Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
A tres dies de l'emoció de censura de Vox
contra Pedro Sánchez, el president espanyol,
ha carregat contra l'extrema dreta i el Partit Popular,
els acusa de voler eleccions anticipades
per frenar les polítiques socials del seu govern.
Madrid, Dani Sainte de Aja, bon dia.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Sánchez ha aprofitat la reunió del comitè federal del PSOE
per repartir crítiques per l'emoció de censura,
el líder de Vox l'acusa de posar un candidat diferent
per no voler donar la cara i el PP de Feijó
de fer el contrari de Pablo Casado
i acostar-se a Vox amb la seva abstenció.
Una emoció de censura que, segons Sánchez,
reflexa en definitiva el nerviosisme de la dreta
i l'extrema dreta.
Més notícies, en Raül Flores.
Els pompiers d'Aran confien en tenir del tot estabilitzat
l'incendi de Caneján a la Vall d'Aran durant aquest matí.
Nou dotacions dels pompiers i també dels bombers de la Generalitat,
entre elles dos helicòpters,
continuen treballant per extingir les flames,
que cremen des d'aquest dijous a la tarda
i que encalcinatgen més de 200 hectàrees
de pastures i de zona forestal.
Ara mateix, el punt que més preocupa
és el flank dret del foc, l'únic que encara no està estabilitzat.
Cap de setmana decisiu per prendre una decisió
sobre el futur de Credit Suís
abans que dilluns reobrin els mercats financers.
Una de les possibilitats és que l'entitat acabi comprada
totalment o parcialment per UBS, el principal banc albètic,
segons ha avançat el diari Financial Times.
Les autoritats reguladores i l'equip directiu de Credit Suís
han confirmat que avui i demà mantindran reunions de crisi
després que la injecció de 53.000 milions de francs suïssos
no hagi donat els resultats esperats.
Nova jornada de vagues i de manifestacions a França
després d'una altra nit de mal de ruts en diverses ciutats.
El desencadenant ha estat l'aprovació per part del govern
de la polèmica reforma de les pensions,
sense que ho hagi votat l'Assemblea Nacional.
En diverses ciutats, com l'Eaf, ja han començat a manifestar-se
i a la regió de París ja han convocat
diverses manifestacions durant el dia d'avui.
La coproducció 20.000 espècies d'avelles
guanya la bisnaga d'or a la millor pel·lícula del festival de Màlaga.
El film de la cineasta Estivali d'Urressola
i coproduït per TV3 també s'ha emportat el premi
a millor interpretació femenina de repartiment
per Patricia López Arnaiz.
D'altra banda, l'actor Àlex Moné ha estat guardonat
amb el premi a millor interpretació masculina
en un curmetratge de ficció per Tormenta de Verano.
Esports, Ernest Macià.
Avui a la Lliga de Futbol juguen el Girona i l'Espanyol.
El Girona-Cam del Rai, a partit d'un quart de cinc,
i l'Espanyola dos quarts de set, davant de l'Alabet.
Recordem que el partit el podreu seguir,
de fet, tots dos al totgira de Catalunya Ràdio.
Avui també el Maria Cadis, atlètic de Madrid-València,
i ahir es va jugar al Valladolid 1, atlètic club de Bilbao 3.
Al Barça jugarà demà el clàssic,
el Camp Nou, davant del Real Madrid i oferirà el premi.
El Camp Nou davant del Real Madrid i ho farà sense pedri.
El migcampista ha quedat descartat davant del risc de recaiguda
i s'espera que sí que pugui jugar al Barça-Madrid de cop
el dia 5 d'abril també al Camp Nou.
A l'Euroliga de bàsquet ahir el Barça va guanyar
contra l'estrella Roger el Palau, 85-79,
i consolida les seves opcions de ser cap de sèrie,
d'estar entre els quatre primers.
Encara en bàsquet, avui, dos partits en presència catalana,
Juventut-Fuennebrada i Manresa-Betis,
duel directe per la permanència.
Aquesta matinada, que ha quedat definida la final del torneig,
Indian Wells la jugarà en Sabalenca i Ribaquina,
aquesta última després d'apartar la número 1 del món,
l'Higgis Viatec.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Bon dia i bona hora.
Andreu Xonola, com estàs?
Què tal? Malament, malament.
Et puc dir per què? Per què, per què?
Perquè no sé si tinc alèrgia, constipat, grip-alèrgia
i grip-alèrgia i constipat...
Pot ser que ho tinguis tota la vegada, eh?
Hòstia, estic fatal, he provat ja...
Jo crec que els laboratoris s'estan forrant a costa només meva.
Això es tracta a vegades. Sí, no, a vegades, diu.
Tens les defenses baixes. És el que sempre es diu.
Tens sucs de taronja.
Ja fa setmanes, que és època de mucs.
Ja, però ara, com que em passa a mi, em parlo jo.
T'hauries de canviar de micro, de Andreu.
Alba, priva-te'l enhorabona,
perquè tu i l'Andrea Gómez vau ser les primeres
que a Ràdio Primavera Sound vau destapar la caixa dels trons
amb Manel i després tots hi vam anar al darrere.
Escolta'm, aquí tenim una persona,
que és l'Andreu, que és el fan número 1 de Manel.
I que, en realitat, jo dic que tot és culpa seva.
Va sortir aquell tall molts dies després.
Nosaltres remarcàvem molt que era un rumor.
L'únic que volíem era desconfirmació.
I en realitat eren rumors que qui més qui menys l'havien arribat,
ho vam preguntar allà i l'Andreu va decidir fer retweet.
I a partir d'allà es va escondir.
Jo em vaig aixecar el diumenge com tard.
Ets una mica còmplice de tot això.
Vaig veure que tenia 9 likes a aquest fragment
i vaig dir que és impossible que això tingui 9 likes,
que quan és crec que l'han sobrat.
No, perquè vaig pensar que això és la notícia
de la dècada musicalment a Catalunya.
Dic, hòstia, és el grup, jo crec que més segurament
que hi ha ara,
s'estan separant, és com quan es van separar els Beatles,
separant les distàncies entre totes les escenes musicals.
Com estàs tu, Andreu?
Perquè jo em van tristir molt,
perquè també sabia que hi havia com una hivernació,
però no sabia quant temps duraria
i potser, en comptes d'estar 3 anys entre disc i disc,
n'estan 4, ja està.
Però ara ja he fet el clic i ara ja penso en el dia que tornaran.
Saps com en Toni Afon, que va sortir una pancarta d'alegria immensa?
Ara ja estic visualitzant el dia en què tornaran.
Jo crec que Manel són una miqueta més estranys,
i mira que ja són estranys en Toni Afon.
Jo crec que costarà molt que tornin.
Tu creus?
Sí, sí.
Jo crec que abans que veurem algú en solitari
fent cançons de Manel...
Això per descomptat.
Algú en solitari fent cançons de Manel...
O sigui, algun dels integrants fent la seva proposta musical.
Però, a més a més, cantant cançons de Manel.
Jo crec que el que mola molt és que hi hagi tots aquests discs
O sigui, prefereixo això, que no pas que haguessin continuat,
haguessin fet un disc absolutament horrible i després haguessin plegat.
Molt millor acabar-ho sempre a dalt.
S'ha d'acabar a dalt.
Sí, ho han acabat a dalt.
I sense focs artificials.
No, clar, per culpa meva, això.
Per tant, no creieu que sigui una alarmació,
creieu que s'ha acabat.
Jo crec que s'ha acabat.
No és allò d'enfrontar-nos en una relació.
No m'atreviria a dir-ho, però és que jo penso que és inclús sa.
Crec que és millor fer-se'n la idea i confio en que aquest tarannà...
Perquè no ens han dit s'ha acabat.
Aquest tarannà anàrquic forma part d'ells.
Encara s'ho estan pensant,
i potser també els costa dir del tot adeu a disc que no ho sabem.
Però jo crec que, tal com són els Manel,
confio en la seva decisió.
Crec que si l'han pres és meditada i és per alguna cosa,
perquè creuen que és el millor per la música.
Fixa't que no ha sonat Manel encara, en aquest espai,
perquè a mi n'hi ha hagut.
Perquè ja els he posat en aquest cap de setmana que...
Sí?
Han sonat molt?
Han sonat molt. Vull dir, dissabte han sonat molt, sí.
Vull matitzar què he dit per la música i no és perquè,
perquè a mi m'encanten i soc la persona més fan del món de Manel,
però em refereixo a que aquests dies he estat escoltant com Tartulles
i gent que és més entesa.
I deien que els mils d'una vegada també havien comentat
que creien que s'havia de deixar passar nova generació,
altres grups, etc.
Crec que aquest tarannà generós també els ena.
Que sense anys no hi ha generació adapt amb la música en català.
Els altres, ells ho fan per ells mateixos.
Tampoc crec...
O sigui, jo no vull que...
Si aquest ha de ser el tap, que sigui el tap per sempre.
Saps? Manel, tu pots ser tap, si vols.
Jo crec que estàvem farts i quan una persona està farta d'una cosa
ho ha de deixar.
Bé, Andreu, després d'aquest preàmbul musical
i amb els flamants presentadors dels Premis de Rock,
avui tornem més musicals que mai
a l'hora de llevar-se amb l'Andreu Jornal i la Barriera.
Parlaràs d'Euphoria.
Avui estem de ressaca de la segona edició,
d'aquesta segona temporada d'Euphoria TV3,
que cada divendres a la nit causa sensació
amb unes dades d'audiència estratosfèriques una vegada més.
És tremendo.
I tu comença a despotricar d'Euphoria?
Segurament.
No, però en aquesta emissora no ho faràs.
I en aquest espai tampoc.
Potser és l'última cosa que faig aquí i ja està.
Ja s'acaba la meva presència a Catalunya Ràdio.
Espero que no.
I tornem a muntar un altre sidral.
Vull dir, nosaltres, per muntar sidrals, no hi ha cap problema.
I avui em fico al vostre servei
i parlaré de l'actualitat de les persones.
De Catalunya.
No parlaré de mi.
Per primera vegada no parlaré de mi,
però sí que parlaré de mi una mica.
Parlaré del programa aquest de tele.
Saps què passa amb això de la tele, Roger?
Que em fica molt nerviós les cases que no tenen tele.
Vaig anar l'altre dia a casa l'Alba.
No tinc tele.
I té un sofà que mira cap on miraria una tele
i no hi ha la tele.
Hi ha unes ceràmiques molt braves.
Jo vaig haver de marxar d'allà.
La gent mira la tele per l'ordinador, moltes vegades.
I tu per què no tens tele, Alba?
No n'has tingut mai a casa o ara no entens per què ho mires?
Quan vivíem a casa els meus pares sí que teníem tele.
Ara ho miro tot per ordinador.
I ara potser sembla superpedant i superficial,
però em semblen lletges les teles.
La meva casa és molt mona, m'ha costat molt tenir-la mona.
I jo tenia una tele enganxada.
Podem tenir unes ceràmiques moníssimes i una planteta.
És TV3 a la carta, no?
Perquè són lletges.
Estèticament no t'hi quedava bé el menjador.
El que em molesta és que tinguin tot enfocat
com per mirar la tele i no hi hagi una tele.
Mira la ceràmica.
A mi em descoloca.
Anem a parlar del que anem a parlar.
Jo avui criticaré eufòria per una raó.
Per una raó.
Perquè jo vaig mirar a quin target d'edat anava indicat
i van dir a TV3 que volem recuperar la gent jove,
volem recuperar aquella franja d'edat que nosaltres hem perdut.
No hi soc.
Tu ja no entres en el target d'eufòria.
La gràcia d'eufòria és que s'ho mira tothom.
No hi soc, però de molts anys, eh?
Vaig llegir com que era de 16 a 24 o de 16 a 25
la franja d'edat que volia recuperar TV3.
I jo en tinc 33, eh?
Fot gairebé deu anys que no estic a la franja
que TV3 vol recuperar.
Els milènials som una generació ignorada.
Estem ignorats.
No s'han fet productes per nosaltres
i ara ens preocupem pels joves.
Hem quedat allà una generació al mig.
Ni aquí ni allà.
Jo penso, i a mi qui em recupera? TV3 no vol recuperar a mi?
Què m'ofereix per recuperar-me?
No m'ofereix res?
D'aquí poc comença crims, però crims sí que va des dels...
Jo crec que oferiu mirar també la nostra generació.
No hi estàs d'acord?
Tu que no estàs és fills i pares, directament.
Jo vaig pensar, però ho foten divendres a la nit,
quan divendres a la nit, que jo penso amb aquests joves,
quan divendres a la nit la gent surt.
Tu no estàs mirant la tele divendres a la nit.
Com poden ser un fill de 10 anys o de 15 anys
i els seus pares que potser en tenen 45 o 50.
Per això et dic, però entre 20 i 40, jo crec que no.
S'hauria de mirar també si és dels programes més vistos a TV3
a la carta que pot passar.
Per exemple, ara que s'acaba de començar,
però la passada edició, que hi vaig estar molt enganxada,
no mirava els caps de setmana,
però ho mirava els diumenges amb l'ordinador.
Ah, perquè no tens tele.
Perquè puc escollir un dia quan hi veig les coses.
Perquè segurament el divendres de la nit
estava per una altra història.
S'estava preparant el col·lapsament.
He de dir que aquest tipus de programa d'eufòria,
com Operación Triunfo o Fama a Bailar o aquestes coses,
a mi no m'agraden gaire.
No t'agraden els tàlens?
No m'agraden els tàlens aquests perquè crec que precipita l'èxit.
Crec que se salten pantalles als artistes entre moltes cometes.
A haver de mossegar i haver de fer molts quilòmetres
amb una furgoneta,
anar a un poble on et veuen tres persones,
haver de currar-t'ho molt i tal.
Evidentment han hagut d'estudiar música, segurament,
i han hagut de fer un càstig.
Tot això la Mariona ja ho havia fet, ella ja ho havia explicat.
La Mariona deia que feia bolos
en què només li pagaven l'entrepà.
I diria que fins i tot han de pagar diners per tocar.
Llavors, jo penso que això precipita
i a mi no m'acaba d'agradar.
A mi no m'acaba d'agradar, perquè és com forçar-ho.
Una altra cosa que no m'agrada, d'eufòria.
Crec que s'haurien de fer les edicions cada tres anys,
perquè si tu ho fas cada any, et menges els de l'edició anterior.
Fas el tap aquí.
Aquí sí que fots un tap, però quina pressa tenim?
Quants concursants hi va haver l'any passat?
L'audiència, l'audiència la demana, segurament.
La gent ara vol més eufòria.
Les persones, que són els concursants,
no es poden tractar com mercaderies.
Ara l'Andreu és expert i crític de televisió.
Et trucaran a tu, no sé si era el Tinet o qui era,
que et truqui l'Andreu, que sembla que té la resposta.
Com a promotor musical, veus que està massa solapat.
A la escena musical no hi queden tantes persones.
Per exemple, de l'edició anterior, que tenim el Triquell,
que ha fotut una cançó guapíssima, la de Jular, que m'agrada molt.
Llavors tenim l'Escorpio, la Mariona Escoda.
I qui més tenim?
La Llum està preparant un disc, crec que també t'hi donarà.
I l'Edus TV.
En tenim cinc.
No, no, no, no passa res.
Tu et refereixes als que ho estan petant més, diguem-ne.
Però això sempre passa en totes les edicions.
Sí, però si tu deixes tres anys de marge
que aquesta gent es pugui assentar o puguin fracassar del tot
i diguin que la música no m'interessa,
em dedico a la ceràmica o una altra cosa,
doncs està molt bé.
Però ara n'han entrat setze més, no hi ha lloc per tanta gent.
Pels concursants pot ser que no hi hagi lloc per tanta gent,
però tu com a persona que fa aquest programa de televisió,
de cop veus que et funciona entre aquesta franja,
és molt difícil dir que ja no ho torno a fer.
Això ho fas cada tres anys, no passa res.
Els mundials es fan cada quatre i és la gràcia dels mundials.
Ara parlo de futbol.
Ara ja parlo.
Els eufòrics hi eren, a la gala del Tondarró?
No tots, però molts.
Mira, l'Escorpió...
De fet, va fer un gag amb nosaltres.
Va fer un gag amb nosaltres, la mar de mona, l'Escorpió.
I el Triquell també.
El Triquell també hi era, també hi era el Joan.
El Triquell el tenia al costat de l'habitació de l'hotel.
Això sí que t'agrada, en canvi.
Això està guapíssim.
Està guapíssim i el rotllo que porta el Triquell...
A l'Alba, en canvi, li agrada el fòria?
Exacte, a mi sempre m'agrada més quan surten a l'acadèmia.
Bueno, l'acadèmia li dic que l'acadèmia...
No t'agrada aquesta cançó.
Puxa-la, puixa-la.
I vinga!
Oh!
No t'oblides això ara mateix,
que hi ha gent a la cuina de casa seva ballant.
Tu vas al plataforma, no crec que siguis aquí.
Que guapo, tio!
El Triquell, des que estava dins d'eufòria,
vaig dir que per mi era dels que tenia més talent
en quant a producte després i el que faria més carrera.
Va fer una peça versionant l'Adrià Puntí.
L'ull per ull.
Això tampoc et para.
Jo entenc que li funcioni.
I a mi eren dels meus concursants preferits.
Fan Triquell, si m'estàs escoltant, una abraçada.
Més coses.
Això queda clar, que si ho fem cada 3 anys,
jo crec que pot funcionar bastant més.
I la gent també...
És any d'eufòria, diríem.
Estaríem fent el calendari.
Una cosa que vaig dir, això ho vaig dir a la gala dels Enderrock,
que tenim un problema com a país,
i és que mentre a Operación Triunfo
els concursants que participen poden representar el seu país
a Eurovisió,
la guanyadora d'eufòria del primer any
està anunciant el carnet jove.
Tu alerta amb la gran diferència
de defensar el teu país a Eurovisió,
que està guapo, que està molt guapo,
a fer l'anunci del carnet jove.
Hi ha una diferència abismal.
Que també està guapo, però potser no és el mateix.
Tu proposaries que Mariona Escalda fos la representant de Catalunya.
I ho faria de puta.
Perquè tot ho fa bé, la Mariona.
Clar, i ho faria molt bé.
És un 10.
Ui, que noto ser rintintint aquí, Elva.
No, no, no.
La Mariona, a nivell d'execució i de perfecció,
em semblava que tenia la millor veu,
però a nivell de carisma,
la meva preferida, l'Escorpio i la Llum,
i el Triquil, com a tio.
Ha dit, a nivell d'execució, que tot Catalunya...
Era la canta que cantava millor.
Ja, però m'ha semblat molt tècnic, a nivell d'execució.
És que jo vull ser jurat.
Què passa amb els jurats, a veure?
No m'agraden.
Hòstia.
No és que no m'agradi les tres persones que hi ha de jurat,
que les que hi ha de jurat ens semblen fantàstiques.
És una feina molt difícil, fer de jurat.
I has d'entendre de música.
I has d'entendre de posar-se en escena,
de confiança, de directe, de moltes coses.
Potser has de saber cantar, fins i tot.
Has de saber cantar.
No sé si el Marc Lloetet sabia tot això.
Jo, l'Helena Gàdel sí que canta i el Dami també.
Sí, però bueno, el Lloetet ja l'han apartat.
O potser ha apartat ells.
Potser se n'ha cantat.
Potser se n'ha cantat.
Potser s'ha posat la Carol Rovira, aquest any.
Jo pensava que em truquenien a mi, però no hi ha hagut sort.
No pots voler ser presentador de concurs si hi ha jurat també.
El problema del jurat.
Per mi són tos. Massa tos.
Què vols, un ristmejide?
No, un ristmejide no.
Vull gent que sigui...
No és que no vulgui insultar ara.
No vull un ristmejide.
Més crítics. Més crítics.
Jo no vull enfonsar tampoc la carrera de ningú
i els ànims de ningú,
però crec que es genera unes empaties
a mesura que van evolucionant les gales.
Que tens el teu preferit i el teu...
Jo faria que cada gala jurat diferent.
Quina feinada.
Què hi ha? Quina feinada? No ho facis.
A cada gala, pum, aquests tres.
Però no, perquè el públic i l'audiència
també acaben patitzant amb el seu preferit del jurat.
Ara vull saber què diu la Gadel sobre aquesta actuació.
Jo crec que no.
Jo crec que els concursants no han de tenir por,
sinó que han de tenir una mica de respecte al jurat.
És cara?
Home, la Gadel és dura, la Gadel.
Va tenir enganxades a la passada.
Jo els escolto, ho veig,
i quan els hi diuen alguna cosa els hi entra per un orell,
els concursants se'n van a casa tan tranquil·la.
El jurat els deixa dormir.
Jo faria que... M'ha dit això.
Per acabar, a mi el que m'agradaria molt
és que fos com Operación Triunfo.
Però no pot ser com Operación Triunfo,
perquè, si no, haguéssim hagut de pagar diners.
Si fos com Operación Triunfo i no els ha pagat.
Però, hòstia, jo mirava el canal 24 hores d'Operación Triunfo,
el que passava dintre l'Acadèmia...
Ah, sí?
Sí, sí, sí. Era superinteressant.
Perquè allò era com un gran hermano.
Clar, allò era com un gran hermano, però veies a senyar...
Vaig a ser reality allò de ser.
Veies a senyar, veies que hi havia relacions humanes...
Home, mira si hi havia relacions humanes
que es van embolicar uns quants anys.
Sempre s'embolicava el guanyatge.
És una pregunta que vam llançar al can de rock
i que no vam rebre resposta.
Hi ha hagut rumorologia, no, també?
Hi ha rumorologia, però no està confirmada, com tot el que jo dic.
El que l'Andrea i jo diem són només rumors gens.
Ja ho dirà l'Alba.
Aquesta setmana hi hauria d'haver xup-xup i no hi ha xup-xup.
Per què? Perquè seria copiabilitat triomfòrica.
On també han saltat espornes és amb aquesta parella.
Rosalia, que continua sent notícia dia rere dia,
ara perquè ha denunciat un disc
i demà perquè el Barça lluirà la seva samarreta al clàssic.
Si teniu homes a Instagram us n'haureu adonat
perquè mai s'havien publicat tantes fotos de la Rosalia
entre homes heterosexuals,
que quan ha penjat la foto amb la samarreta del Barça...
Sí, t'estic mirant, Andreu, perquè, òbviament, ha sigut un dél.
L'has compartit, tu. Home, clar.
No, Alba, Alba. T'has comprat la samarreta, Andreu?
No. O sigui, Alba, quan es comparteix, perquè es comparteix.
I quan no es comparteix, perquè no.
Alba, et dono la meva contrasenya i fes-me tu les històries.
Vull dir, jo, a partir d'aquí, em baixo ja de l'autobús.
És que era tremendo, tu. Em baixo de l'autobús.
No, és que saps què us passa? No, Andreu, calla un moment.
Que es creuen que Rosalia és seva i que ara els hi estem prenent la Rosalia.
És meva. No és teva, no és vostra.
Per favor. Bueno, Andreu, ja vas entès.
Podríeu pensar que paro de caça samarreta, però no,
perquè dia abans, com deia el Roger,
cada dia aquesta persona és noticiable
i que no és la mateixa.
A més, amb aquest vídeo de TikTok,
perquè ella és superinnovadora a l'hora de denunciar les coses,
està innovadora que aquest TikTok,
per als que no l'hagin vist, podeu entrar al TikTok.
Rosalia era directament una peli porno, quasi,
perquè eren les seves dues boques molt a prop,
una contra l'altra, i jo només desitjava que seguissin
rentant les dents aquestes dues persones perquè...
No, però porten moltes coses dins de la boca.
Per mi són poc higièniques, tant la d'un com la de l'altre.
Em sap molt greu, soc una mica maniàtic.
Tenen diners per tenir 4 persones que els hi netegin cada 5 minuts.
Però us agrada Rau Alejandro? Molt, molt, però molt.
Vaig veure un TikTok ballant de Rau Alejandro.
És que balla increïble, aquesta persona.
Quin paharrago aquest tio que fot!
La veritat és que soc molt fan d'aquesta parella,
tot i que em vagi en contra de totes les coses
que vaig predicar pel món.
És molt important parlar molt romàntic, d'acord?
Aleshores, el cas és que quan vaig veure aquest TikTok,
moltes persones van pensar que això feia una mica de cringe,
tot i ser fans de la Rosalia.
A veure un moment, què és cringe?
Avui porto una altra sopeta de conceptes.
Segur que no us parlo de conceptes en anglès
per fer-me la llista, bàsicament.
Avui seria cringe, que és la descripció de la Rosalia
al Rau Alejandro.
Cringe és el que seria quan veus una cosa i et genera rebuig,
com que sents una mica de vergonya aliena.
Sí, perquè al final allò era un petó,
però una cosa que te la miraves i deies un moment,
això està sent una mica incòmode.
El que seria repel·lús en castellà.
De fet, cringe en anglès vol dir encongir-se,
és com una reacció física,
que en realitat és una reacció de protecció i defensa,
una cosa que no t'agrada gaire.
Llavors tu pots sentir cringe extern, cap a coses externes,
com és el cas de veure un TikTok i que et sorprengui,
o cringe intern, o sigui, cap a tu mateix.
Una cosa que els hi podeu passar, per exemple,
és que quan veus vídeos teus de fa temps i dius,
mare meva, en sèrio vaig fer això, hòstia, quin gall, no?
És com sentir vergonya aliena també cap a tu mateix, no?
Un altre exemple és, vosaltres com a comunicadors,
que t'has de veure en vídeos després,
quan has de veure presentacions que has fet,
o escoltar les teves pròpies notes de veu,
tot i que sé que a l'Andreu li agrada,
però quan sents la teva veu, que dius,
és que és una sensació com a estranya,
no t'acaba de fer sentir bé, no?
Doncs això és el cringe, vale?
Perquè fa molt de temps que existeix, vale?
De fet, va ser com cap al 2015-2016
que es va popularitzar TikTok, vale?
Ara explicarem una mica per què,
però abans que res,
volia que escoltéssim aquesta cançó perquè ho acabeu d'entendre.
No ho puc evitar
Ja no sé com fer-ho
M'ha arribat a les mans
Un cotí ben salsero
Que ha mogut tot el mercat
No me'l puc treure del cap
Si vols aquest secret
Doncs per tres l'has de canviar
No ho puc evitar
Ja no sé com fer-ho
M'ha arribat a les mans
Val, un exemple.
Tietz, perquè ara ja no està i és Tietz,
que ens ho va explicar l'Andreu als underground.
Coti per coti.
El moment sardana, concepte sardana reggaeton,
és un concepte que fa bastant de cringe.
Vull dir que al principi no entens una mica
i dius, hòstia, de veritat.
Però precisament per això funciona, enteneu?
El que vull dir és que el cringe avui dia està superbé.
I que hem d'arribar al punt
de poder acceptar el cringe de nosaltres mateixos.
De fet, això, ja ho va dir la Rosalia fa un temps,
ara escoltarem un tall.
Per això està també el seu TikTok,
i tot i que faci cringe funciona,
perquè el cringe avui dia, senyors i senyores,
és sexy i està bé.
Escoltem aquest tall.
El cringe, no hay que tener miedo al cringe.
La gente que llega a conseguir lo que quiere,
cual sea la meta,
la gente que llega a conseguir lo que quiere,
es la meta.
Això ho ha dit el podcast La Pija i la Quinki.
Al final, ella el que ve d'aquí,
és que aquesta actitud davant de la vida
sana i virtuosa,
com que estem en una societat
tan complexa i tan complicada,
i el futur és bastant desesperançador,
anem a agafar una actitud que ens és tot una mica igual.
De que estàs a la vida com passat de voltes.
I anem a sentir-nos especials
i a fer que la gent connecti amb nosaltres.
Si amb aquelles coses que ens diferencien,
que abans amagàvem, anem a fer-les com...
com més evidents, no?
Hi ha una tia en aquest audio que diu
Rosalià, esto es muy bonito.
És la seva germana.
O sigui, tampoc n'hi ha per tant, no?
És que estem fent també...
No, no, deixa'm explicar-te'ns.
Això què passa, perquè t'he sentit ara.
Com us deia, és un concepte que ja està solidificat
entre les noves generacions, sobretot,
gràcies a TikTok, que és una mica la xarxa social
de la poca vergonya de fer el ridícul, no?
TikTok potència l'absurd, no?
És com, de manera deliberada i conscient,
llavors, com us deia, és una mica una conclusió
davant d'aquest futur desesperançador
que molta gent diu doncs és igual, està bé, l'absurd,
anem a abraçar l'absurd, no?
I a més a més, també és una manera com...
una mica antirrepresiva, o sigui, genera...
Tu quan veus una persona sent ella mateixa
destapada, sense repressions,
et genera una mica de rebuig,
però perquè en realitat et fa enveja
que aquesta persona estigui censurada
i tu penses en quants conflictes amb tu mateix tens,
per què estan pendent de tu...
La nostra generació ens costa,
de tota manera, ens reprimim molt més,
llavors aquesta actitud en realitat és la que reivindica la Rosalia,
a dir, avui en dia, artistes pop, etcètera,
molta gent que aconsegueix el que aconsegueix
és en realitat per ser ell mateix
i per haver-se com deixat anar de tot això,
també és interessant
abraçar el Crens des de la moda,
perquè m'entengueu,
i concretament com a dona,
perquè resulta molt alliberador,
Vogue fa uns mesos va batejar aquest concepte
aplicat a la moda com a tuntun core,
haureu vist que les noves generacions
es deixen una mica barrejant-ho tot,
un desigual molt ben portat es porta avui en dia.
Es deixen amb la llum apagada.
Hi ha pantalons que tu tenies descartats
de fa 15 anys, Andreu,
que ara a la rebenda t'anirien molt bé.
És una boníssima definició amb la llum apagada.
Jo estic esperant que torni el Sant Blancat.
Home!
A mi m'encanta, és que no s'ha de tirar res.
Això tornarà un dia d'aquests, això.
Ha tancat Sant Blancat, crec, la mar que s'ha embancat.
Va acabar, però feien el pantaló tir molt avall,
això era molt perillós.
És difícil de dubtar una altra vegada.
Només ho pensaries si ets una nena i tens la panxa plana.
I et dic jo que a mi el Sant Blancat no em tornen a quedar bé.
Bé, el cas.
Potser no els has de portar tu, Alba.
Saps que a mi m'agrada molt la moda,
i a mi em costa molt, saps?
Veig una cosa que està de moda i...
No, això seguríssim que no.
Es van ficar prou de moda, molts colors...
Jo havia arribat a tallar-me una etiqueta Sant Blancat
d'uns que no m'anaven bé
i enganxar-la en un pantaló que no ho era
pel simple fet que ja n'estava tenir tot el meu armari.
És una crisi d'identitat que tenia en aquell moment.
Estàs despullent molt, eh?
No passa res.
Bé, el cas, és que, com us deies,
una generació que es vesteix amb la llua apagada,
com diu l'Andreu, per això es diu tuntun core,
perquè es vesteixa una mica el tuntun.
I el que m'agrada aquest article de Vogue
és que continua dient que aquesta moda
respon al concepte de men repeller, repelador d'homes.
És a dir, dit d'una altra manera, abraçar el crins,
d'alguna manera també és no vestir-se des de la mirada masculina,
sinó fer el que a tu et ve de gust.
I tant, Alba, però...
És que no sé com hem acabat aquí. Has agafat una rotonda?
Home, és molt fàcil d'entendre.
O sigui, la Rosalía és un exemple,
a l'hora de comunicar les seves peces,
i ho fa d'una manera molt anarquica.
Estic explicant per què coi penjar a fotovols una veu morressant-se,
i es queda tan ample i funciona tant, no?
Llavors, jo el que sí que volia comentar amb vosaltres,
que crec que això ens va molt bé,
sobretot a les nostres generacions i la gent...
I la Rosalía ha marcat molta tendència de moda, també, últimament.
A la Rosalía, la Rosalía també s'impregna.
És una cosa que passa al carrer.
Tampoc és la creadora, sinó ella catapulta tot això.
Sí que crec que hi ha una cosa molt necessària del cringe,
que és que tu a la vida has de prendre moltes males decisions,
has de fer el ridícul, t'has d'equivocar
per saber el que està bé i el que està malament.
Per evolucionar has de passar pel cringe propi.
Has de passar una mica de vergonya quan veus fotos teves del passat.
I dius, mare meva, com podia...
Si no avui en dia, no s'hauria de ser.
Ho has de forçar una mica.
Quan l'Alba portava el Sant Blancat,
l'Andreu portava aquella de suadora del Rams 23.
Un moment, que s'ha quedat una mica aquí l'Andreu
per no abraçar el seu cringe.
Què dius, però si...
Vaig amb jersei de punta.
Rams 23 encara existeix, segurament que sí.
Sí, sí, em surt a vegades.
Però va passar de moda, pobra.
Tampoc eren molt maques, però, hòstia, es me'n fica com molt de moda.
També em vaig portar.
Jo soc un tio clàssic, Alba.
Fa 15 anys i igual no estic.
No has tingut tantes crisi d'entitat com jo.
No, tinc crisis d'edat.
Crec que has anat a millor amb l'edat.
Jo crec que també, com el Bomby.
Mireu, per acabar, volia mencionar un article.
Estic molt lectora, estic molt intel·ligent.
Molts conceptes.
Va treure el New York Times, que jo que soc molt esteta,
us haig de dir que era preciós aquell article.
El dissenyador gràfic ha muntat allò.
És un article que plantejava
les coses que ens faran cringe al 2030.
Oh, boníssim.
I preguntava a diferents comunicadors,
sociòlegs, artistes, columnistes,
que donessin idees.
A veure què penseu vosaltres.
He recollit les que m'han fet més gràcia.
No calgui obrir el meu safred sociològic.
Una d'elles va ser portar crocs.
Amb la que estic bastant d'acord.
No he caigut mai aquí.
Jo tampoc, i podria haver caigut perquè soc jo.
Alerta amb això de les crocs,
que la que desideixes sortir al carrer amb crocs
és que estàs a punt que tot et sigui igual.
De cringe?
Una mica.
Hi ha una altra persona que deia
les festes de revelació del sexe del bebè.
Jo crec que avui en dia ja fa cringe.
Jo tinc amigues a Instagram.
D'aquestes de la uni, de l'escola,
que segueixen fent això i estic bastant d'acord.
Hi ha una altra persona que deia
utilitzar la paraula viatge per una feina.
És veritat.
L'altre dia veiem una sèrie amb la meva parella
i al final posava
la paraula viatge.
I li vaig dir a la meva parella,
podem parar de dir-li viatge als projectes i a les feines,
són curros.
I aquesta persona ho posa aquí i té bastanta raó.
Hi havia qui deia, la monarquia,
100% farà bastant de cringe.
Això no ho podrem entendre.
Hi havia qui parlava de menjar carn i el plàstic.
Vull dir que d'aquí uns anys ho veurem com impensable.
Això li costarà a l'Andreu fer cringe.
Però acabarà passant.
I aquesta m'encanta, te la dedico a tu,
que la te la dedico a tu.
Ens faran cringe els selfies.
Ens faran cringe els selfies?
Sí.
I a més ho justificaves,
perquè deia que la nostra relació amb les dades
i la privacitat canviarà molt.
I tot això que hem estat fent de fer-nos selfies
i donar les nostres dades tan fàcilment
a qualsevol operatiu mòbil,
ens semblarà impensable i diríem,
estàvem com una cabra, ens vam vendre sense ni pensar-ho.
I aquesta persona deia que d'aquí un temps
això ens farà molta vergonya.
I en el 2030 una serà la màscara que allà del Decathlon
per anar a sota aigua.
Crec que això serà una cosa que...
Crec que la gent s'enriurà si algú té una foto de xestes.
És que és horrible això.
És horrible. I l'altra és fumar vàper.
Crec que fumar vàper de l'any 2030 diràs
què collons estàveu fent.
Jo no ho sé, em costa...
En tot l'univers aquest paternal-maternal criatures
hi ha moltes coses que ja comencen...
Els Insta-mami, Insta-papi, totes aquestes històries, eh?
Segurament que sí.
S'han genat una mica de les mans.
Això és l'Hora de Llebar-se?
Sí, ja està.
Passa el concurs.
L'Hora de Llebar-se.
L'Hora de Llebar-se.
Alba Riera i Andreu Joanola
juguen a l'Hora de Llebar-se.
L'Andreu està fent un pusle perquè havia arrencat
i destrossat el guió i l'està fent...
M'encantaria que els audience veiessin
com porta els papers de rogats l'Andreu
i els plagadets que els porto jo,
que diu molt de les nostres personalitats.
4 noms, un de viu, 3 de mort...
I qui l'encerti comença la setmana que ve.
El Celcià.
En Pau no sé si descansarà.
Digues, Alba.
Leopoldo Calvo Sotelo,
Miterrand...
Alfonso Guerra i Rubalcà.
Miterrand?
Ho he escrit bé, crec.
He demanat ajuda al meu germà.
Miterrand, França.
En realitat és fàcil, el viu.
Qui ha dit el 3?
Alfonso Guerra.
Correcte.
Em portes molt bona ratxa, m'estic preocupant.
Hi ha gent passant per aquí.
Hi ha gent passant per aquí aplaudint.
Estàs preparada?
Margarita Segona de Dinamarca,
Emilio Guruceta, Núria Feliu,
Kino Lavado.
Són fàcils?
Kino Lavado.
Qui no és el de Mafalda?
Perfecte, marxem.
Anem cap a Girona.
Gràcies, Andreu.
Salud, descanseu, ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Hi ha trens que només passen una vegada a la vida.
I ara, a més, et surten de franc.
Subscriu-te a l'edició digital del Periódico
per només 50 euros i emporta't de regal
dos bitllets d'AVE o llarga distància
on vulguis i per quan vulguis.
No els deixis passar. El Periódico.
Ho vius, ho lluites i ho gaudeixes.
Sí, l'esport impulsa fer més esport.
Per això, el cort inglès del 9 al 19 de març
que aconsegueix les marques de fitness
running and trail, cognac, adides,
ender armor, puma i emporta't un 30% de regal.
Per les teves futures compres en tots els esports.
Només al cort inglès.
A l'atenció primària i comunitària,
coneixem la Laia, perquè mai falta la consulta.
Ha après a conviure amb l'asma
i li encanta passar les tardes al parc.
Coneixem el Pere i l'hem ajudat
a deixar de fumar després de tants anys.
Sabem que la Maria torna a passejar amb les amigues
gràcies als exercicis per l'ertrosi.
Et coneixem.
I amb tu formem un equip per tenir cura de la teva salut.
Atenció primària i comunitària.
Creixem amb tu i per a tu.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
José Luis Rodríguez Zapatero.
Us saludo a tots els catalans.
Jordi Roca.
I Àngels Guinyalons a Colapsa.
A TV3, amb Ricard Ostrell, aquesta nit.
Benvinguda.
Benvingut.
A tu, que tens un parell d'anys.
A tu, que tens un parell d'anys.
A tu, que tens un parell d'anys.
Que tens un petit o gran negoci.
Et diem endavant.
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Ho tenim tot a punt perquè arribis a més gent i a tot arreu.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota 677-09-1268.
Pren nota 677-09-1268.
I t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i atxí.
I t'hi ajudarem amb efectivitat, seguretat i atxí.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Que la gent gran pugui envellir a casa amb dignitat, autonomia i qualitat
Que la gent gran pugui envellir a casa amb dignitat, autonomia i qualitat
és el propòsit de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments.
és el propòsit de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments.
Treballem per oferir serveis com teleassistència,
millora de l'accessibilitat, atenció a la soledat
i activitats socials al barri.
Informa't en el teu ajuntament o a diva.cat barra ServeisGenGran.
Informa't en el teu ajuntament o a diva.cat barra ServeisGenGran.
Diputació de Barcelona.
Estalvia més que mai amb els bricodeis de Brico de Pons.
Només fins el 23 de març.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
Torna a La Passió Dolesa.
La representació amb més efectes, més emoció,
més música i més espectacularitat que mai.
A partir del 12 de març,
una obra que explica, més enllà de l'epopeia religiosa,
un conflicte entre els poders fàctics i els polítics de l'època.
un conflicte entre els poders fàctics i els polítics de l'època.
Un thriller per on passen Jesús, Maria, Magdalena,
Judes i Pons Pilat.
Més informació a spoiler.lapasio.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El DEA Festival de Cinema de Barcelona
presenta un cicle de concerts audiovisuals
a la sala Paral·lel 62 i al CCCB.
Amb J, de Los Planetas,
musiquen peces inèdites d'Iván Zulueta.
Raül Refri posant banda sonora al clàssic La Aldea Maldita
i Alba G. Corral, amb Ara Alonso i Ella Orléans,
fent-nos viatjar pels mons digitals.
Més informació a spoiler.lapasio.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El DEA Festival de Cinema de Barcelona
presenta un cicle de concerts audiovisuals.
Més informació a DEAFilmFestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Tens un podcast en català?
Presenta'l als Premis Sonor.
Entra al web sonor.cat i omple el formulari.
Pots participar-hi fins al 31 de març.
Premi Sonor, el millor podcast en català.
Una iniciativa de la mira amb la col·laboració.
Hi ha un rastre de sang fins al menjador,
petit, amb poques gotes de sang.
Al sofà hi ha un coixí que presenta un forat.
1 de maig del 2010.
Hi ha un home mort en un pis de materó.
Li han disparat un tret.
Ella estava en un estat mitjà de xoc, estrany.
No recordo una reacció habitual o de molt de nervis.
Estava com freda.
Ella és la parella de la víctima.
A l'hospital d'Espanya.
A l'hospital d'Espanya.
A l'hospital d'Espanya.
Ella és la parella de la víctima.
Plora, però no explica gaire cosa.
L'home porta sobre dos telèfons mòbils.
Després en el pis se'n van recuperar cinc més.
Set telèfons mòbils per una persona.
Em fa pensar que es pot dedicar a la droga.
Drogues trets, cartes anònimes i una testimoni protegida
que col·labora amb la policia que està morta de por.
Una història que pot semblar de ficció.
El cas francó.
Aquest dissabte a les 9 de la nit a Crims.
En Carles Porta.
I també en podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Ha arribat l'hora de decidir la lliga.
Aquest cap de setmana el tot gira al Clàssic.
Un Barça-Madrid que pot sentenciar el títol o afegir-hi emoció.
El clàssic de Xavi Lewandowski de Negreira.
Dissabte, la prèvia del partit amb les rodes de premsa dels entrenadors
i us explicarem el Rayo Girona i l'Espanyol Celta.
Diu menja, us acompanyarem fins a la TTT
amb l'anàlisi del partit des de tots els punts de vista.
Amb Ricard Torquemada, Orfeu Suárez, Ciro López i Alberto Echjogo.
Tot gira.
Dissabte i diumenge des de les 4 de la tarda.
Amb David Clopès.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
A Culinarium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga on-line.
Culinarium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
Avui l'Arc de Noguer des de Girona, com falten 5 minuts,
per arribar a tres quarts d'una del migdia.
Fòrum gastronòmic a la plaça Catalunya de Girona.
Pep Noguer, bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Molt bé, i això tu com estàs?
Bé, mira, aquí has sabut.
Amb bona companyia, amb una carpa que no em deixa veure el sol,
però amb un platet de formatges i una cerveseta
d'aquí del Segell Girona Excel·lent.
Què vols més?
Ha sortit el sol a Girona?
Sí, i com els semàfors, que ara verd i ara vermell,
doncs estem així tota l'estona.
Et diré que va bé perquè així no fa tanta calor.
Sí, a Barcelona se l'han passat avui el sol.
Estem molt, molt, molt ennoblats.
En qualsevol cas a Girona, amb aquest fòrum gastronòmic,
un clasquiada d'aquestes festivitats de cada temporada,
aquest any a més a més, celebrant,
perquè al fòrum gastronòmic,
i sé que normalment hi ha el Germànt Roca,
celebrant aquesta fantàstica notícia
que és que ha recuperat la veu del Jordi Roca,
que és la notícia que l'hem sentit aquesta setmana.
Sí, home, jo quan el vaig sentir
se'm va fotre la pell de gallina,
perquè hem compartit èpoques, diguem-ne, de baixa, saps?
Una banda del cap i l'altra l'altra.
Un als ulls, l'altra a la gola,
i em fa molt feliç tornar a sentir en Jordi Roca,
sobretot per escoltar aquesta saviesa que té,
que sempre hi ha un geni darrere d'aquestes paraules,
i en Jordi és un crac, és un crac.
Avui amb el Pep Noguer,
des del fòrum gastronòmic de Girona,
la figura del cap de sala.
És per això que volem saludar la Cristina Faleu,
cap de sala del restaurant l'Aliança d'Anglès.
Hola, Cristina, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Aga Tarnó, que és cap de sala del restaurant Villamàs de Sagaró.
Demanarem, sisplau, als companys del fòrum gastronòmic
que abaixin una mica el retorn,
perquè, si no, ens sentim tots plegats, rebotats.
Escolta'm, Noguer, el cap de sala és el metre famós, eh?
El cap de sala, podríem dir que són aquelles persones
que, diguem-ne, són una mica...
Jo sempre dic el capità general de la sala, no?
I són l'enllaç entre la sala i la cuina,
cosa que es nota quan hi ha un bon o una bona cap de sala,
si allò funciona o no.
És a dir, si la cap de sala és bona, tot funciona.
Si no, pensa que a la cuina patim molt,
saps, els cuiners i les cuineres?
Cristina, Agat, la vostra feina en què consisteix, exactament?
Bé, doncs, bueno, a casa nostra,
a casa nostra, com que som un restaurant petitó,
a sala som tres cambrers més i jo,
jo faig una miqueta de tot,
la funció bàsica de rebre la gent, acomodar-los,
prendre comandes, resoldre dubtes, aconsellar,
però també faig totes les tasques que fan la resta de meus companys,
retiro plats, marco, acompanyo o recullia brics...
Faig una miqueta de tot.
Tots ens ajudem molt, la veritat.
I psicòlegs també una miqueta, no?
Sos qui de clientela?
Sí, també rebem anecdotes.
Clar, i suposo, Agat, que també feu d'anexa entre la cuina i la sala,
precisament, en un moment d'abolició, d'estrès,
i en què han de sortir tots els plats i d'una manera determinada.
Sí, ajudem a que hi hagi fluïdesa,
fluïdesa en el cervell, en la sala i en la cuina,
i moments que es poden torçar una miqueta,
nosaltres estem allà per intentar apagar focs,
que sigui a cuina o a sala.
Clar, hi ha una cosa, i és que sempre, diguem-ne,
hi ha hagut, històricament, entre la cuina i la sala,
una miqueta de pique, no? Sempre hem sigut...
I, en canvi, te'n dónes compte que, sobretot als restaurants,
on hi ha una bona cohesió, de fet, hi ha de ser-hi,
perquè, si no, allò no funciona, no?
El fet aquell tan típic, per exemple,
que el metre o la metra no pensa en la cuina
i hi entra tres bales seguits, eh?
Sí.
Això, avui en dia, diguem-ne, clar...
Què vol dir això? O sigui, tres comandes consecutives?
Exacte, allò de cop, saps?
Perquè a la cuina estiguin distrets, no?
Però i què ha de fer? Si ja li han demanat els plats,
què ha de fer? Esperar-se deu minuts a entrar-los?
Per no estressar?
Bueno, no agafa la comanda directament,
intenta fer temps, anar a la taula, xerrar i fer temps,
perquè no em va arrencar la cuina,
perquè és quan ja el cervell ja va malament.
Els hem d'intentar escolonar una mica,
perquè a les novetes ens va molt bé,
com que treballem amb dos menús gastronòmics,
quan hi ha dues taules que demanen el mateix menú
i han entrat al mateix temps,
el que intentem és, al revés, ajuntar-ho,
perquè a més de ser dues taules de dos o tres taules de dos,
sigui com una taula de sis.
Intentar fer-ho una miqueta tot junt, com si fos un grup.
Noguet, tu en què et fixes?
Quan vas a un restaurant,
perquè, evidentment, no tots els restaurants
tenen la figura del cap de sala.
Jo tinc la sensació que en alguns llocs,
hi ha unes coses que no m'heu de fer.
Per una banda, avui en dia,
crec que hi ha molts tipus de restauració,
i això també fa que la figura del cap de sala del metre
tingui feines diferents.
Per exemple,
en un restaurant més gastronòmic
tenen una feina molt més agosarada,
en canvi, hi ha llocs com ara tu deies,
depèn de quins restaurants,
o llocs on donen menjar,
de vegades ja no cal que hi sigui.
Però sí que és veritat que al món de la sala
sempre hi ha hagut molt d'introcisme.
Sembla que tothom pugui fer de cambrer,
de cambrerera o de director de restaurant.
Com ho viviu vosaltres?
Per què?
Defenseu molt bé aquesta figura del netre,
del cambrer o de la cambrera?
Sí, això de l'introcisme
crec que passa en tots els àmbits,
en altres morts laborals també.
Però a la restauració, molt.
Però a la restauració és veritat que tothom es pensa que,
ui, sí, no sé què fer, faré de cambrer, que és molt fàcil.
Jo no ho veig així, no sé l'Àgat què pensa,
però no estic d'acord.
Crec que més de...
són qualitats a nivell de persona.
Necessitem persones que tinguin una mica de sentit comú,
que tinguin paciència,
que sàpiguen tractar amb la gent,
i tot això no tothom ho té.
Llavors, bueno, aquesta empatia
i el sentit una mica humà
que a vegades falta amb la gent
i és molt necessari per poder donar un bon servei
i tractar molt bé amb el client.
Clar, Cristina,
vosaltres dues on us heu format?
Us ve de tradició familiar, això?
Per la meva part, sí.
A casa meva, a l'Aliança, vaja,
els meus avis ja van obrir un bar l'any 50
i, bé, vam estar a bar
fins a l'any 2000.
Llavors el meu pare i el meu oncle
van obrir un restaurant, que en aquella època
ja era un restaurant gastronòmic,
i jo bàsicament he crescut
enmig de l'època del bar, del restaurant,
després jo, quan vaig ser una miqueta més gran,
vaig començar-los a ajudar.
Però jo formació específica en sala
no he tingut més que la que he viscut a casa.
Després he fet altres coses més específiques
a Somalia i així, però de sala
he fet el que he après allà.
I tu, Agat?
Jo no he estudiat això,
mediticava una altra cosa, però per pagar els meus estudis
vaig fer la feina de temporada
i vaig aterrissar on estic, justament,
ara al restaurant al Via Mas.
I vaig fer algunes temporades
i em va agradar molt, em vaig enamorar
del cuiner i és allà que tot
es va crear una mica
la història i el meu amor
i vaig anar a l'hosteleria.
Però fixa, hi ha una cosa important,
no veniu d'escola, però sí que hi ha una cosa
que heu fet, que ha sigut formar-vos,
és a dir, no heu anat canviant
d'aquesta tasca,
sinó que, a l'inrevés, us heu professionalitzat.
Avui en dia, diguem-ne,
es fan molts cursos,
es fa tota la part del vi,
de cursos de somaliers, de baristes,
fins i tot avui en dia molts restaurants
ja comencen a tenir bartenders
dins el propi restaurant.
I això de fer un gin tònic
tampoc és barrejar una tònica amb ginebra, eh?
No, no, evidentment, hi ha molta teoria
en molts àmbits, amb els formatges,
amb cerveses, amb vins, amb olis,
podria ser un no parar,
cada any podríem fer un curs diferent, no, Agat?
Totalment, totalment.
Jo és que tinc la sensació moltes vegades
que la gent de sala, els metres,
les metres, els somaliers,
coneixeu o teniu molta més passió
per la cultura del producte
que moltes vegades molta gent que hi ha a la cuina
i, clar, vosaltres, com ho feu, això,
per formar-vos, sobretot, amb productes?
Avui en dia aquí tenim aquest segell de qualitat,
al Ginocs Salent tenim molts productors aquí.
Com ho feu, també, per allò,
per poder explicar
els plats que traieu a la sala?
Vosaltres deus saber com es fan.
Jo crec que la millor manera
de conèixer el producte
és anar directament a veure el productor,
perquè és allà que entens molt bé la seva feina
i després ho pots transmetre també al client.
I també és conèixer tot el vàter
de la cuina i saber com es fan els plats
i com estan elaborats.
Llavors nosaltres al final som una transmissió
i per això ens coneixem també el producte
perquè ho hem d'explicar al client.
És el que fa l'encant també de la nostra feina.
Si la cuina cuida molt bé el producte,
nosaltres també al final el hem de cuidar
la comunicació d'aquest producte.
Clar, Noguer, o sigui,
no sé si sou Cristina Agat
del tipus de cap de sala,
la relació amb la cuina,
doneu molta conversa al client o no?
O això depèn del començal?
Perquè a mi a vegades m'atabala,
que m'expliquin tan detalladament que de plat,
depèn, o sigui, si és un dinar
que has anat a parlar o...
Aquesta interrupció constant, a vegades,
no ho sé, com ho feu, això?
Sí, nosaltres bàsicament
és una cosa que sempre dic
als meus companys, als nois que estan a mi,
les noies que estan a mi fent el servei,
que hem de fer una mica, com deia l'Agat,
de psicòlegs i de tenir molta empatia.
I cada client i cada taula
és un món, va? Llavors hi ha taules
que tu pots esplegar molt i vols explicar,
doncs explicaries X i el client te demana X
i te demana més informació
inclús que la que tu li estàs donant.
I hi ha taules que al contrari, que tu ja veus que
no els has d'interrompre, que al millor
ells estan per una conversa familiar,
per una conversa de negocis, llavors nosaltres
hem de canviar el rol. A cada taula adaptar-nos.
I com ho feu? Hi ha aquella pregunta,
bueno, aquella frase que a mi m'agrada molt perquè
jo no hi congrego, no? Però és allò de
el client sempre té la raó, és a dir,
com ho feu quan el client no té la raó?
I a més a més dius, no, és que clar, jo ja ho sé
que és el senyor o la senyora que pagarà,
saps? Però és que no li podeu donar la raó, no?
Com es menja això
avui en dia?
Bueno, s'ha de ser delicat, però al final no,
el client no sempre té la raó
i se li té que poder explicar que hi ha un altre punt de vista
i una altra manera de veure les coses.
Però és veritat que no és fàcil,
a vegades el client està tancat i no
no deixa que nosaltres li expliquem
el perquè d'una cosa que pot haver-hi passat.
Bueno, és paciència, paciència,
intentar, i oi,
al final el que hem de fer és sempre
dedramatitzar, dedramatitzar una situació
perquè al final el que estem fent és donar
menjar a la gent, o sigui que no estem fent una operació
a cor obert. Si hi ha un problema,
normalment sempre, sempre t'hi cabria una solució
i si dedramatitzem és molt més fàcil
de girar la truita, la truita.
Ha canviat una miqueta el vostre
rol, podríem dir, la vostra
mentalitat com a rol
d'un cambrer, una cambrer, un metre,
perquè jo recordo, per exemple, fa anys
que molta gent es pensava
que el cambrer o la cambrera
eren aquelles persones
que m'estan servint. De fet,
hi ha molta gent que ho ha deixat perquè es pensa
que és com rebaixar-se i l'an revés,
és a dir, un mestre de cerimònies
i aquí ho veiem, aquest matí
que aquí estàvem fent la cursa de
de cambrers i cambreres, vèiem que
un cambrer o una cambrera ha de tenir
més que no pas psicologia, no?
Com m'estàix aquesta situació?
Perquè, clar, aquí tenim un restaurant
que obriu tot l'any i un
que és més de temporada. És difícil
trobar, diguem-ne, personal de sala
en un restaurant de temporada?
És difícil, sí, de trobar
gent professional i, al final,
bueno, canviem una mica les estratègies
de recerca de personal, perquè
gent professional quasi que ara
no n'hi ha, i llavors,
jo, per exemple, busco
persones que tinguin aquest sentit humà,
perquè això és una cosa que no puc
ensenyar a una altra. Ser una bona persona,
tenir els bàsics, això no es pot ensenyar.
I les aptituds, si després,
explicar com és la nostra feina,
ho podem explicar i ho podem ensenyar,
s'ha de tenir paciència, però es pot fer.
Però és veritat que per trobar una persona
de dos o tres mesos que vingui a treballar
a casa nostra, no és fàcil i cada any
és més complicat. Nosaltres passem
d'un equip de 20 a un equip de 50.
S'ha de fer una recerca de 30
persones cada any, i allà hi ha feina.
Noguer, has dit cursa de cambrers?
Sí, sí, sí, han fet una cursa de cambrers
aquest matí, que t'asseguro,
que és que, vaja...
I què portaven, la plata? Portaven una safata,
amb tres ampolles de cervesa,
amb tres copes, havien de fer
un circuit, i clar, tu podies
arribar abans, però si arribaves
sense cervesa a les copes, malament.
I aquí és on veus l'adestrés, eh?
Jo t'haig de dir que si ho hagués preparat,
ho hagués fet jo no... jo no hagués...
no hagués acabat, ja.
Però per un tema de velocitat?
Clar, o per exemple, jo sempre dic que
al món del servei,
feu com una performance, el fet d'obrir
una ampolla... De fet, a veure,
us ho dic d'una altra manera, és a dir,
notes molt més quan a la sala hi ha un mal
o una mal professional que quan és bo,
perquè quan és bo no notes res.
En canvi, quan t'obren una ampolla malament
de vi, quan et serveixen malament
una cervesa, quan et serveixen
malament un tema llet, avui mateix a mi,
que m'ha passat aquí molt a prop,
saps?, que he hagut de demanar tres vegades
llet freda perquè me la portaven
calenta, que no me'n tenien, no?
Clar, això és complicat, és a dir,
s'ha de donar valor a aquesta
gent que fa aquesta feina d'important.
I jo crec que us formeu més vosaltres
que moltes vegades molta gent
de la cuina, perquè els dilluns
els cellers estan plens
de grups de cambrers, cambreres,
somalies a tot Catalunya que aneu
a visitar cellers, no?
Sí, a nosaltres ens agrada molt fer excursions,
però sí que és veritat, no estic d'acord
amb el que has dit, eh?, els de la cuina també ens acompanyen.
Sí, també? Intentem anar tot junts, sí, sí.
Així deuen ser cellers, eh? Sí, sí, sí.
I formacions de productes també, això que deia abans,
la GAT, quan algú ens ve a presentar un producte
així, doncs intentem explicar una mica
tot l'equip, no només a cuina, no només a sala,
sinó que tots som una miqueta partícips de tot.
Escolta'm, i què passa, per exemple,
si jo com a client et dic que aquest vi
està picat i en realitat no està picat?
Ah, ja...
Clar, que us deveu trobar situacions d'aquestes, no?
Sí, sí, sí. Depèn, depèn.
Aquest vi està picat, doncs escolta, perdona,
el problema que tens és que no en tens ni idea.
Va, expliqueu algunes d'aquestes anècdotes que es poden explicar.
Perquè suposo que n'hi ha algunes que no es poden explicar.
No dieu noms, hi ha estat, no?
No, o gent, per exemple, nosaltres,
que ens demanen, bueno,
un... vull un chardonnay negre, que és una varietat blanca
i s'empenya, demaneu aquella i, bueno,
intento explicar que el que està demanant
no existeix, o sigui que per molt que ho puguem fer, no.
No existeix.
Sí, coses així podríem dir mil,
però el que em fa molta gràcia, a vegades tu deixes un plat,
no? I abans que tu el puguis explicar,
en lloc, sobretot, parelles que s'estan coneguent,
que estan festejant, i a vegades
l'home que vol impressionar la dona li diu,
m'invento, eh?, per dir un exemple.
Ostres, si mira ara quines vieires que ens han deixat, no?
Abans que jo expliqui, i resulta que allò no són vieira, saps?
I és copholing.
Un mansplaining en tota regla, sí.
El deixo malament davant la seva cita?
En aquest cas, ho mereix, un mansplaining en tota resta.
Escolta'm, la Cristina Feliu, cap de sala del restaurant
L'Aliança d'Anglès,
i l'Agat Arnó, cap de sala del restaurant Villamàs de Segaró,
un tastet també del que trobareu
en aquest ferum gastronòmic de Girona,
avui amb la presència del Pep Nogué, la Cristina i l'Agat.
Gràcies a tots tres per haver-nos acompanyat.
Un abraçada a Cava Girona, cuideu-vos.
Que vagi molt bé, adeu, xau.
El suplement, amb Roger Escapa.
M'emociona veure que la gent es recupera,
que recupera la seva vida,
i pot aquella persona retornar el que ell vol ser
o el que ella vol ser.
M'agradaria que es continués posant al centre
de tot plegat la persona.
Les dones ja formen part del món científic i tecnològic,
i tu també hi tens molt a oferir.
Dóna ciència, dona tecnologia.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
El 22 de març celebrem el Dia Mundial de l'Aigua.
Aigües de Barcelona continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i assegurar la disponibilitat d'aigua
per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua.
És a dir, donant una nova vida
a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
Lincoln.
Lincoln.
Lincoln.
Lincoln.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Del 30 de març al 2 d'abril
arriba la 34a Mostra Igualada,
la fira d'espectacles infantils i juvenils de Catalunya
amb 70 representacions de teatre,
música, circ, dansa, màgia, clown i instal·lacions.
Una edició en què tornen els espectacles
de gran format de carrer i gratuïts.
Més informació a mostraigualada.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
La vuitena temporada de música antiga
de l'Orquestra Barroca Catalana
presenta l'esplendor del barroc català.
El 26 de març a l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona
podrem escoltar Stabat Mater i Salve Regina
dels Germans Pla
juntament amb obres de Domènec Terradelles,
Josep Duran i Francesc Valls.
Amb l'Orquestra Barroca Catalana
sota la direcció de Farran Silvan James
i Rita Morais i Pau Bordes com a solistes convidats.
Més informació a orquestrabarrocacatalana.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
José Luis Rodríguez Zapatero.
Us saludo a todos los catalanes.
Jordi Roca.
I Àngels Guinyalons a Colapsa, a TV3.
I Àngels Guinyalons a Colapsa, a TV3.
Amb Ricard Ostrell, aquesta nit.
El suplement de Catalunya Ràdio acaba aquí 7 hores després.
Demà hi tornem a les 6 del matí fins a la 1 del migdiau,
fins que faci falta,
amb tota la prèvia del clàssic Barça-Madrid
i també amb la prèvia de la...
i veurem la marató de Barcelona en directe,
perquè arrenquen ben d'hora i acaben ben tard.
També amb el Sergi Cotillas. Fins demà.