant i escolta), escoles de música, classes particulars i *conservatori*/*universitat* per a la tecnificació avançada. - **Edat d’inici:** desmuntant el mite del “nen prodigi”. Primer el llenguatge musical (cantar, ritme, escolta col·lectiva) i després l’instrument. - La *cançó tradicional* aporta arrelament i contingut emocional. - Contra la “tecnificació precoç”: evitar començar solfeig i instrument alhora si desconnecta de l’experiència emocional de la música. ### Quant dura la carrera musical? - Trajecte arreglat habitual: 4 anys elementals + 6 professionals + 4 superiors (≈ 14 anys), més possibles **màsters/doctorat**. - La música té gran **cruïlla categorial**: connexions amb medicina, arquitectura, filosofia, estètica, literatura. ### Sortides i mercat laboral - **Excés de concertistes** formats vs demanda real: molts titulats acaben a l’**ensenyament** (escoles, conservatoris, universitat). - Biaixos del sistema: especialitats que presuponen carreres solistes poc realistes per a la majoria. ### Què defineix el pianista (virtuts i límits) - **Desconnexió física del so** respecte a altres instruments (veu, vent, corda fregada), amb molts “intermediaris” fins a la corda. - **Soledat i caràcter:** moltes hores d’estudi individual; cal compensar amb experiències musicals col·lectives. - **Accés a l’instrument:** el piano acústic és car i vol espai; els **pianos digitals** democratitzen la pràctica i l’accés. ### Concertista, acompanyant i formació real - Concertista com a ideal “romàntic”: el focus hauria de ser **compartir i cercar**, no demostrar. - **Mancances formatives:** el pianista rarament és format com a integrant d’**orquestra/banda**, tot i que el piano hi té paper. ### Idiomes i aprofundiment - **Indispensables** per accedir a mestres, materials audiovisuals i bibliografia clau (anglès, francès, alemany, italià). - El músic ha de ser **sofisticat**: connectar música amb filosofia (Plató), poesia (Lorca, Cernuda), estètica, etc. ### Es pot viure només de ser pianista? - **Només solista?** Difícil a Espanya. - **Músic complet?** Sí: combinar interpretació, **acompanyament**, composició, direcció de cors/ensembles i **ensenyament**. - **Idees força:** diversificar, obrir mirades (altres músiques, ètnies, períodes) i ampliar sortides. ### Consells per a qui comença - **Treballa en tu:** creixement personal per sostenir la crítica i trobar la pròpia veu. - **Molta paciència:** l’aprenentatge del piano continua exigint hores; evitar la pressa de la cultura instantània. --- ## Secció “Com vaig arribar fins aquí”: el cas de la Sara Mayes - Perfil: Grau + Màster en **Criminologia** (Universitat de València) → feina al **Rocha Arena**; també és **amazona** de salt a nivell estatal. - Transició: - Necessitat d’ingressos (costs del cavall) → ETT i ofertes d’esdeveniments, atenció al client, càtering → entrada a l’empresa. - **Apetit per aprendre** (àrea informàtica/tecnològica) i evolució interna. - **Objectiu futur:** crear un departament de criminologia (fraus d’entrades, reventa, etc.), connectant especialitat i feina actual. - Missatge clau: **Pausa estratègica i estalvi** per reorientar-se sense abandonar la vocació. --- ## Cloenda - Recordatori de seguir el programa «¿Qué quieres ser de mayor?» i escoltar-lo a la carta al web d’**Aldaia Ràdio**. ### Idees clau en una mirada - **Ser pianista avui** requereix ser un **músic complet**, no només un solista. - La **formació** guanya si comença per la **veu i el llenguatge musical** abans de l’instrument. - **Idiomes, paciència i treball personal** són palanques decisives per a una carrera sòlida.

['¿Qué quieres ser de mayor?', 'Aldaia Ràdio', 'piano', 'pianista', 'història del piano', 'pianoforte', 'formació musical', 'conservatori', 'solfeig', 'Conservatori Superior de Música de València', 'música de cambra', 'orquestra', 'acompanyant', 'piano digital', 'virtuosisme', 'idiomes', 'bibliografia musical', 'ensenyament musical', 'mercat laboral musical', 'diversificació professional', 'consells', 'creixement personal', 'paciència', 'València', 'Sara Mayes', 'Criminologia', 'Rocha Arena', 'transició professional']