Y muchos reconocimientos que han tenido en el restaurante
y que ellos los han podido engañar y vivir también en plenitud, y es fantástico.
Una de las cosas que tiene el Roca cuando paseas por Girona
es que ves que realmente hay un retorno a la ciudad muy bestia desde hace ya muchos años,
pero por ejemplo en esta Casa Cacau, también tenéis listas de espera aquí, para hacer el branche.
Sí.
Es inesgotable la lista de espera del Roca, hasta aquí, a la Casa Cacau, ¿no?
Bé, hay una cierta seducción, es verdad, de proyectos que van naciendo a Girona
y que surten una miqueta de la Casa Mare, que es el C de Can Roca,
que primer va ser Can Roca, casa dels pares,
però que ara el Celler d'alguna manera ha conformat al seu entorn
un ecosistema de models diferents.
Hi ha Rocambolès, hi ha Casa Cacau, hi ha Normal, hi ha el Mas Marroc també,
són projectes diferents, diversos,
també per no posar tots els ous en el mateix cistell
i tenir una certa diversificació que avui en dia també cal tenir
amb empreses com el Celler, que no deixa de ser un restaurant d'alta cuina
amb tota la seva complexitat i, per tant, tenir altres coses al voltant sempre és bo.
Ara parlarem dels paseos perquè avui el país està en mobilitzacions
i, per tant, en parlarem, però abans també vull saludar la Marina Gèl·li
que avui ens acompanya. Marina, com estàs? Bon dia.
Molt bé.
Avui dia d'il·lustres gironins que ens n'hi han acompanyat al llarg d'aquest matí,
t'afegeix avui a la tertúlia del matí, per tant t'ho agraïm molt.
Què estàs fent ara, Marina, per cert, ara?
Jo ja fa vuit anys que estic a Vic, a la Facultet de Medicina,
que porto la facultat, que vam graduar l'any passat la primera promoció,
i estem contents, perquè fins i tot el Mira ens ha anat bé.
Vic Manresa, eh? Per tant, estic a la Universitat de Vic,
Universitat Central de Catalunya, però, en fi, has pogut amb el gironisme, eh?
Ricari, el gironisme ha pogut que trenqui una excepció de vuit anys
de no anar a cap tertúlia.
Ho sé, ho sé, per això t'ho agraeixo especialment.
Però era perquè, diguéssim, volies aquesta distància també amb la política?
No, no.
Vas acabar una mica cremada, tot plegat, o no?
No, en absolut, no. No estic gens distanciada de la política,
però jo, quan faig una cosa, la faig fins al final.
I, per tant, jo em conec, com que em conec bastant,
els anys també ajuden, no?
Sé que si vaig amb una tertúlia,
doncs tinc que emetre opinió,
sobretot de coses que segurament no em toquen.
Em preguntaríu com va el sistema sanitari,
o com va l'amnistia.
Bueno, avui parlarem del que vulguem,
però avui no.
I, per tant, molta feina aixecar la Facultat de Medicina, també,
i la recerca de la Catalunya interior,
i, per tant, per això crec que tenia que prendre distància.
Insisteixo, no vaig quedar decebuda bé.
Sí que hi ha coses que receben.
Potser alguna cosa, sí, no? Potser sí, alguna coseta.
Sí, sí.
Però hi ha cicles a la vida.
Jo soc un animal polític, com tots nosaltres, no?
I, per cas, que professionalment,
quan comences una cosa crec que has de tenir el cap molt posat.
Però em permets que faci un agraïment públic a la Marina Geli,
perquè ella parlava de la Catalunya central
i de la necessitat a la recerca de la medicina,
però ella va ser la propiciadora de l'existència
o la facilitadora de l'existència de la Facultat de Medicina de la UIC.
I un canvi qualitatiu essencial a la universitat,
perquè és el que arrossega la recerca,
i va ser perquè va creure, va creure ella
i tot l'equip que aleshores formava el govern,
que era possible la col·laboració
entre la universitat pública i la privada en aquest àmbit,
que jo crec que ha fet créixer fins i tot altres projectes.
Per tant, un agraïment molt especial i molt sentit.
Nosaltres hem fet 25 anys i van recordar en aquell moment
el que va significar i ho vull fer aquí des de la Ràdio Pública.
Queda fet. Ja que us tenim aquí, també que tenim el Joan Roca,
vull parlar de pagesos, però abans anem a fer una ronda pel territori.
Comencem saludant el David Àngela, que es troba a Mercabarna.
David, quina és la situació ara mateix?
Hola, bon dia. Doncs encara no hi hem arribat.
Hem sortit, hem afat la sortida 194 de la C32.
Ara mateix la comitiva de tractors, una desena de tractors,
que han circulat lentament dirigint-se cap a Mercabarna.
En Josep Pasqual, abans de pujar al tractor,
que és un pagès de Sant Joan d'Espí, ens acusava a la Generalitat
d'hiperregular a un sector i de complicar-los la vida.
Hi ha unes normes i es poden regular d'una manera o d'una altra.
I la Generalitat és especialista en regular-les a tope.
Encara en fer-ho més complicat.
En fer-ho molt més complicat.
A més a més, hi ha una sèrie de gent que no en té ni punyeter idea.
Doncs, com sentiu, els pagesos semblen força emprenyats
i a partir d'avui, durant bona part del dia,
volen col·lapsar els accessos a aquest gran mercat central de Barcelona.
Anem cap al Prat, Berta Torrades.
Doncs aquí anem amb una mica de retard,
esperant que arribin els tractors que han sortit
de les comarques de la Noia i del Baix Llobregat.
Arriben en tractor, també molts d'ells amb els seus cotxes particulars,
en direcció a les portes de Mercabarna.
S'han organitzat, ens diuen per passar-hi tot el dia.
Volen bloquejar les mercaderies i insisteixen
que no pensen afluixar en les seves protestes.
Des de Mercabarna els esperen confiats
que podran garantir l'abastiment de les botigues i dels supermercats,
però no amaguen que els preocupa quan es pugui allargar
i parlen de possibles retards.
I anem ara cap al port de Tarragona.
Joli Barranca.
Hola, Ricard, molt bon dia.
Doncs sí, la columna de tractors provenients de Terres de l'Ebre
continua enfilant a peixet amunt.
A hores d'ara ja han superat l'hospital de l'infant,
per tant, ja han deixat les comarques més del sud.
I això ens comentaven alguns dels pagesos que participen
amb els ànims amb què van avui en aquesta jornada.
Que estem tots una miqueta a les collons ja,
i tant de papeleo, no pot ser que sortiguéssim a treballar
i tinguéssim que saber més de papers que de la feina que fem.
Sobretot los papeleos,
que nos apretén molt en todos los papeleos
i no tenim temps material per a fer tots los papeleos
i damunt no han de dir que has de treballar al camp.
Esperem que s'ho visqui per a alguna cosa.
Pel que vam veure a Barcelona,
pareix que sí, ens recolzaven,
teníem apoiament.
Falta que se'n recordin quan vagin a comprar el súper
i que vindinguin productes d'aquí
i no comprinquen els productes de fora.
Recordem que tots aquests pagesos entraran a Tarragona
des d'un punt neuràlgic com és la plaça Imperial Tarraco
i des d'allà es dirigen fins al port.
També anem cap a Targa, Marc Güell.
Quina és la situació? On et trobes ara mateix?
Doncs bé, nosaltres ara ens trobem a l'ENA 240.
Estem passant per Montblanc.
Finalment, fa una horeta des de Targa
han sortit una desena de cotxes particulars en comitiva
per dirigir-se cap al port de Tarragona,
però des del Sindicat Unió de Pagesos
ens asseguren que en seran molt més
que estan anant per lliure pel seu compte fins a Tarragona.
Tot i això, de moment, evidentment,
la imatge no té res a veure amb les tracturades
d'aquests últims dies que hem vist a les comarques de Lleida
perquè d'entrada avui van amb els seus cotxes particulars
i també perquè hi ha molts membres de Plataforma Pagesa
que avui no s'han sumat a aquesta convocatòria d'Unió de Pagesos.
Van avançant fins al port de Tarragona.
El Morell preveuen trobar-se amb altres companys de la zona
fins a arribar a l'accés al port de Tarragona
que volen bloquejar durant tot el dia.
I també, Girona, anem a Puntós. Laia Claret?
Hola, bon dia.
Doncs mira, ara mateix som a l'AP7, a Puntós.
La vista, el que veig ara mateix, a l'AP7,
està oberta i circulen vehicles
i als dos laterals hi ha tractors,
tant a una banda com a l'altra,
que han intentat entrar a aquesta AP7,
però els agents dels Mossos d'Esquadra els han fet sortir.
De moment el que veiem són una, dues, tres, quatre, cinc,
sis furgonetes dels Mossos d'Esquadra
i a banda i banda d'aquesta AP7,
tractors aparcats als camps
i els pagesos ben bé a tocar d'aquesta autopista AP7.
Sí que a la Nacional la veiem del tot col·lapsada,
a Puntós són vehicles i tractors,
més d'un centenar llarg,
que venen des d'Urriols
i des de Santa Lluga i a D'Àlgama,
que han quedat a les 7 del matí.
A mi no m'agrada pas estar aquí,
però és l'única manera,
sembla ser que se'ns escolti anar a tallar carreteres.
A mi m'agradaria ser el camp avui treballant.
Suposo que els meus companys estan a les granges
i on tinguin el seu,
però no hi ha cap altra manera
que fer-nos escoltar d'aquesta manera.
Estem farts i volem que hi hagi compromisos
en farts d'una vegada.
Aquest que heu sentit és en Pau Martín Aimeric,
un jove pagès empordanès.
De fet, n'hi ha moltíssims
que ens deia que aquesta és l'única manera
que els facin cas.
També aquest matí al Coll d'Ares,
al Ripollès,
hi ha previst que els pagesos
tallin aquesta via al Coll d'Ares
amb pagesos també de la Catalunya Nord.
Gràcies, Laia Claret.
I també fem un cop d'ull a les carreteres.
Ara mateix, equip viari.
Mariluz García, la situació quina és?
Bon dia.
Doncs recapitulem les vies afectades.
Autovia 2 de Sant Vicenç dels Horts
a Sant Joan d'Espí,
direcció Barcelona.
AP7 de Vilafana,
Borrassà,
en sentit sud
i a un sol carril obert.
Provoca cua també a l'N2
de Viladamuns,
a Bàscara,
en sentit nord.
AP7 a l'Hospitalet de l'Infant,
en sentit nord.
Nacional 420 entre Boterell
i Riudoms,
direcció Tarragona.
C51 a Rodonyà,
en direcció Valls
i Nacional 2 a Puntos,
en direcció Figueres.
A l'àrea de Barcelona,
doncs,
es mantenen les cues habituals d'hora punta
que ara ja començaven a disminuir,
però si ara comencen a arribar
els pagesos,
doncs,
poden empitjorar.
De moment,
la via més complicada
a aquesta hora
és la ronda litoral
amb cua
des de la zona fòrum
a la Barceloneta.
Noi, avui,
som el matí de Catalunya Ràdio,
un dia mundial de la ràdio,
ara mateix des de Casa Cacau,
amb Tertúlia,
amb Sergi Sol,
Vicenç Sànchez,
Montserrat Nebrera,
Marina Geli
i també acompanyats de Joan Roca.
Joan,
abans d'entrenar
en matèria en Tertúlia.
Tu com estàs vivint
aquestes protestes dels pagesos?
Bé,
amb una necessària solidaritat amb ells,
no?
Són els nostres proveïdors,
són els que han fet
que la cuina d'aquest país
estigui intestat,
tenim uns productes extraordinaris,
hi ha un compromís d'excel·lència
en el treball,
en el camp,
a les granges,
i, per tant,
doncs,
fa patir
que hagin d'arribar
a aquest extrem
per demanar
que se'ls posin
més fàcils les coses
i que puguin
prendre els seus productes
amb un preu just
i tot això
que nosaltres,
d'alguna manera,
sempre ja hem reivindicat,
ara, doncs,
ens sumem
a aquesta lluita
que tenen
i que,
tant de bo,
com sentíem ara,
tot això serveixi
realment per prendre consciència
i per agafar compromisos
que tot això canviï
i els millori la vida,
no?,
que és tan necessària
perquè hi hagi també
noves generacions
que s'hi engresquin,
és que,
si no,
hi ha un problema
de transició generacional
en el camp
que afectarà en el futur.
Tu t'hi trobes
amb aquest problema?
És a dir,
tu que busques
el proveïdor
que sigui el productor,
diguéssim,
que està a prop,
vas a buscar,
diguéssim,
l'excel·lència també
en com produïm
el que acabem menjant,
et trobes que hi haurà
més dificultats
per trobar aquesta excel·lència?
No,
en el nostre cas
perquè la trobem,
amb ganes de fer les coses
ben fetes
i, evidentment,
amb el compromís nostre
de pagar adequadament
allò que fan,
tant de bo poguéssim
tenir tractes amb molts més,
no?,
al final és un restaurant
petit,
amb una proporció,
doncs,
amb una capacitat
de compra,
doncs,
molt minsa,
però sí que,
en tant que prescriptors
que som avui,
en dia els cuiners,
doncs,
també el nostre paper avui
i la responsabilitat
que tenim a la ciutat
és generar consciència,
parlar-ne.
Ja fa temps,
que en parlem,
el que passa,
encara tot això,
doncs,
pren molt més pes,
però saber
què comprem,
la decisió
de comprar cadascú
a casa,
doncs,
és determinant,
no?,
saber i saber
d'on ve tot allò
que arriba,
que portem a les nostres cases,
qui ho ha fet,
on s'ha produït,
com,
és importantíssim,
no?,
i això ho podem fer
entre tots.
Doncs mira,
aquí hi hauria
una de les qüestions
més determinants.
Quan hem arribat,
ens has presentat,
doncs,
aquí tot aquest refrigeri
que tenim aquí
i ens has explicat,
escolta,
els millors formatges de la zona,
això és d'aquí,
això és d'allà,
no?,
bueno,
per aquí comença la cosa,
no?,
si ets incapaç de posar en valor
el que tens a prop
o no hi ha res a fer,
no?,
i això passa en tots els àmbits,
eh?,
del nostre país,
no?,
perquè després podem exercir,
podem tenir molt bones paraules,
però o som capaços,
com a consumidors,
de valorar el que tenim a prop
o bé malament,
perquè és evident
que els prejudicants,
els prejudicants directes,
no?,
és el conjunt de la indústria
agroalimentària del país,
però específicament
el pagès, no?,
que és qui acaba patint
les conseqüències,
i això ho hem vist,
doncs els que som del Penedès
ho hem vist històricament,
amb el preu del reïm
que s'ha pagat,
que no arriben ni els costos
de producció.
Entre altres coses,
perquè passa una cosa
que de por no ens ha passat aquí,
a casa cacau amb els amantrocs,
ahir,
quan ens servíeu uns vins,
aquí vam sopar,
va treure un vi del priorat,
també va treure vins d'altres jocs,
però ens no ho va explicar.
El que no vau fer
és tan horrorós
que és que ens hauríem
d'aixecar la taula
quan ens passa
que arriba algú
i et diu allò de...
I per veure,
i dius,
tinc un Rioja,
jo,
el proper que em digui,
tinc un Rioja,
m'aixeco de la taula,
perquè de Rioja,
és com d'altres coses...
Però això ha canviat ja, no?
No, no,
t'explicaré per què.
No, no, no,
seguís passant
i t'explicaré per què.
Perquè de Rioja
n'hi ha de molt bons
i n'hi ha de molt dolents
com a tot,
com a totes les lliures.
El que no pot ser
és que tu acabis fent creure a algú
que aquella marca,
perquè allò és una marca,
jo que deia la força d'un nombre
que havíem dit en el seu dia,
que ho has de consumir
gràcies a aquella campanya propagant
en detriment,
en detriment moltes vegades de la zona,
perquè hi ha estat de restaurants
a Vilafranca,
a Vilafranca
on són incapaços d'oferir-te
ni un sol vi de la terra.
Si aquella gent de Vilafranca
que tenen uns clients d'allà
no són capaços de fer-ho,
doncs imagina't com...
Clar, però això és que és ser conscients
diguéssim on vius, no?,
i l'entorn que t'acompanya, Marina.
Un mínim de respecte
per a la gent del territori,
un mínim.
És la soflama habitual del senyor.
Sí.
Del senyor.
Sí, perquè cada vegada que pot
mos la molla
i que té tota la raó del món,
perquè vostè diu
que això ha canviat relativament.
És a dir,
si abans el consum
de vi del país a Catalunya
era d'un 10%
i quasi tots serem blancs
i quasi tots serem penedessos,
ara està sobre el 40 o el 50.
Que, atenció, no passa res, eh?
Vull dir que, en principi,
la gent pot dir
escolta, jo,
si jo vull que un Riojo
o vull que un River del Duero,
etcètera, etcètera,
només passa una petita cosa,
que és que si tu vas a la Borgonya a França
no et donaran un Bordeus
i si vas a la zona de Bordeus
no et donaran un Borgonya.
Perquè cada un treballa
el que l'enorgulleix.
Però aleshores és un tema més també
de respecte, no?,
del que estàs fent sobre la taula.
És un tema...
I de consciència.
És un tema d'una conscienciació
del consumidor.
És un tema que la gent
hauria d'entendre
que no és més snob
consumir allò
que ha consumit tota la vida
perquè li han dit
que era allò que feia bé,
sinó que realment
el que no és snob
però el que és útil
és consumir allò
que tenen al costat
i que és igual de bo, segurament.
Marina.
Jo crec que el tema
de viure de la terra,
que és el que reclamen, no?,
té aquest nivell
de responsabilitat individual
que és un equilibri
perquè la pagesia
també està en un context
de globalització.
Què demanen, eh?
Desburocratització
perquè, a més a més,
aquí hi ha tres capes
d'administració,
quatre.
La local,
potser la que menys interfereix
amb els pagesos,
la catalana,
diríem,
l'espanyola
i l'europea, eh?
I, per tant,
en aquest context,
com a molts altres,
eh?,
de la vida,
tampoc hem de ser demagogs
perquè hi ha molts debats
alhora, eh?
Com fem compatible
el local i el global.
Demanen desburocratització,
això potser seria,
hauria de ser-ho més senzill.
El segon demanen
aigua.
Debat d'un calat extraordinari, eh?
Un calat extraordinari.
És a dir, les dessaladores
els fem per la gent
on viu majoritàriament
a les grans ciutats.
Per exemple, això,
perdona, Marina,
el celler de Can Roca,
per exemple,
el fet que estiguem
en aquesta situació d'aigua,
us ha fet replantejar,
refer coses que esteu fent,
que heu fet fins ara?
Sí.
Bé, de fet,
ja ho vàrem,
mira,
precisament durant el 20,
el temps de parada,
vàrem fer una reforma a la cuina,
vàrem canviar moltes màquines
per altres que fossin
molt més eficients
en el consum de l'aigua, no?
I, per tant,
és quelcom que sempre
hem intentat tenir
molt present
a casa des de fa temps,
doncs,
aquesta consciència
la duem a terme.
Amb exemples,
és a dir,
amb accions,
no en paraules,
sinó en paraules.
Recicleu tot,
absolutament tot.
Per exemple,
les ampolles,
ara tenim aquí uns gots, no?
Mira,
aquests vasos
són reciclats a casa,
tenim un petit taller,
sí, sí.
On les ampolles,
doncs,
de vi o d'aigua
es converteixen en vasos
per ser utilitzats de nou,
no?
També hi ha taburets
que són caixes de polistiret,
també aprofitem els plàstics,
tot l'uniforme
de tota la gent del celler,
tant de sala com de cuina,
està fet amb plàstic
ben reciclat
i cotó reciclat.
Bé,
hi ha una certa consciència,
sí,
de...
El tema de requeriments
mediambientals,
eh?
Aquest és un debat europeu,
però que aquest també
afecten els pagesos, eh?
Nosaltres,
Catalunya,
és la que més
granjes de porcs tenim,
eh?
Que contaminen,
i per tant,
aquest és un altre debat
que hem d'entumar
a escala europea.
Tenim més porcs que persones
de Catalunya.
Sí, sí.
Vuit milions.
Els porcs de tothom.
I finalment
demanen que no s'importin,
no,
que s'importin molts menys productes,
no?
I per això dic
aquest debat de local i global,
que el podíem accentre
a moltes coses, no?
I hi ha un debat europeu
d'un calat,
la PAC, eh?
És a dir,
jo he vist com a Girona
que hi havia moltes flotacions
de granjes de vaques
i que feia llet,
doncs a poc a poc
la gent ha deixat
de tenir
perquè no era competitiu
amb els països nòrdics europeus,
no?
I han pagat
perquè passi això.
Per tant,
aquí tenim un debat local,
per dir-ho així,
és a què podem fer
com a consumidors,
parlo, eh?
Com a persones
que comprem,
qui es pot permetre
els preus justos
comprar tot això,
perquè hi ha el poder
un 40% de la població
de Catalunya,
no ho sé,
més o menys,
que potser sí,
però un altre,
molt important,
ha de comprar
el més barat,
diríem, eh?
I l'altre...
Però això és un peix
que es mossega la cua,
al final, no?
Sí, totalment.
Perquè si fomentéssim també
el producte més local,
al final no estaríem parlant
d'una economia...
Està passant una mica,
està passant una mica,
però aquest és un debat
més complex
que hem d'anar a l'arrel,
a l'arrel dels canvis estructurals.
És que no sempre
el més proper
és el més econòmic
per a les persones,
entre altres coses,
perquè el producte
de proximitat
el que fa és,
com dius Marina,
complir un seguit
de requisits
que poder,
el que ve de molt de lluny,
no els té.
I és difícil
demanar-li a la gent
euroïcità
en certs moments
i en certes circumstàncies.
Però a més,
hi ha un debat
que va més enllà
de la pagassia,
que efectivament
té la seva reivindicació,
entre altres també exportar,
per tant,
no tot es queda a casa
i per això també
nosaltres importem coses
i posem en valor
coses d'altres, no?
Però hi ha un debat
més enllà d'aquest
que té a veure
amb aquest problema global
de la sequera
i és que
la pagassia
havia estat un controlador
de part dels incendis.
Ara
ni tan sols
poden cremar la brossa
quan es requereixen
perquè diuen
que han de fer
tants papers
que ja s'ha acabat
i ja s'ha cremat
d'una altra manera,
de manera no volguda, no?
I aquest debat
sobre com s'introdueix
aquesta pagassia
en el territori
i fa aquesta regulació
té a veure amb la vida
fins i tot
de les persones
que viuen a la metròpoli.
És a dir,
dels que veiem el camp
una mica de manera
gairebé
poètica
i romàntica
i que el veiem
solament
quan anem
de passeig,
però que ells viuen
i que saben
que sense això,
sense aquest tipus
de tallafocs
que fa la pagassia
en el camp
i aquest abandonament
dels conreus
que significa
que cada vegada
la massa buscosa
és més gran,
nosaltres patirem
i patirem molt.
I és veritat
que són debats
agres, diguéssim,
no?
Molt agres.
El que passa
és que hem fet molts
i no arreglem res.
I aquí estem.
És a dir,
som el país del mili...
Ara obrirem un altre debat,
obrim més debats
que melons a l'estiu
i vinga,
debats,
i no en tanquem cap,
que segurament
aquest és el problema.
El problema
de tot plegat
en aquest sentit
és que les reivindicacions
que fan els pagassos
van en contra
del que entenem
com a correcció política
i política
de sosteniment,
etcètera,
etcètera,
que preconeixen
la Unió Europea.
I aquí ve el segon problema,
és a dir,
què demanen els pagassos?
Estan demanant,
per exemple,
demanen revertir l'agenda 2030,
que és una de les banderes
de la Unió Europea.
Per exemple,
demanen revisar
la llei de protecció animal,
de benestar animal,
que és una de les
debats socials
que més hi ha.
Els pagassos demanen
que tot això
que estem avançant
i que evidentment
Europa no pot demanar
als països
que no importa
i Europa manté
una política
de tractats de comerç
que són els que li convé,
tot això
que a si torna a ser
com era abans.
Doncs ja podem fer
tot el debat que vulguin.
Completament com era abans,
no, eh?
Demanen un matís
i una velocitat
que no poden assumir,
cosa que és òbvia
perquè ens passa a tots.
D'acord,
doncs no els faran cas.
I no els faran cas,
a més a més,
perquè fins ara
totes les aclaracions
que han fet
els comissaris
de la Unió Europea,
l'altre dia parlava
el vicepresident d'Econòmic
el Valdís Obrovski
i aquest senyor
el que deia era
mire,
pel que demanen
i el que diuen
dels d'acords
de lliure mercat
de la Unió Europea
nosaltres tenim constatat
que són positius
i que a més a més
són acumulatius
i beneficiosos
per al sector.
No sé quin sector parla.
Però vull dir,
el que estan demanant
els pagesos catalans
a la Unió Europea
ni ho entenen
ni està d'acord
amb les seues agendes.
Per tant,
ja poden debatre
del que vulguem
però jo soc bastant pessimista
en bastants dels punts
que demanen
tots aquells
que afecten
la Unió Europea
si ho demanen
els pagesos francesos
si s'assumen
més estats
podria tindre
alguna petita rectificació
però bàsicament
van contra
el que pensa
la Unió Europea.
Doncs pujarà
l'euroescepticisme, eh?
Bé, és que clar,
estem a l'escenari
i són unes eleccions europees, no?
Afecció.
Joan Roca.
Bé,
és el que digueu,
és un debat
on hi ha moltes contradiccions
i és molt difícil
trobar el rirefons.
La Marina
ho comentava abans,
és a dir,
hem d'anar al real
i hem de mirar el problema.
Jo crec que és,
o sigui,
no podem anar
contra les tesis
de la Unió Europea
que són les que
d'alguna manera
ens emparen.
El que sí que hem de mirar
és que tot allò
que ve de fora
de la Unió Europea
que és el que també genera
tensions.
Això sí que es pot regular.
Hi ha coses que es poden regular.
Segons les burocràcies
també es poden regular
o la quantitat de papers
que s'han de fer també.
Però és evident
que hem de ser també
conscients del marc
en el que estem
i el futur
que ens espera
i, per tant,
revertir la gent de 2030...
Joan,
has de pensar
quants funcionaris europeus
a Brussel·les
viuen
la reglamentació
i la codificació.
Això també serà.
Perquè hem creat un monstre
amb una capital
que viuen exactament
de fer reglaments,
de fer controls,
de fer no sé què
i que sense tot això
no s'autojustifiquen.
I els estàs dient
que...
El sentit de la institució
és per facilitar
la vida dels ciutadans.
Ai, el sentit de tot,
fill meu,
i mira com...
Sí, sí,
d'acord, d'acord, d'acord.
Bé, Joan Roca,
gràcies per acompanyar-nos,
per tornar-nos
aquest esmorzar
i per ser avui aquí
també en un dia
d'especial per nosaltres
el Dia Mundial de la Ràdio.
Un ple, sempre.
Són les 9 i 22.
I tenim també
últimes hores.
Fes atenció
pel que ha dit
Esquerra Republicana,
major Roger.
Sí, novetats
en el sainet
del Partit Popular
i l'amnistia
perquè fins ara
sabíem que el PP
havia contactat
i havia negociat
amb Junts.
Doncs bé,
Marta Rovira,
la cadena CER,
ha explicat
que el Partit Popular
també va contactar
amb Esquerra Republicana
però van ser
els republicans,
segons ha dit,
els que van rebutjar
a negociar amb el PP.
El mes d'agost,
després de les eleccions
espanyoles,
va venir un diputat
del Congrés
dels diputats,
sí, sí,
a proposar-nos
que parléssim
un diputat
que es diu
Carlos Floriano,
es va dirigir
a la Teresa Jordà,
la que feia
en aquell moment
funcions
de portaveu,
de constituir
el grup parlamentari
i ens va proposar
que negociéssim,
que parléssim,
que ells volien
conformar una majoria
i nosaltres
li vam respondre
que nosaltres
no parlem amb el PP.
Doncs aquesta
és la novetat,
Ricard.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Això te l'esperaves,
Vicent,
aquesta no te l'esperaves.
Ni poc.
Sí?
Que al Partit Popular
n'hi-vos que a Esquerra Republicana.
Quants diputats
li faltaven al PP?
Es va parlar
amb Esquerra Republicana?
Vols dir que no és
una mica sorreu?
Amb aquesta Esquerra Republicana
sí que es pot parlar.
Escolta,
el sorprendrà
el dia
que Bilduiga
també ho van intentar,
eh?
És a dir,
amb el Partit Popular...
El PP ho intentava tot.
L'únic problema
és que alguns li deien,
alguns no.
El PP ràpidament veia
que amb els gusts no
i alguns no la deixaven
ni entrar per la porta.
Però ho van intentar tot,
per l'amor de Déu.
Et sorprèn, Sergi?
No,
bueno,
jo crec que s'ha de poder parlar
amb tothom, eh?
Més igual,
sigui que sigui.
Ara bé,
ara bé,
és evident que hi ha debats
que no tenen cap mena de recorregut
i també és evident
que hi ha conjuntures,
com l'actual, no?
En què hi ha un PP
tan, tan, tan, tan a la dreta,
tan, tan a la dreta,
amb un discurs
tan ferotjament
anticatalà
que veig
molt complicat
en aquests moments.
És més,
perquè el PP
ha fet precisament
d'aquest discurs
de l'antig catalanisme
un dels seus pilars
en aquests moments.
Sempre ha estat així,
però ara més que mai.
Per tant,
en aquests moments
no es planteja
qualsevol cosa,
segur que hi ha de tot,
però parlo de la política.
Ho dius per experiència?
Sí,
hi ha de tot.
Però si no hi ets,
ja n'hi havia,
n'hi havia,
perquè és a Maranà.
Jo no hi soc,
però jo me'n recordo.
Si no hi ets,
si no hi ets Marina Geli.
Jo crec que
el problema del Partit Poblà
és que
és normal
parlar amb tothom.
És que és una cosa
que no sé com no ho expliquen
que van parlar amb tothom.
Els hi faltaven
quatre diputats.
És que això
forma part de la democràcia
o no ho parlem amb tothom?
Una altra cosa és,
que ja saps
que allò pot durar un dia,
mitja hora,
un quart,
però alerta
que el Feijó
va a parlar
de reconciliació.
Aquesta paraula,
recordeu que
parlo d'aquest cap de setmana,
el Partit Popular
sap perfectament
que no es pot governar.
Avui sortien les dades,
ens sembla,
dels vuit milions
que fa temps que tenim,
vuit milions
de terrestres sanitàries
a Catalunya,
però bueno,
soms vuit milions
que ens n'hem enterat
ara fa poc,
diríem.
El Partit Popular
sap perfectament,
independentment dels quatre diputats,
que no es pot governar
en contra de Catalunya.
I això
és una obvietat.
Pot guanyar eleccions,
pot governar,
però jo
quan parlo de governar,
vull dir
seriosament
governar un país, eh?
Com pots anar
en contra
el 20% del PIB,
el 25%
de les exportacions?
Esclar,
devien pensar
que això de l'independentisme
ens moriria a poc a poc,
no?
Però el problema
és que si el 80%
que queda
de la gent
i el territori
compren aquesta política
i fins i tot
la fan seua,
ells governen
amb el 80%
contra el 20%.
Però estàs d'acord?
Tu creus que realment
tot el Partit Popular
pensa que es pot
continuar això?
Mira,
el que és
Catalunya,
el que és Catalunya,
i ja no dirà
el catalanisme
o l'independentisme,
se sacrifica
per aconseguir
més vots
a la resta de l'Estat.
I això el PP
ho té molt clar.
I aleshores,
quan governen
podien rebaixar-ho
perquè ja no els calen
aquests vots.
Però aquí la gran pregunta
és,
el PP no anava sol,
el PP anava amb Vox.
I no és que el PP
estigui a l'extrema dreta,
és que Vox
està a l'extrema dreta
de l'extrema dreta.
I mentre el PP
vaix amb Vox,
el 95%
de les portes
que tocarà
o el 99%
se li tancaran.
I el PP
té la contradicció
flagrant més bèstia
de la història política
últimament d'Espanya,
que és
que li fan falta
uns vots
per ara,
ja veurem
després d'unes altres
noves eleccions,
i aquests vots
mentre vaig amb Vox
no els tindrà.
I si anaren sols,
i Vox va dir
no, no,
nosaltres ens apartem.
Que ara ens aparten.
No hi ha ajuntaments,
governs autònoms
on governen ells.
Vox no s'aparta
i el PP
no pot aconseguir
aquestes complicitats.
Ara parlem també
de tot això
i dels pagesos,
perquè avui,
com deia,
és un dia mundial de la ràdio
que coincideix
amb aquesta nova jornada
de protestes dels pagesos
i per tant avui
ho explicarem
a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Però abans
vull saludar també
l'alcalde de Girona
que avui ens acompanya,
Lluç Salellas.
Què tal?
Bon dia, com està?
Bon dia, Ricard.
Vostè és un oient,
un oient de ràdio
de Catalunya Ràdio,
em consta, no?
Sí, sí.
De fet,
només escolto una ràdio
que és Catalunya Ràdio.
Per la militància pública,
per aquesta cosa
de la ràdio pública?
Doncs per la llengua
i evidentment també
perquè crec en la ràdio pública,
crec en els serveis públics
i en aquest sentit
el servei públic
de la ràdio de Catalunya
sempre m'ha semblat
d'una gran qualitat
sembla que estigui
tot molt de moda
però ho serà
després de la publicitat.
Ara tornem.
El Dia Mundial de la Ràdio
es viu al matí
de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
T'estimo,
el meu amor,
el meu pastisset,
el meu bombó,
la meva galeta,
el meu brioixet,
el meu pa de pessic.
Ui,
tot d'una m'ha agafat
molta gana.
Hi ha molt amor
dins teu,
com el copó diari
de Sant Valentí de l'Omfe.
Perquè a més de poder guanyar
500.000 euros
podràs aconseguir
experiències úniques
que t'enamoraran
si entres a cupon especial punès.
Cupó diari
de Sant Valentí de l'Omce.
Bases dipositades
davant notari.
A tots els que jugueu
a l'Omce,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
A veure si ho entenc.
Tu anaves a comprar pa
i tornes amb un cotxe.
Anaves a comprar pa,
però has tornat amb una escoda.
Ni del pa,
ni rastre.
Ni rastre.
Aquest febrer
tornen els escodades
amb preus encara
més irresistibles.
Només fins al 29 de febrer.
Informa-te'n a escoda.es.
Escoda.
Et costa dividir
les teves responsabilitats
laborals i personals
i al mateix temps
cuidar els teus pares?
No esteu sols.
Sóc en Quim Masferrer
i et recomano
cuideu.
012
La millor resposta
Posa un marxa a la pel·lícula.
Espera, espera.
Per què no la poses en català?
Està disponible.
L'oferta de continguts en català
a les plataformes
de streaming
s'ha multiplicat
per més del doble
en els últims dos anys.
Abans de mirar
una pel·lícula o sèrie
reviseu la disponibilitat
del català
al menú de llengües.
A més,
com que les plataformes
acostumen a tenir
memòria lingüística,
si consumiu un contingut
en català,
la pròxima vegada
que la llengua
estigui disponible
ja la tindreu
configurada
per defecte.
Informeu-vos-en
a cultura.gencat.cat
0-12
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Aquesta ciutat
que porta el nom
del nostre club
gravíssim.
Això és motiu de fer-se.
Ell era una persona guanyadora
i ell volia
deixar una empremta al Barça.
Ja la tenim aquí!
No se'l va estimar tant
com segurament
s'hagués merescut.
Al final jo crec
que va haver de pactar
amb l'evidència
que és que no tindria mai
l'escalfor
de tota la grada.
Nits sense ficció
Núñez
els dos últims capítols
aquesta nit
a TV3
Ja disponible
a la plataforma digital
Descarrega 3CAT
És passió
És color
És vida
És humor
És amor
Ai!
És dolç
És salat
És inimitable
És ella
Jo mateixa
És avui
És demà
És ara
És ja
És propera
Què dius?
És amable
És canyera
És social
És incomparable
És singular
És plural
És veritat
És realitat
És ficció
És fresca
És directa
És la tarda
i la tarda és única
Ah, exacte
De dilluns a divendres
de 3 a 7
La tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Carot
Ai, si està bé
la tarda de Catalunya Ràdio, eh?
A Catalunya Ràdio
Postdates
Postdates
Cada vegada que no fem servir la llengua
Podem-t'ho fer
L'empenyem cap a un punt de no retorn
Del futur del català
Del futur del català
Depèn de tu
De Carme Junyent
Postdates
La institució de les lletres catalanes
I Catalunya Ràdio
Amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Passa un minut de dos quarts de deu del matí
Som al matí de Catalunya Ràdio
Des de Casa Cacau
Del celler de Can Roca
Avui a Girona
Fent aquesta especial programació
De Catalunya Ràdio
Avui visitem cases d'oients
I a la primera casa
Com no podia ser d'altra manera
Per fer la tertúlia
Estem esmorzant aquí a la Casa Cacau
Perquè el Joan Roca ens l'oferi
Conversant amb l'alcalde de Girona
Lluc Salelles
I també en tertúlia
Amb Sergi Sol
Vicenç Sánchez
Montserrat Nebrera
I Marina Geli
Alcalde
D'entrada
Què està passant amb Girona?
Que està tan de moda
Bé
Jo crec que s'hi sumen diversos factors
Un primer
Que en general
Les ciutats mitjanes
En aquest país
I arreu d'Europa
Estan
Jo crec
Guanyant popularitat
Entre la gent
Perquè la gent
Se n'ha cansat
De les grans urbanitzacions
I de la incomoditat
I busca llocs
On es pugui desplaçar
I moure's
I tenir una qualitat de vida
Millor
I de l'altre
Crec que evidentment
A Girona
Hi ha factors
De l'impuls
Que vindrien
De les polítiques públiques
De l'impuls
Que fa l'Ajuntament
Per promocionar aquesta ciutat
Del que passa
Per les entitats
Per la gent
Que fa moltes coses
I evidentment
Hem tingut la sort
Que ens acompanyi
El món esportiu
Especialment
Però únicament
Que ens ajuda
A posicionar la ciutat
En un moment
A més
Que jo crec
Que el fet
Que hi hagi un govern
També clarament independentista
Com és el que hi ha
A la ciutat
Doncs fa que molta gent
Del país també
En el cas dels independentistes
Evidentment
Doncs ens mirin amb bons ulls
A veure què som capaços
De fer a nivell de ciutat
Avui estem seguint
La jornada de protestes
Dels pagesos
Ara seguida també hi connectarem
Però abans no sé
Vostè com a alcalde
Què és el que pot fer
Què és el que ha fet
En el sector de la pagesia
Bé
Jo
En primer lloc dimarts
Vaig estar present
En la mobilització
Que es va fer aquí a Girona
Que va ser la mobilització
Més gran
De enells de tractors
Que hi havia des del dia 3 d'octubre
A la ciutat
I vaig voler
Doncs expressar públicament
El suport
A les mobilitzacions pageses
A millorar les ajudes
A reduir la burocràcia
A ajudar aquesta petita
I mitjana pagesia
Que tenim
En el nostre país
I nosaltres llavors
El que entendem
És des de l'àmbit
De promoció econòmica
Que es porta
A la vicealcaldessa
Gent Mageis
Doncs tirar endavant
Polítiques
Especialment
A partir dels mercats
Municipals
Que tenim d'abastament
Que ajudin
Que els pagesos
Que produeixen a prop
Tinguin més canals
De sortida
A l'hora de vendre
Els seus productes
A la ciutat
I a l'àrea urbana
De Girona
Una cosa que ha aconseguit
Que ara ha aconseguit
Els pagesos
És el compromís del Parlament
Per revisar
Les restriccions d'aigua
En aquest sector
Vostè creu que s'hauria de revisar?
Que se'ls hauria de fer
Una excepció?
A mi em sembla
Que ara mateix
Hi ha una desigualtat
Que costa molt d'explicar
De per què
En els pagesos
Se'ls implica
Una reducció tan forta
I en d'altres sectors
Econòmiques
Menys forta
I en aquest sentit
Que el que demanen
Els pagesos
Té legitimitat
I té un sentit
I per tant
Jo sí que estic a favor
D'aquesta revisió
Que ha de ser una revisió
Integral
No només per ell
Sinó pel que ens hem de plantejar
Si les mesures actuals
Doncs es poden millorar
De cara
A que tot l'àmbit econòmic
D'aquest país
I la pagesia
Que és indispensable
En el moment
Que vivim
D'encariment de preus
I d'especulació alimentària
A nivell global
Doncs tingui sortida
De futura
Al nostre país
Perquè el que no ens podem imaginar
És una Catalunya
Sense pagesos
Una Catalunya sense pagesos
Per a mi
És una Catalunya morta
A nivell econòmic
I a nivell social
Què li han sabut
Per això
Les mesures que ha aplicat el govern
Per l'emergència
Per saquera
Bé
Jo crec que n'hi ha
Segurament
A mi m'hauria agradat
Que algunes d'elles
Es prenguessin abans
Perquè crec que la situació
És d'emergència
Des de fa molt de temps
Actua tard el govern
Jo vam parlar amb tu
Ricard
Em penso que em vas entrevistar
Fa cosa d'un mes
Perquè nosaltres
Ens vam avançar
A nivell de ciutat
A l'hora de
Dificultar
L'accés a les dutxes
En els equipaments municipals
Perquè enteníem
Que calia des d'abans
Des que la situació
Podria ser del 20%
En l'embassament
Que ara ja estem
En el 15,4%
Si no m'equivoco
Doncs en aquell moment
Nosaltres pensem
Que ja calia actuar
Perquè la saquera
Doncs és un tema
Que ens preocupa molt
A nivell de ciutat
Estem ja treballant
Amb escenaris
Doncs que podrien ser
Molt pitjors
Però que ens sembla
Que hem d'estar preparats
I que segurament
Hauríem d'haver començat
Les polítiques abans
Si que ho penso
A Girona
Per exemple
Qui consumeix més aigua?
Doncs el principal
Consumidor d'aigua
O el que consumeix més aigua
És l'Hospital Josep Trueto
Al final té sentit
Estem parlant
Del principal hospital
Que de referència
A 800.000 persones
A la demarcació
I és el principal consumidor d'aigua
I precisament amb ells
Hem començat a treballar
Un pla de reducció d'aigua
I en aquest sentit
Doncs la direcció de l'hospital
Des de fa mesos
Està treballant
Per mirar
Com pot reduir
El consum d'aigua
Però és que és de lluny
El que més
I a partir d'aquí
Doncs s'hi han de sumar
Algunes escoles
Alguns gimnasios privats
Alguns altres centres sanitaris
Algunes empreses potents
Que tenim
I que en alguns casos
D'aquests
No d'ara
Sinó de fa mesos
Hem començat a fer
Política de restricció d'aigua
Que crec que evidentment
Els hi hem d'agrair
Les escoles gasten molta aigua
A Girona
Algunes escoles
Que tenen grans dimensions
I que tenen piscina
Per exemple
I han regat
Durant molt de temps
Escoles privades
Sí, sí
Que han sigut escoles privades
Són consumidores altes d'aigua
Però amb totes elles
Ens hi hem reunit
I hem parlat
I totes han mostrat també
La voluntat
De reduir aquest consum
Consum d'aigua
I per tant nosaltres
El que els hem ofert
És la col·laboració
De l'empresa municipal d'aigua
En aquest cas
Doncs per mirar
Com podem fer
Totes aquestes polítiques
I a més a més
El que cal pensar
És que com a ajuntament
Conjuntament amb Sadi Sarrià
Que és amb qui tenim
L'empresa pública
A principis de març
Inaugurarem uns pous
Que ens han de permetre
Doncs facilitar
I molt
L'accés a més aigua
I que no xuclem tant
Del sistema
Sau-Sosqueda
Marina
Jo crec que hi ha un debat
Que potser no hem fet
Que és la crisi dels pantans
És a dir
Nosaltres
Girona
Em deia l'alcalde
És una ciutat
Que està de moda
També s'ha de dir
Que el tren d'alta velocitat
Ens ha connectat totalment
Només a Barcelona
Només cal veure
Entre dos quarts de set del dematí
I dos quarts de
I les nou
Al metro
Això és al metro
És a dir
Igual la tornada
Però també ens ha connectat
Amb Europa
I ens ha connectat
Molt més fàcilment
Amb gent
Però Girona també té
Girona és l'exemple
És la Catalunya miniatura
Que deia el president Maragall
La demarcació de Girona
Estic parlant ara
Perquè a mitja hora
Podem anar a la muntanya
O a neu
Quan n'hi ha
I a la platja
I a la plana
I aquí és on es veu
Segurament
Les dificultats
De clima
Però també d'un territori
Que és un territori
Molt difícil
Catalunya
Havíem viscut
Durant molts anys
Franquisme bàsicament
Però abans també
Depensant que els pantans
Ens resolien
Moltes d'aquestes qüestions
De l'aigua
Jo crec que aquí
Per la pagesia
També hem de fer
Un debat seriosament
A part de l'estalvi
Com deia l'alcalde
Reparació
De tota la xarxa
Desenilitzadora
Regeneració de pous
Etc
A gran escala
Però
Aquest segurament
És un dels debats
Més seriosos
Aquest idea de l'energia
És a dir
I jo crec que
Hi ha un debat
Poc rigorós
De les conques internes
I de les conques de l'Ebre
Ho hem fiat tot
Només a un trasbassament
No?
Jo crec que
Quan parlem de política d'aigua
Hem de parlar de tot
Jo no hi entenc suficient
No tinc criteri
De dir
Si hem de trasbassar
O no hem de trasbassar
Però el que sé segur
Jo vaig viure
Recordin
La sequera aquella
Que vam anar a Montserrat
Com a govern
Vam estar a punt de fer un mini trasbassament
Els hi asseguro jo això
Perquè va ploure
Però això va passar
Si no teníem contemplat fer un trasbassament
Només
Encara acte excepcional
I patir
Bueno
Aquests mateixos debats
Ara
Perquè
Tot torna
Exacte
Tot torna
És a dir
Deia el Vicenç Iterró
Obrim molts debats
I en canvi
Hem d'anar fent accions
Una a una
Com que plou
Pilot amunt
No
Però ara
Insisteixo en els pantans
És la imatge
De què hem viscut
Durant
Molts anys
Moltes dècades
Pensant
Que guardar l'aigua
Simplifico molt
Ara
Regular-la
Aquí recordi
Una glòria
Per tant
Aquest és un debat
D'un calat molt important
I no només pels pagesos
Sinó per tothom
A part lo de l'aigua
I de l'energia
Estic molt d'acord
I segurament
Amb aquest debat
I abans parlàvem
Del govern de la Generalitat
Se l'ha trobat
Que com a país
No ho havíem afrontat
Durant masses anys
I ara
Els ha costat
I en això
Déssim
Jo també vull comprendre'ls
Que no és senzill gestionar
L'emergència ara mateix
I per tant
Hem de tenir
Un punt d'empatia amb ells
El que està clar
És que
Com fa 5 o 6 anys
Vam començar a parlar
I molt
De posar plaques
De tots els equipaments públics
De tot el tema energètic
Per buscar la sobirania energètica
Ara el que necessitem
És que com a país
Comencem a parlar
D'allò que deia la Marina
I el que no pot ser
És que durant masses anys
I això sempre
Ho hem defensat aquí dalt
I ho continuem defensant
Se'n vagi tanta aigua
Del Ter
Cap a l'àrea metropolitana
De Barcelona
I això sí que és un tema
Que hem de compensar
Sí, nosaltres ho pensem així
Perquè entre altres coses
Al final
Quan es necessitin aliments
Per exemple
A Barcelona
Doncs segurament
Necessitem que els productors d'aquí
Hàgin pogut conrear-los
I si no arriba l'aigua
No els podran conrear
I per tant
Jo crec que aquest debat
L'hem d'afrontar com a país
I s'ha de tenir en compte
Sí
La qüestió de l'aigua
Evidentment
A les ciutats
I afecta
La pagesia
De la que es nodreix la ciutat
També l'afecta
Però ara
Tornant a la ciutat
De Girona
Com a exemple
De ciutat mitjana
Que s'ha posat de moda
El creixement
Que significa això
I l'atractiu
Que és
Perquè ho és
Per tanta gent
Que ve de fora
Això acaba afectant
Com ja saps
Perquè aquest és el gran tema
Què passa després
Amb la gent de dins
Quan comencen a venir
Les persones
Perquè creuen
Que això és molt atractiu
Perquè ho és
Perquè és una ciutat meravellosa
Jo també vull anar
I per gent que ve de fora
Estrangers
Que s'hi apleguen
Acaben carint
L'habitatge
Casa nostra
S'acaba convertint
D'alguna manera
En competència
Per la gent
Que és del país
I això
Com s'entoma
És a dir
Vosaltres que ja ho veieu
Perquè
Barcelona està complicat
Perquè ja és
Un vaixell tan gran
Que redreçar-lo
És difícil
Però vosaltres que ho heu vist
Com s'anava produint
Aquesta
De fet hi ha veïns
Per exemple al barri vell
Que es queixen de la gentrificació
Que s'està expulsant
A veïns de Girona
Què es pot fer?
Què penseu?
Jo crec que estem en una situació
Que és conseqüència
Que durant 10 anys
No hi ha hagut cap promoció pública
D'habitatge a la ciutat
Per exemple
I això ho estem revertint
Ara aquest govern
Està començant a fer promoció pública
D'habitatge
Per garantir
Evidentment que hi hagi lloguers
Assequibles
A preu social
Aquest govern podrà fer
Habitatge social al barri vell
Per exemple
Podrà fer habitatge social al barri vell
No, no
Sí, estem en negociacions
Amb el sector privat
Vengo
No, estem en negociacions
Amb el sector privat
Que pot ser social o no
Per entendre'ns
Per intentar que hi hagi promocions
Des de l'àmbit privat
De caràcter social
I estem en aquest punt
I estem negociant
Perquè això sigui possible
I a més a més
El que hem fet
És posar un límit
Al creixement dels pisos turístics
A la zona del barri vell
I Mercadal
Que ara mateix
Ja no n'hi pot haver-hi cap
Licència nova
És a dir, dues coses
La promoció
Per una banda
L'habitatge
I de l'altra
La limitació
Per evitar
Que més pisos
D'aquesta zona
De la ciutat
Se'n vagin únicament
A ús turístic
Ja tenim una xifra
D'un 15%
Aproximadament
Dels pisos
Del barri vell mercadal
Que es dediquen a això
I ens sembla
Que evidentment
És suficient
Que hem de guardar
La resta
Per habitatge residencial
De 165 dies l'any
O en aquest cas
Per projectes
Com el que hi ha aquí
Que és Casa Cacau
L'únic problema
D'això
És que sempre
És morir d'èxit
Si tu fas
Una promoció social
De pisos socials
Que tenen preus
Que siguin raonables
És molt normal
Que gent
Que pot viatjar
Ràpidament a Girona
O que pot desplaçar-se
I viure aquí
Amb el teletreball
Per exemple
Acaben dient
No, doncs anem allà
I aleshores
Mai no en fas prou
Per satisfer la demanda
Que crea
La mateixa eficàcia
En el teu
En el teu projecte
I bueno
Això és central al final
En un país
Que es mossega la cua
I que farà
Que la ciutat
Cada vegada
Tinga més habitants
Que la gent
Cada vegada
Estiga més contenta
Per les promocions
De l'Ajuntament
Que vinga més gent
Clar
I al final dius
Ostres
Que ens vagi a malament
Perquè si ens va bé
És una catàstrofe
Una roda diabòlica
No, aquí també
Hi ha una altra perspectiva
Que hem començat a incorporar
I que per nosaltres
És essencial
Que és
Parlar d'àrea urbana
Això es fa molt
A Barcelona
I a l'àrea metropolitana
A Barcelona
Però aquí nosaltres
Hem començat a fer reunions
Amb els alcaldes
Dels municipis veïns
Perquè al final
El que seria interessant
És que hi hagués
Una política d'habitatge
Del conjunt
Dels municipis veïns
Perquè on més es pot créixer
En aquest cas
Encara m'ho posa més fàcil
No, no
Creixerà la Gran Girona
I encara s'acostaran
Cada vegada més a Barcelona
No, no
Home, no
No té per què ser així
El que està clar
És que quan diem
Home, falta demanda
Bueno, jo crec que
Falta oferta
Disculpi
Doncs aquí el que hem d'intentar
És evidentment
Rehabilitar al màxim
Els edificis que estan buits
El que hem d'intentar també
És que els municipis veïns
Que volen fer promoció
Però a vegades són massa petits
I no volen fer promoció pública
Perquè no ho poden gestionar
A l'Ajuntament
Entre tots
Amb la Diputació
Amb la Generalitat
Puguem tirar endavant
Aquest tipus de projectes
I està preparat
Per quan s'adjudiquen
Aquests habitatges
Com primer s'han de fer
I evidentment
Jo crec que és una bona solució
Un pacte entre el sector públic
O l'administració pública
I el sector privat
Que és el que pot donar
Això d'alguna viabilitat
Però estan preparats
Perquè quan arriba el moment
D'adjudicar aquests pisos
Vinguen les protestes
Bé
Si hi ha protestes
Jo crec que nosaltres
El que intentarem
És que hi hagi uns criteris
Clars, públics i transparents
A partir d'aquí
Si hi ha protestes
Com sempre les gestionaran
Les protestes s'han de gestionar
Sergi Sol
Primer un reconeixement
Perquè és veritat
Que l'Ajuntament de Girona
És dels que es va avançar
Contràriament al que han fet
Altres ajuntaments
Perquè recordeu aquella polèmica
Quan la Generalitat planteja ja
Que comencin a haver restriccions
Exactament
De la sequera
Doncs hi ha uns ajuntaments
Específicament els de l'àrea metropolitana
Que amb motius
Diria més aviat
Electoralistes
Decideixen que no
Que ells no tenen cap necessitat
En aquells moments
De començar a aplicar
Cap mesura de restricció
I aquí hi ha una pugna
Que és exactament
El que no heu fet a Girona
Per tant
Un reconeixement
Que us heu avançat
Ha dit això
Ara ja no podria posar
El dit a l'ull
Però quan planteges
El tema de l'aigua de Girona
Que entén perfectament
Doncs que el territori
Vull pensar
Però escolta
És que en aquest país
Si hi ha un territori
Que pot queixar-se
Per l'esforç
Que fa a favor dels altres
És precisament
El de les terres de l'Ebre
Allà és on tenen
Totes les centrales soclars
Allà és on tenen
La majoria de parts eòlics
A Girona
N'hi ha un de parc eòlic
Per tant
Tota la resta del país
Vivim precisament
De l'energia
Quan parlem del trasbassament
És que ja ja
Ja recordem
Aquell plan hidrològic nacional
Que el que pretenia
No es porta una mica
D'aigua personal
És que volien portar aigua
Fins a Múrcia
Volien
Si s'hagués portat a terme
El plan hidrològic nacional
No sé què pas
Que quedaria avui
Del delta de l'Ebre
Ara ens queixem
Que si l'aïlla de Buda
És que no quedaria
Absolutament res
Si allò s'hagués perpetrat
Hi ha un canvi climàtic
Acabarà amb el delta de l'Ebre
Tal qual
Home però no estic
No estic dient
No estic dient
Amb una política
De transbassament
No estic dient
Que ens l'haguem de carregar ja
No estic dient això
Però vull dir
Que també siguem conscients
Diguéssim
Que estem
En una zona
Molt complicada
De gestionar
I que potser també
S'hauria de començar
A transformar
L'economia que hi ha
En aquella zona
Perquè
És que el procés
De transformació
De l'aigua
En aquests moments
S'ha d'explicar
L'aigua que està consumint
La regió metropolitana
De Barcelona
Ja és majoritàriament
De les desal·litzadores
Que precisament
Es van fer
En l'època
Que va començar
L'alcalde de Baragall
El que passa
És que ara
Hem passat
De 6 milions
A 8 milions
I en aquest país
Amb el tipus
De model econòmic
En el que vivim
Som 8 milions
Dos milions més
Per tant
Molta més demanda d'aigua
I també
Amb un model econòmic
Que es basa
En el creixement
I per tant
També en el creixement
De l'indústria
I cada vegada
Demanda
Demanda
Demanda
Demanda més aigua
Que és el que
Demanda
Del que estem
Finalment
Un petit apunt
Un petit apunt
Respecte també
Del tema dels pagesos
El gran problema
Dels pagesos
És quan se'ls paga
Per sota preu
Lo de la burocràcia
La burocràcia
És terrible
Lo de
Puguin estar
O puguin entrar
En contradicció
Amb la gent
De 2030
Doncs escolti
Són coses a discutir
No hi ha cap pagès
Que tinguin l'explotació
Si els números surten
El problema
És que els números
No surten
I aquest és el gran problema
Dels pagesos
Es pagui per sota
Dels preus
L'explotació
M'agradaria fer un aclariment
Perquè en el plantejament
D'en Sergi
Sembla com si jo
Vogués confrontar
Aquí
Amb les terres de l'Ebre
Jo reconec totalment
Que les terres de l'Ebre
En l'àmbit ambiental
Han sigut les més perjudicades
A nivell de projecte país
I això que deies
I no hi tinc cap inconvenient
En fer-ho
És així
Nosaltres hem tingut
Un altre tipus de pressió
En aquest cas
Molta pressió a l'estiu
Turística
Que ha generat
També
Moltes coses positives
I algunes
Evidentment
Negatives
Però
Per mi la clau és
Nosaltres reivindiquem
Que sí
Que passi aigua
Pel riu Ter
Com la gent de les terres de l'Ebre
Reivindica que passi aigua
Per les terres de l'Ebre
I aquesta reclamació
Al final
Té a veure amb com
Es consumeix l'aigua del riu Ter
I ara mateix encara
Em penso que hi van
90 hectòmetres cúbics
S'ha reduït
Sí
Però encara n'hi van molts
De l'aigua del Ter
Cap a Barcelona
Llavors aquest és un tema
Que l'hem de poder gestionar
I l'hem de poder solucionar
Perquè cada vegada
S'agafi menys aigua
I aquí
En situacions de canvi climàtic
Puguem tenir aigua
Perquè al final
Girona
Girona ciutat
Tindrà restriccions de sequera
Més fortes
En els propers mesos
Si no plou
Perquè estem cedint com a riu Ter
En clau de solidaritat
Aigua a molts llocs
I aquesta és la realitat també
Alcalde Lluc Salelles
Gràcies per acompanyar-nos
A aquest espacial
Que estem fent avui
Des de Girona
Molt bé
Gràcies a vosaltres
Són les 9 i 47
Anem a fer una ronda pel territori
Perquè ara mateix
Ja en marxa també
Diferents protestes dels pagesos
Per exemple
David Àngela
On et trobes?
Hola bon dia
Doncs som a l'accés est
El que dona el pont del Llobregat
Aquí a Mircabarna
On els pagesos
De l'Anoia
I d'aquí del Baix Llobregat
Han arribat cap a un quart de deu del matí
I ja estan bloquejant
Els accessos
A aquest banc
A aquest
Perdoneu
A aquest mercat central de Barcelona
Gràcies David Àngela
Anem cap al port de Tarragona
Jordi Barranca
Ja heu arribat
Hola Ricard
Molt bon dia
Doncs encara no hem arribat aquí al port de Tarragona
Estem encara en aquest tram final
Aquests centenars de pagesos
Que venen de Terres de l'Ebre
Faran la sortida de Tarragona
La de l'A27
Direcció Tarragona
Entraran a la ciutat
Per la plaça Imperial Tarracó
I des d'allà sí que aniran
Fins al lloc que deies
El port de Tarragona
Al punt final
D'aquesta marxa de pagesos
Gràcies Jordi Barranca
I Manel Sastre
Anem cap al port de Tarragona
També
Estem esperant que arribin
Per tant
Tot a punt per rebre
No sé què és el que et diuen
Des del port de Tarragona
Doncs mira
Ara mateix aquí hi ha
La circulació habitual
Menys camions que d'acostum
Això sí
Però molta presència
Dels Mossos d'Esquadra
Hi ha diverses furgones
Dels Mossos
Que hi ha preparades aquí
Per si hi hagués incidents
I s'està començant a senyalitzar
Tota la zona
On hauran d'aparcar
Els tractors
Que venen
No només de l'Ebre
Sinó també de la zona de Valls
On hi ha un centre de tractors
Que s'estan dirigint cap aquí
I ara mateix sobrevola
Per sobre nostre
Un helicòpter dels Mossos d'Esquadra
També controlant aquesta situació
I esperant l'arribada
D'aquests tractors
Que pensen bloquejar
Els accessos per l'A27
Al port de Tarragona
Com a venir
Fins demà
I pendents també
Del tall a l'AP7
I a la Nacional 2
Apuntos
Laia Claret
A aquesta hora
Els pagesos
Estan tallant aquesta autopista
I també l'AP7
Sota un fort
Desplegament policial
I veiem
Una desena de furgonetes
Dels Mossos
D'Esquadra
De la brigada mòbil
Tant al punt nord
Com al punt sud
Del tall
Ara mateix estan crevant
Neumàtics
També estan crevant
Diverses plantes
Aquest punt de l'AP7
Són aproximadament
Unes 200 persones
Que volien entrar a l'AP7
Amb els tractors
La policia no els ha deixat
Fer-ho amb les seves furgonetes
I el que han fet
És tallar aquesta AP7
A peu
Per tant
Ara mateix
Aquí a punt 2
La imatge és aquesta
L'AP7 cremant
Amb aquests pneumàtics
Que fan una fumera
Densa i fosca
Són els pagesos
Que aquest mateix
S'han concentrat
A Oriol
I a Santa Lluca
I a D'Àlgama
Que han vingut fins aquí
I també desplaçats
A Vic
En aquest cas
Nàtia Dell
Al recinte final del Sucre
Punts d'Osona
Lluçanès
Moianès
I Baixes
També s'afegeixen
Del Berguedà
Davant d'aquest
Recinte final
Igual que la setmana passada
Per deixar clar
Que no afluixen
La idea
Tallar d'aquí una estona
La confluència
De la C17
Amb l'eix a Gurt
No se sap quanta estona
Però tenen permís
Per estar-hi
Fins demà a la nit
Si cal
Allà valoraran
Si van a donar suport
Cap a Mercabarna
Perquè de fet
Molts
Ja hi ha anat directament
Això tindrà també
Consequències
A Mercabarna
I posarem especial atenció
Aquest matí
També al port de Tarragona
A Mercabarna
A Berta Torrades
Preocupació
Perquè és on
Recordem que surten
Bona part dels aliments
Que distribueixen
Per tot Catalunya
Sí
Ens dèiem des de Mercabarna
Que cada dia
Entren i surten
Perquè ens fem una idea
14.000 vehicles
Per aquí on estem
A Mercabarna
Les mercaderies
Perquè arribin
Aquests aliments
Als supermercats
A les botigues
I als restaurants
Aquesta hora
La fotografia
Des d'aquí
Des de la porta central
De Mercabarna
És que hi ha
Una vintena de tractors
Bloquejant
Les portes
No deixen entrar
Ni sortir
Els productes
Que no hi hagi
Cap mobilitat
Pensen quedar-s'hi
Tot el dia
I bàsicament
El que denuncien
És que molts dels productes
Que entren
Cada dia
Per aquí
Per Mercabarna
Són precisament
De fora de la Unió Europea
Xavier Oliva
És el secretari general
De la cooperativa agrícola
Del plat de Llobregat
Bé
Del nord d'Àfrica
N'entren moltíssim
I tant del Marroc
Com també d'Egipte
I també d'Argelia
Entren molt el producte
Amb inversió europea
No és que ho portin
Ho portin ells
I aquest producte
Doncs no té cap a dir
Tota la normativa restrictiva
Que hem de patir nosaltres
És una competència
I és lleial
Aquí l'ambient
Cal dir que
Avui és força
Més tranquil
Però tornem a veure
Moltes pancartes
De pagesia
O mort
O revolta agrícola
Ens diuen els pagesos
Que pensen quedar-se
Tot el dia
I que no pensen afluixar
I també un altre punt de connexió
Cap a la pobla de Mafumet
Marguell
Sí, aquí a l'entrada
De la pobla de Mafumet
Al costat de la 27
Estem a menys de mitja hora
D'arribar al port de Tarragona
Aquí ha concentrats
Ara mateix
Una cinquantena
De tractors
De la zona del Tarragonès
Que estan esperant
Els companys que venen
De l'Alcamp
Del Baix Penedès
De la Conca de Barberà
Diuen que han de venir
Més de 200 tractors
D'aquesta zona
I aquí també
S'hi afegiran
Els vehicles particulars
Amb pagesos
Que han sortit
A primera hora
De les comarques
De Lleida
A partir d'aquí
Un cop hi siguin tots
Enfilaran A27
Per dirigir-se
Cap al port de Tarragona
Amb la intenció
També de bloquejar-lo
Durant tot el dia
9 i 52
Carles Origrafel Feixeres
Hola
Bon dia
Bon dia
Com esteu?
Molt bé
Repartim peix per Girona avui?
Sí, hem baixat
De fet
Ja em siguem clars
Esplico bé
I parlem del que s'ha de parlar
Vull dir
Vam baixar
I el vespre
Repartim peix ja
I ens vam trobar
Molta gent
Per aquí
Voleu explicar
El que va passar ahir?
Que estan dissimulant
Que estan
Han fet veure
Tres minuts per la publicitat
I ara ho expliquem
Se sabrà tot
Se sabrà tot
El dia mundial
De la ràdio
Es viu al matí
De Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Catalunya Ràdio
Tu també ho has sentit
Hi ha moments que el cos et demana caldo
Per això
Dóna-li el que es mereix
Aneto
El Martí és un propietari
Que es vol vendre el pis
Per 250.000 euros
La Sara es vol comprar un pis
Com el del Martí
A la Sara i el Martí
Els creuarà el destí?
No
Els creuarà House Fai Connect
La tecnologia de House Fai
Que troba el comprador ideal
Tres vegades més ràpid
Informa-te'n a
House Fai
Sí
House Fai
Arriban les rebaixes
De la llar del Corte Inglés
Fins al 50%
De descompte
En una selecció
De matalassos
De les millors marques
Del 12 al 29 de febrer
Del 2024
Finançament fàcil
Fins a 12 mesos
Finançament ofert
Per financer
Al Corte Inglés
És subjecte
A la seva aprovació
Consulten les condicions
Al Corte Inglés
A la botiga web i app
Al Corte Inglés
Hola
Sóc en Barturo Valls
Com?
Barturo Valls?
Sí
Perquè sóc l'Arturo
Al bar
I avui
Sóc el teu cambrer
Doncs posa'm un colacao
I amb dot gran
Com diguis mestre
Que aquí cadascú
El demana la seva manera
En marxa
Al teu colacao
El matí
De Catalunya
Fem ara una connexió
Per saber les novetats
Del Corte Inglés
Bon dia
Hola
Com va?
Bon dia
Aquest 14 de febrer
Al Corte Inglés
Vol que passis un dia
De Sant Valentí
Ben feliç
És el moment perfecte
Per celebrar l'amor
Triant un regal
Per aquella persona
Tan, tan especial
Com un tocadiscos
Respint
Victrola
Amb bluetooth
De color verd
Per 129
Amb 99 euros
O bé
El llibre
Tres enigmes
Per a la organització
D'Eduardo Mendoza
Per 20
Amb 80 euros
O també
Pots aprofitar
El nostre 15%
De descompte
En una selecció
De música
Vinils
I CDs
D'artistes
Com l'Eiva
Sergio Dalma
Metàlica
O mira
Fes-li una sorpresa
Amb una caçadora
De plomes light
De color
Granat
De Green Coast
Per 55
Amb 99 euros
Ah
I una altra cosa
Aquest divendres
I dissabte
Toquen contes
El cortinglés
De Sabadell
Mireu
Divendres
Divendres
Divendres
Dos quarts de 7
De la tarda
Us explicaran
En la història
Del pescador
De Cervalló
A l'hipercord de Meridiana
Dissabte
De la tarda
El conte
El conte del
País del silenci
I el cortinglés
De Girona
Els contes
De la piraterrata
Si el que preferiu
És la màgia
Heu de saber
Que el cortinglés
De Cornellà
Dissabte
A dos quarts
De 7
De la tarda
Hi ha una sessió
De màgia
Amb el Milo
Hidalgo
Per recordar
No us perdeu
Les activitats infantils
Gratuïtes
Que us esperen
Aquest cap de setmana
Això és tot per avui
Adéu-siau
Molt bon dia
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Doncs vinga va
Què?
Doncs bueno
Avui suposo
Que haurem d'anar a la Carmeta
Em deu trobar a faltar
Perquè cada dia
Però has tancat
Per un cartell
Tancat per defunció
No
Tancat per joarga
Se n'ha anat el rap
Hi ha un cartell
Que diu
Se n'ha anat el rap
Exacte
Ahir
Està la gent
I ens deia
Demà què feu demà
Perquè hi ha això a la ràdio
Estos dos senyors
Són uns farsans
No
Ja m'expliquem
Sí, sí
Són uns farsans
Expliquem
Damunt de la taula
Què tenim
Tenim pernil
Tenim formatge
Tenim embotins
Queden tres trossets de pernil
Bueno, és igual
El que queda
El que queda
Ningú és generós
En aquest país en general
Però hi ha una miqueta de pernil
Una miqueta de formatge
D'acord
I el peix on és?
El peix avui?
El peix han viscut els peixaters
El senyor Sánchez
Ens està intentant robar la pilota
Sí, sí
La teníem nosaltres ja tacat
Ell fan el ventilador
Són professionals
Expliqueu el que va passar ahir
Però que no el que xerrem
Parla és
Un punt, diguéssim
O sigui, ahir vam baixar aquí Jona
Perquè avui hi havia el dia mundial de la ràdio
I ens vam trobar
Amb aquesta taula
Que hi ha avui aquí sentada
Que estan tots, saps
Parlant de la política
No sé
Amb una juerga
Unes ganes de xerir
Un obrir ampolles
Qui hi havia?
Sergi Sol
Sí
Hi havia Montserrat Nebrera
Sí
Vicent Sanchí
Sí
Albert Hom
Albert Hom també va venir?
Albert Hom va venir
Germán Roca
Sí
Ricard Ostrell
Sí
I nosaltres
Ah mira, Ricard Ostrell
Sí, sí, sí
Aquí fens el tot
Llavors tot aquest posat
Oients estimats
Que veieu
D'uns professionals
De la tertúlia
Quan hi ha menjar i beure
Per allà al mig
Ell es va complicar una mica
Vam adormir tard
Com carpantes
Perjudicats
Passa una cosa
Feixades
I avui
L'estimada Marina
Ja li ho ha dit
Jo treballo
Clar
Jo treballo
Per tant
Només que avui
Faré una excepció
I faré el que feu vosaltres
Sí, sí
En aquesta llista
En falten dos
Els que teòricament
Haurien d'estar venent el peix
En aquell moment
Perquè avui venien aquí
L'havien d'haver venut tot ahir
I què feien ahir a la tarda
I a la nit
I a la mes que nit
A fer adeu que engrapant
Jo en tenia un al costat
Però mare de Déu
Engrapant
Sense aturador
I mitjaven de tot
Carp, peix
De tot
No, no, no
No miraven només el peix
Ni engrunes
Ni engrunes
Ni engrunes hi havia el plat
El plat d'en Xuc
Aquí hi ha molt ciberita del cava
Molt ciberita del vi
No, van quedar les copes buides
Vull dir, si algú va pujar
En plan de direm
Què veu en camí
No se sap
Perquè no va quedar res
Van quedar plats buits
Per tant no es va saber
Ja que havíem menjat
Vull dir, no hi ha prop
El programa vora
Ahir a la nit
Era el programa de ràdio bo
I va haver una part de l'equip
Que vam encara
Anar a fer una volta
Perquè havíem de comentar coses
Vam anar a fer una volta
Els dels peix
Els dels peix
Bé, clar
És que vam dir
Ahir ens hi vam passar barques
Per aquí a l'Unyà
I no
Deu estar una estona mirant
Esperant-les
Ahir va haver-hi un trio
Que va fer una ronda nocturna
Per la ciutat
Ah
Sí, sí, sí
Bueno, hi ha una edat
Que després de sopar
Sembrava que prendrà algun gas
Perquè així t'ajuda per ell
I com que a l'hotel
No tenien sal de fruta
Vam dir
Sortim a fer un gint tònic
Osti sal de fruta
Sal de fruta
Es diu sal de fruta
Ah, es diu així, eh
I llavors vam dir
Anem a fer un gint tònic
Per intentar fer baixar el sopar
Molt bé
Deixa'm anar cap a Mercabarna
Perquè Berta Torrades
Els pagesos
Ja han entrat a Mercabarna
Ara mateix?
Doncs mira, en aquests moments
Hi ha uns cinc representants sindicals
Dels pagesos
Que estan intentant
Entrar a Mercabarna
Ens diuen que el que volen
És parlar amb la direcció
Per traslladar-los
La seva denúncia
De que molts dels productes
Que entren diàriament per aquí
Venen de fora de la Unió Europea
I per tant
No juguen a les mateixes condicions
Que ell
Els acaben fent
Competència deslleial
Nosaltres hem parlat
Amb la direcció de Mercabarna
I sobre dos quarts d'onze
Pensàvem fer declaracions
Estem pendents
A veure si finalment
Els deixen entrar
En aquests moments
Estan tots junts a la porta
Negociant aquesta entrada
Volen parlar
Amb la direcció de Mercabarna
Gràcies Berta
Bueno, avui que és el dia mundial
De la ràdio
I ja que esteu avui aquí
Que heu vingut fins aquí
Us volia fer ja una sorpresa
A vosaltres
Ara pla
Sí
Xavier Cerdà, què tal?
Bon dia
Hola, què tal?
Com esteu?
Com estàs tu?
Com va?
Bé, bé
Anar fent
En aquesta existència
Sí, bé
Bé, això està bé
Clar, si fa que el dia mundial
Si fa que el dia mundial
De la ràdio
Ens ve el teu nom al cap
Evidentment
Perquè has fet moltíssimes coses
A la ràdio
Tu, de fet
La ràdio, diguéssim
La trobes a faltar o no?
Allò, tornar-te a posar a fer