8 años y aún podemos competir, así que Feli Xuriguera
a casa siempre tendré algún plat a la caula.
Pues mira, fantástico.
Y cuando se sube, ya sabes por culpa de quién lo dice.
Exacto, mira, tú deyes de ley.
Ahora hacemos tertulia esportiva, un raon pesa, Carme Llobera, Joel Díaz,
Laiatudel i Carme Barceló.
Pero antes, Xuriguera, ¿es a la P7 o en pares hoy?
Bueno, está tallada, está tallada.
No, pero yo siempre sé caminos vellos.
Conec caminos alternativos.
Si hoy reparteixes peix, pero por muntanya.
Por el camí vell.
Sí, sí, sí.
Porta una furgoneta empolcinada,
que només va preferir ser sorra.
Ui, i tot salta darrere a la furgoneta,
tot salta, i bun, bun, i avall.
No, no, és la manera.
Coneixeu la Mariluz García o no?
Sí, home, i tant.
Mariluz, què tal, bon dia.
Hola, bon dia.
A P7 tallada, no?
Sí, sí, hi ha la P7 tallada a Vilafranca del Penedès,
això en sentit sud, direcció Tarragona,
i és que hi ha hagut una topada entre tres vehicles,
pel que podem veure per les càmeres del Servei Català de Trànsit.
Hi ha un turisme que ha volcat el carril esquerre,
i estan actuant els bombers.
Ens diuen que hi ha una persona afectada,
però que en principi no sembla greu,
segons les primeres informacions del Servei Català de Trànsit.
Provoca, de moment, uns 3 quilòmetres de cua,
perquè en aquesta zona l'alternativa és la carretera N340,
que circula de forma gairebé paral·lela.
Més endavant hi ha hagut un altre accident,
amb un camió i una furgoneta implicants,
però sembla que no han provocat gaire complicacions,
i a més a més els vehicles ja es trobaven aturats
abans en aquesta cua a l'altura de Vilafranca.
Molt bé.
Una pregunta de trànsit, Xuriguera.
No sé en el punt on et trobes.
Si necessites alguna...
No.
El camí que va cap a la gola...
Vilafranca és el camí que porta,
abans d'esperar,
per arribar sense adornir la nolla,
primer has d'anar a directió a Vilafranca.
Ho dic perquè marxeu en temps, si no, Dani.
Molt bé.
Marilus García, gràcies.
Bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Marilus, Marilus.
Doncs escolta'm, Xuriguera i Feixeres,
gràcies que t'hi heu...
A tu, per connectar amb nosaltres.
Ja ho he vist, ja ho heu notat.
Vaig a parlar castellà, la filla.
Déu.
Déu, Vicent Sanzi, Sergi Sol, Montserrat Nebrera,
Núria Rivo i Rafael Vilassan Juan.
Bon dia, que els visca el Barça.
Bona nit.
Bona nit.
Són les 10 i 2.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
Ens actualitzem, Òscar Fernández, bon dia.
Bon dia.
Continuem pendents de l'atenció al pròxim Orient.
Les autoritats iranianes mantenen la seva amenaça
que si Israel respon a l'atac que van fer dissabte passat,
la contraresposta serà immediata i molt dura i dolorosa
contra qualsevol que actui contra els seus interessos.
Així ho ha dit el president iranià, Ebrahim Raisi,
en una conversa telefònica amb el Sheikh de Qatar.
El viceprimer ministre d'Exteriors ha anat més enllà
i ha dit que la resposta iraniana no serà 12 dies després,
en al·lusió a l'atac de dissabte,
sinó que la reacció serà al cap de pocs segons
i amb armes que fins ara no s'han fet servir,
sense aclarir de què està parlant.
En previsió de possibles represàries,
l'Iran va tancar diumenge les seves instal·lacions nuclears.
Sentim Rafael Grossi,
director general de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica.
Sempre ens preocupa aquesta possibilitat,
però el que li puc dir és que el govern iranià
ha informat els nostres inspectors a l'Iran
que totes les instal·lacions nuclears
que inspeccionen cada dia
estan tancades des d'ahir.
Fora d'aquesta zona de conflicte,
una cinquantena d'emigrants han arribat aquesta matinada
a les illes de Mallorca i de Formentera,
segons informa la delegació del govern espanyol a les Balears.
Salvament Marítim i la Guàrdia Civil
han interceptat un primer grup de 14 magrivins
en una embarcació a prop de Cabrera.
Els han seguit 9 persones més,
també del nord d'Àfrica, rescatats al calor de Sant Agustí.
I ja a primera hora del matí han trobat una pastera
amb 24 emigrants subsaharians del sud de la costa mallorquina.
Amb aquestes ja són més de 700
les persones que han arribat a les illes
en una quarantena de barques des de principis d'any.
En la precampanya electoral catalana,
el president i candidat d'Esquerra, Pere Aragonès,
ha respost a Carles Puigdemont
després que ahir a la nit, al mes 324,
el líder de Junts assegurés que si guanya
la seva prioritat serà pactar amb els republicans.
En una entrevista a Onda Cero,
Aragonès ha deixat la porta oberta a entendre's amb Puigdemont,
però ara com ara no preveu que Esquerra
quedi per sota de Junts
en nombre d'escons a les eleccions.
Yo estoy dispuesto a hablar con todo el mundo,
pero evidentemente, por lo que me presento a esas elecciones,
no es para apoyar a otro candidato,
sino para conseguir los apoyos suficientes
por parte de la ciudadanía
que hagan inevitable mi reelección
como presidente de la Generalitat de Cataluña.
I els esports, avui estem pendents del partit del Barça
contra el Paris Saint-Germain a casa.
Cinc anys després, el Barça es pot classificar
per les semifinals de la Lliga de Campions.
Té un 2-3 a favor.
A les 9 del vespre juga el partit
amb transmissió de la TDT de Catalunya Ràdio.
I encara amb esports, encara no és oficial,
però diversos mitjans americans apunten
que el badaloní Jordi Fernández
es convertirà en el principal entrenador,
en un entrenador en cap dels Brooklyn Nets.
Seria la primera vegada a la història
que un entrenador català entrena
com a primer entrenador en un equip de l'NBA.
Encara no és oficial,
però diversos mitjans americans ho apunten.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
I també, Albert Hom, què tal? Bon dia, com estàs?
Doncs molt bon dia, Ricard.
Bon dia que fa i no passegem avui.
Mira, no avui.
Va, com vas?
Escolta, feia molts dies que no estava en un estudi,
o sigui que molt content, molt content.
Avui vas a l'estadi o no?
Avui vaig a l'estadi, sí, sí.
Sensació positiva?
Va a truita, que és el ritual.
Ah, o sigui, a les...
Un trapà a truita fet a casa.
A quina hora fas el trapà?
Doncs no sé, compta a les 7.
A les 7.
Sí.
Surs a quarts de 8?
Surt a quarts de 8.
I caminant.
Jo faré el metre-ho fins a plaça Espanya,
i a plaça Espanya amunt.
I amunt.
Per tant, arribes a l'estadi quarts de 9.
Sí, un quart de 9 com a molt.
Si em trobo la Laia Tudel,
a fora sempre és un clàssic,
ja que quan jo entro...
Si no hi ha la Laia Tudel, alguna cosa passa.
Sí, passa alguna cosa,
i cap a dins, i a veure què passa.
Porra, fa esporra o no?
Hosti, és difícil això.
Jo crec que serà un partit de...
Ahir calculava, per exemple,
a veure, si ens en foten dos...
Bueno, clar, però amunt ja anem a la pròrroga.
Ah, ja no cal que assumis aquella cosa dels gols a fora,
ja no...
Que jo crec que anirà amunt i avall la cosa.
O sigui, que no serà allò 1-0, 2-0, 3-0,
sinó que hi poden haver alternatives...
És un partidàs.
Partidàs.
És que a més feia 5 anys que no veiem un Barça semifinals.
I una de les grans coses que avui això pogués anar bé
és que n'hi hauria una altra de partidàs.
És que llavors hi hauria una semifinals tornada també Montjuïc.
I, bueno, a veure, tant de bo.
El PSG s'hi juga molt, eh?
Jo crec que s'hi juga més el PSG que el Barça.
Perquè si el Barça avui, tant de bo no passi, eh?
Però quedés eliminat dignament,
hem guanyat allà,
hem demostrat coses que no ens pensàvem.
En canvi, el PSG és l'última Champions amb Mbappé,
han perdut sempre, han perdut sempre contra el Barça, no?
I llavors avui és com una oportunitat de dir
hòstia, és que si avui guanyem aquí i es classifiquem,
hòstia, podem tenir una final a punt.
Però és curiós perquè amb 5 anys,
si haguéssim estat en aquesta situació,
diguéssim, bueno, quan va passar que no ens vam moure
de quarts de finals,
semblava que era un drama.
En canvi, ara és una victòria, realment.
Ja m'ha aconseguit una cosa que no ens esperàvem, no?
És que m'acabem de moure el micròfon i...
La teva lluita,
que sempre li expliques al Sergi Pàmia,
aquest micro compartit.
Sí, és un micròfon, però no passa res, Raquel,
no passa res, faltaria més.
Escolta'm, dissabte va morir Santiago de Xeus,
que va ser un dels teus convidats a TV3.
Sí, sí, amb 88 anys, el doctor de Xeus,
i vaig anar a diumenge,
vaig anar al funeral,
al Tornatori de Sant Gervasi,
i llavors tornant vaig pensar,
hòstia, he anat a uns quants funerals
de gent que en havia convidat a casa seva,
i vaig voler comptar dels 65 convidats que he fet
a veure quants s'havien mort, ja.
I n'hi ha 15.
15 de 65.
Quan va ser el convidat?
2010, 2014, 15, diguem-ho.
Fa 10 anys.
Fa 10 o fa 15, diguem-ho, en alguns casos.
Per exemple, el del doctor de Xeus és 2011,
és a dir, fa 13 anys.
Però clar, vol dir que un de cada quatre ja no hi és, no?
I que llavors són aquells noms, alguns, hòstia,
pesos pesats, no?
Clar, des de l'Eduard Ponset,
la Montserrat Carulla, el mateix doctor de Xeus,
el doctor Barraquer, la Neus Català,
la Núria Feliu, el Paret,
que ahir es va presentar un llibre del Rogelio Herrero,
de los Manolos, del Paret.
O sigui, clar, dius, déu-n'hi-do, no?
O sigui...
Que et vas fent gran, vols dir, Albert.
Bueno, sí, sí, clar, clar.
I que se'n van aquests noms grans,
l'Arcadi Oliveres, no?
I, hòstia, l'Almocent Ballarín, en fi.
A més, gent amb aquesta entitat, no?
Sí, sí.
Sembla que tinguem una mica de...
que estem desvestits d'aquesta gent
amb tanta empenta...
Clar, que se n'han de formar d'altres, diguem, no?
I que llavors això, diguem, d'alguna manera,
també, doncs, home,
tens una conversa llarga gravada
amb alguns d'aquests personatges i ja està.
Llavors, del de Xeus,
que va ser innovador amb tantes i tantes coses
que ja s'han dit,
però n'hi ha una que a mi em va sorprendre molt
quan vam estar gravant el convidat
aquell cap de setmana a casa seva,
2011, et repeteixo,
que jo no ho havia vist mai,
que, per tant, el considero també un innovador
en aquest sentit,
que és que vam sortir a passejar la seva gossa,
la Xunga,
i a passejar per allà,
als carrers de Sarrià, diguem, no?
I vaig veure que sortia
amb una ampolleta d'aigua de plàstic petita,
a la mà.
Vaig pensar,
no sé si tindrà set pel camí
o què li passarà, no?
I llavors,
quan la gossa va fer un pipí al carrer,
vaig veure que obria l'ampolla d'aigua
i li tirava...
De fet, ho tenim gravat,
això és un moment que surt al programa,
que tirava aigua.
I vaig pensar...
Jo en aquell moment...
Jo no ho havia vist mai.
Jo el 2011 no havia vist mai
algú que tirés aigua
a un pipí d'un gos al carrer.
I jo vaig pensar,
hòstia, quina pijaria, no?
Em va semblar
que era fins i tot una mica esnop
en aquest moment,
imagina't, no?
I dic, escolta'm,
les coses han evolucionat,
han canviat,
i amb això també
jo el considero un precursor,
un innovador,
perquè jo crec que poca gent
fa 13 anys
tirava aigua als pipís.
Però clar,
han passat els anys.
I ha canviat molt això
dels gossos a la ciutat
i n'hi ha moltíssim.
Heu explicat moltes vegades
aquella dada
que ha cridat tant l'atenció
que a Barcelona ara mateix
hi ha més gossos
que nens entre 0 i 12 anys.
O sigui,
hi ha 200.000 gossos
ara mateix a Barcelona, no?
200.000 gossos
que pixen i caguen
3 vegades al dia al carrer.
La gran majoria d'ells.
I que el 99%
els seus àmuls
ho deuen recollir.
Però...
Bueno, 99%
és molt generós, eh?
Sí.
Però vaja,
la majoria, la majoria.
Deixem la majoria.
45.
No,
però saps què passa?
Que amb això del...
És a dir...
Però que no estem preparats,
vols dir,
per tenir tants gossos.
Saps què vull dir?
Que no estem preparats
i que d'aquí 13 anys més,
potser,
o 25,
el doble,
direm,
tu te'n recordes, Ricard,
aquell temps
en què els gossos
pixaven i cagaven al carrer?
Perquè és una anomalia.
És molt estrany
si t'ho penses bé, eh?
200.000 gossos
pixant i cagant
3 cops al dia al carrer.
Que tu sortís de casa
i el primer que veus
és un gos a Júpiter allà cagant.
O sigui,
és una anomalia.
Com a imatge, sí, sí.
200.000.
És que a Sabadell
sou 200.000.
Sí, sí, sí.
Vull dir,
és com si tot Sabadell
tot Sabadell
cagués 3 cops al dia
al carrer.
I que és a Barcelona,
al barri marítim
3 cops al dia
a pixar i cagar.
Dius,
hòstia,
és com una anomalia
molt estranya, no?
I que...
I jo penso que ho veurem...
Tu te'n recordes
quan es fumava als hospitals?
Vol dir que la gent
no tindrà tants gossos
a una ciutat com Barcelona.
No,
o que algú...
És a dir,
aquestes empreses tecnològiques
o aquesta gent
que s'ho inventa tot.
No hi pot haver algú
ara mateix pensant...
Jo no ho sé,
no em correspon a mi,
segurament tu tampoc,
però ho feina tens, no?
No, no.
O sigui,
algú d'aquestes empreses tecnològiques
el poden destinar a pensar
com es pot fer
perquè els gossos
no pixin i caguin
tres vegades al dia al carrer?
No sé,
és que jo no en tinc ni idea,
no sé,
són uns bolquers.
Hi deu haver solucions.
Potser se'ls pot educar,
no?
Que abans de sortir de casa
com a sortint pixat sigui...
Uns bolquers,
no sé,
alguna cosa,
però vull dir,
jo crec que això
amb els anys
ho veurem una cosa
molt fora de lloc.
I l'altra cosa,
diguem,
això que deies
que no estem preparats,
que és que jo crec
que amb els gossos
s'ha passat una mica
com amb les bicis
a les grans ciutats,
no?
En el cas de Barcelona,
per exemple,
que és que hi ha hagut
una explosió
amb 20-25 anys,
però les bicis,
de cop i volta,
que sembla que també
hi ha una xifra
com semblant
a la de gossos,
de gent que va
amb bici cada dia,
la ciutat s'ha transformat.
O sigui,
la ciutat aquesta...
Ha canviat.
Ha canviat
per adaptar-se a les bicis.
Algú que fa 20 anys
va a dir a Barcelona
i no hi ha tornat
i torna ara,
és una altra ciutat.
Clar,
són tots carrils bicis,
no sé,
o sigui,
s'ha adaptat molt
la ciutat per les bicis.
Jo no crec
que s'hagi adaptat.
Ara em sortirà algú
i l'Ajuntament
i em dirà
sí, sí,
escolta,
que han fet
no sé quants miniparcs
o pipicans.
Sí,
però jo crec
que la ciutat
no s'ha transformat
a l'alçada
de l'impacte
que és que de cop i volta
apareguin 200.000 gossos.
Vull dir,
clar,
és que abans
no hi eren a les cases,
abans hi havia
moltíssima gent,
no hi cabia un gos,
perquè la gent vivia
amb la sogra,
amb la cunyada,
amb no sé què.
Ara,
doncs,
bé,
els gossos són molt més
a les cases
i jo et dic...
I algú es fa en companyia
que farà una feina
molt important.
No, escolta,
això no recorda els gossos...
A tu no ho dient que diu
que hi ha bolquers per gossos.
Ah!
O sigui,
és qüestió que es posi de moda.
Albert,
vigila,
perquè...
No, no,
és que no ho sé,
però vaja,
jo crec que hi ha d'haver gent
que en sàpiga de debò
i que es posi a estudiar això,
perquè jo crec que ho veurem...
És que jo me'n recordo una...
Això em va agafar molt, molt...
Però havia vist algun rètol.
Abans s'escopia pel carrer.
Els homes, sobretot,
escopien pel carrer.
Això ho han dit,
jo no m'ho crec,
però...
T'ho juro.
Però és que hi havia rètols,
jo recordo més el rètol
que la imatge de gent escopint,
però rètols de
prohibido escopir.
I pensaves,
bueno,
sí, sí,
prohibido escopir.
Bueno,
clar,
perquè els homes escopien pel carrer.
Bueno,
això ja està,
ja ha passat.
Quan es fumava els hospitals
els avions,
ja ha passat.
Doncs potser un dia,
doncs també direm,
hòstia,
recordes com els gossos
pixaven i cagaven al carrer?
I les persones,
no?
I les persones,
sí, sí.
Doncs tot això,
mira,
gràcies al doctor de Xeus.
Alberto,
un gràcies.
A tu.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Viu Sant Jordi a Calonja,
poble de llibres.
Parades de llibres,
roses,
espectacles,
signatures
i un poble sencer
celebrant els llibres.
Amb la participació
de Bernat de Déu,
Xavi Bosch,
Sílvia Soler,
Ramon Janer,
Laura Fà,
Marta Pontnou,
Santi Balmes,
Maria Barbal,
Lolita Bosch i molts més.
Del 18 al 27 d'abril,
vine a Calonja,
poble de llibres,
la primera booktown de Catalunya.
Més informació a pobledellibres.cat.
T'apassiona el món de la restauració?
Vols feina des del primer dia
fent allò que t'emociona?
A ESOP,
l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona,
trobaràs el teu objectiu.
Cicles formatius oficials
i cursos especialitzats en cuina,
sala, pastisseria
i direcció de restauració.
Ara és el moment.
Matrícules obertes.
Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona.
Practica el teu futur.
Aquest dimarts,
a l'Eurojackpot de l'11,
per només dos euros,
hi ha un pot de 98 milions.
I ben remilionari,
perquè amb l'Eurojackpot,
el megassorteig europeu de l'11,
no només et fas milionari tu,
també els teus fills,
i els fills dels teus fills,
i els fills dels fills dels teus fills.
Compra ara el teu Eurojackpot de l'11,
que són 98 milions.
Eurojackpot de l'11.
Milionari pels segles dels segles.
A tots els que jugueu a l'11,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Ei, som Wachavi
i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí.
Tu, la teva roba i el planeta.
I és que som el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta
i en pau al planeta.
Uneix-te al moviment
planetempau.cat.
Recorda, som Wachavi.
Pals i la cuina de l'arròs.
Fins al 2 de juny,
als restaurants, comerços,
allotjaments i productors locals
d'arròs i vi,
us convidem a s'obrir el menú
de l'arròs de pals.
Veniu i gaudiu també
d'activitats i visites
per tota la família.
Més informació
al 972-63-73-80
o a visitpals.com.
Pals i la cuina de l'arròs.
Vine, tasta'l, sorprenta.
Es vestia com un home.
Actuava el molant ruix.
Feia petons en públic
a altres dones.
No n'hauries d'estar gelós.
La que he trobat interessant
és ella.
I va escriure
algunes de les novel·les
més aclamades
de la seva època.
Saps el llibre nou
de la Claudine?
Sí.
Per què no el publiquem
amb el nom de tots dos?
No!
Un cop es va alliberar
del seu marit.
Colette, a TV3,
dimecres a la nit,
és la gran pel·lícula.
Catalunya,
la solució
per mantenir
les plantes
de l'hort
i el jardí
sempre ben hidratades
us ofereix
l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius
amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmàrius
feia
Embruten la meva imatge
de valent
perquè m'acurralen
i la resposta era
M'aculen.
M'acular
és sinònim
de tacar.
I acular
algú
és posar-lo
en situació
de no poder
recular més.
De manera que
si m'acurralen
m'aculen.
1.009
dels 1.205
participants
l'han encertada.
Per tant,
dona't 10 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot
de productes
anti-sequera
Flower
a Alexandra
a l'Obet
Finestres.
I avui
també ens heu dit
Ataquen,
amorren
o enseuen.
¡Suscríbete al canal!
El 17 d'abril a l'11 de maig al Mercat de les Flors.
Més informació a mercatflors.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
En temps de guerres, Impacte Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya
fa una aposta per la pau.
El dret a la pau, un dret a reclamar.
I també migració, empoderament femení, drets laborals,
pel·lícules de qualitat per entendre millor el món.
Del 9 al 28 d'abril, la quarta edició del festival Impacte
a diverses ciutats catalanes i també en línia.
Més informació a impactafilmfest.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Si busques autenticitat, t'esperem als mercats de Barcelona.
Perquè portem el teu barri autèntic producte de qualitat i proximitat.
Perquè som sostenibles.
Perquè t'assessorem i t'oferim troballes que ni t'imagines.
Perquè, com tu, els mercats som autèntics.
Ajuntament de Barcelona.
Connecta't a la cursa al Corte Inglés.
El dia 5 de maig, a les 9 del matí, tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis a cursalcortinglés.cat.
Posa't a entrenar i dóna-ho tot el dia de la cursa.
Sí que és solidari i córrer per la Fundació Catalana Tela Miquel Valls.
Recorda-ho, el dia 5 de maig, a les 9 del matí,
connecta't a la cursa al Corte Inglés.
En moments excepcionals, sempre hi som.
Amb un equip de professionals compromès amb l'actualitat,
rigorós amb la informació, a tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio. Catalunya Informació.
Connecta'm Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Per ràdio, pel web, a través de l'app o pel nostre canal de Telegram.
A l'hora del migdia, Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh, però estic gestionant el Departament de Queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí, és que no és fàcil obrir el camí del cor en un país com aquest.
A l'hora del migdia, Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Durant dècades, a Sicília, la màfia ha anat de bracet de l'Església.
L'Església no els ha suposat cap problema.
Estem convençuts que amb una Bíblia en una mà i un àrma a l'altra poden matar sense remordiments.
La crònica d'una connivencia fonesta.
Nits sense ficció.
El déu de la màfia.
A TV3 aquesta nit.
Catalunya Ràdio.
Celler Smaset.
Vins i caves directes del celler a casa vostra us ofereix la tertúlia esportiva.
Falten 10 hores i 39 minuts.
Sembles alpiqueres.
Veus?
La gran oportunitat.
L'abans i el després.
Joan Laporta, ahir.
Estem en el camí de poder fer història.
Ells ho saben, són conscients.
Estan molt mentalitzats.
S'ho mereixen.
Perquè, a més a més, del gran talent saben que s'han de deixar la pell.
El Barça està en el camí de fer història.
Carme Lloberes, bon dia.
Bon dia.
Luai Atonel, bon dia.
Bon dia.
Joel Díaz, bon dia.
Bon dia.
Ramon Besa, bon dia.
Bon dia.
I cara a Barcelona, bon dia, com estàs?
Bon dia.
Bueno, bueno, ho tenim tot a punt.
Ramon, per aquesta nit o no?
Sí, home, s'ha recuperat el ritual.
És curiós perquè no recordo la família culer,
que més aviat ha estat distant a Montjuïc,
també perquè no s'hi han vist gaires coses a Montjuïc,
i veïnes cases bones.
Jo sempre dic que és una mica com la muntanya del Calvari.
És el partit del Madrid, el partit del Girona,
és a dir, el partit del Villarreal.
No és un escenari que hagin passat masses coses bones,
i avui hi ha una oportunitat perquè justament
passi una cosa que feia cinc anys.
Perquè el culer recordi Montjuïc per una cosa bona.
Exacte.
I això és perquè el Barça és algú a Europa.
La Lliga, la gent jo crec que s'ha acostumat a dir
que queda el partit del Bernabéu, ja veurem,
en funció del partit d'avui,
però a Europa ets algú.
O passes a comptar jugant contra un equip,
a més a més, que et provoca...
O sigui, hi ha l'expectativa i l'excitació culer
amb l'animatversió que se li té al PSG.
És a dir, coincideixen dues coses.
De vegades, això, l'atenció...
El control emocional és perillós.
A mi em parlaven molt.
Però la gent té ganes de partit
perquè els del PSG no es pot veure ningú.
No només diria els d'aquí,
sinó que és un nou ric d'aquests
que va començar a fer-se famós
portant-se el Neymar,
després ha passat el Dembélé,
ara hi ha el Luis Enrique,
han passat mil coses.
És a dir, per tant, tornes d'aquella litúrgia.
Vosaltres parlàveu de l'entrepà de truita,
no parlàveu de la tertúlia d'abans,
tothom torna a recuperar una litúrgia.
Hi ha gent que busca la samarreta on la té.
I tothom té una samarreta d'aquelles...
No, no, no.
Samarreta aquella que ningú Ramon la tenia,
la va buscar.
Això m'ha passat literalment aquest matí.
Tot això, aquest ritual,
doncs és un ritual molt...
Hi ha com aquesta il·lusió...
Sí, sí, fins i tot Xavi,
que té un posat que és diferent, no?
Mira, diu això.
Passar a semifinals seria un èxit rotund.
Pel club, per aquests jugadors,
per nosaltres com a staff,
i bé, portem aquest avantatge,
hi ha il·lusió, hi ha emoció...
Ja això, de per si, ja és un èxit.
Tornar a veure els culers emocionats,
il·lusionats,
i amb aquesta gran oportunitat,
doncs això ja és un gran èxit.
Laia.
Tinc la sensació que l'afició...
Viu aquest partit amb la sensació de...
Tens poc a perdre.
Amb il·lusió, com esteu dient,
però amb poca por.
I no perquè no puguis perdre,
perquè això és una possibilitat,
malgrat que el Barça porti aquest avantatge,
però amb aquella sensació de dir...
Bé, si perdem, no passa res,
perquè arribar aquí ja ha estat com un petit miracle.
Però això...
Diu menja el clàssic, eh?
Laia.
No, dic ara, ara, dic avui pel partit d'avui.
Ara, ara, abans de començar el partit.
Això que estàs dient, que hi estic d'acord,
en el fons, és d'aquí petit.
Ja, però, precisament,
és que som un lloc que no ens esperàvem ser.
Per això, vull dir que la gràcia
que ens faci tanta il·lusió
aquesta tornada de quarts de final de Champions
és que, realment, fa dos mesos,
ho dic des del punt de vista sempre de l'aficionat,
no creiem en absolutament res.
O sigui, havíem perdut la fe completament
i ara ens trobem que l'hem recuperada.
Per això, sí, sí.
Què passa?
Que, entre cometes,
s'ha hagut de fer molt malament les coses
durant molt de temps,
perquè ara, davant d'uns quarts de final de Champions,
tinguem aquesta sensació de res a perdre.
Perquè no fa tants anys, amb el Valverde,
arribàvem a semifinals,
perdíem, i aquí s'incendiava Barcelona.
Però les sensacions són pel context,
i el context amb el que hem arribat és aquest, precisament.
Ara, una cosa seria que passés per sobre el PSG,
llavors ja estaríem, però com que no ens posem tampoc
en aquest escenari.
No, no passarà, això.
No, i els professionals tampoc hi creiem gaire, eh?
Vull dir-te amb tota aquesta arribada,
a l'hora de puntualitzar-ho.
Jo et dic una cosa.
Per fi, per fi,
s'ha aconseguit borrar una mica el passat.
És a dir, el passat d'Europa, eh?
Estic enraonant les vergonyes que s'havien passat.
Esborrar, sí.
Esborrar, esborrar.
Jo borro anar a la pissarra.
Un tothom, estàs borrar.
D'acord, d'acord.
Llavors, clar...
Cada escú professional de lo seu.
No, cada escú professional de lo seu.
Valen, d'acord.
I llavors passa una mica això, no?,
de que totes aquelles, ens en recordem, no?,
en èpoques Messi, fins i tot,
que a Europa ens donaven, diguem, pim-pam-pim-pam
i ens treien del camp.
Val, doncs, amb aquesta jovenaia que hi ha ara,
tant de bo, vull dir,
jo aquí sí que crec que el Barça es mereix
començar una nova etapa.
Perquè realment comences una nova etapa
amb tota aquesta canalla.
La canalla, sobretot, que no està contaminada
de tot aquest passat
i que mai de la vida...
Clar que no tenen por.
Perquè ells no ho han viscut, això.
I com més jove ets, menys potents.
I, per tant, doncs, estàs com preparat
per, de veritat, afrontar aquest partit.
Ara, difereixo una mica de la Tudel.
És a dir, si avui perdessin,
jo crec que és un...
Tu creus que és una patacada?
I tant.
Si perds d'un gol?
És a dir, ni d'un ni de mig.
És a dir, pensa que has de pensar una cosa,
que tu vens amb una victòria
i vens de...
Ai, que ho tens a casa,
és el que l'equip que ho té,
a més a favor tot,
tenir la tornada a casa...
Vamos, jo crec que és...
Jo, per mi, seria una patacada important.
Ho dic així.
Carla Barceló.
Hola.
A veure, jo estic entre la Laia i la Carme.
A veure.
Jo diria que estàs entre la Lloberes i la Tudel,
però bé.
Exacte.
Estic així, caminant entre unes i les altres.
Aviam, jo crec que...
Ahir, per exemple,
el Xavi va utilitzar un qualificatiu, no?,
que és l'excitat.
Estic excitat, no?
L'excitació, tal,
l'excituació normalment no dura gaire,
vull dir,
els processos d'excitació
tenen una durada,
bueno, més o menys mínima, no?
Sí.
No és una cosa que estigui en el temps, no?
Llavors, aquesta...
Sí, no entrem en detalls.
Però, bueno, aquesta excitació,
aquesta excitació jo la veig al carrer,
òbviament la veig al carrer,
perquè s'ha arribat a un punt
que ningú imaginava fa dos mesos
que no teníem ni entrenador,
perquè també va dir que marxava, etcètera, etcètera.
Llavors, la gent estava com molt ensopida,
com molt feta pols, no?
I ara resulta que ens trobem
amb una possibilitat única,
que no imaginàvem ni fa dos mesos,
ni, si m'aporeu, ni fa un, un,
que ens pot col·locar el barcelonisme
en un lloc que ara per ara,
jo crec que en aquest moment sí que mereixem,
però que d'alguna manera també és puntual, no?
És a dir, cal treballar molt,
perquè aquesta possible victòria tan de bo que es doni avui,
hem de treballar molt perquè tingui una certa continuïtat, no?
I després estic amb la Laia amb el fet que no serà un gran fracàs.
Home, sí, clar, si ens fiquen cinc, sí, no?
Però el fet, amb les circumstàncies actuals,
arribar fins aquí amb tot el que hi ha i tot el que tenim
i sobretot el que no tenim,
doncs, home, jo crec que està dins de...
Malgrat que l'equip ha guanyat allà,
està dins de les possibilitats,
siguem realistes,
el culer a banda de pessimista també,
jo crec que ara és molt realista,
que això passi.
Però l'excitació que hi ha
és la que manté aquesta eufòria puntual
que hi ha als carrers i que hi ha arreu
de que aquesta nit serà molt gran.
Diria que és la situació inèdita
per reprendre el fil de la Laia i de la Lluberes.
Llavors, el Barça va durar una època
que anava al camp a explicar victòries
i no es feia càrrec que podia perdre.
És a dir, quan hi havia Messi, venia el Chelsea,
remuntarem, vindrà l'Inter, remuntarem.
És a dir, les grans patacades han estat a Europa,
han estat a camp contrari fins als últims temps.
O sigui, era el 4-0 d'Anfil,
era el 4-0 de París,
era el 3-0 de la Roma,
eren victòries que venien després
d'haver gestionat molt bé l'anada
i es donava per descomptat
que ja estaves a semifinals.
Justament, alguns dels jugadors del Barça
en el propi Rakitic reflexionava
aquesta setmana de la Champions que s'han perdut,
perquè la gent les donava per descomptades
de que estaries a la final.
I ara hem passat a l'altre extrem,
és a dir, hi ha una altra prudència de dir
escota, la gent avui està excitada,
però en la línia el que diu la Laia...
Aviam si serà cert.
Sí que dona raó, Xavi,
quan deia que tot això condicionava
d'alguna manera l'equip.
Perquè al final aquesta pressió...
Sí, però no només hi ha els joves per mi,
que hi són, és evident.
Però vull dir, no hem d'oblidar
que l'últim jugador que va aixecar la Champions
és Gondogan.
És a dir, a veure, no...
Els jugadors veterans que han donat
un salt de qualitat,
no hem d'oblidar que l'últim jugador
de l'actual plantilla,
més enllà de Sergi Roberto,
que va ser protagonista
de l'última Champions,
va ser Ter Stegen a Berlín.
És a dir, hi ha una sèrie de jugadors
que han viscut i s'han ajuntat
els joves i els veterans.
És a dir, no hi ha la classe mitjana,
que està representada per jugadors
que no sabem com actuaran.
Per exemple, el cas de Pedri,
que diem que sí, però que no,
jo faria jugar a Fermín,
jo no sé si acabaria o començaria.
Estem parlant amb De Jong,
que està buscant el seu paper.
És a dir, hi ha hagut un cert extremisme
a nivell de l'equip.
Sí.
I una gestió, diguem d'alguna manera,
que ha acabat,
que ha cohesionat el barcelonisme, per mi.
Això és el més important
que he vist amb la Champions.
Més enllà que el president
ahir és passagers
i fes el que vulguis, però...
Oi, això em va semblar horrorós, Ramon.
Just, perquè llavors tu dius...
Bueno, ell fa números.
Tu imagina't que el Barça es classifica
per les semifinals,
tornem a parlar del fair preu financer,
ja es tornarà a fitxar,
tornarà a passar 25.000 històries.
Però sí que és veritat
que hi ha una cohesió
entre l'afició,
entre l'entrenador,
entre els jugadors,
que s'han produït per multifactorials,
per causes multifactorials.
I jo discrepo
que l'única causa
hagi estat l'anunci
de la dimissió diferida de Xavi.
Crec que hi ha hagut moltes circumstàncies,
hi ha hagut...
Però ja ha influït.
Ja ho hem enraonat d'això.
Va haver-hi la reunió
d'insurtar dels jugadors.
Els jugadors ho van explicar
per passiva...
Però vull dir que ja han intervingut,
perquè jo entenc la cohesió,
ja han intervingut el secretari tècnic,
ha augmentat el volum físic de l'equip,
ja han hagut, per les lesions,
s'han ajustat determinades posicions,
Cancelo va venir com a lateral dret,
ha acabat com a lateral esquerra
quan es va lesionar Balde,
va començar Christensen
com a jugador de mig centre
per donar més seguretat a la defensa.
Ara Christensen ni tan sol juga,
o no pot jugar...
És a dir, han passat moltes coses.
Ter Stegen i Covarsí,
aquests per mi van ser els fonaments reals
d'aquest equip.
Doncs mira, estic d'acord amb tu, Lloberes,
sense...
Sense que serveixi de precedent.
Sense que serveixi de precedent.
No, jo el que voldria dir
és que, insisteixo,
potser el que passa
és que teníem...
No estàvem molt tan mal,
no teníem tan mal equip.
És a dir, el Barça,
jo tinc la sensació que el Barça,
i Xavi sobretot,
a la seva manera,
ha fet un treball
durant molts mesos
de rebaixar expectatives,
de rebaixar expectatives,
i contínuament...
L'hem fet entre tots, eh?
L'estaven fent entre tots.
I ara, de cop i volta...
L'equip també el feia,
vull dir, amb el joc de l'equip,
es feia sol.
L'equip també el feia,
llavors, de cop i volta,
un partit com el del PSG
de l'anada
et mostra
el nivell màxim
o gairebé màxim
que poden donar alguns jugadors
i dius, bueno, hòstia,
amb això encara pots fer cosetes.
No som, no som, evidentment,
no som al Manchester City,
però amb això
es poden fer cosetes.
I això em porta
a una altra reflexió,
que és,
tot allò...
Jo me'n fotia molt del Xavi
durant tota la temporada
que ha anat dient
bueno, estamos vivos
en todas las competiciones,
estamos vivos...
Bueno, al final,
mantenir-te viu
en totes les competicions
et situa en una posició
ara, a mitjans d'abril,
que si guanyes dos partits,
el d'avui i el del Madrid,
de cop i volta,
estàs en una situació
que estàs a semis de Champions
i a cinc punts del Madrid.
Estàs recollint cable,
amb el Xavi?
Una mica.
No, no recollint cables,
sinó que trobo que
no sé si ho ha fet
conscientment o no,
o no sé si era
una estratègia o no,
però ha aconseguit
rebaixar tant
les expectatives
i mantenir tothom,
diguéssim,
amb una il·lusió
molt baixa,
que ara,
de cop i volta,
doncs,
hòstia,
estem flipant
que en una setmana
puguem plantar-nos
en posició
de guanyar
una Champions
i una Lliga.
Però la il·lusió
molt baixa
no l'ha mantingut
el Xavi sol,
vull dir,
jo crec que aquí
hi ha hagut un col·lectiu
que també ha ajudat
que aquesta il·lusió baixa
s'hagi mantingut
fins fa molt poc temps,
no?
I per mi,
tu deies,
no teníem tan mal equip,
no?
El problema és que
no teníem equip.
La sensació,
és a dir,
tenies jugadors
però no tenies equip.
Ahir també fixeu-vos
que tant el Pedri
com el Xavi
com el Laporta
a les seves intervencions
van parlar també,
van insistir molt
en el concepte de l'equip,
no?
Clar,
jo no m'oblido
que hi ha hagut
algun partit
en què el Xavi
se li han portat
els dimonis
a la banda
veient com els seus jugadors
tiraven la tovallola
a cinc minuts
d'acabar un partit.
Això no és el Barça,
el Barça fins al final,
no?
I aquestes coses
que hem vist
durant l'any,
malauradament,
doncs ara tens la sensació
de que ara
és molt més solidari
tot, no?
És a dir,
hi ha com una
lectura molt diferent
de la situació
i això també
ha encomanat
a la gent,
no?
Perquè vull dir,
el Xavi Sol
molta cosa
no pot fer,
no?
I també ha baixat
el to,
ha fet moltes coses,
ell ha enredat la premsa,
ha deixat
d'atacs,
ha deixat
de coses
i ha anat
a la realitat,
no?
Ha baixat a la terra,
ha anat a la realitat
i ha evitat
entrar en follon,
no?
Però al final
també és la imatge
de tot un equip
que no enganxava
la gent.
Jo ara crec
que aquest equip
no és que estigui
enganxant
al 100%,
però sí que és veritat
que t'has reconciliat
una mica
amb tot un col·lectiu
que ara sembla
que sí que van a totes
a muerte
cada partit,
no?
Ah, tu,
Tudel,
no, deies?
No, no,
jo volia dir,
també ens hem de fixar
i hem de veure
el PSG com surt,
perquè aquí
ens estem basant molt
en el partit de nada
que el Barça
va fer dels millors partits
tenint en compte
ara dèiem l'equip
i el nivell,
però el PSG
no va fer dels seus
millors partits.
Jo ahir els vaig veure
entrenar a Montjuïc
i clar,
els vaig escoltar,
va parlar el Rafa,
va parlar l'Ulge Enrique,
vaig veure els jugadors
i pensava,
home,
és que els comences a mirar
i el PSG
té nivell més
del que va mostrar
segurament el partit de nada.
I l'Ulge Enrique
ara ja n'ha tingut
tots aquests dies,
que recordem que n'ha tingut
partit de Lliga,
ja va deixar molt clar
que s'ha estudiat
molt bé al Barça.
Fixa't que si això
està pensat així,
que els mateixos entrenadors
en parlen en aquests termes.
Xavi Hernández, mira.
Tenemos que hacer las cosas
muy bien,
porque es un equipo
que te va a exigir muchísimo,
sobretot en pressión alta,
te va a pressionar
los 90 minutos,
va a ser complicado,
mañana, insisto,
tenemos una guerra
futbolística
importantísima,
y habrá momentos
que el equipo
va a sufrir.
Això ho diu Xavi,
però també Luis Enrique
parla així d'ell mateix.
Somos un equipo
que de serie
no especula,
te puedes imaginar
que esa palabra
no existe para nosotros
y estamos plenamente convencidos
que le vamos a dar la vuelta.
Sí, a més hi ha una altra cosa,
és que ara la banda dreta
segurament canviarà
per complet
del Paris Saint-Germain
perquè entra
l'Esraf
i posarà segurament
el barcola aquest
que el partit d'anada
jo no entenc
per què no va jugar
perquè és molt millor
que Marqués Ossensio
almenys a nivell ofensiu.
Bé, va canviar el descanso,
Enrique,
alguna cosa va a veure.
Sí, sí, però em vinc a referir,
una de les coses
que em fan patir,
de les moltes coses
que em fan patir
és aquesta banda esquerra
que tenim un lateral
com Cancelo
que és, diguéssim,
una mica...
Aviam,
alternatiu.
Acabo,
que deia,
la batalla que diuen
la guerra futbolística
és cert que l'anada
va ser així
i va guanyar una mica
el Xavi
i li va acabar guanyant
aquesta batalla
però és que avui
serà bastant igualat
una altra vegada
aquest partit
i a l'anada
el Barça es va refer molt bé
d'aquells dos gols ràpids
del PSG
a veure si avui
perquè hem d'imaginar-nos
un partit
i visualitzar un partit
on també se't pot complicar
en algun moment.
Marca dos gols ràpids
i tu saps que només estàs a un gol
i dius
no, si ho tinc a prop
però mentalment
a veure quin paper
per molt que juguis
a Montju
i que tinguis l'afició
vull dir
que estem parlant
molt de la il·lusió
i està molt bé
i ara em recordaré
el de la setmana passada
que m'heu dit
això és molt culer
i molt català
però a poc a poc
hi vigilem.
No, no, jo crec que
home, només faltaria
que no hi hagués la prudència
diguem
que és una tornada
i que a més a més
juga a casa
que jo segueixo pensant
que tens l'obligació
absoluta
de guanyar aquest partit.
Estic d'acord
amb que
Luis Enrique
guanya amb la tornada
diguem
d'Aikimi
que realment
a més a més
tinc entès
que M. Peus
és íntim amic
de Mbappé
l'Aikimi aquest
i que també
se'l vol endur
a Can Madrid
pel que he vist.
Un home
que a més a més
és vertical
un tio que
té una facilitat immensa
per pujar a l'atac
per tant
jo penso que
ell sí que el devia
trobar a faltar
perquè a mi
la defensa
en el partit d'anada
em va semblar
caòtica
parlo de la de Luis Enrique
cosa que
és la gran diferència
amb el Barça d'ara
el Barça d'ara
a mi
el que té
darrere
en Ter Stegen
sobretot
i com dèiem
en Coversica
haveria moltes coses
però en Condé
Araujo
i Cancelo
per mi
això ja és
d'un nivell
altíssim
Cancelo
a nivell defensiu
jo hi posaria
un asterís
sí, sí
és cert
però és un home
que també et dona
altres
diguem
registres
i que per tant
val la pena
jo crec que una de les grans notícies
d'aquests darrers dos mesos
a banda de la Canalla
és la recuperació
de Juskundé
jo per mi
és clau
aquest jugador
i és
fins fa poc
la veritat és que
no hi tenia jo massa fe
però
ostres
ara tenim la millor versió
d'aquest jugador
i ho vam veure
a París
ho estem veient
els darrers partits
i la veritat
jo crec que
amb aquest jugador
el Barça
ha guanyat
ha guanyat
molts punts
als darrers
els darrers
i també et diré
que probablement
és un mèrit
segurament
de Xavi
perquè
així com
que un dels grans problemes
que tenia
era que no volia jugar
al costat
de lateral
i per tant
doncs aquí sí que
crec que pot haver-hi
una certa influència
d'ell
o determinats jugadors
Ramon
per mi
de lo insòlit
també és la diferència
que hi ha
que abans
que el jugador
que marcava les diferències
estava el Barça
que es deia Messi
i ara el jugador
que marca les diferències
està el PSG
que es diu
va bé
és un altre factor
que s'ha de tenir en compte
el Barça va guanyar
algunes eliminatòries
de la Champions
per Messi
no pel sentit d'equip
ara s'ha invertit
el Barça
el que ha de tenir
és sentit d'equip
tu no saps
preveure que Rafinha
pot tenir una bona actuació
és lògic
perquè és un jugador
que va a l'espai
que es desmarca molt bé
i amb una defensa
com la que té el PSG
i un porter
no dient que un dels punts dèbils
i que pot ser decisiu
és els dos porters
perquè em va semblar
un porter molt
no
si tu repasses els tres gols
jo crec que no es va
jo no entenc
no entenc
no soc ningú
per entendre
o no entendre
vull dir que el comportament
que hi va haver
sobretot a París
va ser assenyalar molt
a Luis Enrique
i a Mbappé
però ningú va parlar
del porter
de Donnarum
que va fer un partit lamentable
i el substitut
que se'm va emportar
a Luis Enrique
és l'Arnau Tenes
que és un exporter del Barça
i Dembélé què?
Dembélé
a Dembélé li caurà
una pitada inhumana
aquesta nit
però a mi això
em sembla una hipocresia
perquè ningú el volia
a Dembélé
o sigui
tothom el volia a fora
la Jaume i la Llovera sí
jo diria Ricard
que amb Dembélé
dient que havia de marxar
quan marxa
no hi ha hagut amor
amb Dembélé
ni de la defició cap a ell
ni d'ell cap a l'altre
per tant
deixem-lo amb el Pau
i ara l'hem de xiular
perquè si va marxar
perquè no el volíem
hi ha un record
és a dir
el Dembélé no se'ls recorda
pels gols
sinó pels no gols
m'explico
però tampoc n'està fent gaires
però no s'ha lesionat
a la imatge del culer
hi ha el gol fallat
contra el Liverpool
que després et remunta
a la Liverpool 4-0
tu preguntes
què recordes
Dembélé
no s'hi val
jo et dic el sentiment
que parlo
però te'n foten 3 abans
és a dir
quin gol recordes
i quin no gol recordes
i ho veuràs
vull dir que va ser un jugador
en primer lloc
també perquè es va fitxar
a Dembélé
quan s'ha anat sabent
amb el temps
perquè el Barça
el va preferir a Mbappé
vull dir
tot té una certa seqüència
jo no estic dient
que s'ha dit
això és terrible
el Barça no
el Barça no
Ramon
qui va preferir
Dembélé davant d'Mbappé
no va ser el Barça
va ser
un president molt concret
però vull dir
però era una cosa
que és molt important
recordar-ho
per una qüestió
perquè no és el mateix
Mbappé
tant Messi
que sense Messi
perquè no es va fitxar
a Mbappé
perquè es considerava
que podia envair
les zones de Messi
en canvi
si tu fitxaves
a Mbappé
obries més el camp
ho explico
un context
jo no estic dient
si és a favor o no
però envair
la zona Messi
és a dir
tenir el jugador diferencial
quan tu tens un playmaker
o tens un jugador cap allò
no pots posar
a Mbappé
però si vam fitxar
Grisman Ramon
que jugava exactament
com a cap de l'afició
Joel
xiolaràs avui
Dembélé?
sí
segurament sí
jo estic a favor
però és que al jugador rival
se'ls ha de xiolar
no se'ls ha d'insultar
i menys
en termes racistes
però un moment
jo el xiolaràs
pel que feia el Barça
o per com va marxar del Barça
que va estar enganyant
i remenant
perquè és un tio
que a part
que futbolísticament
no va rendir
sobretot degut a les lesions
cosa que no és
del tot culpa seva
el que sí que va fer
va ser
una mena de puta i ramoneta
amb el seu agent
que va ser una mica lleig
però quan se'n va anar
a Dembélé
va ser perquè
el va advertir el seu agent
que venia Rafinha
que era el que després
el portava
el DECO
que és el que s'ha convertit
de agent
el director esportiu
i després es va trobar Rafinha
que sortia la minya mal
i ha acabat jugant
a la banda esquerra
que és una d'aquestes altres
que és on hauria d'haver jugat
és un jugador
i no hi volia jugar
el jugador
és un jugador
que té una certa qualitat
que jo crec
que aquí
doncs no va trobar
segurament
doncs tan bo
que ningú
que l'acabés d'aprofitar
i que per tant
jo considero
que és molt bo
ara
molt bo
bo
només dir una última cosa
jo estic d'acord
amb la passejada
que va fer el senyor president
ahir
estàs d'acord?
sí
perquè si algun oient no l'ha vist
per una vegada
que l'expliquem
dos minuts i mig
ahir hi havia 15 minuts d'entrenament obert
als mitjans
hi havia tot de mitjans
llavors va aparèixer Joan Laporta
a l'inici
quan ja s'estaven entrenant
a l'altra banda del camp
i va travessar
a poc a poc
tot el camp
per anar a abraçar-se a Xavi
10 hores i 18 minuts
d'acord
doncs estarem preparats
demà més
Carme Llobera
no han dit qui jugarà
al mig camp
que és la mare dels ous
de tot plegat
jugarà al Pedri
no jugarà al Pedri
no jugarà al Pedri
jo vull que jugui el Fermín
ja ho ha dit aquí
no, ha jugat a Pedri
ara tornem
a Sallés Maset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars en família
perquè gaudeixi
d'aquests moments
durant aquest mes
comprant els nostres vins i caves
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals
truqui ara al 900 200 250
o entri a maset.cat
i li portarem els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament
Sallés Maset
directe del Saller
a casa seva
El Matí de Catalunya Ràdio
La quarta edició
del Desconcert 2024
fa el sal al Pirineu
A la Seu d'Urgell
dos artistes
que veuen de la tradició
de maneres ben diferents
La Lúdvig Van
i la Renesa
a l'Ider Sanz
Vine al Desconcert
de la Seu d'Urgell
el divendres 19 d'abril
a la Sala Guil
Entrada exclusiva
amb invitació
Demana-la al web
o a l'àptica
Amb la col·laboració
de l'Institut d'Estudis
i l'Ardencs
i de Cadí
Formatges i Mantega
del Pirineu
La Mestra i la Bèstia
d'Imma Munçó
Premi Òmnium de novel·la 2023
Endensa tant la història
d'una noia
que s'instal·la
a principis dels anys 60
en un poble
de la Ribagorça
que és també
la dels perdedors
de la guerra
i de la silenciosa resistència
al règim franquista
Una novel·la
plena d'intel·ligència
i humor
La Mestra i la Bèstia
d'Imma Munçó
a Llibres Anagrama
Benvinguts
als 8 dies d'or
del Cort Inglés
Només fins al 21 d'abril
tens més de 600 marques
amb fins a un 30%
de descompte
Totes les teves marques
preferides de moda
llençaria
sabateria
accessoris
bellesa
esports
llar
entra ara
els 8 dies d'or
a la botiga web
i app
del Cort Inglés
Viu Sant Jordi
a Calonja
poble de llibres
parades de llibres
roses
espectacles
signatures
i un poble sencer
celebrant els llibres
amb la participació
de Bernat de Déu
Xavi Bosch
Sílvia Soler
Ramon Janer
Laura Fa
Marta Punt Nou
Santi Balmes
Maria Barbal
Lolita Bosch
i molts més
del 18 al 27 d'abril
vine a Calonja
poble de llibres
la primera booktown
de Catalunya
més informació
a pobledellibres.cat
dissabte 20 d'abril
al suplement
celebrem Sant Jordi
des de l'Avacus
de Sants
a Barcelona
carrer de la Creu
coberta
ho farem
amb els grans
protagonistes
de la diada
els escriptors
Abraham Murriols
Maria Climent
Xavi Coral
Pau Cosí
Marc Serrats
Ofèlia Carbonell
i molta música
tindrem la Maica Navarro
el comunista Joel Díaz
i també el Pep Noguer
tot amanit
amb el directe
de Venus
i Guillem Ramisa
aquest dissabte
20 d'abril
Sant Jordi
arrenca
el suplement
viu Sant Jordi
a Abacus
tot l'abril
a les 10 de la nit
s'encén un llum
a la redacció
de Catalunya Ràdio
per veure
les notícies del dia
i més enllà
amb Manel Elies
us convidem
a mirar
els esdeveniments
de l'actualitat
de manera reposada
i reflexiva
Catalunya NIT
les notícies pensades
i en context
i com sempre
amb la força
dels serveis informatius
de Catalunya Ràdio
Catalunya NIT
amb Manel Elies
a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
aquest dimarts
a les 10 de la nit
a través del canal
exclusiu digital
de l'app i el web
de Catalunya Ràdio
Les Dones i els Dies
el programa
sobre les dones
que cada cop
escolten més homes
Hola, bona nit
volia fer un comentari
que era conscient
et treues
amb una noia
amb una dona
canvia de corera
Bona nit
com estàs?
Molt bé
mira
prepara per un xarna
però vull
escoltar
home
truca'ns net sempre
Xavier
Bona nit
Som Lluís Xavier
Ai Lluís Xavier
doncs Lluís Xavier
Les Dones i els Dies
amb Montse Virgili
el programa
per a les persones
amb les orelles netes
de prejudicis
Vaja
l'enveja de totes les veïnes
aquest imarts
a partir de les 11 de la nit
a través del canal
exclusiu digital
de l'app i el web
de Catalunya Ràdio
El Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Bonària
Directe del Camp
patrocina l'espai de cuina
del Matí de Catalunya Ràdio
13 minuts seran les 11 del migdia
Paola Molés
què tal
d'un restaurant
que aniu a la Berlín
com estàs
molt bé
fantàsticament bé
i arriba Sant Jordi
arriba Sant Jordi
no ens acabem els llibres
no no
i gastronòmicament
ara comença el bon temps
perquè començaran coses
molt interessants
de fruita de verdures
sí sí
pèsols
espàrrecs
i avui ens portes
un convidat de luxe
sí
te'l presento
no no encara
no encara
què passa
és que s'ha volgut quedar
a la Lloveres i tot
per aquest convidat d'avui
sí
però et dic qui és
a veure si la gent l'endivina
valent
el cuiner que tenim assegut
avui aquí és
i no exagero
us ho dic de veritat
el més estimat
de tot el nostre equip
de cuineres i cuiners catalans
un home elegant
i vitalista
que amb 75 anys
no en vol saber res
de deixar els fogons
perquè confessa
encara aprenc coses
i s'il·lusiona cada dia
tot el seu coneixement
que és moltíssim
el va adquirir
observant la seva àvia
i la seva mare
una tradició familiar
de cuineres
que es va trencar
justament amb ell
als 21 anys
es va posar al capdavant
de la famosa fonda
de la família
al barri d'Horta
després que la seva mare
perdés la vista
a causa de la diabetis
l'aroma de rostit
la té realment
gravada al cervell
i potser per això
el seu plat estrella
aquell pel qual tothom
el coneix
són els canelons trufats
la seva recepta
no és secreta
i de fet
la trobem
en un llibre
tresor
que acaba de publicar
que és un homenatge
a la cuina tradicional catalana
parlo
segurament molts
ja ho heu endevinat
del senyor
Carles Gaig
Carles Gaig
com estàs?
Benvingut
bueno
ben trobat
ja pots marxar
avui no dino
avui ara dines
avui ja no dino
el primer llibre
ara?
ara eh
ara?
és com
la veritat
tampoc
mira
hi ha una cosa
que no em sobra mai a mi
és el temps
tu
i no he tingut temps
fins ara
fer un llibre
costa un any
les millors receptes
de Carles Gaig
publicat per Columna
que és un llibre
meravellós
on hi trobem
tot això
les millors receptes
els macarrons del cardenal
hi són?
sí
sense
coses amagades
eh
què vols dir?
què vols dir?
que és fidel
com les faig jo
o sigui
no hi ha
no hi ha allò de dir
escolta
no t'has deixat
alguna cosa
aquí
la recepta
no no
no m'hi deixo res
perquè ho pugueu fer-ho a casa
aquesta recepta d'on ve?
és una recepta
d'un llibre
unònim
molt antic
de la cuinera catalana
que és del 1830
1835
el qual vol dir
que
si estava escrit
en aquest llibre
doncs
aquests macarrons
eren de
no sé
el Beethoven
encara estava
per composar la novena
sí sí
no n'hi no
i els cervellets
els tenim encara o no?
els cervellets
els tindrem
tota la vida
mentre jo estigui a la cuina
d'acord
és que és el meu
el plat preferit
és una gran notícia
sí
clar
les teves mestres
van ser l'àvia i la mare
no Carles?
sí
sobretot la mare
sobretot la mare
que era la que jo anava
en principi anava a mercat
amb els pares
a comprar
aviam que ens oferia
el rebost
del mercat d'horta
i vinga
i anar fent
i he sentit
he sentit
explicar-te
que molts dels plats
que fas
als teus restaurants
els fas de memòria
és a dir
que no hi ha res escrit
sí
sí
aquesta tradició
que t'ha passat
la teva mare
sí
perquè a mi m'agrada
sempre
el producte mai és igual
llavors m'agrada
allò de dir
escolta
aquí has de desviar-ho
una mica així
o cap aquí
o cap allà
o actualitzar una mica
aquell plat
que ja feia
temps que el feies
i dius
escolta
afinem-lo una mica més
reduïm una mica més
la salsa
perquè ja
els plats massa salsats
ja no toca
la gent
això de sucar pa
ah sí
això és veritat
ja no sucre
ho sap
jo no sucre
jo tampoc
de totes maneres
que són els peus de bord
que allà
ja has de sucar
i ja
ara que parlaves
de la mare
de l'àvia
hi ha alguna recepta
en aquest llibre
que sigui idèntica
clavada
a la de la mare
o l'àvia
que no hagis
canviat pràcticament res
el
bueno
li he canviat una mica
una mica
el bacallà
a la gran di colloni
el bacallà
a la gran di colloni
això és italià
eh
no almenys
la part de
no no no
no no
és un bacallà
que és un bacallà
amb patates
i
està lligat
amb la seva gelatina
jo l'únic que li he posat
a més a més
amb honor
a mi
a la llovera
sabíem
una mica
de tripetes
de bacallà
perquè quedi
més melós
allò
que se t'enganxi
com si mengessis
la tripa i capipota
que se t'enganxi una mica
però que ve molt
la llovera
no ho veus
la llovera va en el lloc més
ella va al restaurant
on jo no hi soc
perquè no em vol veure
no no no
perquè és més baratet
diguem-ho clar
eh
tu vas al Gatx
restaurant Gatx
sí però aquí
i el Gatx
ara el trobem més
al petit comitè
clar
amb ell
ja està al petit comitè
clar
el de Singapur
per cert
hi vas o no Carles
sí
abans hi anava
abans de la pandèmia
hi anava
quatre cops a l'any
ara hi vaig
dos
dos cops
aquesta enguanya
encara no hi he pogut anar
estic esperant
perquè amb el llibre
clar
estem molt enfeinats
però bueno
espero anar-hi
ara
al juny
al juny
i després
a l'octubre
a novembre
i aquesta defensa
aferrissada teva
d'aquesta cuina
tradicional catalana
que jo suposo
que gairebé has fet
per militància
t'has sentit sol
o et sents sol
en aquesta lluita?
Bueno
no
no
perquè n'hi ha més de quatre
que ho fem
però el que passa
és que
si no
d'alguna manera
no
defensem
no posem
en vigència
i no l'actualitzem
una mica
la nostra cuina
tradicional
hòstia
perderem una part
molt important
de la identitat nostra
però per exemple
els canelons
que és un dels plats estrella
és una recepta
dels anys 50
sí
de la mare
i els fas igual
igual
l'únic que he canviat jo
és que abans
la mare posava
perquè no
eren les plaques
del pavo
les plaques
d'aquelles
totes les cases
feien canelons
i el pavo
sí
sí
clar
i jo el que faig
és la pasta
fent pasta fresca
per què?
perquè jo entenc
que al caneló
hi ha 3 parts
importantíssimes
una és el farciment
que és per nosaltres
el rostit
i que ens diferència
del caneletti
italià
una altra
és la pasta
que ha de tindre
també textura
i l'altra
és la crema
o la beixamel
que et lliga
tot això
no?
cordis
és que ja ens hi trobem
pensaves que era fàcil
això del caneló
però per què diries
que són tan especials
i tan famosos
els teus
és a dir
perquè jo preservo
alguns del rostit
on
si és cert
que la mare
posava
cervellets
a dintre
la farsa
perquè fossin
malosos
i
jo
hi aparcat
una mica
els cervellets
i en defensa
dels criadors
d'ànecs
de l'Empordà
hi poso una mica
de foie gras fresc
home
també m'agrada
això
molt bé
ja ho entenc
t'adaptaries
a la modernitat
anem a dinar
anem a dinar
això dels cervellets
jo que vinc d'un restaurant
caníbal
i en mengem molts de cervellets
per què hem deixat de menjar menuts
Carles
que tu és una fàcil
jo és dels plats
que més es venen
els cervellets
mira que bé
però segurament per això
segurament per això
perquè costa molt
de trobar-ho en altres llocs
sí
i perquè venen gent
inclús cada vegada
més joves
venen
mira
et diré una cosa
la setmana passada
que estàvem a casa
amb uns amics
i tal
i
jo sé que venia un
que li agradaven els cervellets
i dic
no avui menjarem cervellets
també
i quan va veure
com els feia
com els neteixo
i com els tallo
i com els d'allò
la meva esposa
la fina
no em havia menjat mai
de cervellets
i
em va picar un
i
em va repetir dos més
caram
caram
caram
això és guanyar-se
no no
això és guanyar-se
el concurs
molt bé
però
és veritat que ara
costa també
de trobar-ho
i que molta gent
en mengi
perquè l'aspecte
diguéssim
no convida
o la idea
de menjar un cervell
que amb tot això
ens hem anat
fixa't jo
que ja vaig un pas
més agosarat
faig els bunyols
de cervellet
de tota la vida
amb l'ou
l'allet
el julivert
ben frigidets
i tal
i un nòvol
petit
el faig
infusionat
amb caldo
i llavors
faig textura
dels dos cervellets
heus portat
gairebé l'alta cuina
això
et diria jo
que quan provis
el
perquè l'has de menjar
que sí en cullera
allò
et recorda
poder aquella pel·lícula
de l'Indiana Jones
del món
sí
i encara
els compres
a la rosa
de la boqueria
per cert
sí
sí
sí
bé
tots els menuts
els lletons
la tripa
el capipota
la cua de bou
tot li compro a ella
i no fa una mica
de pena
quan passeges
per la boqueria
a Carles Gats
li fa pena
això sí
això estem d'acord
perquè
el mercat de la boqueria
brillava
pel seu colorido
d'autenticitat
i de temporada
i ara
hi ha un colorido
que és molt estiat
no sé
és gris
no t'agrada tant
però allò que dius
això
menges un parell
d'això
i escolta
en una setmana
estàs disparat
de tot
també el que fas
és un acte
de resistència
Carles
perquè tu mires
el que hi ha
a Barcelona
cauren molts restaurants
a Barcelona
cada mes
hi ha restaurants
nous a Barcelona
però l'aposta
que fan
és per la cuina
moderna
o més híbrida
de barreges
tu et mantens
molt l'essència
segurament també
la teva especialitat
com que cada vegada
estàs més sol
fa que tingui
molt més valor
saps quina és
el que m'omple
una mica
d'orgull i de joia
nosaltres obrim
a la una
del migdia
normalment
els clients
que tinc jo
al migdia
doncs
són clients
de feina
i venen
les dues
com més aviat
a la una
tinc ple
de taules
d'estrangers
que
ja els interessa
la cuina aquesta
vanguardista
i vistosa
i espectacular
i algunes
de molt bones
evidentment
sí, clar
i volen saber
on
es
cuia això
abans
què passava abans
i venen a casa
a veure'm
però tu notes
tu quan vas a menjar fora
notes que anem perdent
els orígens
a l'hora de
en els restaurants
que hi ha a Barcelona
per exemple
sí, però és lògic
perquè cada vegada
mira
quan va entrar
el tomàquet
a la cuina catalana
estem parlant
d'uns quants segles
doncs va tardar molt
en integrar-se
dintre
i avui en dia
qui discuteix
que un sofregit
sense tomàquet
no tindria sentit
no, no, no
però
ara
és que
quan entren els productes nous
entren a saco
o sigui
és un bombardeig
constant
i llavors
doncs
i t'ho frenes
tu quan entra un producte nou
ho fas un moment
stop
aquí no entra
sí, sí
no, no
home, no
mira
primer l'estudies
hi ha un producte
per exemple
que és
el gengibre
que tothom diria
escolta
això ve del món asiàtic
el 1400
ja es feia servir
el gengibre
a la cuina catalana
o sigui
ah sí?
sí, sí
i llavors l'utilitzes
entenc
sí, sí
però i tant
però quin és
el filtre
és a dir, si són a partir de 1800
ja ho compres
o a partir de
bueno, no, això és l'otòfona
ja parla de l'otòfona
no, aquesta no la filtro
no, aquesta no la filtro
el que passa és que cada vegada
l'otòfona
és lògic
cada vegada és més provocada
i menys salvatge
és el primer llibre de Carles Gats
les millors receptes de Carles Gats
és un llibre que hem celebrat moltíssim
i que avui volíem també reivindicar
perquè ara arriba Sant Jordi
i molta gent també
amb això de la cuina
els agafa una febre ara
de dir
comprem-ho ja
perquè és el moment
Carles Gats
que torna
i amb bona forma
amb aquest llibre
les millors receptes de Carles Gats
Carles, gràcies per venir
sí, tu que l'estàs acomiadant
però tenim pendent
una juguesca
que hem fet
a nosaltres
a la intimitat
aviam
com era això?
la Llobera
és que jo veia que ja et pentinava
i dius
com era això?
si el Barça
Barça de futbol
és que esteu aquí
i prou
i el que està allà també
perquè
si el Barça guanya
si el Barça
de futbol
i de bàsquet
guanyen la Copa d'Europa
cuinaré per vosaltres
la Copa d'Europa
ha dit bàsquet i futbol
això és impossible
els dos
Champions
i Eurolliga
aviam
mira
ràpid
us ho posaré
us ho fareu un descompte
va
us ho fareu un descompte