i amb la posició al cap de les llistes.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informo en Eusbonet Bagan.
El Sindicat de Lligateres denuncia
que la nova Llei de l'Habitatge té mancances
i no ajudarà a augmentar el part d'habitatge protegit,
tal com assegurava aquesta emissora
la ministra de Transports, Raquel Sánchez,
que ha fet el suplement de Catalunya Ràdio.
El portaveu del sindicat Enric Aragonès
també ha dit a Catalunya Ràdio això.
El ritme que estem construint a habitatge protegit
no arribaríem a tenir un parc com el de Viena, per exemple,
fins d'aquí segles.
Necessitem abordar el problema amb urgència
i tenir mesures que es puguin aplicar ja com la regulació de preus,
però una regulació de preus, insistint, que funcioni de veritat.
Segons Enric Aragonès, la nova llei té buits legals
que permetran esquivar la normativa
i exposa també els aspectes que hauria d'incloure.
Regular els lloguers de temporada,
impedir que es puguin afegir noves despeses en els contractes nous
com una excusa per pujar preus, malgrat que el preu estigui congelat,
i també que, amb unes reformes mínimes,
no pugui servir d'excusa per augmentar un 10% el contracte.
Aquests supòsits s'han de regular molt millor
perquè no estiguin una dia per pujar preus.
Més notícies, Raül Flores.
El Bulli torna a obrir les portes reconvertit en un museu
amb el nom de Bulli 1846,
que només es podrà visitar 3 mesos al any.
Ferran Adrià ha assegurat que al museu es menjarà coneixement
i serà un espai on es podrà reflexionar, contemplar i saber
per què la cuina ens fa ser humans.
És un tastet del que explicarà demà al programa
un restaurant que aniva a la Berlín de Catalunya Ràdio.
Menjar coneixement es tracta de lo que volem que la gent faci aquí,
de menjar tot el que ha sigut el Bulli,
per què el Bulli ha sigut el Bulli,
i veurà tot, les tècniques, els conceptes, els estils,
moltes, moltes coses que li faran veure el Bulli d'una altra manera.
Avui és una data històrica
pel que fa a l'abastiment energètic a Alemanya.
Les últimes tres centrals nuclears que quedaven actives al país
es desconnectaran definitivament de la xarxa
i el motor industrial europeu
es convertiran en una potència independent de l'energia atòmica.
Però el pas arriba envoltat de controvèrsia
perquè el govern de l'Anna de Baviera,
que acull una de les tres centrals que encara estava en marxa,
ha estat totalment en contra de la desconnexió nuclear.
Enfrontament al sudant
entre l'exèrcit i les forces paramiliters de suport ràpid,
uns i altres s'acusen mutuament d'haver provocat el xoc armat
que hauria començat a Khartoum,
però que ja s'ha estès a altres ciutats del país, com a Meroe.
Els paramiliters afirmen haver après el control de l'aeroport
a la capital sudanesa, on hores d'ara s'alcen columnes de fum
segons testimonis presencials.
La rivalitat entre dos generals seria el fons del cop militar d'avui,
la ten des de feia setmanes.
Fem ara un cop d'ull a les carreteres i autopistes del país,
sapiguem si encara hi ha retencions,
especialment a l'AP7, on hi ha hagut un accident aquest matí.
Viari de Catalunya, Ràdio Carmina, Mala Garriga, bon dia.
Bon dia, Neus, aquesta incidència en concret està prou resolta,
però hi ha congestió.
En aquesta mateixa AP7, entre Montmeló i Montornès del Vallès,
sentit Tarragona per un accident.
Hi ha un carril obert.
I també a l'AP7, retencions entre Sobirats i Vilafranca del Penedès,
sentit sud, perquè s'està retirant el camí occidentat ahir
i també s'està netejant la via.
S'ha habilitat un carril en sentit contrari,
però també hem de dir que hi ha un accident a la B23.
A l'AP7, Sant Joan d'Espí i Esplugues de Llobregat, sentit sud.
Hi ha un carril obert.
Carmina Mala Garriga, Catalunya Ràdio, Equip Viari.
Esports, Xavi Soler.
Ha començat ja el Barça Atlètic de Madrid
de la 25a jornada de Lliga.
És la primera opció de l'equip català de ser matemàticament campió,
però també depèn del marcador de mà del Madrid.
Sapiguem com ha començat el partit.
Bon dia. Doncs a moment gairebé cinc minuts a la primera part.
Continua l'empat a zero. El Barça juga amb panyos a la porteria.
Marta Paredes, Mapir Rolfo.
Al mig el Camaitana, Wols Patry.
I en punta Graham, Jacy i Vicky López,
que és la gran novetat en aquest onze inicial.
13 punts du al Barça al Real Madrid.
No només a la Lliga masculina, també a la Lliga femenina,
però, efectivament, si avui guanya,
i demà el Madrid, que juga al camp del Betis, perd,
situaria com a campiona ja matemàticament d'aquesta Lliga.
Encara una última novetat.
Barça al dètic de Madrid, el clàssic fins ara de la Lliga femenina.
Avui, amb menys existència a l'estadi,
una entrada que, de moment, és més enllà de la mitja entrada,
però flujeta pel que estem acostumats a veure.
Pere Escobar, Catalunya Ràdio Sant Joan.
Aquesta tarda a les 4,
llevant les planes, rebrà el Granadilla.
A primera divisió, l'Espanyol juga al camp del Betis.
A partir de dos quarts de 7,
tenim més punts a l'equip després de debutar amb derrota
contra l'Atlètic Club.
També vull destacar, a primera, el duel basc,
entre l'Atlètic Club i la Real Societat, un quart de cinc,
i el Cádiz-Madrid, a les 9.
Al Mundial de motos avui es disputen els entrenaments oficials
del Gran Premi dels Estats Units i també la cursa sprint,
que començarà a les 10, a la Lliga femenina de bàsquet.
Última jornada de la fase regular,
que dir la seu Unijirona i Barça amb Flamengo Estudiantes,
tots dos partits a les 7.
Els tres equips ja estan classificats,
els tres catalans, per play-off.
El Juventut Bàsquet Giron, a 3 quarts de 9.
I tornada avui dels quarts de final de la Champions,
femenina d'Ukay Patins, amb el Matlleu Vilassana,
a dos quarts d'una.
Va guanyar el Vilassana a 3 de 2 a l'anada.
El Palau Liceu, a les 6, va guanyar el Palau 3 de 1 a l'anada.
I el Gijón Cerdanyola,
va perdre el Cerdanyola a 7 a 1 a l'anada.
Fins aquí les notícies.
A tu a sol t'agradaria
tenir un Picasso penjat al menjador de casa teva?
Jo me'l vendria, el primer que faria.
Bueno, potser faria abans una còpia,
per vendre-me'l dues vegades.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
126.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
Me siento muy contento, me siento muy feliz.
Ya es fin de semana y me pienso divertido.
Amb l'Alba Riera i l'Andreu Gionel,
us acabem d'avançar que avui en aquest espai
començarem parlant de rics.
Rics.
És una banda sonora que...
que m'encanta.
Fa setmanes i fa anys que ens té fascinats,
bàsicament perquè és la mateixa.
Tota la sèrie versionada de moltes maneres diferents.
És que hi ha bandes sonores que tenen aquesta cosa
que no et saltes la intro.
Passa amb algunes sèries, amb moltes te les saltes,
però és com tipo White Lotus, o algunes sèries d'aquestes
que et quedes escoltant la intro fins al final.
Bandes sonores de Succession.
Jo ho he donat per fet que tothom mirés Succession
i la veritat és que no.
Tu no, eh? Jo crec que t'agradaria, Andreu.
Vaig començar... Ah, i no et va agradar?
No, sí que em va agradar, tinc un problema.
I és que quan surten molts personatges
i moltes trames... A veure, és una família, eh?
No és igual, em foto un lio.
És una sèrie que el guió està tan ben fet
i és tan ocorrent
que a mi se m'escapen moltes coses,
a més en versió original.
Clar, és un lio.
El cas és que avui parlem de la meritocràcia
i l'ascensor social, que són temes de debat constant,
però aquesta setmana en especial han sigut molt protagonistes
a Twitter, o al meu Twitter,
que també deu ser més o menys el de l'Andreu,
que és el meu món.
Aquesta setmana resulta que una comunicadora
ha penjat una història una mica desafortunada
en la que es queixava de la elevada xifra d'impostos
que li tocava pagar Isenda.
I ens feia preguntar-nos l'altra vegada
qui pot dir realment que és precari
i sobretot l'ofribo la rato i incòmode
que pot resultar a vegades veure segons qui parla de diners,
tot i que molt a favor de queixar-nos sempre
que la feina estigui ben pagada,
però sí que generava una mica aquest debat.
La treca final va arribar amb la notícia
que la Carla Simón fitxava per junts les planes d'ostoles
que ara tot ens ha quedat clar que és aquest lloc, planes d'ostoles.
Tu i el Manel Vidal en veu parlar moltíssim.
No, perquè ho tenim a prop de Girona.
És molt maco, les planes.
Vaig veure que hi connectàveu molt.
I això ens feia enfadar i ofendre's a moltíssima gent,
d'alguna manera, com si encara ens haguéssim adonat
que el fet que la cultura sigui més accessible
no vol dir que a vegades sigui menys elitista.
El cas és que s'ha parlat molt de diners, privilegis,
sector creatiu, etc.
I tot això després d'aquesta jornada
és duríssim a Twitter, perquè la veritat és que treballar
a les xarxes socials és duríssim.
Andreu, tu saps millor que ningú, no?
Jo arribava a casa, m'estirava el llit i deia a veure,
anem a desconnectar. Succession o Georgina?
Jo pensava, hòstia...
5 sentits posats o 3 sentits i vas tirant, no?
De vegades era com contrasta, no?
Tot aquest debat amb la quantitat
després de formats de rics que ens empassem sense parar,
dia rere dia,
i de quina manera
performem constantment aquesta tendència
que m'atreviria a dicar frustra i angoixa,
per iguals d'observar com es comporten els rics.
Ens encanta, no?
Georgina, l'has vist, Andreu? Sí.
Jo he vist la primera temporada. Jo soc Georgina.
Aquí sí que es pot dir que és la dona de Cristiano Ronaldo,
no passa res, no, per dir-ho?
No sé, aquesta sèrie va d'ella, perquè el Cristiano Ronaldo
és una cosa anecdòtica i que jo m'atreviria a dir
que és una relació purament transaccional.
Ah, sí? No s'estimen? Jo crec que sí.
No, no.
És l'au-per...
És l'au-per de Cristiano Ronaldo, es pot dir.
Sense faltar el respecte... Vull dir,
és una persona que s'ha fet famosa per ser la dona
de Cristiano Ronaldo, això és una cosa que és així.
I ella al final té vocació, no, vocació, no, jo diria
voluntat de ser una altra cosa perquè crec que no està
prou còmode sent-lo més famosa, llavors ella ha decidit
que no es facin aquest propi reality.
I és fantàstic. I és fantàstic.
El cas és que, a veure...
Hem passat la primera temporada i quatre capítols
de la segona, estic a punt d'acabar,
però és que les coses bones s'han d'anar menjant
poquet a poquet. Molt bé.
El cas és que la pregunta per què ens agrada
les sèries de rics, en realitat una resposta
quasi automàtica, perquè, en definitiva,
veure un ric plorar està molt bé, o sigui,
veure les llàgrimes dels culpables indirectes
que la nostra vida sigui mediocre, diguem-ne,
i veure que està fenomenal. Jo vaig veure que la Georgina,
és que jo també he de confessar que algun trosset
he tastat, plorava precisament,
s'emocionava quan en un aniversari
l'il·luminaven una torre sencera, crec que el Cristiano Ronaldo,
d'allà dels Emirats d'ara.
El burcalifa, el burcalifa de Dubai.
Ah, era el burcalifa de Dubai. D'acord.
Doncs, bàsicament, per promocionar la seva sèrie.
I això li provocava llàgrimes.
Això li provocava moltes llàgrimes, perquè, clar,
el que s'ha de destacar d'aquí és que
la majoria de nosaltres vivim vides bastant
desconnectades d'aquestes realitats.
I a vegades està bé mirar aquest reality.
O sigui, jo crec que necessitem recordar-los,
revisitar-los i no oblidar tots els motius
que tenim per odiar aquesta gent, d'alguna manera.
O sigui, necessitem confirmar
que la vida pomposa d'un grup reduïts de persones
és possible gràcies a l'explotació
dels que estem a sota,
i confirma que el nostre model de sistema
només funciona per uns quants. I això ens agrada.
És el que us deia abans, enganxa i frustra a persiguals.
Més obvietats.
Al final és com consumir entreteniment d'una vida
que no és la nostra, el que deia l'Andreu.
Jo normalment no veig aquestes coses.
Llavors és com ens donen una escletxa que crec que ens mereixem
de disfrutar una mica de la seva acumulació de capital,
encara que sigui des del llit.
És com veure una pel·li de zombies, en plan,
és una altra realitat, però el que passa és que ells són guapos
i fan bona olor, seria la diferència.
Perquè es transmet la bona olor per la pantalla.
Es transmet moltíssim. Tremendo.
És aquella cosa del poder com afrodisíac.
I una altra cosa és que ens genera plaer,
i això m'encanta, corroborar que si són millors
és únicament perquè són rics.
Una cosa que jo faig molt quan veig aquestes sèries
és per plantejar-me, bo, jo en aquesta gala
ho vestiria molt millor.
Jo si tingués aquests diners no hauria comprat
aquesta taula horrorosa. Jo ho faria amb molt més bon gust.
Moltes vegades les cases són molt lletges.
Això també té bastant a veure amb la cosa dels nous rics.
Tot i que aquí, mira, en realitat,
en aquesta crítica dels nous rics,
dir-vos que hi estic una mica en desacord,
perquè em dóna la sensació que també hi ha rics de primera
i de segona. Al final tots són rics.
Si és ric des de fa poc té menys mèrit.
Critiquem molt més els nous rics.
A mi m'agraden molt més els nous rics.
Perquè gaudeixen molt més els nous rics.
És que no sé si em parlaràs, però la Georgina
quan puja al jet privat que tenen
i menja ibéricos, perquè ella el que fa és...
El seu plan ideal és subir al jet
i comer ibéricos.
Ella ho gaudeix
com si fos la primera vegada que està en un jet
i està menjant ibéricos,
però com si li haguéssim donat una mala notícia
es digués amb ansietat.
Jo m'imagino l'Andreu fer això.
Jo m'hi deiaig.
Saps totes les possibilitats que es pot fer aquí.
Ibéricos que clou tot.
Xori, de per mi...
Però mira, precisament això és el que enganxa de la Georgina,
el que fa que a la gent li agradi,
perquè al final és una noia de barri
que disfruta d'una vida molt luxosa a costa d'un millonari
que ens cau malament, que és el Cristiano Ronaldo,
i en realitat connecta
amb aquesta actitud de ni rica ni pobra de veritat.
O sigui, el seu caràcter
és com superdespòtic i frívol
que té a veure amb el caràcter dels rics,
però encara conté traces del seu passat.
És el que deia l'Andreu.
Menja ibéric en lloc de caviar.
I aquesta cosa d'estar com en els dos costats
fa com que t'interpel·li més.
I també és una mica la idea, en realitat,
de la princesa del barri, una mica aquella cosa
de Belén Esteban.
Però hem de vigilar una mica amb aquest missatge,
i d'una manera és el que dèiem.
Quan es tracta de nou rics, gent que s'ha fet rica
de forma més tardana i que no ho era d'herència,
és com que tots ens bolquem amb aquelles persones
com si fos una espècie de justícia social col·lectiva.
Clar que s'hi sumareix, com si estigués vivint una vida
que fa de transmissió de tots nosaltres.
Però en realitat el que estem dient
tota l'estona també és que l'objectiu final
és el luxe i és el poder.
I potser aquí hem de vigilar una mica, també en aplaudir-ho tant.
Parèntesi, quants fills tenen?
30.000. Jo em perdo cada cop que veig la sèrie.
L'última història és que van tenir bassonada
i en van perdre un.
En van perdre l'Àngel.
Tenen el primer que es diu Cristianito,
que no és de la Georgina.
Però Cristianito, de debò, eh?
Cristiano Junior, llavors es diu Cristianito.
Llavors jo crec que tenen unes bessones
o uns bessons de la Georgina ja,
i després ja tenen aquest.
Però aquests bessons de la Georgina...
Quatre o set fills.
Ja els tenia abans de conèixer Cristiano Ronaldo?
El primer que té fills és el Cristiano Ronaldo.
I el Cristiano en té un
que va tenir de ventre de lloguer.
Es pot dir ja que és el seu preferit,
perquè les poques imatges de Cristiano Ronaldo
només interactua amb el llei de la ment.
I això que dius que podria haver-hi gestació subrogada
s'ha dit, però no ho sabem confirmar.
En el cas de la Georgina ja ens ho hem confirmat,
però jo vaig veure que li comentava l'Anna Oregón
en aquell pos i compartien com simpaties.
En el cas del Cristiano Ronaldo, sí.
Segur, el primer segur.
Però bueno, conté traces, almenys.
Llavors, una cosa que sí que és que
ens enganxa i ens fa
addictes de consumir aquestes sèries,
en realitat també és disfrutar una mica
de les meves sèries dels rics i veure'ls patir.
O sigui, sol resultar molt patètic
veure els seus drames i com els resolen
o com els afronten, no?
A mi no em cal veure com els fa faller
d'una empresa o com els deixa la nòvia.
Jo veient com es posen quan es queden
sense bateria a l'iPhone, ja soc feliç.
Això em dóna bastant de vida.
Vosaltres no us poseu nerviosos si us quedeu sense bateria?
No, com aquesta gent.
A partir del 18%, m'agafa un atac de pànic.
Què passa en aquesta escena?
Hi ha una escena que és molt gràfica de tot això,
on la Georgina decideix anar-se'n de vacances a La Pònia
perquè el seu gran desig és veure l'Aurora Boreal.
Em pensava el Pere Noel.
Doncs ni tots els diners del món fan que l'Aurora Boreal.
Sí, perquè això no es pot comprar, bàsicament.
No, perquè això no es pot comprar.
I aquell moment de desconsol d'ell a la taula
en el que pateix, però de seguida hi troba una solució,
que la solució és
haurien de fer un simulacre de l'Aurora Boreal
com fan amb la neu artificial.
O sigui, per ells tot és solució pagant.
Tot es pot comprar.
I fins a quin punt tot això està guionat, Alba?
Tot. O sigui, hem de pensar que és una persona
que guionitza la seva sèrie, tot el contingut està sesgat,
i ell ens vol ensenyar...
Crec que les millors parts són les no guionitzades.
Bueno, també les que estan amb els seus amics una mica,
perquè una altra cosa que passa amb la Georgina...
Amb les querides.
O sigui, una altra cosa que passa és
que d'alguna manera disfrutem de veure
la fallida del capitalisme,
per així dir-ho.
La Georgina està profundament infel·lisa, està superavorrida.
De fet, comparteix tots els seus plaers amb els seus amics,
que són ells qui disfruten menys quan menja ibèrics,
és veritat, que en aquell moment sí que connectes,
però per la resta és una espècie de meva.
Té cert carisma, que és el que jo deia,
les traces del passat, i connectes amb ella,
però en realitat el que ens agrada també de comprovar
és que la fallida del capitalisme, no a nivell econòmic,
però a nivell emocional, és un frustre
i és un frau absolut, no?
Tot i això, dir-vos també,
ojo, perquè hem de vigilar
en comparar les nostres misèries amb les seves.
O sigui, en empatitzar massa i en creure'ns
que compartim els mateixos conflictes interns
i en sentir-nos molt interpel·lats.
Això ho explicava molt bé la pel·li de la Clara Roquet
de Llibertat, la recordeu?
Sí.
Una nena que terra en una família...
diferent.
Crec que la protagonista
és la filla de la dona que els ajuda a casa, no?
Exacte, és com una relació amistosa
entre la filla de la família rica
i la filla de la dona que els ajuda a casa.
I al final veus que tot i elles voler ser amigues
és impossible aquella amistat, perquè són de classes socials
diferents, llavors, encara que t'hi portis bé
o que hi hagi dintre, és que si puguis assemblar,
no seràs mai amic d'un bric.
Aquest eufemisme de la noia que els ajuda a casa
a mi em sembla meravellós.
O sigui, la gent rica utilitza aquest eufemisme.
No, tenim una noia que ens ajuda.
Ens ajuda.
Ajuda seria la paraula, eh?
Ho fa tot.
Era la minyona, no?
Ara s'ha de dir la noia que ens ajuda a casa.
El cas és que aquesta cosa de
los influos también lloran, los ricos también lloran,
sí, però quan mirem aquesta sèrie
convé recordar que no tant com tu,
o sigui, està molt bé
que ens enriem per un costat de les meseres dels rics,
però d'altra banda, que hi empatitzem,
però recordem que aquests formats
no estan aquí per destrossar el sistema tampoc,
i que aquesta cantarella dels rics també ploren
és el que us he dit abans,
tindria sentit si decidíssim de veure el luxe i la riquesa
com el destí final.
Mentrestant, ploren,
però no tant com tu, això ja t'ho puc assegurar.
També hi ha una altra lectura que em semblava interessant,
aquí sí que em posaré una mica filosòfica,
o bàsicament citaré un filòsof,
perquè això no m'ha caigut del cel.
És el cas de l'Odel Espluga,
que ho explica el diari O.E. citant a Marc Fischer,
i el seu realisme capitalista.
És interessant aquest punt, perquè diu,
si veníem dels relats aspiracionals i alternatius,
amb el que ens agafàvem,
han anat perdent sentit, perquè al voltant
han envellit força malament,
i t'adones que són pocs creïbles,
ara necessitem dosis de cruesa i de realisme
que ens reafirmin el nostre malestar.
Hi ha una espècie de donar-nos hòsties
contra la realitat a l'hora de consumir aquestes sèries.
Bé, un bon punt.
L'Alba Riera, avui parlant de Riggs i parlant de Georgina.
12 i 19 minuts.
És el meu aniversari, és el meu aniversari.
Em gastaré el meu dinar.
Pretty lady, pretty lady.
You should be my honey.
A veure, Andreu, apuntaves
que un dels capítols de Soy Georgina
va dedicat a un aniversari, no?
A un aniversari de Cristianito,
que és el fill gran de Cristiano Ronaldo.
Cristiano Junior, Déu ficar, Cristiano Junior.
Que és aquella cosa que es va ficar molt de moda,
crec que cada vegada està menys de moda,
que és ficar el fill el nom del pare.
Gràcies a Déu s'està perdent això.
Saps també que les modes tornen, eh?
Sí, però és una cosa horrible,
perquè de cop els hi fiquen el mateix nom
i han de buscar un altre nom per diferenciar-los.
Sabeu que feia un temps
s'estaven posant els noms curts i estrany, els fills?
Sí, encara passa, eh?
Potser el teu seríeu un dels, podríem dir.
Ara sembla ser,
i ho estic podent comprovant, el meu entorn,
que s'està tornant els noms antics, tipo Manuel,
Emili, Pilar...
No tindré fills, de moment.
Que ho sabíeu, que estem tornant aquí.
Jo vull parlar d'aniversaris,
perquè li tanquen el parc d'atraccions a Warner,
crec que està a Madrid,
tot el parc d'atraccions per ell, els seus amics
i els amics de la família.
I és molt divertit perquè arriba el moment aquell
tant temps de donar regals a un fill d'un multimilionari.
Tu què li portaries a un fill d'un...
O sigui, una persona que té de tot, què li pots regalar?
És que impossible.
Una aurora boreal. Lo màxim que li pots regalar és una aurora...
Una estrella amb el seu nom.
Una estrella amb el seu nom. Un val per la teràpia.
Ho has regalat mai, això, Andreu? No, home, no estic boig.
S'ha d'estar tarat per regalar una estrella.
Molta gent, eh?
Sí, sí, jo conec un tio que li va fer la seva nòvia
i vaig dir, mare meva, acabes de... Deixa'l.
Després d'aquest regal no n'hi ha més, eh?
És l'última idea que pots tenir.
I no hem parlat d'aniversaris, també?
Doncs perquè dimecres és el meu.
Dimec... I jo he vingut sempre a parlar de mi.
19 d'abril, m'agradaria molt que us ho apuntéssiu,
és el meu aniversari. I el de la Claratxia.
Dels molts anys, Andreu. 34.
34 anys. Mira, els mateixos.
Que qui? Que jo. Però som, doncs, diferents, veig.
Tots dos anys més.
Sí, perquè jo faré els 35 aquest estiu.
Tu ets del 88, jo soc del 89.
Vaig néixer un dimecres, també.
Per què m'ho dius amb aquesta contestació?
Llavors, és que hi ha dos tipus de persones
en això de fer aniversaris.
Els que ho diuen una setmana o dues setmanes abans,
ei, que serà el meu aniversari, aquest soc jo.
O sigui, soc la persona d'escoltar-me, apunta't,
que serà el meu aniversari. No sé si ho saps,
però aquest dia que hem quedat serà el meu aniversari.
I després hi ha les persones que no diuen res.
El dia del seu aniversari tu pots estar amb ells?
No diuen res.
Crec que no és obligatori saber-se els aniversaris de tothom.
Això ja ho hem de començar a dir.
T'has de saber l'aniversari de la teva parella,
els teus pares, els teus germans i alguns amics pròxims.
I l'aniversari del teu germà?
12 d'octubre.
És fàcil, aquest. I el teu pare?
3 de març. I la meva mare el 8 de juliol.
I la meva parella el 23 de febrer.
Tu series igual de capaç, Alba?
De saber-me els aniversaris, sí.
Només faltaria.
Saps l'aniversari de la teva germana, per exemple?
17 de maig. I el teu pare?
1 d'abril. Carai, tu.
Tu no el saps? El del teu fill?
No podríem estar inventant i ningú se n'adonaria.
La gent aquesta que no t'avisa del seu aniversari
és perquè hi ha passat una edat que no vol fer anys.
Perquè hi ha gent que no li agrada fer anys
i que no li agrada gens dir l'edat que té.
Què passa? A Nobregón, no?
Però per què no? No està clar que tinguin 68 anys.
Diuen que 71. Dèiem que eren 72.
Però per què tu no vols dir el teu aniversari?
En quin moment decideixes?
Puc dir que soc aquesta persona des dels 27 que no els dic.
Per què?
És a dir, els dic però no m'agrada gens.
El que he fet vaig demanar, a partir de fer 30 anys,
ara ho estic dient i no ho estic passant bé,
que no em posessin espelmes al pastís.
Aquí vaig. Si esteu en un aniversari...
Alba, sempre vaig contra tu.
Estem fets l'un per l'altre.
Podríem fer una sèrie.
Si vas a un aniversari i treuen un pastís
i les espelmes són uns interrogants,
marxeu d'aquesta festa, perquè és la festa més avorrida.
No, però jo això no ho he vist mai.
El que he vist és que en comptes dels números de l'edat que fas
hi hagi espelmes normals.
Si és 80 anys...
80 anys? No passa res.
34 anys? És fantàstic.
34 anys?
Hi ha gent que no hi arriba.
Per exemple, estic molt content d'haver-lo superat.
Tu ets de celebrar la vida.
Tema xarxes socials.
El Facebook anava bé.
Això anava molt bé. És una gran pèrdua.
L'Instagram també, perquè hi ha el típic...
Et surt l'Instagram?
Sí.
La persona meravellosa fa anys.
I algú comparteix una foto amb tu.
Això va molt bé, però també us vull dir una cosa.
Si heu de felicitar un amic
i heu de buscar molt una foto que esteu junts,
potser no és tant amic.
Si heu de buscar una foto i heu d'anar molt enrere
per buscar aquesta foto, no sou tan amics.
I després no feu una cosa que és terrible que fa la gent,
que és, en una foto de grup que surten 4 o 5 persones,
retallen els altres,
que no són ni tu ni el teu aniversari,
i es veu d'una hora lluny que ell està retallat.
O sigui, que no teniu una foto junts.
No sou tan amics com perquè li dediquis una història.
O fan zoom.
Zoom a la foto i veus que hi ha un ombro al costat.
Què fas? Això no ho feu.
Celebracions.
Quan ets petit et fot una il·lusió tremenda.
Convides tota la classe.
Sí, convides tota la classe o no.
Hi havia aquella cosa del Cruel... Molt lleig.
Que només quedaven al parc
i només venien els 10 millors amics de la classe.
El que fèiem a la nostra classe...
La ràtios ara no sé com estan.
El que fèiem a la nostra classe era ajuntar tots els d'abril
i després hi havia tota la classe.
O sigui, fèiem aniversari divendres a la tarda,
sempre divendres a la tarda,
i llavors l'aniversari de 3 o 4,
i llavors com són 3 o 4, hi havia tot el que vindria a ser la classe.
I a mesura...
Hi ha el pa amb nocilla, no passa res.
No pots dir el que vulguis.
Amb xocolata.
Amb triangles, la Fanta de Tronja...
Què van menjar a Fanta aquell dia?
Nom, nom teu en el vas de plàstic.
En el vas de plàstic...
Per no barrejar baves.
I a mesura que vas tu fent anys,
es van canviant potser la Fanta de Tronja per whisky,
no passa res, got the tube.
I a mesura que vas avançant, avançant, ja no ho fas.
O sigui, arriba una edat
que ja no vols fer festes d'aniversari,
ja... Hòstia...
Com a molt, demanes menjar perquè te'l portin a casa
i això ja et sembla la gran celebració.
Parlem de regals, un moment. Vinga.
Parlem de regals.
No aneu a cap aniversari sense regal.
Encara que us diguin, no cal portar regal.
Un detallet, un esflors, un llibre...
Més que res, que quan està obrint regals de tothom
i tu estàs allà amb cara incòmode dient
jo no he portat res.
No em miris a mi perquè no tinc res.
Hi ha una cosa encara més incòmode,
que és que quan el que fa anys i està obrint el regal
es pensa que tu has col·laborat en aquell regal
i et diu gràcies.
No paga, eh?
I tu diuen gràcies i dius...
O els nòvios de... I també se li donen els glòbios.
Clar, clar, gràcies, home, per favor.
Escolta'm, és que jo no he posat els 6 euros.
No, però, hòstia, una ampolla de vi,
un esflors, un llibre que tu diguis, hòstia,
jo crec...
Unes lleones de cervesa d'aquestes que ens envien a casa.
Sí, no, que tu diguis, hòstia, ha perdut dos minuts
a dedicar-me una estona per mi.
A mi m'incomoda molt que em facin regals
perquè crec que mai estic...
del que espera la gent.
I llavors em diuen, però que no t'ha agradat?
Hòstia, però quina cara he de fer perquè m'agradi, saps?
I després hi ha el típic que diu,
abans que l'obris, si no t'agrades pot canviar.
Si no, encara sé si és un llibre o un jersei.
Aquí ja ho obres amb bajón.
No sé si és un llibre o un jersei.
Home, això es veu, eh?
Ara fan uns llibres que semblen jersei.
I jersei s'assemblen a llibres.
I després n'hi ha un altre que a mi m'agrada molt,
que és, això no sé si ho tens.
No sé si ho tens.
De veritat, que m'estàs regalant una cosa que potser ja tinc?
Home, però això...
Quin malson haver de fer un regal a Andreu Xonol, eh?
Jo li preguntaria a la Marina directament,
no tindria cap dubte.
Per exemple, jo et vull regalar alguna cosa a tu.
Imagina't, jo em vestigo?
Si tu tens, per exemple, el llibre de La Sotana,
que no el deus tenir encara.
Crec que sí que el tinc, per estrenar.
Encara no has llegit?
Sánchez Pinyol, no? Si que sí que l'has llegit.
Vale, coses que cal evitar d'un aniversari.
Has acabat el tema de regals?
Perquè volia mencionar dues coses.
Digues, digues.
Una cosa que recordem que aquí al Nadal,
així ja derivem a la gent que escolti el suplement online digital,
tal.
Vam parlar del tema d'obrir els regals en públic,
recordem que aquí estem una mica en contra,
d'obrir els regals en audiències,
això és superincòmode.
I fer TikToks d'estòries d'això.
I l'altra cosa que anava a dir, crec que me l'he oblidat.
No, no, hi ha la cosa aquesta de gent
que tarda tres minuts a obrir el paper.
No estem a la postguerra, per favor, pots estripar el paper?
Pots estripar que no em farà re d'aquest paper després?
Ah, sí, els grups de WhatsApp de regals, deia això.
Són insuportables.
Els grups de WhatsApp són insuportables, ja.
Hi ha una persona que vol demostrar que és molt amiga, calidera i tal,
fer-te sentir malament per no col·laborar,
i al final és tot acabant,
fes un bizom a aquesta persona que ve abans.
Et faran festa sorpresa dimecres, Andreu?
No, perquè me l'he organitzat jo.
Ara us ho explico. No, m'has convidat?
Espera't, perquè és que ve en directe...
M'has convidat en què? En directe, davant de tot Catalunya.
Saps una cosa? Hòstia, és que...
T'he trencat la sorpresa.
No organitzeu aniversaris on es fa treballar la gent.
No un curs de cuina, fem un masterchef,
no vull treballar en el teu aniversari,
o un escape room.
Què vol dir un escape room?
Jo l'any passat vaig fer un karaoke, no fer-los treballar.
Vaig anar a un xinès en una sala
i vaig fer cantar a tothom.
Ajuntar gent que no es portaran bé.
Això tampoc.
No, jo crec que això tampoc s'ha de fer.
Fer durar les celebracions una setmana.
Hi ha gent que bufa les espelmes dos setmanes,
o una setmana, però quanta gent hi haurà aquí.
I per últim, dues coses.
Les festes sorpresa.
El 95% de les festes sorpresa no són sorpresa.
L'altre ja ho està veient.
Està tot calculat, tot, tu has minimitat,
i l'excusa sempre és el pitjor.
Sempre és l'excusa.
No hi hem anat mai.
I l'última cosa que vull fer és, Alba, 20 d'abril,
que és el dia de la meva...
El meu aniversari és el 19, però el 20 faig la celebració.
Després d'anar a recollir un premi RAC a millor programa.
No, millor programa tu no.
Menció especial per a millor programa, com que no?
Menció especial perquè al millor programa...
No sé si li han donat el clapés o què li han donat.
Sí, home.
20 d'abril, tu i el teu marit esteu convidats.
Quina il·lusió. A les 10 del vespre.
A mi no, perquè tu a les 10 del vespre ja estàs dormint.
No, entre setmana no.
Si vols venir, doncs has de venir.
Dos quarts d'una del migdia.
De seguida, el Pep Noguer.
Per cert, he vist que després de sentir la portada
que t'ha indignat, feies un tuit que deia
He mirat concert de Manel a la sala Apolo
sabent que en un futur pròxim no els tornem a veure,
sabent que m'han marcat la vida
i sabent que seré un home gran que parla de Manel
a la gent jove com un senyor pesat
que agafa el braç dels altres.
L'altre dia el van fer a TV3.
Recordeu que tot això va ser culpa meva.
No vull que oblideu.
Vull dir una cosa que no sé si la puc dir.
Potser no s'ha sent gaire bé aquest concert.
Potser es podria millorar aquest concert.
Costa molt, eh? Registrar...
Sempre tens algo a dir.
Jo he plorat quan he sentit ben volgut
que el Guillem Gisbert fa cantar a tot el públic.
És una cosa meravellosa.
Mira, això és aniversari.
Ja no la canten mai, aniversària?
No, i sé per què. No quedava ben directe.
Hi ha molt d'orquestra aquí.
Ells sempre volen ser els 4 només, no porten altres músics,
i llavors queda com queda.
Però tu creus que no tornaran?
Jo crec que en un futur pròxim no.
Jo crec que algú traurà algun solitari,
llavors a partir d'aquí endavant l'assaig.
Jo crec, diu.
Usats van a sobre.
El bateria.
No, però sí, Manel, m'han marcat.
Jo a vegades dic frases...
Sí, ho has plorat 7 vegades. No hi tornem.
Andreu, gràcies.
Bon cap de setmana.
Ara el Pep Noguera, seguida del suplement.
Fins ara.
Les espelmes es van apagar.
Catalunya Ràdio.
El suplement. Roger Escapa.
Mai m'hauria imaginat que en un dels llocs més foscos del planeta
hi trobaria una història tan plena de vida,
la d'unes nenes que jugant a bàsquet
desafiant les regles del joc,
que posa al patriarcat un exemple de lluita i soliditat
entre generacions de dones.
Aliades. El nou llibre d'etxell feixes.
Ja a les llibreries.
Una història real d'esperança i emoció.
Dilluns 17 d'abril.
La Tarda de Catalunya Ràdio.
En directe des de l'Observatori del Mas de Coloma Targa
per celebrar els 125 anys de Borges.
Vindrà la Deparallada.
Parlarem d'eufòria, amb l'Aida Fita.
Sortirem de ruta amb l'Edgar Fornós.
Farem l'última i marxem amb en Bialdorant.
Ui, amb aquests dos ja he begut oli.
Que vingui també el McLari.
I així el se'n desapareix a tu.
Aquest dilluns 17 d'abril,
la Tarda de Catalunya Ràdio en directe des de Mas de Coloma Targa.
A partir de les 3 de la tarda, amb l'Elisenda Carod.
Per cert, tots els que vingueu a veure'ns en directe,
us enduré un lot de productes Borges.
Tots.
Si està bé, a Targa, eh?
Si està bé, a la Tarda.
Amb el suport de Borges.
La revista Enderrock celebra 30 anys
d'un nou disseny i més continguts.
El món ens escolta.
Un reportatge encapçalat per Sílvia Pérez-Cruz.
A poc a poc i bona lletra, la recomanació dels amics de les arts.
1.000 efemèriedes de la música catalana
i 30 articles d'anàlisi d'artistes i periodistes.
Demana la revista al teu quiosco o llibreria
o regala't un any d'Enderrock a casa cada mes.
Enderrock.
La més aplicada, la millor de la classe,
sempre havia sigut jo,
però va arribar un dia que la cosa va canviar.
Jo he fet moltes coses a la vida,
però no he tingut cap convicció.
La lila, en canvi, era ferma.
M'agradava sentir-me exposada a un món desconegut.
I em vaig deixar portar.
Penso escriure tota la teva història.
Besada en una novel·la de gran èxit mundial.
L'Amiga Genial.
La nova sèrie de TV3,
diumenge a la nit, estrena.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atabant, passeu.
Casa teva.
L'ap de Catalunya Ràdio ha volgut
l'ap de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació,
Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre...
Cada cop més intuitiva,
més fàcil, més útil,
més personal.
Entra i per seleccionar els teus continguts
i programes preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes d'interès
i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcast
i digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Fes-te la teva.
Aquest per al carrer Mallorca, aquest a Ribau, aquest a Còrsega.
Ei, ei, però qui és tot aquest escàndol?
Ara fem el lliurement express i en 72 hores
tens el teu sofà nou a casa.
Quins crocs!
Renova casa teva amb sofàs, butaques, matalassos, decoració
i tot el que necessitis per omplir la teva vida de disseny.
Et mereixes aquest sofà, aquest matalàs, aquest tallar.
Galeries del Tresillo.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
La vuitena temporada de Música Antiga
amb l'Orquestra Barroca Catalana presenta Quadres Sonors,
un programa dedicat a la música descriptiva
en què els compositors representen personatges,
animals o escenes diverses.
Sota la direcció de Manfredo Kramer,
escoltarem peces de Viva, Telemann i Locatelli.
El 16 d'abril, a l'Església de Sant Felip Neri de Barcelona.
Més informació a www.santfelip.com
o a l'orquestra barrocacatalana.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Fins al 21 de maig al Teatre Gaudí,
12 Points,
un concert teatralitzat sobre el Festival d'Eurovisió
en què es repassaran més de 100 cançons mítiques del festival.
Un espectacle dels creadors de Lo tuyo y lo mío
amb 5 intèrprets
i la col·laboració virtual d'artistes
com Nina i Miki Núñez.
Més informació a teatregaudivercelona.com
o a l'orquestra barrocacatalana.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
El tot gira,
ho tenim tot a punt per viure els moments decisius
de les competicions.
A la lluita per evitar el descens,
dissabte, Betis Espanyol.
Diumenge, el Girona vol consolidar-se
en la zona tranquil·la.
A partir de tres quarts de dues, el Girona.
I a la tarda, després de la TDT del Getafe Barça,
el clàssic de l'ACB.
Des del Palau Blaugrana, Barça Reial Madrid.
A més, viurem al Gran Premi
de les Amèriques de Motociclisme amb Damien Aguilar
i escoltarem les protagonistes
del Barça Atlètic de Madrid de la Lliga F.
Dissabte, des de les 4 de la tarda
i diumenge, a partir de tres quarts de dues
del migdia, amb David Clopés.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig.
A Culinarium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues
o a la botiga on-line.
Culinarium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
L'Arc de Noguer.
Pep Noguer, bon dia, bon dia.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal?Molt bé.
Quin temps fa per la Garrotxa?Bé, home, fa bon temps.
Ahir va ploure una miqueta, fantàstic, molt poc, molt poc.
Però, hòstia, podria ploure així cada dia, eh?
Durant, no sé, un parell d'anys.
Però ho necessitem i tant.
Una horeta cada dia seria una meravella.
Avui, amb el Pep Noguer, cuina siriana.
Un viatge gastronòmic pel món de les aromes, els colors...
i els gustos de la cuina del pròxim Orient,
acompanyats de la Montse Plaque,
la Montse Plaque, responsable del restaurant Xisquebab.
Bon dia, Montse, què tal, com estàs?Bon dia.
I també el Gabriel Garrum.
Bàsicament, la Montserrat és la mare del Gabriel Garrum.
Més enllà de moltes altres coses.
Gabriel, què tal?Bàsicament, bon dia.
Que el Gabriel el coneixem
perquè, sobretot, el conviden tant com a politòleg,
investigadors per al pròxim Orient
i estudis de la guerra.
El que passa és que avui ve a parlar de gastronomia,
cosa que ens fa molta il·lusió, també, no?
I a mi, així sortim una mica de la guerra.
Com va la història d'aquest restaurant
que teniu al carrer Còrcega de Barcelona número 193?
Perquè fa més de 30 anys que hi sou.
40.40, ja.
Aquest any fa els 40 anys.Com el vau obrir?
Re... va dir...
Ell, el meu marit, tenia...
tenia un bar
que... de subs i així quan va arribar.
Llavors vam decidir obrir un restaurant.
I què tal l'acollida, al principi?
Bé.Bé.
Bé.
Més que res era, no ho sé,
intentar ensenyar aquí
què era el menjar allà.
Com definiries, Gabriel, la cuina siriana?
Doncs diria que és una cuina
no tan diferent del que...
del que mengem aquí.
És una cuina mediterrània, en moltes coses.
És cert que hi ha molta diversitat regional
i a mesura que vas cap al nord,
doncs té un altre estil.
Però és una cuina amb molts entrants,
amb molta diversitat de...
de sabors i diria que molt interessant.
No tan coneguda com sembla,
perquè sí que tenim com dos o tres plats
que estan com molt al nostre cap,
però ens costa a vegades sortir d'això.
El teu pare ja es dedicava a la cuina, també,
quan... no?
No, ell va vindre a estudiar velles arts, aquí.
I...
com la definiries, exactament?
O sigui, parlem d'aquestes aromes, no?
Sí, és una cuina...
és una cuina, crec, bastant...
equilibrada amb qüestions de sabors,
d'ús d'espècies.
És cert que és molt divers en el rang d'espècies que utilitza.
De nou,
molt ús dels vegetals
en els entrants,
carn bastant... bastanta cullera,
també, que això ens agrada.
I, per tant, crec que és una cuina
molt viverant, molt interessant.
Qui cuina al restaurant, tots?
No, no, tenim un parell de cuiners
i, llavors, jo estic a sala.
I la carta? Qui la porta, la carta?
La carta... Gàudia?
Aquesta és la batalla. Ah, sí?
No, perquè la carta, la carta, òbviament...
És com l'alineació del Barça, no? Sí, no, no, no.
Que et posen una alineació i sempre posaries algú diferent.
És que saps què passa? Que, clar, 40 anys ha canviat
tot, molt.
I trobar els ingredients, per exemple, els trobar tots aquí,
molt bé, encara que sigui cuina mediterrània,
segur que hi ha coses que potser és més difícil, no?
Sí, però hi ha empreses, vull dir, que es dediquen a portar
coses que no hi ha aquí.
Nogué, hi has anat o no? Mira,
concretament, al Xix fa molt temps,
molt, molt que no hi he estat,
perquè ja saps com van aquestes coses.
El que passa és que sí que he anat a diversos, no?
És a dir, fa molt temps al Xix,
després vas amb altres...
Hi ha una cosa que a mi sempre em suscita
i és aquesta confusió, no?,
diguem-ne, de les cuines àrabs, no?
De qui és d'aquí, no?
Precisament, per exemple, tu principi
ara d'aquesta xerrada has fet èmfasi,
has dit cuina siriana
i del Pròxim Orient, no?
Clar, dir cuina siriana i del Pròxim Orient
és com dir cuina catalana
gairebé i a Europa.
Precisament jo ahir que parlava amb alumnes àrabs
que tinc a l'escola
i els deia, què és millor,
la cuina siriana o la libanesa, no?
Què hi ha de semblant, què hi ha de junt?
I aquesta jo crec que és la gran confusió que tenim,
no?, entre què és,
diguem-ne, quina diferència hi ha
i quina semblança hi ha?
Per exemple, inclús hi ha molts plats
que es fan a Grècia,
que també els feu a Síria o a Turquia
o a Líban, no?
Clar, i llavors ens perdem aquí
amb aquesta confusió, podríem dir,
d'identitat, no?
Què té la cuina siriana,
per exemple, que no tinguin
altres cuines del Pròxim Orient?
Jo diria,
en certa manera que,
per resumir-ho, l'imperi automà va fer moltes coses.
És a dir, en el fons,
tots aquests territoris que estem parlant aquí,
la Palestina històrica, Síria, Líban,
Turquia, Grècia,
Chíper, etc.
comparteixen un espai culinari perquè compartien
un espai polític i un espai històric.
És cert que, per exemple,
si vas a Damascus
té una cuina molt més semblant a la libanesa,
més segurament detallista
en el tipus d'entrants que utilitzen,
més suau, amb el volum d'espècies,
però si vas a Alep... És més turca.
Clar, el meu pare és d'Alep
i és una cuina molt anatòlica.
És una cuina que utilitza molt el pebrot,
que utilitza molt l'estufat,
que utilitza molt les espècies.
I, òbviament, com comentava el Pep,
és cuina compartida,
però alhora és cuina
de conflictes,
perquè cadascú va reclamant lo seu
i diu, no, això és nostre.
I això genera...
Clar, no és a dir,
tu vas a un restaurant grec i les dolmades, no?
El... la melitzano salata.
I tu també te'n vas del Líban
i dius, no, això és un humus, no?
O el no sé què, o el fatux, però no?
El fatux de qui és?
És més de Turquia? És més de Síria?
És més del Líban?
Fatux és libanès, sobretot.
I el kebab?
Ara, ara, què és el kebab?
Perquè això també és una d'aquelles coses que ens passa,
que hi ha tants restaurants, podríem dir,
que fan kebabs, que fan xuarres,
que això ja em perdo, és a dir...
I llavors és un altre que és,
no sé si està ben trobada aquesta paraula,
i ara no m'agradaria, diguem-ne, dir-la malament,
però és aquest barritx barreig,
diguem-ne, o aquesta...
occidentalització
d'alguns plats, no?
De si és prou autèntic o no.
És allò que nosaltres, diguem-ne,
per ignorància a vegades,
és allò d'aquest kebab
és autèntic, no és autèntic,
té el gust que ha de tenir,
perquè això ens passa, per exemple, amb els mexicans,
que arriben aquí i diuen,
això no s'assemblen res amb el que mengem allà, no?
És a dir, vosaltres, el xix kebab,
feu la cuina com si estiriu a Síria,
o l'heu, diguem-ne,
democratitzat una miqueta?
No, no, francament,
francament, com es fa a Síria,
l'únic problema, possiblement, és el xai.
O sigui, el bé aquí és...
és diferent, el gust d'allà és...
una meravella.
O sigui, el xai no té res que veure amb el d'aquí.
Sí? Però...
Però amb què es diferencia?
A veure, els xais d'allà són...
és molt divertit perquè tenen tot el que és el greix,
estar a la part de darrere del xai.
Clar, perquè són xais més grans, no?
I el xai llavors no agafa aquest gust,
ni de llana, ni de gras,
o sigui, té un altre gust, el tracten molt bé,
francament.
És la seva matèria, el xai.
No hi ha peix, o sigui que n'hi ha,
però no es toca tant.
Aleshores... I el que és el xix kebab
és la broqueta de cuixa de xai.
Ah. La cuixa.
Que si toques bé,
s'espatlla.
I té alguna a veure les cireres, aquí?
També té alguna cosa a veure, o no?
No, hi ha un plat que sí que porta cireres.
Ah.
Però es fa amb carn picada.
És de xai, però no és amb trossets.
O sigui, una cosa és la broqueta de xai,
i l'altra és la carn picada,
que la barregen amb ceba, julivert,
més especial, tot, òbviament.
Tu estàs a favor, Noguera,
barrejar carn amb fruites, també, o no?
A mi m'encanta, a mi m'encanta, sí, home.
A veure, jo també soc molt de cuina catalana,
i aquí ho fem molt, no? L'Anna Camperes,
l'Anna Calatronja,
la Bonifar Rampoma,
i jo crec que aquesta és una de les coses
que sí que ens uneix la Mediterrània.
I mira, ara que precisament parlem d'aquest tipus de cuines,
i moltes vegades parla de la dieta mediterrània,
no?
Jo sempre, diguem-ne, tinc aquell cor trencat,
perquè jo, quan algú diu dieta mediterrànic,
no, no, és que no mengem igual
els àrabs, per exemple,
i els catalans, no?
Perquè nosaltres tenim el porc i això.
I clar, també s'ha fet una miqueta, diguem-ne,
d'aquest marquisme, no?,
de la dieta mediterrània, com si tota la Mediterrània
es mengés el mateix,
i no es mengés el mateix. No tenim moltes cuines.
Jo crec que la Mediterrània
és molt rica amb moltes cuines diferents,
i els hem de poder assimilar,
i sobretot no perdre,
no perdre la identitat de cada una d'aquestes cuines.
I l'humus també...
és sirià?
Eh...
Perquè sabeu que a la vostra carta tenim humus.
Sí, a veure,
hummus, sobretot,
està reclamat per Jerusalem.
Hummus és... és molt palestin,
en aquest sentit.
Volia comentar una petita cosa del kebab.
Kebab vol dir, simplement, fet al foc,
fet a verasa, cremat.
I a partir d'aquí,
tens la varietat que tens.
El que passa és que un dels kebabs
que més ens ha arribat,
el més democratitzat,
és el doner kebab,
que és un tipus de trombo,
com fan els mexicans,
fet a foc,
que es consumeix a Turquia, específicament,
que la immigració turca-alemanya
desenvolupa una variant diferent,
i aquesta és la que ens arriba a Europa.
Però clar, kebab pot voler dir, com deia la Montse,
broqueta de xai,
a la verasa,
pot voler dir el shawarma.
Aquí s'ha de concedir als palestins el seu.
Tot i que l'oferiu també, o no?
Sí, i tant, i tant.
I és un bàsic.
És un bàsic de la cuina
d'Orient Mitjà,
de tot el que s'anomena El Llavant,
Síria, Turquia, Líban, Palestina.
Què més?
Més propostes que trobem a la vostra carta?
Mahammara.
És de pebrot.
És que quan estic mediterràdia,
no és per la carn i així, sinó als vegetals.
O sigui, és les fulles de parra,
per les bitnedes,
el pebrot,
l'albergínia,
els cigrons, amb llenties...
I el Mahammara és una delícia.
El Mahammara el treballen molt bé a l'ep.
De nou, com treballen,
per exemple, molt bé el kebab amb cireres.
És a dir, hi ha un...
s'utilitzen més els pebrots,
s'utilitza més la fruita,
la fruita vermella, en aquest cas.
I el que comentava el Pep,
a Grècia li diuen dolmades.
Però la dolma és d'arròs,
i en canvi, el llàbrec, que és el que utilitzen,
és amb carn.
A Turquia li diuen dolma,
el que no porta carn.
A Síria se li diu dolma,
el que no porta carn, però llàbrec el que porta.
El llàbrec que porta carn.
Què ens heu portat avui aquí?
Baclava.
Són les postres? Sí.
Sí, net ha estat una de la publicitat,
però no he tingut temps per més.
Un demistat extraordinari.
Això són les postres, eh? Sí, sí.
A part d'un altre callac, és una collada de llet,
es fa amb coco i fastucs.
Bàsicament, pastes de...
Pasta de full amb...
Tot, amb ous,
amb metlla,
amb fastuc,
amb allana...
I beguda amb què ho acompanyeu, tot això?
Depèn.
Depèn.
El que no pren alcohol,
a part d'un restaurant, òbviament, aigua i vi,
el que vulguis, a cervesa, el que vulguis.
Però si no prenen alcohol,
hi ha una beguda que es diu Airan,
que és de iogurt, iogurt amb sal, menta,
i algú posa all.
I si no, àrac,
que és el licor que és com l'ouzo,
o com el rac de Turquia.
El rac de Turquia és anís.
És anís.
Tu, Gabriel, la cuina t'ha interessat sempre o...?
Sí, sí, sí, la veritat és que sí.
Potser és una mica perquè si fa 40 anys que...
No, jo ja he begut d'això,
ja he nascut en aquestes cuines.
No, sí, sí, sempre m'ha interessat,
sempre m'ha agradat, tant la catalana com la siriana,
perquè la meva àvia materna
feia molta cuina catalana a casa
i el restaurant, òbviament, m'ha ensenyat l'altre.
No ho veig que es digues.
Clar, Nair va dir un parell de coses.
Hi ha una cosa, Gabriel i Montserrat,
que és això que dic, de l'autenticitat de la cuina,
que crec que aquí, algun dia,
hem de fer una mica de parada i fonda
i allò de poder valorar allò de dir els tips
perquè puguem saber si aquell xuarma
és un xuarma de qualitat o no.
O fer com a mínim el top ten,
segons vosaltres també,
que de ben segur que quan feu festa
teniu el vostre restaurant, diguem-ne,
de cuina siriana o cuina del Pròxim Orient,
que diu, no, allà s'hi menja bé,
però més enllà de tot això,
hi ha una cosa que a mi em té certa reticència
i que a vegades, just ostres,
hi vaig o no hi vaig,
que és, per exemple, el xuarma que dieu.
Nosaltres, des d'un punt de vista
de seguretat alimentària,
i crec que m'entendreu molt bé,
és a dir, com es controla aquesta seguretat alimentària
amb una peça de carn cuita tan gran
que està tant de temps a temperatura ambient
que després s'ha de refredar,
que es torna a escalfar,
i això, per exemple, ens passa moltes vegades.
Aquest any mateix, jo vaig fer,
vaig tenir l'ocasió de parlar, diguem-ne,
amb la part de seguretat alimentària
de Catalunya,
i no estic parlant ara
de cuina siriana ni de cuina ara,
sinó en general, i déu-n'hi-do
la quantitat de toxicoinfeccions que hi ha.
Llavors, vosaltres com controleu-la
aquesta qualitat per a ser que el vostre xuarma
sigui un xuarma de qualitat?
Nosaltres no en tenim, eh?
No, no, al restaurant no.
A veure, el xuarma tindria que ser fet...
es fa amb capes de...
de la part del xai de...
del coll.
No, no coll, el coll.
Sobretot és el coll les zones més...
més greixoses, possiblement.
Aleshores, això s'adova i es va posant en el...
superposades en la broqueta,
el que és el pinxo aquest gran, el trombo aquest gros.
Sí.
Això és.
El que ve aquí és congelat.
Hi ha molt pocs llocs que el facin.
Perquè, clar, tu has de fer un trombo una miqueta gran.
No pots fer...
No pots fer una petita cosa.
Aleshores...
I hauria de ser fet i menjat, no?
Llavors, això com que va donant voltes i es va cremant,
tu vas gastant...
la part de davant que està feta.
Aleshores, bueno, automàticament,
si s'ha de guardar en nevera,
òbviament tapat, això sí.
I s'ha de ser de manera que tu facis un trombo
que diguis, val,
com a molt dos dies, no més.
El dia que el faci el demà, no més.
No que hi haurem d'anar, eh?
Però, clar, hi ha molta...
Demi, que és la setmana, va.
Còrsega 193, el Xix que va, un històric de Barcelona,
avui una mica de cuina siriana,
que no cuina del Pròxim Orient,
perquè va bastant més enllà de la cosa,
però tenim ganes de tastar-ho, també.
Amb el Gabriel Garrum i la Montse Plaques, la seva mare,
els trobarà tots dos en aquest Xix que va al carrer Còrsega.
Moltes, moltes gràcies a tots per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
I moltes gràcies també per aquestes postres tan fantàstiques
que després de tantes hores de programa,
ara la publicitat aniran molt bé.
Gràcies, Núguer, una abraçada.
Tria dia, eh? Dia i hora.
I crida la pluja, també, a veure si això que ha passat
aquestes últimes hores aquí a la Garratxa
no ha estat només humitat, ja.
Em sembla que fareu un càntic d'aquests aquí dalt a la muntanya.
A la Moraneta. És com el conseller Baltas, el 2000.
O no sé quina any era allò.
2008 era.
Adéu, Núguer, gràcies.
Apassiau. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bals i la cuina de l'arròs.
Fins al 31 de maig, als restaurants, comerços,
allotjaments i productors locals d'arròs i vi,
us convidem a gaudir del menú de l'arròs de bals
complementat amb un programa de sortides pels arrossars,
tallers i degustacions per tota la família.
Més informació al 972-6373-80
i a visitbalts.cat.
El 17 de gener del 2004,
el Jimmy, un noi ecuatorià de 27 anys,
fa cua amb dos amics a la porta de la discoteca Juan Chito,
a l'Hospitalet de Llobregat.
Mira, ahí está con el que me discutí el otro día.
Quan estan a punt d'entrar al local de música llatina...
Dime, ¿dónde estás?
Me ha pasado algo y yo creo que es una señal.
Algo malo está aquí.
El Jimmy rep el llibre.
El llibre és el llibre de l'hospitalet de Llobregat.
El llibre és el llibre de l'hospitalet de Llobregat.
El llibre és el llibre de l'hospitalet de Llobregat.
Algo malo está aquí.
El Jimmy rep un tret al cap.
Qui l'ha matat i per què?
Crims de Carles Porta, a TV3 aquesta nit.
Fantàstic és conquistar el cim d'una muntanya.
Fantàstic és arribar sense conèixer ningú
i sortir amb les millors amistats.
Fantàstic és gaudir i aprendre amb l'estiu esteu,
les colònies de la gene.
Reserva plaça a xanascat.gencat.cat
barra estiu esteu, Generalitat de Catalunya.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
El 22 i el 23 d'abril, a Batea,
la música i el vi seran els grans protagonistes
del Cruïlla DO Terra Alta.
Amb les actuacions dels Amics de les Arts,
Eme Clan, La Fúmiga,
Damar i Gela Verde i DJ Mickey Puig
i una enorme oferta de vins d'aquesta DO.
Més informació a concerts.CruïllaBarcelona.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Gaudeix de la música en família
amb l'espectacle Tutti Fampiu.
Els dies 22, 23, 29 i 30 d'abril,
l'auditori s'omplirà d'ocells
que cantaran i ballaran
al ritme de melodies d'èpoques i estils diferents
de Tchaikovsky a The Beatles,
passant per música popular catalana
i folk americà.
Més informació a auditori.cat
per Catalunya Ràdio.
Un de cada quatre embarassos
no arriba a bon terme.
A més, les dones que passen per l'amor gestacional
no se les considera mares
i sovint l'entorn minimitza el seu dol.
Aquest dissabte a les dones i els dies
parlem de dol gestacional
amb dones que l'han viscut
i professionals que les ajuden
en un fet que encara es viu
d'estigma i culpa.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili, els dissabtes a la mitja nit,
també amb podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Tres minuts per arribar a la una del migdia.
Ei, Clupés, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, escapa.
Pendents del Barça, que es pot proclamar campió.
Sí, aquest cap de setmana. Avui no, serà demà.
Amb el Barça, si guanya l'Atlètic de Madrid
i demà el Real Madrid no guanya el camp del Betis,
és veritat, és un equip de la part baixa,
guanyaran la seva vuitena lliga
amb un full de ruta impecable,
amb 25 victòries de 25 jornades,
perquè Pere Escobar, Joan Crep, què tal?
Bona tarda. Bona tarda.
El Barça està guanyant, oi, el descans?
Sí, guanya per un gol a zero,
però també t'he de dir que és, segurament,
dels pitjors partits que li he vist al Barça.
Ah, sí? Sí, sí.
Però la pilota ha creat una bona oportunitat,
que és la que ha acabat amb gol, te l'explico,
perquè ha estat molt bonica, una jugada per la banda esquerra,
Rolfo, canvi de joc a la banda dreta,
on la rep Graham, i Graham, després d'un retall,
la deixa enrere, venia a Itana i la creua al patllar,
que ha estat un gol molt bonic,
però la millor oportunitat gairebé diria
que l'única clara clara del Barça.
També l'ha tingut l'Atlètic de Madrid,
i ara mateix el dubte és quins canvis farà l'entrenador
a la mitja part, perquè en farà, i si no, el cap de 10 minuts,
i si l'Atlètic de Madrid aguantarà
l'Atlètic de Madrid aguantarà la tralla que porta,
perquè està pressionant altíssim,
corren moltíssim, i se'n fa impossible de creure
que puguin aguantar 90 minuts.
Bé, doncs demà, si guanya el Barça, que pinta que sí,
encara que no juguin bé, doncs el Madrid punxa,
canviones.
Un abraç a l'Escobar, cuida't.
Sí, m'has fet rabiar amb el menjar, perquè jo també tinc gana.
Ah, tots estem així, tots estem així.
Sempre fa el mateix, el dissabte sempre fa el mateix.
Doncs no et perdis demà el domicil al Ferran Adrià,
que ha roubert el bulli, no sé si n'estàs al cas.
Això sí, per acabar de morir-me, sí, sí.
He estat sentint...
M'han dit que es menja, com ho diuen?
Es mengen històries o...?
Sí, es mengen aventures.
Això, jo soc més pràctica, m'agrada menjar-lo.
No t'enrotllis.
Adéu, Escobar. Patents de l'espanyol, també.
Un altre final per l'espanyol.
Demà hi tornem, a les 6 del matí, i fins que faci falta,
salut i ràdio a tothom, que vagi bé.
Just remember, before you steal it,
it's all right, ain't no good in my eyes.