Els millors moments de la setmana.
Un equip amb ganes de riure i molta ximpleria sumen més oest.
El podcast en xarxa que et posa al dia perquè no et perdis res d'aquí a l'oest.
Molt bones a tots i a totes. Us parla Francesc Balanyà.
Això és el més oest, el podcast d'aquí a l'oest,
en què sempre diem que recull els millors moments dels darrers set dies del programa.
Però he arribat a la conclusió que això és mentida.
Karen Alfonso, que m'ajudaràs a explicar-ho. Podcast número 20?
Molt bé, podcast número 20.
Molt bé. Doncs en aquest 20è podcast ja podem dir que no recull els millors moments del programa
perquè tenim moments com un debat profund, reexplicant el territori,
portant-ne tota l'actualitat.
Aquí portem els moments més fotetes en què en riem de nosaltres mateixos
i això s'ha convertit el més oest, que em sembla la mar de bé.
Los ha-ha's d'aquí a l'oest.
Los ha-ha's d'aquí a l'oest i los jijijis, una part d'ellos, eh?
Però em sembla la mar de bé.
És impossible trobar-los tots.
Ja veus que ens fiquem més seriosos, però és un espai en què de seriosos poc,
a veure si hi ha Arnau Vila.
Sí, sí.
Iván Uson, que no té res, què tal, com estàs?
Molt bé, però mira, a veure aquí, no?
I a la Maria li he parlat, però no dic que és la Maria Gateu, eh?
Ja sabeu, aquest més oest, derivat, ho diem ara, d'aquí a l'oest,
aquest programa que fem set ràdios de Lleida, concretament...
Un programa spin-off, eh? No sé si es dona això.
Un spin-off del que ha passat amb MNFM,
Ràdio Rosselló, Picar Ràdio, Ràdio Et Ponem Mollerusa,
Ràdio Seogra, Munt, Ràdio Trem,
UAU Lleida Ràdio, tot plegat,
una qüestió produïda
per la xarxa de comunicació local de Catalunya.
I també, perquè, vegeu,
ja sabeu que aquí nosaltres tenim guions,
que per això els fem el cas que ens donen la real gana,
però, i com ens agrada explicar-ho tot,
arribem, que cadascú porta,
és com si féssim allà una barbacoa,
cadascú porta un troset de carn, no?
Doncs així configurem el mes oest...
Un to dos ponen.
Una cena exacta, una cena de pongo.
Un pongo, eh?
I els cadascú diuen, jo he portat un tall de...
Preparé el text i tal.
Clar, llavors, quan arribem aquí,
ningú sap quins talls l'ha portat els altres.
I avui no n'és pas una excepció.
Per tant, ja veureu, com segur que això va de fotetes...
Però les brases, qui les prepara?
Les brases és qui cuina.
Jo, no, que soc el tècnic.
Molt bé, molt bé.
El bracero.
Per mantenir la metàfora.
Copinador, bracero...
Bona, abans d'estar a la taula
i li he vist un altre nom, però bueno, no per toque.
Vaja, vaja.
Karen, va,
quin tros de carn es portes avui que els divendres sant?
Exactament.
No, jo avui us porto el tema del dia del dimarts,
que en aquest cas va ser d'aquí, de Radioponent Mollerussa,
on vam poder parlar sobre el sindicat,
un nou teatre, un grup de teatre que es va...
No sé parlar.
Que es va...
Sort que torno ja del teatre.
Imagina't que tu has d'actuar amb aquesta oratòria.
Sort.
tenim sort d'això.
Jo me dedico a la ràdio i malament ho faig, imagina't.
No, ressaca de la plec, podem dir-ho.
Encara ens serveix.
Però que durà un mes la ressaca de la plec.
Una setmana mínima.
Duré fins al final.
Depèn de com t'hagis portat, una setmana pot durar.
Bé, això, el sindicat, el nou grup de teatre d'Ivars d'Urgell,
que estrenaran obra, o ja han estrenat,
depèn de quan escolteu aquest podcast,
i ens van estar explicant que a Ivars d'Urgell
tenen com un petit problema amb el número 13.
Escoltem-ho.
Bé, ara d'actors en aquesta obra, 13.
Mal número.
Actors. Mal número, no, 13.
A Ivars no hi és.
M'he de dir una cosa, que jo no soc d'Ivars
i a mi m'ho va sorprendre moltíssim.
A Ivars no existeix el número 13.
l'han tret de totes les cases.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
A tots els carrers passen de l'11 al 15.
Per què?
Bé, perquè quan van fer l'última remuneració de carrers,
es veu que va haver unes quantes famílies
que els toca el número 13
i van anar a dir a la xinternom
i que no sé què, que no sé quants,
i van dir, bueno, doncs mira,
per treure la 2 o 3 ho van treure tot el poble.
Però a mi em va fer molta gràcia això,
i jo ho he estat preguntant,
i hi ha molta gent que diu
no, no, no, no em volen saber res del número 13.
Crec que ara el 13 és el que portarà la bona sort.
I clar, clar, curiosa,
o sigui, anem a, no sé...
Sí, sí, sí.
Trencarem esquemes.
Exacte, he trencat una mica l'anècdota.
Doncs sí.
Que ens acompanyi amb el 13, Ivar.
Déu n'hi do.
Raro.
Teniu això números odiats vosaltres o no?
En plan, odiats o de la mala sort o què?
No, a mi m'agrada el 8.
No.
Però...
El número preferit, però no...
No el 13.
El que sí que he de dir és que jo això ho vaig veure a Estats Units
quan vaig anar a veure un amic que vivia en un bloc d'episodes
i vivia en el número 13,
però no hi havia el 13 al botó de l'ascensor,
és a dir, havies de pitjar el 14.
I a partir d'aquí, clar, els que vivien el 14 havien de pitjar el 15, tal,
diguéssim, era com una successió.
Ah, sí.
Jo em feia un embolic, jo em feia un embolic,
i em deia, tu el 13?
Això és com que, clar, no hi havia el 13.
L'edició 13 de Gran Hermano era 12 més 1, no?
Perquè, se supos que el 13 portàvem a la idea.
Sí, posàvem a la sort.
Com els títols d'Àngel Nieto, crec que és el pilot de motos,
que en tenia 13, sempre diuen el 12 más 1.
Sempre es deia això.
No pensava jo que érem tots tan supersticiosos, no?
És més com a anàtua, també explicaré ràpid,
que a Dortmund, que és la localitat alemanya del Borussia Dortmund,
la seva major rivalitat és el Schalke 04,
i el número 4 hi ha molts jocs on no es comptabilitza,
on passen directe del 3 al 5 per aquesta rivalitat.
En sèrio?
Això que això no es trobo més fons.
Els asients, els seients, les portes d'entrada,
les caixes de les botines, i així del 3 al 5.
A la meva família, el 13 és el número 2 de la bona sort.
Si anem al revest i tothom.
Sí, molts pares es van casar,
hi ha una consecució d'events que van passar un dia 13,
i un d'ells és que, per exemple, molts pares es van casar,
l'altre és que jo vaig néixer un dia 13,
i mon germà m'ho va espallar, no ho va espallar tot,
però vaig néixer en 14, saps?
Ai, ai, ai...
Va arribar tard, va arribar tard.
Jo vaig criar-me amb un portal número 13 tota la vida,
mireu la moja que he sortit, per tant...
Ah, mira, de fet, és veritat, el meu portal també és 13.
El meu portal també és 13.
No n'he dit.
El millor del tall, Karen, és quan et diuen això,
que si és alt del 12 al 14, tu preguntes, per què?
Clar, que no entenc, però per què treuen un número?
És que no ho vaig entendre,
he dit que explicava això, sisplau.
Sí, sí, en fi, a Itàlia...
S'ha d'explicar tot.
Sí, sí, a Itàlia és el dissabte, en fi,
coses estranyes.
I avancem, ens anem ara a recollir
un parell, tres momentets de l'agenda,
de la setmana passada,
que vam tenir, això sí, problems amb alguns idiomes, eh?
I ara, al fi de temporada del Cine Club La Lloca,
amb el documental de Thierry Frem...
Perdoa, no domino l'idioma...
Com?
No, no domino l'idioma del País Veí,
per la part del nord, eh?
Thierry Fremaux.
No, no, no, però que visc jo tampoc.
Fremaux o Fremaux, no ho sé.
S'escriu Fremaux, els que sapíeu francès,
doncs ja us ho feu a costa.
Serà un Fremaux o alguna cosa així, no ho sé, en fi.
Fremaux.
La pel·lícula que...
Fremaux, sí.
Sí, perquè d'elló, és igual, dixemus...
O acaba dient bé, eh?
O acaba dient bé, és Fremaux.
Però és una mica trist que...
El e-ouch és una o.
Fremaux, sí.
¿Usted, la Karen?
Ojo.
Es que jo vaig fer set o vuit anys de francès.
¿Te has recordat algo?
Sí, ojo.
Siendo francès, la Karen al fondo.
Una escena de picoteo.
Oui, oui, oui.
C'est bien, c'est bien, c'est bien.
Molt bé.
La médica és una mica trist que la Karen presenta...
Ai, la Karen, la Karen també, però ho deia per la Txell en aquest cas, que com a presentadora d'una ràdio de referència, com és Radio Seogramunt, acabi dient que no coneix l'idioma del país del nord.
Andorra.
Andorra, el català, és a dir, que no sàpigui el català en un idioma que es parla això, en fi, Txell, espavila.
Però el que sí que sap és com parlen, òbviament, els agramuntins, mira.
Que diuen això del nou, de la pronunciació agramuntina, però tu sempre dius, i el meu dubte és, si ho diu també la resta de la gent d'Agramunt, mai dius per exemple, dius per exemple, per exemple, per exemple.
Bé, al igual que no m'heu sentit...
És d'Agramunt o és a Txell?
No, jo crec que és d'Agramunt, al igual que aquí utilitzem molt el representa que.
Jo et vaig explicar una cosa a tu i començo dient, mira, representa que estava no sé què...
És veritat, és veritat.
Són parlars al final, no?
No, no, però que és molt bonic i és una cosa, i segur que soc molt de fer brometes, però ho dic molt seriosament ara,
que crec que està molt bé, i sobretot a les ràdios locals, que aquesta manera de parlar del carrer la portem a l'antena.
Perquè a vegades, jo soc el que moltes vegades no ho faig, i crec que és mantenir viu la riquesa dialectal que tenim arreu,
i això no va només de veritat oriental o occidental, sinó de la riquesa de cada poble.
Fins a Serpul, perquè si parlo com parlo al carrer, em foteu fora de la ràdio, però bé, és igual.
Fins a Serpul, jo crec, no? Tot amb la seva justa mesura.
Tot amb la seva justa mesura.
Sí, al final sí.
És que al final cada municipi té com la seva forma de parlar, té com les seues paraules, al final.
Jo, per exemple, a Mayals, al meu municipi, li diem tromfo a les patates i magre al pernel salat.
Ah, que guai.
Tromfo.
Sí, tromfo.
Sí, sí, a la muntanya es diu així.
I al pernel salat magre.
A Solsona i a la fira del tromfo, perquè no li dono una patata i tant.
I al meu padrí de l'art de llet també li diem tromfos tota la vida, és a dir, que ho tenim més proper del que ens imaginem.
El que passa és que això de la globalització fa que la gent ara al país li digui que no té moros, tan bojos.
Correcte, sí, sí.
Però, per exemple, també passa molt, com deia la Txell, hi ha localitats que parlen diferent, com sempre és conegut, ho sabràs tu, Fran, segur, Arbeca i Aitona, que sempre s'ha dit que parlen amb l'A.
Sí, Arbeca.
Arbeca i Aitona, sempre s'ha dit que parlen amb l'A, això és curiós, curiós.
Sí, sí, és cert.
Seguim? Seguim, seguim, Fran, perquè ara anem a parlar una mica de les traves seccions, anem a parlar una mica de les traves seccions, però amb un poti poti que vam fer,
perquè vam fer una barreja entre agenda, entre llei de natura i una mica d'actualitat en directe.
Ja que ens agrada fer mixos, no?, amb la música i amb el d'allò, farem, ara mateix, això no s'ho espera ningú, però farem un crossover, que és barrejar, de fet, una miqueta, entre agenda i llei de natura.
Què et sembla, Fran?
Tenim notícia d'última hora.
Molt bé, sembla molt bé, això.
Tenim notícia d'última hora.
Obro paràntesis per fer aquest crossover, no?, ja que parlem de mixos, detectada la presència d'un links ibèric a Catalunya.
expert en llei de natura, això és bo o dolent? A veure, explica'ns-ho.
Doncs, li contestava, eh?, li contestava la Txell en aquest tall, però li contestàvem especialment, doncs, a llei de natura, que, tal com avancem a l'agenda, doncs, tindríem aquest dimarts.
I no només en parlàvem, que ja heu vist que entenia estar així interessada la Txell, sinó que, a més a més, dins d'aquesta conversa sortia una paraula que a Milla li agrada moltíssima, segur que moltíssim, segur que la detecto ràpidament.
I estudiant els conills i tal, vam arribar a Gramunt, seguint un àgla imperial, vam arribar a Gramunt, i vam xocar amb una zona boníssima, boníssima, que també hi ha sobrepoblació de conills, que també aniria bé, i la zona de Gramunt era molt, molt bona.
El que passa és que, bueno, clar, es va presentar el projecte i no...
Es va presentar a Madrid, jo recordo que anava preguntant de tant en tant, que sabem alguna cosa, que sabem quan sabrem alguna cosa.
Va haver aquest silenci administratiu que mai saps quan tardaran, però, doncs, va haver això que deia abans el Lluís, doncs, que una de les exigències de finals de febrer,
la revolta pagesa, és que no, que és la reintroducció del Llinx, i el conseller Ordeig va dir que així seria, que no reintroduiria.
Clar, això és una vocació política, ho doneu per perdut, o penseu que es pot arribar a guanyar aquesta batalla de la reintroducció,
perquè recordem, aquí fa 70 anys hi havia el Llinx, vull dir...
Fa 70 anys.
70.
Sí, sí, el lloc no la dono, no solem donar res per perdut, no tirem la tovallola a la reintroducció, ni molt menys,
però s'està demostrant que si no ho fem nosaltres de la manera que volem, amb la genètica que volem, els llocs on volem,
arribarà sol i arribarà on pugui.
Ah, us imagineu, eh?
També, ben simptomàtic aquest claustre, que la paraula gramunt ja ha sortit 450 vegades, eh?
Aquest claustre o aquest més oest?
Ai, és que clar, tinc aquí esperit claustre al més oest.
Mare de Déu, si féssim un lo millor del més oest, doncs ficaríem aquest tall amb el Franca Galla,
perquè si això que agrada a la resta dels companys, és buscar quan un fiqui a la pota, que mira que és vegades.
Jo crec que entraríem en un bucle de claustres, més oest, més oest...
Com es diu, aquelles nines russes, les matriuskas?
Doncs així, en plan dintre, dintre...
Catiuskas, catiuskas.
I alegria.
Catiuskas són les...
Les catiuskas són les sabates d'aigua.
Ah, veus, bueno.
Matrioska, no?
La matrioska.
Matrioska, sí, sí.
Molt bé, això.
Doncs a Txell, clar, està supercontent.
Oh, tu, rodes a sortida de gramunt? Oh, que bé, hi ha lins allà.
Però, Txell, que no hi ets avui, per si ho escoltaràs el podcast,
pensa que si acabem havent més lins, que com ens apuntava molt bé en Cullerer,
poden arribar de forma natural.
Ja us avanço que arribaran.
Recordeu-vos-en, aquí exclusiva.
Sí, és que n'hi ha més d'un.
Són gatets grans.
Són gatets grans.
Són gatets grans.
Sí, són boniques.
Gatets grans.
Però, Txell, hi ha un problema.
Que allò que diguem que a Gramunt és terra de torrons i violins,
passarà a ser terra de lins.
Doncs alegria.
Això...
No?
Torrons, violins i lins.
Clar.
Mira, i rime més tot, clar.
Torrons, violins i lins.
Rodolí.
En fi, de coses poc sèries, també, a xarxes en tenim un grapat, no, Karen?
Sí, sí, sí.
És que la tertúlia de xarxes hi ha vegades que dona per posar-la sencera al mes oest.
Vull dir que realment podíem fer un copy-paste i anar directament al mes oest.
Però només posarem un tall d'avui.
És teu, Fran, com o no?
Què veus?
Perquè...
Són mala gent.
T'ho entenc alguna cosa a dir a la tertúlia de xarxes.
I és que sempre estàs a la guait.
sobretot quan hi ha alguna paraula que s'assembla mínimament, mínimament, al teu estimat hockey.
Escoltem-ho.
Torrem al llista.
Al llista no.
Al llista, què és aquesta?
No, al llista no.
No, no, no.
Sí que aquí seria un partit per poder arribar a la semifinal.
No, no, no.
A dos quarts de nou del vespre.
Sí, no, ja està.
El subconscient, jo he sentit el Fran i penso en llista.
Se li ha baixat el micròfon sol.
Exacte, millor, millor, millor.
Corre, corre, continua.
Vinga, va.
La plataforma, aquesta que s'ha impulsat, té com a objectiu donar visibilitat i establir una eina.
Però el va estar allà de veritat.
Sí, sí, li va quedar de veritat.
Ole, ole, el poderío del técnico, ay.
La Karen diu, quan hi ha una paraula que s'assembli mínimament.
Era una apel·lació directa, saps?
El dia que jugàvem, era en tres semifinals.
A més, amb l'article masculí singular, que és el llista.
Això va ser una cosa de la Txell, la plataforma de llista.
I ell ja va dir, el llista i vaig dir, ay, no.
Claro, però tu has presentat aquest tall dient que jo, quan s'assembli mínimament...
Home, i tant.
Bueno, però també t'he dit que està arribant a un punt això del hockey, amb tu i amb el programa,
que ja és que hi ha fins i tot naltres, o sigui, les que treballem aquí i els que treballem aquí,
encara que no ens agradi el futbol o els esports, no sé per què dir futbol, els esports,
acabem colant algo del hockey.
Perquè al final tampoc hi ha tanta diferència entre el hockey i el hockey.
L'any que veig, l'any que veig, l'any que veig et diran, Bargallo, quina llegenda.
Ja estaran més, ja estaran més, ja estaran més.
No sé qui és, però suposo.
Ho aprendrem, ho aprendrem.
En fi, doncs ara saltem cap a cine, perquè sí.
on vam tenir una secció molt peluda i molt blava i molt boniqueta,
ja que vam parlar del live action de Stitch,
un concepte que potser costa, eh, Fran, costa una mica d'entendre.
Perquè jo crec que ja se sap de què parlem, ja ho heu pogut intuir,
però si no ho heu pogut intuir és que estem parlant de Stitch,
el live action de Stitch, que s'ha estrenat precisament avui.
Però parlarem normal, que algú no sap què vol dir aquestes coses així.
L'Arnau és un bon exemple perquè ell no sap de cine, ho ha dit.
Clar, clar, però us anava a ficar amb mi, vinga, acabo de ficar amb mi amb el tall.
L'life action de Stitch.
L'life action de Stitch.
Bueno, l'life action...
No, i encara no he arribat a la plec, no vaig perjudicat.
Ho hauríeu d'entendre.
Si no ho entenc jo, no ho entenc.
Stitch és el muñequito de color blau.
Fins aquí sí, no, no.
De tota la vida del Disney Channel, que tothom coneix.
I l'life action és el que està fent ara Disney,
que ja porta uns anys fent-ho, en veritat no us no tampoc,
que és ficar les pel·lícules que eren de dibuixos animats,
doncs passar-les com a la vida real.
En el sentit de veritat, en la vida real no existeix.
Per tant, serà amb intel·ligència artificial.
Si sempre ve, trobo que és una tendència espantosa.
No sé si estarem d'acord, però trobo que li estàs traient
tota la gràcia que tenien les pel·lícules d'animació.
Tot aquell encant, aquella animació feta a mà,
tan treballada que tenia Disney,
fins i tot quan van fer el salal digital amb el Rei León,
amb Lilo i Estí.
I de fet a la Tertulia ho parlem, això.
I també parlem de la tendència aquesta i la bús que hi ha, no?,
dels remakes i de recuperar...
Però aquesta és una altra.
Aquesta és una altra també, sí.
En fi, no ho sé.
Jo aquest estiu tinc, a la llista de coses que mirar,
una nova temporada de Futurama,
que va ser repescada fa dos anys per Disney+.
Una nova temporada de Phineas i Ferb,
que també estarà repescada.
Correcte, ho vas dir a la TEL.
Sèrie seqüela de Dexter, també.
Hòstia, han tret una en sèrio?
Ja vam per la segona o per la tercera.
Vam fer un spin-off seqüela,
un spin-off preqüela i ara una altra seqüela.
Vale, bueno.
Vull dir, sí, podríem parar de repescar coses.
Vull dir que jo estic a tope amb això.
però deixar-me passar pàgina.
Bueno, al final,
doncs mira, veus,
has de venir més sovint a la tertúlia de cinema,
per parlar, com a opinador només, eh?
Com a opinador.
Però bueno, la qüestió és que l'anglès també...
Sí, i és que l'anglès, no?,
en què va acabar...
Em va acabar...
No sé, llegir jo ara.
Ho torno a llegir, vale?
Més, més o és.
I és que l'anglès em va acabar perseguint tota la secció.
No, no, de fet,
el màrqueting que han estat utilitzant a l'Hilio y Stitch,
doncs segueix una fórmula que ja és molt ben coneguda
per la seva versió animada.
De fet, fa més de dues dècades ja,
Stitch es va tornar popular també
per aparèixer en moments icònics
de les pel·lícules de Disney.
Per exemple, va arruïnar l'èpic ball de la vella i la bèstia,
l'èpic ball, perdó, de la vella i la bèstia,
també la interpretació d'un món ideal a l'Aladdin,
si és que m'he confós,
perquè com estem així barrejant tant anglès i català,
doncs no, era l'èpic ball,
de ball, de ballar, bàsicament.
Mira, ha anat bé que m'equivoqués en llegint,
perquè al final, bueno, és de lo mismo, eh?
En fi.
Va ser boníssim.
Sí, sí.
Jo m'estava rient sola de...
Que hagi dit epic ball.
Sí, sí.
O sigui, quan ho vaig dir, vaig pensar,
espera-te, epic ball, esto no és de portes.
Esto no és una muller de portes, no.
Esto tiene que ver con...
No, no, no, epic ball.
Epic ball.
M'imagina la bèstia allí xutant a porteria,
epic ball.
Però que ja ens està bé, home.
Outfit i coses d'aquestes,
canviar els noms a les...
El meu Crash, sisplau, parlem en català.
I com seria Crash en català?
Doncs el meu...
El meu platònic, platònic.
Anava a dir fletxasso, però no sé...
Sí, sí, és un punt, gossos.
Un punt més sexual.
Clar, no, sí, perquè el Crash té la seva...
No, perquè el Crash té aquest punt una mica platònic, no?
És com...
Seria un amor de tots, saps?
Sí, però no, clar, però sé que no.
Platònic és com més intens.
És més romàntic.
Sí.
I platònic, asumeixes, segur que no el podràs fer ni mai.
Que no passarà res, exacte.
Però el Crash pot passar.
Sí.
Bueno, a no ser que tinguis el Crash de Lenny Crabi.
No, perquè hi ha el Crash i el Celebrity Crash.
Ah, no en sabia jo la distinció aquesta.
Però llavors, els profans en la matèria, què és el Crash?
Si no és com un amor...
És la persona que t'agrada en aquell moment.
És a dir, la persona que tu vols, saps?
Jo dir jo...
És la Crash meva l'any passat.
Llavors és la noia o el noi o la persona que t'agrada.
I ja està, tothom, que ens haigut tota la vida.
Exacte.
Sí, sí.
Bueno.
L'idioma està fet per entendre'ns i que abans entenem més.
Madre mía.
Perquè ens empenyem en barrejar-vos.
Sí, sí, sí.
Vinga, va.
A més costa d'entendre la programació de la tele, ah, Karen.
Oi, ja.
Sí, la veritat és que...
Sobretot si parlem amb Televisió Espanyola, Telecinco...
Bueno, és que hi ha de tot, hi ha un pupurri.
Vull dir, podem anar-nos d'un cant a l'altre concretament.
Vam començar...
A part...
Mira que bé que es gris, que tinc conèixer cinema.
Amb la vol.
En fin.
Tenim la vol.
Sí, amb la vol.
Amb la vol.
Vam començar parlant de Dragon Ball.
Això sí, no ball.
Dragon Ball.
Amb el Dragon Ball.
Bueno, però podria ser...
I si en algun moment surt alguna escena de dracs ballant,
pues seria Dragon Ball.
Dragon Ball.
Doncs...
Vam parlar d'això, de Dragon Ball, que torna a 3K.
L'Ivan, com bé ha mencionat ara fa uns minuts,
també ens va mencionar a la tertúlia de tele,
El retorn de Phineas i Ferb.
Però sobretot vam donar l'enhorabona
a la Peppa Pig i a la seva família.
Ah, igual que també parlant de dibuixos,
sabeu que ha nascut ja la filla de la Peppa Pig, no?
Ah, sí.
De la Peppa Pig.
Com se diu?
What the fuck?
Com se diu?
Jo sé que feien un event al cine, sí.
És veritat, no?
I a part crec que...
Sí, sí, al cine de tot Espanya,
ja l'han presentat a la seva germaneta.
Sí, sí, sí.
Peppa Pig, germana.
Però com se diu?
Com se dirà?
Estoy en ella, estoy en ella.
Mamellona.
I a la Peppa, com?
Mamellona.
Mira, la germana de la Peppa Pig, és que no sé.
Ah, la Evi.
M'agrada.
Evi Pig, molt bé.
La Peppa i la Evi.
Quasi m'agrada més Evi que Peppa, eh?
Però bueno, molt bé, molt bé.
Sí, sí.
Bueno, però sí, sí, ja ha nascut, eh?
Ja fa una setmana que nascut.
I quan ha pesat?
Temes transcendentals, eh?
Transcendental, aquesta tertúlia.
Sí, sí.
No, no.
Temes profunds.
No us la podeu perdre, però absolutament res,
perquè és que us perdrieu...
Peppa Pig.
A mi m'ha sortit això de...
I quan ha pesat?
Perquè no us passa que quan no va haver un nadó
que tothom pregunte...
Sí, és que la típica pregunta, no?
I quan pesa?
I llavors quan sento...
Ha nascut d'aquesta pregunta de quan ha pesat,
que és important.
Que és important de cara als altres.
A mi me la pel·le.
Perquè és igual, ai, que poc, ai, que gran.
Si tots tirem endavant pesem més o menys,
deixeu ja allò del pes pesat.
Totalment.
Doncs és veritat, és veritat.
Per cert, veus que parlem de parlar
com a les personaletes normals,
la Karen ha donat pas al tall
i d'aquí, ho vull aplaudir,
parlem de dibuixos,
com hem dit sempre a Lleida.
Molt bé.
Dibuixos?
Sí.
Abans has parlat dels dibuixos de la Peppa Pig.
Jo ho he dit com a Lleida.
No pictures, anime, ho haig...
Cartoon, cartoon.
És que Peppa Pig...
Jo soc més general i dic animació.
Dibuixos.
Dibuixos.
Dibuixos.
Dibuixos, molt bé.
Dibuixos, molt bé.
Vale, sí que està reivindicatiu.
Per les felicitacions.
Perquè ja que català no ens la proven a Europa,
almenys que com a mínim reivindiquem
des d'aquí amb la seu tret dialectal
d'aquest Lleida d'Ataque.
Sí, dibuixos és un barbarisme,
però per nosaltres, no, no ho veus.
És igual que el reixos.
Trumfo.
Trumfo.
Trumfo.
Ho volem, ja, que el reconeixi el llac.
No, Trumfo és correcte, eh?
Normativa d'en parlant.
Però jo no he dit...
Ah, per dibuixar, no.
Però jo no he dit...
Jo he de per reivindicar el...
Ah, vale, vale, vale.
Saps?
No m'ataquis, no m'ataquis.
M'ha mirat d'una manera.
Pau i amor, sisplau.
Anem a seguir, anem a seguir amb la tele.
Fica Pau, Arnau.
Sí, sí, perquè ho entra, sempre.
Últimament en aquesta tertúlia
estem en rigorós directe
amb el que passa a les cadenes
i en aquesta última tertúlia
vam poder escoltar una estona
de compareixença de Melody.
O d'una altra vegada.
Una tipa escalante.
El Fran va voler parlar amb ella.
Melody, sé que ens estàs escoltant.
Segur, segur.
Mentre fa la roda de premsa
tenim una vella aquí.
Punxa'm amb ella.
Ivan, punxa'm amb ella.
Si t'apuntes a Eurovisió...
No, ja està, ja està.
Si t'apuntes a Cacarot...
És que volíem sotar com en Vegetta
ara que estem en bola de drac.
Escolta, si t'apuntes a...
Amb això de l'Eurovisió
és normal que et quedis...
Amb això, amb aquesta cosa.
Amb aquesta cosa.
És normal
perquè part de l'essència de l'Eurovisió
és criticar tot el que passa.
Criticar no només és per la vessant negativa
també per la positiva
però quan un s'ho guanya
i recordem que has quedat
per la part del final de tot.
Llavors, si no estàs disposat a fer
a que passi això
doncs arriba i guanya
o no hi vagis.
No, ni guanyant, eh?
Escolta un moment.
Espera, espera que no acabo
de parlar de la Melody.
I acabo l'última frase.
I Melody.
Si representes
amb un estat,
com és el cas,
és normal que a l'acabar
si et demanin explicacions
i la gent vulgui parlar amb tu
i si et compromets
amb els mitjans
i els deixes tirats
que et saltin a la iugular
perquè què menys.
I va ser...
Va tenir sort
la meva amiga Melody
que ens hem una mica reconciliat.
Això li vaig dir
mentre ho està dient en directe
que encara
no havíem escoltat les reaccions
perquè vau sentir el Broncano
que va dir
escolta,
que ens està tirant
aquesta tarada,
no va dir tarada
però ja ho dic jo,
el tema de la salut mental
com a excusa.
Crec que va estar molt bé el Broncano.
A veure,
va ser una mica jugar a la carta
les coses com són.
Va ser molt lleig.
Vull dir,
estic una mica enfadada,
he perdut, tal,
vamos a echar la culpa
a tot el que saps.
A mi el que més m'agradava
va ser el hate
cap a la directora
de Ràdio Televisió Espanyola.
I això no hem parlat
en cap moment.
I allò va ser
perla.
La perla.
Ai, Maria, Maria, bonica, no?
Sí, sí.
Bueno.
Perdó, perdó.
Va,
vinga, seguim
que si no,
no acabarem mai avui.
Vam acabar parlant
del drama
de la fàbrica de la tele
que va costa abajo
i sin frens.
I per tant,
han tingut uns inicis
que no han estat molt fàcils,
en aquests primers passos
d'aquest magazín.
Val.
Què és això?
Alguns mitjans especialitzats,
fico i el toa de drama,
alguns mitjans especialitzats
ho atribueixen
a què pot ser
és que se meten
a una cadena pública
a la qual se li pressuposen
alguns valors de rigor,
qualitat i credibilitat
que podien...
És a dir,
perdó, perdó, perdó,
el que vam dir
amb aquesta tertulia
un servidor
i tothom
que tenia dos dits de front,
però ho siguin.
Però aquests valors
potser xoquen
amb la controvertida forma
de fer televisió
de Belén Esteban,
Maria Patiño,
Quico Matar Moros
i la resta del superequip
de Sálvame.
Però tot això sembla
que ja ho han denunciat
per activa i per passiva
els espectadors,
els treballadors
i també els ex-treballadors.
Normal.
Doncs sí,
i jo no ho vaig a dir números
i per tant
vaig a parlar normal
perquè si no això
és un quadro
per una casa
i per una foto
i per una foto
i per una foto
i l'eurodrama
és la família de tele.
Amb aquest panorama
local que tenim aquí
el millor
és agafar i viatjar.
I per això tenim
el Massa de Cesuès.
Correcte.
Perquè per haver d'aguantar
aquesta gent
millor agafar i marxar.
Deixem-nos de teles,
deixem-nos de teles,
Fran,
deixem-nos de punyetes
que jo vull parlar
de geografia,
que és el que a mi m'interessa,
home.
El que a mi m'interessa
però no soc tan egoista,
no soc tan egoista
ja que porto un tema
que us agrada
a tots punyeteros
és el de viatjar.
Això sí, això sí.
No tenim aquí
a les viatjadores
que avui han marxat.
No sé a segons tant.
A Willy Fox.
Però bé,
però a la secció internacional
del Massa Estes o Ets
és Massa Estes o Est.
Avui ningú sap parlar.
Vaig parlar
amb l'Eduard Porta
que és el director
de l'agència de viatges
i l'Air Travel
i vaig preguntar
on viatjaven els Lleida
tant aquest estiu.
Aquesta era de moda, sí.
Recordo que no vaig poder escoltar
i me va quedar amb les ganes.
Abans d'escoltar-lo a ell
vull que els membres
d'aquest programa
digueu la vostra predicció.
On creieu que viatja
la gent de Lleida?
Salou.
Li vaig dir,
li vaig dir.
Cadafell.
Cambrils.
Li vaig introduir la pregunta
a l'Eduard
dient-li
a part de Salou i Cambrils
on van dir.
Gràcies.
Li vaig dir.
Doncs ostres,
no ho sé, eh?
Jo diria que Punta Cana
i jocs així, potser.
Però estem parlant
de l'estranger.
Itàlia.
Sí, estranger.
L'estranger.
I d'Itàlia o França
que queda més a prop.
Itàlia.
I són pobres.
Portugal.
I hi ha gent
que se'n va a coses així
més d'agafar...
Espanya conté com a estranger,
no Espanya,
però Espanya, Espanya.
Doncs sembla que els jil·latans
ens agrada anar més a lluny, eh?
D'ala, Iwan.
A veure.
Correcte.
Tailàndia, per exemple,
sempre també ha sigut
una destinació
pròpia molt de nubis,
de casats, etcètera, etcètera.
Aquest any les famílies
hi estan anant moltíssim.
Sí que és veritat
que Tailàndia
té una cosa
que és molt bona
que és que els viatges
relativament són econòmics, no?
Per el que ofereix
la destinació
és una molt bona destinació
econòmica per una família.
Després, el Japó
doncs també està tirant
moltíssim, moltíssim, moltíssim
i aquest any
com a una miqueta novetat
la Xina.
La Xina també està tirant
moltíssim.
Ah, sí, ara, eh?
Ma germana marxa d'aquí un mes
a Tailàndia,
o sigui, corroborat.
Queda així.
I l'Iwan deia
que tenia un motiu
pel qual anar a Tailàndia,
no, Fran?
Sí.
Què està passant, perdó?
Lo de Fran Cuesta.
Ah, clar, que va ajudar.
Ajuda a Fran Cuesta al santuari,
clar, ara que l'està passant
amb el meu pobre.
Som gent solidària a Lleida.
Tenim aquest tarannà
tan altruista
de voler ajudar la gent
i per això
anem a tots
amb massa a Tailàndia.
Segur que aquest és el motiu
principal.
I a Turquia.
I a Can Vils
i a Salou.
Ho diem al principi,
que aquí passem una bona estona,
que enríem
de nosaltres mateixos,
però que també
sí que atenem
les qüestions globals,
però també locals,
que és el que passa
sempre amb aquest programa
que teniu cada tarda
de 4 a 6
i que aquest podcast
ens recull
algun dels millors moments
i avui hem fet
gràcies a l'Arnau,
la Maria,
la Karen,
l'Ivan i un servidor,
en Francesc Balanyà,
a qui us convida
que ens retrobem
al proper podcast
el que serà
calentjar el número...
21!
Doncs queda d'hi,
fins llavors!