Dirá un ultra con un aficionado, pues una cosa es un aficionado, otra cosa es un hincha que es un aficionado apasionado, y otra cosa es un ultra que va más allá de la legalidad.
Entonces no se les ve tanto, pero se les escucha, porque muchos de ellos son los promotores de los gritos racistas y de los insultos de distintas índoles.
Un detalle, ¿deporte igual a fútbol? Porque la organización es la intolerancia en el deporte, en cambio solo se habla de fútbol, ¿es el público?
La verdad es que esto lo hablamos en su momento, y al final se decidió incorporar el concepto deporte para incorporar a todo el mundo, pero realmente el máximo de incidentes están ubicados en el fútbol por su capacidad de animato.
¿En el básquet no?
No, yo soy persona del básquet, he sido deportista de alto rendimiento y entrenador nacional superior de baloncesto, o sea que por eso me conozco bien el territorio, porque estoy en el deporte, ahora ya no tanto, solo desde la denuncia,
pero la cultura deportiva hace mucho y es muy importante que esto se incorpore en la formación de entrenadores, en la formación de árbitros, en la formación de los equipos, en las aficiones, que hay muchas aficiones muy importantes.
Entonces todo el mundo tiene que achicar, por utilizar un término deportivo, achicar el espacio al racismo, a la violencia y a la intolerancia.
Està clar. Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerancia del Futbol, gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia, gràcies a vosaltres.
Ara en parlarem. Deu i dos.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
En parlarem amb Vicenç Sánchez, Serri Sol, Montserrat Nebrera, Núria Ribó i Rafael Vila-San Juan, però abans actualitzem-nos, Òscar Fernández. Què més ha passat al món?
Doncs mira, tenim dades de l'atur. Ha baixat el mes de març prop de 2.000 persones a Catalunya, coincidint amb l'augment de l'activitat turística per les vacances de Setmana Santa.
Ara hi ha registrats 344.000 parats, segons les dades del Ministeri de Treball.
La desocupació ha baixat a totes les demarcacions, però especialment a la de Girona.
Pel que fa als sectors, destaca els serveis, que és responsable de pràcticament tota la reducció de l'atur.
També ha baixat lleugerament a la indústria.
El mes de març s'han firmat 188.000 contractes, són 22.000 menys dels que es van signar ara fa un any.
En la informació internacional, l'Iran clama venjança pel bombardeig d'ahir contra l'ambaixada iraniana a Damask, la capital de Síria,
a l'atac que atribueixen a Israel i van morir 11 persones, entre les quals dos generals dels guardians de la revolució, el cos d'elit de la República Islàmica.
En un comunicat fet públic aquest matí, el president iranià, Ebrahim Raisi, ha qualificat l'acció d'acte d'invasió inhumà, agressiu, menyspreable,
que viola el dret internacional i ha promès que el crim no quedarà sense resposta.
Precisament, encara sobre l'exècit israelià, set col·laboradors de l'ONG World Central Kitchen han mort en un atac israelià a gas aquesta nit,
segons ha revelat l'organització del cuiner espanyol José Andrés, que ha decidit suspendre les activitats a la regió.
Les víctimes són d'Irlanda, el Regne Unit, Austràlia, Polònia, un de doble nacionalitat nord-americana i canadenca i un altre palestí,
i són els primers treballadors humanitaris estrangers morts en aquesta guerra.
En un comunicat, l'ONG explica que els seus vehicles blindats estaven perfectament identificats,
sortien d'un magatzem del centre de Gaza on havien descarregat 100 tones de menjar
i els moviments estaven coordinats amb l'exèrcit israelià.
De tornada a casa nostra, alhora, el nou partit independentista impulsat per l'eurodiputada Clara Ponsatí
i el filòsof Jordi Graupera ja ha aconseguit les firmes necessàries per poder-se presentar a les eleccions catalanes del dia 12 de maig.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, l'encara eurodiputada de Junts ha marcat distàncies,
precisament en el partit de Carles Puigdemont, de cara a possibles acords de col·laboració en cas que aconsegueixin entrar al Parlament.
Nosaltres creiem que la feina que ha fet Junts és una feina que no ens fa avançar cap a la independència.
Junts ha estat el govern, ha promocionat els Jocs Olímpics d'hivern,
Junts creu que Harroc és un bon projecte per Catalunya.
Nosaltres això no ho pensem.
Junts no sap com fer la independència i, per tant, nosaltres el que volem és fer-la.
I aquesta tarda el Congrés dels Diputats engegarà la Comissió d'Investigació sobre casos de corrupció en la compra de mascaretes durant la pandèmia.
Mentrestant el Partit Popular ja ha creat al Senat una comissió paral·lela per investigar el cas Coldo,
on hi citaran a declarar el ministre i expresident de Canàries, Àngel Víctor Torres.
Madrid, Paula Brujats.
Bon dia. El PP ha anunciat que citarà Àngel Víctor Torres després que Coldo hagi revelat que li va oferir mascaretes
i que va tenir contacte directe amb ell quan era president de Canàries.
Miguel Tellado, portaveu del PP en declaracions a Televisió Espanyola.
Creemos que su implicación en esta trama obliga a dar una serie de explicaciones que por el momento no se han dado,
ni por el señor Ángel Víctor Torres ni por la señora Armengol.
El PP busca implicar el govern de Sánchez amb el cas Coldo.
Els socialistes, en canvi, aprofitaran la comissió d'investigació que avui es crea al Congrés
per vincular el PP amb la corrupció i plantegen citar Isabel Díaz Ayuso
perquè doni explicacions pel cas que afecta la seva parella.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid.
10 i 5. En Vicenç Sánchez, Serri Sol, Montserrat, Nebrina, Núria Ribó i Rafael Mila Sant Juan.
Què us sembla el que està passant als camps de futbol, Sergi?
Bé, el primer de tot és que hi ha molta més sensibilitat i coses que es podien dir abans,
doncs ara es consideren aturalables.
Jo recordo que hi havia una cançó, que en tant que era Lluís Aguilé, que era Soy Corrante,
i tenia un fragment que deia
Los domingos voy al futbol para gritar, gran deporte para la cuarta vocal.
Quan deia aquest gritar, que no deia ni mar, deia gritar,
ja teníem que hi havia una determinada classe treballadora que creia
que el costat era que podies anar al futbol, doncs esbravar-te
per tot el que havies passat per tota la mala setmana, no?
I es permetia tot tipus de coses.
Això, afortunadament, ha anat canviant
i avui el que es demana, doncs que a més hi ha una major sensibilitat,
és un cert respecte.
Després hi ha coses que també són qüestionables, eh?
Quan fem una icona, per exemple, d'un personatge com el Vinícius,
jo crec que és una icona com a mínim dubtosa.
Podríem trobar altres tipus d'icones que fossin més exemplaritzants, no?
També s'en planteja una altra cosa.
D'altre dia, amb aquest porter, doncs, que intenta saltar la tanca, no?
I intenta prendre's la justícia per la seva mà.
Que, de fet, això ja ve, d'aquell Eric Cantonà, per cert, fill d'un avi català,
per cert, no?
Sí, sí.
I que va saltar, em sembla que l'havien expulsat o l'havien canviat,
i va decidir, doncs, davant també d'un insult,
li van dir, doncs, això, un insult xenòfob, no?
Li van dir qualsevol cosa i va saltar.
I això va ser també una icona, sobretot pels grups de, diguem,
no sé si d'extrema esquerra o anticapitalista,
jo sempre he tingut dubtes, no?
Sobre aquest tipus d'eqüacions, perquè si el que permetem
és que davant d'una cosa d'aquestes, per exemple, als nostres fills,
si els nostres fills de classe els diguessin
escolta'm, si a tu algú et diu el nom del porc,
el que has de fer és gerar-li la cara, no?
Jo li diria, escolta, fill meu, si passa això,
vas a buscar el professor, no prengues la justícia per la teva mà,
perquè sinó quina mena de societat anem construint, no?
O sigui, que després hi ha respostes que no justifiquen
el que és inamissible, que són tot aquest tipus d'insult.
I després d'altres tipus d'insults que històricament s'han fet,
o comentaris xenòfobos.
Jo recordo quan el Ramon Mendoza,
que en Pau Descansi i nostre senyor l'hagi perdonat,
que allò de que vote, que vote, polaco, el que no vote.
Aquest tipus de coses, i sobretot per part de representants.
Per tant, és inadmissible que passin coses d'aquestes.
Jo celebro que hi hagi una major sensibilitat
al que no puc abonar
són aquestes actituds
en què algú intenta prendre la justícia per la seva mà.
Perquè sí, les formes són importants, també,
i tant que són importants.
Lluís Aguilem, deies, eh?
Soy corrente y tiro parante
lo que como me lo gano con el lomo
Una gran cançó, eh? Un temazo.
Estic me llençant.
Lo que quiero es que me cumplan los del puro
Ara, ja veuràs.
Ara.
Los domingos voy al futbol pa' gritar
RAC! RAC! RAC! RAC!
A veure, va, RAC!
Doncs mira, el futbol és un receptori.
És a dir, quan parlàvem de si el futbol és altres esports,
no, també hi ha racisme, també hi ha xenofòbia,
també hi ha tot tipus de discursos de la discriminació,
però no tant com està passant el futbol a Europa, concretament, eh?
Perquè és un receptori.
Mira, fa un mes vam fer una reunió de futbolistes
al Nottingham Forest, l'equip anglès,
on vam portar al Carembó, a Thierry Henry,
a Lilian Totam, a Pires,
i els quatre van dir el mateix, exactament el mateix.
Vam patir les pitjors,
les pitjors manifestacions racistes de la nostra vida
quan jugàvem a primera divisió.
I això vol dir que els clubs no són conscients,
les fal·letacions no són conscients,
del dany que fa això psicològicament.
Per una raó, perquè mai vam ser capaços
de denunciar-ho quan estàvem jugant,
perquè els interessos eren superiors
a la capacitat que teníem nosaltres de dir
a qui s'atura el partit, a qui me'n vaig.
Això està passant.
I jo penso, per exemple,
un equip com l'Atlètic de Bilbao.
Quin és el valor fonamental,
no sóc un expert de futbol,
però quin és el valor fonamental
que té ara mateix a la plantilla de l'Atlètic de Bilbao?
Els dos germans Williams.
Doncs un equip com aquest hauria d'emprendre accions,
no pel seu club només,
sinó per la disposició de jugar als altres camps
per dir, escolti'm, nosaltres el racisme no ho acceptem.
Això no s'està fent, no s'està fent als clubs?
El Nottingham Forest va ser una excepció.
Vam parlar amb ells, els vam dir,
escoltem, hi ha un problema real,
tenim exjugadors que t'estan dient
a primera divisió europea les passem canutes
i psicològicament ens afecta.
Imagina't el que deu ser a segona, a tercera,
a quarta i a primera regional,
on aquí ja, evidentment, els jugadors s'estan patint.
Són, jo crec, dos fenòmens que estan entrellaçats.
Un és el racisme a les manifestacions
d'aquests inxes ultras o els que siguin,
que poden ser fins i tot persones
que després no es manifestin violentament.
I l'altre és la violència.
Estan lligats, eh?, i poden estar lligats.
Abans ens deia l'Estevan Ibarra
que normalitza comportaments d'odi
i està una mica en relació amb el que dèiem abans.
Si la gent és capaç de passar,
de dir negre de merda,
a agredir algú,
és perquè...
Aquesta és la raó per la qual ara mateix
estan penalitzats aquest tipus d'opinió,
que efectivament no totes les opinions són legítimes,
aquestes no ho són,
i han de ser perseguides
perquè tenen una capacitat de potenciar
el pas de nivell,
és a dir,
de dir coses que no es poden admetre,
a fer coses que són absolutament inadmissibles,
perquè ja són directament violència.
Aleshores,
crec recordar alguna vegada que hem parlat
de pares no precisament exemplars
que tenen els fills que van a jugar,
que volen dedicar-se al futbol
i que estan de canalla fent aquest esport
i que resulta que són ells els principals,
diguem, poc exemplars en la seva manera
de barallar-se entre ells
i que atien la violència entre els seus fills
i dona-li un cop i matxaca-li, etc.
I això què vol dir?
Doncs que tenim un problema d'educació general,
que tenim un problema d'intolerància
respecte del que és diferent de nosaltres,
i que aquest esport en concret,
com diu el Lluís Aguilé,
efectivament serveix de vàlvula d'escapament
a un tipus de comportament
que hem de perseguir,
han de perseguir els equips de futbol
i hauria d'estar,
ara que tenim la responsabilitat
de les persones jurídiques,
penalitzar també l'equip de futbol
en primera persona.
Els arguments més remunables
que he sentit últimament amb això
són els d'Estevani Barrera mateix.
I jo crec que posa damunt de la taula
dos grans problemes.
El primer és la impunitat.
Si hi ha gent que fa una cosa d'aquestes,
si fins i tot col·lectivament,
i això no passa,
no els passa factura,
continuaran fent-ho
i cada vegada més.
No per ser tolerants amb la intolerància,
frenes la intolerància.
I per tant s'ha d'acabar com sigui
amb la impunitat,
i ja que hi ha les lleis,
doncs ells de tota la raó del món
que s'apliquen.
I ja que parlàvem d'anècdotes,
jo recordo l'any 92,
en un partit entre el València i l'Albacete,
que l'entrenor del València en aquell moment,
que era holandès,
el Gus Hidink,
va dir que se retirava una pancarta nazi
o el partit no continuava.
I llavors,
molta gent se va sentir ofesa.
Home,
i ho han de pagar tots per una pancarta,
i no sé què no,
la pancarta està en l'estadi
i el club és responsable
que no hi hagi pancartes nazis.
Bé, després...
I després,
quan van posar la dels Jomus,
demanant la mort,
celebrant la mort d'aquell amagulló,
ningú es va queixar.
Bueno,
mire,
no hi havia l'entrenador,
perquè això no ho va fer el club,
ho va fer l'entrenador.
I torna a repetir
que en aquell moment
el van criticar
perquè havia parat un partit
i dia que no,
no,
l'entrenador va dir
jo no entren
i li podia haver caigut ahir també.
Bueno,
doncs actituds com aquestes
s'han de multiplicar
perquè no és possible
que totes aquestes barbaritats
que se generen
basa a pancartes moltes vegades,
a sectors radicals
que estan a l'agrada,
etcètera,
etcètera,
els clubs no...
De vegades sí
i de vegades s'adormen.
Doncs contra la impunitat,
molta més exigència
a l'hora d'aplicar la llei,
que per cert
és bastant interessant
en tot això,
i no...
El problema ja no és la llei,
el problema és que els clubs
no la fan complir.
Jo penso que
com parlàvem de futbol,
d'esport,
insistia en el tema del futbol,
però clar,
és que té un historial important,
vull dir,
la vàlvula d'escapament
aquesta ja s'utilitzava
políticament i socialment,
no, no,
ja estic pensant
en els temps franquistes,
inclús socialment,
no,
allò de dir
deixa el que vagi el futbol
que així tornar tranquil·let a casa,
això ho hem sentit
fa molts anys,
milers de vegades,
vull dir,
el futbol...
És que Lluís Aguilé
és dels anys 70,
s'ha promocionat exactament
com una vàlvula d'escapament
social i polític
en una època,
i realment
això ho veiem ja
inclús amb els juvenils,
no només en primera divisió
com ara tu deies Rafa,
quan vas als partits
allò de gent,
els pares
es barallen,
insulten
defensant els seus nanos,
i vist partits d'aquests
que defensen,
insulten els altres
intervenint,
o sigui que ja
ja el dona per descomptat
que amb aquest esport
està tot permès.
Un minut seran
un quart d'onze del matí,
i de seguida passegem
amb el Berton,
però abans...
Jo estic d'acord
amb vostè,
Carmeida,
o sigui,
tots els temes
que han tocat avui
són molt interessants,
però a mi
el tema
de la xicota de Madrid
de en Sergi Sol,
jo penso
que això s'ha tocat
massa per sobre,
o sigui,
a mi això
aquí no s'hi ha aprofundit,
he trobat a faltar
més preguntes,
ser una mica més punyents,
anar a buscar
la història aquesta,
perquè això,
bueno,
això és un documental.
Com es deia,
com es deia,
Sergi?
Diu,
estic al pecat,
però no al pecat.
Nulleta,
es deia Nulleta.
Nulleta,
ha sigut prou ràpid,
ha sigut prou ràpid.
Hola,
bon dia.
Bon dia,
Carles.
Hola,
bon dia.
Seu pas,
el que entenc
que estic
de tornar-vos
a sentir tots plegats.
Mare meva.
Amagats com estava,
un tero.
Bueno,
igual.
Menjant ronyols
aquí a l'Empordà.
Genial,
no sé feixades si estaràs amb mi,
però avui ha sigut
una sessió
de monologuistes,
això.
Sí.
Ha sigut com una sessió
de club de la comèdia,
tothom contra tothom,
però no,
no,
maco de sentir.
Perquè dissabte farem
un acte de germenó,
que finalment arribarà
aquella paella
que les han xixit
per la merda.
A veure,
que el Vicent paga la deuda.
A veure.
Les gammes ja les tens
encarregades, Vicent?
Perdone,
però primer,
vostè pregunta
i demane primer
de què és la paella,
després parla de gammes.
Perdona,
no,
no,
no,
perdona,
arròs de muntanya.
Des d'un primer moment
vam dir que tenim
la peixateria que tenim,
encarregaries el soriguera
i feixades el peix.
Ah,
doncs són ells,
no?
Serien gambes grosses
i generoses.
Hi ha una cosa,
hi ha una cosa,
pagui senyal,
eh?
Aquí de moment
no ens ha rebat
que pagui senyal.
A veure,
ara és que ara no sé
quan som.
Quan ho fèiem a Girona,
tant de parlar de paella
i amb vinagre,
resulta que érem cinc.
I ara jo dic,
bueno,
si hem de ser cinc,
ho fem amb a casa
i no cal anar a Girona.
Farem a casa el Vicente.
S'ha greu per vostès.
Però per ser cinc
no cal que ens desplacem tots.
O sigui,
mira l'èxit
d'aquesta convocatòria.
Quin fracàs.
En absolut.
En tot cas,
pagarà car la gamba.
Que no,
que,
que,
que encara no hem dit
que sigui de gamba.
Que si no ens la farà del tros,
que farà allò un conill
que trobarà allò un conill.
No,
que en xofa
i...
Bueno,
que en xofa si vols,
però en rotlla't una mica,
que també posa una mica...
No siguis gasiu,
Sánchez.
Un moment.
Un moment.
Un moment.
Vostès veiem
que en rosa la cubana.
Un rosa la cubana.
Un rosa la cubana.
Un rosa la cubana.
Un rosa la cubana.
Un rosa la cubana.
Ara estem parlant d'un tema
que és més seriós que si tu...
Que és el finançament de la paella.
La vejoca no me la posis tanta, eh?
Escolte,
escolteu una cosa.
Paella es pot fer de carn,
es pot fer de peix
i n'hi ha 15.000 varietats.
Més rap que vejoca, Sánchez.
Que en caillem-la...
Si vostès són de peix,
per dir-ho així,
és el seu problema.
Jo encara estic pensant
si la faré de carn o la faré de peix.
I una cosa tan digna
que és el peix com la carn,
encara que aquest senyor
tingui una pescateria.
Digues, digues, Fel.
No, no, no.
Jo estava escoltant aquí
que jo el que anava a dir
amb en Xurigueri
que és que aquesta gent
han estat quatre dies de festa
i a la que els obres el micro,
clar, han fet uns monòlegs avui,
que això, saps,
tens les fires lligades,
saps,
i quan surten,
va, va, va,
un nebrera solamente,
també,
vull dir així.
Sí, sí, sí.
Estremendo, estremendo.
Bueno,
en Rafa,
en Rafa,
podria ser un Rafa no me jodas,
saps?
També, també, també,
també, sí, sí.
Però, Tòric,
si això s'ha de vigilar
tants dies de festa,
no pot ser,
perquè després falta temps.
Vull dir,
la tertulia li durarà
fins a les 12,
com a mínim.
Ah, mira,
un dia ho podríem fer,
que durés fins als 8 al vespre.
Sí, com a mínim.
Fins que morin.
Que els tertulians caiguin.
Que són sense teca, no?
Com el Té de Rubianes, no?
Va fer un moment.
A la que recordar...
Exacte.
No, a la tele.
Sí, sí,
la nit sense nit,
aquella que va fer.
Amb Antoni Solera, no?
Sí,
amb l'Albert Tom,
que estava també allà.
Sí, sí.
Una entrevista molt memorable
a la televisió.
Bueno, no teniu res més a dir,
veig, eh?
Xuliguer i faxedes?
Bueno, és que ens han passat
bastant per sobre, eh?
Ja.
Jo, 24 dies,
desconnectant,
de cop i volta,
poses la ratio
i dius,
hòstia,
aquestes...
No et perdonen res.
Demà Tomàs Molina,
no us ho perdeu demà.
Demà Tomàs Molina
ens ho perdrem.
Vigileu-me els anys
que ens la fotrà, eh?
Peixeters,
que ens la fotrà,
que ho veig a venir, eh?
Ja ho vigilarem.
Ja farem crítica de la paella.
Un traïdor.
Dimarts vinent.
Vicenç Sàtgi,
Sergi Sol,
Montserrat Nebrera,
Núria Ribó
i Rafel Vila-Sanjuan.
Gràcies per acompanyar-nos.
Fins demà,
que vagi bé.
Fins demà, fins demà.
Ara passejarem amb el Gertom
d'aquí a un minut.
Ara tornem-me.
El matí de Catalunya Ràdio.
Sisplau,
m'obres a la propera parada
i, per cert,
recorda't d'agafar una rebaqueta
que està refrescant aquests dies
i truca'm quan arribis,
que hi ha gent estranya a tot arreu.
No tinc el seu mòbil, senyora.
No la conec.
No passa res.
Te'l dono ara mateix.
Deixa'm com a mama.
Apunta.
Sí, sí.
Apunta tu.
Per 17 milions d'euros.
Et fas mare de qui sigui.
Ja hi ha la venda
al cupó de l'extra dia
de la mare de l'11.
El 5 de maig,
17 milions d'euros.
Extra dia de la mare de l'11.
Ara, qualsevol vol ser mare.
11.
Ben jugat.
Juga responsablement
i només si ets major d'edat.
Surt a la recerca
de la millor rosa.
Obre't passa cops de colze
a les parades de llibres.
Vés a la casa
de la signatura més preuada.
Viu Sant Jordi
a Abacus tot l'abril
amb un 5% de descompte en llibres
i més de 200 signatures
a les nostres llibreries i parades.
Abacus.
Si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Ai, els dilluns.
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força,
el mar fa més olor de mar,
la gent somriu.
Com m'agraden els dilluns.
I els dijous, també.
Eurodreams.
El joc de loteries
i apostes de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams
pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha 9 guanyadors a Espanya
tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Hi ha herències
que són com un regal.
Caigut del cel, eh?
Roger Coma
torna per trobar
els destinataris
d'herències sense testament.
I comencem
amb el cas del músic català
amb un pis a Madrid.
No comparteixen el comandament.
Ui, ui, ui, ui.
Caigut del cel
a TV3
i a la plataforma digital 3CAT.
Estrena dijous
després de Polònia.
Fars d'escoltar
la mateixa cançoneta de sempre?
Les dones i els dies
t'explica el món
com t'agrada sentir-lo.
El programa
per a les persones
amb les orelles netes
de prejudicis.
Volem trencar
amb el discurs dominant.
Teniu una cita
a Catalunya Ràdio
amb el feminisme.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili.
De millons a divendres
d'onze a dotze de la nit.
Si necessiteu més dosi
de les dones i els dies,
ara també podeu veure'ns
al 3CAT.
Passa...
Anem a dir un minut
de les 10 i 20.
Bueno, són les 10 i 21.
Alberto, què tal?
Bon dia.
Molt bé.
Bon dia, Ricard.
Bé.
El canvi d'hora, bé?
Bé, sí, sí.
M'ha costat.
No sé si el noto gaire.
Sí, també tinc una filla petita
que això m'ho ha trastocat tot.
I perquè te n'has d'anar a dormir
molt d'hora
i ara molt d'hora
encara hi ha claror, no?
Això m'ha...
Sí, perquè aquí, clar,
havia de posar el llit
després d'una setmana
d'anar a dormir més tard
quan encara era de dia
i dic que això costarà
i està costant.
Perquè llavors quan fas vacances
els horaris no tenen res a veure, eh?
O sigui, no fas allò
d'aquella disciplina de dir...
Sí, sí que ho faig
però quan és una setmana ja no.
Quan són 3-4 dies, sí,
perquè si no,
si no t'has tocat tot.
Però clar, quan és una setmana
acabes canviant la teva rutina
i llavors això complica.
Tu què has fet per Setmana Santa?
Jo, mira, me n'he anat a París.
He estat uns dies a París.
Veus?
En tren.
T'has trobat algun català?
M'he trobat algun català, sí.
Sí, sí.
Vaig trobar el Cersiu,
un llibreter de Mora.
Sí, sí.
Un que coneixia, diguem.
I llavors senties el català
bastant pertot d'arreu, sí, sí.
És que allà on anem
sempre hi som.
Sempre hi ha català.
I gent de Sabadell.
I gent de Sabadell, també?
Ah, bueno, això sí, home.
Això els de Sabadell
sempre ho dieu.
Si rasques o te l'acabes trobant.
I, per tant,
has anat a una ciutat turística
en un moment de turisme.
Sí, mira,
et volia parlar precisament d'això,
del turisme cultural
i de com l'overbooking
que hi ha als grans museus del món, no?
Jo vaig anar,
ja no vaig provar a Louvre,
aquest vaig dir,
escolta'm, aquest ja no hi vaig,
però vaig anar al Museu d'Orsay,
que és un museu impressionista,
és un museu fantàstic
amb una antiga estació de tren.
Clar, vam agafar entrades a l'avançada,
dos quarts de deu,
que és quan obre el museu.
Arribem allà a dos quarts de deu
i hi havia 500 persones a fora.
Amb quatre cues diferents.
Una cua dels que no tenien entrada
que havien de comprar.
Una altra cua que era la nostra
dels que teníem entrada a dos quarts de deu.
Una altra cua al costat
dels que ja tenien entrada a les deu.
I a més a més,
una altra cua que era la quarta i última
dels que tenien un passi especial,
l'abonament,
suposo que més els francesos
que s'abonen al Museu d'Orsay
i així no han de fer la cua.
Clar, 500 persones abans d'entrar.
Ara dius, hòstia.
Clar, què passa?
Els museus viuen del turisme,
però el turisme perverteix totalment
el que és l'experiència d'anar a veure un museu.
I això passa
quan aquí
sempre estem dient,
hosti, si tinguéssim turisme cultural,
no?
Perquè és una cosa que Barcelona no té.
Tinguéssim turisme cultural, bé.
És a dir, que hi ha el turisme de sol i platja
per turisme cultural.
Sí, però clar,
el turisme cultural també té aquests efectes.
La massificació, clar.
Té uns efectes
que també perverteix
el que és l'experiència
d'anar a veure un museu, no?
Tu vas trobar, per exemple,
que volies veure una obra d'art
i et trobaves allà tot de gent
que no et deixava veure l'obra d'art.
Clar, què passa?
L'experiència t'anava per terra.
En el consum cultural,
també en els museus,
passa una mica el mateix, no?
Que és cada vegada més gent
volem consumir menys coses
o les mateixes coses, saps?
És a dir, per exemple,
quan portàvem estona amb museu d'Orsay
dèiem, hosti, doncs per la cua que hi havia
encara estem prou bé, no?
Encara estem prou amples.
Fins que vam arribar a la sala Van Gogh, per exemple, no?
I allà a la sala Van Gogh,
i t'he ensenyat una foto abans, diguem, no?
Que li vaig enviar ahir també al Francesc Soler,
que és el quadre aquell de la nit
estrellada sobre el Roina.
És que semblava
un ambient com de roda de premsa
que hagués de sortir Kilian Mbappé
en qualsevol moment per allà, saps?
Tot a càmeres.
Sí, sí.
Però això jo penso que, no sé,
marxaria un debat un dia amb l'Artur Ramon
i amb el Pernat de Déu i tot això, no?
Però tampoc és dolent del tot.
És a dir...
Perquè vol dir que l'art és un èxit.
Bueno, clar.
És que si tu no saps res de res,
baixes allà i dius...
Hòstia, el Louvre han hagut de limitar
a 30.000 visitants per dia.
Tenen 9 milions de visitants l'any, el Louvre.
I, hòstia, el 46% tenen menys de 26 anys.
Alguna cosa en deuen treure de bo, no?
Ara, jo crec que s'han de plantejar coses tipus, per exemple,
què passaria si el Louvre traguessin la Joconda d'allà?
Clar, jo crec que hi ha gent que només entra al Louvre
per anar a veure la Joconda.
Doncs, i si agafes la Joconda i fots un edifici
que sigui Joconda Experience?
I ja està.
I almenys es descentralitzes una mica la tensió.
I descentralitzes una mica això.
Una de les coses que sempre faig quan vaig al museu
és parlar amb l'Artur Ramon i dic
Artur, digue'm 3 coses que haig d'anar a veure.
Però això és fantàstic, perquè si tu t'apuntes 3 coses...
I al museu has d'anar a passar un matí ràpid,
una horeta, dues hores.
3 cosetes, vas allà a la veure-la i te'n vas.
Totalment. Però tu per què tens l'Artur Ramon?
Ah, però si no la gent que fa aquestes 3 cosetes,
quines són?
Les 3 cosetes de xarxes.
Les 3 cosetes que et vols tenir la selfie amb allò.
I llavors tothom va al mateix lloc.
Per això et dic que depèn d'on vagis...
Mira, un dia també l'Òscar Tusquets em deia
tu si vas a un museu, ell parlava del Prado aquell dia,
que és el museu espanyol més visitat,
només has d'anar a veure 4 obres.
És això.
No em vais a veure més, és que no ho podràs...
És això.
A Orséns va passar també això.
Quan portàvem dues hores, havíem anat a veure una exposició
molt xula que acaben d'inaugurar
sobre el principi de l'impressionisme.
Però clar, quan portes dues hores, dius...
Ens vam mirar i vam dir
ja no podem assumir més.
El baronés.
Ja no pots assumir més.
Sí, clar, clar.
Sí, home, a mi em havia passat això, per exemple,
amb el menú d'agustació del Ferran Adrià del Bulli.
Que aquests menús d'agustació de tants plats,
els primers 15 plats,
tota la taula ho comentàvem.
Tots no parlàvem de res més que allò.
Quan passaves pel plat 25, deies,
hòstia, ara com a escaleta, saps?
Ja m'està costant el...
Fins i tot cerebralment, saps?
L'esforç mental.
És que no arribem al final, eh?
Ja està.
Sí, sí.
Ja és aquell moment que et penses
que has de tornar amb el cotxe.
Ara com farem les curbes?
Sí, sí, però ja no és només d'estómac,
sinó és una cosa mental,
perquè la gràcia del Bulli,
en aquell moment era que, hòstia,
tot el que et feia treballar al cap, també, allò.
Una vegada, jo al Museu Orsay, em va passar una cosa,
vaig anar-hi amb l'Albert Galcerán,
l'home clàssic de Catalunya Música,
i estàvem allà un matí passejant,
era un matí d'entre setmana,
el mes d'abril o maig,
que no hi havia gaire gent,
i vam entrar en una sala,
i em troba un senyor allà,
anàvem amb una noia,
amb una nena petita,
mirant un quadre i tal,
i me'l miro i dic,
però sí, aquest és el president de França,
Emmanuel Macron,
parlem de fa un parell d'anys.
Però sempre, o sigui, fa un parell d'anys, clar.
I dic, però sí,
dic, vaig a treure el mòbil,
trec el mòbil i apareix,
no sabem d'on,
perquè aquella sala estava amb buits,
quatre goril·les,
em diu, sisplau, guardi el telèfon mòbil,
és un esdeveniment privat del president Macron,
i no ha de quedar constància de res,
perquè està amb família.
I sí, sí,
i Emmanuel Macron passejava,
però com un mes, eh?
És a dir, tu estaves en una sala,
veies allà un senyor japonès fent fotografies,
entres a l'altra sala
i veies el president Macron mirant a Brasdard.
Que bo.
No, aquests dies a París,
el que se sentia són moltes, moltes sirenes de policia.
O sigui, hi havia el pla Vigipirat amb alerta màxima
després de l'atemptat a Rússia,
però ho veies fins i tot pel Sena, eh?
O sigui, barques de policia pel Sena,
amb la sirena engegada.
Jo crec que tenien també la instrucció
d'anar tots amb les sirenes engegades, saps?
Per donar la sensació de protecció a la població,
que no sé si dónes aquesta o de més nerviosita.
I també, no sé, per si algú vol cometre alguna cosa,
que sàpiguen que estan voltant per tot arreu.
Això sí que es notava molt a tot arreu.
I no sé si aquesta vegada hauria pogut el president
estar més o menys sol, diguem,
en un edifici com el Museu d'Orser, no?,
amb tanta gent.
París, quina meravella.
Sí, sí, sí, sí, molt.
Molt bonica.
I anar-hi en tren?
Escolta, és una cosa que recomano, eh?
No ho he fet mai.
Doncs, sí, sí, són sis hores.
No arriba a set hores.
És a dir, si compares tota l'operació del tren
amb tota l'operació de l'avió,
segurament estàs una hora i mitja o dues hores més
anar en timtren que no pas amb avió.
Ara, per mi, no té res a veure des del punt de vista
ni mediambiental, evidentment, ni de tranquil·litat.
Seus allà, està, llegeixes, escrius i...
Que bé.
Ja t'arribaran, ja t'avisaran quan arribis a París.
Albert Hom, gràcies.
A tu, Ricard, que vagi bé, bona reentrer.
Igualment.
Quan surten els EGMs?
Ui, encara falta.
Encara falta.
Després de Sant Jordi, primer Sant Jordi.
Ah, primer Sant Jordi.
Primer eleccions basques, Sant Jordi, tranquils, tranquils.
Doncs va, a celebrar-ho.
Eus.cat
de Barcelona.
Tenim entrenador nou, el Dragan Maturinévich.
Jo no busco metropolistes, jo busco gladiadors.
Sóc el capità de la selecció des dels 15 anys.
A la ment no jugo, no?
Quin pallasco.
Álvaro Cervantes és Manel Estiarte
i Jaime Llorente Pedro García Aguado.
La història d'un equip llegendari.
42 segons, estrena a TV3 dimecres a la nit,
és la gran pel·lícula.
David Fernández.
Múltiples.
Juan Rabonet.
Personalitat.
I els seus convidats.
Cac, cac, cac, cac.
No sabem si estem preparats per un podcast així,
però ja està fet.
Cristian Escrivà.
Múltiples personalitats.
Amb David Fernández i Juan Rabonet.
Ja disponible a l'app i al web de Catalunya Ràdio i al 3K.
Catalunya Ràdio.
Flower, la solució per mantenir les plantes de l'hort i el jardí sempre ben hidratades,
us ofereix l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius.
Amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmàrius feia ratlles als passos a nivell.
I la resposta era vies.
Via A vol dir dibuixar ratlles.
I els passos a nivell són encreuaments de carreteres amb les vies de ferrocarril al mateix nivell.
1.294 dels 1.343 participants l'han encertada.
Per tant, dona 8 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de productes antisequera Flower,
Josep Jaume, Corsellas, Corbella.
I avui també ens heu dit.
Molts creu o pals.
10 i 32.
Avui us explicàvem i avançàvem aquí al matí de Catalunya Ràdio
que la Generalitat ha tornat a sancionar amb dues multes de 600.000 euros
Josep Pàmies, el pagès de Balaguer, que promou teràpies pseudoscientífiques.
En parlarem a aquesta hora sobre Josep Pàmies.
De fet, l'hem anat a entrevistar.
Ho farem amb els periodistes de Successos.
Miquel Járquez, què tal? Bon dia.
Molt bon dia. Ricard, Rebeca Carranco, bon dia.
Hola, bon dia.
Marta Martorell, bon dia.
Bon dia.
Ara mateix, com deia, amb Josep Pàmies, que ha de pagar 1.200.000 euros.
Marta.
Sí, són dues sancions.
Una contra Josep Pàmies i una altra contra Dolça Revolució,
que és l'associació que té ell per difondre i vendre un producte
que ell ven com un remei per suposadament curar tot tipus de malalties,
per exemple l'autisme,
però en realitat és una substància semblant al lleixiu,
derivat del clor, que serveix per desinfectar.
I, de fet, l'Agència Espanyola del Medicament la considera il·legal des del 2010.
Per tant, ja fa anys i, de fet, l'ha prohibit per l'ús humà.
El que ha fet ara la Generalitat és obrir dos nous expedients sancionadors
que comporten dues sancions de 600.000 euros.
Per tant, ha de pagar 1.200.000 euros.
És una multa elevada, però no és la primera.
Ara ho explicarem.
En té més.
I, com que no és la primera,
doncs ara li apliquen la greujant de reincidència.
També cal dir que és la multa més quantiosa que ha tingut fins ara.
N'hem parlat amb el conseller de Salut, Manel Balcells,
que denuncia les pràctiques fraudulentes de Josep Pàmies.
Actuarem amb totes les eines legals que tinguem a la nostra mà
per protegir precisament aquests nens
i aquestes famílies que, de forma desesperada,
escolten i pensen que els poden curar.
Això és fraudulència i és intrusisme,
però, en tot cas, poden afectar negativament a la salut de la gent
i això, des del punt de vista de l'autoritat sanitària,
no ho podem permetre.
Nosaltres, com dèiem, l'hem anat a entrevistar,
l'hem visitat a la seva seu.
Es diu Dolce Revolució, com dèiem,
aquesta mena d'empresa estava a la guia
i allà continua venent aquest producte.
Vostè ha dit que cura l'autisme.
L'autisme, no, això no m'ho tallis,
l'autisme provocat pels metalls pesats de les vacunes.
Hi ha una associació que es vol negar
i nosaltres, en aquests moments, si actuem ràpid,
traiem aquest bloqueig.
El vas entrevistar tu, Miquel Járquez, com el vas trobar?
És a dir, ara mateix continuen actius, Pàmies, no?
Sí, sí, està en plena forma.
Té un centre de jardineria,
des d'on ven plantes ramalleres,
però, hem d'imaginar-nos,
és un gran hivernacle.
Després també hi ha una casa de colònies,
que és de l'associació, empreses diferents,
un restaurant,
i el seu producte estrella el ven al mateix Garden Center.
És aquest derivat del clor,
que ho cura tot i que també ven a la seva pàgina web
a través d'internet.
Pots comprar de tot allà, llibres, de tot.
Sí, el producte en si no te'l ven sencer.
Et ven una combinació de dos potets,
que els barreges,
i això et ruixes, t'ho prens...
Això és la part física que va anar a veure el Miquel,
però també, òbviament,
ell explota també les xarxes socials.
Ell és una persona que té aquesta pàgina de Dulce Revolución,
en castellà,
que la gent pot fer-se sòsia,
comprar aquests productes que ha d'explicar el Miquel,
i també té seminaris, autocultius,
fa xerrades a Twitch...
Només el seu perfil d'Instagram
té gairebé 100.000 seguidors,
té uns 50.000 a Facebook,
també té uns 200.000 a TikTok,
i alguns dels vídeos, sobretot a TikTok,
es fan virals.
De plantes medicinals a poder dormir,
fins i tot alguns de la líbido,
per exemple,
i acumulen 800.000 visites.
Clar, no sé com et va rebre, Miquel,
perquè Josep Pàmies no és gaire amic
dels mitjans de comunicació tradicionals.
Amb força de desconfiança.
Primer,
hi havia dues persones amb ell
que es van, d'alguna manera,
oposar a l'entrevista,
la volien gravar en paral·lel,
finalment no va ser així,
però es va mostrar,
des del primer moment,
com una persona perseguida,
sancionada per l'administració,
i de seguida m'explica
quina és l'estratègia
que ha desplegat
per evitar aquestes voltes.
Senyor Pàmies,
bon dia.
Bon dia.
Com vol que el presenti?
Pagès.
Pagès,
cofundador de la Dolsa Reusió,
res més.
Insolvent.
Jubilat i insolvent,
per què m'ho diu,
això d'insolvent?
Perquè m'he tingut de fer insolvent,
perquè si no,
m'hagués fotut tot
el que havia guanyat
honradament durant anys.
I un bon dia,
vaig anar a l'otari
i vaig donar a tots els fills
i a la dona.
I sort ho he fet
perquè ara fa poc
se m'ha comunicat l'embarca.
I no es pot dir
secament de béns
perquè ho vaig fer
5 o 6 anys abans.
Si no et protegeixes,
la generalitat d'aquest cas
és molt sanguinària.
Si tu no fas
el que ells diuen,
t'hi poden fer perdre,
econòmicament.
Tot això és de l'associació?
No,
l'associació no té res,
està llogat.
Les oficines
estan llogades.
Tenen un restaurant,
també...
Un restaurant
és d'una altra empresa,
Aquí veiem
Dolce Revolució
Garda en Pàmies.
Això ho porta el seu nom, eh?
Sí.
El meu fill
és el que ho porta,
també es diu Pàmies.
El meu propi Comín,
que ara ha exiliat,
demanen amnistia
per ell,
però per nosaltres,
per la multa milionària
que em van fotre
600.000 euros
per parlar d'un producte.
I, bueno,
veia que m'ho podíem prendre
tot el que he guanyat
durant tota la meva vida.
Bueno,
anem a veure
les plantes?
Dolce Revolució
ha llogat
també un espai
per poder
fer
part de res
demostratius
de cada malaltia
i una sala
d'activitats
per evitar
la censura
de la Generalitat.
Cada Ajuntament
ha imposat
que no ens deixi
espais
per fer els nostres actes.
Llavors,
aquí dintre
tenim una sala
de 700 persones
i aquí
la censura
ja no hi pot arribar.
Aquí hi ha
aquestes dos naus
i les tenim
catalogades
per l'estrenyiment,
per la diarrea,
pel coronavirus,
pel cor,
per la depressió.
Aquí veig
millores en els intestins,
paràsits...
El turno anual
l'any 2020
vam indicar
a la gent
que tenia por
del coronavirus
que si es prenava
infusions
d'artemisa
no agafaria.
Aquell vídeo
va tindre
un milió
i mig
i visites
una setmana
i la Generalitat
va ordenar
el tancament.
Clar,
ara parlem,
com dèiem,
de dues sancions
que li han empurrat
ara, Marta,
però per quin motiu
són aquestes sancions?
Això ve d'una
conferència
que ell volia fer
al setembre
sobre l'autisme.
La volia fer
el 9 de setembre
de l'any passat
a Balaguer
i aquí promovia
el seu producte
per suposadament
curar aquesta malaltia.
Curar l'autisme.
Exacte,
però recordem,
és un producte
que està tipificat
com a il·legal
per l'Agència Espanyola
d'aquestes hores.
Dies abans
d'aquesta conferència,
abans del 9 de setembre,
la Generalitat
ja li ordena
que el suspengui.
Ell recorre
al jutjat
perquè considera
que es vulneren
els seus drets fonamentals
i demana una mesura cautelar,
que és que se suspengui
aquest ordre
de la Generalitat,
és a dir,
que quedi sense efecte,
però la jutgessa
no li dona la raó,
o sigui,
desestima aquesta petició,
per tant,
no podia celebrar
aquest acte,
però ell s'ho salta
i el 9 de setembre
del 2023,
l'any passat,
com ell tenia previst,
allà on t'ho tenia previst,
doncs va fer igualment
aquesta...
Una conferència
sobre l'autisme.
Exacte.
A Balaguer
i no només la va fer
sinó que posteriorment
també la va difondre
a través de la seva pàgina web
de la seva associació
que és Dolça Revolució.
I penja el vídeo.
Exacte,
el penja allà
perquè tothom
el pugui veure
i per tant
les seves idees
puguin arribar a tothom.
El govern aquí
li torna a demanar
que retiri aquest vídeo
i que no el publiqui
en lloc més,
en aquest cas sí
que la seva associació
comunica a la Generalitat
que l'ha retirat
però al cap d'uns dies
apareix en una altra pàgina web
i malgrat que li tornen a dir
que el retiri
doncs ell s'hi nega.
I és per això
que ara la Generalitat
li obre
un expedient sancionador
i l'acaba sancionant
amb 600.000 euros.
Ell i també
600.000 euros més
per la seva associació
per Dolça Revolució
per difondre aquesta conferència
però no només això.
La Generalitat té comprovat
que fins i tot
va publicar vídeos
amb diversos testimonis
que havien utilitzat
aquest producte
que explicaven una mica
la seva experiència
i fins i tot una guia
per utilitzar
i prendre aquest producte
i enllaços també
per comprar-lo.
El conseller Valcells
explica el per què
d'aquestes dues sancions.
Aquestes sancions
que hem fet ara
importants
una amb el senyor Pàmies
i l'altra
l'associació
que representa
de 600.000 euros
cada una de les sancions
i és la segona vegada
que es produeix
aquesta sanció
doncs és efectivament
perquè això no passi.
Ho vigilarem
i insistirem
per la protecció
de la gent
i per la protecció
de la bona fe
de molta gent
que segueix
aquestes pràctiques
fraudulentes.
Aquí escoltàvem
el conseller Valcells
bastant actiu
contundent
contra el que fa
Pàmies
i cal dir que
Pàmies també
ha intentat
d'alguna manera
buscar responsabilitats
a la Generalitat.
Ell va acabar
demandant al conseller
per un delicte
contra el dret
a l'honor
per unes declaracions
que va fer
contra Pàmies
va dir que la Generalitat
prohibiria l'acte
que si calia
actuaria a la fiscalia
i Pàmies va acusar
al conseller
d'haver-li dit
estafador
i farsant
en declaracions
mitjans de comunicació
i li reclamava
per això
una indemnització
de 1.000 euros
per danys
i perjudicis.
Aquí el Tribunal Superior
de Justícia
va desestimar
la seva demanda
perquè creu
que preval
la llibertat
d'expressió
i d'informació
i el dret
a la salut
per sobre
del dret
a l'honor
de Pàmies
La banda d'aquestes
dues sancions
que ara explicava
la Marta
estem parlant
d'una persona
i d'una associació
que tenen
més multes
per pagar
Sí,
en té dues més
les van imposar
el 2019
i ja són fermes
una és de 90.000 euros
per l'associació
Dolça Revolució
per mostrar
i recollir
el testimoni
sobre els suposats
beneficis
per a la salut
que té
aquest producte
experimental
i prohibit
que constantment
està fent
difusió
de Pàmies
i una de 300.000 euros
que va contra ell
pròpiament
contra Josep Pàmies
i és per un acte
que va organitzar
a Balaguer
fa anys
el 14 d'octubre
de 2018
i era un congrés
sobre l'autisme
que es va difondre
per xarxes
i on pran...
Ja tenia una multa
per haver fet un congrés
sobre el mateix tema
i ell seguia convocant
Per això ara hi ha
la reincidència
perquè no és la primera vegada
i per això aquesta multa
és més elevada
Aquí és on parlava
d'aquest suplement
mineral miraculós
que és el que deia
aquest derivat
de la lleixiu
que està prohibit
i que no té
cap mena
d'evidència científica
darrere
que pugui demostrar
que serveix
per res
I ell parlava també
de la Covid
parlava d'unes herbes
que et podies prendre
per evitar
que et contagessis
de la Covid
Sí
Ell el que deia
és que servia
tant per la Covid
com per l'èbola
per la malària
és a dir
que era una mica
de tot
Ell és contrari
a les vacunes
i el que tu deies
és que durant la pandèmia
va prescriure
aquest producte
Vostè es va mostrar
contrari
a les vacunes?
I ara en totes
no tant ara
ni una
perquè tenim
eines
de plantes
i substàncies
com
l'odióxid de clor
que poden evitar
qualsevol problema
Les vacunes
s'han demostrat
efectives?
Sí
hi ha molts efectes
secundaris
n'hi ha
cada dia
aquí ve
autèntiques
desgràcies
de nens
primer nens
ara ja
amb les del
Covid
persones
de mitja edat
terriblement
afectades
Per tant
vostè no rectifica
res del que va dir
sobre
les vacunes
del Covid-19
No
Quan
el 2020
ens vam oferir
20 persones
de la revolució
ser infectats
pel que ells dien
que era el coronavirus
i només ser tractats
si agafàvem
alguna cosa
pels nostres remeis
o pels metges
de confiança nostra
la Generalitat
no va acceptar
i vam oferir
tot el diòxid
que volguessin
i tampoc no van acceptar
El diòxid
això és un derivat
químic
i és bo
per la salut
prendre'l
És un derivat
del clor
Vostè
ho porta ara
a sobre
Ho porto sempre
a sobre
un pulveritzador
amb diòxid de clor
i aigua de mar
meitat i meitat
per si hi ha picades
de vispe
ferides
ulls inflamats
la boca
per les gengivites
ho fotem sempre
i veure si això
fos tòxid
tindria els ulls
cremats
tindria
i en canvi
nosaltres ho practiquem
el que diem
Fa olor
a lleixiu
Lleixiu
però no és lleixiu
Té clor
però és
el diòxid de clor
Molt bé
Si nosaltres
no som
els primers
que ho practiquem
no podem parlar
amb aquesta seguritat
que ho fem
per això
que
ens exposem
a tot
el que ens vulgui
fer la Generalitat
el que vulgui
perquè nosaltres
continuarem
però la comunitat
científica
diu que és dolent
per la salut
Sí
però nosaltres
diem que no
Ah perquè
els mitjans
diuen que
això provoca
vòmits
problemes renals
fins i tot
la mort
és fals
Ell no es mou allà
vull dir que realment
i vol seguir endavant
i tal
i aquest sorollet
que anàvem sentint
és perquè t'anava ruixant
a tu o
No, es ruixava
no realment
A ell mateix
A ell mateix
I una pudor
molt intensa
A la boca
Anava posant lleixiu
a la boca
I als ulls
Els ulls també
Lleixiu als ulls
es posava
L'olor era exactament
la mateixa que lleixiu
perquè és un clor
No, no
és que de fet
és lleixiu
És a dir
aquí
sí que hi ha
evidència científica
de l'Agència Espanyola
de Medicaments
del 2010
que va declarar
aquesta substància il·legal
i la va prohibir
per us humà
Com hem explicat
és un producte
que es comercialitza
per internet
que es diu
que té propietats
terapèutiques
i preventives
per malalties infeccioses
tumorals
o degeneratives
però que en realitat
és clorid sòdic
que té una forta acció
oxidant
i que el seu consum
directe
pot provocar
dolor abdominal
nàusees
vòmits
diarrea
intoxicacions
o una fallada
renal
I hi ha casos
és a dir
a Canadà
van detectar
dos casos
en què aquest producte
va tenir
efectes adversos
greus
de fet
a una d'aquestes persones
li va arribar
a posar en perill
la vida
i arran d'això
al maig del 2010
l'Agència Espanyola
de Medicaments
i Productes Sanitaris
va tipificar
aquest producte
com un medicament
il·legal
i va ordenar
la retirada
del mercat
el cap de medicina
interna
interna de l'Hospital
de Badalona
i secretari
de la Junta de la Junta
de la Junta de la Junta
de la Junta de la Junta de la Junta dos
intestinal, derivat
d'això, también puede dar problemas
a nivel renal, a nivel respiratorio.
¿Y el Colégio de Metges
qué dice sobre el Josep Pàmies?
Pues básicamente dice que el que fa
Pàmies es aprovecharse de la desesperación
de personas vulnerables
y advierte que este producto,
este derivado de la llechil,
sirve para desinfectar y para
blanquir el papel, pero que no tiene
cap aplicación médica. No tiene
indicación, no tiene efecto y
tiene más aviat riscos
per la población y, sobretot,
pels más desvalguts, que son
los nens y, sobretot,
las familias que tienen
esta desesperación y que
administren sin tener consciencia
de los riscos que comportan.
Ahora, guardamos que
él ve a decir que
en este producto se puede llegar a curar
terminals de cáncer. Sí.
Juntamente con este producto,
en el Garden Center, que ya te explicaba
que son dos putes que se barregen
i llavors s'activa,
hi ha un llibre amb el qual
venen pràcticament totes les malalties
conegudes i la dosi
amb la qual es poden curar
va aplicant aquesta barreja.
És molt fort
que afirmi
que pot salvar
malalts terminals de càncer.
Vostè ha dit
que cura l'autisme, també.
L'autisme,
no, això no m'ho tallis,
l'autisme
provocat
pels metals pesats
de les vacunes.
Hi ha una associació
que es vol negar
i nosaltres,
doncs, en aquests moments,
si actuem ràpid,
traiem aquest bloqueig.
Però, encara,
tots els pares
que han pogut recuperar
els seus fills
no ho poden
expressar públicament
perquè
ja hi ha hagut casos
que els han pres
la custòdia dels fills.
És un producte legal
que es ven legalment
com a desinfectant d'aigües.
Per exemple,
l'OMS
recomana
fumigar
els laboratoris
d'experimentació
bacteriològica
amb fumigacions
de diòxid de clor
que respiren
els investigadors.
Però, a veure,
una cosa és fumigar
per desinfectar
i una altra cosa
és
inhalar-ho
o prendre-s'ho, no?
Si fumiguessin
l'egia
els pelarien.
Suposo que es deu trobar
amb molta gent escèptica
com...
Sí, sobretot al principi
jo també ho era.
Com hi accedeix
vostè a aquest coneixement?
Hi ha una colla
de ramaders
aquí a l'Urgell
que veuen
que no poden parar
moltes malalties
de bestiar.
Sobretot vidells
i porcs
pollastres
i hi ha un boig
americà
que diu
que va curar
la malària
amb aquest producte
i que ensinua
que segurament
podria curar
moltes altres coses més.
Llavors,
em passem a provar
amb mils, milions
de bèsties
aquí a l'Urgell
que tampoc no es pot dir
perquè si ho dius
aquelles granges
no els hi ha utilitzat
la venda
de la seva carn.
I, bueno,
veiem que els vidells
que estaven morint-se
poden reaccionar
en 24 hores.
I, clar,
si un videll
i un porc
que és un mamífer
també
els traus
de la terminalitat
de morts
hemorràgiques
vam començar
a provar
un nosaltres.
Amb malalties
lleus
i greus
veiem que
sortíem
molt aviat.
És quan
comencem
a parlar
d'aquest tema.
No ens podem
fer enrere
perquè és que
és tan evident
el que estem veient
el que passa
que la ciència...
Però tenen
la comunitat científica
i no ho aprova.
Hi ha una comunitat científica
que sí,
que explica
que no és tòxic
i que s'utilitza
en virus,
bacteris i fons
i és molt efectiu.
El que passa
que...
Perquè els mata,
no?
Perquè és un derivat
del clor
i els...
Sí,
però el bo
és que això
no té cap perjudici
pel ser humà.
Bueno,
però això està estudiat?
Sí.
Ja t'envia
tots els estudis
que vulgués.
I hi ha qui li dirà
que això
és generar
falses esperances,
no?
Perquè
recomanar
algun tractament
també per malalts
de càncer.
Aquí van començar
a atendre
terminals de càncer
ja desaussiats
per la sanitat pública.
No ens podíem jugar
de dir
a una persona
que pren això.
Mai han dit
que no es prengui
el tractament oficial
perquè tampoc no sabem
fins a quin punt
pot ser efectiu o no,
però quan
els primers casos
que vam tindre
eren de terminals
sense cap esperança
ja
i vèiem
els resultats
increïbles,
doncs bueno,
ens vam llançar
a publicar-ho
amb totes les ganes
perquè això
que ho poguéssim fer
inclús complementàriament.
I aquest derivat
del clor
també ajuda
en aquest tipus
de malalties
tan greus?
perquè el diòxid
de clor
alcalinitza
i oxigena
l'organisme.
Són mecanismes
molt senzills
que entre plantes
el diòxid de clor
estan tenint
uns resultats
espectaculars,
clar,
la solució
està creixent.
Però no creu
vostè sincerament
que un oncòleg
que ha dedicat
la seva vida
a l'estudi
i al tractament
del càncer
si no veiés
que hi ha
una substància
que afavoreix
la seva tasca
que és la lluita
contra la malaltia
no la incorporaria
als tractaments?
Coneixem bastants
oncòlegs
no sé si dius noms
perquè ja m'ha dit
no noms mai més
perquè m'he fot
tota la carrera
en l'aire.
Un de l'hospital
de Lleida
un oncòleg
amb càncer endometri
veu que gent
terminal
s'hi recuperen.
Doncs aquest oncòleg
quan demana
a la Generalitat
fer aquest estudi
per comprovar això
el comitè d'edat
i que li prohibeix.
Jo estic desesperat
de dir qui és
però estic desesperat
de dir-la
perquè estic fins al monyo
de tot això
aquesta hipocresia
per part
de l'oncologia oficial.
Totes les converses
que hem tingut
amb Josep Pami
és aquest pagès
de Baleira
recordem que la Generalitat
l'ha tornat a sancionar
amb dues multes
de 600.000 euros.
Bona feina
a Miquel Jarque
també a Rebeca Carranco
i Marta Martorell
gràcies per acompanyar-nos.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Bon dia.
Ara tornem-hi.
El Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Atenció Jura
posarem un on-field review
perquè valoreu
la possibilitat de premi.
Molt bé, gràcies.
Atenció sisplau
reverse left
poc a poc
reverse left
amb l'aposta decidida
per generar
llenguatge esportiu en català.
Sí?
Veiem?
Super slow
on es veu punt d'impacte
es veu clarament
l'adaptació
a l'actualitat
dels nous formats.
D'acord?
Sí?
Ho vaig claríssim.
Acabem.
High behind
que demostra com comparteixen
la passió per l'esport
amb l'oixent.
Estem d'acord?
Sí?
Voleu un look?
No, no, no, no cal.
Sense dubte hi ha premi.
Hi ha premi claríssim.
El concedim?
El Tot Costa
de Catalunya Ràdio
està guardonat
amb el Premi Ràdio
Associació 2024
com a millor programa de ràdio.
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre
Tot Costa
amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà.
I ara entrem al búnquer.
Ara sí que entra en acció
una altra xarlot.
La Cordai.
Sí.
La Cordai?
La Cordai.
De veritat que
estic segur que
a l'Universitat de Sevilla
s'ha dit això.
Espero que s'hagi dit.
Prou, prou.
No fem humor d'aquest estil
que llavors al Twitter
se'ns critica
que som l'Arevalo
i el Bertín Esborne
de Catalunya.
Catalunya Ràdio
cada vegada cau més baix.
Si és el que agrada
jo què vol que l'hi digui.
El búnquer
amb en Peyu
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube
també en podcast.
A Cordai?
A Cordai.
Bonària.
Directe del Camp
patrocina l'espai de cuina
del Matí de Catalunya Ràdio.
A 7 minuts per les 11
ara cuina
amb Paula Molés.
Què tal, Paula?
Com estàs?
Bon dia.
Molt bon dia.
Com estem?
Paula Molés
d'un restaurant
que aniva la Berlín.
Avui parlarem de carxofes.
Carxofes.
Te n'he portat una.
Després la mirem
amb atenció
i l'analitzarem.
Com que deia el Belit?
Sí, efectivament.
Tenim la temporada
de les acaballes, eh?
Sí, s'està acabant això.
Però bé,
encara ens queda tot
el mes d'abril
per trobar carxofes.
Ens situem
Parc Agrari
del Baix Llobregat,
el Prat de Llobregat,
Sant Boi,
Viladecans.
Històricament,
des de principis
del segle passat,
s'hi produeix carxofa, eh?
Òbviament,
és la carxofa
la marca
insígnia
el producte emblemàtic,
la carxofa Prat,
que és de la varietat
blanca de todela.
Aquesta és la varietat.
Doncs bé,
potser els consumidors
espavilats
deuen haver detectat
últimament
que quan van a comprar
la carxofa,
no sé si t'ha passat a tu,
has trobat que
ha canviat estèticament
la carxofa.
Mira,
jo t'he portat
una carxofa aquí
que, mira,
és molt força gran,
oi que és força gran,
és rodoneta,
és molt perfecta,
és molt rodona
i la tija,
si mires la tija,
és força cruixuda.
Bé,
doncs potser
si algú avispat
ha preguntat
al seu,
al senyor
que li ven les verdures,
escolta,
i aquesta carxofa
ve del Prat,
li haurà dit
sí, sí,
ve del Prat.
Clar,
és una veritat
a mitges,
perquè aquesta varietat
d'aquí
no és la carxofa
Prat
varietat blanca
de todela,
sinó que és
la varietat
Green Queen.
Green Queen?
Green Queen,
es diu així.
Ja saps que,
sí,
que amb les varietats
de laboratori
posen noms estranys,
eh?
Això és,
efectivament,
una varietat
de carxofa
que surt
d'un laboratori
que ve
d'un laboratori
i, per cert,
et sona BAFs,
una multinacional
farmacèutica
amb seu a Alemanya.
Doncs fa un parell d'anys
la Green Queen
va entrar
amb força
al Parc Agrari
del Baix Llobregat,
però aquest any
podríem dir
que ha entrat
ja gairebé
per arrasar-ho
tot.
La gran majoria
de pagesos
han optat ja
per aquesta varietat
que és més híbrida,
podríem dir, no?
Exacte,
de fet,
el 80-90%
dels pagesos
del Prat
fan Green Queen,
nosaltres li hem preguntat
a un pagesos del Prat,
el Marcel Tort,
per què aquest abandonament
d'una varietat
tan mítica
i estimada
com la Blanca
de Tudela
i ens explicava això.
El problema
és que s'han deixat
de fer molts ratres
conreus
i s'ha passat
molt a un monoconreu.
El principal inconvenient
que té
és que apareixen
plagues
i malalties
i cal terreny
que abans
tornament
productiu
per aquesta planta
i, per tant,
el rendiment
per hectària
és menor.
Recentment
ha aparegut
aquesta varietat nova
que, com tots els híbrids,
té molt vigor híbrid,
és a dir,
que és una planta
amb molta energia
i, per tant,
quan nosaltres la plantem
gairebé no hi ha fallos
de plantació.
No hi ha errors.
No hi ha errors.
Diuen les previsions,
per cert,
ens han explicat
que d'aquí dos anys
pràcticament
no quedarà ningú
al Parc Agrari
del Baix Dobregat
fent carxofa blanca
de Tudela.
Ell, per exemple,
el Marcel ho fa,
encara la conrea
a moda de resistència
perquè són gairebé
uns romàntics
i perquè volen
conservar aquestes
varietats tradicionals.
De fet,
fins i tot
als seus clients
li diuen
a mi la de mentida
no me la donis.
És a dir,
aquesta,
la Green Queen,
no,
jo vull la de veritat.
A Benicarlo,
passa exactament el mateix.
Clar,
quin seria el problema?
Doncs que et vulguin
vendre gat per llebre.
És a dir,
que tu et penses
que estàs comprant
la carxofa Prat
blanca de Tudela
i realment no, no?
Mariano Martínez,
per exemple,
és cap de Sostenibilitat
de l'Associació de Gastronomia
i Turisme del Baix Llobregat,
algú que coneix
molt, molt bé
el territori
i els canvis
dels últims anys
i atenció
a totes les denominacions
estranyes
que s'ha trobat ell.
Si no ho expliques bé
i generes confusió
barrejant
les dues varietats,
barrejant les denominacions,
el nom
carxofa Prat,
que és la varietat
de Tudela,
és la marca
oficial
del parc agrari,
però
això ha degenerat
a carxofa
del Prat,
ha degenerat
a green Prat.
Quan
generes confusió
al client
és normal
que quan vas tu
a comprar
no sàpigues
el que estàs comprant.
Rena de la moreria
De fet,
l'alcalde del Prat,
el Lluís Mijolès
és com li diu
drag queen.
Però bé,
molta gent
s'estarà preguntant
molt bé,
ja m'has dit
que és més rodona,
més gran,
però escolta,
jo quan la cuino
noto les diferències.
A veure,
a nivell de cocció
és més o menys el mateix,
no ho dic jo això,
ho diu tota una cuinera
experta del Prat
que s'ha dedicat
mesos
a comparar-les
les dues,
és la Susana Aragón,
cuinera del col·lectiu Slow Food.
La carxofa Prat
és molt blanca per dins,
és molt tendra,
no té fibres,
té un sabor
molt suau,
molt característic
a l'estat plantada
al costat del mar.
Diem que té
fins i tot
un toc dolç
i en canvi
a la Green Queen
no li trobes
aquest sabor
tan característic
que sí que té
la nostra carxofa Prat.
Bé,
per tant,
més o menys,
sí,
una mica més dolça,
no?
Seria la diferència.
Sí,
és una mica més dolça
i no té tantes fibres,
la Green Queen
sí que és més fibrada,
però és important
tenir la informació.
Molt menys saber-ho,
sí,
perquè jo no m'he fixat,
és veritat que les tiges,
quan ja les tiges
les aprofito,
vas per infusionar
o per fer coses.
I quan les tallar,
pensava,
dic,
sí que són gruixudes
i és veritat
que ara m'hi fixo
que això ha canviat,
això ha canviat.
Bé,
bàsicament que no perdem
una cosa
que ens ha fet famosos,
com a Ben i Carló
o el Prat,
que és famosa
la seva carxofa,
ara ja ho sabem.
Per cert,
la Semana de Vest
estarem molt pendents
del que passi a Barcelona
amb aquesta convenció global
de McDonald's,
que se'n sap molt poca cosa
d'això,
no?
Sí.
Hi ha molt secretisme.
Em parlaràs també
aquest diumenge a la una
a un restaurant
que aniva la Berlín.
I tant,
perquè això ens ha cridat
molt l'atenció.
Pensa que amb tota la història
de McDonald's
és la primera vegada
que fan una convenció global
fora dels Estats Units
i han triat
a Barcelona.
Clar,
la pregunta és
per què han triat Barcelona,
és a dir,
què fan,
què volen venir a fer aquí,
no?
Nosaltres aprofitarem això
per entendre,
per exemple,
i explicar
d'on provenen
les seves matèries primeres,
com han construït
aquest imperi
del fast food
i després molta gent
que, clar,
es pregunta
si tot això
posa una mica en perill
la nostra cultura gastronòmica.
Nosaltres que som emblema
de la dieta mediterrània.
Potser aquí
no està tan quallat,
tot i que sí.
Es veu que als Estats Units
les xifres
últimament van cap avall.
Vas a tot arreu el món,
tot arreu hi trobes un McDonald's.
Sí,
fins i tot a la Xina.
Doncs us sentirem a la una
aquest diumenge
i la setmana que aviat
també en parlarem
al matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Paula.
Adéu.
Oi que quan tens confiança
en algú
li expliques tot?
Doncs això
és el que fem a Bonària.
A partir d'ara,
als productes Bonària
trobaràs un codi QR
que et permetrà saber-ne
l'origen,
la traçabilitat
i l'elaboració.
Per nosaltres
és una qüestió
de transparència.
Per tu,
de tranquil·litat
i qualitat.
Bonària,
directe del camp.