Como una rosa, como si haguessis dormido a casa teva.
Yo dormo como la gente normal.
¿Sabes? ¿Ha anat bien?
Sí.
¿El que más te ha sorprendido?
Que a Los Ángeles es horroroso, ya lo he dicho.
Es una ciudad horrorosa.
Si no le he trobat cap grácia.
También ha estado muy poco tiempo, porque el tiempo que hemos estado, lo he estado muy trabajando.
Pero...
No me ha dicho nada, no me ha dicho nada.
Y de la gala de...
La gente es mitad cosa a Los Ángeles.
Pero es que no hay gente, es enorme.
Y veus mitad cosa, es la gente de mitad cosa.
4 milions de persones viuen a Los Ángeles.
4 milions.
Una societat enorme, amb uns carrers buits, que no hi ha ningú, sembla cap de setmana, tota l'estona.
És que veus un McDonald's, oi?
Des del biciàter, oi que sí, que a l'altra banda hi ha el McDonald's?
Sí.
I després, quan vaig acabar el dels Òscars, vaig anar a sopar, eren les 4 la matinada,
hi havia un restaurant obert a Los Ángeles, estava bé,
però no es pot veure alcohol a partir de les 2 de la nit, enlloc.
Llavors jo volia fer una cervesa i no...
Ja he arribat jo l'any de dia.
Ja ens han fotut xoriguera, ja ens han fotut xoriguera.
Ara tindrà raó, Jolanda Díaz, amb els seus horaris.
Peixateria, alguna cosa més?
No, ja sàpia, us feien.
Perquè si no, a una cobrant, eh?
Clar, és clar, és clar, colló, és que...
Saps? Ens presenteu i després que si us abraceu, que si...
com ha anat el viatge, que si no puc veure alcohol, bueno, doncs ja us ho fareu, saps?
Perquè us ho fareu.
A la peixateria?
La tartòlia no hi ha sigut, vull dir...
Marina ha fet monòlegs.
L'Ostrell ha arribat dient que ha dormit també, que ha menjat també a les 4 del dematí,
però aquí no ha portat ni unes pastetes, ni unes aquí, tots sortim aquí amb ajut.
L'Ostrell li començarem a dir amb missió impossible, amb missió impossible.
Fa tot de coses que cap humà pot fer, només ho pot fer ell.
I ja està.
Jo crec que no ho fa tot això.
No ho fa, eh?
O sigui, ella està portat en una habitació a Barcelona,
i amb 4 fondos d'aquests així que sembla que sigui...
Sóc l'aquest Miguel Ton de la ràdio catalana.
Ara, ara, ara, ara.
Jo vaig marxar amb tot teu, perquè és que és molt incòmoda que no estic...
No, no, jo estic a la teva cadira, però allà no hi ha ni ensaïmades ni carquinyoli.
No hi ha res, no hi ha res.
Carquinyoli.
Hi havia un pastís de xocolata que et porten uns talls grossos.
Però això és el típic, el típic.
Però horrorós, horrorós.
Demà on vas, com el Mediterrani, com el Mediterrani res.
Exacte.
De fet, mira, vaig anar a una marisqueria que hi havia,
vaig demanar una gamba, i em van dir, és del Mediterrani.
Vaig tastar allò.
Com ha de ser del Mediterrani?
No tenia gust allò.
Però si no n'hi ha.
Estaria passada ja.
Perdona, però res, res.
Has dit que vas demanar una gamba?
Bueno, unes gambes per compartir-hi.
Ah, val, val, val.
No t'imagino demanant una gamba, saps?
No, no.
No, però vam demanar-ne quatre, eh?
Un gambot.
Un gambot.
Bueno, sí, sí, sí.
Deu i tres, això.
Què vols dir?
Home, estres la Marina.
Escolta, no anem amb presses, eh, ara, que vinguem amb calma.
Calmes, eh?
Clar.
Heu parlat ja de l'Ayuso o no?
No.
Jo volia que parléssiu de l'Ayuso.
Tu ara véns a l'última hora amb imposicions.
Tu ets el director, vull dir que tu manes, però...
Exacte.
No, res, res, no parlem de l'Ayuso.
L'heu vist, no?, les crítiques que hi ha pel...
Per tant, en tu cas, afecta la parella de l'Ayuso.
Que va ser la parella.
Exacte.
Però a mi em sorprèn que, tot i afectar la parella de l'Ayuso, el rebombori que hi hagi cap a l'Ayuso.
O sigui, l'Ayuso no és responsable del que fa ser la seva parella.
Però és que els fets eren quan no era parella, eh?
Això és així, en política.
Això, digui...
A sobre, quan no era parella.
Clar.
Clar, els fets són de quan no era la parella.
A sobre.
A sobre.
Però ara ella ha de respondre's una cosa de la seva parella.
Sí, però amb la Mònica Oltra va passar...
Va passar el mateix?
Però amb la Mònica Oltra...
No el mateix exactament, perquè va haver-hi no.
No, no, no.
Perquè va haver-hi una acció administrativa.
Però, vaja, en gran manera, la senyora Mònica Oltra la van acusar de tot el que havia fet el marit, clar.
I aleshores és veritat que hi havia hagut una acció administrativa perquè ella no havia, en un moment determinat, no se n'havia inhibit i entrava dins del seu perquè treballaven el mateix això.
Però, de tota manera, al final va pagar ella pel que havia fet. Sí, sí, és que va ser exactament això.
A mi això em passa a Manxuriguera.
Ja.
O sigui, saps? Diu, què? Què vau fotre? I dic, però si ell viu un altre poble. No, sí, que anàveu tots dos junts. Vull dir que, saps?
Ja. Sempre que vas pagant els plats trencats de l'altre.
Ara.
Sí.
Ara.
Ja està.
Però no hi ha una cosa, de totes maneres, que els crida o que els crida vostès l'atenció, i és que cada vegada que hi ha una cosa d'estes que afecta el PP o un partit de dretes, la justícia va més lenta, hi ha menys fiscalia, hi ha menys acusacions particulars, Vox no signa persona, etcètera, etcètera, i quan això afecta un partit d'esquerres, tot això va molt més accelerat, hi ha molta més acusació particular, la fiscalia és molt més i els jutges intervenen amb més alegria, per dir-ho així.
N'hauré ara a contestes, sisplau.
Però emprenyada, eh, emprenyada.
Home, hi ha que dir que no m'ho s'ha barallat.
No creureu que soc jo, no? Jo anava a dir que no, que no sempre.
No, no sempre.
No, no, és una falsa percepció.
No, no, hi ha moltes persones que entendríem que la fiscalia les hauria de fer i no les fa a tort i a dret, que ni de persones que dirien a mi com és que aquí la fiscalia no entra.
I en aquest cas concret, respecte de l'Ajuso, què li ha de dir? Entra a intentar condemnar...
Què estàs dient ara?
No, no, no.
Estan donant arròs, estan donant arròs, sí, sí.
Hola, jo en realitat no soc Montserrat de Brera.
Béus, béus.
O sigui, ara m'ho he de dir, soc Kate Middell.
Doncs jo em mantinc en la meva posició i crec que l'agressió d'extrema dreta que es va produir a Castelló de la Plana fa quatre dies,
si hagués estat alguna agressió que s'hagués produït en una manifestació independentista, la tindríem fins en la sopa.
I no només pel que fa a mitjans de comunicació.
Espera un segon, no només pel que fa a mitjans de comunicació, sinó fiscalies, acusacions particulars, jutges...
On està la fiscalia?
Jo el que sé és que hi ha dues velocitats, però és que hi ha una justícia molt esviaixada a la dreta.
La tertúlia s'anima, eh, la s'enganxa.
Ha sigut arribar jo i tot s'enganxa.
A les 10.
Peixateros, heu triomfat, peixateros.
Ens has posat a 100.
Ha sent la gamba.
Bon peix, que vagi bé. Adéu, adéu.
Adiós, adiós.
Gràcies, tertulians. Són les 10 i 6.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
Amb Òscar Fernández, bon dia, Òscar.
Bon dia i ben tornat, Ricard.
Gràcies.
Mira, això que estàveu parlant, la fiscalia denuncia la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso,
per haver defraudat presumptament 350.000 euros, segons que ha confirmat aquesta mitjana.
Anem a Madrid, Àngels Lafuente, bon dia.
Hola, bon dia. L'agència tributària parla de dos delictes de frau fiscal i un de falsedat documental.
Delictes que atribueix Alberto Gómez Amador, actualment parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
La fiscalia el relaciona amb una trama de factures falses i empreses pantalla entre el 2020 i el 2021,
any en què va començar la relació amb Ayuso.
Des del PSOE, Juan Lobato exigeix explicacions a la presidenta madrileña.
Antes de pedir responsabilidades a la señora Ayuso, lo que le voy a exigir es que hoy mismo dé todas las explicaciones necesarias.
Que nos diga si sabía o no algo de esto y de cómo ha podido beneficiarle.
Segons la documentació, les empreses de Gómez Amador haurien presentat 15 factures falses per valor d'1,7 milions d'euros
per estalviar-se a pagar 350.000 euros a Hisenda als seus negocis milionaris durant la pandèmia.
La fiscalia demana que Gómez Amador es presenti a declarar en qualitat d'investigat.
Àngels La Font de Catalunya, Ràdio Madrid.
La casualitat ha volgut que avui tinguem Díaz Ayuso a Catalunya.
És a Castelldefels, té prevista una trobada amb la premsa,
per tant estarem pendents de si la presidenta madrileña dona o no explicacions sobre aquest cas.
Mentrestant a la política catalana, els comuns s'inclinen a hores d'ara
per no avalar demà la tramitació dels pressupostos de la Generalitat.
Sense els seus vots, recordeu, el govern no podrà aprovar els comptes
perquè les opcions d'un acord amb Junts són força improbables.
La cap de files dels comuns al Parlament, Jéssica Albiac,
ha assenyalat directament al president Pere Aragonès
com el responsable que Catalunya no tingui nous pressupostos
si finalment no es poden tirar endavant.
En una entrevista a Televisió Espanyola, Albiac ha explicat
que fa mesos que el president de la Generalitat sap que el seu grup
no aprovarà els comptes si no atura el macor complex recreatiu del Harrock.
Jo vaig parlar amb el president, personalment, ara farà 4 o 5 mesos,
i ja li vaig explicar el nostre posicionament.
Hi han passat 5 mesos i ha sigut incapaç.
Per tant, quin sentit tindria que seguim allargant
el que durant 5 mesos no han solucionat?
O sigui, que demà, hores d'ara, el seu vot és...
No.
Sí, claro.
El govern i els comuns es tornen a reunir aquest matí
per intentar buscar un acord inextremis
perquè si demà no se supera aquesta votació
el govern es quedarà sense nous pressupostos
perquè no es poden continuar tramitant.
Mentrestant, un vaixell de l'ONG badalonina Open Arms,
carregat amb 200 tones d'ajuda humanitària per la Franja de Gaza,
ha salpat del port xipriota de l'Àrnaca
per obrir un corredor marítim
per alleugerir la crisi humanitària d'aquest territori palestí.
La missió, finançada principalment pels Emirats Àrabs Units,
transporta farina, arròs i llaunes de tonyina
que ha preparat l'organització benèfica World Central Kitchen
del xef Astoria José Andrés.
El trajecte entre l'Àrnaca i Gaza, uns 320 quilòmetres,
pot durar 15 hores,
però en el cas del remolcador d'Open Arms
es pot allargar fins a dos dies.
L'índex de preus de referència per regular els lloguers
no entrarà en vigor demà, com s'havia anunciat,
sinó que entrarà en vigor divendres,
quan s'hagi publicat el butlletí oficial de l'Estat.
El Ministeri d'Habitatge ha rectificat
perquè demà s'acaba el termini de consulta pública de l'índex,
l'endemà ha de respondre a les qüestions que s'hagin plantejat
i, posteriorment, és quan s'ha de gestionar
i signar la publicació al BOE.
El Ministeri també ha de confirmar les 140 zones tensionades
que ha presentat la Generalitat
per tal que s'apliqui l'índex.
Són bàsicament municipis de l'àrea metropolitana
i les capitals de demarcació o de comarca
on viuen més de 6 milions de persones,
més del 80% de la població catalana.
I acabem explicant que un 80% dels edificis residencials a Catalunya
hauran de fer obres per millorar la seva eficiència energètica.
La nova normativa europea l'aprova avui al Parlament Comunitari
i el primer objectiu és un estalvi energètic
del 16% des d'ara i fins al 2030.
El Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Déu i Déu, Alberto, què tal, bon dia?
Què tal, bon dia, Ricard, bentornat.
Gràcies.
A Catalunya.
A Catalunya.
Ja sóc aquí.
Sí, és veritat que quan tornes a casa sempre és com...
A mi m'agrada molt tornar, no?
I a la que em sou els amics de les arts
que tornar sempre és la millor part de l'aventura.
Sí.
Té aquest punt, no?,
quan fas un viatge així express o per feina
o marxes molt de temps.
Clar, però això teu ja és com una adrenalina,
diguem que no pot baixar, no?
Perquè, clar, normalment tornes de viatge
i arribes a casa, desfas la maleta,
dutxes o no et dutxes,
perquè dius
avui ja no sortirem tot el dia,
avui m'ho agafaré tranquil.
Però, clar, tu has sigut...
Aquí, aquí estem.
Sí, sí.
Hem de preparar el programa demà,
demà anem cap a Madrid,
perquè dijous ja la llida de vistia.
A demà demàs a Madrid?
Sí, no parem, no parem.
Hòstia, no te'n vejo gens.
Som a tot arreu.
No te'n vejo gens.
Però algun viatge sí que faries.
Ah, sí, home.
Que ets explicar les coses.
Alguns sí, alguns sí.
Mira, a Los Ángeles,
ara li deia...
Amb la Núria Ribó vam coincidir,
però estàvem de vacances tots dos,
fa 20 anys,
que em va dir...
Hòstia, doncs mira,
jo estic a casa d'una amiga,
si vols veniu i ens veiem.
25 quilòmetres amb cotxe
per dins de Los Ángeles.
És que és increïble,
és molt gran.
Sí, sí, és una ciutat...
Però jo li vaig trobar una gràcia,
a Los Ángeles,
que és una ciutat que s'assembla...
Jo no he trobat res, Albert.
S'assembla tan poc a una ciutat d'aquí.
O sigui, per exemple,
aquell viatge,
jo vaig estar a San Francisco, també.
San Francisco és més maco
que a Los Ángeles, objectivament.
Però et diuen,
és la ciutat més europea
que hi ha als Estats Units.
Doncs mira,
per ciutats europees
ja els conec les d'aquí.
Ja, però veus que té
molt poca personalitat.
O sigui,
aquella cosa com de polígon llarg.
Sí, sí,
però té alguna cosa,
no sé.
Ja, ja, ja.
Té alguna cosa.
Sí, sí,
és a dir,
personalitat dins de la no personalitat
també en té.
Sí, sí.
En fi, escolta,
avui volia parlar d'una altra cosa
perquè és que avui,
tu potser no ho saps
perquè has estat
tot el pas que avui jugo
al Barça,
el partit més important de l'any.
No pensava en altra cosa,
en veure el Barça.
Juga a casa, a més a més,
no?
Si no em perdo?
Juga a casa, juga a casa.
Mira, l'altre dia
em va passar una cosa.
Jo vaig a Montjuïc,
sóc un d'aquests 17.000 abonats
dels 83.000,
només 17.000
vam decidir continuar a Montjuïc.
Molt bé.
I l'altre dia
veia
a la porteria del Gol Sud
quan estàvem fent l'escalfament
abans de començar
com una trentena de persones
que els havien posat
una catifa vermella
que estaven mirant
l'entrenament del Barça.
I dic,
hòstia, aquests tios,
qui deuen ser?
Fins i tot un
se'n van dur una pilotada,
típic que estàs darrere
de la porteria,
et foten una pilotada
i dic,
qui són aquests?
Bé, clar,
he buscat
i hi ha una entrada
que inclou
warm-up experience.
És a dir,
que tu pagues un paston
i llavors et deixen
entrar
a la...
a la porteria
per veure els jugadors
de molt a prop
quan s'estan entrenant.
Bé,
les úniques entrades
que queden avui
d'aquest tipus
valen entre 800 i 1.000 euros.
O sigui...
No està gens valament.
Clar,
avui hi haurà gent
que pagarà el mateix
per un partit
que el que paga...
el que pago jo,
per exemple,
per tot un abonament
d'un any
a la tribuna,
diguem, no?
Clar,
però les experiències
ara es paguen, no?
És aquest punt de...
Sí, sí.
És veritat que
què hi veus a l'entrenament?
Perquè clar,
a banda d'estar a prop...
No, a veure què,
això és una cosa més,
diguem llavors,
clar,
o sigui,
per exemple,
tu tens Catering Premium,
que sembla el nom
d'una actriu
d'aquestes dels Oscars,
però no...
And the Oscar goes to
Catering Premium.
Què em sembla?
Tu entres
i veus una foto
d'un senyor tallant pernil,
o sigui,
una hora i mitja
abans del partit
i fins una hora després
del partit
poden entrar
en uns llotges privades,
etcètera.
Un senyor tallant pernil
i un bon catering,
per molt que sigui car.
Tot això ho emboliques
i els fots 1.000 euros
o 800 euros,
que això és el ticketing,
Ricard,
és això que en diuen ara,
perquè ha passat una cosa
amb Montjuïc,
que és que els socis
han passat del club,
és a dir,
de 83.000 socis,
només 17.000,
per més problemes econòmics
que tingui el Barça,
per més que m'interessi,
per més que jo sigui el Barça
tota la vida,
jo a Montjuïc no hi vaig,
la majoria.
Tampoc acompanya
el projecte esportiu,
és a dir,
perquè si agafes un moment
brillant del Barça...
Escolta'm,
si tu ets d'un equip,
ets d'un equip.
Sí, però sí.
Sí, escolta'm.
Això té tota la raó.
Què vol dir?
Però si no acompanya
el projecte...
No, no, no.
I a més a més has d'enviar
la gent a Montjuïc,
que és normal que molta gent
digui, escolta,
jo em desapunto aquest any
i l'any que ve ja m'ho penso.
Però 4 de cada 5?
És molt fort, eh?
De 83.000,
només 17,
perquè tu pots dir,
home,
és que encara tan 30,
molt bé.
Perfecte,
doncs per tant,
socis han passat del club
i el club després
ha passat dels socis
que no havien passat del club,
perquè el que ha fet és,
en aquests abonats,
és castigar-los
en les pitjors localitats,
perquè les millors localitats
de cada zona
se les ha de vendre
a la Catering Premium
i al Warm Up Experience
i a tot això.
És una mica per partit
tot plegat,
perquè al final el futbol
ara ja es fa més pensant
en com omplim de turistes
que en com atraiem
el propi soci,
perquè el soci ja ha desconnectat.
Que som el Camp Nou,
jo crec que canviarà.
Home, imagina't una cosa,
si avui hi ha gent
que només en un dia
pagarà el mateix
que jo pago
en tota la temporada,
per tant,
al club li interessa més
aquest que en un dia
paga el mateix
que no pas jo
que els 800 euros
els repartí en 25 partits,
diguem, no?
Veig per això
que en tota aquesta conversa
per parlar del Barça
no parlem del partit,
del futbol.
Aquest tema no...
Sí, però de futbol
ja se'n parla molt.
Vull dir que
aquesta cosa social
a mi també m'agrada
perquè, per exemple,
a Montjuïc...
Hosti, jo no...
Jo aquí vaig a cada partit
no veig ningú dels que ballar
que es queixi
de la pujada a Montjuïc,
que això semblava,
diguem, no?
Que pujessis a l'Averest.
Fins i tot els que venen
amb autocars de les Penyes
que jo en conec molts,
me'n trobo molts d'Osona
l'altre dia un de Torelló.
Perquè tampoc plou, eh, Albert?
Bueno, sí, un dia
em sembla que va ploure només.
Sí, sí.
Sí, sí, però vaja...
Però crec que sí,
que li hem posat més pa que formatge,
també, no?
En tot cas,
que avui estarà ple,
perquè ja queden poquíssimes entrades,
ara ho he vist i res,
pràcticament no queda res.
Estarà ple com un ou
i veurem veure què passa
perquè avui és el partit
que ho marca tot, eh, jo crec.
Fa estat túlia esportiva demà.
Sí, sí, segur.
I ho dic sense saber-ho,
però imagino que sí.
Quan siguis a Saragossa,
més o menys, demà mig camí...
Sí, no, marxaré després del programa.
Ah, després del programa.
Demà estarem aquí.
Però, però,
confies que el Barça guanyarà?
Home, jo confio que sí,
per això hi anirem, diguem.
Però clar, sí,
que és el partit que,
si avui no guanyes
i quedes eliminat,
s'acabarà la temporada
i es farà molt llarga.
I si avui guanyes,
doncs,
ostres, sembla que revifis
i, a més, ja començaràs a sentir...
Bueno, a veure,
ja amb els sorteig divendres,
som a quarts,
som a cinc partits de la final...
Encara arribarem a les semifinals, eh?
Sí, encara...
Sí, sí,
veurem a veure...
És el que té el culer.
És pessimista,
però també és prensador, no?
I que és absolutament ciclotímic,
que vas d'un lloc a l'altre.
Albert Hom, gràcies per aquest passeig.
Molt bé.
Ja has anat a Montjuïc, tu, un dia?
No.
Home,
doncs a veure,
si ho aprofitem.
Avui no serà el dia.
Avui no serà el dia.
Avui potser has de descansar, no?
Albert Hom, gràcies.
A tu, Ricard.
10 i 16.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Els qui fan un rasca de l'once per diversió,
ben rascat.
Els qui sempre juguen plegats al rasca milionari,
ben compartit.
I a tots els qui han guanyat un premi
amb el rasca Cleopatra,
ben celebrat.
A tots els qui jugueu als rasques de l'once,
ben fet, ben jugat.
Perquè cada vegada que jugues als rasques de l'once,
guanyes alguna cosa més important que un premi.
Guanyes millorar la vida de milers de persones
amb discapacitat.
11.
Ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Saps que ara pots cancel·lar els teus deutes
i gaudir d'una segona oportunitat?
Amb la llei de la segona oportunitat,
digues adéu als deutes i comença de zero.
És el moment de recuperar el control de la teva vida.
A Libertats sin deudes,
estudiem el teu cas de forma 100% gratuïta
i sense compromís.
Truca'ns o escriu-nos un WhatsApp
al 622-83-5042
o visita libertatssindeudes.com
i descobreix com la llei de la segona oportunitat
et pot canviar la vida.
Libertats sin deudes.
622-83-5042.
T'apassiona el món de la restauració?
Vols feina des del primer dia fent allò que t'emociona?
A ESOP, l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona,
trobaràs el teu objectiu.
Cicles formatius oficials i cursos especialitzats en cuina,
sala, pastisseria i direcció de restauració.
Ara és el moment.
Matrícules obertes.
Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona.
Practica el teu futur.
Obriu ja els ulls.
On som?
Al meu poble.
Però si és preciós.
I tu sempre deies que era molt lleig.
És veritat, sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar que podia ser bonic.
Sí, home.
Que tu penses que el teu poble pot ser bonic?
I passa?
Divendres, 15 de març,
Euromillones sorteja un pot especial de 130 milions d'euros.
Euromillones.
No hi ha res més gran.
L'otariés et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Em miro el meu bany i penso...
Això necessita un canvi.
Ho visualitzo.
Uf, m'encanta.
Vaig a Bauhaus.
Vull aquest mirall.
I el moble també.
Res matura.
I tot el millor preu.
M'ajuden en tot.
Bauhaus, fidel aliat de les meves reformes.
Fet.
Bany nou.
Així sí.
Imagina, crea, sorprenda.
Bauhaus, bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Arriben els Wow Days de Mercedes-Benz a Quadis Autolica.
Els dies 14, 15 i 16 de març,
aprofita els descomptes de fins un 25%
en tots els models Mercedes-Benz
amb vehicles de gerència, cortesia i quilòmetre zero.
Aprova't als nostres centres de Barcelona,
La Mequinista, Sant Cugat, Sant Boi, Tarragona i Reus.
Wow Days, 14, 15 i 16 de març, a Quadis Autolica.
Wow!
L'anigmàrius, amb Màrius Serra.
Avui l'anigmàrius feia...
Comences a mostrar les teves cartes a Wimbledon.
I la resposta era saques.
Quan saques comences a jugar a tenis
i les saques dels carters contenen cartes.
819 dels 1.235 participants l'han encertada.
Per tant, dona't 12 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates Torres,
rutllador que bruja.
I avui també ens heu dit
jugues, pistes o piques.
Sortir al balcó no compta com prendre l'aire.
Escapa't ja amb Wailing
a més de 80 destinacions des de 24 amb 99 euros.
Vinga, reserva ja amb Wailing
que després sempre et queden dies de vacances per gastar.
Consulta les condicions a Wailing.com o a la nostra app.
Galeries del Tresillo reactiva la Woman Week
per donar suport als drets laborals de les dones.
Sent l'orgull de ser tu
i asseu-te amb un descompte exclusiu del 21%
només per a les dones
en sofàs, butaques, matalassos, mobiliari i decoració.
Aquesta setmana, sent l'orgull de ser tu
i asseu-te a Galeries del Tresillo
i a GaleriesDelTresillo.com
El meu pare no plora mai
i mira que amb els Jocs Olímpics hi va estar a punt
però res ni així.
Ara, quan li vaig dir que amb el Fort Miele
podria veure el dauradet dels seus canelons des del mòbil
li van saltar les llàgrimes.
Forts Miele amb càmera i sonda tèrmica integrada.
Estrena l'ara a un preu especial
als distribuïdors oficials o a la teva botiga Miele.
David Fernández
Múltiples
Juan Rabonet
Personalitat
I els seus convidats
No sabem si estem preparats per un podcast així
però ja està fet.
Múltiples personalitats
amb David Fernández i Juan Rabonet
Ja disponible a l'àvia web de Catalunya Ràdio
i al 3K
Esto quiere decir que la economía española va bien
No
Esto quiere decir que la economía española va como una moto
Como una moto estropeada
Para así seguir subiendo el salario mínimo interprofesional
Un projecte i uns pressupostos
que són millors que els pressupostos anteriors
Un país que el que menys necessita
és un projecte que portaria més sequera, més delinqüència
i més problemes de salut mental
Aquesta hora, 10 i 22, podem saludar el catedràtic emèrit de la Universitat Ramon Llull,
l'economista Santiago Niño Becerra, també col·laborador d'aquest programa.
Santiago, què tal? Bon dia, com està?
Què tal?
Què tal? Bon dia, bon dia.
Déu-n'hi-do la setmana.
Ara parlarem també del preu de la cistella a la compra
perquè aquesta setmana coneixíem que els preus del mes de febrer
i de moment sabem que el preu de la gasolina encadena gairebé dos mesos pujant.
Però abans, aquest matí, hem explicat aquí a Catalunya Ràdio
que entra en vigor la regulació del preu dels lloguers
i hem fet un cara a cara entre partidaris i detractors,
és a dir, entre el sindicat de llogaters i també els representants de propietaris.
Doncs sols ens fa patir que hi pugui haver retirada d'habitatge del mercat de lloguer
en el cas de l'habitatge de gran tenidor persona jurídica.
Aquesta població que no té alternativa al mercat de lloguer,
doncs, miri, té una mínima protecció.
Però a mig i llarg termini el que cal és complementar aquest tipus d'intervenció en el mercat
amb una intervenció decidida per fer habitatge protegit.
I per això, ja que el tenim aquí, li volem preguntar per tot plegat.
El que sentíem és Carles Sala, portareu dels APIs, i Jaime Palomera, membre del sindicat de llogaters.
Berta Torrades, bon dia.
Sí, aquesta setmana, bon dia, entra en vigor la regulació dels preus del lloguer.
Com deies, es començarà a aplicar aquest divendres a 140 municipis
i Catalunya, atenció, perquè serà la primera comunitat a establir aquests topalls al contracte de lloguer.
S'establirà sobretot a municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona,
però també a les capitals de demarcació on hi viu el 80% de la població.
Els contraris de la mesura, el que alerten, és que alguns propietaris poden acabar posant els pisos a la venda
i que això el que farà és reduir encara més l'oferta de lloguer.
En canvi, els partidaris de regular els preus urgeixen a completar aquesta regulació
amb més mesures que permetin, d'alguna manera, controlar més els preus.
Com deia, ara parlarem del preu de la cisteria de la compra,
però abans, sobre això del preu dels lloguers, Santiago Niño Becerra, economista,
vostè ens ha dit altres vegades que no és partidari de regular els lloguers,
però què li sembla la regulació que s'aplicarà a Catalunya a partir de divendres?
Mira, jo sempre he defensat que el tema del lloguer, que en el fons és un preu,
no depèn de qüestions monetàries ni jurídiques,
depèn d'una cosa que es diu oferta i demanda,
és a dir, ens pot agradar o no ens pot agradar,
però el preu de qualsevol bé o servei amb un sistema capitalista,
que és com el que estem ara, ja dic que ens pot agradar o no,
ho defineix l'oferta i la demanda.
Els lloguers han arribat al preu que han arribat
perquè la demanda sigui demanda per habitatge, demanda turística,
demanda per inversió, és a dir, és igual,
tota aquesta demanda suma és més gran que l'oferta.
L'única forma que té el sistema capitalista per incrementar l'oferta,
l'única és que intervingui l'Estat i, amb diner públic,
en el cas del lloguer, creï una oferta de vivenda pública,
que és, per exemple, el que va fer el govern austríac
des del final de la Segona Guerra Mundial.
I avui dia, Àustria és el país d'Europa
on funciona millor el tema de l'habitatge.
Jo, sota el meu punt de vista,
qualsevol cosa que no sigui posar en marxa una vivenda,
perdó, una política de vivenda pública al lloguer,
és un parc.
Clar, però per fer això necessites temps i espai, no?
Bueno, a veure, però és que ja dic que Àustria va començar
just després de la Segona Guerra Mundial.
Clar, és que aquí a Espanya s'ha fomentat,
això jo crec que seria un tema per un altre programa,
és a dir, a Espanya es va fomentar la venda de vivenda,
és a dir, que cada espanyol sigui un propietari.
Llavors, què ha passat?
Bueno, el que ha passat és que quan el preu de venda s'ha disparat
i quan el crèdit bancari, que era bàsicament on es sustentava
la compra d'aquesta vivenda, s'ha tirat cap enrere,
evidentment la gent, les persones, la població,
s'ha anat cap al lloguer.
Llavors, la demanda de lloguer s'ha disparat
i l'oferta no estava darrere.
Llavors, clar, aquest tren, jo, desgraciadament,
jo crec que aquest tren a Espanya ho ha perdut.
Està perdut.
Sí, sí, l'altre dia estava a Màlaga, pel centre de Màlaga,
hi havia molta gent, molts anglesos, i preguntes una mica...
Els que em deien és que fins i tot els pisos del centre,
on vivien els nostres avis, que ja no hi vivim,
ja és gestionat directament per persones que no parlen ni castellà,
vull dir que ja directament és per aquest micromont turístic
que s'ha generat en el centre de Màlaga.
Eren tres carrers, diguéssim.
Màlaga, concretament, és un dels punts d'Espanya,
una de les ciutats d'Espanya,
on jo crec que més ràpidament s'ha produït
aquest increment del preu i aquesta gentrificació,
és a dir, l'expulsió,
dels habitants autòctons per a estrangers.
I això ha vingut molt donat per al tema,
en el cas de Màlaga, per al tema del teletreball,
perquè molts estrangers han anat a viure a Màlaga.
Bé, vostè imagini,
amb un salari de Suècia, de Noruega o de Canadà,
viure a Màlaga, un xollo.
Sí, sí.
Del preu de lloguer passem ara sí a parlar del preu de la cistella de la compra,
perquè aquesta setmana coneixíem, com dèiem,
els preus del mes de febrer.
I de moment sabem que el preu de la gasolina
encadena gairebé dos mesos de pujant, augmentant.
En concret, porta set setmanes pujant.
Ara mateix, de mitjana,
el preu de la gasolina l'estem pagant
per sobre dels 1 euro amb 60 cèntims al litre,
un preu que no vèiem des del mes de novembre de l'any passat.
Cal dir que encara estem força lluny
dels més de dos euros al litre
que vam arribar a pagar a l'inici de la guerra d'Ucraïna,
però preocupa perquè que pugi el preu de la gasolina
s'acaba traslladant d'alguna manera a la resta de productes
que també acaben pujant de preu.
I mentrestant, la majoria d'empreses
també admeten que estan pujant els preus.
Si en el que portem d'any,
segons el Banc d'Espanya,
una de cada tres empreses ha pujat els preus
com a conseqüència, diuen, de la inflació.
Ho hem vist sobretot en l'alimentació.
De fet, avui mateix,
la pagesia torna a protestar precisament per això.
Avui, aquest matí,
els pagesos del Penedès bloquegen
el centre de distribució de Mercadona
a Sant Saturní i de Noia
per denunciar precisament
els abusos de la gran distribució.
També reclamen al govern espanyol
que no permeti que les grans cadenes
els estiguin pagant per sota del preu de cost.
El bloqueig es fa el mateix dia
que Mercadona presenta els resultats econòmics anuals.
Professor Becerra,
l'augment dels preus s'explica
per la sequera i per la falta d'oferta,
o diria que hi ha un cert abús
que alguns estan aprofitant, diguéssim,
el context per inflar més el preu?
A veure, en el cas de l'agricultura
hi ha una realitat
i és que el que produeix
no és el que ven directament al consumidor.
És a dir, hi ha una cadena,
però aquesta cadena no és uniforme.
És a dir, l'oferta, la producció als pagèsos són molts,
els consumidors també són molts,
o poden ser molts,
però a l'intermig hi ha una cadena logística
i distribució on hi ha poques persones jurídiques
que són les que realment tenen la força.
Exemples, hi ha moltíssims, moltíssims.
Llavors, hi ha dos problemes.
Un problema és, evidentment,
que aquesta força de negociació
va en contra del productor
i, per altra banda,
en quant a preu,
però, per altra banda,
també en termini de pagament.
És a dir, el pagès, l'agricultor,
cobra poc
en relació amb el preu de venda
del que sigui el consumidor,
però, a la vegada, cobra tard,
en moltes ocasions.
Fa un parell de programes
van comentar concretament el cas de la Coma Golden
que el preu a la botiga
pot ser sis i set vegades
superior al preu que li paguen a l'agricultor.
Llavors, clar, tot això,
jo, sota el meu punt de vista,
s'ha comentat moltíssimes vegades,
portem molts anys parlant d'això,
jo crec que l'única via
que tenen els agricultors
per lluitar contra aquesta situació
és unir-se.
És a dir, unir-se en forma de cooperatives,
de grups,
de sindicats,
és a dir, no ho sé.
És a dir, però no parlar amb 35 veus,
parlar amb una veu.
És a dir, quan Mercadona negocia,
quan Carrefour negocia,
no negocien 36 persones a Mercadona,
negocia una.
Bé, doncs el mateix
quan negocien els agricultors, els pagesos,
que negociï una sola veu.
Quin és el problema per això?
El problema és que l'espanyol
és molt individualista
i el català encara més.
Llavors això és molt complicat.
Però perquè no hi ha consciència, diguéssim,
de fer un pacte global,
és a dir, més enllà de la col·laboració, diguéssim,
entre empreses, eh?
de ser més responsables socialment dels preus.
Jo crec que el tema social aquí no entra.
És a dir...
Però quan diu que som egoistes, a què es refereix?
No, egoistes no, individualistes.
Que som individualistes.
És a dir, l'individualisme,
és a dir, amb un pagesc,
suposo que ha parlat amb molts pagesos, no?
És a dir, el pagesc,
no només a Catalunya en general,
a tota Espanya,
és una persona que té molta consciència de lo seu,
la meva terra, la meva producció,
la meva qualitat, el meu producte.
És a dir, és molt individualista.
Llavors això frena,
a no ser que, per exemple, a Euskadi,
a Catalunya també,
però a Euskadi hi ha molta idea
de creació de cooperatives.
A Catalunya també, però a Euskadi més, no?
És a dir, jo crec que,
per acabar amb aquest problema
de la diferència de preus
que es paga el producte agrari,
el consumidor paga el producte agrari,
i el preu que li paguen els agricultors,
l'única via
és que aquests agricultors,
aquests pagesos, s'uneixin.
Jo crec que hi ha un altre.
Per parlar amb una sola veu.
Quins creus que són els aliments
que continuaran més cars d'ara mateix?
Per exemple, l'oli d'oliva
continuarà liderant les pujades?
És que això depèn moltíssim, també,
de...
A veure, hi ha un tema
que jo sàpiga,
que no es parla mai.
És a dir,
es parla molt del poder de negociació
que tenen les grans cadenes
a l'hora de negociar amb els productors.
Però el que no es parla,
torno a dir, que jo sàpiga,
és del poder que tenen les grans cadenes
per regular aquesta oferta.
És a dir, m'explico.
Imaginem que una gran cadena
amb una àrea de producció de fruita
acorda un subministrament
d'X tones de la fruita que sigui
en els propers tres mesos.
D'això es parla
que el poder de negociació
diu d'un altre, etcètera, etcètera.
Però el que no es parla
és el poder que pot tenir
una gran cadena
en magatzemar fruita que ha comprat
amb unes instal·lacions especials,
evidentment,
i regular com surt aquesta oferta.
És a dir,
si aquesta cadena
té magatzemades
X tones o X milers de tones
d'una fruita
i la va traient
en funció del que aquesta cadena
vol treure a nivell de venda,
és a dir,
el preu que vol aconseguir,
l'oferta existeix
perquè la té magatzemada,
però no surt al mercat.
Llavors el preu pujarà.
No és un problema
que hi hagi una manca d'aquesta fruita,
és un problema
que el que té
aquesta fruta magatzemada
no està traient aquesta fruita
en funció de les seves necessitats.
Llavors,
regular això és impossible.
Ja.
No, per tant,
hem d'esperar,
professor Becerra,
que el dijous
que coneixerem els preus del febrer,
els aliments continuïn disparats?
A veure,
jo crec que no.
És a dir,
que no baixaran seguríssim,
perquè no ha passat res,
els combustibles
estan pujant molt,
estan pujant,
però molt menys del que estaven pujant.
El que passa és que,
torno a dir,
jo crec que hem arribat a un punt
en què aquestes grans cadenes
tenen força
per regular
l'oferta
dels seus prestatges
en funció de les seves necessitats
i, evidentment,
de negociar
un preu de compra.
Per altra banda,
una altra cosa que està passant,
i és possible
que per això
els preus dels aliments
no pugin molt
o no pugin res,
és que les grans cadenes
estan aprofitant
aquesta situació
per potenciar
la seva marca blanca.
De fet,
fa un parell de setmanes,
no recordo on vaig llegir,
la quota de mercat
d'aquestes marques blanques
i és que
en totes les cadenes
està incrementant-se
les seves marques blanques
per una qüestió de preu,
evidentment.
És a dir,
que aquesta és una altra raó
per la qual
una gran cadena
pot encara regular més
o influir més
en aquest preu
del producte
no blanc
per potenciar
la seva marca blanca.
Per què?
Per una raó
molt senzilla,
perquè amb la marca blanca
la cadena
té un marge
més gran.
Ja.
Clar,
el marge d'això,
l'altre dia
ho explicàvem,
ho hem estat explicant
als diferents informatius
que hem anat fent
al matí de Catalunya Ràdio,
estem pagant
la llum molt barata.
Amb aquest tema
hem passat
a la pitjor època ja?
És a dir,
que ja podem donar
per fet
que hi hagi
una època
d'estabilització
cap a la baixa
del preu de la llum,
per exemple,
o no?
En condicions normals
jo crec que sí.
De tota manera,
cuidado,
perquè a partir
de l'abril
pujarà una altra vegada
una mica la llum
perquè l'IVA
tornarà a ser
del 21%,
eh?
És a dir,
cuidado amb això,
eh?
Però aquesta pujada
de preu
serà
perquè l'IVA
s'ha tornat
a col·locar
el 21%
que el govern
fa dos anys
per l'increment
de preu tan brutal
que va tenir
l'electricitat
va baixar
l'IVA
al 10,
no?
Bé,
si no passa
cap desastre,
cap desastre
vull dir,
jo què sé,
un atac
contra una refineria
d'Aràbia Saudí
o
una desgràcia brutal,
si no passa
una desgràcia d'aquestes,
jo crec que
sincerament
l'energia,
l'energia elèctrica,
eh?
Jo crec que,
bueno,
ja s'estabilitzarà
el preu,
jo crec.
Ara,
clar,
si hi ha una desgràcia,
evidentment...
Sí, sí,
és a dir,
que si hi ha una altra guerra
podria canviar també
alguna cosa,
vol dir.
Sí,
potser que no calgui
que sigui una guerra,
eh?
És a dir,
si recordarà,
em penso que fa tres anys
els,
els,
van dir que van ser
els hutis
de Yemen,
van atacar amb drons
una refineria
d'Aràbia Saudí,
llavors,
bueno,
durant uns dies
el preu es va disparar,
és a dir,
coses,
fes puntuals,
però que siguin
molt bèsties.
Ja.
Si no passa res d'això,
i,
evidentment,
no esclaten una altra guerra,
jo crec que ja hem arribat
a un preu,
a una situació d'estabilitat
del preu d'energia elèctrica.
O unes eleccions,
no?
Per exemple,
que a França guanys l'extrema dreta,
una cosa així com sonada,
per entendre'ns.
Sí,
alguna cosa així.
Anem a acabar parlant,
i li vull preguntar també
pel nou boom
que hi ha de les criptomonedes.
Perquè el bitcoin
continua disparat,
ha registrat un nou rècord
després de superar
els 71.000 dòlars,
els analistes
ho estan atribuint
a la nova regulació,
a l'acceptació una mica
del bitcoin
a la comunitat financera.
Avui,
tots els diaris econòmics
es fan ressò
d'aquest boom
que està vivint
al bitcoin.
La criptomoneda continua,
recordem,
en ratxa,
registra una setmana
de rècord,
i des que es va registrar
el seu mínim anual,
atenció,
perquè la criptomoneda
s'ha revaloritzat
gairebé un 90%.
Com s'explica vostè
aquest boom
que hi ha hagut ara?
És a dir,
diria que s'ha convertit
com una mena
de valor refugi
ara mateix,
el bitcoin?
Bé,
jo crec que el bitcoin
està pujant,
de tota manera
tinc davant
la gràfica
d'evolució
de la cotidació
del bitcoin
des de les 12
de la nit d'ahir
fins ara mateix,
i això és una muntanya russa,
és a dir,
no és estable
el preu del bitcoin,
és a dir,
oscil·la.
Jo crec que hi ha
tres raons
per les quals
el bitcoin
ha pujat molt,
molt
en els darrers
tres mesos.
Una és la que
vostè ha apuntat.
Jo crec que el bitcoin
s'ha convertit
en un actiu refugi,
perquè,
cuidado amb això,
ens diuen
el bitcoin
és una moneda.
No,
el bitcoin
no és una moneda.
El bitcoin
és un actiu,
un actiu
com una acció
de telefònica,
amb la particularitat
que hi ha
certs llocs
on es pot pagar
amb bitcoins,
per exemple
l'Starbucks.
A l'Starbucks
es pot pagar
amb bitcoins.
Però el bitcoin
no és una moneda,
és un actiu,
un actiu d'inversió.
Bé,
evidentment,
s'ha convertit
en un refugi,
perquè la situació,
malgrat que el govern
digui,
el govern espanyol
digui que
l'economia espanyola
va per una moto,
doncs no,
fins a ben no.
Hi ha molta
inestabilitat,
Latinoamèrica,
Argentina,
vull dir,
Rússia,
Xina,
vull dir,
està tot molt liat.
I,
si més no,
el bitcoin
té una cosa
molt bona,
i és que
el nombre
de bitcoins
que hi ha
al món
és limitat.
Hi ha pràcticament
tots els que
es poden crear,
que són 21 milions
i pico,
doncs ja pràcticament
estan creats.
Bueno,
aquesta és una.
En segon lloc,
que a principis
de gener,
a mitjans,
perdó,
de gener,
en els Estats Units
es van autoritzar
que comenceixen
a funcionar
10 ETFs,
que és,
bueno,
és un sistema
d'actius
d'inversió
que estaven
indexats
al bitcoin.
I ha sigut
un èxit.
És a dir,
la demanda
d'aquests actius
d'inversió,
aquests ETFs,
s'ha disparat.
I, clar,
evidentment,
això arrossega
el preu del bitcoin,
perquè...
Però té encara més marge?
Vostè creu que hi ha més marge
per disparar-se encara més?
O...?
Bueno,
a veure,
aquí hi entrem
amb la...
Amb l'especulació, sí, sí.
És a dir,
a veure,
hi ha un banc anglès
que ha pronosticat
que a finals del 2025
pot estar
en 200.000 dòlars
el bitcoin.
Però,
per altra banda,
J.P. Morgan
ha dit
que a finals d'abril
baixarà a 42.000.
És que,
és que, a veure,
hi ha 50 mètodes per...
També s'ha dit
que al bitcoin
hi ha cicles
de 4 anys
que, no sé,
jo ho he intentat veure
i no ho acabo de veure
aquests cicles de 4 anys,
però, bueno,
és a dir,
és que hi ha moltes teories.
Però si hi ha algú
que ens està escoltant
i diu,
escolta,
jo tinc dubtes
a veure què faig
amb això de la criptomoneda,
la recomanació és
que no s'ho miri massa.
Però claríssimament.
És a dir,
si una persona
té uns diners
que no utilitza
i té claríssim
que no els necessitarà
durant 3 anys al menys,
perquè, clar,
un mes no,
3 anys al menys,
i per altra banda
no els importa perdre'ls,
jo li diria
que invertís en victòries,
evidentment.
Ara mirem què he dit, eh?
És a dir,
uns diners que sap
que durant
almenys 3 anys
no els utilitzarà
i no importa
que els perdi.
Sí, clar.
Pot tenir uns guanys importants.
Jo només recordo
que el febrer del 2020
el bitcoin
estava sobre els 6.000 dòlars.
I fa,
i ara mateix,
és a dir,
ara mateix és ara mateix,
a les 9.40
el bitcoin
estava a 71.965 dòlars.
Clar.
Sí, sí.
No, no.
Té una volatilitat
important, no?
Important.
I inclús hi ha una teoria,
el que passa és que
al final del 2028
es col·locaran
un milió de dòlars
el bitcoin.
és que no sé què dir-li.
Sí, sí, no, no.
Vist així.
Santiago Niño Becerra,
catalàtica,
mèrit de l'Universitat de Ramon Llull.
Gràcies, com sempre,
i que tingui una bona setmana.
Que vagi molt bé.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
Fem una pausa i de seguida
Maria Nicolau,
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Estic cuinant i penso
aquesta cuina necessita un canvi.
Me la imagino.
Oh, i tant, com a les pel·lícules.
Vaig a Bauhaus.
Em quedo aquests armaris
i també aquest taulell.
M'animo?
Esclar.
I tot el millor preu.
I un servei integral.
Bauhaus,
fidel aliat de les meves reformes.
Fet, cuina nova.
Imagina,
crea, sorprenta.
Bauhaus,
bricolatge, reformes,
decoració i jardí.
Actualitza't amb el gran renové
de Mediamark.
Let's go.
Només fins al 19 de març
estalvia't 100 euros
en un portat LACPE
amb processador Intel Core i5
per 599 euros.
Mediamark.
012.
La millor resposta.
Crec que arriba l'hora
de canviar la bomba de calor.
Algunes bombes de calor
i equips de refrigeració
contenen gasos fluorats
que, en cas d'una manipulació
o instal·lació incorrecta,
es poden alliberar
i contribuir a l'escalfament del planeta.
Per evitar-ho,
s'ha posat en marxa
una normativa
que implica
tant comercialitzadors,
instal·ladors
com consumidors.
Tots ells hauran de complimentar
una documentació
per garantir
que professionals habilitats
han fet la instal·lació.
L'incompliment
d'aquesta normativa
comportarà sancions.
Informa-te'n a
canviclimatic.gencat.cat
012.
de la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Avui he quedat per dinar
amb uns amics de l'antiga feina
però, ui, no sé si em ve de gust.
Hi ha apats
que no se'n posen
com abans
i a vegades
la meva digestió
ho nota.
Doncs no et conformis.
Cuida't amb el nou Activia.
Ajuda a la teva salut digestiva
i així
el teu benestar diari.
Prova-ho
perquè a més
és boníssim.
Activia.
Per tots els que diuen
l'estiu
és la millor època de l'any.
És que no coneixen
la primavera, Nissan.
Gaudeix d'una baixada excepcional
de la taia
a tota la gamma
fins al 20 de març.
Sí, sí.
Baixem la taia
a tota la gamma, Nissan.
Visca la primavera.
I a més
un 25% de descompte
en accessoris.
Finançant amb RCA i Bank.
Inspirada en un dels segrestos
més famosos de la història.
Càiem-se!
El que passi ara
depèn del govern.
Si es ve cessant
s'hi embrutarà en les mans.
Vull que canti.
I si no ho faig, què?
Em matarà?
Julian Moore i Ken Guatanave
protagonitzen una història
d'amor i sacrifici
on la música es convertirà
en l'única salvació.
Veieu que he de cantar?
O no?
No!
Bel Canto.
A TV3, dimecres a la nit,
és la gran pel·lícula.
I ara entrem al búnker.
Bueno, feu el que pugueu, escolta.
Perdona, aquest és el missatge
més políticament correcte de tots.
Feu el que pugueu.
Ja!
És el nou eslògan
de la Generalitat de Catalunya.
Com a país,
diu molt.
Mira,
hauria d'aparèixer.
Generalitat de Catalunya.
Sí, feu el que pugueu.
Hauria d'aparèixer
en Pere Aragonès un dia
amb la bata i el pijama
d'anar per casa
i una tassa de cafè
i dir,
sense ulleres,
ei, feu el que pugueu
perquè noi no podem filmar.
El búnker
amb en Peyu,
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell.
Aquest dimarts
a partir de les 9 del vespre
a través del canal exclusiu digital
de l'avial web
de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Bonària.
Directe del Camp
patrocina l'espai de cuina
del Matí de Catalunya Ràdio.
Ready?
Go.
Maria Nicolau,
què tal?
Bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Com estàs?
Estupendament.
Jo et veig.
Si faig millor cara que tu,
t'has dormit una mica més
que a mi o menys.
Tampoc sí que faig mala cara.
Bueno,
escolta,
avui parlarem de moltes coses,
però abans,
ha sigut una setmana
en què
veig que està com molt de moda
a Barcelona.
Saps aquesta cosa
dels esmorzars
anglesos,
al bocat?
Hi ha com...
Ara te n'adones?
Vas amb jet lab també d'això, eh?
Això cal de 20 anys
que està de moda.
No, però ja...
O sigui,
vist diumenge
vaig veure com cues
que feien la volta
per anar a esmorzar
aquesta torrada
amb el bocat.
Què vols que et digui?
Tots vam comprar
el disco de les Espais Girls
també quan va sortir,
saps?
Potser el que hem de fer
és...
Però s'estan obrint
nous locals també d'això,
és a dir,
que realment hi ha un interès,
hi ha una...
Mira,
els interioristes
es faran d'or
i d'aquí dos anys
quan tots tanquin
com van tancar
l'escup que hi queries
ja recollirem els fruits
del que hem sembrat.
Molt bé.
Avui què, va?
Avui tenim amb nosaltres
algú que té més títols
nobiliaris
que d'Aineris Targaryen.
Guàrdia de les Llavors
Antigues,
Cuquesa Major del Regne,
Furius Bacus Nostrat,
Arrosaire d'Honor,
Culleret el Bruc.
És un ésser formidable
capaç de cuinar
truites de 1.200 ous,
de construir balencins
o cadires d'oficina
funcionals amb torró
a escala real
que hi podria seure i tot,
o de cuinar
la mítica recepta
del Bou Imperial.
Bou Imperial?
Bou Imperial.
Bou Imperial?
Bou Imperial.
És una vaca o un bou,
una vaca o un bou,
i fots un porc a dins,
a dins del porc
hi ha un xai,
a dins del xai
hi ha una oca,
a dins de l'oca
hi ha un pollastre,
i dins del pollastre
hi va una perica,
que és una gallina petita
que no ha fet cap ou,
i dins la perica
hi va un colom,
i dins del colom
hi va un ou,
i en Pep Salsetes
ho va cuinant
a una plaça pública
per 4.000 persones.
Però això és extraordinari.
Això ha passat.
Això és acollonant.
Això ha passat en aquest país.
És un ésser extraordinari,
pagès,
bibliòfil,
estudiós de la cuina catalana,
i sobretot cuiner,
ha cuinat professionalment
i particularment,
i ara fa vida
com d'ermitar
una mica de savi
a les muntanyes
a Puiggraciós.
Parlem amb ell
perquè ens explica
una mica què és
i per on va aquest llibre
que acaba de publicar,
que es diu
De l'Horta al Plat,
Rosa dels Vents,
i és una mica
de posada al dia
d'un llibre
que ja va fer
l'any 91,
1991,
titulat
La cuina
de les quatre estacions
i que en el seu moment,
Ricard,
fa més de 30 anys
ja deia coses
que avui realitades
segueixen
sent revolucionàries
i trencades.
Per tant,
és un llibre
que hi ha reflexions
de l'Horta al Plat.
De l'Horta al Plat,
si hi ha reflexions
sobre què significa cuinar,
sobre el pas del temps
i de les estacions,
els ingredients,
els vincles dels plats
amb les festes tradicionals
i populars,
el calendari pagès
i tècniques bàsiques
de cuina catalana
i un bon receptari.
Anem a saludar
el Pep Salsetes.
Pep, bon dia.
Bon dia, bon olla.
Com estàs?
Bueno, jubilat
ja fa molt gran ja.
Bueno,
però això és bo
o és dolent?
És a dir,
com ho portes?
Bueno,
perquè és que n'hi ha més remei,
o sigui,
el pas del temps
aquí també toca
amb aquesta qüestió, no?
Home, sí,
tard o d'hora acaba tocant.
Escolta,
parlons abans de res
del primer congrés
de cuina catalana
i de l'origen
d'aquest llibre.
El primer congrés
de cuina catalana,
que va ser el 94,
el Pep Vilell
em va convocar
que fes
una mena de ponència
allà al nostre
de Girona
sobre l'estat
de la cuina catalana
i en aquella època
hi havia un 60%
d'increment
dels plats
precuïnats
l'any 94,
no estem parlant de dies,
i tot
tenint el seu curs.
I aquest llibre,
per què l'has publicat
ara, Pep?
Bueno,
ha sigut
una mica allò
que això
era una mica
potser
una part
d'accent de cupes
de la Maria,
perquè diu
aquest llibre
no es troba,
que no es troba,
i s'ha de dir,
doncs mira,
l'editorial
van tirar interès
de fer-ho
i
ho vam revisar
durant un any
i vam afegir
receptes noves.
Que són receptes,
perdona, Pep.
Són receptes,
que avui en dia són
que en aquella època
el 91
no era tan
corrents,
com és,
ja pots imaginar-te,
el tema del
canvi climàtic,
el molt baratament,
el fet
que el 90
i pico
o quasi
el 100%
de la cuina
ho fan
les dones
i ens en portem
al mes dels homes
i tot,
bueno,
el que són
cuineres,
les coqueses
i les moquereres,
tot.
O sigui,
hem tirat una mica
del que hi ha hagut
d'aquests canvis,
no?,
en aquests anys,
que,
suptosament,
té una revolució.
Què són coqueses,
Pep?
Coqueses
eren unes dones
que encara,
algunes,
encara,
suptosament,
encara són vives
i encara es poden explicar
les seves aventures,
que es llogaven
a les cases
més o menys ben estrants
per reforçar
la cuina
que ja tenien
a aquestes cases.
Vindria a ser
un càtering,
el que avui en dia
en diem càtering,
però el càtering
és més una empresa
i, en canvi,
era una senyora individual
que,
en aquella època,
puignava a l'entertrana
i altres mitjans,
no sé,
inclús,
puigna a peu i tot,
segurament,
i feia aquesta activitat
de reforç
i, esclar,
tenia coneixement
sobre picades,
sobre sofregits,
sobre rostits,
sobre tot el que és
la cuina
més nostre,
esclada.
Clar,
aquest és un llibre,
Maria,
de receptes
col·lectives,
no?
És a dir,
que els veïns,
per exemple,
han anat contribuint
a fer aquest llibre.
De fet,
per mi,
una de les coses
que es fan més importants
a aquest llibre
és que totes les receptes
estan signades
per persones concretes
que tenen nom
i cognom.
És a dir,
molts dels receptaris
moderns
de cuina catalana
són una mica
compilacions
de receptes
que ja han sigut
publicades abans
i reculls
fets
amb diferents perspectives.
En aquest cas,
estem parlant
de receptes
que són
d'una casa
concreta
d'una senyora
que existeix,
que és viva,
o que en el seu moment
li va explicar en el Pep,
ell les ha cuinat
i després ens les explica.
Per tant,
són genuïnes,
són originals
i són particulars
i úniques.
I per què és important,
Maria?
És que aquí
em posen a mi el nom
com si jo fos l'autor
i en realitat
és un llibre
de realització
col·lectiva,
que és el que en realitat
és la cuina
tradicional,
la cuina popular
que diem,
és una realització
col·lectiva
diferent
de la cuina
d'autor,
d'un autor
concret i que en mi aquí
l'autoria
és col·lectiva
i evolutiva,
perquè de vegades
jo què sé,
una persona
s'inventa
la truita
i al cap d'uns anys
hi ha algú
que fa la truita en suc.
És tot un procés
evolutiu
i la truita en suc
hi ha un moment
que és un plat
d'aprofitament
i acaba posant-hi
algú gambes
i el que sé.
Vull dir que tot
passa per un procés
evolutiu.
Com definiries
o per què és important
la cuina popular,
Maria?
Perquè
popular
significa del poble
i del poble
som tots.
I de fet
crec que és
la més important
de totes
perquè és
la que realment
manté viva
les particularitats
de la cuina
d'aquest país.
És una cuina
que es fa
sempre observant
el rebost
a partir de què és
el que és més susceptible
que es faci malbé,
que és una cuina
que està vinculada
al que ens dona
la terra a prop,
a què fa el nostre veí,
a què cultiva,
quin tipus de ramat
cuida,
si és pescador,
si vivim a la muntanya,
si vivim al camp.
I a més a més
és una cuina
que va íntimament
lligada a les festes
i tradicions populars.
Aquesta
cruada
per conquerir
de nou
l'espai públic.
Els canals
això no és gaire popular
que és molt de nou
i és molt de...
És una tradició,
és una...
Aquesta és moderna,
sí o no?
Aquesta és moderna.
El que hauríem de parlar,
per exemple,
és de la sopa de farigola.
Els panellets
per tots els anys.
Els panellets,
aquestes coses.
Clar, perquè,
és a dir,
Pep,
tu consideres que la cuina
i la gastronomia
són dos conceptes
antagònics
que diguéssim
que no es relacionen
entre ells?
Bé,
ben bé
aquí
per fer titulars
s'hauria de dir
que sí que són antagònics
però jo crec que
cada vegada més
veig que
hi ha elements complementaris
perquè la cuina popular
també té els seus moments
gastronòmics
que és un veu extraordinari
el que deia aquí la Maria,
no?
Aquestes dates,
vull dir,
ara estem
a l'època cuaresmal
doncs ara estic fent
els bunyols de cuaresma.
Clar, llavors,
o sigui,
hi arriba el moment
del divendres sant
o el que hi ha
amb pança destapadora
que explico en el llibre
llavors,
doncs tot el que és
el rostit
de festa major
hi ha els escaldums
hi ha tota una sèrie de plats
que tenen
estant en aquesta frontera
entre el popular
i el popular
seria el de cada dia
la manera de resoldre
per exemple
posar aquesta època
de faves
però són les faves
amb pell
que són els xigüets
que és quan a més a més
mengem la vitamina B12
que si ja parlem
en tema de salut
que és
de les poques
dels pocs ingredients
del que seria
hortalisses
de les verdures
que porta aquesta vitamina
perquè normalment
hem de buscar
amb la carn
i amb els fruits xecs
llavors
tota aquesta solució
de,
ja dic una
simplement
unes faves
saltejades
amb pell
amb uns alls tendres
llavors
hi ha un moment
més gastronòmic
que seria
el moment aquest
d'ho extraordinari
i els caralons
també és un tema
veus també
que heu parlat
és un tema evolutiu
primer
tenim tota la documentació
dels caralons
que diuen el rossini
que és només un tipus
de carn
i fetxa
i el
full gras
o sigui
que és una cosa
doncs
d'origen italià
i després aquí
quan entrem
a la barcelonina
que de manera
escrita
no l'he vist
fins als anys 60
però que
d'una manera oral
m'ha arribat
doncs que possiblement
ja als anys 20
ja es fes
i és d'aquestes
tres carnes
que és la vedella
el porc
i la viram
i esclar
és un plat
que també
hi ha qui
ha fet el
fake news
aquesta
que és un
aprofitament
i aquí
amb el jalafabre
que jo comparteixo
que els plats
de festa
mai són d'aprofitament
sinó que són
fets espessament
llavors
coincideix
amb la
San Esteve
però San Esteve
sembla ser
que era més
tradicional
l'arròs
d'aprofitament
del rostit
que seria
aquest arròs
que vivien de la catedral
de cementiri
o amb els escalduts
l'arròs de menuts
de pollastre
sí, sí
del mateix pollastre
que s'havia matat
per Nadal
clar, però aquí també
és a dir
tot això
Pep
la cuina d'autor
per exemple
on queda?
la cuina d'autor
té un valor
que és el fet
que hi hagi
una persona al darrere
que aquesta persona
faci unes creacions
sorprenents
perquè avui en dia
la cuina
jo crec que és
molt més d'ocorrències
que de cuina
pròpiament
és anar a buscar
coses que sorprenguin
perquè a més
tenim una societat
que té
un nivell
econòmic
més alt
algunes persones
no totes
lògicament
i aquestes
necessiten
algunes ocorrències
algun tipus
de cosa més
entretenir-se
i no tant
que el mala gana
però una cosa més
que passi
per l'intel·lecte
però són inventors
de la cuina?
no
la cuina
és un invent
se suposa
que femení
de l'època prehistòrica
vull dir
que la cuina
l'agricultura
primer l'agricultura
potser de la cuina
i després la terrissa
són tres invents
que es consideren
els estudiosos
consideren
que és un invent femení
llavors
imagina't tu
amb aquests 8.000 anys
que es pot parlar
de cuina
doncs
les coses
que s'han vist
no?
però esclar
hi ha vegades
que també
falta documentació
perquè
hi ha plats
que d'alguna manera
tothom sap
que són
les croquetes líquides
i
hi havia un cuiner
castellà
que es deia
Martínez Montiño
que feia
les pilotes reales
les pilotes del rei
que és una mica
això
els republicans
els va fer
a Santa Gràcia
i era una
carn picada
embolicada
amb el que és
el moll de l'os
per tant
aquell efecte
de que l'enclavada
la caixalada
amb aquelles pilotes
es ponia a la boca
el moll de l'os
doncs
vindria a ser
el mateix concepte
de les croquetes líquides
està bé
és a dir
que ja està inventat
però
sí, sí
està inventat
però que al final
es barra
hi ha una revisió
sí, sí, sí
hi ha una revisió
ho hem de deixar aquí
l'avantatge que té
les pilotes reales
que les pot fer
una persona sola
i les croquetes líquides
en fem 4 persones
per elaborar-les
doncs
ens quedem amb les pilotes
del rei
Pep Salcetes
gràcies per acompanyar-nos
de l'Hort al Plat
és el llibre
amb Rosa dels Vents
que ha publicat
i que recomanem avui
al matí de Catalunya Ràdio
una abraçada Pep
igualment
gràcies
que vagi bé
Maria
fins la setmana
que ve no l'altra
fins la setmana
que ve no l'altra
aviat tindrem novetats de tu
no podem dir res encara
estic a punt d'explotar
estic a punt d'explotar
serà molt heavy
ja ho explicarem
quedarem poc
va
adeu Maria
fins ara
adeu
una pausa i sergi pàmias
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia
Bia