Bip.
Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Els dirigents del G7 reunits a Hiroshima,
en Japó, emplaça en la Xina pressionar Rússia
perquè aturi la seva agressió contra la Ucraïna,
mentre afirmen que aspiren a tenir relacions constructives
amb la potència asiàtica.
A la Cimera s'ha anunciat una nova bateria de sancions contra Rússia,
amb noves línies vermelles.
El president ucrainès, Volodymyr Zelenski,
ha arribat a Hiroshima aquest matí
i s'afegirà a la trobada aquesta tarda.
En el comunicat final conjunt,
els líders presents a la Cimera instan Pequín
perquè pressioni Moscou i retiri immediatament,
de manera completa i incondicional, les seves tropes d'Ucraïna.
El grup del G7, també animat a la Xina,
ha donat suport a una pau completa, justa i duradora, diuen,
a Ucraïna, basada en la integritat territorial
i també en els principis recollits
a la carta fundacional de les Nacions Unides.
Més notícies en Raül Flores.
L'R2 de Rodalia recupera avui les freqüències habituals
al corredor del Garraf.
Després de 19 dies d'incidències per un incendi
al sistema de senyalització de Gavà,
els trens tornen a circular sense interrupcions
entre el Prat de Llobregat i Castellafels.
Durant gairebé tres setmanes,
un servei d'autobusos ha reforçat aquest tram.
Els pagesos del Canal d'Urgell i del Sagarra Garrigues
es manifestaran a Barcelona dimecres vinent.
Demanen ajudes immediates i una millor gestió de l'aigua
per afrontar la sequera.
Preveuen sortir en caravana des de Golmès al Pla d'Urgell
per acabar la plaça Sant Jaume davant la Generalitat
i també davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona
al Passeig de Gràcia.
Els pagesos dels dos canals també s'han unit
en una plataforma conjunta
que agrupa sindicats i cooperatives agràries
per fer més visibles les seves demandes.
Prop de 3.000 persones passaran avui pel Cinclotró Alba,
Cerdanyola del Vallès,
el laboratori de llum més important del Mediterrani.
L'Excelerador de Partícula es torna a obrir les seves portes
al públic general després de 3 anys a causa de la pandèmia.
En menys de 48 hores, el Cinclotró va esgotar les entrades
per conèixer de prop tota la investigació que s'hi fa.
La seva directora, la física italiana Caterina Viscari,
explica a Catalunya Ràdio que aquest any hi havia molta expectació.
Por lo tanto, esto es muy buena noticia para nosotros,
porque significa que la sociedad está realmente interesada
en entender qué es lo que se hace en una gran infraestructura científica.
La intel·ligència artificial
l'ha fet posar en alerta alguns professionals
amb feines que ja estan fent màquines intel·ligents.
I una és la fotografia,
perquè les imatges es poden generar amb una aplicació.
Eva Casados, presidenta de l'Associació de Fotògrafs Professionals.
En paral·lel, la intel·ligència artificial
també pot passar a factura la feina dels models,
segons diu Marta Insua del Col·legi d'Advocats de Barcelona.
Aquesta és que no cal ni que li pagui, pagaré l'eina.
Costarà tres pessetes a l'any i aniré creant models al gust.
Sí.
A la primera divisió,
Genona Vilareal a les dues del migdia
en directe des d'hora abans al totgira.
A les 9, el Barça oferirà el títol de lliga a l'afició
després del partit contra la reial societat.
Estan previstos els discursos de Sergio Busquets i de Xavi Hernández.
També avui a primera, a un quart de cinc,
a l'Èthic, Celta, i a dos quarts de set, Getafe, Elgs.
En Vaterpolo, avui, el Sabadell i el Mataró
jugaran al tercer i definitiu partit de la lliga femenina.
El partit és a dos quarts d'una a Sabadell.
A la lliga masculina, l'Èthic-Barceloneta
tornarà a ser el campió.
Els mariners van derrotar el Sabadell
també en el segon partit a la final per 13 a 8.
I en bàsquet, el Barça es llepa avui les ferides
de l'eliminació europea d'ahir a mans del Madrid.
L'equip es va deixar remuntar el partit
en un tercer quart nafast
i, a la final de l'Euroliga, un any més.
Els blancs optaran el títol demà contra l'Olimpiakos.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 5 minuts de les 12.
Sorpresa, cop d'efecte a TV3 amb l'anunci ahir de La Travessa,
el nou reality que posarà a prova vuit parelles molt diferents
mentre intenten superar obstacles i creuar els Pirineus.
La presentadora de La Travessa és Laura Escanes,
i avui, des de Vendora, Vendora, Vendora,
us estem prometent que l'atindim, la saludaríem aquí,
al suplement de Catalunya Ràdio.
Tota una sorpresa de programa i d'anunci
que les xarxes han rebut majoritàriament.
Gràcies.
La presentadora de La Travessa és Laura Escanes,
bon dia i bona hora.
Bon dia, com estàs, Roger?
Molt bé. I tu, d'entrada, l'enhorabona.
Moltíssimes gràcies. Emocionadíssima.
La veritat és que a mi també em va sorprendre.
Diu, tiro allà, va ser com, vinga, bon anunci allà,
i tots els nervis aquests, jo crec que és molt maco,
i és un projecte que té tot una pinta increïble.
Però escolta'm, era un secret molt ben guardat,
perquè aquest rumor no l'havia sentit absolutament enlloc
i era la idea que compartia molta gent de dir,
escolta'm, d'això doncs surt.
O sigui, realment heu guardat molt bé el secret, no, Laura, aquests dies?
Sí, sí, jo li havia explicat a la meva mare, al meu pare,
i a la meva família, els meus amics així més íntims,
i era com, sisplau, no dieu res, perquè no es pot dir res encara,
hem de passar més, hem de gravar,
perquè la idea encara no era anunciada.
Clar, ha sigut, jo crec que per això,
també, com que ho hem guardat tot, l'equip en secret,
ha sigut per això també més sorpresa,
també per mi, no ho he fet mai,
i és un repte, també, no m'estàs concursant.
Quan et va arribar la proposta i per què vas decidir dir que sí, Laura?
Doncs crec que com a principis d'any, més o menys,
ja vam començar a tenir reunions i m'explicaven el projecte,
a mi la televisió sempre m'ha agradat,
i a més, per mi, el fet de fer-ho en català, fer-ho a TV3,
també, no sé, és a casa.
Jo he viscut sempre a Catalunya i per mi és casa,
llavors era com quina millor manera de començar,
que no sigui així, no m'ho imaginava d'una altra manera.
I a sobre, també, la manera que és el programa,
que al final és, ja ho veureu,
però s'està fent amb moltíssim carinyo,
i també serà dur.
Veurem els concursants i les parelles patint una mica,
però és molt maco, i els Pirineus,
no sé, tot ho envolta i sembla un regal caigut del cel.
Però escolta'm, està gravat ja, esteu gravant,
heu començat a fer pilots,
com que no tenim data tampoc d'estrena, ben bé?
Gravem molt aviat, encara no hem començat,
però comencem com aquell qui veu ja d'allà.
D'acord.
I s'ha parlat que és de cara a la tardor que ho podrem veure.
Ah, molt bé, anem sabent coses a poc a poc, de cara a la tardor.
Sabem que es dirà la travessa,
sabem que són vuit parelles, després d'un càsting bastant llarg,
que han de creuar els Pirineus i superar tot tipus d'obstacles.
Aleshores, crec que a l'hora de fer el càsting,
la cosa ha estat bastant exigent.
Què més podem explicar d'aquesta travessa
i com s'han escollit aquestes vuit parelles i què hauran de fer?
Mira, les proves són difícils.
Llavors, clar, el nivell ara està a l'altura.
O sigui, quan et dic que les proves són difícils,
d'al punt dels Pirineus no estiguem,
doncs ens hem d'adaptar al que ens trobem,
des d'escalada, ràpids, ràpid.
O sigui, trobes aquàtiques, també.
Comencem ara a Vall d'Aran però acabem a cap de creus.
Doncs et pots imaginar, també, el temps va variant
i el càsting ha d'estar també a l'altura.
Els concursants, és veritat, que el nivell és molt alt,
estan superpreparats i hi ha de tot.
Que això també és interessant, que no només siguin...
Ai, no, és que aquesta parella està superbé
perquè té molta força, porta tota la seva vida a la muntanya
i està molt ben preparat físicament.
Sí, però també hi ha altres proves que no són només de debilitat,
agilitat mental,
que han d'estar preparats, doncs, de moltes maneres.
I tu hauràs d'estar en forma, també.
Tu també et posaran, d'alguna manera, prova o superaustacles?
A mi m'agrada intentar posar-me prova,
m'agrada l'aventura
i això de demostrar que jo també puc fer-ho m'agrada.
I és veritat que per les etapes i les rutes que han anat preparant,
que han anat preparant vies d'alta muntanya, cessors,
vull dir que està tot supercontrolat i supersegur,
i també a veure a quin nivell podríem fer cada un
i que no ens morim allà en el temps, saps?
Però sí, en alguna cosa em tocarà a mi.
Per exemple, hi ha alguna prova aquàtica
que s'ha de llançar a l'aigua,
i em tocarà llançar-me a l'aigua.
Fantàstic, fantàstic.
Doncs a partir de la tardor, estarem molt atents a veure
si s'acaba complint el pronòstic que ens fa la Laura Escanes,
que és que s'estrenarà aquesta travessa.
Com dèiem, ahir es va anunciar a través de les xarxes socials
les reaccions van ser immediates.
Com vas pair aquesta anunci
i totes les reaccions i les mencions que t'arribaven, Laura?
Ha sigut com un boom.
Jo ho he rebut al meu Instagram,
sobretot, que és on més canya jo li donc sempre,
he rebut de tot.
No només faig contingut,
majoritàriament el meu contingut és en castellà.
També m'agrada això del cop i volta a poder publicar
contingut en català,
i anunciar-ho d'aquesta manera,
i també fer que la resta d'Espanya també visqui això d'alguna manera.
A mi m'encanta.
Evidentment, hi ha comentaris de tot tipus.
El nou català no és perfecte, jo què sé.
Que el contingut sempre...
Però això sempre està.
Però a mi m'agrada també aquest punt de poder fer coses diferents
i que la gent...
també no s'esperava i s'ho prengui d'una manera...
d'aquesta manera...
Anem a veure, anem a donar una oportunitat.
I que, de fet, jo crec que una dels motius
pels quals TV3 et tria és precisament per arribar a molta gent
amb els quals et seguits normalment en castellà
i ara poder-ho fer també en català,
que no deixa de ser també la teva llengua materna, Laura.
Vols dir que el fet que, clar,
són dos milions de seguidors pràcticament que té Instagram,
un milió crec que TikTok,
normalment el contingut el fas en castellà,
no sé si és que ara també a través de les teves xarxes
més personals veurem alguna cosa més en català.
Home, a mi m'agrada i ja que estic en el programa,
quan hagi de parlar de coses del programa, evidentment,
i a vegades sí que publico coses en català
i a la meva filla sempre li parlo en català.
Llavors, el català és per la meva vida.
Les meves amigues jo sempre parlo en català amb elles.
És veritat que m'agrada com teniu aquestes dues parts
i l'oportunitat de poder estar en el programa
i fer-ho en català,
a les xarxes també està de mitja,
que no només es quedi al programa i ja està.
No, i després hi ha un altre exemple
d'aquestes històries d'èxits de TV3
que és Marta Torné, que és una de les cares visibles d'eufòria,
i que ella també ha expressat
que a vegades amb el català, el seu català no era perfecte,
però que gràcies al departament lingüístic de la casa,
ha millorat moltes coses i moltes de les consultes
també han millorat el seu nivell de llengua.
Suposo que també són eines que tu també podràs fer servir.
Totalment, totalment.
Tot aquest tema de les llestes sonores, les llestes sordes,
ja he llegit jo tuits per allà.
És rica i mala el que em toca ara.
Però ja estàs acostumada als tuits
i a ser objecte de la premsa groga del cor
i del que faci falta.
Com portes el tema de que tot allò que facis
sigui vida pública o privada
sigui susceptible de ser publicada?
Laura, com ho portes, això?
Ho porto.
Ho he interioritzat d'una manera natural
i és com un peatge que està.
Al final, jo publico moltes coses de la meva vida privada.
És veritat que hi ha moltíssimes que no
que m'agrada guardar perquè, si no, em quedo buida,
si ho ensenyo tot.
Però ho porto.
Dependent del que sigui, ho porto millor o no.
Quan són crítiques, evidentment, a tothom ens afecta.
També depèn del teu moment.
Si et trobes molt boníssim, d'autoestima,
et creus supercapaç de qualsevol cosa,
doncs t'afectarà menys.
Altres moments m'afecta més.
Però estic preparada, també, per aquestes coses.
Si no estàs preparat, no pots estar
en un programa o a les xarxes.
No pots fer-ho.
La travessa amb la Laura Escanes, el nou fitxatge de TV3.
T'esperem molt aviat, tan aviat com tu vulguis, a l'estudi.
Ens coneixem i ens veiem les cares.
Moltes gràcies. Molta sort amb el que vingui.
Una abraçada. Moltes gràcies, Roger.
Un minut per arribar a un quart d'una del migdia.
És l'hora, el suplement, de saludar Alba Riera.
Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora.
Andreu, com estàs? Com estàs? Molt bé.
Suposo que us va sorprendre tant com a mi.
M'ha agradat molt mossegar-me la llengua.
Tenia moltes ganes de saludar la Laura.
La Laura. De qui he parlat molt.
Us coneixeu la Laura? No.
M'agrada molt que l'hi diguis, la Laura.
Gràcies, perquè a mi, si dic el Gerard del Piqué, t'enfades,
i tu, si dius la Laura, està mentida.
Ah, no? Home, per favor!
A mi em vas... Està bé, està guai.
Em sembla una proposta superguai.
M'hi presentaràs amb la parella? El càsting ja està fet.
Alba i jo hi podríem haver anat.
No ens haurien agafat perquè m'han semblat proves difícilíssimes.
Bueno, a mi m'agradarà.
Almenys que al final... A mi, ràpel em fa un pànic.
Ah, ràpel és el que vas... Que vas avall.
Per una paret, que vas avall.
Es nota que no som experts en esports d'aventura.
No, a mi m'interessa molt que la Laura Scanes
presenti aquest reality.
El que segurament no m'interessa gaire és el de la muntanya.
A mi, el de la muntanya, ja faré...
Jo crec que quan es trenin faré una secció...
Potser és l'excusa per veure aquestes parelles
en un entorn diferent.
Sí, diferent, diferent.
Tot diferent. Ho hem de veure, ho hem de veure.
Em feia gràcia, en realitat, a una muntanya.
Us il·lusiona per això o...?
Mira, a mi em fa molta il·lusió, em sembla una molt bona idea.
Crec que és molt important que la Laura Scanes presenti això,
pel que dèiem, no? Té molts seguidors.
M'agrada molt que hagi dit que sí,
però a la vegada em sembla que els catalans també
paquem de necessitats,
perquè ahir a Twitter semblava que la Laura hagués de salvar Catalunya
i és com una cosa, nois, no ens passem.
Jo vaig veure tu i et deia, bon cop de fals.
Jo també. Per favor.
És una persona que parla català.
Una persona que parla català.
I farà de presentadora, ja està.
Però és molt guai, vull dir que TV3...
La posta està molt bé.
Que a vegades és criticable TV3, aquí ha encertat moltíssim.
I jo crec que, a més a més,
almenys a mi em genera molt interès
veure aquesta faceta de comunicadora de la Laura Scanes,
perquè em dóna sensació que ella ja arrel del pot,
que és en el que s'hi deu haver sentit molt còmode,
ha vist que potser era una via que volia agafar
i té la sensació que això per ella també és una oportunitat
per dedicar-se a la comunicació.
Jo crec que ella està en aquest punt ara mateix.
Vull ser presentadora.
Doncs mira, dit i fet.
A més, va estudiar alguna cosa d'això, ella.
Comunicació audiovisual.
Bé, l'Andreu i jo, la Leila i l'Alba Riera,
han anat a dormir tard, tots dos,
per motius diametralment oposats.
Tu discoteca, suposo, amb cada divendres.
Expliqueu-me la vida que jo no tinc.
I tu, Alba?
Jo per primera vegada al programa podem dir,
que jo no tinc una mica perjudicada,
perquè vaig anar a l'Embassa de Sabadell.
De Sabadell. Una abraçada.
I llàstima de la pluja, perquè porten un ancorranço.
Exacte, sap molt de greu,
perquè gent que ho munta molt de carinyo
i a més a més donen suport a artistes locals, etc.
És un festival que cal anar-hi, donar-hi suport,
i de cop veure aquell diluï universal
que tant falta aigua i tanta sequera i ha de ploure justament...
Sí, és que la pluja és molt necessària,
però sempre molesta.
És una cosa...
No van ser quatre gotes.
A més a més, a la discoteca...
A la discoteca no hi ha mai cap problema d'aquest.
Escolta, però Andreu dona suport a l'Embassa.
Sempre suport a l'Embassa.
Avui amb l'Alba Riera i l'Andreu Jonola
comencem amb les llistes.
A veure, llistes.
Jo faré una pregunta que crec que ja sé la resposta,
però Andreu i Roger sou persones de llistes?
Jo sí. Ah, sí?
M'ha sorprès. M'ha sorprès.
No, jo només tinc les llistes... Què de què estem parlant?
És a dir, tu vas per la vida amb una llista de tasques
que has de fer organitzar...
El bloc de notes del mòbil, sí, jo.
Només tinc ni bots. Ni bots.
Gràcies per confirmar... No!
Gràcies per confirmar que el món es divideix
entre persones que fan llistes i persones que no ho fan,
que per mi neu per la vida com en una bicicleta sense setmana.
No ho entenc com podeu funcionar,
però la meva teoria és que les persones que no feu llistes
sou persones que simplement teniu persones al costat,
que sí que en fan i que de manera indirecta
us gestiona i assisteix la vostra vida.
Sense les persones que fan llistes,
el món no funciona i el món no gira.
Tu, Andreu... Sí.
Alguna vegada hauràs dit, segurament,
ah, i d'això ja se n'encarregarà la Marina.
Ah, sí?
La Marina segurament no t'ha apuntat en una llista.
Fem 50%, 50% totes les tasques,
perquè al final és com ha de ser.
Jo no tinc llistes, ho tinc tot...
Vull dir, jo faig el que he de fer...
I no t'oblides de les coses. Sí, però les que m'he oblidat...
No t'oblides de les coses. Doncs adeu.
No passa res.
També hi ha...
Roger, jo des d'aquí és que avui tenia moltes ganes de parlar de la Sara.
La Sara és la productora d'aquí.
Sara Lluet.
Ha apuntat al front. Jo faig llistes.
I vull reivindicar la feina d'aquestes persones,
perquè una producció, bàsicament,
es dedica a fer llistes i a fer que tot funcioni,
i crec que avui és un bon dia
per enviar-lo un aplaudiment a la Sara.
Li enviem un aplaudiment.
Tota l'equip de producció del programa.
Sara Lluet, Sònia Llofeu...
I la Sara perquè sembla...
El cas és,
a veure,
per què fem llistes les persones que fem llistes?
A veure, per un costat, és a dir,
hi ha un tema...
O sigui, nosaltres, la sensació, el que percebem,
és que ens donen seguretat,
i ens donen tranquil·litat i una sensació de control.
Jo literalment estic en un punt on faig llistes absolutament per tot,
i és veritat que a la vegada el tema de fer llistes
pot ser inclús limitant, m'explico.
Hi ha un punt que si les coses no estan apuntades a una llista,
no existeixen, no passen.
Llavors, jo tinc una clara dependència a aquestes llistes.
L'Andreu Jornal l'hi estàs produint.
És veritat. Estàs treballant tot el dia.
Exacte, exacte. Aquesta és la trampa.
Hi ha una falsa sensació de control
quan en realitat això està molt relacionat
amb la productivitat i amb la cultura del treball,
perquè al final és la sensació de sentir-te productiva
i té molt a veure amb les persones que som molt autocsígens
amb nosaltres mateixes, i ara estem portant una ordre
i un control de tot, és veritat.
Hi ha una sensació de control que en realitat
és molt perjudicial per a nosaltres mateixos,
perquè abandonem i deixem a un costat tota la part
del fluir, de veure què passa, de lo inesperat,
de deixar-te coses, vull dir.
Hi va haver un dia que la Rigoberta va fer un comentari
que em va fer molt agressiva, va dir,
jo precisament soc una persona on sempre deixo coses a mitges,
faig una llista i no l'acabo,
i això per mi realment és la sensació de control,
perquè sí que tinc... és a dir,
sí que estic deixant espai a la meva vida.
No entenc res.
No és tan difícil. I fer llistes per deixar-les a mitges.
La Rigoberta Bandini deia, no, per mi hi ha una cosa
de no acabar les tasques, que és sana,
perquè el que m'està donant és la sensació, precisament,
que no estic sempre controlant tot el que faci,
que no estic treballant tot el dia,
i vaig pensar, em sembla dificilíssim,
perquè jo és tot el contrari.
Si no tinc una llista, exacte.
Tu fas llistes, si has d'anar de viatge,
el que has d'agafar, apuntat.
Aquesta és la més bàsica.
Jo no apunto res.
Tu et presentes al supermercat sense llista.
Sí, jo tinc el cap a la nevera,
finalment, quan tu tens el cap a la nevera,
és molt més fàcil fer la compra.
Oh, he deixat la salsa de tomàquet.
Fas alguna cosa sense la salsa de tomàquet.
Aquells espaguetis amb salsa de tomàquet i format xerrallat,
que és el teu pla de estrella.
Sí, és el meu pla dels divendres.
Vaig veure un tuit i em va mancar.
És la pasta bullida, salsa de tomàquet i molt de formatx.
Realment has inventat la gastronomia.
És el pis dels estudiants.
És el pis dels estudiants, la cullerada.
Exacte.
Hi havia un podcast que parlava d'aquesta necessitat
del xec i de fer llistes,
que deia que les que fem això tenim una procrastinació,
no procrastinació, és el podcast de Saldremos Mejoris.
Deia que és la necessitat compulsiva
de realitzar totes les tasques, abans inclús,
que aquestes siguin necessàries, és el que jo faig.
Mira, Andreu, jo tinc llistes a curt pla,
que són ara haig d'anar a casa
i a l'anar a casa haig d'agafar el sacador,
haig de contestar al WhatsApp de la meva amiga,
haig d'agafar el carregador del mòbil i tal.
Vale. Listes a llarg pla,
que és el que haig de fer durant una setmana
i després el que vindria a ser el calendari quasi bé anual,
per tenir una perspectiva de tot.
Llavors, tu et penses que jo estic molt boja,
però he obert el safred sociològic aquesta setmana
i jo de veritat que cada vegada que dic
cobro el safred sociològic em respon cada cop més gent a l'anar
i semblarà que estic mentint i m'estic pintura amb floretes,
però és que no, aquest safred sociològic
no sabeu la de gent que m'ha escrit.
Tot dones, que també em sembla significatiu això,
però la gent està completament boja com jo.
Llavors, jo voldria compartir les seves respostes a vosaltres
perquè veieu què passa dins del nostre cap.
Aviam.
I segur que hi ha gent que ens està escoltant
i que ha de ser molt interpel·lada.
Per un costat, hi ha els humans carpeta,
són humans desplegables,
són persones que directament tenen departaments de llista.
Colors, subratlladors...
Sou la típica persona que a l'escola
les assignatures les subratlleva cadascuna amb color?
Doncs són aquestes persones. Us en llegiré alguna.
Jo faig la llista de la compra compartida
amb la parella per notes d'iPhone.
Quan faig canvis cada dia, rep notificacions.
Li dic la to-do-list,
que des d'aquí demano a la gent que pari de dir to-do-list.
Es pot dir coses a fer, perquè tothom és to-do-list.
Tot el dia amb anglès. Notificacions pels canvis a la llista.
Em vaig tard, eh, perdó, però és que ho estava processant.
No, és que sí. Quina ansietat, no? Digital?
Clar, jo entenc que si tu no ho fas generi ansietat,
però a mi això, quan ho llegia em donava una percepció de calma
que només volia que abraçés aquesta persona.
La Sara fa que sí. Clar, la Sara fa que sí.
És que una cosa és que et facilita la vida.
Repeteixo, que per mi és molt important dir-te
perquè, com jo us deia, jo soc una persona que ara mateix...
Jo crec que he perdut flexibilitat i capacitat de resposta,
perquè a mi em treus la llista i jo ara mateix perdo les coses del cap.
O sigui, soc absolutament dependent d'això i això tampoc...
Has d'agafar vacances, però immediatament.
No, però és que això jo ho feia des de petita.
Potser tinc un petit toc, és possible.
Llavors, diu,
em vaig crear un quadrant d'Excel amb cada dia de l'any
i així me'n recordava d'alguna cosa.
Llavors, faig una creueta.
És a dir, diu, perdó, quan acabo cada tasca poso un don.
Si està pendent, una creu normal.
En groc, una mica urgent.
En vermell, urgentíssim.
I amb tronja, a fer per comentar-la amb una persona, o sigui, a mitges.
Saperadors de colors.
No et sona, això que he explicat, Andreu?
Què és, la Marina? És la meva parella?
És la meva parella que em va explicar...
No només em va explicar tot el cap.
Això ho fa, la Marina? Sí.
Andreu, coneix més la teva parella d'Alba que tu, eh?
És que la Marina em va explicar tot això.
A més a més, jo li vaig demanar aquest quadrant d'Excel
perquè és una persona que admiro.
Penseu que hi ha aplicacions per a llistes.
De fet, dins del món de les llistes hi ha...
Bona xerradeta d'espera quan arribis a casa.
Dins del món de les llistes hi ha el Nelson i el Trello,
que per a la gent de les llistes és com si ets de Nesquik
o ets de Kuala Kao.
Sí que és veritat que a vegades hi ha una notificació,
però no la miro, aquesta notificació.
Clar, perquè com sempre t'he dit, una persona sense llistes
segueix amb el seu dia a dia perquè és una persona que fa llistes.
Però que secrets, eh? M'està fotent i m'està enganyant.
M'està enganyant amb l'Excel.
M'ha contestat... Hòstia...
Jo... Em diu una.
Una vegada vaig a una llista quan m'estava mudant
i en aquesta llista posava... fer caixes.
Jo ho entenc, ho dic. Són coses molt òbvies, necessitats bàsiques.
Hi ha gent que m'ha contestat i jo escric...
Quan vaig de rentar les dents, quan vaig de dutxar,
és una sensació de control que em dona molta pau.
I una altra persona em deia...
Jo ho faig per comptabilitzar el coneixement.
O sigui, d'alguna manera és com estar...
És una lluita amb tu mateix.
Realment és pitjor que aquest reality dels Pirinets.
El que nosaltres vivim. El que nosaltres vivim cada dia.
Hi havia una altra persona que em sembla interessant,
que deia, a mi em produeix molta satisfacció
seguir les meves pròpies instruccions.
I això és el que jo deia.
És una mena de castigador, de petit dictador que portem a dins.
És ser el teu propi jefe.
De fet, les agendes i aquests calendaris,
todo listo en floreta, són el Mr. Wonderful,
passat a la gent que fem llistes.
Una cosa bastant perversa.
És a dir, que aquesta sensació de control, en veritat,
és 100% placebo.
I després, et sembla que no poguis anar per la vida.
Sí que hi ha gent que m'ha escrit que m'ha agradat molt,
que per mi estan en una fase de rehabilitació.
Em deien, jo estic en un punt on ja he vist
que no podia ser tanta llista i només ho faig per la feina.
I això és interessant, perquè dius,
ja ho apliques com en una cosa en concret.
I per mi, directament podrien ser les persones com tu, Andreu,
que en són poques, però sí que m'han escrit dient-me,
a mi veure una llista em provoca ansietat,
no entenc què feu, jo crec que això és contraproduent.
Però si et deixes una cosa, no passa res.
Clar, aquest és l'altre, també, entendre que no s'acaba el món.
Has d'esperar les claus, habitualment, també...
Bueno, les has perdut, les recuperes.
Vull dir, al final tot té solució.
És molt important això, que tot és...
No vull dir la gent que no fas llistes...
És una mica filosofia, Charlie Rushack.
Sí, és una cosa... No m'esperava aquest referent.
Bé, hòstia, avui tenia dentista i no hi anava.
Li demano per d'aquí un mes.
Estava a veure que no ets tan important, el Moni,
que si deixes de fer una cosa, el món segueix girant.
Perquè també vull dir...
És important, per exemple,
felicitar els teus pares pel seu aniversari,
és una cosa important, que et fiques el calendari i t'avisa i ja està.
Bueno, i que arriba un punt, nois, que jo us ho haig de confessar,
que crec que a vegades soc menys eficaç pel fet de fer llistes.
M'explico, perquè estic tota l'estona controlant
que hi ha la llista canviant, t'aixant,
que a la vegada trigo molta més estona, potser.
Si no estigués tanta estona reordenant llistes, guanyaria temps.
Jo he arribat a un punt que he dit,
de tant organitzar, perds temps, o sigui, és contraproduent.
És com aquella persona que estava tres hores fent una xuleta
que era contraproduent, va estudiar aquestes tres hores.
De totes maneres visca les llistes, eh,
era per equilibrar una mica el debat.
Este ritmo me sienta bien, yeah.
Este ritmo me sienta bien, yeah.
Albert Riera encara està de festival, veig.
A veure, he posat música.
Tinc whatsapps de la meva parella, clar, perquè...
Què diu, què diu?
Clar, perquè per això jo no ho sabia, eh,
que no m'està amagant gaire.
Bueno, però com hem dit, com una cosa bona.
Molt bona, molt bona.
Jo no tinc cap problema, va. I qui és aquesta música tan guapa?
No, és gent de l'Embassa, tu.
L'he posat aquí per fer una mica de... una suport.
Puja, puja, puja.
Me sienta bien, yeah.
Vinga.
Show an after i... i un predito, es diu?
Un predito.
Fins a les 3, és? Fins a les 3, l'Embassa.
No ho entens.
No, però allà, que ho fan allà al Parc Catalunya, no?
Jo és que no coneixia gaire Sabadell, ahir vaig veure...
No, hi ha pocs veïns...
Sí, és el que anava a dir.
No em va donar la sensació que era un lloc...
És preciós. Digues la veritat, Roger.
A veure, és una pregunta molt complicada, aquesta.
I t'ho dic de debò.
És a dir, si no ets d'allà segurament no diràs
quin valor arquitectònic que té la ciutat.
Vale.
I la millor cosa de Sabadell, de ser d'allà...
l'Embassa, la il·lusió de la gent.
La il·lusió de la gent. Mare de Déu.
A veure, va. Què? Puc parlar ja?
És que estic molt preocupat.
Estic molt preocupat perquè, i no sé si heu vist ja vosaltres
les històries d'Instagram i si heu sortit una mica al carrer,
també ho haureu vist, han començat ja
els comiats de solter,
comiats de soltera de la gent que es casa a l'estiu.
Quina horror. És horrorós.
Ja, només per començar, casar-se ja
és una pèrdua de temps.
Aquest estiu va molt fort, el tema de casament.
Dos. Tu dos, i un.
Quan passat, vaig tenir tres.
Casar-se ja és una pèrdua de temps, una pèrdua de diners,
molts maldecaps,
pot fer il·lusió,
cases al final són 15 hores de l'esdeveniment,
dura 15, 12, 15 hores,
molts diners.
Ahir va sortir un estudi, ahir va sortir un estudi
o una notícia que ficava que ara i al 2023
la gent ja no recupera la inversió que fica.
Perquè, al final, quant fiqueu vosaltres?
Quants diners?
Abans em parlàvem amb el Joel, deia que posava
120 euros.
El Joel és un rat, eh?
Jo és que, de debò,
que he anat amb molts pocs casaments dels últims,
han dit altres coses, perquè tenia una excusa fantàstica
que estigués simplement,
però als casaments que he anat no hi ha compte corrent.
No, perquè l'esperit una mica és diferent.
Bueno, bueno, alternatiu.
Em sembla molt bé.
Va fer una cosa molt més austera,
i cadascú posa una mica el que vol,
però sense aquella incomoditat del número de casament.
Sí, també diré que un casament auster a mi em molesta.
Bueno, noi, aclare't.
I haver-me de posar la manida, per exemple, o jo servir-me,
a mi això m'embolesta, però, bueno, això ja al final
són coses que cadascú...
Jo no puc anar amb traje i haver-me de posar...
Bueno, és igual.
Ja vaig fer una gran secció el novembre dels casaments,
que crec que la gent s'està recuperant,
cada dia hi ha gent recuperant aquella secció,
de la bona que és.
Però jo he vingut a parlar dels comiats de Solte.
Tots tenen una cosa en comú.
Que és la persona que es pensa que és la més divertida,
la més boja, la que des de petit li han dit
hòstia, ets molt divertida persona,
i ell s'ho ha anat creient, o ella s'ho ha anat creient,
i llavors és el típic que, anys abans que la gent es casi,
ja va dient, jo t'organitzaré el comiat de Solte,
ja te l'organitzaré, també és el que vol ser
el mestre de cerimònies del casament.
És la persona més pesada, però pesada, eh?
És, bueno, és que no...
I que s'organitza la festa per ell, bàsicament.
Clar, clar, clar, s'organitza la...
Va superoriginal i no sé què,
i arriba que el tio porta dos anys pensant als comiats de Solte,
i què passa? Que fa el que fa tothom, tothom.
O sigui, aquí ja no hi ha originalitat,
ja no hi ha... tot està tallat pel mateix patró.
Què fa? La primera idea sempre és la més grossa, eh?
No, anirem a Mèxic, a Mèxic, eh?, passarem allà cinc nits,
el que passi a Mèxic es queda a Mèxic.
És que això és tan pervers. Això és terrible.
Què passa? Que la cosa va baixant una miqueta d'intensitat,
i què fan?
No, portarem el protagonista a l'aeroport i no sabrà on va.
Bueno, això no ho ha fet ningú.
I disfressat. Sí, això no ho ha fet ningú.
Llavors fan unes samarretes o unes dessuadores commemoratives,
la persona que es casa va diferent, li fiquen un tutú...
Fa molta vergonya, això. Això és terrible.
Això... prou. Però jo crec que estan en ala baixa.
Això és misogini. No, jo ara per aquí la diagonal...
El tema dels penis al cap...
No, això sí, això ha baixat. Això ha baixat, eh?
I estic molt content.
Aquesta setmana ha estat Anglaterra i allà no ha baixat res.
O sigui, era una cosa terrible, eh?
I ves a l'aigua als comiats de solter amb els anglesos.
Exacte, era la mateixa energia.
Els anglesos són cutres. Molt cutres.
Una cosa que et vull comentar un dia,
que els guiris que venen vesteixen malament i són cutres,
però això ja és una altra secció.
Com deia el Roger, aquí a Catalunya hi ha un descens notable
de nines inflables, ja no hi ha nines inflables,
jo ja no em veig, membres virils al cap de les persones,
potser és que no vaig als llocs on la gent va membres virils al cap,
però he de dir que els comiats de solter de noies
crec que estan molt més currats,
i el de nois és un divendres qualsevol.
Sí, he arribat a aquesta conclusió.
A les noies sí que és veritat que curran una miqueta més, no passa res.
La persona que organitza el comiat troba que anar a sopar
i sortir de festa, que per mi és el plan ideal per celebrar una cosa,
no n'hi ha prou, i monta una mena d'olimpiades, una mena de proves.
Què és això? Què és això?
I a més a més, que tots els premis és alcohol.
O sigui, superes la prova... Com es diu?
Chupito. No, no es diu xarrup.
Xarrup. Superes la prova xarrup.
No superes la prova tos xarrups.
És una cosa terrible, i a més a més, a les 6 de la tarda...
Aquella persona arriba borratxa.
Està borratxo a les 6 de la tarda en ple sol?
No, no. Des d'aquí diem no.
Acaba en migranya i vòmit.
No s'ha de fer, no, i a més a més, la persona que lleia no ho gaudeix,
el protagonista ja ha marxat.
La gent que us veiem des de fora, de veritat, molta vergonya.
Però encara hi ha una cosa que fa molta més vergonya,
que és quan es troba un comiat de solter amb un comiat de soltera.
Això ja és... O sigui, comencen a cridar...
O sigui, el primer que fan, quan es veuen, comencen a cridar,
com si fossin dofins marxant de...
No ho sé, de caçadors japonesos que estan a punt de...
Vull dir, fan uns sorolls que són lamentables.
Què està passant? Què està passant?
Volen aparellar... Bueno, aparellar.
Volen que juguin, volen que juguin els dos...
Deixeu la gent en pau. O sigui, perou.
Deixeu... No feu comients... De veritat.
Què porta un comiat? A quants has anat, tu, Álvaro?
Jo, per sort, a cap... A cap?
Me'n van convidar un i vaig dir que no hi anava,
perquè era una persona que tampoc era tan amiga meva,
i considerava que era una pèrdua de temps.
Però sí que tinc molt...
O sigui, sí que conec molta gent que hi ha anat i tal,
i segueixen bastant aquest patró.
Tu, Roger, has anat o no al comiat de solter?
És que també, Mustàlvio,
tinc la sensació que estem començant a barrejar homes i dones
en un comiat de solter.
Mira, sí que és veritat que... Ah, s'està fent.
Sí, sí que és veritat que hi ha hagut...
En contra. No! No!
O sigui, estic en contra dels comiats de solter.
Jo els eliminaria. És que no s'ha...
Què passa, Álvaro? No puc tenir la meva opinió.
Sí, sí, sí. Però és que és com...
Tu tens una... És com... Sí, no, no, no...
O sigui, és difícil entendre-ho.
Tu vols fer només homes i només dones.
I jo penso...
A veure com ho salva, d'això.
No puc salvar-ho, no puc salvar-ho de cap manera.
No, no es pot salvar.
Però crec que l'originalitat aquesta encara hauria de...
Bueno, tu és igual, foteu el que vulgueu,
però jo crec que encara hi pot haver...
I està bé, ja està coseta, que es coseta.
Sí, una mica, de caspesa.
No, però sí que és veritat que hi ha vegades que quan comparteixes amics,
en plan que potser el tio és superamic...
Jo soc la que tinc al comiat de solter, eh?
I el tio és superamic meu, també.
A mi també m'agradaria que aquests dos nois
estiguessin al meu comiat i viceversa.
Ara sí que és veritat que jo en tot cas faria dues festes.
Però un comiat de solter conjunt amb la parella...
No, això mai! Això sí que em sembla molt gros.
Això sí que no, no ho feu, eh? No, vull dir, tampoc...
Verge santa de Déu, això no ho feu, ja us casareu, ja us casareu.
Escolta, he tingut tota la vida per estar al davant.
Un moment, on és el protagonista? 12 i 35.
Ho hem de deixar aquí, que tinc el Pep Noguer que ens espera.
Escolta'm una cosa.
La Laura ens ha agafat d'entrada.
Vosaltres a casa què teniu? Vitro, ceràmica, inducció o gas?
Gas.
Es cuina molt millor amb gas.
Fa molt que no entres a la cuina.
A veure, inducció és el mateix que la vitro, però diferent.
Fa molt que no entra a la cuina l'Alba, eh?
No sap què té a casa.
De seguida el suplement amb la directora general del Culinarium,
la Montse Rubinat Català.
M'agrada molt el Culinarium a mi.
Doncs mira, tenim en marxa...
Hòstia, hi entro sempre? Sí.
Vols guanyar un joc de productes de cuició Culinarium?
Sí.
Fes retuit i entres al sorteig.
Té molt bona pinta.
De seguida parlem de les diferències
entre la inducció, el gas i la vitro, ceràmica.
Jo tinc una pregunta, que és,
per què és impossible fer una bona truita a la francesa
amb inducció?
Perquè no pots controlar el...
Això és el que vull saber.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
És veritat o no és veritat
que no es pot fer una bona truita a la francesa amb inducció?
És mentida.
Després de la publicitat, la gràcia del Noguer.
Moltes gràcies per haver estat aquí.
Ara tornem, gràcies a tots dos, fins ara.
Adéu, gràcies a tu.
El suplement, amb Roger Escapa.
Tot és possible un dia de partit.
A veure si jo començo. Aviam qui et segueix.
No ho puc evitar.
Ja no sé com fer-ho.
Ha arribat a les mans.
Un cop hi vencerem.
Sabia que com a mínim... Quanta jovenalla tenim aquí.
Tot és possible quan es celebra una lliga.
El Barça és el nou campió de lliga.
Ruteada de jugadors, al mig de la gespa.
Celebrat maritima.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT del Barça Reial Societat a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
El suport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport, sempre.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAT, Solideo i CaixaBank.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe. Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit. Vendermi cotxe.
Som al carrer Rocaforç 78,
prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Aquest estiu, el Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Angeli Plaza Catalunya,
obren per tu cada diumenge i festius de 12 a 8 de la tarda.
Molt més temps i avantatges perquè facis les millors compres
d'esports, llars, supermercat, electrònica...
Recorda, aquest estiu, el Cort Inglès de Diagonal,
portal de l'Angeli Plaza Catalunya,
obren per tu cada diumenge i festius de 12 del matí a 8 de la tarda.
Arriba Revolu Plus a Occasión Plus.
Descompte de fins a un 30% en més de 8.000 cotxes.
Aprofita aquesta oportunitat única.
Fins el 21 de maig, 10 centres a Catalunya,
noves obertures a Manresa, al carrer Sant Cristòful 11 i a Badalona,
carrer Torrent Vall Major 66-68, també a OccasiónPlus.com,
oberts dissabtes, matí i tarda.
Després de l'èxit de Canto jo i la muntanya balla,
Irene Solà publica nova novel·la.
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres.
Si algú pot escriure una novel·la sobre les dones
que han estat invisibles a la història en majúscules,
havia de ser l'escriptora Osonenca.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitjanit.
Aquest dissabte, una hora amb Irene Solà,
per parlar de totes les dones que no agraden.
Abans n'hi dèiem bruixes, ara vés a saber.
La bruixa, com ho som totes.
Amb Roger Escapa.
Inducció a gas o a vitroceràmica.
Qui no ha passat per aquest moment
si heu renovat o esteu pensant de renovar la cuina?
És un dels dilemes habituals
entre els dos sistemes de cocció elèctrica.
Pep Noguer, ara sí, oficialment. Bon dia i bona hora.
Què tal? Com va tot? Bé?
Molt bé, molt bé.
Avui un dilema una mica populista i comercial,
si m'ho permets, però...
Bueno, depèn, no?
Perquè, clar, tu què diries ara?
Que tothom, per exemple,
o diria un gran presentatge, inducció.
És el que està més de moda
i diuen que és el més sostenible, segurament, no?
Últimament? Depèn, depèn.
Per exemple, a Alemanya,
s'està posant molt de moda, ja fa molt de temps,
tornar a posar cuines, podríem dir,
d'allò que li diem aquí, cuines econòmiques.
Però jo sempre dic que això són figues un altre paner.
És a dir, a casa, en una casa convencional,
que cuinem, diguem-ne, de forma convencional,
clar, què és el que va més bé?
Doncs, home, un tipus de cuina que sigui neta,
que sigui ràpida i, com dius tu, que sigui sostenible, no?
És molt més sostenible, o jo crec que va molt millor,
una cuina d'inducció, que no pas una vitroceràmica,
més que tot també perquè la cuina d'inducció
és aquell tipus de cuina que només escalfa la mida del recipient.
I que, a més a més, no genera calor, d'acord?
Tot i que és veritat que jo encara entenc
que hi hagi molta gent que li agradi el gas,
primer, perquè és allò que hem tingut sempre,
i també perquè, home, és més romàntic, eh?, el gas.
I per a molta gent li agrada molt això de cuinar gas.
A mi m'agrada molt cuinar gas, eh?
Però t'haig de dir que a casa, a la casa del dia a dia,
jo vaig posar inducció.
A veure si la Montserra Robinat ens ho clareix.
La Montserra Robinat Cataràs, directora general de Culinàrium.
Com dèiem, tenim en marxa un sorteig.
Vols guanyar un joc de productes de cocció de Culinàrium?
Si en segueixes i fas retweet, entres al sorteig.
A veure, Montse, bon dia i bona hora.
Hola, molt bon dia.
La Montse és una clàssica d'aquest espai,
perquè sovint la convidem i ens treu l'entrellat de moltes coses.
Diferència, per començar.
Diferència de definició entre inducció i vitroceràmica.
Bé, la cunya d'inducció actualment és la que potser està més de moda,
i és una mica el que ha explicat el PEM.
És una cunya que és molt més ràpida al moment d'escalfar,
i al moment de consumir també és la que consumeix més menys,
perquè realment només escalfa el...
o sigui, consumeix energia de la superfície que necessita escalfar.
En canvi, la vitroceràmica, doncs les superfícies són molt més...
els diàmetres dels fogons són més amples
i es perd bastanta més energia.
I en aquest moment la tendència és,
també del tema de l'acariment de l'energia,
buscar els sistemes que siguin una mica més sostenibles.
Per tant, també és una mica més econòmic...
En aquest moment la inducció és la que sembla que està guanyant la carrera.
Tot i que al moment d'instal·lar-la també és la més cara,
és més cara la inducció que no pas la vitroceràmica.
Però jo també us he dit una mica el que diu el Pep, jo soc de gas.
Fa temps que cuino amb gas i que no em taquin el gas.
M'agrada molt més poder controlar el foc amb els fogons de gas.
La inversió entre la inducció i la vitro
és un pèl més costosa, la inducció, però després, a la llarga,
suposo que aquesta inversió la deus recuperar
perquè fas una estalvi energètica aquí.
Sí, aquest és un dels raonaments, d'acord?
Perquè sí, són més cares, la inducció, m'he de comprar,
tot i que jo, expert en plaques, no ho soc,
perquè nosaltres a Culinarium venem els estris per cuinar,
però no venem cuiners.
O sigui, et dona una mica l'experiència personal
i del que m'he anat informant.
La estalvi energètica, en aquest moment, és important.
Per què és tan difícil fer una truita, la francesa,
amb una cuina d'inducció?
Clar, és que precisament jo aquí anava.
El quit de la qüestió, jo crec que no és que sigui difícil,
sinó que la pregunta hauria de ser
quin tipus d'utensilis tens, quin tipus de païlles tens.
Per exemple...
Aquesta és l'altra, que amb inducció et fan comprar
tota una història de païlles específiques per a inducció.
No, no, a veure, entenem que la inducció...
Home, sí, una mica sí, eh?
Si vam acabar, que la pot ser robinant l'interès que es faci gasto.
No, però... Clar.
No, no, però deixa'm explicar un momentet.
És a dir, la inducció què necessita? Necessita una base ferrítica.
Llavors, qualsevol cosa que no sigui una base ferrítica,
allà no hi va bé.
Per exemple, una cassola de fang,
tu, des d'un punt de vista directe, no pots cuinar amb una inducció.
En canvi, amb un gas o amb una vitroceràmica, sí.
Però avui en dia jo també sempre soc dels que penso, dius...
Escolta'm, una païlla no la gastes cada dues setmanes.
És a dir, tu has de fer una inversió amb utensilis
i tractar-los bé.
Llavors, clar, jo sempre penso d'aquells que...
Jo, potser perquè soc cuiner,
soc d'aquells que a mi, quan compro una cassola,
m'agrada comprar una bona cassola.
Perquè entenc també que la utilitzaré bé,
que la sabré fer servir, que la cuidaré...
Hi ha molta gent, jo a vegades veig molta gent a les cases,
que tracta les cassoles...
Bueno, jo és que em foto les mans al cap.
És a dir, allò de, per exemple,
posar una païlla al damunt de l'altra.
Escolteu, hi ha una cosa que és un drap,
que tu rentes les païlles, les aixugues bé,
i poses paella-drap, paella-drap, o cassola-drap, cassola-drap.
Més que no, també...
I després hi ha els protectors.
També hi ha protectors.
Hi ha un protector de paella, que és una cosa bastant simple i econòmica,
i el que et fa és protegir molt,
perquè quan t'estires la paella sobre l'altre no la ratlles.
Exacte. I això és interessant.
Són estris petits que t'ajuden amb molt poc cost,
i el que tens és allargar-te la vida de la paella.
Llavors, hi ha una altra cosa, que és la següent.
Per exemple, en Roger Escapa,
jo no sé quantes pailles tens a casa. Quantes en tens?
Home, jo tinc inducció des de fa un temps, almenys en tinc tres.
Tres, ui, és molt poc, això.
Tot i això...Cuina de supervivència.
Clar, no.
Jo t'haig de dir, per exemple, que jo a casa tinc la paella de les truites.
És a dir, és aquella paella que només s'utilitza per les truites.
I una cosa molt important amb les paelles
és que tu pots tenir molts tipus de paelles,
però avui en dia, les paelles, tu has de mirar,
que tinguin un cert gruix, que com més gruix tinguin,
també, i avui en dia, diguem-ne que la tecnologia,
i això ens ho explicaràs tu mateixa, no, Montse?
La tecnologia d'una paella, tu agafes una paella de 10 euros,
que és aquelles paelles tan primetes,
que clar, no vulguis fer a vegades, segons quina paella,
per exemple, una paella molt prima,
amb un foc d'inducció, què passa?
Que només s'escalfa la part d'abans.
La fa pujar cap dalt, perquè la superfície de contacte és massa prima.
Exacte.
I ara no s'adapta bé l'oli, es va cap als cantos,
i realment no et fa la funció la paella.
És important comprar els estris de cuina,
sobretot amb les induccions, que necessiten aquests camps magnètics,
perquè a cuina d'inducció, tu saps que aixeques la paella,
poses la mà i no et cremes.
Funciona per aquests camps magnètics.
Per tant, necessiten unes bases gruixudes
i que realment agafin bé la temperatura.
I les paelles s'han de conservar i s'han de cuidar bé.
El tema de la truita,
que és el que tu has engegat, diguéssim, la qüestió,
perquè una inducció no pot fer una bona truita, no?
Diu que quan tu aixeques la paella de la inducció,
la paella perd una mica de temperatura.
Si tu aixeques la paella per girar la truita,
o així, el que fa és perdre temperatura.
De totes maneres, si tu tens una paella gruixuda,
amb un bon fondo difusor, aquesta temperatura no baixa tant.
Per tant, jo crec que es pot fer una bona truita
amb una cuina d'inducció. Aquesta és una mica el raonament.
Diuen els més experts que aixecar la paella perd temperatura
perquè no està en contacte amb el fondo de calor,
i per això la truita no et surt bé.
Això és ja una mica anar a buscar els tres peus al gata.
I aleshores, tots els romàntics del gas, dels fogons,
que és evident que a l'hora de la neteja porta més feina, no gué,
per què fa aquesta sensació
que el gas sempre tindrà els seus adeptes, no, els fogons?
Bueno, perquè tu veient el gas controles el foc,
o tu penses que el controles el foc, no?
Llavors, què passa?
Que tu amb una inducció no veus, diguem-ne, el foc directe,
per tant, no és allò que tu no pots posar mínim i màxim,
sinó que vas per números.
En canvi, el gas és allò de... tu el poses al mínim, saps?
I, diguem-ne, per història de la teva cuina,
ja saps més o menys quina temperatura genera,
saps que si li fots canya també, i després ho veus.
Però tu, quan tens una bona cuina d'inducció i controles bé,
i coneixes bé les teves cassoles i les teves païres, està molt bé.
Una altra cosa és allò que deia jo del romanticisme.
A mi també m'agrada molt,
perquè jo amb una cuina professional, la cuina d'inducció,
m'agrada molt, per exemple, per la passisseria,
perquè és una cosa molt neta,
però per la cuina a mi m'agrada el foc que hi hagi,
i que hi hagi molta trempera.
Tot i això, evidentment, estem parlant d'una altra tipologia de cuines.
I aquí a Bougueril una altra vegada, amb això de les cassoles.
Mira, per exemple, jo tinc una cuina d'inducció que em va molt bé,
perquè a mi m'encanten, aquestes cassoles grosses,
que a moltes cuines, diguem-ne, clar, dius,
que la cuina d'inducció no escalfa bé.
Sí que escalfa, el que passa és que, clar,
si tu utilitzes una cassola de 40 centímetres
i el foc màxim que tens és de 24,
doncs, evidentment, tot i que sigui una bona cassola,
no t'escalfarà igual de bé
que si tens tota, diguem-ne, tota la superfície.
I avui en dia hi ha moltes cuines d'inducció ja
que ja no tenen, diguem-ne, els dos focs o els tres focs,
sinó que tenen quatre bases, diguem-ne,
tot el foc són quatre bases
i tu pots delimitar una miqueta què vols, si vols,
un, dos, tres o quatre,
i pots fer cassoles de 40 o 48 centímetres
tranquil·lament amb aquest tipus de cuines d'inducció
i a mi m'agrada molt.
Montse, tens la sensació, també, per la demanda
que la Vitro ha quedat una mica desfasada?
Sí, sí, sí, ja ho veig, una mica per la demanda,
perquè a les xarxes de botigues cada vegada la gent venen
amb el raonament que han comprat la cuina d'inducció
i han de canviar els estres.
Crec que la Vitro ha anat quedant, inclús la Vitro no és tan neta
com la inducció, perquè quan tu et cau,
si sobreeixeix la cassola o el que estàs bullint,
et cau sobre una placa de Vitro, s'enganxa el creme.
En canvi, sobre la inducció, com que no té la temperatura,
tu fregues tranquil·lament i no s'enganxa.
O sigui, també el tema de la neteja,
perquè tots anem molt ràpids i volem les cuines netes
a casa i t'agrada tenir la cuina bé,
la neteja d'una inducció és bastant més simple que d'una Vitro.
I el gas, amb la neteja, ja ho sabem, ho ha dit el Pep.
Som romàntics, a mi m'agrada, sí que la neteges,
necessites netejar-la més,
però jo crec que el gas està quedant, també.
Sí que la tendència és inducció i ho veiem, eh?,
perquè els canvis amb els estres de cuina van, bàsicament,
cap a inducció.
I també el dual, perdoneu, Montserrat, també el dual,
és a dir, hi ha cuines que tenen un de gas i tres de inducció,
que llavors, amb el gas, pots utilitzar, per exemple,
no cal que llencis aquella cassola, no?
Tu pots utilitzar amb el gas per fer una cassola de fang.
Sí, jo no ho sé.
Aquestes cuines estan tinguent molt èxits
i la gent realment deixa d'agafar una mixta,
perquè quan tens aquest foc ocupat necessites els altres.
Vull dir, no et solucionen gaire, jo penso,
aquest tipus de cuina mixta.
Els estres van directament a la placa
perquè el moment de netejar-les és molt més senzill, també.
Home, una de les coses... No t'optimitza res.
Pensa que els estres sí, els estres els has de comprar bons.
Però si compres una bona paella, que aquest és el problema, no?
La gent intenta, al moment de comprar paelles,
estalviar una mica i compra paelles primers o més senzilles.
I a la llarga, el que et donen és un cost més elevat,
perquè la paella et durarà molt més.
O sigui, la paella no té molt secret.
I això és important, que ho sàpiguem tots.
Es poden posar els rentaplats, les paelles?
Es poden posar els rentaplats, especialment les...
Quan tu et reanalitzes els preus,
a la llarga et surt més econòmic una paella cara que una barata.
Es poden posar als rentaplats les paelles d'inducció?
No, no, les paelles no s'hi haurien de posar,
no les d'inducció cap a ella.
Si la poses a les paelles, la deixes...
El fabricant et dirà que sí,
però jo et dic que per l'experiència
i per el que tenim de coneixement a botigues i als comentaris,
les paelles no s'han de posar dintre de les rentabeixelles,
perquè les resseques massa, els hi creus aquest punt d'engreixat
que tenen elles, perquè les rentabeixelles,
la temperatura que agafa i els sabons que són molt abrasius,
les hi fan malbé als interiors.
Noguer, ràpid per tancar.
Això és una d'aquelles coses que un dia hauríem de discutir,
és a dir, per què s'ha de fer servir tant el rentabeixelles?
Amb lo romàntic que és fregar allò rentar les cassoles,
a mi m'encanta, mira, jo l'altre dia vaig estar amb una persona
que va anar a veure un pis i que no se'l va quedar,
perquè no hi havia rentabeixelles i viu sola.
Dius, hòstia, tu, és que no pots netejar una cassola,
una paella, dos plats, un got i una forquilla i un ganivet,
em sembla que el renta...
I a més a més, això un dia en parlarem,
perquè el rentaplats de casa,
això sí que és una assignatura pendent de la indústria,
perquè no pot ser que durin 40 minuts o una hora
quan els dos restaurants duren un minut o dos.
Molt bé, doncs propera lliçó, ens l'apuntem.
Gràcies a la Montse Rubinat, directora general de Culinàrium,
i gràcies també al Pem Nogui avui
per parlar-nos d'inducció de gas i de vitroceràmica.
La guanyadora dels productes Culinàrium
és la Mireia Espinet amb aquest concurs que teníem en joc
a través de les xarxes del suplement a robar el suplement.
5 minuts per arribar a l'1 del migdia.
David Clopés, què tal? Bona tarda.
Què tal? Com estem? Escapa.
Avui, Girona.
I després parlarem del Barça de bàsquet, que déu-n'hi-do,
perquè deixen que primer encari amb otimisme i amb alegria el dia d'avui.
I si ho hem de fer amb alegria a la cara
és parlant del Girona, que saps que s'hi juga a entrar a Europa.
Ara mateix és 7è, en plaça Conference Link,
i ara les dues, ens hi posarem a 3 quarts de dues,
Girona-Vilareal.
És un partidàs, el Vilareal encara té opcions de ser equip de Champions,
i per tant també s'hi juga moltíssim,
i és un partit dels quatre que li resten al Girona,
que serà decisiu per saber si finalment va a Europa.
I el Barça de bàsquet, suposo que... El Barça de bàsquet és un desastre.
Un desastre.
Saps que aquest matí s'ha jugat la versió juvenil
d'aquesta Euroliga de bàsquet i hi havia un Barça-Madrid.
Saps què ha passat? Què ha passat?
Que ha guanyat el Madrid, també.
La sensació que serà el final això de, no sé si de miròtics i çares,
però final de cicle perquè és que la patacada es descomoda.
És que hi ha retallades a l'horitzó.
Imagina't, si guanyes l'Euroliga
i que el Barça serà una mica favorit en aquesta Final Four.
Molt favorit. Molt favorit. I el Madrid en baixa.
Sí, sí. En parlarem avui.
Nosaltres ho deixarem aquí
perquè arriba la publicitat i la propaganda electoral
i tornarem demà a les 6 del matí, ben d'hora, ben d'hora,
i fins que faci falta amb el punt final
a la gira dels 35 anys del suplement.
Des del Tetra Romeu, obrim portes a partir de les 10 del matí,
i serem fins a la una del migdia amb aquest programa especial.
Si us voleu apuntar a última hora, suplementa a robacarradi.cat,
correu amb el nom i les entrades que veureu.
Demà ens veiem les cares al Teatre Romea.
Salut i ràdio a tothom.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Pals i la cuina de l'arròs.
Fins al 31 de maig, els restaurants, comerços, enllotjaments
i productors locals d'arròs i vi us convidem a gaudir
del menú de l'arròs de pals complementat
amb un programa de sortides pels arrossars,
tallers i degustacions per tota la família.
Més informació al 972-63-7380 i a visitpals.com.
Pals i la cuina de l'arròs.
Vine, tasta'l i sorprèn-te.
La teva marca em cactiva.
Vull pronunciar el teu nom i que estalvi sigui el nom de família.
Més de mil productes top a l'estiu,
perquè estalvis tant que acabis enamorat,
com el salmó fumat bàsic a 3 euros amb 99.
Caprava, la cistella que enamora a l'estiu.
Imagina el teu estiu en aquest jardí o terrassa,
amb una zona relaxant on poder seure a no fer res.
I una barbacoa de les Dauau.
Molt ben cuidat tot.
Esclar, per descomptat, tens totes les eines que necessites.
I a dins un aire condicionat.
Quin estiu! Si ho imagines, ho tenim.
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge,
reformes, decoració i jardí.
28 de maig.
Eleccions municipals.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals.
I al principi va costar. Passa amb tot el que és nou.
Però a Barcelona sempre hi ha hagut nous camins.
A Barcelona s'ha d'invertir més, en els barris i en habitatge.
A recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí, vota Barcelona.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat
per fer un país equilibrat i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem amb tu un present i un futur millor.
Vota Ara Pacte Local.
Bé, el tema és que ho volem tot.
Sanitat, educació, la independència, viure bé.
Per això lluitem.
El 28 de maig votem la CUP.
Gent que lluiti és el que cal.
Vull ser l'alcaldessa de Barcelona
perquè vull una ciutat d'oportunitats.
No deixar-se esclatant a l'altre.
Quiero que los libros de texto de vuestros hijos sean gratuitos.
Vull ser l'alcaldessa de Barcelona
perquè vull el millor per tu i pels teus.
Este 28M, libèrate.
Vota, ciudadanos.
No podem esperar més. Cal canviar.
Barcelona ha de posar-se en marxa.
Tenir seguretat de nou, oportunitats de nou, il·lusió de nou.
Ja ho vam fer una vegada.
Ara, amb el TSC, fem-ho de nou.
Aquest 28 de maig, de nou, Barcelona.
Vota socialista.