No, no.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
La consellera de la Presidència, Laura Vila-Grein-Klau,
la millora dels recursos econòmics de la Generalitat
i el traspàs de les rodalies
com a condicions per a investir Pedro Sánchez,
juntament amb l'amnistia.
La número 2 del govern català ha assegurat avui
que l'acord per l'amnistia és a tocar.
Justament pocs dies després que el líder d'ERC, Uriol Junqueras,
assegurés que l'amnistia ja estava acordada amb els socialistes.
El que és important és que treballem coordinadament
justament amb tres carpetes que són absolutament necessàries.
D'una banda, l'amnistia, aquesta amnistia que tenim a tocar,
com a punt de partida d'aquesta legislatura i d'aquesta investidura,
però també en una carpeta importantíssima,
com és la de l'autodeterminació,
la de resoldre el conflicte polític de la possibilitat
de fer un referèndum.
Sobre la decisió del Tribunal d'Estrasburg
d'estudiar la possible revisió de la sentència del procés,
Milagra s'ha mostrat convençuda
que Europa es manarà la plana a l'Estat.
Més notícies, en Raül Flores.
Lluís Pranafeta, l'antiga madreta de Jordi Pujol a la Generalitat,
defensa la innocència de l'expresident
i acusa els tribunals de dilatar el procés judicial
per evitar que en surti apsol.
En una entrevista, el suplement de Catalunya Ràdio ha apuntat
que el cas Pujol és un exemple de persecució política.
Estan dilatant el tancament del sumari
perquè obrim si el senyor Jordi Pujol es mora d'una vegada,
i així no ens haurem de pronunciar.
Em deixaria les dues mans,
que no s'ha posat mai un duro a la butxaca.
I el fill també hi posaria les dues mans, el fill gran?
No.
La Guàrdia Civil ha detingut un home a Solson
acusat de comprar armes de foc d'última generació a l'estranger
per introduir-les il·legalment a Espanya.
Durant l'escorcoll del seu domicili i el negoci que regentava,
s'han decomissat 13 pistoles semiautomàtiques i 1.100 cartutxos.
L'home comprava les armes en països de l'est d'Europa,
com Eslovàquia o la República Txeca,
i les introduïa a l'estat espanyol
per ser venudes a organitzacions criminals.
Les pistoles eren originàriament letals,
de calibre 9 mil·límetres per abèlum,
però eren recalibrades en aquests països,
i així es convertien en armes de venda lliure.
La policia nacional ha anunciat l'alliberament
de tres víctimes d'explotació sexual
en localitats de la costa d'Aurada
i la desarticulació d'un grup criminal
dedicat al tràfic d'essers humans i al cultiu de la marihuana.
En total hi ha cinc detinguts, dos d'ells han ingressat ja a presó,
després d'escorcolls a Salou, l'Almeya de Mar i també Miami Platja.
Segons la policia, es tracta d'una banda
que captava les noies a Romania amb falsa promesa d'un lloc de treball.
Un cop aquí, les obligaven a prostituir-se
i, en alguns casos, les violaven i les agradien
fins al punt que una d'elles va haver de ser hospitalitzada
per lesions greus.
El nou grup Quim Mandado, del baixista i també cantant de Sant Traïd,
farà avui el primer concert a Sant Feliu de Guixols,
a la sala Las Vegas.
Però l'acompanyen el guitarrista Joan Cardoner
i dos dels fills seus, que també són músics.
Sant Feliu de Guixols, Laia Claret, bon dia.
Bon dia. Són Ferran a la guitarra i Guillem a la bateria.
Tots dos són músics.
Quim Mandado explica què tocaran.
Podreu escoltar un repertori de cançons
de tots els grups en els quals jo he format part, no?
De Sandreïd, de Guàrdians del Pont i del meu disc solitari.
Guitars amb distorsió, potència, bateria, contundent...
Per tant, hi haurà una part de nostàlgia
d'aquell grup punter del rock català dels anys 92.000.
La sala Vegas obrirà les portes a partir de les 9 de la nit.
Laia Claret, Catalunya Ràdio Sant Feliu de Guixols.
Esforç Sergi Camps.
Aquesta hora havia de començar la cursa sprint
del Gran Premi de l'Índia de MotoGP,
però no ho farà a causa de la pluja de Maguilar. Bon dia.
El circuit de but s'ha aturat l'activitat fins que fluixés,
i el nou horari de la cursa sprint de MotoGP
és l'1 i 8 minuts, una hora més tard del previst.
Amb Ezequia a la pol, amb Marc Màrquez a la segona fila,
amb Avery Piñales a la tercera, amb Aleix Espargueró a la quarta,
Pol Espargueró a la setena i la baixa per lesió d'Àlex Màrquez,
el dia que Ducati li ha posat la catifa vermella a Marc Màrquez
perquè vesteixi els seus colors el 2024.
La decisió la tindrem la setmana que ve al Japó.
A la Supercopa masculina d'Ukei Patins,
en joc la primera semifinal entre el Barça i el Calafell.
Pavelló olímpic de Reus, Montse Mir, bon dia.
Hola, bon dia. Ha començat fa uns segons.
De moment, el resultat és d'empat a zero.
El Barça, que juga amb Carles Grau a la porteria,
a la bar, Pau Bargalló, Marc Grau i Joan Rodríguez,
el Calafell ho fa amb Gerard Camps, Joan Pasqual, Arnau Xaus,
Jordi Ferrer i Sergi Vires.
Un cop s'acabi aquesta primera semifinal,
a partir de les 4 de la tarda s'enfrontaran el Reus i el Liceu.
Montse Mir, Catalunya, Ràdio Reus.
Avui es juguen els partits Girona-Mallorca a les dues,
també el Barça rep el Celta-Montjuïc a dos quarts de 7,
i també avui completen la jornada de la primera divisió
l'Ossesuna-Sevilla a un quart de 5 i l'Almeria-València a les 9.
Fins aquí les notícies.
Never gonna hear my heart rate
Never gonna move it that way
Baby, you're so cruel
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Who I was
Who I was
It's always new
Like I was made with you
Amb Roger Escapa. 12 i 6.
A la jugular, pantalles i cor amb l'Alba Riera i la Rebeca Rodríguez.
Bon dia a vosaltres dues.
Com esteu?La mar de bé.
Molt bé. Estàvem ara comentant la darrera cançó de Shakira, no?
A veure, a veure, a veure.
7.30 ha sonado la alarma
Yo con ganas de estar en la cama
Pero no se puede vivir
Llevo a los niños a las nueve
Yo con ganas de estar en la cama
Yo con ganas de estar en la cama
Pero no se puede vivir
Llevo a los niños a las 9
El mismo café
El mismo café
La misma cocina
A mi, la cançó...
Ni fu ni fa, eh?No, ni fu ni fa, no, no m'ha agradat.
No t'ha agradat, directament.
Menys seria el meu estil musical, tampoc, si he de triar...
El que ha ressonat amb força a Catalunya és aquest moment.
Por ahí que no hay mal que más de 100 años dura
Pero ahí sigue mi exlegró que no pisa a sepultura
Ah...
Sembla que li desitja una mica la mort del pare de Piqué.
A mi m'agrada tant, aquesta cançó.
S'ha filtrat que l'estat de whatsapp del pare de Piqué
seria ara Bailando con Lobas.
Per tant, jo crec que és molt de boomer que ho posi a l'estat de whatsapp.
M'encanta.
Això ho podem confirmar?
És el que s'ha filtrat, surten molts mitjans.
No seria la primera vegada que ell canvia el seu estat de whatsapp
quan ella treu una cançó.
Jo crec que és una manera de dir que ell li rellisca tot
i que al final...
Sí que és cert que com està carregant durament
totes les cançons que treu darrerament
sí que els advocats de la família Piqué es tenien mirant
si prenen mesures legals si es volen.
Això és el que s'hauria filtrat.
S'està esperant, eh?
Ho publicaven avui també les memoratges al periòdico.
A veure, us explico una mica aquesta cançó.
Aquesta cançó es diu El Jefe.
Una de les protagonistes és Lily Melgar,
que era una minyona que estava a casa de Piqué i Shakira,
que tenia cura dels seus fills, de Milan i Sasha.
Segons la cançó, a ella la fan fora sense indemnització.
Això és el que canta la cançó, no?
I el que s'ha publicat és justament que no,
que aquesta dona ara el que està fent,
a part de guanyar suposadament un milió d'euros
per haver participat en aquest videoclip, que és una pasta,
s'hauria anat amb Shakira a Miami
per seguir-se al seu costat i dels nens.
Per tant, això no és que l'hagin fet fora de casa seva,
perquè està amb Shakira.
En tot cas, ella marxa, diu l'entorn de Piqué,
perquè ella vol marxar, ella vol marxar amb Shakira,
i per això no se li hauria d'indemnitzar.
En aquesta cançó juga amb aquest rol també una mica feminista,
demostrar que hi ha la desigualtat laboral entre homes i dones.
Jo crec que ja ens estem passant la frenada.
Perquè tu eres Team Shakira.
Jo era Team Shakira, i mai seré...
A més que ser Team Shakira, mai seré Team Piqué,
deixem-ho així.
No vull que guanyi tots els diners del món,
perquè aguantar aquella família ha de ser fort,
em n'aleuro moltíssim.
Ara, en aquest cas, jo a la Shakira ho sento, però no l'hi compro.
Vull dir que he fet aquí de cop
un himne sindicalista de comissions obreres
que vagi de que protegeix els desfavorits,
quan, a més, hi ha molta gent que ha treballat amb ella,
que s'ha dit sempre bastant pocs pòpuls i rumors
que la Shakira, precisament, bé, tracta bé els seus treballadors.
No, em sembla una mica hipòcrita per ser...
Sí que... Vull dir, no t'hi posis, en aquest fregat,
però ets una milionària, no m'has d'explicar
com ets de pagar factures, quina poca vergonya.
És que a mi, que un milionari em canti com pels pobres,
per favor, per aquí no hi ha, sisplau.
A més a més, que és el que deia l'Alba,
que, per exemple, jo recordo un equip d'investigació
que sortia gent que havia treballat per Shakira
que explicaven que feien jornades de més de 8 hores diàries
i que, fins i tot, quan ja estaven, que havien de marxar,
ella els deia, escolta, escalfa'm el pollastre.
Escolta, senyora, jo ja he fet, no sé quantes hores,
escalfis vostè el pollastre.
Vull dir que té aquest punt de diva amb la gent del seu entorn,
aquest punt classista...
Com ho tenen la majoria de...
És que Shakira i els milionaris i la gent que té tant poder.
És com, per aquí no me n'aneu.
I que fa tants anys que són milionaris.
I que segur que la vellons sé que jo l'adoro.
Que potser no sap utilitzar un microones, no descartis.
A mi em seguireu encantant com artistes.
M'encanteu i sou unes icones i tota la pesca i soc superfan.
Són els meus favorits, per què no passo?
Per cert que el vídeo ja té 18 milions de reproduccions, el jefe.
Si jo fos Piqué, una mica de cara als fills,
que constantment la teva dona
estigui carregant contra tu i contra els avis,
perquè al final són els avis d'aquests nens,
que es feia càrrec, que a més a més,
quan la Shakira treballava i el Piqué també,
els nens passen molt de temps amb els avis.
Fa la sensació que sí, que ja fa molts mesos
que se'ls ha anat una mica de les mans tot plegat, no?
Jo crec que sí.
A tots dos, eh?, perquè al final...
També et dic que la gent, quan trenca amb algú,
passa tan bé amb altres parelles,
es confronten, fiquen els fills pel mig,
jo crec que potser de manera millor de trencar una relació
i intentar portar-se el millor possible, sobretot pels nens.
I per a un mateix, per estar tu tranquil amb la teva salut mental.
Escolteu-me, més enllà d'aquesta ruptura en tenim d'altres,
i avui comencem amb Taylor Swift,
perquè és una de les protagonistes de la setmana,
després que es publiquessin unes imatges seves
sortint de sopar a Nova York amb l'actriu de Joc de Trons,
la Sophie Turner.
Per què és important, això, Alba?
Qui són aquests personatges? Perquè Taylor Swift sí que la coneixem.
Sí, la Sophie Turner és una de les protagonistes de Joc de Trons.
Segurament els seguidors de Joc de Trons saben qui és.
El cas és que han sortit elles dues agafades del braçet
sortint d'un restaurant de Nova York,
i hi ha poques imatges més empoderants a la vida
que veure dues ties agafades del braç
disposades a matxacar el seu ex
perquè el tema és que comparteixen ex parella.
Us explico una mica què ha passat,
perquè entenc que és gòsic internacional
i no que tothom té per què estaria al dia.
Sophie i Joe Jonas, Joe Jonas Brothers,
un grup molt conegut, portaven quatre anys de relació,
tenien dos fills, etcètera.
La Sophie, per què la ubiqueu, és la Sansa de Joc de Trons.
Llavors, és una separació que ha sorprès a poca gent
perquè feia temps que ell ja no lluïa l'anell de casat,
però es parlava bastant d'aquesta ruptura.
I ells ho van resoldre amb aquest típic comunicat de...
han sigut quatre anys meravellosos, us ho deixem estar, tal i qual.
La versió oficial és que era una separació amistosa,
però, òbviament, han començat a sortir tots els drap bruts,
sobretot perquè a ella se l'ha començat a acusar,
la Sophie de Partiguel, que no cuidava les filles...
De mala mare. De mala mare, exacte.
I que, per aquest motiu, el Joe Jonas
volia arribar a un acord de la custòdia.
Això s'ha començat, és a dir,
per mi se li ha vist molt el plomero, el Joe Jonas,
perquè si realment has tingut una separació amistosa
amb la teva parella, quan li comencen a dir mala mare
i Partiguel a nivell mediàtic, tu surts a defensar-la, no?
Doncs no. En aquest cas, el tio s'ha quedat callat,
perquè bàsicament ell ja li interessa retreçar el camí,
de cara a la futura, diguem-ne, a batallar el legal.
A partir d'aquí, també s'ha sapigut que, efectivament,
la Sophie Turner no va estar bé després del part,
va tenir una depressió postpart,
i hi ha altres problemes de salut mental derivats
que poden passar, i això no et converteix en una mala mare.
I, en aquest cas, el Joe Jonas hauria aprofitat de la situació.
Ell, de fet, diuen als mitjans que el divorci
el va impulsar a les esquenes de la Sophie,
que la Sophie s'inventarà pels mitjans,
quan ella va arribar a casa es va desmoronar
i ell va utilitzar aquestes imatges d'ella desmoronada fora de si,
perquè sabia d'en Taranta que es divorciava pels mitjans,
a la seva favor, val?
Aleshores, a més a més, això també ha agafat molta força mediàtica,
diguem-ne, perquè, clar, és la narrativa, com deia la Rebeca,
de la mala mare, no?
O sigui, el que posa en evidència és la diferència d'espectatives
que el sistema patriarcal deposita sobre la maternitat de les dones
en comparació a la paternitat
i com culpabilitza i castiga durament a les dones
que no arriben a ser l'ideal de mare perfecta.
Una mare...
i és a dir, al final, una mare que pateix, que dubta, que té por,
o, directament, que a vegades no li ve de gust ser mare,
perquè entenc que també pot passar durant unes hores...
Tu ets persona, no ets només mare.
Tu ets persona, ets mare, ets amiga,
t'agrada tenir el teu temps lliure per fer les teves coses,
és superimportant tenir la teva independència a part de ser mare,
i això no et treu de ser bona mare,
perquè va bé, justament, per la teva salut mental,
fer altres coses que no siguin constantment estar amb el nen.
I, a més, que si ella ha patit problemes de salut mental,
és una cosa...
per part del jove jove, és el que s'espera,
haver-hi cert acompanyament, no?
Ell mateix fomenteix tota aquesta crítica.
A més a més que ell, el discurs i la narrativa el deixa com a...
un pare que s'encarrega de cuidar de les nenes
quan la mare no pot com un heroi.
I, precisament, fa relativament poc, la Laura Escanes ho deia que...
També li van preguntar a ella com...
Tu viatges molt, qui cuida les nenes?
I ella mateixa deia, això mai li preguntaríeu al Risto,
això mai se li preguntaria a un home.
Llavors, estem sempre encara en aquest relat que...
Què passa?
Al final, és important que la Taylor Swift,
que era l'ex parella dels joves jaunes,
que té un exèrcit de fans brutal,
per mi, que surti del braçet al costat de la Sophie Turner,
ajuda molt aquesta situació perquè al final també està...
O sigui, estem ajudant mediàticament
a acompanyar la Sophie Turner en tot això
i que guanyi al final el seu relat.
Vull dir que al final...
I que té dret a patir un postpart. Exacte, exacte. Només faltaria.
Que canvia molt la vida.
A més a més, aquesta relació sí que és veritat que...
A més, hi ha com tot això que dues ex...
És a dir...
Home, i que la relació amb les ex normalment ja de per si és...
Delicada, si més no, no?
És delicada, però, ojo que jo entenc...
Aquí ara tenen una cosa en comú que és odiar l'ex.
Exacte. I compartir trauma.
I això està superbé perquè, en realitat, jo crec que et sana,
tan pudera...
O sigui, també que no et sents boja.
Segur que comparteixes situacions amb el mediocre dels joves jaunes
que deuen dir...
No era jo que estava boja, sinó que ho ha fet amb totes dues.
I repeteixo, per mi és un acte molt generós
per part de la Taylor Swift, agafar-la del braçet i dir...
Aquí estem amb tu, no?
A més a més, a mi també em passa amb les ex dels meus nòvios ex.
No sé si a tu et passa res bé,
que hi ha com una espècie d'obsessió,
i heu obsessionat amb ex dels meus ex.
O hi ha com un enamorament extrem, en plan...
De l'ex? No, de la novia.
No, en plan... Aquella que no tinc jo.
Aquella que no tinc jo.
I després passes a l'o, o ràbia i desacreditació.
Llavors, quan ho deixes amb la parella,
és veritat que hi ha molts moments que de cop tot això conflueix
i us acaba unint una cosa que és aquell ex
i de cop pot arribar a haver-hi una amistat.
M'ha agradat a mi molt, aquest moment, la veritat.
Parlant d'ex parelles.
Són bons ex Rosalia i Raul Alejandro?
A veure...
De moment estan molt pacífics, no?
De moment estan molt pacífics,
però segueixo apostant perquè aquesta relació
s'ha trencat per part de la Rosalia
i no hi ha hagut un tema ultratraumàtic darrere de Banyes,
al contrari del que diu tota la població.
Però segueixo pensant que aquests ho han deixat
perquè la Rosalia estava fins al món i en general de la vida.
Aleshores, és veritat que aquests dies
també han corregut remors que el Raul Alejandro
va intentar lligar-se...
Sabeu aquesta història? No, no, digues, digues.
Ella es veu que estava en un bar de Madrid,
Raul Alejandro, que anava amb una gorra i una caputxa
en plan incògnit,
i hi havia una parella de noies
i ell va començar a fer la típica de...
utilitzar un cambrer de pont,
el pobre nano, devia anar allà boig.
Què li va demanar al cambrer?
Primer, digue'ls-hi que els convido al sopar.
Ah.
Després, digue'ls-hi que els convido a les copes.
És més fàcil demanar foc.
La gent ja no fuma.
La gent ja no fuma.
La gent ja no fuma.
I ho van explicar després.
També dic que semblava tot una mica fake.
No sabem si això va passar, però per Twitter va córrer el rumor.
I si fos així,
el Raul Alejandro estaria actuant de forma desesperada
com un noi que el pobre no xeca cap.
Però intentant lligar...
Ara està solter, ara pot.
Quan tens calés...
Aquesta cosa del convido, de relació de podèria.
Fa moltíssima mandra.
Però bé, jo crec que entre els dos estan bé.
La Rosalía ha anat donant senyals de vida, de moment, de manera...
L'hem vist a Milà, no?
A Milà. Per mi va de viu de negre, encara.
Pel look que li deia l'altre dia.
Està actuant com una viu de negre.
Aquest casament se la ve molt el marit.
I ella, és veritat que està donant senyals de vida,
però encara, per mi, no està mostrant...
Estic aquí, començo a lligar.
Per mi, no.
I per mi, encara, em fa ser duelo.
Tu vas fer una porra que la propera parella de Rosalía
seria una dona, no?
Encara estic molt convençuda.
Amb qui la parellaries, tu?
Català, algú de catalana?
Algú català...
Potser li ve, a més, algú de Hollywood.
Alguna futbolista, per exemple, de la Barça?
Ojo, que a ella li agradava molt jugar a futbol.
M'agrada, aquesta aposta, Roger.
La veritat és que, si jo segueixo pensant això,
que la Rosalía, bé, potser és fantasia,
però m'encantaria que estigués amb una noia,
i com us deies això, les fotos que hi ha allà,
és com, estic bé, però encara no.
Encara no tinc el cap per històries.
Sí, sortir amb la Kylie Jenner justament al front row,
fent-se fotografies, imatges, mostrant...
Vull dir que ella està... Jo crec que també...
També hi ha, ràpidament, l'agenda se para,
i vosaltres volem col·locar-hi... Va, va, va, va.
Tot té un procés.
La Rosalía sap que el dia que això passi,
que tregui una cançó, que ja se la menjaran
i serà el centre mediàtic de tot,
en una sensació que està actuant com una persona que no té pressa.
Jo aniré sortint a poc a poc i no m'obvieu.
Molt bé. A veure, ens portes una exclusiva, també,
de separacions i històries. Diuen, diuen, diuen.
Aquí m'has de posar una mica de context.
Carolina Durante. A veure.
Vienen y van, vienen y van.
Todas las personas vienen y van.
Y yo también me iré, yo también.
Context, context, perquè jo acabats peix.
Posa-vos una mica de context. Això són rumors, eh?
Un rumor, és que el cantant de Carolina Durante i la Pili,
que és la germana de la Rosalía, eren parella.
No els conec.
Carolina Durante és el cantant d'un grup...
És que jo li dic Carolina Durante,
però el grup és Carolina Durante i ella és Diego.
Aleshores, li diuen una mica el pit d'oherty espanyol,
perquè és un noi que ha estat en moltes famoses,
amb la Carlota Cossials de Heinz, a la Maia...
Has drogat tant, també? Això no ho sé.
Això no ho sé, no ho sé.
Però, bueno, se l'havia relacionat amb diferents actrius, etcètera.
Llavors, finalment, estava, o sigui,
feia temps que estava amb la Pili,
i més havíem penjat fotos junts i s'ho sabia i tal.
La Pili és la germana de Rosalía.
No, no, és que a veure...
M'encanta la Pili.
La Pili és un personatge que és bastant curiós,
perquè es manté molt a la ombra,
és una noia molt més misteriosa que la Rosalía.
També estava a Milà, eh?, l'acompanyava.
Tenen una relació simbiòtica de germanes,
una connexió brutal, es protegeixen molt l'un a l'altre...
La Rosalía, quan ella estava a Barcelona,
ella no era famosa, ja sempre anava amb la Pili,
o sigui, eren com Citi Zape.
La Pili realment és la que està darrere
de tot l'univers creatiu de la Rosalía.
La Rosalía sempre ho ha dit, que si té aquest univers creatiu,
tan curat,
és gràcies a l'acompanyament de la seva germana.
Diuen que podria ser que ara la Pili i el de Caloría de Durante
també ho haguessin deixat, hi ha rumors,
i a mi aquest rumor m'encanta,
perquè això encara les fa més simbiòtiques.
M'agrada molt aquesta idea de deixar-ho a la vegada
que la teva germana o la teva millor amiga...
Com que obres els ulls mutuament...
Amb les separacions, també, de cop arriben els curats...
T'obres els ulls mutuament, llavors és així.
És veritat que aquí pot haver conflicte,
perquè al principi és molt guai,
perquè les dues esteu solteres,
o mireu pel·lis juntes i mengeu gelats de xocolata,
o sortiu de festa fins a la societat, el que sigui,
però la teva companya està en la mateixa etapa vital.
Però després sempre hi ha la primera que troba algú,
la primera que té nòvio,
llavors l'altra queda una mica abandonada,
i això sap greu, és que li està passant una amiga meva,
que havia fet com última amb una altra,
perquè les dues s'havien quedat solteres,
se n'anaven a viure juntes i tot,
Bé, Rebeca, escolta'm, una mica de tele, també,
perquè veig que el nostre amic i company, Jorge Javier, no aixeca cap.
No, no aixeca cap, és més,
el programa set matí de dilluns a dijous,
dijous ja està cancel·lat,
més que res, perquè va començar el Gran Hermano Bip,
i el primer programa va fer un 13,
que és la pitjor de la història de Gran Hermano Bip, una arrancada.
Clar, si a l'Access, que és el Qüentos Chinos, tens un 7,
és molt difícil remuntar això.
Llavors, què han fet els de Telecinco?
Els de dijous a Jorge Javier,
per provar si tenia millor sort Gran Hermano.
S'ha de dir que és una decisió que no està malament,
però no acaba d'arrencar.
Tampoc els hi va gairebé a Telecinco amb tardera.
Recordeu que us vaig explicar que s'estrenava dilluns...
Ana Rosa Quintana.
Havia de ser...
No està fent més bones dades que el Salvari.
Pitjor, pitjor.
Mira, gairebé la mitjana d'aquesta setmana ha estat d'un 10.
Ells pensaven que seria la revolució
que es mira en Ana Rosa Quintana, i dic senyores,
perquè quan va començar,
va començar el programa amb un deep fake d'ella,
que és d'aquesta imatge d'intel·ligència artificial
que d'ella rejuvenida, 30 o 35 anys,
parlant, fent l'editorial del programa.
Un editorial que, presumptament, és feminista,
però després, quan veus el programa,
té de tot menys ser feminista.
Només començar més a més, parla de Rubiales,
i després té una taula de Tartullans
que el que fan és fer broma...
Ai, jo me tocaria el culo, jo li donaria un beso...
Amb aquests jocs que dius... Però aviam.
A més, a més, van portar...
És fort que estigui tot el món parlant d'això
i del cas de Rubiales, i vagi la tia aquesta,
tinguin l'espai de les tardes ocupat,
i facin aquesta... O sigui, com de desobicades d'estar.
A més, a més, van començar així,
amb el tema de Rubiales, jo crec, perquè el pilot,
el devien fer, devia anar més o menys bé,
i van aprofitar tot aquell contingut,
que jo crec que això sempre passa,
i al final et juga a la contra,
perquè els continguts estan molt desfassats.
A més, va voler portar a la Ivana Andrés,
que és la capità de la secció espanyola femenina de futbol,
que així la presentava, i l'escoltem.
A veure.
Nuestra invitada de hoy, junto con todas sus compañeras,
han levantado la emoción en este país.
Es una de las mujeres del momento,
es una de las protagonistas del día de hoy.
Bueno, no sé si para bien o para mal,
eso luego nos lo contará.
Es la capitana del equipo,
que ha hecho historia,
un equipo de mujeres
que han traído la Copa del Mundo.
Futbol femenina.
Gracias por estar aquí hoy.
Estáis pasando todas las jugadoras
unos momentos complicados y difíciles.
Luego me cuentas lo que quieras,
lo que no me lo quieras contar.
Luego me cuentas, porque eso era las 5 de la tarde,
y fins a las 7 y pico no va ser cuando va comenzar la entrevista,
que la tenían allà asseguda como una especie de tamboret.
Yo creo que alucinaba.
Dues hores aguantant el tipus.
La Nerosa estava desitjant que es passés el temps
i que així no li pogués fer cap pregunta.
Les preguntes eren justament
com se sent una dona amb un munt d'homes,
aquest tipus de preguntes que dius,
encara estem aquí.
A més, va aparèixer al final,
la van sorprendre amb la seva dona,
li van regalar una cistella pel seu nadó,
tot molt igualitari, cosa que segurament farien
si tingués a un home a plató un jugador de futbol.
Bueno, al final jo crec que...
De col·laboradors que tenen?
Té una taula també bastant ampla, no?
Sí, té diferents tertúlies.
Per exemple, en una hi havia Mario Bakarizo,
Vicky Martin Berrocal,
Alaska, que és de les poques que se'n salva,
Xavier Serràs...
Van en pac, Alaska i Mario?
Sí, van en pac.
És fort com l'Alaska i el Mario ja han decidit...
Mostrar-se que són de dret, tal qual.
És una cosa que es llegia que havia de passar
i ells mateixos...
ells mateixos han posat allà...
Tardear.
Si algú tenia més dubtes, Tardear.
Sóc de dretes.
Ella sempre s'envolta de col·laboradors,
que al final són de la seva corda.
Ella no s'envolta d'algú que li porti la contrària
i quan això passa...
A més, jo crec que pateix les conseqüències d'haver-ho fet.
Jo crec que li volen donar una volta.
Ells creuen, perquè he parlat amb gent que hi treballa,
que s'han passat de moderns.
Jo crec que el que s'han passat és d'antics.
Carques. Però molt.
És pitjor que el programa que feia ella pels matins.
Té menys ritme...
Però què és el que diu? Amb què s'han passat de moderns?
Ells creuen que el fet de començar
amb la intel·ligència artificial,
amb aquelles televisions parlant de les dones
que han tingut història de la tele,
com la Campos, la Laura Valenzuela...
Doncs que tot allò era com una revolució
a l'hora de fer un màgiz de...
Si parlar de dones és ser modern d'unido.
Sí, això és ser modern. Això sembla que sí.
Molt bé, doncs la tarda que està cara...
Sí.
I guanyar la batalla a Son Solesónega,
perquè al principi, el primer dia, sí que la va guanyar
a Narrossa, amb unes dècimes.
La promesa, que és la televisió espanyola,
sí que fulmina clarament a la tarda.
I a TV3, amb la fragmentació, com li va?
La planta baixa.
No, jo crec que no...
Els dies bons 10, no? Sí, els dies bons 10.
Sí que la trapa puja.
Però jo crec que no acaba amb...
També passa ara que... I falta estrenar Jordi González, no?
Que la tarda a la plaça. S'estrena dimecres, diria.
Jo crec que la tarda està molt, molt fragmentada.
Això és el que no m'ha dit, perquè fa temps
que no hi ha un programa de tarda que es consolidi.
Son Solesónega, el que està fent ara
és portar entrevistats potents,
com, per exemple,
un home que també va patir assetjament sexual,
per part d'Edwin Arrieta,
que és l'home que va ser esquartarat
per Daniel Sancho,
d'alguna manera demostrant
que potser el que va fer Daniel Sancho
donava aquesta sensació, eh?, quan l'entrevistaven.
Doncs ja havia passat per alguna cosa,
per algun motiu. I, a més, després, també,
el que va portar va ser el pare
de...
De Rosa Paral? De Rosa Paral.
O sigui que estan buscant un tipus d'entrevista
molt sensacionalista, a més a més.
El pare tota l'estona el feia emplorar.
Ella buscava l'empatia dient
que diguin que la seva filla és una assassina,
com ho porta... Home, és que ho és, no?
Mira, Laura fa que ens està escoltant
i, a més, la convidada de l'Eclipse i el suplement
diu que hi haurà com un Jordi González
quan comenci guanyarà.
Jo tot el que digui la Laura m'ho crec,
va missa per mi. És un fart.
Té molta fe, la Laura, eh?
És perquè té la terè,
el que aprofitaran per entrevistar-la
sobre la seva mare, però no sé si això els portarà tanta audiència.
Un moment, dos minuts per arribar dos quarts d'una al migdia.
Vull treure l'últim tema.
El farem, sí, no ens el guardem.
Laura Calzada. A veure, la Laura Calzada l'hem sentit aquests dies...
Tenim el tall, oi?
Laura Calzada, que l'hem sentit al programa
del que no ha sortit d'aquí aquesta setmana a Catalunya Ràdio.
Del que fa el pare, el llibre...
li han enviat als Estats Units, que és on viu,
li han enviat, però no diré res,
i noto...
un mur...
que s'està aixecant
amb unes pedres encara més sturdies, més dures,
de les que hi havia.
Això és dur, us ho haig de reconèixer.
És un dels noms de la setmana, l'escriptora Laura Calzada,
la filla del periodista Miquel Calzada,
que va publicar el seu primer llibre,
ha fet diverses entrevistes on explica sense cap tipus de filtre
la seva experiència amb les drogues,
la relació amb la família, amb els seus pares,
i molts detalls molt detallats de la seva vida sexual.
Tenim el llibre a la redacció, l'hem anat fullejant,
ara el tele va català, però després jo també el vaig tenir uns dies,
i a veure un moment que em vaig cansar.
Aquest fenomen què et sembla, Alba, tu?
Bé, a mi em sembla bé, la veritat és que ens queixem,
que no tenim més tercís tim català,
i quan hi ha una persona que està ocupant aquí un munt de titulars,
tampoc ens sembla bé, és que de veritat no ens aclarem els catalans.
A veure, la Laura Calzada és la filla del Miquimoto,
és horrorós que se la presenti així, però és per ubicar-la,
però, precisament, jo és el que espero d'un Aipo Baby,
és a dir, totes aquestes crítiques que hi ha...
El Aipo Baby, que és un concepte que vas fer-hi una mica tu, potser?
No?
Això, fer-hi els Estats Units, el que passa és que vaig decidir un programa
d'això en català.
Doncs tu me'l vas presentar a mi.
Però ella mateixa es defineix en el llibre, etcètera,
com a nena mimada, i no té cap problema
en explicar que és la filla del Miquimoto, i és el que jo...
O sigui, jo és el que espero d'un Aipo Baby,
o sigui, d'una persona que té aquest privilegi,
el que espero és que l'accepti, que en parli,
i que inclús faci un llibre d'això.
Però el llibre explica que estava arruïnada,
que hi ha un moment de la seva vida
en què fins i tot decideix prostituir-se.
I és que no me l'he llegit.
I després, que si se'n va poder anar 5 anys a Nova York,
és perquè va cobrar una indemnització
rendo un accident de trànsit,
perquè el va trobar allà un cotxe de policia,
i li van acabar pagant 200.000 dòlars,
i això va poder finançar tant temps de viatge.
El que passa que diu que d'aquests 214.000 només en van 200.000,
dels advocats que tenia allà als Estats Units.
Imagina't.
A veure, jo crec que és cert que no estem acostumats a escoltar,
ningú parlar com tan clar, sense filtres,
sobre tots aquests temes,
però al final els primers llibres moltes vegades
són memòries i vivències personals,
això ho fan moltíssims escriptors, per tant, al final són les seves.
Si bé és veritat que hi ha moments que pot escandalitzar,
pot semblar una excèntrica, recarregar, etc.,
ella en totes les entrevistes,
jo l'he vist dient que no té un discurs
i en aquest sentit crec que s'ha sabut fer
una campanya publicitària a la tia avui.
Al principi la gent no sabia què era,
i no sé si el llibre brilla per la seva qualitat d'estil d'escriptura,
perquè no ho sé, però tothom n'està parlant.
Jo tinc moltes ganes de llegir-m'ho.
L'entrevista al Vila Web, per mi, és memorable.
I és impossible.
A mi, independentment de si el pare li pagava tot o no,
quan parlem de NepoBibis estem parlant d'un privilegi.
Òbviament, ser NepoBibi no t'assegura
tenir no sé quants euros al banc,
que et regalin cerveses estrella Damm.
El problema d'aquestes gent
és que a vegades els pares estan absents a casa
i aquests nens s'acaben criant amb gent que no són els seus pares,
amb minyones, amb mainaderes,
i pateixen, eh?,
perquè passa molt amb fills de famosos
que acaben drogant-se,
perquè són nens que han crescut sols.
És que jo el que llegeixo aquí és una ferida.
Tothom té una ferida i aquesta és la seva ferida.
Llavors, jo el que llegeixo per aquí,
em sembla, i això ja és molt especulació meva,
però inclús pot ser una...
com que ella indirectament
vol seguir reclamant l'atenció del seu pare.
Tota l'estona crida l'atenció.
Quan es droga, quan se'n va...
Però no m'estranya, que no la vull jutjar,
per haver-ho fet en aquest sentit,
i crec que ella el que desperta a Catalunya
és que és l'antipulcritut catalana,
i a mi hi ha una cosa d'això que m'agrada,
que faig una mica nerviós als catalans.
Passant dos minuts de dos quarts d'una del migdia, ho deixarem aquí.
El 3Cat, perquè he vist que les xarxes
també van anunciar coses a l'escola o a la falca.
Sí, sí.
El 5 d'octubre s'estrena un programa
per la plataforma digital Eva.
Primer estaré a Eva i és possible que tingui continuïtat al 3Cat,
perquè és ara un programa semanal.
Es diu La Turra, el que ho presento amb l'Andrea Gómez.
Us ho han comprat, els linguistes, La Turra?
Ja sabem que està a barra, perquè ja sabem que està a barra.
Perdó, perdó.
Ells ens ho han comprat, Twitter no, però hi ha d'esperar, això.
Però és que nosaltres parlem així, nois.
La Turra.
I serà un programa de tàrtulia, d'entrevistes,
prescripció cultural i de parlar dels temes que...
Convidats, convidats, convidats.
Això encara no ho puc dir.
Però la setmana que ve ho hauré de dir.
Em dones algun consell de presentador, Roger Escapa?
No. No.
Que jo li hagués posat la tabarra.
No, que molta sort i que sou una parella extraordinària,
l'Andrea i tu, i s'ho acaba molt bé, i us miraré amb devoció.
Amb devoció, gràcies.
Gràcies, Alba Riera.
Fem una pausa i el Pep Nogué, fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
Aquest cap de setmana, al Parc de la Ciutadella de Barcelona,
vine el Terra i Gust,
la festa de l'alimentació sostenible de la Mercè.
Showcookings, tallers, jocs, concerts, menjar i begudes de proximitat.
I un munt d'opcions bones pel paladar i pel planeta.
I avui dissabte hi serem en directe
des del Suplement de Catalunya Ràdio.
Aquest cap de setmana, no et perdis el Terra i Gust.
Fira del Nadó al Cort Inglés.
Fins al 15 d'octubre, 15% de regal en marques de nadó,
amb poricultura, cotxets, tèxtil llarg, parafarmàcia i joguines.
Amb el millor sessorament personalitzat en tot el que necessites.
Vine i descobres la Fira del Nadó al Cort Inglés.
15% de regal només fins al 15 d'octubre.
Consulta en les condicions a la botiga o a la web.
Els teus gestos èpics inspiren zúrica assegurances per ser millors.
Per això, contractant ara l'assegurança de cotxe elèctric o híbrid,
pots banyar un cotxe fiat 500 híbrid.
Consulta en les condicions a Zúric Fones i fem-ho èpic.
Zúric.
Ostres, Sílvia, la teva empresa no para de créixer.
Sí, i saps què m'ajuda?
Confiar en proveïdors que sé que no em fallaran,
com Vera i el seu servei de connexió garantida.
Doncs al meu negoci sempre tenim talls d'internet
que afecten la productivitat.
Passa't a Vera, tindràs un sistema de connexió de seguretat
que s'activa si hi ha cap interrupció.
A més, el seu equip d'experts està a la teva disposició
a qualsevol hora del dia, sense esperes ni robots.
Truco al 1543 perquè m'informin.
Vera, fibra, mòbil i energia.
A Supercor i percor i supermercat al Cort Inglès
sempre tens ofertes increïbles.
Com ara el llucet, peces d'una a dos quilos
per només 7,99 euros al quilo.
I ara, a més, tens un 70% en la segona unitat
en moltíssims productes d'alimentació,
drogueria i perfumeria.
A Supercor i percor i supermercat al Cort Inglès
preus vàlids a la península i les balears.
Avui, l'arca de Noguer
des de la festa de l'alimentació sostenible de la Mercè,
terra i gust al Parc de la Ciutadella
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
Som paraules. Paraules.
Som mirades. Mirades.
Som històries. Som històries.
Som part de la teva vida.
Som TV3.
Som Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Ens movem. Canviem.
I amb tu comencem.
Nova temporada de TV3 i Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.
Aquesta temporada han canviat moltes coses.
Cada dia ens llevem amb el Matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Tostrell.
I a les 12 del migdia arriba l'última hora.
El de l'ellas humorístic del matí amb Ricard Tostrell.
Un programa que compta amb la col·laboració
de Ricard Tostrell i les col·leccions exteriors
amb el Ricard Tostrell i també amb...
Para, para, para.
Jo ja tinc prou feina amb el matí de l'última hora
que se n'ocupi el Quim Morales i el seu equip.
Doncs res. De dilluns a divendres a les 12,
l'última hora amb Quim Morales.
Però per què ho diu en Ricard Tostrell?
Només faltaria. La gent té una barra.
Catalunya Ràdio presenta un nou programa de...
De...
No sé, del que realment vol saber la gent.
És que ja era hora, tio. Per què ningú ho feia?
Esteu segurs que això no s'ha fet mai?
Que no surti d'aquí a Catalunya Ràdio.
A la una del migdia, Juliana.
És que quina crispació, tu.
Però segur que no s'havia fet mai s'afretge Catalunya Ràdio.
Marta, estàs pesadeta, eh?
Que no surti d'aquí amb Roger Carandell,
Juliana Canet i Marta Montaner.
S'afrets públic de qualitat.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
Feeling the Sink, el podcast en anglès
i sobre l'actualitat social catalana.
This week on Feeling the Sink,
we're talking about the popularity of true crime in Catalonia
and the new Netflix series based in Barcelona,
Burning Bodies.
Cada dissabte a l'AP de Catalunya Ràdio
hi ha CatRàdio.cat amb Lorcan Doherty.
Feeling the Sink.
Listen to stories and debates from Catalonia.
Els dissabtes a la mitjanit,
en pare Moliner ens convida a fer un Test Vertical.
El Test Vertical és el programa de vi de Catalunya Ràdio
i pretenta una veu a pagesos,
pagesos, pageses, somillers, somilleres,
elaboradors, elaboradores, és a dir, en definitiva,
paisatgistes.
Els dissabtes a la mitjanit,
Test Vertical, amb en pare Moliner,
també a l'AP i al web de Catalunya Ràdio.
Nena, anem a fer un vi.
Venga aquí yo.
Venga aquí yo.
El suplement.
Notícies, entreteniment i hi-hi-hi.
Ha-ha.
Amb Roger Escapa.
A Culinàrium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga on-line.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
L'Arc de Noguer.
Dos quarts i mig d'hora del migdia.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Bon dia. Què tal? Com esteu?
Avui, amb el Pep Noguer,
l'alimentació és sostenible a la ciutadella de Barcelona,
coincidint amb la Mercè.
Com està l'ambient, Noguer, a aquesta hora?
Home, fantàstic.
Mira, jo quan he arribat he vist molta gent fent footing
i llavors al cap d'un estomac m'han dit que no fan footing.
Que fan running, ara, es veu.
Home, ja fa anys que fa running, eh?
Però quina diferència hi ha entre el footing i el running?
Jo soc de l'època aquella d'Empiretàpies,
però no vaig fer footing, footing, footing...
Tu, com que no n'has practicat ni un ni l'altre, així estàs.
Perdona, jo faig altres coses.
No sé, ja hi pensaré.
Testing, per exemple.
Què hi fan, aquí al Terraigus, aquests dies, Noguer?
Home, doncs moltes coses.
Pensa que des d'ahir fins avui i demà
hi ha una conya d'activitats espectaculars.
Mira, per exemple, què vols fer un quart de dues? Què fas, tu?
Doncs mira, surto de pet del suplement,
vull dir que vinc on em vinguis.
Fantàstic, perquè t'hem guardat aquí un aparcament,
perquè puguis fer un taller de transformar els residus en adops.
A les dues, per exemple,
pots fer un tast de cerveses de fermentació espontàstica.
Pots fer una fermentació espontània a càrrec del cicle hiber.
O, per exemple, a les 5, home, mira, molt fàcil,
un taller de sal d'herbes del Mediterrani.
I també, si no, a la mateixa hora,
pots fer un tastet de vins de Barcelona,
de Collserola Pagesa i vins de Can Colopa.
Això només fins a les 5.
Imagina't, i ja estan avui i tot demà,
és que aquesta gent no paren, tu no paren.
Avui, amb el Pep Noguer des del Terraigus,
la festa de l'alimentació sostenible a Barcelona,
a la Ciutadella, parlant de cuina d'aprofitament.
El malbarretament alimentari provoca la pèrdua
de milers de tones d'aliments.
Els països rics estimen que es desaprofiten
prop d'un 50% dels aliments,
mentre que al món hi ha 800 milions de persones
que no tenen els aliments suficients per viure.
Sense anar més lluny de Catalunya,
llancem 35 quilos de menjar per persona cada any.
D'una altra manera,
un de cada tres aliments acaba les escombraries.
Per parlar-ne avui, el Pep Noguer,
des del Parc de la Ciutadella,
és cuiner i copropietari del restaurant La Susenga.
Bon dia, Marc, com estàs?
Bon dia, molt bé.
I la Chiara Bombardi, que és presidenta de la Slow Food Barcelona,
xef del restaurant La Soterra.
Bon dia.
Expliqueu-me una mica en què consisteix aquesta cuina d'aprofitament.
Escolteu, sou dos restaurants completament diferents.
Hi ha una cosa important, Roger Escapa,
i és que en Marc Pérez de La Susenga
són el restaurant que va guanyar el premi,
si no ho dic malament,
el millor menú de migdia de Barcelona, no?
Sí, així és, el passat febrer.
Clar, això del menú diari
és una cosa que heu d'aprofitar, precisament,
tot el que us aporta un producte,
i no es pot llençar res.
I malauradament, tal com deia ara en Roger,
es malbarata molt.
Com ho feu, això, per no llençar res,
i sobretot també perquè un menú sigui bo
i a més a més sigui, diguem-ne, a un preu assequible?
Bueno, és un repte diari, realment.
Nosaltres, bueno, comencem el dia anant al mercat,
estimant quins productes utilitzarem,
d'aquí...
Bueno...
Perdona.
Sí, digues, digues.
Bueno, comencem com et dic al mercat,
veient quins productes utilitzarem
i com podem treure-li màxim rendiment.
Tenim carta i menú,
i anem creuant productes i ingredients
per tal que no malbaratem res,
i poder, doncs, fer-ne un ús apropiat.
Clar, és que, per exemple, hi ha molts productes
que moltes vegades, ja no parlant, diguem-ne, a nivell usuari,
que es compra amb safates petites i tot això,
però hi ha molts productes que, per exemple,
si no els saps treballar bé, els aprofites molt poc.
Per exemple, els porros,
i en canvi, sempre hi ha aquelles receptes
que ara agafarem la part blanca del porro,
i, en canvi, el porro és com el porc, es pot aprofitar de tot,
l'arrel, la part blanca i la part verda.
Sí, jo no soc xef, en realitat,
però, com que estic sempre allà al meu restaurant,
me n'assabento bastant de tot allò,
i, a més, si tenc la responsabilitat
que econòmicament sigui rentable.
Llavors, per a mi, també,
hi ha un punt de sostenibilitat econòmica,
en el fet de no llençar parts de les verdures.
I, mentre que el Marc,
especialista de cuina tradicional, de cuina catalana,
toca bastant carn, peix i tal,
nosaltres només veiem verdures.
Per tant, hem de ser superesmerats en allò, no?
I del porro, per exemple, no llencem res,
perquè amb els recortes més petits del porro,
per exemple, els fregim,
i fem uns cabells allà xulíssims per decorar els plats.
I tot allò que és la part més noble de la verdura,
això ho fan també a la Susenga,
perquè abans ho comentàvem amb el Marc,
fem caldos, fem fondos, no llencem res.
Bàsicament...
I, si no, menjava el personal, que també és una part molt important.
S'ha de cuidar tant el personal de casa...
El menjar de la família, que deia el Bulli.
Clar, inclús, per exemple, hi ha moltes vegades que...
inclús s'han dit no cuiners, per exemple,
diuen que, a vegades, aprofitar-ho tot no té ni temps.
És a dir, anem allò, vinga, et tiro fixa, i ja està.
Però és que tu t'adones que, si aprofites i penses molt bé,
és a dir, tens una bona planificació, es pot aprofitar tot?
Sí, sí, totalment.
Evidentment, que hi ha un factor temps que és clau,
però crec que, en bona organització,
podem optimitzar molt millor els productes,
i, com deia la Kiara ara, d'un mateix producte,
treure'n diferents elaboracions,
que és la clau per ser més responsables
en quant a la compra i en quant a sostenibilitat econòmica.
I no trobeu la manera d'aprofitar-ho?
Perquè, clar, també hi ha una cosa,
que, a vegades, quan parlem d'aprofitament,
parlem de malbaratament i tot això,
un pot arribar a pensar que, a vegades, quan anem a aprofitament,
que agafem coses que no són comestibles.
I no, és a dir, avui en dia, tu, per exemple,
te'n vas a un mercat avui mateix,
i a les dues, quan tanquin, hi haurà enciams,
que, home, que han passat allò, 5 o 6 hores,
que no estan perfectes, perfectes,
però això no vol dir que no siguin comestibles,
i ho hem de dir, o això?
Sí, no, no, totalment.
Jo crec que part de tot aquest malbaratament i quilos
que diem que es llencen
és perquè no se'ls està donant una segona vida
a tots aquests productes que, teòricament,
ja no estan, bueno, licitats per poder-se vendre.
Però, realment, podríem treure molt de suc.
És molt important, també,
comprar a granel, no?
Perquè allò que deies de l'estafata,
això sí que és una de les causes principals
del llençar coses,
perquè sempre agafes més del lloc que necessitis.
Totalment.
Per exemple, els restaurants com el nostre i com la Sosenga
i com els altres restaurants de la guia
de Slow Food Barcelona, que editem cada any,
que sortirà ara al...
Amb el fòrum?
El fòrum gastronòmic, la presentem, sí,
la del 24, la presentem en un mes i mig d'anticipació,
i després ja queda vigent
durant tot l'any 24.
Els restaurants, aquesta guia,
una mica més o menys tots,
alguns més que altres, no?
Intentem comprar directament del productor,
comprar, per tant, producte fresc,
de temporada, local, del parc agrari,
del Maresme, del nostre Graners,
que tenim al voltant de Barcelona.
I si ens hem d'anar una mica més lluny,
ho fem per cercles concèntrics, no?
La vedella la comprarem
al mes de proximitat, vol dir que...
Totalment, sí, sí.
Vas a Santa Catarina i, evidentment,
treballa vedella nacional d'aquí de Catalunya,
pots trobar-ne,
però jo crec que hem de fer aquest esforç
d'intentar trobar productes que siguin del nostre cercle,
del nostre voltant, del nostre entorn.
I comprar-te granels, sobretot,
perquè això és clau,
perquè també reduïm el plàstic d'aquesta manera.
Jo tinc la sensació, a vegades, Noguer,
que potser encara ens costa,
o tenim certa reticència,
comprar aliments que no ens semblen brillants,
o que són imperfectes,
o que els trobem lletjos, no?
Amb la florita, per exemple, si té una taqueta,
o si té d'allò, ja la descartem.
Mira, precisament avui al matí,
abans de baixar cap aquí a Barcelona,
he passat per allà a casa, he sortit una mica,
hi ha una figuera fantàstica,
he agafat aquella canya per agafar les figues,
i tu te'ls vas mirant, home,
i dius, mira, aquesta l'han picat una mica els ocells,
però només una mica.
Que significa que és bona.
Clar, cap al cistell vol dir que és dolça.
Si n'hi ha alguna, també has de donar,
en el cas de, diguem-ne, quan vius a Pagès,
també has de donar a menjar els ocells.
Però és veritat, no, això?
I a vegades qui la descarta ja no només és el comprador,
sinó també el proveïdor, el venedor, no?
Clar, o imagina't, per exemple, no?
No sé per què punyetes hem de tenir dates de caducitat,
per exemple, a les safates de verdures de les botigues.
Que dius, ostres, sembla que aquella pastanaga
ja no sigui bona,
i no, l'únic que és és una mica més reblandida.
Però també hi ha maneres, diguem-ne,
a vegades d'agafar unes pastanagues
que ja no estan, diguem-ne, catòliques al 100%,
sinó al 80%, però tornar-les al 100%, no?
I tant, amb aigua freda de gel, és fantàstic.
En fem un escaveig, en fem una salmorra, aigua amb gel,
i les recuperem per una manida.
Bé, poden haver-hi multitud de maneres de poder-la reaprofitar.
És a dir, el fet que estigui una mica tova
no significa que ja no sigui apte pel consum.
Nosaltres, per exemple, ara estem fent tepache,
que és una beguda mexicana,
que és una mena de kombucha, un fermentat, també.
I això es fa amb les pells.
Pells a allò que vulguis.
Allà fan servir molta pinya,
no la toquem, però amb tot el lloc en sobre de la fruita d'estiu.
Després fem fermentar i fem aquesta beguda.
Després hi ha un tema que hi ha temporada i temporada,
perquè a l'hivern hi ha més merma normalment,
les cols, que són més dures i tal.
Ara, a l'estiu, la verdura és més toveta.
La veritat és que s'aprofita molt.
Tu ho saps millor que jo, Pep, que ets un cuiner...
Cuiner i prou.
Un vell, un gran.
Gran, gran, gran i vell.
Un vell en ve alta, sí, sí.
Sí, sí, perquè aquí ara en Marc i la Susenga estaven parlant,
i tu quan vas començar la redicció,
jo l'època d'en Pere Tapis, no sé, fa 15, 17 anys.
Dic, quants anys tenies, tu? Diu, 11, tu.
Bueno, de generacions aquí estem.
Clar, però mira, però les generacions, per exemple,
entenen de coses com és sempre aprofitar.
A la cuina catalana hi ha molts plats de cuina aprofitament.
Totalment.
Per exemple, mira, podríem dir els canelons,
que hi ha molta gent que fa per Nadal,
molts no deixen de ser...
El fruit de l'escudella.
Bueno, tradicionalment, ara...
Ara ja no ho fa ningú, això, però sí, sí.
Clar, exacte, Roger.
Però saps per què? Perquè la gent no fa rostit,
llavors no pot fer canelons.
Perquè el rostit fa madra, porta molt de temps,
són hores de xup-xup, però s'ha de fer.
O, per exemple, mira...
No entens mai moltes coses de la cuina catalana.
Ja saps que soc italiana, soc una mica rediseño.
Tenim molt en compte, aquí, ara.
Sí, ens he copiat moltes coses.
Els canelons, com es fa tenir el temps?
És que, a la nit, vol dir, pobres mares i àvies, no?
Perquè són les dones, bàsicament, que cuinen, no?,
en allò...
Bueno, les sostengues són els homes que ho fan, ara.
Mira les estatístiques, les dones seguint...
El problema és que les estrelles Michelin van a parar els homes.
Ah, exacte.
El 90% de la compra a qualsevol súper,
des del més comercial al més ecològic,
són dones.
Això diu molt, no?
Llavors, les cures encara són de la dona.
Però com es fa per fer el caneló de Sant Esteve
amb el rest del rostit de Nadal?
Vull saber quan ho fas, això.
Clar, és que, de fet, mira, estàs amb mi,
perquè jo soc d'aquells que jo no faig canelons per Sant Esteve.
Perquè, clar, perquè...
Dona temps?
No, perquè ja fas altres coses.
És a dir, perquè has de treballar per festes.
Exacte, t'esclavatge, això.
Hi ha una cosa amb això de no malbaratar,
que primer, per no malbaratar,
que és a dir que s'ha de comprar bé.
Totalment.
I jo tinc una teoria, que no sé si hi esteu d'acord o no,
i és que tu has d'anar a comprar sense gana.
Perquè, quan vagis a comprar amb gana, ja vas fotuda.
Bé, compres en accés.
I planificant.
I compres marranades que no necessites.
No s'ha de planificar.
Marranades ja m'heu d'entendre què dic.
Compres coses d'aquelles més d'allaminadura.
I, en canvi, quan no tens gana, compres coses...
Acessien la vista, però després no són productes realment,
potser de tanta qualitat, no?
Jo faig el rei gusto de batch cooking amb la Mònica Scudero.
Què és això?
Batch cooking és cuinar de quantitats per tota la setmana.
Ah, la carmanyola.
Sí, pensar en carmanyoles o pensar en menús per tota la setmana,
aprofitant, per exemple, el diumenge i tal,
per cuinar una mica més i fer allò una mica de planificació.
Ella sempre diu, per comprar bé, és clau planificar.
Que vagis a fer la compra amb una llista.
D'allò que realment vols fer.
Perquè si no, compres massa, sempre.
I això és veritat per als restaurants
i és veritat per al consumidor que ens està escoltant.
Tanta aquesta responsabilitat que ens estem donant,
nosaltres mateixos,
i ens dona l'opinió pública als restauradors,
l'hem de convertir a tots.
Vull dir que els usuaris que no són professionals de la cuina,
també ho haurien de mirar, no?, una mica.
12 i 51. Som a Catalunya Ràdio, som el terra i gust,
la festa de l'alimentació sostenible
aquest any al Parc de la Ciutadella de Barcelona,
també en motiu de la Mercè.
Girona Excel·lent,
el segell de qualitat alimentària de la difutació de Girona,
us ofereix aquest espai.
Acompanyats del Pep Noguer, el Marc Pérez,
cuiner i copropiadari del restaurant La Susenga
i la Chiara Bombardi, presidenta de la Slow Food Barcelona
i xef del restaurant La Rasoterra.
A veure, Noguer, tenim concurs en marxa,
sabeu que aquest any a l'Arc de Noguer
també tenim regals i sorpreses.
En primer lloc, la guanyadora de la setmana passada,
els regals de Girona Excel·lent, és la Marta Fossas,
que recordem, vam preguntar,
quina és la fruita més rica en vitamina E,
i la Marta Fossas va ser una de les encertants,
quina era la resposta correcta, Noguer?
Doncs home, era l'albucat, i t'haig de dir una cosa, eh,
que mira, avui que parlant també de sostenibilitat i tot això,
ja hi ha albucats catalans.
Aquesta setmana m'han portat albucats del Canà.
Això és el canvi climàtic, eh.
Clar, clar, clar, bueno, sí, però bueno,
també tenim gambes blanques, ara, aquí.
Doncs mira, jo, des d'aquesta setmana,
jo, que sempre he sigut un defensor de,
diguem-ne, del producte de la terra,
a partir d'ara ja puc menjar albucat.
Molt bé, però que sigui del Canà, eh, s'ha de vagilar, això.
Anem al premi d'aquesta setmana, ja ho sabeu.
Cada dissabte, al final de la secció,
direm una pregunta que els audience hauran de respondre a Twitter,
arroba Catalunya Ràdio, arroba Pep Noguer,
i entre tots els que l'encerteu,
us emporteu un lot de productes amb segell de qualitat agroalimentari,
Girona Excel·lent. Aquesta setmana, Noguer, què preguntem?
Home, doncs, ja que hem parlat de moltes verdures,
mira, n'hi ha una, per exemple, que és molt senzilla,
i, sobretot, això agradarà molt els foodies i els cuiners i cuineres.
Quan parlem de patates,
hi ha un sufix que vol dir que en aquell plat hi ha patates.
No ho dieu vosaltres, aquí.
Quin és aquest sufix que, llavors, tu ja diràs, mira,
quan diem crema, bla, bla, bla, és una crema de patates.
Quan diem purè, da, da, da...
Home, aquesta la sé fins i tot jo.
Sí, no m'ho crec.
Quin és el sufix que vol dir que en aquell plat hi ha patates?
Digue-m'ho per WhatsApp, a veure si és veritat.
La pregunta d'aquesta setmana, arroba Pep Noguer,
arroba Catalunya Ràdio.
El que és un bon patateros, el Day Club és què tal? Bon dia.
Què tal? Com estem?
Bé, doncs mira, el terra i gust del Noguer.
Noguer, t'hem d'acomiadar. Una abraçada.
Doncs va, que vagi molt bé. Salut.
Aprofiteu-ho tot avui, eh?
Fem una pausa i de seguida el clopés amb l'última hora del Barça.
Fins ara.
Fa molt temps que el Barça no marca el gol de falta.
Tres anys.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de sis,
la TDT del Barça-Celta a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
A CaixaBank sabem que acompanyar-te
és estar amb tu sempre que ho necessitis.
I com que volem que protegeixis el més important,
et mantenim el preu de les assegurances de salut i de vida
i de l'alarma, securities directes,
sense pujades durant tres anys.
Informa't a la teva oficina o a caixabank.cat.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres,
s'aplica a les assegurances MyVox.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial
de Damla, Assistència Sanitària i CaixaBank.
Aquest any, Fira Mediterrània de Manresa
et convida a mirar el present i el futur
amb un programa d'espectacles,
concerts i altres activitats en viu.
Del 5 al 8 d'octubre,
més de 80 propostes artístiques,
música, arts escèniques i cultura popular.
Més informació a firamediterrània.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El 24 de setembre,
en el marc de les festes de la Mercè,
el Pla de la Catedral de Barcelona
acollirà la 73a edició
del Concurs de Colles de Cerdana Esportiva.
Una edició que començarà a les 11 del matí
i que comptarà amb la participació
de la copla, la principal del Llobregat.
Més informació a portalcerdanista.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka, linka, linka, a Catalunya Ràdio.
Torna al Sense Fronteres.
Tornem a activar el GPS del català.
A veure, cap a Salzes o cap a Guardamar,
o a Fraga o a Maó.
Totes, totes alhora.
La terra dels que, quan parlem, ens entenem.
Sense Fronteres.
Parlem i escoltem amb els diferents accents
de tot el que ens preocupa, el que ens emociona,
el que ens projecta, el que ens uneix.
La llengua diu qui som, aquí i al món.
Torna a l'esperit SF.
Sense Fronteres.
Cada dissabte, de 9 a 10 del vespre,
amb Kilian Sabrià.
Mercè Ibarres, Luis Càrrol,
Saffo, Aurora Bertrana,
Joan Brossa, Ties Eliot,
biblioteques, escoles, llibreries,
contes, novel·les, poemes, cançons...
Tots tenen en comú una adreça.
A tots els trobareu el mateix codi postal,
universal i transferible, i 100% literari.
Ciutat Maragda.
Cada dissabte a les 11 de la nit,
la literatura a Ciutat Maragda.
Amb David Rosman.
Hi ha un espai sonor
on tots els sons imaginables hi tenen cabuda.
Ràdio Galàctica.
Del caos a l'atzar, aproximadament.
Una polla xica.
Abans, la xoca, no era la xoca.
Uno de remotes que era mí, que curre suelto y fuerte.
Els vespre, els blaus d'estiu, l'aniré pels conreus.
Jaume Cisa sintonitza Ràdio Galàctica.
Allarguem les antenes al màxim,
però tot i això, sempre hi ha un racó inaccessible.
Ràdio Galàctica, de Jaume Cisa.
Aquest dissabte es trena en podcast
i a l'antena de Catalunya Ràdio la matinada de dissabte a diumenge.
El suplement, amb Roger Escapa.
Dos minuts per arribar a la una del migdia,
pendents del Barça i pendents del Girona,
que, atenció, juga a les dues en directe també per Catalunya Ràdio,
evidentment David Clopés.
Mira, si guanya el líder.
Ni que sigui per unes hores, fins que jugui el Barça,
el Barça, si guanya...
No estem a la jornada 1 o a la 2. Estem a la cinquera, sisena.
13 de 15, en 5 jornades,
i per tant la pot fer encara més grossa
i situar-se el líder per primera vegada a la seva història.
Tenim ja 11.
Destaco que es mantenen David López, Eric García i Blín,
el mateix equip, quin surt és Miguel,
i també que la resta de l'equip
és el mateix que fins ara està meravellant
en aquestes primeres jornades de Lliga.
Ara Girona-Mallorca, dos quarts de 6,
la TDT amb la transmissió del Barça-Celta.
Si el Barça veu com el Girona el passa,
el Barça guanyant també es col·locaria el líder
a l'espera del derbi madrileny demà a la Wanda Metropolitana.
Tarda i migdia de ràdio amb el Tot Gira
i la TDT, evidentment, aquesta tarda també amb el Barça.
Gràcies, López. Adéu-siau.
Nosaltres hi tornem demà a les 6 del matí i fins que faci falta.
Salut i ràdio a tothom.
Ens podeu recuperar a robacatalunyaràdio,
coixinet, suplement, catràdio. Salut, que vagi bé, bona tarda.
El suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.