Title:

Violència masclista, 25N i DANA amb mirada feminista

## Introducció del programa **Terra de Roses, sembrant igualtat** inicia el programa amb la cançó *Ese hombre* de Rocío Jurado per posar el focus en **les violències masclistes** i en la necessitat de **dir-les pel nom**: > "El que no es nomena no existeix" El programa s’emmarca en el **25 de novembre**, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, i combina **dades, context històric, testimonis personals i anàlisi feminista**. --- ## 1. Dades recents de violència masclista i discurs negacionista ### 1.1. Dades d’assassinats (octubre – novembre 2025) Les conductores exposen dades oficials per **rebatre el negacionisme** de la violència de gènere, especialment de l’extrema dreta: • A l’octubre de 2025: **11 dones assassinades** per violència masclista • A novembre (fins al dia 17): **7 dones assassinades en 17 dies** Es mencionen casos concrets amb **nom, edat, lloc i agressor**: • Zara, 48 anys, assassinada per l’exparella a Moguer (Huelva) • Eugenia, 49 anys, assassinada a ganivetades per la parella a Saragossa • Dona de 78 anys, assassinada a cops en una residència a Màlaga • Silvia, 38 anys, mare de quatre filles, assassinada per l’exparella a Barcelona malgrat tenir ordre d’allunyament • Encarna Polo, 86 anys, estrangulada en una residència a Àvila • María Pilar, 60 anys, apunyalada pel marit a Alpedrete (Madrid) • Ineus, 83 anys, llançada pel balcó pel seu fill a l’Hospitalet de Llobregat ### 1.2. Últimes agressions i violències sexuals Es fa un repàs d’agressions **del 17 al 23 de novembre**: • Educador detingut per **tres agressions sexuals** en un centre de menors (Màlaga) • Investigació de **50 alumnes** per assetjament a una professora (Plexia) • Home detingut per presumptament **matar la seua mare** tirant-la per la finestra (l’Hospitalet) • Agressió i extorsió econòmica a una nòvia (Palma de Mallorca) • Home detingut per **violacions repetides** a la veïna al portal (Madrid) • Cas de **drogues i abús** a una dona a casa (Benalmádena) • Agressió sexual a dues menors (Galícia) • Assassinat d’una exparella a Rincón de la Victoria • Violació d’una **dona en cadira de rodes** per un jove de 19 anys (Saragossa) Les locutores destaquen: • **Els homes també pateixen violència**, però principalment per part d’altres homes • No tots els homes són agressors, però **la immensa majoria d’agressors són homes** --- ## 2. El paper dels homes i la corresponsabilitat ### 2.1. Educar els homes i trencar el silenci Les presentadores insisteixen que **sense els homes no es pot avançar**: • Les dones ja han alçat la veu, denunciat i fet pedagogia • Falta que **els homes intervinguen entre homes**: • Dir «això no està bé» davant actituds masclistes • Ser **referents positius** per als joves > «Els xics joves necessiten referents masculins que facen bé les coses.» ### 2.2. El cas de María Pilar i la «coartada» de la depressió Es fa una menció especial al cas de **María Pilar**, assassinada amb 50 ganivetades pel seu marit a Alpedrete, i a la **defensa pública** que n’han fet l’alcalde i els fills: • La família atribueix el crim a una **depressió** del pare i a un «fracàs del sistema» • Les locutores denuncien la **banalització de la violència**: es parla d’“epidèmia depressiva” que porta els homes a assassinar dones Es contrasta amb un fet clau: • Les dones pateixen **més depressió**, però **no assassinen els seus marits** per això • Es vincula el problema amb el **masclisme estructural** i amb la idea patriarcal que l’home pot decidir sobre la vida i la mort de la dona --- ## 3. Origen del 25N i les germanes Mirabal ### 3.1. Context històric a República Dominicana Es fa un recorregut històric per explicar **per què el 25 de novembre** és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona: • **1999**: la ONU oficialitza el 25N • Es fa en memòria de **Minerva, Patria i María Teresa Mirabal**, assassinades en 1960 sota la dictadura de **Rafael Leónidas Trujillo** a República Dominicana Característiques de la dictadura de Trujillo (1930–1961): • Un dels règims **més sanguinaris d’Amèrica Llatina** • Milers de desaparicions forçades, tortures, censura i persecució política • **Control absolut de l’Estat** ### 3.2. Les mariposas i l’herència feminista Les germanes Mirabal: • Militància a l’*Agrupación Política 14 de Junio* • Minerva adopta el nom clandestí de **«mariposa»**, que s’estén a les germanes • Es converteixen en **símbol de resistència política i contra l’opressió patriarcal** Fets clau: • 1949: Minerva rebutja públicament els intents de seducció de Trujillo; comença la persecució a la família • 1960: les tres germanes i els seus marits són detinguts diverses vegades • 25 de novembre de 1960: • Són interceptades tornant de visitar els marits empresonats • **Colpejades brutalment i estrangulades** pels serveis d’intel·ligència • Els seus cossos són llançats per un barranc amb el cotxe per simular un accident Conseqüències: • L’assassinat **commociona** el país i **accelerà la caiguda del règim** • 1961: Trujillo és abatut i el règim cau • 1981: al Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe (Bogotà), es declara el **25N com a dia de denúncia** de la violència contra les dones • 1999: l’ONU dóna **dimensió universal** a aquesta data --- ## 4. Testimonis de dones: què ens hauria agradat saber El programa recull **veus diverses d’oyentes** que expliquen què els hauria agradat que els digueren sobre violència masclista en la seua joventut. ### 4.1. Formació obligatòria i resposta davant la violència **Mar**, estudiant en una universitat d’Anglaterra, explica: • A la seua universitat tot l’estudiantat ha de fer un **curs obligatori** sobre violència de gènere • El curs planteja situacions reals i obliga a pensar: • Com reaccionar • Com ajudar la víctima • Com **reflexionar** sobre el propi paper Altres fragments d’entrevistes breus amb joves evidencien que: • Hi ha una certa **consciència bàsica** (control del mòbil, de la roba…) • Però encara falten **eines clares** per identificar totes les formes de violència ### 4.2. Assetjament laboral i culpa Una dona relata una experiència d’assetjament sexual al treball: • El cap li agafa el coll i la besa agressivament • Ella **marxa de la feina per vergonya** i es culpabilitza • Amb els anys descobreix que **no va ser l’única víctima** d’aquest home Allò que li hauria agradat sentir: • «No ha sigut culpa teua, ell és un maltractador i **pots denunciar**» • Saber que denunciar hauria pogut **protegir altres dones** que van venir després ### 4.3. Amor romàntic, control i llibertat Diverses veus insisteixen en la necessitat de **desmuntar els mites de l’amor romàntic**: • El veritable amor és **llibertat i independència**, no control • No és amor: • Controlar el mòbil • Decidir la roba • Vigilar amb qui parles o on vas Sonia assenyala que en la seua adolescència: • Mostrar afecte o vestir-se com es volia es considerava **“brut” o vergonyós** • El **judici masclista** generava culpes que no corresponien a les xiques • Li hauria agradat saber que tenia **dret a expressar-se i vestir-se com vulguera** ### 4.4. Violència invisibilitzada i silenci Una altra oyenta (78) explica: • De xiqueta només li deien: «no te’n vages amb desconeguts» • Ja amb 8 anys percebia la **mirada inquietant** d’un home en un parc i li feia por • Quan ho conta, els adults **minimitzen la situació** En la seua adolescència hauria necessitat: • Saber que la **violència masclista existeix** • Entendre que el que vivia **no era normal ni romàntic**, sinó violència amagada • Disposar d’informació sobre **què podia fer i a qui recórrer** ### 4.5. Els agressors no tenen un únic perfil Rosa apunta un missatge crucial: • Els maltractadors poden ser **amables, divertits, compromesos, professionals respectats** • Poden ser **jutges, metges, periodistes, paletes, repartidors…** • No hi ha un únic «perfil» d’home maltractador Es combat així la idea que la violència masclista és cosa de **“monstres excepcionals”** o de malalties mentals, i es reivindica que es tracta d’un **problema estructural**. --- ## 5. Consells jurídics davant la violència de gènere Intervenen dues **advocades especialistes en violència de gènere**, que aporten informació pràctica. ### 5.1. Denunciar i accedir a recursos **María José Jansol Climent** recomana: • Si pateixes violència de gènere: • **Acudeix a denunciar** als centres especialitzats d’atenció a la víctima • Si no n’hi ha al teu poble, pots acudir a **València capital**, al mateix edifici dels jutjats Drets de les víctimes: • **Assistència jurídica gratuïta** reconeguda per llei • Possibilitat de sol·licitar un **advocat/advocada del torn d’ofici especialitzat** en violència de gènere Recomanacions per a la denúncia: • Explicar bé els fets amb **dates, llocs i dades rellevants** • Des del mateix moment de denunciar es pot demanar una **ordre de protecció**, que inclou: • Ordre d’allunyament • Prohibició de comunicació • En cas de tindre fills/es menors, **mesures civils** (custòdia, visites, etc.) ### 5.2. Què és la violència vicària i com es tipifica **Ana Betes Latasa** explica el concepte de *violència vicària*: • Violència exercida per la **parella o exparella** de la dona contra: • Els seus fills i filles • Familiars • Persones properes • Objectiu: **causar un dany extrem** a la dona Dades a l’Estat espanyol (des de 2013): • **65 menors assassinats** en context de violència vicària • **3 menors assassinats** només en l’últim any (fins al moment del programa) Canvis legislatius recents: • El Consell de Ministres ha aprovat un **avantprojecte de llei** per tipificar la violència vicària com a **delicte autònom** al Codi Penal (article 173 bis) • Preveu també **prohibicions de publicar continguts** relacionats amb aquests fets, per protegir la intimitat i la dignitat de les víctimes --- ## 6. Violència vicària i responsabilitat institucional Les presentadores aprofundeixen en l’àmbit de la **violència vicària** des d’una perspectiva política i institucional. ### 6.1. Quan comença la violència vicària Es subratlla que: • La violència vicària **no naix** d’una separació, d’una denúncia o de la llibertat de les dones • Naix de: • L’**agressor** i la seua necessitat de controlar i destruir el que ja no pot posseir • Un sistema que **falla en la protecció** ### 6.2. El paper dels jutjats de família i les institucions Crítica als **jutjats de família** sense perspectiva de gènere: • Sovint no s’investiguen adequadament els **indicis de maltractament** • Es firmen convenis reguladors amb **maltractadors**, atorgant-los: • Custòdies • Règims de visites • Vacances amb els fills • Poder sobre les infàncies Conseqüència: • El sistema es converteix en **“cooperador necessari”** quan entrega les criatures a l’agressor • La violència de gènere es transforma en **violència vicària** per manca de protecció efectiva Missatge final d’aquesta secció: > «La causa de la violència vicària és l’agressor, però es perpetua quan les institucions no compleixen el seu deure.» Es fa una crida a: • **Protegir les infàncies** • Creure les criatures • Exigir **responsabilitat institucional** --- ## 7. Testimoni devastador de violència vicària S’escolta un **testimoni en primera persona** d’una mare que relata el moment en què descobreix l’assassinat de les seues filles per part de l’exparella: • La policia la truca de matinada demanant que acudisca a la casa • Ella hi va amb la seua mare; intenten que les xiquetes obrisquen la porta • Finalment han d’intervindre els **bombers** per obrir La mare narra: • L’entrada al pis, el passadís, l’advertència d’una sanitària («que no entre») • El trencament emocional i el moment en què **entén que les dues filles estan mortes** Aquest fragment forma part del documental **«No estás loca»**, dirigit per **María Vestar**. --- ## 8. Agenda feminista a Aldaia: documental i acte institucional ### 8.1. Documental «No estás loca» al TAMA S’anuncia la projecció del documental **No estás loca** al **TAMA (Teatre Auditori Municipal d’Aldaia)**: • Data: **11 de desembre** • Hora: **18:00 h** • Format: projecció + **col·loqui amb la directora** María Vestar • Entrada **lliure fins completar aforament** Es destaca el **gran valor** del documental per entendre la violència vicària i la violència institucional. ### 8.2. Acte institucional del 25N a Aldaia L’Ajuntament d’Aldaia organitza un acte per **recordar totes les dones, xiquetes i xiquets assassinats** per violència de gènere i reafirmar el compromís amb: • La **igualtat** • La **llibertat** • La **seguretat** de totes Detalls de l’acte: • Data: **25 de novembre** • Hora: **17:00 h** • Lloc: **Plaça de la Constitucíó**, davant de l’Ajuntament Missatge central: > «La violència de gènere no és un problema privat, és una vulneració de drets humans.» I es remarca que **Aldaia ni tolera ni calla** davant la violència masclista. --- ## 9. DANA, feminisme i associacionisme a l’Horta Sud La part final del programa connecta la **DANA** amb una mirada feminista sobre catàstrofes i cures. ### 9.1. Trobada «Vida en temps difícils. DANA, mirada de dona» Es parla de la trobada del **18 d’octubre** de les **Associacions Feministes de l’Horta Sud**, sota el títol *Vida en Temps Difícils, DANA, admirada de dona*. Hi participen: • **Associació Femini Plural** • La **gent d’Igualtat de l’Ajuntament d’Aldaia** • Diverses associacions de víctimes de la DANA, **totes presidides per dones** ### 9.2. Entrevista amb Encarnat (Femini Plural) Encarnat explica que: • Porten **molts anys** d’associacionisme i participació al poble • Estan presents tant en actes de **reivindicació de drets** com en moments de **dol i denúncia** per assassinats i violència • L’associació **Femini Plural** es posa a disposició del programa i de la comunitat per continuar col·laborant ### 9.3. Entrevista amb Loreto Martínez Otero, agent d’igualtat d’Aldaia Loreto, agent d’igualtat de l’Ajuntament d’Aldaia, comparteix les seues conclusions de la trobada. Punts destacats: • Jornada **organitzada i protagonitzada per dones** • Primera taula amb **associacions de víctimes de la DANA** (morts i afectades), totes presidides per dones • Els testimonis remouen i ajuden a **posar-se en la pell** del dolor i de les seqüeles #### 9.3.1. Lideratge de dones i reactivació del feminisme comarcal Loreto destaca: • Quan l’associacionisme va més enllà de l’esport o altres àmbits tradicionals, **apareixen les dones al capdavant** • La DANA ha servit com a **punt d’inflexió** per reactivar la plataforma **Dones de l’Horta Sud** • Això suposa un **rearmament del feminisme** a la comarca i més enllà Impacte: • Les dones no estan soles **ni a nivell individual ni associatiu** • Unint-se a altres col·lectius, el seu abast i capacitat d’incidència **augmenten** #### 9.3.2. Suport a víctimes de violència durant la DANA Es destaca el paper d’entitats especialitzades: • **Alana**: • Associació especialitzada en atenció a víctimes de violència de gènere • Va arribar a atendre dones **abans que els serveis públics**, en ple caos de la DANA • **Portimujer**: • Es centra en dones **migrants i cuidadores** (en residències i domicilis privats) • Va vetlar per la situació de dones **atrapades en cases o centres** on treballaven • Va actuar com a **via de comunicació** entre famílies (incloses famílies a Llatinoamèrica) i les treballadores Això mostra la importància de la **interseccionalitat**: • Les dones migrades, racialitzades o en situació de precarietat pateixen **opressions afegides** • Les catàstrofes com la DANA amplifiquen aquestes desigualtats #### 9.3.3. Pressupostos sense perspectiva de gènere S’explica la intervenció de **Mónica Gil Junquero**, professora de la Universitat de València, experta en **pressupostos amb perspectiva de gènere**: • Analitza el **Pla Reactivem** de la Generalitat • Conclusió: • El pla **no té perspectiva de gènere** • No hi ha **dades desagregades per sexe** • La paraula «igualtat» quasi **no apareix** Missatge clau: • Es pot i s’ha de **aplicar la perspectiva de gènere als pressupostos** • Si no es fa, les polítiques públiques **ignoren les necessitats específiques** de les dones ### 9.4. Tasques de cures invisibles durant la DANA Loreto denuncia com el **paper de les dones** en catàstrofes com la DANA queda invisibilitzat als mitjans: • Els mitjans mostren sobretot **homes rescatadors i a primera línia** • Les dones apareixen com a **víctimes** o com a «complement» d’ells Però en realitat: • Les dones també han estat a **primera línia** • I sobretot han sostingut la **retaguarda de les cures**: • Alimentar famílies cada dia • Rentar roba quan era possible • Cuidar criatures, persones majors i dependents • Fer arribar medicació i atencions bàsiques Sense aquesta retaguarda, **la primera línia no funciona**. Loreto s’emociona en explicar-ho i destaca la sensació de **força col·lectiva** quan les dones es reuneixen: > «Som moltes, no estem soles i totes volem remar cap al mateix lloc.» ### 9.5. Retrocessos i necessitat de reafirmar el feminisme Es posa èmfasi en el context actual: • Hi ha un **retrocès** i un **negacionisme creixent** de la violència de gènere, especialment entre: • Jovent en general • Homes joves en particular Es recupera la idea de **Simone de Beauvoir**: • Els drets de les dones **no es poden donar per garantits** • Davant qualsevol crisi, hi ha el risc de **tornar enrere** Per això, cal: • **Reafirmar la lluita feminista** • Explicar que el feminisme **no vol ser superior a ningú**, sinó: • Igualtat de drets • Igualtat d’oportunitats • Correspondència amb uns **deures ja compartits** --- ## 10. Tancament del programa El programa es tanca amb: • Agraïment a **Loreto Martínez Otero** i a totes les associacions participants • Recordatori que **“la unió fa la força”** i que cal continuar organitzant trobades • Desig que la informació compartida haja sigut **útil i empoderadora** per a les oyentes Les presentadores s’acomiaden fins al pròxim espai amb música de **Laufey** i la promesa de continuar **sembrant igualtat** des de *Terra de Roses, sembrant igualtat*.

['violència de gènere', 'violència masclista', 'violència vicària', '25 de novembre', 'germanes Mirabal', 'feminisme', 'DANA', 'Aldaia', 'Horta Sud', 'igualtat de gènere', 'interseccionalitat', 'violència sexual', 'assetjament laboral', 'amor romàntic', 'educació en igualtat', 'pressupostos amb perspectiva de gènere', 'activisme feminista', 'associacionisme de dones', 'catàstrofes i cures', 'negacionisme de la violència de gènere']