Bota, digues bota.
Señor Bota, no, la siento, espera-te.
Ya pasa.
No, espera-te, no.
Ahora, espera la música.
Es a decir, señor Bota, informa'ns de Cataluña.
Llobera, eso va rápido, aquí te tiren las cintas.
Va, ya lo veo.
El bán, la siento.
Plou, calla, va.
Va, pa, déjalo.
Informa'ns de Cataluña, ha dit.
No.
Ahora, ahora sí.
Cataluña Radio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Les altes temperatures i la situació de sequera
poden alterar la temporada habitual d'al·lèrgies a Catalunya.
La previsió dels experts és que es consolidi una tendència
que ja estan veient des de fa uns quants anys.
Relacionada amb el canvi climàtic,
la temporada d'al·lèrgies comença abans i dura més temps.
Ho explica a Catalunya Ràdio Albert Roger,
cap de secció de l'Argologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol.
Els increments de temperatura i els increments de contaminació
fan que els pòlens n'hi hagi més
i, a més a més, les temporades s'allarguin.
O sigui, que comencin abans i acabin més tard.
O sigui, si abans hi havia pòlens
que passava la temporada polímpica
que era només de dos mesos de durada,
ara potser s'avancen unes setmanes
i es retracen tant d'unes setmanes,
amb la qual cosa la temporada passa a ser de quasi tres mesos.
Això en un país com Catalunya
on la temporada d'al·lèrgies és especialment complicada
perquè hi ha molta varietat de tipus de pòlens
i que actuen en moments diferents
entre el gener i finals de juny.
Israel comet un genocidi a Gaza
i aplica un apartheid als territoris palestins.
Són les acusacions llançades
pel ministre d'Afers Estrangers palestins,
Riyad al-Maliki,
davant el Tribunal Internacional de Justícia,
que és la màxima instància judicial de l'ONU.
El cap de la diplomàcia palestina
ha demanat als jutges que s'acabi amb aquesta situació.
El genocidi actual a Gaza
és el resultat de dècades d'impunitat i inacció.
Posar fi a la impunitat d'Israel
és un imperatiu moral, polític i legal.
Aquest procés,
que no està vinculat a la demanda per genocidi contra Israel,
que està fent Sud-àfrica,
examina les conseqüències legals de 50 anys d'ocupació.
Vostè, que el sindicat majoritari de l'ensenyament
demana la paralització de la reforma
dels quatre instituts que passaran a ser centres
de formació professional.
Els centres de l'àrea metropolitana
i on estudien més de 4.000 alumnes
rebutgen el pla del departament.
Barcelona, Sara Canyete.
Hola, bon dia.
Des del sindicat denuncien que no s'ha planificat
on han d'anar els alumnes de secundària
ni si els alumnes de cicles formatius,
que en alguns casos han de canviar de centre
perquè l'oferta de formació professional
també es reordena,
tindran espai suficient.
Miqui Marcadal és professor de l'Institut Vall d'Hebron
i és delegat del sindicat USTEC.
Explica que els alumnes de secundària
havien d'anar a un institut que no s'ha construït
i ara estan repartits entre diferents escoles.
Repartint l'ESO en diferents centres,
el primer aquí i el segon allà.
I mentrestant, l'Institut Vall d'Hebron,
que era un institut que funcionava com estava muntat,
es van desmuntant peces.
Quin departament d'educació?
Primer mou l'alumnat
i després pensa quan farà el centre.
No hauria de ser a l'inrevés?
Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Denunciat el responsable d'una granja de porcs
de Riu de Llots a la Selva
per les condicions deplorables
en què tenia les instal·lacions.
Entre altres irregularitats,
abocava porins al rec que passa per la zona
i tenia animals morts per tot arreu.
Girona Clara Jordán.
Hola, bon dia.
No és la primera vegada
que es denuncia aquesta explotació.
De fet, fa dos anys,
ja se'ls va avisar per una fuita de porins
que ara s'ha comprovat que no s'havia arreglat.
A banda d'això,
la policia va veure
que es feien cremes incontrolades
de tota mena de residus
i que hi havia cadàvers de porcs
per tot arreu
i també multitud de rates.
De fet,
hi havia animals morts barrejats
amb una vintera que encara eren vius
i dels que estaven vius
n'hi havia molts amb greus problemes físics
sense que revessin
cap mena d'atenció veterinària.
A l'home se li han aixecat diverses actes
que ara s'hauran de resoldre
per concretar la sanció que se li imposa.
Clara Jordán, Catalunya Ràdio Girona.
La població de Catalunya creix
per l'arribada de migració.
Ja hem sobrat els 8 milions
i l'increment de població
és el més gran des del 2007.
Són dades analitzades
per l'Institut d'Estadística de Catalunya,
l'IDESCAT,
sobre l'any 2022
que indiquen que la població catalana
va augmentar de més de 140.000 persones,
la gran majoria vingudes de l'estranger.
En canvi,
com ja es va confirmar en els últims anys,
el creixement natural de la població
decreix
perquè hi ha hagut més defuncions
que naixements
a totes les comarques
estret del Gironès.
Si ens fixem
en quins municipis
han rebut més migració,
veiem que Barcelona
és on s'han registrat
més empadronaments
de nou vinguts,
més de 55.000,
i després hi ha
l'Hospitalet de Llobregat
amb 10.000
i Badalona i Lleida
amb 3.500.
D'altra banda,
el nombre de centenaris
a Catalunya
és de més de 2.500 persones,
de les quals
només 400 són homes
i més de 2.000 són dones.
Esforç, Marcos García.
El Girona tanca aquest vespre
la jornada de primera divisió.
A hores d'ara,
els gironins són segons
a 6 punts del Madrid,
que és el líder,
i tenen un marge de 2
sobre el Barça,
que és tercer.
A les 9 del vespre,
l'Atlètic Club de Bilbao,
Girona.
Mitchell no podrà seure
a la banqueta per sanció
i ha donat la convocatòria
fa només una estona.
La novetat i Ángel
i les baixes de Blin
per un cop,
Couto per sanció
i David López,
que continua lesionat.
Podreu seguir la transmissió
d'aquest Atlètic Club Girona
al Totgira de Catalunya Ràdio.
Avui també es tanca
la jornada segona.
El partit pendent
és el Tenerife-Aldenc.
L'Espanyol ocupa
la tercera posició
a dos punts
de la zona descens directa.
Encara en futbol,
el diari Marca informa
que Kilian Mbappé
ja hauria firmat
un contracte
de cinc temporades
amb el Madrid.
El davanter francès,
segons aquesta informació,
arribaria a lliure a l'estiu
i seria el més ben pagat
de la plantilla.
I el Barça d'hoquei patint
celebra la Copa Intercontinental
per sisena vegada.
Es va imposar el Porto
per 6 a 3 a la final
en categoria femenina
medalla de plata
pel Palau de Plagamans
que va perdre els penals
contra el Tere Cable.
Astorià en bascat final
de la Copa del Rei.
Madrid 96,
Barça 85.
Fins aquí les notícies.
És la tarda
i la tarda és única.
Exacte.
De dilluns a divendres
de 4 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Carol.
Si està bé
la tarda de Catalunya Ràdio, eh?
Bon dia.
Bon dia.
Bé, s'has de marxar.
Però què passa?
Espera a mi,
perquè hi ha una cosa
molt important a nostre
i tu m'has dit
que avui havia de ser
la Porta en Veu.
34, premi.
El 34è es diu.
Premi.
De la Pica d'Estats,
categoria Ràdio.
Aquí al programa especial
Les Falles de Durro.
Aviam si ho dic bé.
Ei, jo les he vist
les Falles de Durro.
Molt bé.
Són xulíssimes.
Però a qui ha sigut
concedit aquest premi?
Marta Romagosa.
Sí, senyor.
Bravo.
Un aplaudiment
per la Marta Romagosa.
Senyor,
només venia amb això,
l'Ostrei i jo.
D'acord?
Hi ha algun premi més?
Bueno,
hi ha molts de televisió,
de no sé què,
de tal i tal,
però nosaltres...
Els altres no els...
Jo no els he seguit.
La Copa del Rei de Bàsquet?
No,
això no hi ha sigut.
No cal que en parlem.
Apa.
No?
Ostrei,
ens n'anem?
O tu vas a dir
alguna cosa?
Jo els hi dono
a la Pensa Semana.
Jo recomano
a la gent
que vagi a veure
les Falles de Durro.
Valen.
Dalt d'una muntanya
cremen unes teies,
uns troncs,
d'allò que baixen.
I baixen amb els troncs cremant
i tu des de Durro
vas veient com baixen
per la muntanya.
És espectacular.
Doncs jo recomano
el programa
de la Marta del Magos,
que ara mateix
us ho explicarà genialment.
I donem pas,
doncs,
ostri,
m'ho deixes fer a mi avui?
Sí,
tant.
Tu com ho fas?
Donem pas
a l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio.
Moltes gràcies.
Amb el vostre permís.
Doncs ja està.
Ja està?
Ja està.
A la vostra.
A la vostra.
A la vostra.
A la vostra.
A la vostra.
A la vostra.
A la vostra.
A la vostra.
A la vostra.
Bon dia,
catalans,
catalanes i catalanis.
Això és l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio,
la mariscada radiofònica
dels vostres migdies
amb uns percebes de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia,
Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia,
Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia,
Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola,
Quim Morales.
L'Aina Austrell,
l'Alba Castellbilla,
en José González
a la producció,
en Miquel Jario
i en Víctor
Lorenz,
el control central,
el control de sol,
Albert Hodder
i qui us parla
amb Quim Morales.
Dilluns,
19 de febrer,
avui la ràdio a Catalunya
fa 100 anys.
Avui?
Sí, sí,
és avui.
Ah, és avui.
19 de febrer,
per tant,
enhorabona a tots els que la fem
i a tots els que l'escolteu.
Però si portem dos mesos
a la brana.
Sí, sí,
però avui és el dia.
Ah, d'acord, d'acord.
Avui és el dia
i gent que poc esperàveu
que arribés un dia
en què algú com en Joel Díaz
us expliqués
què fa cada dia
amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Catalans i catalanes.
Què?
Preocupats per la traçabilitat
de la vostra cosa impositiva.
Avui,
amb els vostres impostos,
em compraré un paraigua.
Un paraigua, eh?
Un paraigua dels bons, eh?
Dels de varilla reforçada.
Però si no ha de ploure.
Què vols comprar d'un paraigua?
Un moment.
No ha de ploure aigua, amics,
però sí que plourà
una altra cosa molt pitjor.
Un satèl·lit de dues tonelades.
No fotis.
Ho he llegit avui
al prestigiós diari
20 Minutos.
Un satèl·lit europeu
l'ha anomenat ERS-2
de l'Agència Espacial Europea.
ERS-2.
ERS-2.
S'ha quedat sense bateria.
Això és absolutament real
i està caient a tota hòstia
segons els càlculs
d'aquesta gent
de l'Agència Espacial Europea.
Caurà violentament
sobre la terra
aquest dimecres.
Demà passat.
Dimecres.
21 de febrer
cap al migdia.
A aquesta hora, eh?
Entre aquesta,
potser una mica més tard,
jo no sé que pot caurà
però m'he comprat
el paraigües per si de cas.
Vale.
Molt bé.
I si aviam en Xavier
Pere d'Esquerda dimecres
a veure si cau el satèl·lit?
A rebre el satèl·lit.
A mirar, avisar la gent.
Compte, compte.
Cuidado.
Compte que potser cau un satèl·lit.
Doncs mira, diuen que caurà
entre les 12 i les dues.
És que és el nostre.
Ai, potser...
Per cert, per cert...
L'Observatori Fabra, potser...
No, no, no.
No té més possibilitats
de caure l'Observatori Fabra.
És veritat.
El satèl·lit pensa que no té bateria.
El satèl·lit no sap on cau, eh?
Ja, ja, ja.
No sap on cau.
I, per cert, ho he mirat
i es veu, Quim,
és molt fort això.
Ara mateix, orbitant per l'espai,
estan com ànimes en pena
amb més de 6.000 satèl·lits abandonats.
Ostres, tu...
Satèl·lits sense control,
abandonats, sense bateria,
amb la pantalla negra.
Sí.
Tenim l'estratosfera
feta una merda, amics,
i llavors se m'ha acorregut
que el que hem de fer
és un coet rumba.
Ah, molt bé.
Un coet que vagi escombrant
tota la merda de l'espai.
Sí.
La vagi fotent en un dipòs
i després arriba a la Terra,
ho caga tot,
anem a enviar-lo d'això.
Perquè això s'ha de netejar
d'alguna manera.
I a més,
com que a l'espai
no hi ha cantonades,
que és el que normalment
té problemes.
La rumba aniria com una seda, allà.
Perfecte.
Una rumba orbital,
d'alguna manera, no?
Estratosfèrica.
Doncs a més,
si ho arreglem,
de moment, dimecres,
aneu amb compte
que potser us cau
un satèl·lit al cap.
Poseu-vos paraigües
o capalina
o alguna cosa,
perquè si no...
Perquè no serà allò
que es desfà
a l'entrar a l'estratosfera.
Això és una altra cosa
que probablement passi
i és que en comptes
de caure tot el satèl·lit sencer,
cauran boles de foc.
Millor, molt millor.
Ai, molt millor.
Pot ser maco i tot de veure.
Doncs mira,
potser no arribem a divendres
tot i així
l'Aida Fita
s'ha proposat
un repte setmanal
com fa cada dilluns
a la Fita de la Setmana.
Au.
Fita.
Fita.
És així?
Quan enteixo sol
cantant la sintonia,
esquim,
me fas unes coses...
No, perquè faig
terceres veus.
Ah, vale, clar.
T'ha faltat la primera
i la segona.
I falta una mica
d'equalització.
És veritat.
Doncs per la gent
que no ens estava escoltant
o per la gent
que acaba de sintonitzar
o per la gent
que és molt despistada,
avui la ràdio
a Catalunya
celebra
100 anys!
Oh!
Felicitats,
ràdio a Catalunya!
Avui la ràdio
fa 100 anys!
Doncs bé,
i jo aquesta setmana
m'he proposat,
després d'haver
la setmana passada
vam estar a Girona
a casa d'en Jaume Felip
que tenia
2.500 ràdios
i de la Carme
i de la Carme
amb aquest pollastre
tan bo
que vau fer
que va fer ella
i tu vas ajudar
una mica.
Serien arribant peticions
de pollastre
rebossat d'en Joel, eh?
Bueno, tu...
Estic pensant
que potser el dia
del caraó
que si escalfem
a finals de la vorada
fem carne rebossada
per tothom.
D'acord,
doncs jo ja ho cobraria
a part, eh?
Home, evidentment, evidentment.
No, és que al final
semblo tonto jo.
I, per tant,
aquesta setmana
m'he proposat
buscar a la persona
que no sigui
Jaume Felip.
Jaume, tu no pots participar.
Ho sentim molt, eh?
Ja vas participar molt
l'altre dia.
Exacte.
Que tingui més ràdios
a casa seva.
Ai, que bé!
Quantes en teniu vosaltres?
Ràdio, ràdio,
quins referents de ràdio, eh?
Buai, en tinc 0, eh?
0?
Jo en tinc 3.
Jo també.
Transistors FM, eh?
Sí, sí, sí.
A Barcelona 0,
a Vilablareig
en tinc 2 o 3.
Ah, no, en tinc un,
perdó, en tinc un.
Veus?
Perquè l'amplificador
del tocadiscos
és ràdio, també.
Ah, també.
Jo vaig por aquí.
I ja està, només tinc aquesta.
Sí, però compta,
compta també com a ràdio.
Compta, compta, compta.
Sí, doncs ja està, escolta'm.
Què, hem de fer?
Una foto de les ràdios?
Sí, que passin fotografia
i que ens expliquin també
amb un àudio una mica
d'on surten,
si tenen alguna mica d'història
o no, simplement.
Bueno, el que vulguin,
el 667-37-27-29.
Penseu que ja tinc
una ràdio d'Ona catalana, eh?
Ona catalana
van fer unes ràdios
que era com un plàstic
que deia Ona
i llavors sintonitzaven.
Ah, no ho ha passat.
I només sintonitzava
Ona catalana?
No, no, no.
Hauria estat bé.
Ah, hauria estat bé.
Una ràdio molt limitada.
Molt limitada,
que només sentissis
Ona catalana.
No, podria sentir qualsevol música,
però, ai, qualsevol sintonia,
però és veritat
que era d'Ona catalana.
Però li faré una foto, també.
Vale, perfecte.
667-37-27-29
perquè ens expliqueu
quantes ràdios teniu a casa.
Aquesta setmana busquem
la persona que té més ràdios a casa
per celebrar el centenari
d'aquest mitjà de comunicació
que ens dona de menjar a nosaltres
i us entreté a vosaltres
i us informa.
I us informa.
I us escalfa.
I us dona molt d'escalf.
I en Jordi Ramoneda
en el dia d'avui
que ens ha de parlar
de com criar un bon català.
Sí, senyor,
i avui a criar un català
farem, bàsicament,
jo diria que
el fonament de la cultura catalana.
Estem en plena època
de calçotades.
Sí, senyor.
Avui serà,
avui i potser
ja fins a final de temporada
perquè és que
m'he endinsat en documents
de calçotades de catalans
i comencem a parlar d'això,
de les calçotades,
de com veiem els catalans
les calçotades
i de com han de mirar
el futur les calçotades.
Ah, les calçotades
del segle XXII.
Ah, sí?
O 34, eh, no?
Perquè vols dir que canviaran gaire.
Sí, sí, que canviaran.
Sí, que canviaran.
Està tot virtual.
Ah.
No, i com estem venent
els catalans les calçotades?
Amb les bolleres aquelles d'Apple.
Clar.
Oi.
No, que ara hi ha la gent
a la escola, eh?
Ja les estan tornant.
I ara s'estan tornant.
Perquè fan el ridícul
la gent al carrer.
Ara se n'han adonat, eh?
Ah, és que es veuen des de fora
i diuen,
però aquest sóc jo.
Por favor.
Quantes calçotades hi ha hagut
aquest cap de setmana?
Per aquí una...
Ai, de fita una.
Jo vaig fer una el divendres.
Un total de zero, no, en el meu cas.
Jo tenia jo amb els teus sogres.
No, però al final
no vam fer calçotada,
però dissabte vaig a una.
Vas a una, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Doncs escolta'm,
parlarem de com ensenyal
als nostres petits
què és una calçotada,
per què té tanta gràcia
allò d'embrotar-se els dits
pelant una ceba llarga
i el segrest de la salsa, també, no?
I jo, home, home.
Tu, Jordi, sostens
que a un bon català
li ha d'agradar el calçot.
És a dir, no es pot ser català
i que no t'agraden les calçotades.
Bueno, és...
No, clar, és com dir,
no, jo soc català
i no em sé els segadors.
Llavors, home, no és català.
Una cosa,
a mi no m'agraden els calçots.
No, és que l'Aida fita
no és catalana.
És veritat.
És una cosa que no et pot no agradar,
perquè no té cap gust, saps?
Vull dir, és que no té gust.
M'he menjat un total d'un calçot.
I dues calçotades he estat, imagina't.
Estava cuit o era cru?
Estava cuit, estava cuit.
La salsa estava molt bona, això sí.
A mi també he de dir
que tenia mal de panxa el divendres.
Llavors, menjar calçots amb mal de panxa
crec que no és molt bo.
Guapa que estàs, tens mal de panxa.
Ah, que has vingut guapa avui.
Des del respecte.
Des del respecte.
Home, evidentment, i el consentiment, eh?
Faltaria...
Si fossis un home, t'ho diríem igual.
Que guapa que has vingut.
Sí, sí, sí.
I què més?
Ah, sí, ara toca connectar amb en Xavier Pere d'Esquerda.
Home, i tant.
Pere d'Esquerda, sí, Pere d'Esquerda, no.
Pere d'Esquerda, sí, no.
Sí, no.
Ai, qui ho havia de dir?
Amb una participació rècord a les eleccions gallegues,
ahir el PP va obtenir la majoria absoluta
per governar la Junta amb una mà a cada vieira.
O PP.
Que sí, que deia, no, s'hi participa molta gent,
potser pèrdua la mà...
Què, carai, han de perdre la majoria absoluta a Galícia.
Però si van els iaios de les residències
amb la papeleta a la boca,
bé, home, i moten els morts des de Buenos Aires.
Ben fet.
Això és així.
Clar que sí.
Ara sé que no es pot dir.
I què fem en un programa com aquest,
connectant amb en Xavier Pere d'Esquerda per abordar aquest tema?
Bona pregunta, perquè no ho sap ni ell mateix.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales.
Doncs no, l'únic que sé és que allà a Galícia
vam parlar molt de Catalunya,
però què sabem els catalans dels gallegues?
Exacte.
Què sabem?
Aquesta és la pregunta
i és el que et reptarem a fer en el dia d'avui, Xavi.
Ara no t'explico del tot el que faràs,
però sàpigues que d'aquí una estona
tindràs un repte dels 3 minuts
relacionat amb les eleccions gallegues.
Ai, que interessant.
D'acord.
A trobar gallecs o alguna cosa, no?
Per Catalunya o així?
Sí, sí.
No serà difícil.
No, és que és molt difícil trobar catalans a Catalunya,
últimament.
Almenys en aquesta zona on treballem nosaltres.
Catalans, segons la definició de Jordi Ramonera, eh?
Ah, sí, dels de la ciutada.
No, perdó, perdó, vull dir això, eh?
Que hi ha molt de turista.
Molt turista.
Molt turista, volia dir això, eh?
Doncs, Xavi, de seguida tornem amb un repte dels 3 minuts
relacionats amb Galícia i amb les eleccions gallegues.
Fins ara, Xavi.
Fins ara.
Què és aquesta?
Per què volia ser gallega?
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
El cap de setmana Montserrat, que deia de tot.
I que la vèrgia faci que plogui.
O jo vaig ensenyar el cul a les boides aquí dalt al terrat
però no serveix de bé.
Què és que què deus?
Vaig a ell.
O ja m'ho deia, em feia anar sempre com no plodir,
ensenyar el cul a l'altre del terrat i faig igual.
I no serveix a res.
Bueno, bon dia.
Encara estem convoguts per la imitació d'una persona gallega
que ha fet en Xavier Pérez de Sérgio.
Ha dit fins ara.
És que semblava com més portugues.
Més en el de brasile, sí.
José Mourinho borratxo.
Fins ara.
Ho haurem de treballar una mica més
perquè la cosa encara està una mica verda.
Però el que està molt treballat
és el que fa cada dilluns l'Aida Fita
que ens porta a l'actualitat de la tele
a la ràdio, a la pantalleta.
És que avui us porto una cosa
que em fa molta, molta, molta, molta il·lusió
perquè per fi ha tornat al millor programa de TV3
que és...
Zona Franca!
Eufòria!
Alguna sintonia?
No acaba d'arrencar.
Quina sintonia, eh?
Espera, espera, espera.
Ara.
Eufòria!
Doncs bé.
Serà de qui és aquesta sintonia?
Del Jordi Covino.
Correcte.
Òbviament d'aquí hi ha de ser.
Matinote.
Doncs bé, han començat els càstings
perquè el dia oficial
de la primera gala d'Eufòria
serà el dia 1 de març.
D'aquí, dos divendres.
O sigui, aquest divendres no, el següent.
Perquè aquest divendres hi torna bé càstings.
Aquest divendres sí,
però primer fan dos programes especials
de càstings
per veure una mica
què sé que ho he fet.
De vegades són millors
els programes de càsting
que el programa en si.
Home, sí, perquè clar,
és divertit.
I cada personatge fa més gràcia.
Doncs bé, per cert,
hi ha hagut alguns canvis.
Jordi Covino segueix sent
el productor musical d'Eufòria,
Daniel Anglès és el cap de coach d'Eufòria.
És que si no hi ha aquest,
jo me'n vaig, eh?
No, no, òbviament,
hi ha de ser sempre.
Després hi ha Alfons Nieto,
que és un actor
que ara és el coach d'interpretació.
Alfons, és amic meu l'Alfons?
Doncs mira, l'Alfons està...
És amic teu.
És amic teu?
Doncs ja li demanaré cotis, cotis.
Val, ja li demanarem.
No és el motorista, l'Alfons Nieto.
No, no, no.
Alfons.
Ui, és guapo, eh?
L'estic veient, és guapo, eh?
El Alfons Nieto.
Home, és actor.
Home, és que si és amic d'en Jordi Ramoneda...
Bueno, ja no som tant amics.
Ah, perquè era més guapo que jo.
Què dius?
I no pots tenir amics més guapos que jo.
T'aclipsava, no?
Clar, m'aclipsava.
Ara mateix no se m'acuta algú
que pugui ser més guapo que en Jordi Ramoneda.
Mira, vaig a buscar una foto a l'Instagram
on sortim els dos.
Molt bé.
Llavors tu ets el lleig.
Sí, si no, és que molt fons.
Però això ho apliques només a nois o també a noies?
No, no.
Perquè llavors no podem ser amics.
Només ho aplico...
Mentirat.
Bueno, jo segueixo parlant.
La Natàlia Palomares, que és una ballarina
que ha fet coreografies per Rosalia o Shakira,
és la coreógrafa, o sigui que hi ha que ser.
I de jurat, de moment, només sabem que Carol Rovira.
Hi ha una mica de...
Hi ha secretisme aquí.
Sí, sí, sí.
No sabem...
Creiem que han canviat-li el dami.
Potser això, els que no surti d'aquí,
ja us explicaran més els cotilleos.
Sí, però tampoc ho saben, eh?
Tampoc ho acaben de saber.
És que ho han mantingut del segret.
Jo estic quedaria parant l'orella, a veure si sabem...
Mira, Jordi, pregunta-li a l'Alfons
si sabem què és el jurat.
No et diràs res.
Doncs bé, òbviament, en aquests càstings
mai poden faltar els personatges, no?
I, per exemple, aquest és el cas d'en Sami.
Abans ja t'he vist i m'ha cridat moltíssima atenció
perquè estaves amb un palo santo.
Fent-li així a la gent.
M'agrada molt el tema d'energies.
M'encanta que ho hagis vist, no?
Perquè és una cosa molt important per mi.
El dia que et vaig veure aparèixer a la plaça Catalunya
vaig pensar, quin person...
No tenim clar si ens agrada molt com cantes
o no ens agrada gent.
Crec que serà millor que ho decidim a la segona part.
Doncs mira, tenien clar si els agradava com cantàveu o no
perquè era com... cantava això una mica que dius...
Ja sé que ho tinc clar.
Sí, ja ho sé que ho tens clar.
I llavors jo ara us vull portar a un petit joc.
Va.
D'acord?
Molt bé.
Perquè us farem a endevinar si aquesta persona
entra a Eufòria o no.
Ah, que guai.
Que de moment només han confirmat sis concursants.
La setmana que ve sabrem la resta.
N'hi haurà dotze, en total.
Exacte.
Molt bé.
Així que comencem amb en Sami,
que és el que acabem d'escoltar.
Bé, li van fallar una mica aquí, els nervis.
Van fallar una mica.
Llavors, què dieu?
Que entra o no entra?
No entra.
Fa mala pinta.
No, és que no pot entrar.
Doncs no entra, efectivament.
Perquè quan hi miren, noi, feies molt de xou, però seguim.
Seguim amb el següent que no cal que jo es el presenti i ja ho fa ell mateix.
Soc el Ràngel.
Seré el vostre brasiler favorit.
S'ha manat el rap, però no passa res.
Jo estic amb vosaltres.
Que bé.
Ens ha salvat una mica ser una mica caradures, una mica ajetes.
A contracorrent, com un estel que fuig,
boina amb peus de plom, ok, ok.
El Marc Anthony català aquest, que feia...
M'ha agradat molt aquest...
Aquest borito.
Aquesta floritura que fa molt bé.
Ja veureu que en els talls aquests a vegades que canten
parlen per sobre, perquè bàsicament eufori no em deixa
3 segons d'una persona cantar en seguida.
Ritma, ritma, ritma.
Jo dic que aquest sí que entra.
Jo també diré que sí.
Jordi, Jordi.
Jo dic que també va.
Doncs correcte.
Correcte.
Seguim amb la Tamara.
Pinta prou bé, eh?
Què, us comencem a mullar o què?
Home, aquesta sí que agrada bé, això, eh?
La guitarra ven molt, la guitarra agrada.
Aquesta noia té sentiment, eh?
Té sentiment.
I això sí, una mica de ploramenta i tot, eh?
Sí.
Doncs la podeu seguir escoltant perquè ha tratat un poc.
Molt bé!
Com es diu aquesta, la Tamara?
Es diu Tamara.
Tamara.
Seguim amb la...
Ha estat Tamara.
Sí, ha estat Tamara.
Enhorabona.
Ara escoltem a la Lluna.
Ui, ui, ui, ui.
No.
Ep!
Ep!
Crec que sóc una persona que...
És que té 16 anys, eh?
És que canta de tot.
M'agrada molt.
Ostres.
I no sé.
Sí.
Sí.
Fins d'anys d'aprendre, no?
Sí.
A veure, les notes les fa, eh?
I aquí fa un...
Espera't, escolta la buta.
Ei!
Se li trenca.
Doncs què diríeu?
Que entre la Lluna o no?
Que entre perquè estic en contra
les persones que diuen
soc una persona.
O sigui, la gent que comença
les frases dient
soc una persona
fora de la meva vida.
I d'Euphòria, també.
Jo dic que no entra
perquè té 16 anys
i és menor d'edat,
però no hauria de fer
Euphòria Kids.
Doncs jo dic que sí
perquè és una persona
i perquè té 16 anys.
Doncs haurem de veure
Euphòria Kids
perquè la Lluna també entra.
Què dins?
És que és una persona.
Ha d'entrar.
És una persona.
Pau Culleré, seguim.
No t'enfadis amb mi.
Fora.
Quan no sàpiga
que...
Home, és així, potser...
El pesat de la guitarreta.
Sí, sí.
De tota la vida de Déu.
Però al final,
Euphòria busquen...
Monitor esplai.
Sí, clar.
Segur que canta
More Than Words.
Sí.
D'Extreme.
Sí.
Doncs què diríeu?
Que entra o no entra?
No.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Home, hi ha d'un perfil d'aquests.
Creus o vols?
No, no vull.
No vols, però creus que sí.
Però crec que sí,
perquè és un perfil que...
Jo creixo, no,
perquè li faltava una mica de...
A mi, si em treu la guitarreta...
Ja.
Ja em té guanyat.
Jo dic que sí.
Doncs et té guanyat, Jordi.
Perquè també escoltarem en Pau.
També escoltarem en Pau.
També escoltarem en Pau, sí.
Molt bé.
Anem a parlar-ne.
Va, a veure, a veure.
És que sabeu aquesta gent a vegades
que parla amb una mica
que li diuen doblajitis?
Doblajitis?
Parlen així una mica intensament, no?
Aquesta canta amb doblajitis.
Però bueno, a vegades això agrada.
No, això no agrada mai,
a no ser que siguis Mònica Naranjo,
que només n'hi ha una.
Exacte, no ens ha agradat.
Doncs per sort, Mònica Naranjo
no hi era el jurat,
perquè no ha entrat,
no escoltarem en Pau.
No, aplaudim-ho també.
Ah, no, bé, bé, bé.
Xavi, noms, va, seguim.
Es diuen noms de cognomes.
Salud.
Crec que és la primera vegada
que canto el càsting R&B
i sou l'així amb potència
i és com la meva essència.
Il·lucino com pot cantar
i parlar a la vegada, eh?
No, no, és que la gent d'Eufònia
és increïble.
Li costa una mica allà arribar cap amunt,
però bueno, té un color...
A mi m'agrada perquè es veu clarament
que no entén el que està cantant.
Està fent allò de
want to please, want to me,
és la manera aquesta d'inventar-se l'engra.
Jo dic que sí que entrarà
perquè fa falta algú
que canti Soul i ara envi...
Però també diu que és la primera vegada
que ho canta,
vull dir que tampoc és algú
que hagi cantat ell normalment.
Doncs mira, més mèrit té.
No és el seu estil.
Més mèrit té.
Jo diria que no entra.
Aquest noi no arriba.
O sigui, si aquí no arriba,
hi ha cançons que, vaja,
que no els pot ni començar.
Ja comença malament.
Va, que sí, que entri, que sí.
Va.
Doncs escoltarem a veure
si arriba o no la següent cançó.
A mi, que és...
Perquè ha entrat...
Moltes gràcies.
Bueno, té aquí un agut
molt rock and rollero.
No tens un altre registre
per veure si té...
És que tot el rato feia això.
Ah, tot el rato aquí dalt.
Tot el rato estava aquí dalt, l'Eloi.
No, no.
Doncs no, perquè li falta espectre.
Espectre vocal.
A mi em fa l'efecte.
Res, fora, fora.
Joel, et jurat d'eufòria
perquè clarament li van dir el mateix.
Així que l'Eloi no entra.
Molt bé, Joel.
I ja acabem amb l'última.
Va, acabem amb la Dunia.
Dunia.
I feel good.
I know that I walk now.
I feel good.
Això es diu growl.
I know that I walk now.
Com has dit que es diu això?
Es diu growl.
Es diu growl.
És que no està bé, querida.
L'Anastàcia, que ella ho feia molt bé.
A més, la Dunia és la segona vegada que s'apunta ja a Eufòria
i ja havia arribat també als càstings finals.
Jo crec que el que la segueix, l'aconsegueix.
Doncs sí.
Estem per la Dunia, eh?
Vinga, Dunia.
Doncs la Dunia també ha entrat.
Vinga, Dunia.
Sí, de moment són aquests dels sis.
I ara irem veient a veure com ho fan.
Com ho milloren, si no...
Ho podem tornar a fer dilluns que ve amb els altres sis, no?
Vinga, va, som-hi.
Vinga, doncs escolta'm, ja sabeu com està la pantalleta
i que ben aviat l'1 de març torna a Eufòria com a concurs
i divendres que bé tenim, doncs aquestes passes de classificació.
Exacte.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
T'ha animat, merda.
Oh, merda.
20 segons i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i avui tenim a l'exterior de l'emissora en Xavier Pere d'Esquerdo
que està pendent de què ha de fer exactament.
Xavi, bon dia.
Bússies, Quim Morales.
És que et surt portugués, Xavi.
Perquè estan allà al costat.
Sí, ja, ja, però...
Però connotes una altra cosa, tio.
Mira que l'Albert Hodder t'està posant unes gaites de fons
per veure si l'acabes de trobar i no et surt el to, eh?
Però vaja.
Ay, sí, todo el día está lloviendo.
Ara és brasil, eh?
Sí, deixa-ho estar, Xavi.
T'hem dit que et faríem un repte d'aquells dels 3 minuts,
allò que tindràs 3 minuts per aconseguir una cosa,
i aquesta cosa és relacionada amb les eleccions a la Junta de Galícia.
Trobar una persona, només et demanem una, eh?
que et sàpiga dir les 4 províncies de Galícia,
de la comunitat autònoma.
Tu te la saps, Xavi?
Moltes gràcies, sí, no?
Són la Coruña, Lugo, Pontevedra i Urense.
Sí, vull dir que al principi no és difícil,
però no sé si és una informació que tenim gaire pensada.
Jo no sabria.
Està bé perquè és com una quadrícula.
Ah, sí?
Galícia és com un quadrat,
i les 4 províncies són...
dividir aquest quadrat en 4 quadrats.
És que s'haurien de fer així les províncies.
Com els Estats Units, amb escaire i cartabó.
Sí, com a Àfrica, que els països els van fer també així,
i els hi ha anat superbé.
Molt bé, és igual que passa el riu per aquí,
no hi ha cap tontera natural, però és igual tot.
Bé, Xavi, creus que ho aconseguiràs?
Aviam, aviam.
Tres minuts per trobar una persona
que et digui les 4 províncies de Galícia.
Hola, què tal? Bon dia, com et dius?
Ferran.
Com? Ferran.
Ferran, tu podries dir-me quines són
les 4 províncies de Galícia?
Val, Urense.
Sí?
Sí?
Pontevedra.
Sí, dos.
Santiago de Compostela.
No, no, no, no, no.
Aquest és l'error.
S'ha equivocat.
S'ha equivocat.
S'ha equivocat.
A Coruña.
Però està bé el Ferran, eh?
No, no n'importa equivocar-se.
Sí, i després...
Vigo.
Molt bé, ara sí!
No, no, no, no, no.
Ni Vigo ni Santiago.
Ara sí, no.
I s'ha deixat el Lugo.
O sigui, no es pot equivocar.
O sigui, el repte és que no s'equivoqui.
Home, és que ha començat a dir ciutats i comunitats aquí,
a veure si ho encerto.
No.
Mentre es posa, perd-te el semàfor.
Jo li pregunto si sap quines són les 4 províncies gallegues.
És La Coruña, Orense, Pontevedra i...
Hòstia, falta una.
Ai, ai, ai!
La meva!
Coi!
Els branyes!
Com es diu vostè?
Lugo, home, Lugo.
Es diu Lugo?
Què tal?
I quina és la província?
La província és?
Eh...
Hòstia.
Però si ho acaba de dir.
Ah, o sigui, ell es diu Lugo.
Lugo, Orense, Pontevedra.
La Coruña, Lugo, Orense, Pontevedra.
No?
La Coruña, Lugo, Orense, Pontevedra.
Correcte!
Ara sí, ara sí!
Quants em porta, ja?
Ja està, ja està.
Ja ho té.
Ja ho ha guanyat.
Gràcies a Déu.
El senyor Lugo ha fet que triomfis en el teu repte dels 3 minuts, Xavi.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
No, i en Ferran, que encara no heu estat donant voltes, eh?
Sí, no en Ferran.
Encara va dient llocs de Galícia.
Xavi, gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
En Perú siguen las protestas contra el gobierno de Dina Boluarte, que ya han dejado 48 muertos en un mes.
Arriba!
En Joel Díaz-Bionic a punt per servir als nostres oients i a tota la població catalana en general,
perquè ara mateix es converteix en el noi dels encàrrecs.
Extra, extra!
Ostres, que agut que estàs avui, nen.
Sí.
Has vingut a veure en Joel, no?
Sí.
I després tens la secció que ella ha de criar un bon català.
Sí, avui doble jornada.
Avui només diu sí.
Sí.
Què, puc parlar allò?
No estàs a caure malament a mi també, eh?
No, és que no el suport.
Sí, no, és que s'ho està creient perquè...
Tu i jo, Quim, recordo una que vam tenir una conversa quan vam començar aquest programa,
que tu em vas dir, no, hi haurà veuetes.
És que no hi haurà veuetes.
Serà el programa sense veuetes.
Però és que no és una veuetes, un nen aquí.
Llavors jo dic, si l'Aida Fita pot fer veuetes, jo em reclamo més dret a fer veuetes.
És que és un nen, no és l'Aida Fita.
És un nen real.
Tant de bo fos donar veu perquè llavors la podríem prohibir.
D'acord, d'acord, doncs mira, jo ara sóc un senyor gran que ha vingut aquí a parlar de l'Adiu.
Ah, que no, és que comencem així i surten les veuetes.
No, que no, que no.
Vull que convidi el meu avi?
No, no el convidis, ja, sóc jo el avi.
No, tots en Joel fem veuetes, quin crinx.
És que es nota molt, eh, Joel, que ets tu.
Ah, clar, i en canvi a l'Aida no se li va fer.
No es nota, és que no es nota perquè no és.
Clar, és que de veritat no.
Bé, deixem tranquil aquest nen i parlem amb l'altre nen, amb el Joel Díaz.
Servei públic, servei públic de proximitat, servei públic, porta, porta.
Que l'ai, qui serveix?
Bé, bueno, telèfon a telèfon en aquest cas perquè avui, doncs, toca trucar a algú per encàrrec d'algú altre.
Sí.
La persona encarregadora es diu Eva.
Molt bé.
M'encarrega que truqui l'Adrià, que és la seva parella.
Ai, ai, ai.
Eva i Adrià.
Per dir-li, va, que l'estimo molt, bla, bla, bla, tota aquesta patuleia que a mi, doncs, em molesta bastant.
Perquè l'important aquí és dir-li a l'Adrià que l'Eva considera que està sent massa possessiu amb els seus mitjons.
És un problema domèstic.
L'Adrià no vol compartir mitjons amb l'Eva.
A mi m'estranya d'entrada perquè rarament les parelles comparteixen un nombre de peu, no?
Vull dir, i a algun mitjó meu, a la meva nòvia, li serviria de mitja, però no de mitjó.
Per això, si podem anar trucant l'Adrià...
A veure, sí, parlant d'aquest tema, perquè sí que comparteixes roba de suadores, potser, allò que els agrada posar-se la nòvia...
Això sí, sí, sí.
Ai, deixa'm la camisa, que queda sexy per anar amb calcetes de sota, aquelles coses.
Respall de dents?
No, per això no.
Ah, quin fàstic.
Però mitjou net, al principi.
Depèn.
Ara, recordem que estem trucant a l'Adrià, eh?
L'Adrià.
No ens l'agafarà.
No.
No ens l'agafarà.
Ja estem en...
Adrià!
Sí, digam.
Hola, tens un segon, sisplau, et truco de Catalunya Ràdio.
Sí, digam.
Doncs mira, et truco de Catalunya Ràdio per un tema molt important.
Adrià, no sé si saps per on va.
No, digam.
Ara mateix no saps per on va.
Coneixes una tal Eva?
Eva?
Sí, clar, la meva parella.
És la teva parella.
Doncs l'Eva ha trucat a Catalunya Ràdio per demanar que jo l'ajudi a convèncer-te d'un tema.
És a dir, jo faig una secció aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio que es diu el noi dels encàrrecs.
Vale.
Ja estàs tremolant, eh, Adrià?
Vale, vale, vale.
Doncs el meu encàrrec és trucar-te de part de l'Eva per dir-te que t'estima molt.
Suposo que això ja ho saps, no?
Sí, home.
I tu l'estimes a ella?
Moltíssim.
Però tu has plantejat?
Perquè a vegades ho diem per inèrcia.
Però tu t'has parat un moment a pensar a veure si realment estimes aquesta persona?
I tot el que implica.
I tot el que implica, eh, renunciar a vegades al teu propi benestar en favor del benestar de l'altre.
Tu estàs fent això, Adrià?
Sí, i el que faci falta.
Sí?
No sé jo si renuncies a gaire coses, per estimar l'Eva.
Però bueno, això ja ho veureu.
El tema important de la seva, diguéssim, reclamació, que jo et faig extensiva,
és que et vol dir que compartir els mitjons no fa mal a ningú
i que deixis de ser, diguéssim, tan possessiu amb el tema dels mitjons.
És una premissatura aquesta.
Adrià, no ho entenc.
O sigui, l'Eva es vol posar els teus mitjons.
Entenc, no?
Va per aquí, la cosa.
Sí, sí, sí.
I tu no vols que la teva parella es posi els teus mitjons?
Però hi ha un motiu de pes, eh?
Ah, ah.
Doncs, clar, no, les zones de Catalunya Ràdio són teves, company.
És perquè estigui a poc les unes, llavors vols forada.
Ah, ostres, no, home, home, haver començat per aquí.
Clar, home, doncs llavors passis a tenir tu, Adrià.
La raó, Adrià.
Sí, home.
Home, claríssim.
I per què no es talla les ungles dels peus?
No sé, ja.
De tant en tant ho fa, eh?
Però el que em rebenta és o que es perdin o que es poràrin.
No, home, no tens tota la raó, Adrià.
I escolta, quan esteu al llit i esteu fent l'amor,
a vegades amb l'ungle no et fa allò que et rasca com si fos un musclo?
No, no ho saps prou.
No ho saps prou.
Et fa fins i tot ferides, no?
No està bé, l'Adrià, eh?
Ho estic veient.
No, no, no.
Els peus de la teva nòvia et recorden, per exemple, les passunyes d'una àliga?
No tant, no tant.
Ah, vale, vale.
Les té netes, almenys, les ungles?
No arriben a urpa.
Digue'm.
Que si les té netes?
Les ungles.
No tant, una cosa no treu l'altra, eh?
A més, la meva filla li pinta, de tant en tant.
Ah, a veure, també tenim una nena petita per aquí, eh?
I com les teves ungles, la nena?
La nena com les teves ungles.
La nena va ser petita.
Fantàstic.
Per cada dia o cada diumenge.
Escolta'm una cosa, Adrià, què estaves fent,
que m'has pogut atendre amb tanta normalitat?
Res, doncs ara mateix s'ha estirat al llit.
Què dius?
Escolta, maco, són gairebé tres quarts d'una del migdia.
Perquè treballo per la nit, jo.
Què ets, què ets, Go-Go, d'una discoteca?
No, sóc infermer, sóc infermer.
Ets infermer.
Mira, aplaudim-lo, que els infermers se'ls ha d'acord.
No són les vuit, eh?
Sanitaris.
Adrià, ja està.
Parleu el tema dels mitjons,
perquè sembla ser que ella és un tema que li cou.
Sí, però estem arribant a un acord, eh, ja?
Jo crec que ja els tenim en breus, això.
Molt bé, ella que es talla les ungles i tu li deixes els mitjons.
O talla-li tu les ungles.
Ara.
Amb la boca.
També.
Amb la boca no, eh?
No t'agrada, eh, el tema de xupar peus.
No, no, però no.
Bé, això ja se'n va una mica de l'encàrrec,
ja és una aportació particular d'en Joel Díaz,
com s'han de tallar les ungles de la parella.
Però, escolta'm, has demostrat que l'estimes molt, eh?
I tant.
I tant, això, amb les ungles llargues.
Oh, calla.
I el forat dels mitjons, això és una prova d'amor insuperable.
Insuperable.
Moltíssimes gràcies, Adrià, per la teva atenció.
Va, va, tu.
Però vagi molt bé.
Adéu, Adrià, recordes l'Eva.
I gràcies al noi dels encàrrecs, en Joel Díaz,
que molta atenció està a la vostra disposició.
Si voleu fer-li un encàrrec,
si no sabeu com dir-li a la vostra parella,
que es talli les ungles.
Per exemple.
Que podria ser l'Adrià que t'hagués trucat en lloc de l'Eva.
Doncs ens escriviu a l'última hora, arroba catradio.cat.
I dilluns que ve trucarem a aquella persona
i tothom sentirà com el noi dels encàrrecs
li transmet el vostre missatge.
També faig reclamació de deutes,
rotllo cobrador del frac, però per telèfon.
Això també ho ofereixo.
És que jo no sé com no està sent una allau d'encàrrecs, això.
No, no, no.
Ara faries que no toca, això,
però sí que havíem fet reclamacions també.
L'home, eh?
Doncs està a la vostra disposició pel que vulgueu,
no només per declaracions d'amor,
sinó també per reclamacions d'amor o del que sigui.
Gràcies, Joel.
A vosaltres, sempre.
20 minuts i l'hora del migdia,
a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
anem un moment de res a publicitat
i quan tornem, atenció,
que aprendrem a ser un bon català
o a criar-lo, més ben dit,
gràcies a en Jordi Ramoneda
i avui el tema són imprescindible, els calçots.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A veure, ni la clas a Lourdes.
I ara entrem al búnquer.
Amb mecànics sempre surten homes.
Veritat, eh?
Aquells calendaris també haurien d'anar canviant.
Els calendaris aquells encara existeixen.
Sí, ombra, si existeixen anys.
Però no pot ser que hi hagi calendaris de l'any 2024?
Existeix.
Amb dones despullades.
I són.
I clar, només van als mecànics.
Mecànics.
Mecànics, mecànics, mecànics.
Espero que només siguin...
No, o sigui, a l'escola de Mieres...
No, no, no, no.
Que passi aquí amb el notari a firmar la hipoteca.
Hòstia.
Mís agost.
El búnquer, amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Aquest dilluns a partir de les 9 del vespre, a través del canal exclusiu digital de l'àvia web de Catalunya Ràdio.
I a la consultora del mitjà.
Catalunya Ràdio.
M'encanta.
La teniu en caputxa?
La paella?
En caputxa?
Tapa, tapa, tapa.
Em tapa.
Fins al 29 de febrer, arriben les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte emparament de cuina.
A la botiga WebPiApp, al Corte Inglés.
Viure patint.
D'aquí a unes quantes setmanes, és probable que ja no es pugui moure, ni parlar, ni tan sols, en passar.
O morir dignament.
Com ho fareu?
La ficaré al llit, li donaré la mà de cina a un got i ella es quedarà adormida.
No volem que ho facis.
D'això és decisió meva.
Susan Sarandon pren la decisió.
A TV3, dimecres a la nit, és la gran pel·lícula.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Hola, què tal, bon dia. Em permeteu una pregunta?
No.
Dos minuts i tres quarts d'una del migdia, aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio ja ha vingut el nen perdut, eh que sí?
Sí.
Perquè és el moment de la setmana en què us ensenyem amb en Jordi Ramoneda a criar un bon català.
Com criar un bon català.
Mira com balla.
Com criar un bon català.
Què li passa al nen aquest?
Com criar un bon català.
Com criar un bon català.
Que has menjat xocolata o alguna cosa?
Sí, estàs barat.
Avui he esmorzat molts croissants.
A casa m'he deien quan estava amb un nen esbarat que t'has vist al cul.
Ah, sí?
Ah, m'he deien.
Que t'has vist al cul?
L'he vist al cul a en en Jordi.
I què?
Aquest en tu que està.
Home, tens el culet molt interessant.
Sí, sí, sí.
Bueno.
Està bé.
Quim!
Què?
Si tu vols criar un català català a base de calçots vas alimentar.
Jo tinc una rajola a casa on hi ha aquesta frase.
Tens moltes rajoles a tu, cara.
Sí, moltes.
Home, tinc aquella de la meva llengua al català.
Sí.
La meva dansa a la sardana.
I tens aquella que et posa el teu busquart.
Com aca?
I com anava allò?
Aquí viuen del Barça.
Aquí viuen del Barça.
Sí, home, sí.
El meu desig de llibertat.
També.
Bueno, va.
Si n'hi ha moltes.
Moltes, moltes.
Aquella del Sabadell.
En tinc una del Sabadell, també.
I la de hoy no se fia, mañana sí.
Mañana sí.
És que, com saps?
Perquè fa glàcia, home.
Perquè sempre és hoy.
Clar.
Estem en plena temporada de calçots.
Jo, de fet, aquest dissabte vaig a una a Montblanc.
El que passa és que ara tinc una cosa que és...
He dit al grup de WhatsApp que tinc,
que és que a l'una trucaré per fer la reserva.
Ah, sí.
I ara hi ha un que diu...
És que jo no sé si vindré amb la nòvia o sense...
Ja comencem, res.
Un que vol venir amb el gos.
Però escolta, un...
Anem, escolta'm tu.
No, és que el Lisbac no vol venir amb el gos.
El Lisbac, mira, escolta'm,
però amb el gos menys a calçots.
Home, home, home!
Sí, el gos menja de tot.
Però clar, calçotada-restaurant.
Esclar.
Però això no és el mateix.
Les calçotades, si es fan, s'han de fer bé.
Les has de fer tu, allà, al foc.
Ah, sí?
Tu dimensas en vas anar?
Jo vaig anar a Caldes d'aquí al costat.
De Montbui?
De Montbui, sí.
Ah, molt bé, vas anar a Caldes.
Sí, vaig anar a Caldes.
Molt bé.
Total, que he decidit fer aquesta secció per preparar una mica,
perquè vaig amb la meva filla, també, a fer la calçotada.
No li faré un viborador de calçots.
No, però encara no.
Allò que n'has té una miqueta, una punteta, no?
Una punteta, una fibra.
Ja li has donat un quiui a la teva filla?
No, encara no, d'aquí dues setmanes.
És molt divertit.
Ja toca, ja toca.
Anem a la base.
Què és un calçot, Quim?
Què és un calçot?
Què és, què és?
Perquè definint el calçot, bàsicament, sabrem com els catalans podem vendre
una de les experiències més catalanes de totes.
El calçot no és res més que una ceba grillada.
Vale, ja ho tenim.
Sí, oi?
Sí, oi?
Sí, oi?
No?
Vull dir, els catalans, o sigui, són macos els catalans i tal, però si tu vas a un de fora
i dius, vine que menjarem cebes grillades...
Crazy onion.
Sí, no?
Crazy onion, exacte.
No sé.
Així que he anat a buscar, què passa?
Si els catalans ens venem com la merda...
Sí.
He anat a buscar uns castellans...
Ara, ara.
A veure com venen ells el tema calçot.
Potser és bona aquesta.
A veure si venen millor el calçot.
Igual.
Clar, explica-nos com se comen los calçot.
Vinga.
Bueno, come on.
L'explico en català o l'explico en castellano?
Eh?
Bueno, això és el Fran i el Manuel, que estaven en una calçotada.
Bromes de parlar en català, eh?
Bromes de parlar en català.
Sí, sí.
Però potser ho explica en català.
Eh?
Eh?
Ah, que llavors potser s'està funcionant la immersió lingüística.
Vinga, que comença l'explicació definitiva de què és un calçot.
A veure, què és un calçot, Fran?
Un calçot, bàsicament, és un...
Un vaso i un paper.
Un acebollet.
Eh?
Que se come per la puntil.
Un acebollet que se come per la puntil.
Que se come.
Que se come per la puntil.
Per la puntil.
A mi m'agrada molt més que és una ceba grillada.
Molt bé, aquest parell, eh?
Un acebollet que se come per la puntil.
Jo així m'ho menjo.
Llavors, no ens enganyem.
El calçot, més que com bon aliment, és un aliment social.
És més el trobar-te.
És més el trobar-te.
El trobar-te, sí, el merder que fas, les teules aquelles plenes de calçots.
Aleshores, he descobert com un document que és l'expectació d'una gent que s'ha reunit i el primer treu el primer calçot i el moment aquell...
Hòstia, de màgia, no?
En surt tot, no?
Perquè a vegades no surt i...
Oh, s'agrada a mitges, ai...
Atenció d'expectativa del pare de família de quan menja el primer calçot.
S'agafa.
Mira, mira què faig.
És tècnicament.
Una vegada que el tinguis, que se molli, no paco.
Aviam, no es pot negar que menjar un calçot té un component eròtic, té un component...
Veure el pare d'un, posar-se un falo a la boca, segons com ho faci, tu pots saber si aquella persona té més experiència o menys.
A veure, també et dic, no es menja així.
No, no, a veure, jo diria que a mi no m'han fet mai.
A mi sí.
Com un calçot.
I amb romesco també, t'has de posar quatre potes.
T'has de posar quatre potes.
T'has posat romesco?
El prepússic que seria el...
No, vull dir...
No, perquè crec que l'all, que em sembla que el romesco porta all.
Pica.
L'all a la pell del prepússic que no li aniria a la mojosa.
El més bonic del cas és com les famílies queden, com es reuneix la gent per tal de menjar calçots.
Ara sentirem com és la trobada de dues famílies molt catalanes.
Sí, sí.
I que, per tant, com a bons catalans no volen quedar entre ells, però queden, val?
Llavors, han de quedar, perquè si no, si no, què fas?
Els Lufarull i els Martínez han convidat els amics de la feina.
Bé, hem organitzat una calçotada amb uns altres amics aquí a Valls
i hem invitat a una colla d'amics també de Barcelona i un parell de famílies de Tarragona.
Ens ho passem molt bé.
No s'ho passen bé, és que està claríssim.
És que la veu està dient una cosa i, o sigui, entens què vull dir?
El tou, un altre.
Els de Tarragona són els que no li caben bé.
Sí, bueno, els de Tarragona...
Aquest era bufarull segur, sí.
Què, nen, estàs aprenent bé coses dels calçotades o no?
No.
Com que no?
O s'ho estem fent per tu?
O s'ho estem fent per tu?
Perquè Joel diu coses rares que jo no entenc.
Ah, no, millor que no les entenc.
No, no, això no.
Anem de TDA i no es concentra.
Quan siguis més gran.
Un altre element imprescindible de calçot, la salsa, el romesco.
Atenció que hi ha autèntiques expertes en el nostre país.
Home.
Sentirem com la Carme prepara els calçots i el romesco, va posant ingredients,
però sentirem com al final posa l'ingredient principal, que és la il·lusió.
Ara.
Carme Sendran és una experta.
L'any passat va guanyar el concurs de salsa de calçots.
Avui assaja la salsa pel concurs d'aquest any.
Oi, ho has sentit, no?
Ei!
De fet, de fons sembla que estigui en una cantera.
Està fent la picadeta, no?
Està fent la picadeta, vale.
Però una cosa, et vull corregir, perquè has dit la salsa del romesco.
No és el mateix, eh?
No, no, eh?
Perdó, perdó.
No hem de barrejar.
Demano perdó.
És que la gent amb això és molt...
No, no, perquè ara ens va molt malament.
Ara ens va una mica, això.
Ja sembla molt, no?
Sí, però que si l'anyora, que si el pebrot, que si no sé què.
La Carme ho porta al concurs de valls, que fan tot.
Cadascú porta el que ha fet i ho valorant.
I van tastant allà, la salseta.
Què passa?
La Carme s'ho ha currat molt.
És una experta en romesco.
Aleshores sentirem com l'entrega i la primera valoració de la salsa,
que és una valoració que fa el seu marit.
És a dir, els dos estan entregant la salsa.
Sí.
És un moment que dius, has d'animar.
Home, sí.
Has d'animar.
Has d'animar, tu.
Com el senyor d'abans, no?
Igual d'animat.
Molt bé.
Una provada, vostè?
Sí, sí, sí.
I què li sembla?
Que bé.
Una cosa que falta un pèl, un pèl de picat.
Hòstia!
Es pot tenir menys entusiasme?
Home!
O sigui, en el moment d'entrega la salsa al marit raja,
o sigui, els catalans fem coses malgrat els catalans.
És fort, això.
És fort, eh?
Ha de ser picat, la salsa dels calçots.
Representant.
Li falta una mica de picant, segons aquest senyor.
Home, no ho ha de ser pas de picant, no?
No ho sé, aquest senyor ha de ser pas de picant a tot.
Aquest senyor és un desagraït, això.
Aquest senyor és gran, ha perdut el gust,
i ara ja només diu del picant.
Ara, ara, ja està.
Però per què parla tant del que conforma una calçotada,
si el més important és saber la valoració que en fas després de la calçotada?
O sigui, no anem als ingredients, anem al post.
Si la gent està contenta i feliç,
doncs serà que la calçotada és una bona experiència.
Descobrim com és aquesta experiència amb un testimoni d'excepció.
Yo mi recos está en 102 calzos.
En una calçotada en Can Ferrer.
Està bé, hi ha rècords.
Hi ha rècords.
102 calçots es va menjar.
Però per què va menjar tants calçots?
Se'n va menjar 102,
perquè era la primera calçotada que feia.
I es pensava que darrere no hi havia res més.
Però jo ell se va tipar de calçots.
Pensava que era plat únic.
Ai, clar.
Però saps què són 102 calçots?
Sí, hi ha todo calçot.
Home, però això, després del pipí, devia fotre allò una olor.
No, però hi ha un minut per calçot.
Aquest senyor va estar gairebé dues hores a menjar calçot.
Home, jo, mira, l'última calçotada que vaig fer,
darrere dues setmanes, en vaig fer 30.
I ja vaig fer 30.
I anava just.
Bueno, però tu sabies que després venia la carn.
Sí.
I la taronja, eh?
Després, de postres, treuen taronja a partir d'avall.
Ah, sí, home, sí.
Jo vaig fer un pulant de xocolata.
A partir d'avall.
Doncs ja sabem com criar un bon català
i com explicar-li què són les calçotades
i com es fa la salsa
i quants te n'has de menjar.
102, com a mínim.
Com a mínim.
Gràcies, Jordi.
A tu, Kimorales.
T'has dit un nen, n'havies menjat de calçots o no?
Sí.
I què?
És millor la salsa.
Va, molt bé.
Amb xupa-xup.
Amb xupa-xup.
És que se'ls va menjar, n'havies.
Que xupa és un xupa-xup a la salsa.
Ah, xupa és en el no romesco.
Sí.
D'acord, d'acord, molt bé.
Bona idea.
Mira, pels nens, si no volen calçots,
que supin el xupa-xup.
Però el xupa-xup és el de Coca-Cola,
els altres no.
Ah, molt bé, molt bé, nen.
Aquesta secció de cuina m'agrada molt, eh?
Queden 8 minuts per arribar.
A l'una del migdia és el moment de...
Som un altre personatge.
No, que no hi ha...
No, Joel, no ets cap personatge.
Vam dir que no feien personatges.
Que no feien vers.
A veure, aquí o es fan personatges o no se'n fan.
No se'n fan.
Però que no se'n fan.
Que no se'n fan.
Que no se'n fan.
I el que sí es fan són concursos
per guanyar 30 euros
per gastar a qualsevol supermercat del Caprabo.
És que em poseu nerviós.
El nen aquest pot estar quiet, per favor?
No.
Sí, para un moment.
No.
30 euros per gastar a qualsevol supermercat dels Caprabo.
Sí, atenció, truqueu al 932017474
i ahir veu anar a una calçotada.
Ahir.
Ahir, ahir.
Va, dissabte també.
Va.
Si aquest cap de setmana heu anat a una calçotada,
932017474
i, a més a més de la calçotada,
podreu anar al Caprabo a gastar-vos 30 euros.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Cada migdia a Catalunya Ràdio
una experiència immersiva única.
Una ràdio vertiginosa.
Sensacions explosives.
Vine de públic a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales.
Fins.
Sentiràs l'emoció de la ràdio com si hi fossis.
Coi, perquè hi seràs.
Xapum.
Escriu-nos a l'última hora arroba catradiu.cat
i prepara't per viure a l'última hora en quatre dimensions.
No vindrà ningú, Quim.
És que no vindrà ningú amb aquest xumbrum.
La gent...
El que estem fent és espantar els oients.
No, home, no, Joel.
Pitjors coses han sentit.
Catalunya Ràdio
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78,
prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Descobreix la bellesa de les illes gregues
al nord d'Europa amb MST Cruceros.
Vuit dies amb tot inclòs i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània amb embarcament a la ciutat
a partir de 823 euros per persona.
Reserva a mstcruceros.es
o a la teva agència de viatges.
MST Cruceros, un viatge cap a la bellesa.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Un lloc allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
I també us ofereix 30 euros per gastar a qualsevol supermercat.
Caprabo, avui hem demanat al monollent
que aquest cap de setmana hagi anat a una calçotada.
Bernat, bon dia.
Bon dia, què tal?
Has anat a alguna calçotada aquest cap de setmana?
Sí, sí, vaig estar al Forja amb la família.
Molt bé, quants calçots?
Jo poquets, perquè no sóc gaire fan,
però me'n vaig menjar uns 15 més o menys.
No està malament, eh?
Doncs llavors devies arribar a la carn amb forma, no?
A la bona botifarra que no falti.
Ah, ben viu.
És que hi ha gent que especula amb el calçot
per després tenir gana per la carn.
Això hi ha gent que ho fa, eh?
Exacte.
Bé, bé, bé.
Una persona ponderada que es va saber moderar
i dosificar per gaudir d'una calçotada
i també dels 30 euros
per gastar als supermercats que aprovo, Bernat.
Bé, bé, moltíssimes gràcies.
Que ho gaudeixis.
Moltes gràcies.
Adéu, adéu, Bernat.
Adéu.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Que bé que et va el finançament total
per clients amb targeta al cort inglès.
Finança les compres fins a 12 mesos
en electrònica, electrodomèstics, esports,
moda, llar i molt més.
Fins al 21 de febrer,
finançament total del cort inglès
a la botiga Web i App.
Per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financiar el cort inglès
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions
al cortinglès.es.
Mireu com ballo jo, soc en Tito.
I aquest és el peluix del Tito.
Mireu com n'és també de bufó.
El peluix del Tito.
A la venda a la botiga de TV3
i els ponts habituals.
Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Durant el mes de març,
el cicle Gaudí presenta
El mestre que va prometre el mar.
En el viatge per trobar les restes
del seu besavi,
desaparegut durant la Guerra Civil,
l'Ariadna descobreix la història
d'Antoni Beneiges,
un jove mestre de Montroig del Camp
que, mitjançant un innovador
mètode pedagògic,
va inspirar els seus alumnes
i els va fer la promesa
de portar-los a veure el mar.
El cicle Gaudí
arriba a més de 117 poblacions
de Catalunya.
Més informació
a ciclegaudí.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
L'orquestra sinfònica del Vallès
presenta el concert
per a piano
número 2 de Chopin
interpretat per
Anthony Ratinoff,
guanyador del concurs
Ricard Vives.
A més,
Emma Vilaraseu
i Elisenda Roca
posaran veu a les cartes
entre George Sand
i Frederic Chopin
entre nocturns
i preludis
del compositor polonès.
El 2 de març
al Palau de la Música Catalana,
el divendres 8 a Terrassa
i el dissabte 9 a Lleida.
Més informació
a osvallès.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linkat.
Linkat.
Linkat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Si resta.
Dos anys de guerra a Ucraïna
han canviat moltes coses
i moltes vides.
Aquest dijous, dia 22,
farem un Catalunya Nit especial
de dues hores
des de la petita Ucraïna,
des de Guissona.
Catalunya Nit.
Les notícies pensades
i amb context.
Amb Manel Elies.
Tindrem connexions amb Ucraïna.
Sabrem com els estan anant
els ucraïnesos
que han vingut a Catalunya
fugint del conflicte.
Entrevistarem un ucraïnès
que és una llegenda
del Barça d'en Vol
i ara dirigeix la Masia.
Hi haurà actuacions
i alguna sorpresa.
Catalunya Nit.
Aquest dijous
us esperem
al Teatre Municipal
Ateneu de Guissona.
Començarem
a les 9 de la nit.
I aquí acabem
les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio.
Demà hi tornem
i recordeu
que passarem
pel Mur de les Lamentacions
amb en Joel Díaz
perquè us queixeu
i rondineu
del que convingui.
Nosaltres
demà a les 12
ho deixem tot
per l'última hora.
Endavant, Ricard.
Fins aquí, doncs,
al Matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Quim.
Ho deixem aquí nosaltres
i tornarem demà
a les 6 del matí
com sempre puntuals
després dels senyals horaris
a la Ràdio Nacional de Catalunya.