Title:

Música, por i mort: Halloween i tradicions

## Resum general Episodi especial de **Salto de Quinta** dedicat a Halloween i a la mort vista des de diferents perspectives musicals i culturals. Els tres conductors, enregistrant des d’**Aldaia Ràdio**, encadenen tres seccions molt ben diferenciades: 1. **Paràlisi del son, dimonis i Tartini**: una història clàssica de música "diabòlica" serveix per explicar, amb rigor i humor, què és la *paràlisi del son* i com ha estat interpretada al llarg de la història. 2. **Día de Muertos i la cultura mexicana**: contraposició entre el Halloween nord-americà i el *Día de Muertos* mexicà, amb èmfasi en la música, els ritus sonors i la cançó **La Llorona** (inclosa la versió de *Coco*). 3. **Enterraments en vida a l’òpera i Chopin**: a partir del film *Buried* s’analitzen escenes d’òperes on hi ha **enterraments en vida** (*Aida* de Verdi i *La Vestale* de Mercadante) i es comenta la *Marxa fúnebre* de Chopin i la seva por a ser enterrat viu. Tot plegat crea un fil conductor clar: **com la música ha representat la por, la mort i l’“altra vida”** en diferents èpoques i cultures, sempre amb un to divulgatiu, irònic i molt accessible. --- ## 1. Introducció i to Halloween ### Presentació de l’episodi (Halloween especial) • El programa arrenca anunciant que és un **especial Halloween**: vampirs, homes llop, enterraments i històries tèrboles. • Participen habitualment **Carlos Riera** (conductor), **Carlos Izquierdo** i **Bernardo Mora**. • Es deixa clar que cada secció tindrà el seu **“toc de susto”** o de *misteri* relacionat amb la mort o allò paranormal. > "Algún sustito nos va a dar. Algo de miedo puede ser. Ya veremos." Amb aquest marc, passen directament a la primera secció musical amb fons de música clàssica. --- ## 2. Tartini, el diable i la paràlisi del son ### Playlists de música clàssica i descobriment de Tartini • **Carlos Izquierdo** explica que va descobrir una peça i compositor en una playlist de música clàssica per concentrar-se. • Comenta els títols exagerats d’aquestes playlists: - *“Música para planear una venganza como un villano del siglo XVIII”* - *“Playlist para estudiar como Albert Einstein descubriendo la relatividad”* - La seva preferida: *“Playlist para estudiar como un filósofo medieval que tiene la verdad revelada por la gracia divina”*. A partir d’una d’aquestes llistes apareix **“El trino del diablo”** (*Il trillo del diavolo*), concert per a violí i orquestra de **Giuseppe Tartini**. ### La llegenda de “El trino del diablo” • Context: any **1713**, Tartini, jove compositor italià, viu amagat en un **convent franciscà a Assís**. • S’explica la diferència entre *convent* i *monestir* (curas/monjos “de carrer” vs. de clausura). • Motiu de l’amagatall: s’havia **fugat amb la neboda d’un cardenal poderós** i es trobava perseguit. En aquest context d’estrès, Tartini té una **pesadilla**: • Somia que **ven la seva ànima al diable**, que esdevé el seu servent i músic personal. • El diable agafa el violí i toca una **sonata perfecta**, segons Tartini. • En despertar, Tartini intenta transcriure-la sencera, però només en pot captar una versió molt inferior. > "La música que logré escribir era tan inferior a la que había oído que habría roto mi violín y abandonado la música para siempre si no fuera porque necesitaba comer." ### Paràlisi del son: ciència darrere de la llegenda • Psicòlegs actuals interpreten la història com un cas de **paràlisi del son** més que una aparició demoníaca. • Es defineix la *paràlisi del son*: - Estat entre la vigília i el somni. - El cervell comença a despertar, però el cos continua **inhibit** (mecanismes perquè no ens moguem durant el son). - Resultat: **no et pots moure** i sovint hi ha **al·lucinacions visuals i auditives**. • Diversos conductors expliquen **experiències personals**: - Sensació d’angoixa extrema i impossibilitat de moure’s. - En un cas, el lladruc real d’un gos es transforma en la visió d’un “gos de l’infern” encadenat (un *Cèrber* particular). ### Íncubs, súcubs i pesadilles • A l’edat mitjana s’interpretaven aquestes experiències com a visites de **dimonis**: - *Íncubs* (masculins) i *súcubs* (femenins). - Dimoni que se’t **posa damunt el pit**, et deixa sense respiració. - Hi havia qui afirmava **haver quedat embarassada d’un dimoni**. • Es comenta l’origen del mot *pesadilla* en castellà, relacionat amb *pesadumbre* i la sensació de **pes** al pit. > "En el mejor de los casos, el demonio se te ponía en el pecho... y en el peor, te llevabas un regalito." ### Truc pràctic per a la paràlisi del son Per als oients que puguin patir-la, proposen un **consell**: • No intentar moure tot el cos de cop. • **Focalitzar-se en una part petita**, com el **dit meñic**. • Quan aconsegueixes moure una part, el cos s’allibera i l’episodi acaba, tot i deixar sensació d’ansietat. La secció tanca insistint que aquestes experiències, tot i terribles, tenen avui una **explicació neurològica** i encaixen perfectament en un especial de Halloween. --- ## 3. Día de Muertos: música, morts i celebració a Mèxic ### De Halloween al Día de Muertos Després d’un tall de secció, **Bernardo Mora** demana una “licència” per no parlar tant de Halloween nord-americà i girar cap a una altra tradició: • **Día de Muertos** de Mèxic ("Estados Unidos mexicanos"), celebrat en dates semblants. • Diferència de to: en lloc de provocar por, es tracta d’una **celebració** on els morts “tornen” simbòlicament a passar el dia amb els vius. Sonorament, introdueix música amb **marimba** (xilòfon de fusta), instrument molt present en la música tradicional mexicana. ### Orígens prehispànics i sincretisme • Recorda que la cultura mexicana prové de **moltes civilitzacions complexes** anteriors a l’arribada dels espanyols (mexiques, entre d’altres). • Centra l’exemple en els **mexiques**, ubicats a la zona de l’actual **Ciutat de Mèxic**. • Creien en un inframón anomenat **Mictlán**, governat per la **señora de los muertos**, *Mictekajihuatl*. Quan arriben els colonitzadors hispànics i el **catolicisme**: • Es produeix un **sincretisme**: s’uneixen les antigues tradicions amb el **Dia de Tots Sants** cristià. • Així neix la forma actual del **Día de Muertos**, barreja de creences prehispàniques i catòliques. ### Altars, ofrenes i música als cementeris • Explica el funcionament del Día de Muertos, popularitzat per la pel·lícula **Coco**: - A les cases es munten **altars i ofrenes** dedicats als familiars difunts. - S’hi col·loquen **fotografies, menjar, begudes, discos, objectes** que els agradaven. - És com preparar la casa perquè la persona estimada **“vinga a passar el dia”**. • A moltes poblacions (especialment en zones com **Oaxaca**): - Es va als cementeris amb **mariachis** i altres grups. - S’interpreten **corridos, rancheras, música de banda, boleros** i altres gèneres. - L’objectiu no és tant plorar la mort com **celebrar la vida viscuda**. Aclariment important: el difunt **no s’exhuma**; les ofrenes són simbòliques i les gaudeixen els vius. ### Paisatge sonor del Día de Muertos Bernardo posa el focus en la **identitat sonora** de la festa: • **Campanetes petites** que, segons la tradició, **guien els morts** cap a les ofrenes. • **Papel picado** (paper perforat decoratiu): el seu moviment amb el vent genera un **so característic**. • **Copal**: resina que es crema com a encens; el **crepitar** del foc i l’olor també formen part del ritual sensorial. • **Silenci**: remarca que en música el silenci és essencial, i en el Día de Muertos també té un paper expressiu. ### Experiència personal a Oaxaca Bernardo relata una experiència recent a **Oaxaca**: • En passejar, topa amb **processons** amb música en directe. • Descobreix que són **enterraments**: davant, el cotxe fúnebre; al darrere, mariachis tocant música festiva. > Malgrat la música alegre, la gent no va “de festa”: la tristesa hi és, però es manifesta d’una manera **molt diferent** de la nostra. Fa escoltar un **àudio real** d’una d’aquestes processons, on se sent la banda tocant. ### La Llorona: mite, cançó i identitat Passa a parlar de la cançó **“La Llorona”**, peça central en la relació entre música i mort a Mèxic. #### Dues versions del mite 1. **Versió trista però “suau”**: - Dona que ha perdut els seus fills i **plora** la seva absència. 2. **Versió més fosca i hallowinesca**: - Dona indígena parella d’un espanyol. - Tenen (segons algunes versions) **tres fills**. - L’espanyol l’abandona (per guerra, per casar-se amb algú d’una classe superior, etc.). - En un moment de **desesperació extrema**, ella **mata els fills** com a venjança. - En adonar-se de l’horror del que ha fet, es **passa la vida plorant** la mort dels seus fills. > És una història "tragiquíssima", però la cançó s’ha convertit en un **himne identitari** més que en un relat de terror. #### De mite tràgic a símbol nacional • Amb el temps, *La Llorona* ha passat a ser una **icona cultural mexicana**. • Es canta amb un to trist, però serveix per **recordar i honorar** els difunts, especialment en el Día de Muertos. ### Coco i Natalia Lafourcade • Parlen de **Coco** com a pel·lícula que ha popularitzat el Día de Muertos arreu del món. • Destaquen que Disney va anar a Mèxic a **documentar-se** i, segons es comenta, va tractar la tradició amb força respecte. • En la versió de *La Llorona* de *Coco*, la veu és de **Natalia Lafourcade**: - Se la descriu com una artista amb una **gran sensibilitat vocal** i una interpretació molt emotiva. - Recomanen escoltar-la i veure la pel·lícula. ### Contrast final: Halloween vs. Día de Muertos Per tancar la secció, Bernardo sintetitza: • **Halloween** (versió americana): - Més centrat en el **susto**, el terror, les disfresses i el consum (caramels, etc.). • **Día de Muertos** (versió mexicana): - **Festa familiar** i comunitària. - Celebració de la **memòria** i la presència simbòlica dels morts. > "És un dia molt més familiar, més proper i de celebració... i sense tantes càries de menjar xutxes." També apareix un apunt humorístic sobre el **cianur a les llavors de poma**, jugant amb la por i la ciència quotidiana. --- ## 4. Enterraments en vida a l’òpera i Chopin ### Punt de partida: la pel·lícula *Buried* En la tercera secció, **Bernardo** proposa primer un petit joc d’endevinar un àudio: • S’escolta un **tràiler en castellà**: un home atrapat en un **taüt enterrat** demana ajuda. • **Carlos Izquierdo** endevina que és la pel·lícula **Buried (Enterrado)** de Rodrigo Cortés, amb **Ryan Reynolds**. • Comenten que és una pel·lícula **claustrofòbica i angoixant**, gairebé tota dins l’ataüd. Això serveix per obrir el tema central: **enterraments en vida en la música clàssica**, sobretot a l’òpera. ### “Aida” de Verdi: amor enterrat viu Bernardo presenta el primer exemple: **“Aida”** de **Giuseppe Verdi** (1871). #### Argument essencial • **Radamès**, general egipci, combat els etíops i captura **Aida**, filla del rei etíop. • Aida és feta esclava, però Radamès i ella **s’enamoren**. • **Amneris**, filla del faraó, també està enamorada de Radamès: triangle amorós. • Aida, dividida entre l’amor i el seu poble, arrenca a Radamès **informació militar** confidencial. • La informació arriba als etíops, els plans militars egipcis fallen, i Radamès és **condemnat per traïció**. • La condemna: ser **enterrat viu** en una **cripta sota el temple de Vulcano**. #### L’escena final: “O terra addio” • Radamès és tancat en una mena de gruta/cripta, segellada, per morir lentament. • Ell creu que Aida ha fugit i, en la seva **àrida solitud**, s’acomiada de la terra. • Però sent un **gemec**: és **Aida**, que s’ha **amagat voluntàriament** a la cripta per morir amb ell. • Tots dos assumeixen la mort com a **pas a una altra vida** on podran estar junts. > El missatge: **l’amor triomfa sobre la mort**, encara que sigui a través d’un final tràgic. #### Escenografia i impacte visual • Verdi i el llibretista van deixar indicacions precises de l’escena: - Escenari a **dos nivells**. - A la part de baix, la **cripta fosca** amb Aida i Radamès cantant l’adéu a la terra. - A la part de dalt, el **temple de Vulcano**, amb Amneris i els sacerdots fent **cants litúrgics** per l’ànima de Radamès. L’episodi fa escoltar el fragment de **“O terra addio”**, mentre Bernardo va traduint i explicant el contingut del text: el **cel que s’obre**, les **ànimes errants** i l’acceptació de la mort com a camí per viure l’amor més enllà del món terrenal. ### Egipte i enterraments amb servents A partir d’“Aida”, comenten breument els **rituals egipcis reials**: • En morir un faraó o rei, era enterrat amb **servents** que de vegades eren **momificats morts** i, en altres casos, **enterrats vius**. • La idea era que el monarca necessitaria els servents també a la **vida d’ultratomba**. L’anècdota serveix per reforçar la idea que **la por a ser enterrat viu** té arrels històriques reals. ### “La Vestale” de Mercadante: amor contra la flama sagrada Segon exemple operístic: **“La Vestale”** de **Saverio Mercadante** (1840). #### Context i argument • Ambientada en el món **grecoromà**, abans de Crist. • Les **vestals** són sacerdotesses que consagren la seva vida a la deïtat i han de mantenir una **flama sagrada** sempre encesa. • La protagonista, **Emilia**, és vestal i s’enamora del general **Decio**. • El conflicte: - Estimar un humà està **prohibit** per a una vestal. - Emilia viu una lluita interna entre **amor i deure religiós**. - Quan confessa el seu amor, la **flama s’apaga**. - Això es llegeix com una **prova divina** de la seva falta, i Emilia és **condemnada a ser enterrada viva** en una tomba "com Déu mana", amb terra a sobre. #### Sacrifici de Decio • En el moment de l’enterrament, Decio no és present. • Quan arriba i pregunta “**On és Emilia?**”, li responen que ja és **sepultada**. • Desesperat, intenta **desenterrar-la**; els sacerdots l’aturen. • Decio treu l’espasa, i tot fa pensar que lluitarà… però **gira l’arma i se la clava a si mateix**. > El seu propòsit: **morir sobre la tomba d’Emilia** perquè el seu últim alè sigui sobre ella, i retrobar-la a l’altra vida. Escolten el fragment on Decio declara: > "En esa tumba quiero al menos exhalar mi último aliento... La vida yo dejo, pero no dejo el amor." Bernardo subratlla que la majoria d’òperes romàntiques són **profundament tràgiques**, amb finals on els amants moren junts; ho compara, amb humor, amb la idea que “els sentiments d’abans” eren molt més intensos. ### Com gaudir millor l’òpera Aprofita per donar un consell als oients: • A diferència del cinema, a l’òpera **és bo saber abans l’argument** i fins i tot el final. • Com més saps de la història i de la música, **més en gaudeixes**. • Als teatres hi ha sovint **sobretítols**, però si ja coneixes el que passarà, pots prestar més atenció a la **interpretació, l’escenografia i l’orquestra**. Explica que pròximament anirà a veure **“La Traviata”** de Verdi, reforçant la idea que l’òpera segueix viva i vigent. ### Chopin i la por a ser enterrat viu Per acabar la seva secció, Bernardo introdueix la **Marxa fúnebre** de **Frédéric Chopin**. #### Fòbia personal de Chopin • Chopin tenia una **por intensa a ser enterrat viu**. • Per això, va demanar a la seva germana que, quan morís, li **tragués el cor abans d’enterrar-lo**. • Va morir a **París**, però era polonès i estimava profundament la seva terra: - El cos està enterrat en un cementiri famós de París. - El **cor** està dipositat en una **església de Varsòvia**. Es fa una comparació amb altres **reliquies religioses** (mà de Santa Teresa, etc.), dins del to irònic del programa. #### Anàlisi musical de la Marxa fúnebre Escolten el fragment per a piano i Bernardo demana fixar-se sobretot en: • L’**acompanyament rítmic** que imita els **passos lents i pesats** d’una processó fúnebre: notes repetides, marcades, almost com una *nota pedal*. • La **contraposició** entre la melodia principal, solemne i fosca, i una **segona secció** més lírica, que després torna a la marxa dura. Comenten que: • És una de les peces de música clàssica **més reconeixibles** i usades al cinema. • Existeixen adaptacions per a **bandes de música** que s’interpreten en processons de **Divendres Sant** a l’Estat espanyol. • Un dels conductors la relaciona amb la banda sonora de **“The Batman”** (Robert Pattinson), suggerint influències o similituds de clima sonor. --- ## 5. Mort, por i humor: tancament del programa En els minuts finals, els tres presentadors juguen a respondre una pregunta inquietant però plantejada amb humor: > **Quina seria la mort que menys voldries tenir?** • Es barallen opcions com: - **Ser enterrat viu** (claustrofòbia i agonia prolongada). - **Ofegar-se** (més ràpid, però molt angoixant). Hi ha digressions sobre: • Quants dies es pot sobreviure sense aigua i sense menjar. • Detalls macabres sobre suposats casos de gent enterrada viva. • La crucifixió de Jesús i la idea que el **suport als peus** feia la mort encara més lenta i dolorosa (cada vegada que s’ennuegava, podia aixecar-se una mica i allargar l’agonia). Tot i el tema fosc, el to continua sent **jocós i divulgatiu**, coherent amb un especial Halloween centrat en **històries de por relacionades amb la música**. Finalment: • Tanquen l’episodi agraint a **Aldaia Ràdio** la cessió de les instal·lacions. • Mencionen la presència del tècnic de so **Sergi**. • Recorden que el programa es pot escoltar a les plataformes habituals (**Spotify, YouTube**) i conviden els oients a seguir-los i a opinar sobre un possible "especial capítol 5". > "Agradecemos como siempre al Daya Radio que nos permite grabar... y esperamos vernos en la próxima." --- ## Conceptes claus tractats a l’episodi ### Sobre música i por • *El trino del diablo* de Giuseppe Tartini. • Paràlisi del son i al·lucinacions nocturnes. • Dimonis medievals: íncubs i súcubs. • Marxa fúnebre de Chopin com a símbol de la mort i la processó. ### Sobre cultura mexicana i mort • Mictlán i Mictekajihuatl (señora de los muertos). • Sincretisme entre rituals prehispànics i catolicisme. • Día de Muertos: altars, ofrenes, mariachis, corridos, rancheras. • La Llorona com a himne de dol i identitat. • *Coco* i la versió de La Llorona per Natalia Lafourcade. ### Sobre òpera i enterraments en vida • **Aida** (Verdi): condemna per traïció, enterrament en una cripta i final d’amor més enllà de la mort. • **La Vestale** (Mercadante): vestal enamorada, flama que s’apaga, enterrament viu i suïcidi del general Decio. • Importància de conèixer l’argument de l’òpera per gaudir-ne. --- ## Tags • Halloween • paràlisi del son • Giuseppe Tartini • El trino del diablo • dimonis • íncubus • súcubus • pesadilles • Día de Muertos • Mictlán • Mictekajihuatl • mariachis • corridos • rancheras • La Llorona • Coco • Natalia Lafourcade • cultura mexicana • Oaxaca • enterrament en vida • òpera • Aida • Giuseppe Verdi • La Vestale • Saverio Mercadante • Radamès • Chopin • Marxa fúnebre • música clàssica • cinema de terror • Buried • Ryan Reynolds • processó fúnebre • Aldaia Ràdio • Salto de Quinta --- ## Seccions de l’episodi ### 1) Introducció Halloween i presentació del programa • **Inici:** 10 s • **Final:** 75 s • **Títol:** Introducció a l’especial Halloween • **Resum:** Presentació de l’episodi com a especial Halloween, amb referències a vampirs, homes llop i enterraments. Carlos Riera introdueix els co-conductors (Carlos Izquierdo i Bernardo Mora) i avança que cadascun portarà continguts relacionats amb la por i la mort. ### 2) Playlists clàssiques i descoberta de Tartini • **Inici:** 75 s • **Final:** 200 s • **Títol:** Playlists de música clàssica i “El trino del diablo” • **Resum:** Carlos Izquierdo explica com escolta playlists de música clàssica per concentrar-se i en destaca títols exagerats i humorístics. D’una d’elles descobreix el concert per a violí **“El trino del diablo”** de Giuseppe Tartini, que posa de fons per iniciar la seva història. ### 3) La llegenda de Tartini i el pacte amb el diable • **Inici:** 200 s • **Final:** 351 s • **Títol:** Tartini, el somni amb el diable i la sonata perfecta • **Resum:** S’explica la vida de Tartini amagat en un convent franciscà a Assís després de fugar-se amb la neboda d’un cardenal. En una nit marcada per l’estrès, somia que ven la seva ànima al diable, que li toca una sonata perfecta amb el violí. En despertar, Tartini intenta reproduir-la, però només n’aconsegueix una versió molt inferior, d’on surt el famós *Trino del diablo*. ### 4) Paràlisi del son, dimonis medievals i pesadilles • **Inici:** 351 s • **Final:** 776 s • **Títol:** Paràlisi del son: de dimonis íncubs a explicació científica • **Resum:** Es dona una explicació actual de la **paràlisi del son** com a estat entre son i vigília amb al·lucinacions sensorials. Els presentadors relaten experiències personals d’angoixa extrema i visions terribles. Es connecta amb la interpretació medieval d’aquest fenomen com a visites d’**íncubs** i **súcubs** que es posen damunt el pit del dorment i fins i tot “l’embarassen”. Es comenta l’origen de la paraula *pesadilla* i s’ofereix un truc pràctic (focalitzar-se a moure un dit) per superar aquests episodis. ### 5) Introducció a la secció sobre Día de Muertos • **Inici:** 791 s • **Final:** 849 s • **Títol:** De Halloween al Día de Muertos mexicà • **Resum:** Bernardo obre la seva secció demanant parlar d’una tradició diferent però relacionada en dates: el **Día de Muertos** de Mèxic. Contraposa Halloween, més centrat en el susto i la tradició nord-americana, amb una visió més festiva i familiar de la mort. Sonen marimbes com a entrada al món sonor mexicà. ### 6) Orígens mexiques, Mictlán i sincretisme religiós • **Inici:** 849 s • **Final:** 999 s • **Títol:** Mictlán, Mictekajihuatl i el sincretisme del Día de Muertos • **Resum:** S’expliquen els orígens prehispànics de la relació mexicana amb la mort, centrant-se en els **mexiques** i l’inframón **Mictlán**, governat per la señora de los muertos **Mictekajihuatl**. Amb l’arribada dels espanyols i el catolicisme, es produeix un **sincretisme** entre aquestes creences i el Dia de Tots Sants, donant lloc al Día de Muertos tal com es coneix avui. ### 7) Altars, ofrenes i música dels cementeris mexicans • **Inici:** 999 s • **Final:** 1278 s • **Títol:** Altars, ofrenes i mariachis al cementeri • **Resum:** Bernardo descriu com durant el Día de Muertos es munten **altars i ofrenes** amb fotos, menjar i objectes dels difunts, com a gest d’hospitalitat simbòlica. Explica que en ciutats més petites, especialment a **Oaxaca**, els **mariachis** van als cementeris a tocar corridos, rancheras i altres gèneres, no per fer festa banal, sinó per celebrar la vida dels qui han mort. S’inclou una anècdota personal d’una processó fúnebre amb banda al darrere del cotxe fúnebre. ### 8) Paisatge sonor del Día de Muertos i el paper del silenci • **Inici:** 1278 s • **Final:** 1316 s • **Títol:** Campanetes, papel picado, copal i silenci • **Resum:** Es detalla la **identitat sonora** del Día de Muertos: campanetes que guien els difunts, el soroll del *papel picado* mogut pel vent, el crepitar del **copal** cremant i el paper fonamental del **silenci** com a element musical i espiritual. Es reforça la idea que la festa és una experiència sensorial completa, no només visual. ### 9) La Llorona: mite tràgic i cançó identitària • **Inici:** 1316 s • **Final:** 1528 s • **Títol:** La Llorona: de llegenda macabra a himne nacional • **Resum:** S’introdueix la cançó **La Llorona** i s’exposen dues versions del mite: una de més “suau”, on una mare plora la pèrdua dels fills, i una altra de més fosca, on una dona indígena, abandonada per un espanyol, mata els seus fills i després s’ensorra en el dol. Tot i l’origen tràgic, la cançó esdevé un **símbol identitari de Mèxic**, especialment en el Día de Muertos. Es parla de la versió de **Coco** interpretada per **Natalia Lafourcade**, l’esforç de la pel·lícula per retratar amb respecte la tradició i la capacitat del film de reintroduir aquest repertori en les noves generacions. ### 10) Comparació final: Halloween vs. Día de Muertos • **Inici:** 1528 s • **Final:** 1634 s • **Títol:** Celebrar la mort: Halloween o Día de Muertos? • **Resum:** Bernardo conclou la seva secció destacant les diferències entre **Halloween**, més centrat en la por, les disfresses i els caramels, i el **Día de Muertos**, molt més familiar i dedicat a celebrar la memòria dels difunts sense tant component consumista. Es tanquen amb bromes sobre càries, pomes i cianur a les llavors, mantenint el to lleuger dins del tema de la mort. ### 11) Joc d’endevinar i introducció a enterraments en vida • **Inici:** 1634 s • **Final:** 1817 s • **Títol:** De “Buried” a la por d’ésser enterrat viu • **Resum:** Bernardo inicia la seva secció amb un **acertijo sonor**: es reprodueix un tall del tràiler de la pel·lícula **Buried (Enterrado)**. Carlos Izquierdo endevina el títol i comenten que el film, protagonitzat per Ryan Reynolds, transcorre quasi íntegrament dins d’un taüt enterrat. Aprofitant-ho, Bernardo presenta el tema central: **enterraments en vida en la música clàssica**, especialment a l’òpera. ### 12) “Aida” de Verdi: amor, traïció i cripta segellada • **Inici:** 1817 s • **Final:** 2414 s • **Títol:** Aida: Radamès i Aida, enterrats vius per amor • **Resum:** Es resumeix l’argument d’**Aida**: Radamès, general egipci, s’enamora d’Aida, princesa etíop capturada. Aida extreu informació militar de Radamès per ajudar el seu poble; ell és descobert i condemnat a ser **enterrat viu** sota el temple de Vulcano. Durant l’escena final **“O terra addio”**, Radamès s’acomiada de la terra pensant que Aida ha escapat, però descobreix que ella s’ha amagat voluntàriament a la cripta per morir amb ell. Es descriu l’efecte escènic de l’escenari a dos nivells i s’escolta part de l’aria, amb explicació del seu contingut dramàtic. ### 13) Egipte antic i enterraments amb servents • **Inici:** 2414 s • **Final:** 2511 s • **Títol:** Faraons, servents i momificació viva • **Resum:** A partir d’“Aida”, es fa una breu digressió sobre els **rituals funeraris egipcis**: alguns faraons eren enterrats amb servents, de vegades morts prèviament i d’altres **enterrats vius**, tots momificats. Es recorda també l’extracció d’òrgans com a part del procés de momificació. El segment reforça la idea que la por a ser enterrat viu no és només ficció, sinó que té precedents històrics. ### 14) “La Vestale” de Mercadante: vestals, flama apagada i sacrifici • **Inici:** 2511 s • **Final:** 3005 s • **Títol:** La Vestale: Emilia enterrada viva i el suïcidi de Decio • **Resum:** Es presenta **“La Vestale”** de Saverio Mercadante. Les vestals, sacerdotesses grecoromanes, han de mantenir encesa una **flama sagrada**. La protagonista, Emilia, s’enamora del general Decio i viu un conflicte entre fe i amor. Quan confessa el seu amor, la flama s’apaga; la comunitat ho interpreta com a prova d’impuresa i la condemna a ser **enterrada viva** en una tomba sota terra. Quan Decio arriba i sap que Emilia és sepultada, intenta desenterrar-la; en ser impedit, es clava la seva pròpia espasa per morir sobre la seva tomba, proclamant: "Deixo la vida, però no l’amor". S’escolta el fragment de l’òpera amb les seves últimes paraules i es comenta la intensitat emocional de l’escena. ### 15) Com escoltar òpera i introducció a Chopin • **Inici:** 3005 s • **Final:** 3135 s • **Títol:** Gaudir l’òpera sabent el final i la fòbia de Chopin • **Resum:** Bernardo recomana conèixer bé l’argument d’una òpera abans d’anar-hi per captar millor la música i l’escena sense dependre tant dels sobretítols. Explica que aviat assistirà a **“La Traviata”** de Verdi. Tot seguit introdueix **Frédéric Chopin**, compositor romàntic que tenia una gran por a ser enterrat viu i que, per això, va demanar a la seva germana que li extreies el cor abans de ser enterrat. El cos reposa a París, mentre que el cor es conserva en una església de Varsòvia, recordant altres reliquies religioses. ### 16) Marxa fúnebre de Chopin i l’eco en la cultura popular • **Inici:** 3135 s • **Final:** 3323 s • **Títol:** Marxa fúnebre: passos de processó i cinema • **Resum:** S’escolta la **Marxa fúnebre** de Chopin per a piano. Bernardo destaca l’acompanyament rítmic que imita els **passos lents d’una processó**, amb notes repetides, pesades, i la contraposició amb una secció central més lírica. Es comenta que la peça és una de les més utilitzades al cinema i fins i tot s’estableix un paral·lelisme amb la banda sonora de **“The Batman”** (Robert Pattinson). També s’esmenta un arranjament per a banda de música utilitzat en processons de **Divendres Sant**. ### 17) Debat final sobre formes de morir i acomiadament • **Inici:** 3323 s • **Final:** 3492 s • **Títol:** La pitjor mort possible i tancament de l’episodi • **Resum:** En el tram final, els presentadors debaten quina seria la **mort més terrible**: enterrat viu, ofegat, allargant l’agonia, etc. Esmenten detalls de la crucifixió de Jesús i com el suport als peus podria haver prolongat el patiment. Tot plegat es tracta amb humor negre i distensió. Finalment, tanquen el tercer podcast de **Salto de Quinta**, agraeixen a **Aldaia Ràdio** les instal·lacions, al tècnic Sergi la seva tasca, i recorden la presència del programa a Spotify i YouTube. Deixen a l’audiència la idea d’un possible "especial capítol 5" i s’acomiaden fins al proper episodi.

['Halloween', 'paràlisi del son', 'Giuseppe Tartini', 'El trino del diablo', 'dimonis', 'íncubus', 'súcubus', 'pesadilles', 'Día de Muertos', 'Mictlán', 'Mictekajihuatl', 'mariachis', 'corridos', 'rancheras', 'La Llorona', 'Coco', 'Natalia Lafourcade', 'cultura mexicana', 'Oaxaca', 'enterrament en vida', 'òpera', 'Aida', 'Giuseppe Verdi', 'La Vestale', 'Saverio Mercadante', 'Radamès', 'Frédéric Chopin', 'Marxa fúnebre', 'música clàssica', 'cinema de terror', 'Buried', 'Ryan Reynolds', 'processó fúnebre', 'Aldaia Ràdio', 'Salto de Quinta']