Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
Fins ara ja han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona
a prop de 370.000 vehicles en l'operació sortida d'aquest pont
de l'1 de maig.
Aquesta xifra representa més del 80% dels vehicles
que a trànsit preveu que marxin aquests tres dies.
I, per tant,
el que és important és que la gent s'hi atingui.
I, per tant,
el que és important és que la gent s'hi atingui.
I, per tant,
el que és important és que la gent s'hi atingui.
I, per tant,
el que és important és que la gent s'hi atingui.
L'autopista A7 per la via Periodía.
Bon dia.
El camí de la ronda de dalt,
a la ronda de dalt,
a l'altura de Sant Gervasi cap al nord de la Trinitat,
i força a l'N145 des de la seu d'Urgell cap a Andorra.
Carme Malaguerriga, Catalunya Ràdio, Equip Biari.
Més notícies, Sant Raül Flores.
Important incendi d'un dipòsit de petroli a Sabastòpol,
port de la flota russa del mar negre a Crimea
per l'atac d'un dron segons les autoritats locals.
L'atac a Sabastòpol és un cas que s'ha de fer
amb el seu tronc de l'aigua.
L'atac arriba l'endemà del pitjor bombardeig rus
dels últims dos mesos a Okraïna,
amb un balanç del menys 25 morts i una desena de ferits.
La major part de les víctimes van perdre la vida
per l'esfundrament d'un edifici a la ciutat d'Human,
tocat de ple per un míssil, entre les víctimes i nens.
El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras,
està convençut que les eleccions municipals del pròxim 28 de maig
acabaran amb diversos acords entre el PSC i Junts per Catalunya.
En una entrevista a l'agència EFA també ha pronostit
que socialistes i PP poden acabar situant Xavier Trias
com a alcalde de Barcelona.
Hi ha una pulsió per part del PSC i de Junts
per pactar-ho tot a tot arreu.
I que la sociovergència és una temptació
de la qual molt difícilment se'n saben alliberar.
L'Agència d'Evaluació de Riscos Fits
rebaixa un grau la qualificació de França
i la situa en doble A negativa, en perspectiva estable.
Un dels principals motius són les recents tensions socials
amb manifestacions i vagues contràries a l'aprovació
per decret de la polèmica reforma de les pensions.
Segons l'Agència, aquest malestar afectarà la capacitat
de reduir el dèficit i el deute de França.
Dos motoristes han mort aquestes últimes hores a Catalunya.
Una, l'AP7, a l'altura de Santa Perpètua de Mogó
del Vallès Oriental i una altra, a Barcelona.
El menor d'edat ha estat la víctima mortal de l'accident l'AP7.
El sinistre ha passat cap a tres quarts de cinc de la matinada
per causes que encara s'estan investigant.
Són 48 ja les persones que moren accidents a trànsit
a les carreteres catalanes.
Aquest 2.023, 13 de les quals han estat motoristes.
I a Barcelona ha mort un home de 39 anys en un xoc
entre una motocicleta i un cotxe,
un accident que va passar ahir cap a les 9 del vespre
a la cruïlla del carrer Praga,
a l'hospital d'Horta-Guinardó.
A causa del xoc, el motorista va ser traslladat a l'Hospital Sant Pau,
on finalment va morir.
És el tercer motorista que mor en un accident viari
a la ciutat de Barcelona des de començaments d'any.
Esports, Sergi Camps.
Ja tenim la graella de MotoGP del Gran Premi d'Espanya,
circuit de Jerez, Damien Aguilar, bon dia.
Bon dia, la pole position del Gran Premi d'Espanya
és la segona setmana d'aquest any
tres pole positions per pilots catalans,
dues pels germans Márquez
i aquesta per l'Aleja Espargueró,
que compartirà la primera fila de la graella
amb Jacques Miller i Jorge Martín.
A la segona fila, Brad Binder, Peko Banyaya
i un espectacular Dani Pedrosa.
Tercera fila per Oliveira, Zarco i Marini.
Quarta fila per Maberi Vinyales, Naka Gami i Àlex Márquez.
Una classificació que ha començat amb la menaça de pluja,
de fet, alguna pluja.
Hem tingut en alguna secció del circuit,
però, fonamentalment,
els temps s'han aconseguit amb pneumàtics de sec.
També hem de destacar, en aquesta graella,
la cinquena fila pel líder Bertzeki
i la sisena fila d'on sortiran Fabio Quartararo o Alec Rins,
l'últim guanyador d'un Gran Premi.
Recordeu, cursa sprint a partir de les 3 de la tarda,
5 minuts abans en directe per l'app i al web de Catalunya Ràdio,
Aleja Espargueró, des de la pole position.
En futbol aquest vespre,
en futbol aquest vespre, jugar al Barça Betis,
Dembélé i Christensen tornen a l'equip
després de les seves lesions.
També tornen a Busquets després de complir sanció,
mentre que el davanter de 15 anys,
l'Emili Amal es manté a la convocatòria.
També avui a la Lliga,
Ells Rayo, un quart de cinc,
i Madrid-Almeria a dos quarts de set.
I a la Lliga femenina de futbol,
al Llevant les Planes rep aquesta tarda l'Atlètic Club a les 4.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
12 i 5.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
12 i 5.
Convenca laとう logo.
Albert Riera, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Val用z para 해야?
Molt bon dia, quina calor fa?
A mi m'encanta la calor.
Comentari de conyete.
Estàvem a Navalla.
Ara em renyaràs pel cap per no ser prou conscient
del canvi climàtic?
No, és que és correcte.
Bé, Andreu, quina setmana, no?
Quina setmana que portem, eh?
No tens moltes preguntes, Alba, tu?
Moltíssimes, a més, em vaig mossegar la llengua
i em vaig lligar els dits perquè volia comentar-te
moltes coses d'aquella foto, que el de la cara parlaràs.
Però he aconseguit aguantar fins avui sense preguntar res
per sorprendre'm i reaccionar.
Aquesta setmana, sense prèvi avís,
Andreu Gionola va penjar a les xarxes socials
una fotografia d'ell amb una persona molt famosa,
Leo Messi.
Jo la vaig veure en un primer moment i t'he de confessar
que dic, mira, intel·ligència artificial.
Això no s'ho creu ningú.
Hi ha gent que ho va dir i ara costa molt de mostrar.
O sigui, ara costa molt de mostrar les veritats.
O sigui, va anar de debò, no?
Va anar de debò.
L'has conegut.
Vaig poder estar 15 minuts parlant amb ell.
Em sembla que estigui enamorat.
Estàs enamorat.
Era la il·lusió de la meva vida.
Li vaig dir que l'estimava molt
i li vaig dir moltes gràcies per tot el que m'havia fet feliç.
A veure, un moment, com va anar tot des de zero?
Com accedeixes a Leo Messi?
Des de zero no ho puc explicar.
Hi ha una persona que em porta...
No et facis l'interessant.
No et facis l'interessant, Andreu.
Aquesta persona m'ha dit que tot això no ho puc explicar.
La persona que m'ha portat a la felicitat màxima,
jo no la puc trair.
On em diuen que hi haurà Leo Messi durant 15 minuts
i li podràs entregar el llibre de la sotana.
Que jo és la cosa que...
El llibre més venut al Sant Jordi.
De no ficció, moltes gràcies.
De no ficció.
Llavors li vaig poder regalar una cosa signada per nosaltres,
que jo crec que Messi normalment està acostumat
a regalar coses signades per ell,
doncs nosaltres li vam donar una cosa signada per nosaltres.
I un llibre en català, que ell em va dir...
Jo me l'he de creure, perquè jo em digui
que jo l'hi vaig marcar amb un adhesiu dels tietes.
Fem país.
Quants dies abans ho vas saber?
El mateix dia.
Vas poder triar la roba?
No vaig triar gaire res.
No vaig triar gaire res.
Era a Barcelona?
Era a Barcelona.
Era a Barcelona, sí.
Quanta gent hi havia en aquella trobada?
Quatre.
Quatre persones.
Va venir sol, ell?
Ell va venir sol.
I podem saber el nom d'algunes de les altres persones?
No.
Impossible.
De què va anar la conversa?
Un moment.
De què fa olor el Leo Messi?
D'èxit.
Fa olor d'èxit.
De diners, potser.
Fa olor d'èxit.
És diners, que no són diners.
Fa olor al perfum que deu portar, que deu ser del Che Guevana,
que el patrocina.
Bueno, que el de l'Ajuntis.
De què va anar?
Clar, va anar de diverses coses.
Primer li vam explicar què era la sotana,
que està superbé.
Li vaig explicar com era...
Sabia què era?
No.
I com li vas explicar?
És un podcast de futbol?
És el millor podcast ara mateix de Catalunya?
No.
I li vaig dir que no tractàvem, podríem dir, informació,
sinó que comentàvem una mica la jugada.
Et vas posar nerviós?
Clar.
Estava nerviós quan ja no hi era ell, encara estava nerviós.
Vaig arribar a casa, aquesta setmana he estat sol a casa,
no hi havia la meva parella,
i el dimarts vaig estar mirant sostre com un tonto
i recordant totes les coses.
Resaca emocional.
Sabeu més coses?
Se li ha escapat que va ser dilluns,
va ser dimarts.
Va ser dimarts.
Va ser dimarts.
I com era ell?
Com és ell?
Una cosa superxula.
Ell és un tio.
Em pensava que era supertímid.
Va parlar moltíssim.
Va parlar moltíssim i una cosa que em va fer molta il·lusió
és que no va treure el mòbil en cap moment de la conversa.
I una cosa que em va impressionar moltíssim
és que quan me'l van presentar li van dir el meu nom
i al cap de deu minuts li vaig demanar que em signés
la samarreta d'Argentina i va ficar pare Andreu
sense tornar-me a preguntar.
Això és una tècnica.
Això ho fan molt bé.
Quina tècnica?
Això no passa tant amb els consellers aquí a Catalunya,
però a Madrid, a més, si jo crec que és una persona
tan coneguda, això l'hi han explicat.
Quan tu entrevistes un ministre,
que no coneixes segur personalment,
abans de fer aquesta entrevista o amb un personatge,
especialment passa molt a Madrid,
o un actor molt famós que està de gira i aquell dia fa deu entrevistes,
abans de començar l'entrevista algú de premsa,
molt avilment li diu ara t'entrevista tal persona.
I aleshores quan tu saludes un ministre et diu
buenos días Roger, com si et conegués,
per fer aquesta cosa propera i trencar més el gel.
I això és una cosa que aquí no es fa gaire,
però fora l'estranger sí.
I és una cosa que d'alguna manera ja en sabones ja comences a estudiar.
Es valora molt que et diguin...
Home, tu també si et digui Andreu.
No, deixa'm dir una altra cosa perquè vaig veure
i se't notava com nerviós perquè estava tachada.
Estava tachat perquè li vaig ficar.
És que et dic jo que soc la teva nòvia o els teus pares
i hagués seguit un conflicte familiar després d'aquesta dedicatòria.
Vaig ficar t'estimem més que la nostra família,
però tachat perquè primer vaig ficar t'estimo.
I llavors vaig pensar que som els cinc de la sotana.
Vaig ficar t'estimem més que la nostra família com a Leo,
com si fóssim amics, i ell ho va veure.
I llavors ell em va preguntar sobretot
si el llibre el podia llegir a trozos.
Això t'ho va preguntar de veritat?
Sí, bueno, vull dir que...
És que és llarget, aquella enciclopèdia.
No, com si ho podia saltar.
Que ell vol veure de què va el seu capítol, directament.
Està bé, bona conversa?
Sí, molt bona conversa.
Jo sempre havia pensat prendre-ho positivament.
I en algun moment et vas relaxar, saps allò?
Perdó, perdó.
Li vaig fer els dos idiomes.
Aquí em vaig equivocar, segurament.
Els nervis, Andreu.
Els nervis, sí, ho sento molt.
Ho sento molt, Catalunya.
Vull dir, aquí us he fallat jo com a persona catalana 100%.
Sí, quan vaig marxar vaig dir,
hòstia, no sé per què li he parlat,
perquè ella ha estudiat en català,
i ella en català l'entén, segurament.
Però no ho sé, em sortia a parlar i em vaig equivocar.
Us demano perdó a tota la població catalana, de veritat.
En quant duren els nervis?
A partir de quina part de la conversa et relaxes?
Cap.
Hi ha una cosa que trobo supermaca que em surt sol,
que és que jo mentre parlo amb Messi em venen jugades seves al cap.
Estàs completament malalt.
Què m'estàs dient?
Quina mena de ment perversa.
Jo estic parlant amb Messi, perquè no em crec que sigui ell,
tota l'estona és que no m'ho estic creient,
i em venen les imatges, el dribbling aquell a Boateng,
el barret al Múnia contra l'Arsenal...
Fingint que sé de què parles.
Això, això, això.
Messi, Messi, Messi.
Encara Messi, encara Messi, encara Messi, encara Messi.
Encara Messi, encara Messi, encara Messi, encara Messi.
Gol, gol, gol, gol!
De què rius, Alba?
És un riure una mica de tendresa, per no dir que és de vergonya.
No, no, perquè no...
Jo et conec que si estàs fora...
Si a tu el futbol et sembla una activitat...
una activitat extraescolar, jo entenc aquesta reacció, però clar...
Però mira, per sort o per desgràcia, no ets l'únic,
que estic acostumada a que el Messi generi aquesta reacció.
No em ve de nou.
Un moment, no t'hem fet la pregunta encara.
Torna al Barça o no?
No ho sé, això no ho sé.
Això no ho saps o no ho vols dir?
Això no ho sé, perquè jo vaig anar allà, i ara us ho diré de veritat.
Jo crec que el Messi deu estar fart de la gent que es vol aprofitar d'ell,
o li vol treure informació d'ell,
jo el que no volia és que ni em vaig voler fer una foto amb el llibre amb ell,
perquè no es pensés que jo anava allà a fer com, saps, com...
Aprofitar-te'n.
Aprofitar-me d'ell, no li vaig voler preguntar res del seu futbol.
Jo anava com a fan absolut d'aquesta persona i que...
Hi ha hagut gent, he vist, que ha comentat la foto dient que...
dels dos el famós sembla l'Andreu.
Tenen bastanta raó, compro bastant això.
És veritat, és veritat.
I et va passar això que després no recordes la conversa
o que arribes a casa i dius,
vaig quedar com un tonto,
se'm va veure prou intel·ligent, vaig mantenir la compostura.
Aquestes preguntes et van venir al cap.
Jo crec que no vaig fer tant el ridícul com em pensava que...
Jo crec que ho vas fer molt bé, em dóna aquesta sensació.
El ridícul i la veritat és que ell va estar molt còmode,
això em van dir que havia estat còmode i ja està.
Llavors jo vaig... molt feliç.
Has estat còmode.
Potser no hauries d'haver estat còmode.
No era una entrevista, era una trobada.
Segur que escolto el suplement des de París,
doncs li deia una saludó.
Bé, ha estat la setmana de retrobaments,
retrobaments o coneixences de l'Andreu Jornol i Leo Messi,
però avui també parlarem del Barriera endavant.
Un retorn aquesta setmana,
és que ara començar a parlar d'això.
Perquè també haig de dir a Andreu Cap,
tot i que jo no sigui molt fan del futbol,
per l'amor i l'estima que tinc de tu estic molt contenta per tu.
Em vaig emocionar molt a veure la foto.
Vaig pensar que això per l'Andreu és molt important.
La meva mare em va trucar i em va dir
com et tornarem a posar els peus al planeta Terra.
Bé, doncs aquesta setmana ha passat el que moltes esperàvem
o directament donàvem per fet.
Sabeu que l'any passat va ser l'any de la ruptura
i aquest any està sent l'any del retrobament.
Espere't, que només estem al mes d'abril.
Espere't, ja veuràs quan acabi l'any.
Però la Dulceida i l'Alba Paul han tornat.
Hi poso aquesta cançoneta,
perquè són dues persones que viuen al món del llupi o Disney.
Tot i que jo estic molt a favor d'aquest retorn.
De fet, des del dia que van tornar,
que jo crec que s'ha de dir el dia oficial de les segones oportunitats,
perquè era la meva pos que tothom comenci a tornar amb les parelles,
no funciona sempre, tot i que en el seu cas sí,
estem molt a favor d'aquest retorn.
Vosaltres recordeu que vam parlar aquí del documental de la Dulceida,
on ella estava plorant, era una persona que estava destrossada.
S'ha patit molt per ella perquè va ser una ruptura
molt mediàtica, feia molt de temps que es comentava.
Jo us estic situant perquè entenc que molta gent des de casa seva
tampoc controla tant aquesta relació.
I va ser una relació que va ser molt important en el seu moment,
primer perquè la Dulceida, com per la generació milènia,
i una mica generació 7-Z, va ser la primera influència,
i tothom li seguia la pista.
I ella va començar a sortir amb l'Alba Paul, que era una noia,
i també va convertir-se en una espècie d'icona LGTBIQ+.
De Girona.
Exacte, les dues catalanes.
Elles també van mostrar molt el seu amor,
també capitalitzar-lo, però també el van mostrar molt,
i era una parella que realment, de les poques que et creus,
tu veies molt enamorades.
Digue'm una parella que no et creguis.
Home, n'hi ha moltes, eh?
Bad Bunny, Ken del Jenner, que ara estan junts,
i això desitjo que s'acabi com abans millor, però seria un exemple.
Georgina i Cristiano Ronaldo, l'exemple.
A les xarxes socials n'hi ha moltes que no et creus.
Aquesta te la creies, si és que es miren amb molta passió.
Aleshores, com ha sigut aquest retrobament?
Hi havia molts rumors, molt rumors, des de feia molt de temps.
Perquè, a més a més, totes dues va ser una ruptura d'aquestes
que no acaba de ser ruptura.
Compartien espais, esdeveniments, compartien grups d'amigues,
sempre que les entrevistaves deien seguim o sent contacte,
per més una relació d'aquestes en les que no ho havien deixat.
Segur que heu tingut amics i amigues d'aquests que ho deixen,
perquè no és una relació interminable.
Clar, normalment acaba malament, això és veritat.
Amb aquells missatges a les dues del matí,
ara he escoltat aquesta cançó i he pensat en tu,
al dia de Sant Valentí no ens veiem, però també un missatge,
el dia de l'aniversari de la teva mare l'hi escric a la teva mare,
aquelles relacions inacabables.
I crec que elles eren 100% això.
Més com us dic, va haver molt patiment darrere per part de les dues.
Després d'aquests rumors, va i les ties comparteixen una foto
al seu Instagram compartida, perquè ara tu i jo podem pensar
que és el que més li agrada.
Per la persona que...
Hagués sigut increïble, Andreu.
T'has escrit per privat?
Crec que haguessis aconseguit més likes que l'Alba Paula.
Un post junts amb Messi.
Aquesta foto va rebentar internet.
Un dia vam parlar de les fotos en parella.
Elles van penjar una granoteta, un cor i un ratolinet.
Són d'aquestes.
I era, sincerament, deixeu-m'ho dir així,
una foto d'haver mantingut relacions sexuals
feia cinc minuts.
O sigui, se les veu molt contentes.
Quina mandra.
És una mandra terrible haver d'explicar això.
No, ara vés a explicar que has tornat.
No, haver d'ensenyar que has tingut sexe amb la teva parella
cinc minuts després de tenir-lo.
Això és una percepció meva.
No és que elles ho diguessin,
però se'ls veia l'alegria i la brillantó als ulls.
És una relació que han tornat i jo crec que segueixen estant aquí dalt.
Vibracions de Rosalía i Raúl Alejandro,
que us vaig dir que era una parella molt sexual.
És el mateix si tornes amb la parella...
Moltes vegades també es torna pel sexe.
Això és així.
Això és així.
Elles se n'han anat a Ibiza,
hi ha hagut algú que els ha patrocinat la lluna de mel número dos,
i a partir d'aquesta foto comencen a penjar moltes històries
com un retrobament que sembla que portin bastant temps junts.
Foto una pinta que han tornat per diners.
No, ara et diré per què han tornat, Andreu.
El tema és com va ser aquesta ruptura.
El 2021 s'ha fet llargíssim.
Sembla que sigui abans d'ahir que es van separar.
Ho van deixar per mutuacor.
Tot això és important, perquè s'entengui aquesta tornada.
I el motiu va ser l'amor no se ha ido,
però hi havia coses que no funcionaven.
Ara el tema és que funcionin aquestes coses.
Llavors, per mi, com us deies,
una parella que no ho ha deixat del tot,
anaven passant els mesos.
Molts pensàvem que tornaríem perquè es veia el dolor
i no arribava el moment ben petit,
però tu pots tornar per diferents coses.
Pots tornar per dependència,
que és un dels motius principals de quan no acaba bé.
Pots tornar per amor quan, per mi,
ho has deixat fa molt temps.
És a dir, quan realment ets una persona nova
i hi ha hagut canvis.
Si no això de hem de canviar, hem de canviar.
Quan ha passat un any, no canvies.
Aquests retrobaments de vam ser nòvios als 20 anys
ens hem trobat als 35.
Això és una altra història, em sembla bé.
Però el seu cas, a part de l'amor,
que és dels pocs casos amb els que m'ho crec,
que la gent parla,
jo m'agafo totalment aquesta opció.
A veure, sempre havíem parlat de fills.
Un dels grans bajons que explicava la Dulceida
d'haver fet aquesta ruptura
era que no podrien tenir fills.
Què passa?
Per què està sonant, aquesta cançó?
Pujar, pujar.
Són cançons d'amor a ti, Rigoberto Bandini.
Aquesta és una cançó que ha fet la Rigoberto Bandini.
És la mateixa cançó?
Rigoberto Bandini té una cançó i va canviant la lletra.
No passa res.
Quina faltada més gratuïta, Andreu.
A mi em cau molt bé, la Rigoberto.
A mi també em cau molt bé.
Totes les cançons són iguals, és veritat.
Són molt de saltimbankis, una mica festa major evolucionada.
Txarango també és la mateixa cançó.
D'acord, aquí t'ho compro.
El cas és que la Rigoberto Bandini va fer aquesta cançó
que per mi és molt gràfica del que us explicaré ara.
Quan tu tens 30 anys, comences a voler tenir fills,
més que res perquè tota la gent del teu entorn no entén.
És que hi ha una pressió real.
A partir dels 30 anys, crec que s'ha de deixar de jutjar
les persones que s'obsessionen en tenir fills.
Cada cop desenvolupen l'instint maternal.
De cop un dia et desperten i dius,
ara vaig a congelar òvuls perquè si no no tindré fills.
Cada cop ens imaginem que en surt llet dels mogrons,
ens toquem la panxa mentre ens mirem els reflex d'un aparador.
Això passa a partir dels 30 anys.
I és molt injust perquè no és culpa nostra.
I a la Dulceida li passa absolutament això.
Aquesta cançó que va fer la Rigoberto en el seu moment,
que va ser mare jove, el nen és moníssim,
només es veu la part més maca d'aquesta cançó.
Quan va sortir aquesta cançó,
ens va generar totes les necessitats que potser no teníem.
Perdó per dir-ho així, però es va empatar a condons aquella setmana.
Estic absolutament segura.
I de cop un home va tenir fills.
Jo entenc a la Dulceida.
Al final hi ha hagut aquesta necessitat de crear família.
Segurament no han tingut paciència per veure
què tal els dinava soles i han tornat.
Un altre tema, és que són molt...
Performen la parella Disney.
Us he dit al principi que la seva banda sonora,
això no és broma, és Tarzan.
És la teva filla?
Sí, els encanta tardar.
La Dulceida desperta la princesa que portes dins,
sobretot si ets millènial.
És una persona que ho viu amb molta naturalitat.
I te n'acabes creient que aquesta és la seva realitat.
Tot i ser dues persones del col·lectiu,
la GTVIQ+,
són el príncep i la princesa.
Això passa moltes vegades a noies normatives
que se'n van amb una altra noia.
Al final, l'altra part de la relació
té la masculinitat interioritzada.
M'estàs entenent?
Sí, sí.
Són directament Tarzan i Jane.
En aquest conte de Disney,
el romanticisme està a dalt de tot.
Crec que tot això també ha fet que ella es torni.
És una relació que em crec moltíssim.
Això que diu el Roger que acabarà malament, jo crec que no.
A mi em costa de creure.
Creieu en aquestes segones oportunitats?
Jo no sempre, però en alguns casos sí.
Jo amb aquests famosos així,
ho van deixar per promocionar una miqueta més,
i després ja han tornat.
Segur que s'estimen,
però potser aquesta jugada no calia.
D'acord.
Però què és això?
Però què és això, com porteu?
Porteu la música en català.
Això és bad bunny,
perquè té molt a veure amb el que ara us explica Roger Escapa,
perquè hi ha hagut altres retrobaments aquesta setmana.
Quins?
Mireu, jo vaig obrir una mica el safred sociològic
per preguntar a la gent si creien les segones oportunitats
i no.
I així, a grans trets,
la majoria de gent era no.
De fet, jo vaig fer un tuit, és molt fort,
citar-se una mateixa,
que va tenir quasi 1.000 likes,
sé que per tu és molt normal, Andreu,
on jo alertava que ara la gent no començaria a tornar massa.
És perquè ningú està d'acord
amb les segones oportunitats del tot.
Tots veiem que és un error.
Ara, menys aquestes ocasions que es remarcaven,
quan ho has deixat al cap de molt de temps, etcètera.
En el meu cas, jo he sortit d'una persona
que he tornat 3 vegades amb la meva ex parella.
Llavors, directament, jo em feia la pregunta a mi mateixa.
Això perquè es fa.
Jo què cony ens obri el safred sociològic,
si jo soc la persona a qui se li ha de preguntar.
Més enllà de l'adulceïda, moltes vegades això passa,
com us deia, per una dependència emocional.
I en el meu cas és una...
Tu t'havies imaginat amb aquesta persona tantes coses
que acaba sent una lluita amb tu mateixa.
És una lluita perquè tot això tingui sentit,
perquè les plorades, les tornades,
el que li has aguantat a aquesta persona,
per donar 300 coses, tingui sentit.
I tornes per tu, no per aquella persona,
ja no l'estimes, llavors ho tornes a intentar
fins que, òbviament, les coses no han canviat
i dius, bueno, ja n'hi ha prou, d'acord?
Això ha passat aquest cap de setmana al Coatxela,
perdó, la setmana passada, d'acord?
Això ja ho desenvoluparem més en una altra secció,
però si us deixo amb el carmelet a la boca,
que és que el Bad Bunny, com us deia,
està amb la Kendall Jenner, que és una de les Kardashians,
tinc moltes ganes de tractar d'aquest tema.
I en aquest Coatxela, on actuava el Bad Bunny,
hi ha una noia que ha fet la exnòvia, que és la Gabriela,
que està fatal, aquesta pobra noia,
i és un exemple d'aquestes relacions
que van i tornen, que no ho deixen mai,
i aquesta sí que no acabarà bé, qui ho deixa, nois?
Seguirem.
Pràcticament 5 minuts per arribar a dos quarts d'una del migdia.
Andreu, què? És l'hora del...
És l'hora de queixar-me.
Sí, encara és l'hora del brunch.
Estic molt enfadat amb això.
Amb el brunch? Sí, amb el brunch.
Tot i haver vist Messi, tu igualment estàs enfadat.
Estic enfadat.
Barcelona ja ha perdut aquesta guerra
que hi hagi molts més locals de brunch
que d'esmorzars de forquita.
Aquesta guerra està perduda.
Però és irrecuparable.
I em posa tristíssim, com a català,
que això hagi passat.
És veritat que crec que fora de Catalunya encara hi ha gàlies
que els esmorzars de forquilla
estan per sobre encara dels locals de brunch.
Jo no sé si després amb el Pep...
Sí, ara saludarem el Pep Noguer.
Puc saludar-te aquí? No, ara el saludarem.
Perquè pensi si em pot dir esmorzars de forquilla a Barcelona.
Que no en trobo. Pep Noguer, bon dia.
Bon dia. Esmorzars de forquilla a Barcelona.
Esmorzars de forquilla a Barcelona.
Si pots anar pensant i m'hi dius 3 o 4 locals.
I tant.
Jo tiro.
El brunch, originàriament,
al 1895, un periodista
va treure aquest nom de brunch,
que és agafar la paraula breakfast,
la paraula lunch i identificar brunch.
Tampoc s'hi va matar molt, però...
Funciona.
I, segons diuen,
originàriament es feia només els diumenges
per passar la ressaca dels dissabtes.
Vale?
Per això hi ha suc de taronja i coses...
No, aquesta gent portava dos begudes.
Un era Bloody Mary, que era vodka i suc de tomata.
Mare meva.
I l'altre era Mimosa, que és xampany amb suc de taronja.
Aquestes eren les dues begudes del brunch originàries.
I per menjar eren els ous benedict,
que són la torrada aquella amb els ous, el bacon
i la salsa holandesa, que és a base de mantega,
que és una cosa gordíssima.
Calòrica. I ara t'hi han posat el bocat.
Clar. Què passa?
Ara ens han vingut la gent sana...
I no sé quantes llavors per sobre.
I ens han robat.
O sigui, el brunch no ha d'existir a Catalunya,
però si existeix, que sigui com toca.
Amb bandumàquet.
No, no, no, que sigui com originàriament era,
pensat, per fer passar la ressaca.
I és una cosa que només pot ser de 11 a 1.
Si hi ha el brunch,
hi ha gent que diu, vaig a fer brunch,
i són les dues del migdia. Això és dinar.
Tu, si vas a menjar a les dues del migdia,
tu estàs dinant un albocat,
que és la cosa més trista que es pot menjar.
No, és que la gent aquesta que fa 4 dies pilates per setmana,
ens ha robat l'originitat del brunch.
Sí, són gent que es cuida tot el dia
i et fa sentir malament.
Si et cuida tot el dia i et fa sentir malament,
et fa sentir fatal.
Em desperto a les 6 del matí.
Què fas a les 6 del matí despertant-te per anar a fer pilates?
Que estàs sonat!
I després diuen, no, no tinc res més a fer,
però així la ment, què dius?
Noguer, esmorzaràs de forquilla a Barcelona.
Home, n'hi ha una bona colla.
Mira, dilluns, si vols venir,
et convido a esmorzar a l'hostal dels ossos,
que ja hem quedat,
i et fotré una llista impressionant.
Però això no és a Barcelona, que està molt bé.
No em va bé.
Però no, a Barcelona, mira,
saps què passa, que això que dius tu,
el del brunch, va començar als hotels,
i ara hi ha tots aquests llocs més modernistes.
Llavors, has de sortir de la part més moderna,
i hem d'anar a llocs de tota la vida.
Mira, per exemple,
un lloc que, si no hi has anat,
per mi és la pàtria dels esmorzars de forquilla,
que és a la Gran Jelena.
Allà, al passeig de la zona franca,
al passeig de la zona franca,
hi pots anar a les vuit del dematí.
Això d'esmorzar a les 11, Joanola, jo no ho entenc.
No, això és el brunch, però escolta'm una cosa,
pot ser que a Gran Jelena el preu del tiquet
sigui de 50, 60 cap amunt?
I 80? I 80.
Clar, tot depèn del que vulguis.
El Luguer del Trada ja t'ha proposat,
de saque, 80 euroets per fer-te un esmorzar.
A la zona franca, 80 euros, Gran Jelena.
Què més tenim?
Després, a veure, més cap al centre.
Home!
El gelida que, bueno, t'hi pots fotre fins i tot una escudella.
A quina hora obre el gelida?
A les vuit del matí està obert.
Home, i especial que sempre em fa propaganda el Quim Monzó,
que on sempre va esmorzar.
Ara m'ajudareu, els uients.
A veure, si no, que truqui el Quim Monzó.
Els amics de Cuadratundeta, allà.
No.
Espera, espera.
Una altra, mira.
Un d'aquells que tu truques en Ramon
i dius Ramon, una truita d'aquelles teves,
una botifarra, pan tomata, una manida.
Això m'agrada.
Restaurant Junca.
I aquest taber el tens a la perifèria, allà a la zona de la pau.
No saps, però...
Restaurant Junca, Ramon.
A mi m'agrada la truita així, pam.
Ramon em fa la truita com jo vull.
Perdona, Pep, que jo ara tallés.
Jo estic molt enfadat amb els catalans.
Perquè...
Can Vilaró.
Això està a Can Vilaró?
Això està a Sant Antoni, davant del mercat de Sant Antoni.
Tots aquests són de forquilla.
Una cosa, Pep, és que estic molt enfadat amb els catalans,
perquè nosaltres que tenim una cuina
que la base és oli d'oliva,
o sigui que l'oli d'oliva és la base pràcticament
de la nostra gastronomia,
ens hem deixat conquistar per gastronomies
que cuinen sense oli d'oliva.
És que això és un delicte.
Mira, una cosa una mica en contra meva
de les seccions que faig aquí,
però de les persones que més han fomentat
el creixement del branx són les influences.
Clar, clar.
Hòstia, anem a menjar esmorzars de forquilla
amb un purrón a vi.
És molt fotogènic, va molt amb l'era de l'Instagram.
Què és que ha crescut això?
Deixem les tonteries, nois.
Nois, jo no tinc res contra els locals de branx.
Ara que no truqui aquí el gremi dels branches,
jo faig aquesta acció i els vinc a trucar a gent enfadada.
No truqueu.
Si hem de fer amb algú que siguin els del branx.
Sí, al branx, no passa res.
El que hem d'aconseguir és que cada any
tanquin 10 locals de branx
i obrin 10 locals d'esmorzars de forquilla.
Això és el que hauríem d'intentar a Barcelona.
Ho tenim complicat.
Pensa que aquests mateixos del branx
són aquests que al cap de setmana
venen a la garrotxa a una casa rural
i els que hi foten allà llangonissa,
botifarra o botifarra de porro i això,
i diuen no, no, això que deies tu,
el bocat i una mica de melmelada,
s'hi pot ser sense sucre.
Bueno, és que els sants, això parlaré un dia a la secció,
la gent aquesta que es cuida per sobre de les possibilitats
que pot cuidar-se una persona humana,
ens estan destruint.
Noguer, el teu esmorzar de forquilla somiat,
quin seria?
Mira, vols que et digui l'últim esmorzar a la gran Jelena?
De fet, em dius el tiqueta, també.
Sí, sí.
Primer de tot, hi va haver una amanida de tomata i ceba
i unes olives.
Quina hora, això?
A les vuit del dematí.
Després, carpaccio de llom de vaca madurada,
allò ben amanideta,
com si sigués un carpaccio.
Esferificacions de vedella amb bolets,
que eren pilotilles.
Ets obvi, no?
Mai he menjat tant.
Hi ha uns pèsols d'aquells que només tenen un minutet de cocció
amb tripa de bacallà.
És que, clar, la gran Jelena...
Pep, Pep, una cosa.
Tu creus que li podem proposar al Roger
fer una secció a l'Alba, jo i tu,
des de la gran Jelena, menjant tot això?
Quin dia?
Quin dia?
Però obren el dissabte, sí, no?
A les vuit del matí.
A les vuit del matí, com ho veus?
També vindré jo.
Endrej, moltes gràcies.
Aneu al brús demà o no?
Jo sóc una persona...
No, és que cal lluitar.
Jo estic fart de Brucesprinstein.
Ah, i de Manel no, eh?
No.
L'Alba em va dir que ho havien deixat.
L'altre dia va haver la reconciliació.
Ens vam trobar a un dels de Manel i vam fer-me les paus.
Us explico el proper dia.
No, explica'm.
Et vas topar a mundells?
Sí, a mundells se'ns va acostar.
Quin d'ells?
El de la bateria.
L'Arnau.
Jo ara pateixo per ells.
I la veritat és que va estar molt bé la conversa.
I ens vas rebentar l'exclusiva.
No, ell defensava que encara estaven en aquesta aturada.
Que els mitjans també ho havien fet molt grans.
Que no s'han separat del tot.
Defensa una mica aquesta posició.
I a la vegada ens va dir...
Vam dir perdó, perdó, perdó.
Se'ns en van una mica les mans.
Tot bé, ens vam quedar molt tranquils per tots costats.
Alba Riera i Andreu Jonola, moltes gràcies.
Noguer, ara parlem de maduixes i maduixots, d'acord?
Vinga, va.
Ara tornem al suplement.
El suplement amb Roger Escapa.
Les dones tenen el cervell més petit.
No saben llegir mapes i no els van bé les ciències.
No tenen dots de lideratge perquè són molt emotives
i el sexe no els interessa.
Hi ha molta literatura pseudocientífica
que segur que heu sentit
que vol acreditar totes aquestes aberracions
i en fan a gos.
Aquest dissabte a les dones i els dies
enderroquem les mentides
d'alguns científics amb dades reals.
Les dones i els dies,
amb Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitjanit, també amb podcast
i a l'adiweb de Catalunya Ràdio.
Amb el suport del Festival Floral.cat
del 12 al 14 de maig a Vilassar.
Si estàs temporalment a l'estranger,
pots votar a les eleccions locals i autonòmiques
del 28 de maig.
Has de figurar en el registre de matrícula consular
com a no resident.
Si no hi ha un registre de matrícula consular,
vas a l'administració de la teva oficina consular
o baixa-la a www.exteriores.gob.est.
Llura amb el teu DNI o passaport
a la mateixa oficina consular.
Tens temps fins al 29 d'abril.
Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger
i podràs enviar el teu vot per correu certificat
fins al 24 de maig.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Setmana de les ofertasses a Supercor Supermercats,
Hipercor i el Supermercat al Cort Inglès.
Set dies amb ofertasses com aquesta.
El quilo talla Agostins Cuits
per només 8,50 euros.
I un 10% de regal en les teves compres d'alimentació,
drogueria i perfumeria superiors a 20 euros.
Fins al 3 de maig a la botiga web o app.
Preus vàlids a la península i les balears.
Són a tot arreu.
Microscàpics.
Però sense el món saturaria.
Hay cientos de microchips,
y por lo tanto, con que te faltara uno de una centralita,
pues no puedes fabricar ese coche, no puedes venderlo.
Qui té el poder de la tecnologia domina el món.
És la guerra dels chips.
30 minuts a TV3
diumenge a la nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant passeu.
Casa teva.
Hi ha ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros,
aquesta primavera aprofita els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona
o amb còmodes vols.
8 dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges
o MSC Cruceros punès
i descobreix el futur dels creuers.
Cada nit a les 11, i xela.
A veure, vaig a llegir les notícies.
El president de la Generalitat es reunirà aquesta tarda
amb els grups parlamentaris Pall Informal.
I xela.
A l'xela fem una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Clar, potser et refereixes a entrevistes,
polèmiques dels famosos, notícies que no han obert portades, no?
Jo només vull dir que és un programa que està molt ben fet.
No està malament.
Del programa que no podrem fer quan siguem grans.
Això segur que sí.
Cada nit a les 11, i xela.
Amb Rosia Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Si us escolteu per culpa vostra, no para de dir que ulleries.
I no caurem rebut, què?
Aquest cap de setmana ho tenim tot a punt
per aixecar el títol de Lliga al Tot Gira.
Atenció!
Diumenge a les 4, el Barça pot aconseguir
la quarta Lliga femenina de futbol de manera consecutiva.
Des del Johan Cruyff, Barça Sporting de Huelva,
en Pere Escobar, Marta Cubí i Maria Guixà.
I si hi ha títol, la Festa de les Campiones.
Dissabte us acompanyarem fins a la TDT
amb el Madrid-Almeria.
I diumenge, un altre final per a la permanència.
Des de dos quarts de setmana,
fins a dos quarts de set, Espanyol Xetafé.
A més, la Final Four de la Champions femenina d'Ukei,
les semifinals de la Lliga femenina de bàsquet
i el Gran Premi d'Espanya de motociclisme.
Tot Gira.
Dissabte i diumenge des de les 4 de la tarda
amb David Clopés.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
A Culinàrium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues
o a la botiga on-line.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
Avui a l'Arc de Noguer amb el Pep Noguer.
Ara sí, oficialment.
Bon dia, bona hora, benvingut, Pep.
Bon dia, què tal?
Parlem de maduixes i maduixots.
És per això que donem la benvinguda a l'Emparo Montfort.
Ella és investigadora de l'Institut de Recerca
i Tecnologia Agroalimentària
al CRAC, el centre de recerca en agrígeno...
A veure, ui, com ho he de dir, això.
Agrígenòmica.
Difícil, eh, difícil.
Centre de recerca en agrígenòmica.
Com estàs? Molt bé.
D'entrada, una pregunta per principiantíssims.
Maduixa i maduixot.
Tot el que trobem al supermercat típic que mengem habitualment
és el maduixot.
És el mateix, maduixa i maduixot.
Maduixa, quan parlem de maduixa,
i és silvestre.
Es pot conrear, però és la maduixeta de bosc.
Això és la maduixa.
Tot lo altre és maduixot.
Tot el que mengem i de manera cultivada durant tot l'any,
normalment al supermercat, és maduixot.
És maduixot, però li diem popularment maduixa.
Segurament, no?
Sí.
I inclús està ticatat a vegades com a maduixa, fins i tot.
Sí, però és maduixot de huelva.
És freson o maduixot de huelva?
Ara t'he dit de huelva o del maresme, eh?
Ara parlem.
Has dit durant tot l'any?
Bé, tot l'any, no hauria de ser així tot l'any,
tot i que sí que en trobes tot l'any.
Cada vegada es va a buscar varietats
que siguin més productives
en èpoques que abans no ho eren.
Perquè cultivem més al sud,
per això som més primerenques
i les trobem ja al gener.
I després hi ha unes varietats
que són les que es diuen remuntants
que fan una collita de tardor.
Llavors no en trobem,
no en trobem al ple de l'estiu,
però és fàcil trobar-ne ara a la tardor,
perquè també aquestes varietats
es correen a zones més fredes
i apareixen aquestes segona collita
després de l'estiu.
Noguer.
Clar, bueno, dieu maduixot de huelva
o del maresme.
O del maresme, sí, sí, sí.
Home, per mi el gust no té res a veure
per mi del maresme i de huelva.
No, i tant que no, perquè primer
no són segurament ni la mateixa varietat,
perquè tu ja veus que el maduixot de huelva
és un increïble hulk, és a dir,
és una cosa grossa
i, evidentment, fixa-t'hi que normalment
el maduixot de huelva normalment
sempre sol venir verd.
És a dir, a la part, diguem-ne, de la part del paduncle
sol ser molt blanc.
I és que es collen molt verdes
i arriben aquí verdes.
Normalment tenen molt menys gust
que les del maresme
i inclús encara molt menys
que aquestes que hi ha aquí a Catalunya Nord,
i la xarlot, que són varides també, molt bones.
I, clar, què passa, també, que les del maresme
les collim avui al matí
i avui al migdia ja les podem tenir al mercat.
Les huesves,
és veritat, això que dius que són menys gustoses
també són més barates.
Jo el que diria és que són
diferents varietats.
És cert que les del maresme les podem collir
i arribar...
és un producte de proximitat,
les podem collir i arribar al mercat
en un temps molt curt.
Hi ha una gran producció
que es fa al sud d'Espanya,
sobretot a Huelva.
També hi ha una gran part que és per exportació.
Som els subministradors
de maduixa d'Europa.
I llavors,
depèn de la varietat, Pep.
Hi ha varietats que sí que tenen aquesta zona més verda,
però això és una diferència
de varietal.
I la maduixa es cull cada setmana,
perquè és una planta
que continua produint fruits
cada durant diversos mesos
i es cull cada setmana
i es cull
amb el primer estadi de maduració.
Però és un fruit que un cop collit
continua madurant.
És per això que quan
ens arriba el consumidor
ja estan madures.
I de fet s'espatllen a vegades.
Aquí hi ha
sobretot això que dius tu,
que de veu treballar molt
en diverses varietats.
Sobretot varietats que aguantin més,
varietats que aguantin més temps
i també varietats
que aguantin més tot l'any.
Aquesta és una de les coses
que jo personalment mai entenc
que hagin de tenir maduixes tot l'any,
tot i que quan jo era petit
les maduixes les cullíem al mes de juliol
aquí dalt a la garotxa que de fet,
perdoneu-me, però aquí
les maduixes no es diuen maduixes,
que de fet el nom científic
en llatí de la maduixa
és Fragària Vesca,
que és molt bonic
que no perdem aquest català
d'això.
I clar, llavors el que passa és això,
es van plantant diverses varietats,
segurament unes que aguanten més que les altres,
però per exemple,
aquestes que deia jo, Emparu,
no sé si hi esteu treballant,
que són varietats molt bones com la Garriguet o la Charlotte,
que aguanten molt menys i són molt més delicades.
Exacte.
Nosaltres estem en un centre,
i soc una investigadora,
que estem en un centre de recerca
treballant sobre varietats de maduixa
intentant esbrinar,
conèixer els compostos
que donen a la maduixa silvestre,
la Fragària Vesca,
que dius tu, que és la maduixeta de bosc,
que té un aroma molt particular,
l'aroma de la maduixa.
Llavors hi ha varietats de maduixa
que mantenen aquest tipus d'aroma,
com la que tu has citat, per exemple,
la Charlotte,
és una d'aquestes varietats,
o la varietat Starlet.
Són varietats que tenen aquest aroma particular
de maduixeta de bosc,
i llavors el que és la nostra recerca
és intentar caracteritzar
tots aquests aromes
i intentar mitjançant creuament
entre varietats
arribar a tenir maduixots
amb aquest aroma de maduixa
que és la maduixa més similar
a la maduixa silvestre.
Em paro, i aquesta varietat
que ara també s'està posant molt de moda
ja comença, sobretot això
cultiu de Huelva la perla,
un maduixot blanc que sembla que estigui espantat, no?
Sí.
Jo no l'he vist encara.
Sí, la Pine Berry, es diu Pine Berry,
és un...
A veure, el maduixot en si es va generar
com a espècie,
és un híbrid entre dos
espècies silvestres americanes,
entre Fragaria Chiloensis
i Fragaria Virgíniana.
La Chiloensis ja és blanquita,
ja és més blanqueta,
i la Virgíniana és la que li dona
la mida,
la fermesa
i el color vermell.
Llavors, al llarg de la millora
clàssica maduixa,
hem tingut moltes varietats,
i ara se n'ha recuperat
una d'aquestes originals
que era...
que s'apropa més a la Chiloensis
que era més blanca.
I això s'ha posat al mercat,
ara,
perquè el consumidor oriental,
a Xina, a Japó,
els encanten els fruits més blancs,
més pàl·lids.
Llavors, és aquesta varietat
que és molt dolça,
perquè també els orientals
no toleren l'esidesa
i els agrada tota la fruita molt dolça,
i que ha sortit aquesta varietat
i que s'està començant a comercialitzar.
El que passa és que, en general,
aquí, als occidentals,
la maduixa és significatiu
de color vermell.
Veig que a l'ompreu la tenen, o què?
Sí, sí, mira, és que precisament
t'he enviat la foto perquè ahir vaig anar-hi
i vaig veure... Mira,
semblava que això no...
Això que dieu, clar,
tots els orientals, sobretot els japonesos,
amb això són molt friquis,
són molt tècniques fortunes, per exemple,
per aquella varietat de xíndria
o per aquell meló, o precisament també
per una maduixa molt semblant
d'aquestes que esteu dient.
Llavors, clar, aquí també hi ha una miqueta això, no?
Dius, va, està molt bé
aquestes varietats que venen de fora,
però quina pena també que s'hagin perdut
varietats que es feien molt aquí, no?
Aquestes varietats que molts recordem
de quan érem petits.
Sí, aquestes varietats que nosaltres recordem
que és el maduixot del maresme,
són varietats com xarlot,
com pàjaro,
com albion,
que són varietats que fan un fruit
més petit, un fruit amb una forma
molt cònica, molt bonica
i que no es...
com que es cultiven
en el mes de maig-juny,
que és quan és la collita,
no produeixen uns fruits
tan grans, perquè ja...
que no es produeixen
abans que creixin tant.
La maduixa és un fruit que continua creixent.
Vull dir,
es va creixent durant la maduració,
continua creixent durant la maduració.
Llavors, aquestes,
al tenir un clima en aquests moments,
penseu que la collita
de Huelva s'acaba
el mes d'abril.
Primer de maig ja són les últimes
collites en general.
Per tant, quan arriba aquí
el clima afavoreix que
la puguem collir quan és un fruit
més petit. I són varietats
que també fan un fruit més petit.
I si el fruit és més petit,
els sucres estan més concentrats,
més acumulats i és aquestes varietats més dolces.
Noguessi que és veritat que associem
sobretot la maduixa
a plats o a postres
o a dolços, però jo cada vegada
la veig més, per exemple, en amarilles.
I tant que sí. Clar, perquè és el que diu
l'Empare Manuel, és un tipus de fruita
que té, diguem-ne, molt bé aquest nivell
entre la dolçó, la cidesa
i la part acuosa
que fa que combini molt bé, per exemple,
amb formatge fresc, no?
Combina molt bé la maduixa.
O, per exemple, combina molt bé, mira,
amb la cidesa, amb un seitó.
Tu tens uns seitons ben bons
i fas allò un picadet
de tomata bona, de ceba tendra bona,
de maduixot, i és fantàstic, no?
A més a més, per exemple, també,
mira, per fer aperitius,
hi ha una tècnica molt senzilla
que abans només les feia
molts restaurants i ara a casa també la pots fer,
perquè per 12 euros pots tenir
una mini andròmina de fer el buit,
que és, diguem-ne, fer lo que li diem
la maduixa impregnada, no?
Tu agafes qualsevol líquid, el que vulguis,
per exemple, si vols fer un aperitiu,
doncs fas una barreja
entre vermut i una miqueta
de sifó o aigua de soda,
i tu agafes
i envases el buit.
I amb aquelles maduixes, amb aquell vermut,
i en un minut tens una maduixa
amb un gustet de vermut
per fer un aperitiu que és fantàstic.
La maduixa, per exemple, també,
i això ja fa temps que s'ha fet,
és com, per exemple, ara a la primavera,
en lloc de fer pa amb tomata,
d'agafar una tomata de penjar,
tu agafes una bona llesca de pa,
una maduixa ben madura,
i la fregues com si sigués una tomata
amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra
i fots un fuet d'aquells
que té 15 dies.
Hòstia, és fantàstica, no?
De què rius, Amparo?
De que tots els ingredients me'ls estàs posant molt bons,
però no se m'havia acudit encara
sucar una maduixa.
Això no ho havia sentit, encara.
Hòstia, doncs feu-ho.
Amb una llesca de pa d'aquestes, de veritat.
Pa de llocuita amb llenya,
que tingui molla,
que quan el torres aguanti la fermesa
i talleu res una miqueta.
I si la maduixa és madura, no cal ni tallar-la.
Però fregueu directament com si freguéssiu un all
i us asseguro que és una delícia.
O, per exemple, avui en dia que ara...
I oli, també, oli o no?
Sí, sí, sí, oli d'oliva verge extra.
O, per exemple, mira, el gaspatxo,
no que diem tots,
hòstia, fes allò,
meitat de tomata, meitat de maduixot ben madur.
És fantàstic, saps?
O, inclús, per exemple,
ara, quan arribi l'estiu,
que tinguem tomates bones i pebrots bons,
una cosa que a mi m'agrada molt,
tot i que llavors perdo una mica el color,
però si el fas ràpid,
fas una bona xamfaina
i al final hi fots uns maduixots, allò res,
pim pam, 30 segons,
tens una xamfaina
amb uns maduixots per un bacallà,
allò confitadet, que és una delícia.
No, no...
Sí que ja havíem barrejat tomàquet amb maduixes
perquè trobo que li dona aquest punt de dolçor,
però mantenint el punt àcid que té la maduixa i el tomàquet,
trobo que combinen molt bé,
però tant com substituir-lo,
m'agrada aquesta recepta, ja ho provaré.
Un parell de preguntes.
Primera, pràctiques, suposo que s'han de consumir de seguida,
perquè són delicades, i nevera, no?
Sí, sempre nevera, però per consumir-les
les hem de treure unes hores abans.
Perquè, si no, si estan molt fredes,
no li trobes l'aroma.
I això de rentar-les totes i guardar-les malament,
perquè una fem malbé normalment, no?
Sí, qualsevol fruita, i més la pell de la maduixa
és molt fina i delicada,
per tant, les hauries d'aixugar molt bé
per tornar-les a guardar.
Per tant, és millor rentar-les just abans de consumir.
I després, aquesta aroma s'aplica
en molts llocs diferents, no?
Moltes llaminadures, molts xiclets, molts gelats...
Com s'oblica aquesta aroma?
Realment, quan em menjo un gelat de maduixa,
d'aquests bastant de gel,
allò és maduixa o què?
En els gelats té que haver-hi un percentatge
de fruita elevada.
Els gelats estan fets de fruits i de llet,
en certa manera.
Són com els iogurs de fruites,
té que haver-hi un percentatge.
Tot això està regulat.
Però sí que és cert que l'aroma de la maduixa
està estudiat i està descomposat
en més de 100 tipus de volàtils diferents,
dels quals sabem avui en dia
que hi ha 20 que són essencials
perquè la seva barreja,
perquè hi ha alguns que recorden la pinya,
d'aquí hi ha el nom,
hi ha alguns que recorden el préssec,
hi ha alguns que recorden les flors,
hi ha altres aromes aïllats
que et recorden a l'herba,
a l'aroma de fulles verdes.
Però la barreja de tots aquests aromes
amb les proporcions ideals de la natura,
amb un fruit de maduixa,
que ens recorda a nosaltres aquest tipus de maduixot.
Llavors, per tot el que són llaminadures,
s'utilitzen els compostos químics
que record que els barregen com si fos
el més similar possible a la maduixa.
Però si t'hi fixes, és un aroma una mica més artificial.
Hi ha una cosa molt curiosa amb això de les maduixes,
i és que no totes les maduixes
tenen el mateix olor i el mateix gust.
I sobretot després quan les apliques,
les apliques, diguem-ne, a la cocció, no?
Mireu, hi ha una cosa molt divertida
que em va passar fa temps.
Jo feia coses per una empresa que feia melmelades,
i buscavem la millor maduixa per fer melmelades.
Doncs bé, la millor no va ser una varietat,
sinó va ser la conjunció de dues.
Per què? Perquè quan tu fas, diguem-ne,
proves amb varietats diferents,
te'n dónes compte que unes, per exemple,
a casa de les maduixes,
perden molt el color, però conserven el gust.
I això és una d'aquestes coses, a vegades,
que a casa, bé, quan ho fas, mira,
et surt com et surt i ja està,
però quan tu això ho treballes és molt divertit.
I això que dieu dels gelats, clar, què passa?
Que quan tu barreges, diguem-ne, maduixot amb llet
per fer un gelat, hi ha una cosa que és important,
que és la quantitat d'aigua i la quantitat de dolçor,
de d'adulcorant que hi ha allà.
Llavors, mira, jo sempre dic
que el millor granitzat de maduixes,
és molt fàcil, tu agafes un dels bons maduixots,
els rentes, els aixugues ràpid,
els hi treus després al paduncle,
perquè hi ha molta gent que els renta amb el paduncle dret,
i no perquè s'emplenen d'aigua.
Però tu agafa aquests maduixots,
els rentes, els aixugues, els hi treus al paduncle,
els congelles amb una safata,
i quan te'ls vulguis fer el granitzat,
agafes el maduixot i aquests microratlladors
que tenim ara a casa, que també ara per 6 euros en tens un,
i els ratlles directament.
La maduixa, si és ben madura,
té força sucre,
per tant el sucre és un anticongelant,
no et deixa la maduixa com un glaçó,
i els pots ratllar tranquil·lament
i tens un granitzat fantàstic.
I si vols fer-ne molt,
el típic, diguem-ne, robot de cuina,
els fots allà amb un ratllet d'una mica d'aigua
o una miqueta de ginebra,
i tens un granitzat fantàstic.
Moltes gràcies també a la investigadora en Peromontfort.
Avui per parlar de la maduixa, també el maduixot,
i tot el que s'enderiva,
gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies.
Noguer, cuida't.
Vagi bé, salut.
Encarreguem teul·la.
Pals i la cuina de l'arròs.
Fins al 31 de maig,
als restaurants, comerços, allotjaments i productors locals d'arròs i vi,
us convidem a gaudir del menú de l'arròs de pals
i tallers i degustacions per tota la família.
Més informació al 972 63 73 80
i a visitpals.com.
Pals i la cuina de l'arròs.
Vine, tasta'l i sorprenta.
Aquest estiu, apunta't als camps tecnològics d'Intel·ligència Artificial i Drons
d'El Periódico, la Universitat Politécnica de Catalunya i Fundesplay
per joves de 13 a 17 anys.
7 dies on faràs tallers amb investigadores i investigadors.
Visitaràs laboratoris, faràs sortides a la platja.
Vela.
A l'estiu de colònies.elperiódico.cat.
Tiana Antica,
el festival de música antiga de Tiana celebra la 23a edició.
Diversos espais d'aquesta localitat del Maresme
acolliran concerts de música medieval, renaixentista, barroca i romàntica
a càrrec de conjunts com l'Ensamba d'Alfonsí,
Xoriach, Hiler d'Anticua o Ana i Covaltzeta,
Lluís Eres i Jordi Raguant.
Tiana Antica, el 30 d'abril i l'1, el 6 i el 7 de maig.
Més informació a visigodia.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
Torna al poder de la paraula
amb el festival Barcelona Poesia.
Del 9 al 16 de maig, recitals, concerts, converses,
dramatitzacions i moltes altres formes poètiques
amb la participació de Dana Smith, Anna Martins Márquez,
Josep Riera, Blanca Llum Vidal, Roger Mas,
Rafib Ziadà, Edgardo Dobri o Sabina Huit.
Més informació a barcelona.cat barra Barcelona Poesia.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
Líncat.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Ràdio.
Com podem convertir l'epercitat en un repte?
Cap on va? El món de demà en comunicació?
Això és l'EnGuardia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app,
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes, podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'EnGuardia de l'Enrique Alpenna,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Filling the Sink
i la música popular del Sar de Bundè.
Catalunya Ràdio.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte
l'hem fet possible a coordinació d'informatius
Neus Bonet i Raül Flores, redacció Nilvia Marta Ferrer,
Gerard Jovan, Miquel Alós i Marina de la Cruz,
producció Sarallo, Etisònia Olofeu,
control Temingar, Peyron i Macià Closes
i el control central, el suport del Víctor Lorenz.
I tornem demà, des de les 6 del matí,
i fins que faci falta.
Salut i ràdio a tothom. Bona tarda.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Fins aquí el programa d'avui.
Gràcies.