Són les 10.
Neus Bonet, bon dia de nou. Bon dia.
Què és el més destacat de les últimes hores?
Doncs la mort d'aquest home, un senyor gran,
en un incendi en un habitatge a Vilanova i la Geltrú.
El foc també ha provocat ferides greus
en una dona també d'edat avançada
que l'han traslladat a l'Hospital de la Vall de Brons de Barcelona.
L'incendi ha començat minuts després de les 7 del matí.
Ara ja està extingit.
Hola, bon dia. L'home ha mort i la seva germana està greu.
Tots dos són d'avançada edat.
Viuen en una casa de dues plantes unifamiliar
al carrer Vendrell número 10
del barri de Molí de Vent de Vilanova i la Geltrú.
El foc ha començat de manera virulenta
al primer pis on hi ha el menjador.
Alguns veïns, com la Marta, han vist les flames
com sortien i han estat els primers a donar l'alerta.
Jo m'he despertat pels crits d'un nen
i llavors he vist que hi havia moltes flames
i directament he trucat als 112 perquè vinguessin els bombers.
Els bombers s'han trobat amb un foc complicat
amb flames i molt fum. Claudi Gallardo, inspector de bombers.
Com que hi ha les primeres informacions
es deien que hi havia flames
i això ha fet una sortida potent de fins a nou dotacions.
Hem arribat, ens hem centrat
amb la recerca de possibles víctimes
i amb l'extinció d'incendi.
Hi ha una víctima mortal i una altra fàrida greu.
Montse Gené, Catalunya, Ràdio Vilanova i la Geltrú.
I avui baixar el preu de la llum durant 4 hores
costarà 0 euros el megavator.
Això passarà entre les dues i les 6 de la tarda.
De mitjan avui la llum costa 15,7 euros.
I és el cinquè preu més barat d'aquest any 2023.
D'aquí una estona,
el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
té previst visitar les obres del túnel de la B40
al quart cinturó
entre Abrera i Vila de Cavalls
amb la ministra de Transports
i com a prèvia de l'acte que hi ha avui
amb tota la plana major del PSC,
que es reuneix per donar suport a la candidatura de Núria Marín
per revalidar l'alcaldia de l'Hospitalet.
També parlem avui de les famílies de nens i nenes
amb trastorns de l'espectre autista
que demanen més recursos públics,
coincidint avui amb el Dia Mundial de Sensibilització
sobre l'Autisme,
l'associació APRENEM reclama més finançament públic
en tots els àmbits,
el laboral, el debitatge i l'educatiu.
Patricia Giménez és membre de la Junta d'aquesta associació.
Que tenen una visita de 45 minuts cada 15 dies
quan un infant,
en el meu cas el meu fill d'autisme,
però hi ha moltíssimes altres realitats,
necessitarien una atenció moltíssim més intensa
que no pas una visita
cada 45 minuts cada 15 dies,
no és que això no serveix absolutament per res.
Si parles dels teus amics,
que són els centres de salut infant o juvenil,
potser et donen una visita cada tres mesos,
de què en serveix una visita cada tres mesos?
Els infants van cada dia a l'escola,
cada dia han de tenir suport a l'escola.
En Esports, Albert Benet, bon dia.
Què apuntem a aquesta hora?
Comencem amb fórmula 1,
amb la cursa del Gran Premi d'Austràlia,
que s'ha acabat de res fa només uns minuts
i que ha guanyat Max Verstappen
al davant de Luis Hamilton segon
i Fernando Alonso tercer.
Alonso ha acabat XII en una cursa trepidant,
com feia temps,
a la fórmula 1 plena de cotxes de seguretat.
El Barça goleja a l'Elge per 0-4
i ara mateix té 15 punts més que el Madrid
que avui rep el Valladolid al Bernabéu
amb el partit de copa de dimecres al Camp Nou
a l'horitzó.
Al camp de l'Elge, dublet de Lewandowski,
un gol d'Anso, un altre de Ferran,
titularitat d'Èric Garcia en la posició de pivot
i debut del jove migcampista de 19 anys,
Aleix Garrido, amb el primer equip del Barça.
L'entrenador blaugrana Xavi Hernández
revela que la idea de posar Eric Garcia
en la posició virtual de Sergi Busquets
és del director esportiu Jordi Cruyff.
El Girona guanya el duel català amb l'Espanyol
per 2-1 a Montilivi amb un gol d'Arnau,
empat de Braithwaite i gol d'Estoani
de Penal al minut 88,
una victòria que permet al Girona tenir 8 punts de marge
respecte al descens,
mentre que a l'Espanyol podria caure en descens
aquesta jornada.
El sabadell campió de la Champions femenina
de Bater Polo per sisena vegada,
després de guanyar la final amb el Mataró.
El Girona va ser del gran premi de l'Argentina
amb Àlex Màrquez des de la Pol,
la seva primera a MotoGP.
Ahir va acabar cinquè a la cursa sprint
que va guanyar Brad Brinder.
El Barça ha perdut la Lliga d'Ukejel
aquesta nit passada fa només unes hores
a la pròrroga contra el Haka.
I el Barça de futbol sala juga aquest vespre a les 8,
la final de la Copa contra el Cartagena.
El capità Sergio Lozano es va lesionar tot sol a les semifinals,
podria tenir una quarta lesió de lligaments al genoll dret.
Els insomniacs de professió
i tots els que s'ofren de penes de cor
que no tenen el cor a celebrar-se.
Catalunya ha dejado de ser esa Catalunya brillante, con seni...
Eh?
Siempre fue un lugar de admiración
para el resto de los españoles, vanguardista...
Y ahora mismo el provincianismo del nacionalismo
ha provocado que se haya convertido en una tierra hostil,
donde ha habido un éxodo impresarial...
Vinga, veu.
...donde las familias cada vez se sienten menos a gusto
y menos representadas,
y vienen a comunes autónomas como Madrid,
porque aquí un catalán se siente más en libertad que en Cataluña.
Al Palau hi ha molta pinya.
Pinya cada matí?
La setmana tràgica.
Nou capítol de la setmana tràgica.
A Londres hi tenim el Toni Rodon, doctora en ciències polítiques,
investigador a la London School of Economics, professor de l'UPF.
Bon dia, Toni. Bon dia i bona hora. Què tal?
Com va per Londres?
Bé, home, sota aquest núvol constant que ens atrapa,
eh?, que no veus el sol ni que el matis tu.
I avui, atenció, connexió des del Canadà...
amb el Lyon Sindreu, columnista al Wall Street Journal.
Lyon, bon dia.
Bon dia.
I més ben dit que mai,
perquè el jet lag és considerable al Canadà.
Com estàs, Lyon?
Fatal, fatal. És horrorós. Ui.
Sí, sí, el jet lag i sobretot el jet lag,
amb el nadó, és espector.
O sigui, has volat des de Londres fins al Canadà...
Sí, sí, sí.
...amb la família sencera.
És això, la seqüela del Covid, que no acaba de marxar, no?
Per més que ja no soc contagiós, eh?,
avui dia he fet tots els tests i tal,
però no acaba de... el mal de coll no se'n va.
És una mica la veu d'ultratomba, eh?, he de dir.
Sí, sí, sí, sí, ja, ja, és això, és això.
Avui parlem de... allò de comptes del guardià de la cripta.
Expliquem que ets al Canadà perquè hi tens família al Canadà,
bàsicament perquè la teva dona és canadenca i on,
no perquè estiguis treballant ni investigant.
Com és la vida?
No, no és perquè estigui fent res, capa,
no estic fent res de profeti.
Estàs fent família, que és una cosa molt important.
Fens família.
Com és la vida al Canadà, Ion? Tu, que hi deus haver passat temporades.
Bé, és més freda, això ho té,
però és un lloc on jo crec que combina la qualitat de vida
d'un país més desenvolupat, no?
I, en canvi, segurament no combina els preus
o la gentrificació extrema d'un indret com Londres.
Per tant, jo diria que Toronto no està gens malament
si pots suportar una mica el fet que passaràs molt fred a l'hivern
i a l'estiu passaràs força calor.
Per tant, el temps no és ideal
i estàs a una banda del món que tampoc és gaire ideal,
si vols visitar família,
però com a lloc on viure no està gens malament.
És lleig, això sí.
Li va costar canviar Toronto per Londres a la teva dona?
Bé, no és que ella ja hi vivia, perquè el seu germà ja hi vivia,
però sí, jo crec que al final...
Això ens passa a tots, tots els que vivim a la fora,
al principi estem molt feliços,
i a la que passen els anys comences a dir, ostres...
Trobo a faltar les tres xamanelles.
Totalment. Exacte.
No, no, però és veritat, això que diu Anyon.
Sí, sí, és veritat, totalment.
El rodó anirà d'aquells, de dir, ostres,
jo sempre estic a fora fent el doctor i aquestes coses,
i fixa't, darrerament hi ha senyora.
O sigui que, en el fons, tots dos voleu tornar a casa, que és Catalunya.
Home, això sempre es vol, eh?
Sí, però pensa que a casa ho portem als cors, Escapa.
Sí, però en el vostre cas, Toni, potser és més fàcil,
perquè la teva dona és del país valencià,
però tu, Ion, no sé si és tan fàcil.
M'estic desviant totalment del tema d'avui, eh?
No, no és fàcil, no és fàcil.
Però aquí, a més, cal considerar, Escapa i Ion,
que la quantitat, un dia en podríem parlar d'això,
la quantitat de gent brillant, diguéssim,
que ha de marxar del país és considerable, eh?
I el fet que marxin, per mi, no és tant un problema,
sinó que el país no sigui capaç de fer-los tornar,
en certes maneres, en unes condicions dignes.
Cada vegada, jo crec que anirem a més.
Home, entenc que un dels motius per no tornar,
o per què no feu aquesta tornada, que potser d'acord us ve de gust,
és econòmic, no?
I que guanyar-se la vida a Catalunya,
tan bé com us la guanyeu fora, deu ser complicat.
Sí, et diria que és el 90%.
Clar, el 90% de la decisió, sí, sí.
Sí, però no només, també hi ha altres coses, per exemple,
treball, tant imponderables com, per exemple,
poder fer la feina que tu realment vols.
És a dir, no és només els diners, eh?,
que és evidentment una part important.
Però sou immigrants econòmics, en el fons, no?
En el fons, no? I en el principi? Sí, sí.
Sí, aquí, a fora, es fa servir molt el terme expat,
que bàsicament vol dir expatriat,
que bàsicament és un terme que es fa servir
per parlar de gent que viu a l'estranger, però som rics, no?
I a mi sempre em diuen, ah, tu ets un expat,
i jo dic, no, un expat, re, jo soc un immigrant,
en un moment de crisi econòmica, per tant, no té res d'expat, això.
Però, clar, és això, és el que diu el redon.
No és només el sou en si,
és el fet que no saps què faries una mica, no?
No hi ha tanta opció per poder escollir on vols treballar.
Clar, corresponsalia d'algú a l'Street Journal a Catalunya,
si no la van obrir ni en l'època d'aurada del procés el 2017,
ara suposo que n'hi suplanteixen, eh?
En el seu dia hi havia un corresponsal, eh?,
el que passa és que tècnicament vivia a Madrid,
però n'hi havia un, imagina't,
és que hi ha hagut èpoques de vaques grasses,
el que passa és que ara no estem en una d'elles.
Però, de totes maneres, es cap al retorn,
realment és el tema de la setmana, eh?
El retorn és el tema de la setmana,
i ara us proposaré un altre viatge,
canviar Catalunya, per exemple, per Andorra.
I és el que han fet bona part d'aquestes persones
que ens estan enlluernant
i copsant l'actualitat també dels mitjans convencionals i tradicionals,
com és tot l'univers streamer i el món de tweets
després de l'exitàs de la Kings League
amb aquestes 90.000 persones
que van omplir el Camp Nou fa tot just una setmana.
Al capdavant, Gerard Piqué, Joan Laporta i el president aragonès.
Veu, veus la imatge de Joan Laporta
al costat del president aragonès a la llotja?
Sí, home, és complicat, a veure-la, a veure la veritat, eh?
M'ha passat paral·lel, eh?
A mi m'agrada molt la reacció del president aragonès, que s'aixeca,
perquè dius, ostres, s'està aixecant el president del Barça,
però, clar, el president aragonès no pot mostrar l'eufòria de Laporta,
aleshores es genera allà un moment estrany, si més, no?
Sí, el que sí que no vaig poder suportar,
amb tota la sinceritat i el risc de semblar boomer,
era el partit, eh?, allò va ser infumable.
Tu, Joan, també?Espantós, sí.
És curiós com alguns d'aquests streamers
han estat en notícia també per canviar el domicili fiscal cap a Andorra.
Sí.
Però avui, vosaltres heu arribat a introduir-vos
al món de Twitch, sou consumidors, sou usuaris?
Bé, jo ho he provat alguna vegada, eh?,
i m'he forçat a mirar a veure què passa,
potser ja ho he esperat alguna vegada aquí,
a mi m'agrada jugar a la Play, tot sovint,
quan no estic fent recerca per alliberar-me de les pressions,
i allò típic que és encallat en alguna pantalla
i trobes la solució o a YouTube o a Twitch.
Però és insuportable si escapa.
No sé si en Joan estarà d'acord,
però jo no puc aguantar persones parlant,
perquè la gran majoria parlen, eh?,
mentre estan jugant durant dues o tres hores.
Jo, sincerament, no sé què hi troba, la gent.
Bé, és curiós això que diem, eh?,
perquè Twitch, si mirem les dades,
actualment té uns 140 milions d'usuaris únics,
però fixeu-vos que el 73% són per sota de 35 anys,
amb què és veritat que en teoria m'inclau a mi,
jo hòstia, jo en tinc 34,
però tu, Rodon, crec que ja en tens més de 35.
Sí, 37, sí.
Llavors, estem just en el límit.
Per tant, és normal que nosaltres...
ja no tinguem aquesta atracció per Twitch.
És una cosa més de la gent jove.
Ara, jo he de dir que realment no he entès mai,
i això tu que jugues a videojocs, Rodon,
ja m'explicaràs quin és l'atractiu de mirar una altra persona.
Que estàs jugant al videojoc, no?
Perquè això és bàsicament el contingut fonamental de Twitch.
Va néixer per això, va néixer com una divisió d'una empresa
que es deia Justin TV,
que va fer uns continguts de streaming, però la part...
Alguns dels...
O sigui, potser són els que a mi em semblen més interessants,
però el Serat Romero no es dedica a això.
El Carles Tamayo no es dedica a això.
L'Ibai no es dedica a això.
Cert, cert.
I he de dir que són els únics que jo alguna vegada he vist,
els que no són purament de contingut de videojocs,
però cal dir que la gran majoria del contingut de Twitch
segueix sent aquest contingut original,
que era la divisió de streaming de videojocs,
d'això que es deia Justin TV,
i que es va acabar menjant tota la resta perquè és l'únic que funcionava,
i va ser comprat per Amazon per 970 milions de dòlars el 2014.
Tot i que es deia que a Google també hi estava interessat.
Per tant, realment,
és cert que tenim al cap gent com l'Ibai o la Kingsleek,
però la major part del contingut
segueix sent això, gent que juga a videojocs.
El principal streamer, que és un senyor que es diu Ninja,
que té uns 18,5 milions de seguidors,
bàsicament el que fa és jugar al Fortnite.
Que el Fortnite és aquest joc de disparar
que ha estat un factor molt important en l'ascendència de Twitch.
Toni.
Sí, aquí, per donar algunes dades més,
cal pensar que a Twitch, en qualsevol moment,
és a dir, si ara els nostres audience entren i s'hi connecten,
hi haurà, de mitjana, unes 95.000 possibilitats.
És a dir, hi ha 95.000 streamers
fent algun tipus de contingut,
amb diferents idiomes, diferents llocs del món,
però, per tant, és una cosa immensa
que deu generar una d'energia i de recursos espectaculars,
i que, en el fons, ens fa caure en una cosa interessant,
que és el que a vegades hem explicat en aquest programa,
i que es diu el viatge de selecció.
És a dir, fixa't que estem parlant tota l'estona
d'aquests streamers o Twitchers
que funcionen i que fan molts calés,
l'Ibai, el Romero, etcètera, etcètera.
Però, pel que a mi, la gran majoria fracassen,
perquè, clar, fixa't, només parlem de 10, 20, 30, 50 streamers,
però la gran majoria, diguéssim, no tenen aquest èxit.
Després, l'altre component, es capa,
és que la gran majoria d'usuaris de Twitch són homes.
8 de cada 10 són, això, homes, i la resta són dones,
i el país on hi ha més usuaris és els Estats Units.
Tot i que, Ion, mirant una mica les dades,
aquí una cosa que m'ha sorprès
és que els Twitch en castellà, és a dir, el món hispà, diguéssim,
té un èxit espectacular també a nivell de diners.
És una d'aquelles coses molt estranyes.
O sigui, si tu... jo et dic, es capa,
quin és el... digue'm el top 5 de streamers de Twitch,
quin diries?
Del món, eh?
No en tinc ni idea. No val l'estat espanyol, aquí.
Doncs el primer te l'he dit, és aquest ninja, no?
El segon, AuronPlay. No sé si et sona.
Aquest és espanyol, no? És català, AuronPlay.
Rubius també et sona, oi? Sí, que també...
Això és el tercer. El quart, Ibai.
I el cinquè és un que es diu XQC, que jo no conec,
però juraria que també és espanyol.
Per tant, tots els que vosaltres teniu al cap
són els principals streamers del món.
En canvi, si mirem els usuaris de països castellanoparlants,
no surten al top 5.
Per tant, és una cosa curiosa,
l'ascens d'uns pocs streamers
que atreuen molt públic castellanoparlant.
De manera que en la resta de països està més desperdigat,
però en el cas dels països castellanoparlants
es concentren tots els usuaris
en aquests pocs streamers que tots coneixem.
Avui, a la Sàmana Tràgica, el negoci dels streamers.
Mira, XQC és canadenc, precisament.
Ah, mira.
Potser te'l trobes per aquí, passejant per Torocto.
No sabria quina cara fa, eh?
Clar, la pregunta és com fan diners, aquesta gent.
Per què són tan rics?
Bé, hi ha quatre maneres en què tu fas calés com a streamer.
El primer són els anuncis, això és evident, no?
El segon són les donacions.
És una cosa que es diu en bits
i que els usuaris et poden animar donant-te diners.
El tercer són els esponsoratges, no?
Això que segur que ja heu mirat a Gerard Romero, ja ho heu vist,
que és el fet que tu, com a streamer,
anuncies el teu sponsor durant el programa.
I el quart són les subscripcions.
És una mica com...
Hi ha altres, com el Patreon o aquestes coses,
tu pots fer-te una subscripció i, per tant, no ens tens...
Quant costa una subscripció o un streamer concret?
Home, depèn, això depèn de cadascú.
Sí?
No, és que no en tinc idea.
Costa com una quota a Netflix, costa una cosa més simbòlica?
Home, doncs totes aquestes patreons, aquestes subscripcions,
costen unes xifres que poden anar, no ho sé, des de molt baix, no?
Sí, en dos euros, un euro, a més, no?, a 10, 15, això depèn.
El que sí que és curiós és que hi havia un model antic
en què, si tu ets un streamer que no tens molts usuaris,
tu et quedaves el 50% d'aquestes quarts de subscripció.
Però, per atreure aquesta gent famosa a la plataforma,
a tuits els hi donava fins fa poc el 70%.
Ara, darrerament, això ha canviat.
I ara tothom es queda el 50-50.
Toni.
Sí, aquí hi ha una cosa interessant
que, de fet, he après preparant aquest programa,
que és que hi ha unes empreses concretes
que estan aprofitant molt el fenomen Twitch i, de fet, YouTube,
per publicitar-la.
No sabríeu pas quines són. A veure, sorpren-nos.
Doncs bé, tots aquests productes gastronòmics
que, diguéssim, farien les delícies dels dentistes
i que posen nerviosos els nostres pares,
com són les begudes ensucrades, les patates fregides, les gominoles...
Tot això s'està gastant una de calés bastant important,
perquè, clar, fixeu-vos que aquesta gent es passa moltes hores
xerrant davant d'una pantalla
i molt sovint el seu costadet, sobretot els Twitchers importants,
tenen això, l'ampolla d'una determinada marca.
Això és un patrocini, en el fons.
I la qüestió curiosa és que sí que sembla
que aquest model ha donat alguna venda més
en algunes de les empreses que s'estan anunciant a través de Twitch.
Ara bé, aquí ens trobem amb una cosa fonamental,
que en el fons hem parlat en aquest programa alguna vegada,
que és si realment posar anuncis a Twitch
et beneficia com a marca comercial i arribes a vendre més,
o simplement està sent ineficient.
La resposta ràpida a aquesta pregunta és que no ho sabem,
perquè no s'ha estudiat, o com s'ha estudiat s'ha fet malament,
o la resposta és que no.
De fet, amb l'excepció que deia abans de les patates fregides,
per exemple, un dels estudis que em deu entendre més bé ho ha fet,
o ho ha estudiat, és amb els videojocs.
Perquè on pensaria que si tu mires el algú
que estàs jugant tot el dia a videojocs,
als videojocs, com a mínim aquell que estàs observant,
les vendes augmentarien, hi hauria una mica d'increment.
La qüestió és que no.
De fet, no només no augmenten,
la gent ja el té, si no, mira, a Twitch,
per molta publicitat que facin, no el compraràs per regalar-lo,
perquè s'acostumen a regalar poc els videojocs,
i el que fas és interessar-te per altres videojocs.
És a dir, acaba tenint un efecte negatiu
diferent del que buscaves en un principi.
Però és un camp que les empreses s'hi estan posant molt,
i ja et dic, de moment, de tots els estudis que tenim,
s'ha detectat com a mínim un únic efecte positiu
en tot aquest món de les gominoles
i tota aquesta gastronomia no mediterrània.
I més enllà d'aquesta edat, d'això que explicava l'Ion dels 35 anys,
el perfil de l'usuari, del consumidor,
tu que sempre t'agrada, per exemple, el perfil polític.
Toni, pot ser molt interessant, també, això.
Sí, aquí hi ha un gran debat,
que de vegades n'hem vist, de fet, alguns articles a la premsa,
sobre si Twitch és més de dretes que d'altres plataformes.
De fet, fins fa poc,
que hi havia, doncs, això, els estereotips,
que YouTube era més d'esquerres, Twitch era de...
era de dretes,
i Twitter era simplement per amargats, com jo.
Aquí hi ha dues respostes, en el fons.
A nivell dels streamers, la resposta ràpida és que no ho sabem,
perquè no s'ha fet una anàlisi sistemàtica,
però els que tenim ens diuen que hi ha bastanta diversitat ideològica.
Això entre els streamers.
De fet, per cada Twitcher de dretes,
podem arribar a imaginar que n'hi ha algun d'esquerres.
Per tant, més o menys, la cosa està força equilibrada.
Ara bé, jo diria que la gran majoria, en el fons,
són apolítics, i no hi entren,
perquè, de fet, dels Twitch polítics n'hi ha pocs,
la qual cosa, recordem, per si hi ha algun despistat,
no vol dir que no tinguis ideologia,
sinó simplement vol dir que defenses l'estatus quo,
encara que sigui d'una forma indirecta.
Això a nivell dels que fan Twitch, és a dir, dels creadors de continguts.
A nivell dels usuaris, els estudis que tenim ens diuen
que, efectivament, sembla que els que consumeixen Twitch
són una mica més de dretes que la mitjana de la població.
Vaja.
És una mitjana, això no vol dir que no hi hagi gent d'esquerres
o d'extrema esquerra o d'extrema dreta.
De fet, l'extrema dreta, en el fons,
també ha generat un problema a Twitch,
perquè fixeu-vos que és un pèl més difícil
de filtrar o d'eliminar, no?
Perquè, com que són directes, costa molt filtrar un directe.
En canvi, això, el que passa és que l'extrema dreta
ja ha après, com bé han mostrat molts estudis,
que no utilitza només una plataforma,
sinó que avui en dia és multiplataforma
i Twitch simplement és un mecanisme més que utilitza.
Avui estem intentant parlar una mica d'aquest univers
que tan a prop i tan llunyà a la vegada ens queda,
per la nostra generació,
perquè a mi això ja se'm fa una mica una muntanya.
Per rematar-ho, es capa,
ja que hi ha tanta gent jove que diu a les enquestes
que vol ser streamer,
les dades que tenim aquí són d'una filtració
que es va produir per part d'un hacker anònim
el 2021, a l'octubre,
que va filtrar online tots els pagaments,
a part del codi de Twitch,
però tots els pagaments que Twitch va fer als streamers,
entre l'agost del 2019 i l'octubre del 2021.
Per tant, tenim una certa idea de quant paga Twitch
i de quanta gent de la que és streamer cobre un sou digne.
Per tant, podem saber, més o menys,
quines són les probabilitats que tu et puguis dedicar a això.
Si mirem les xifres, veiem, per exemple,
que Ebay va cobrar en aquest període 2,3 milions de dòlars,
que no està gens malament.
I això no inclou els patrocinis i altres d'aquestes històries.
El número 1 del món, Critical Role,
que juraria que això és un joc online de dragons i masmorres,
va guanyar gairebé 10 milions de dòlars.
Per tant, és normal que la gent jove se senti atreta
per aquest tipus de feina, però cal donar l'alerta,
perquè si mirem tota la base dels usuaris,
veiem que només un 2,4% dels creadors de continguts de Twitch,
segons aquesta filtració,
estaven cobrant més de 500 dòlars l'any.
I si mirem, doncs, el salari mínim,
només el 0,117% dels streamers de Twitch
cobren per sobre d'aquesta xifra.
I això és sense ni tan sols saber si Twitch és sostenible,
perquè Amazon no ens dona les xifres.
Per tant, com dic, Twitch ja ha retallat una mica
el que dona en els seus streamers d'elit,
perquè ens entenguem,
que cal aclarir que encara segueixen donant el 70% de les subscripcions
per sota de 100.000 euros,
però per dalt ja donen menys del que donaven.
Per tant, no sabem si això encara es retallarà més.
En altres paraules,
la probabilitat de dedicar-se a això de l'streaming
i cobrar un sou digne és molt baixa.
Toni, què faries amb 10 milions de dòlars?
Ui, doncs... la setmana tràgica.
I res més.
Ostres, va acabar molt malament, allò, eh?
Va acabar molt malament.
No ho sé, no ho sé. I tu, Ion?
Amb 10 milions de dòlars, què faria?
Ostres, no ho sé, no ho sé. Bona pregunta, eh?
Doncs, no sé, potser compraria la Kings League, no?
Jo faria doncs un joc de pitlles catalanes.
Què dinen al Canadà, Ion?
Al Canadà què dinen? Ostres, bona pregunta.
Jo veig aquí molt de pollastre fregit.
Vaja, vull dir que la gastronomia és una mica tipus Londres, eh?
No, és més tipus Estats Units.
Sí, bueno, al final...
Pitjor. Pitjor, sempre pitjor.
Gràcies a tots dos, cuideu-vos. Una abraçada ben forta.
Que vagi bé.
Farem una pausa i el suplement...
entre moltes altres coses, amb Christian Escrivà.
De seguida, el pastisser, el suplement. Fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas.
Les leo poesía.
Hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Flower Platinum amb extra nutrients.
Ja és aquí la sisena edició del Campus de Futbol Mundo Deportivo.
Del 10 al 14 de juliol a l'escola La Salle Bona Nova de Barcelona
per a jugadors i jugadores de 6 a 16 anys.
A puntetjar el web MundoDeportivoFootcamp.com
amb el patrocini principal d'Aigües de Barcelona,
el patrocini de Barça i la coordinació d'Enmic Esports.
Campus Mundo Deportivo, passió pel futbol.
Descarrega't la nova app de Mossos d'Esquadra
i podràs fer tràmits, informar-te o contactar amb els Mossos
en un sol clic.
La nova app incorpora un canal de contacte per violències masclistes
que t'assessorarà de forma directa i immediata.
També podràs consultar consells de seguretat
en tots els àmbits sempre que ho necessitis.
Vagis on vagis, siguis on siguis, els Mossos sempre a prop teu.
Per a més informació, entra a mossos.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Amb la de suadora, la samarreta, les motxilles i l'ampolla
tèrmica d'eufòria, et sentiràs com una estrella,
en exclusiva a la botiga de TV3.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
El Festival de Peralada celebra l'edició de Pasqua
amb dues propostes extraordinàries per sentir la passió per la música.
El 7 d'abril, al vespre, Serena Sáenz, Xavier Sabata
i l'Orquestra barroca Vespres d'Arnedí
interpretaran l'oratori a tres veus, la Giudita.
I a la nit, la formació vocal Cantòria
interpretarà l'Ofici de les Tenebres.
Més informació a festivalperalada.com.
Recomanat per Catalunya Ràbia.
Lincoln.
Fins el 21 de maig, al Teatre Gaudí, 12 Points,
un concert teatralitzat sobre el Festival d'Eurovisió
en què es repassaran més de 100 cançons mítiques del festival.
Un espectacle dels creadors de Lo tuyo y lo mío
amb 5 intèrprets i la col·laboració virtual d'artistes
com Nina i Miki Núñez.
Més informació a teatregaudibercelona.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràbia.
Diumenge al Tot Gira, futbol i motociclisme.
Atenció.
Des de les 4 de la tarda, la moció de la Lliga.
Des del Bernabéu, Madrid Valladolid,
amb la narració de Pere Escobar.
A partir de les 7, entrarem a l'univers MotoGP.
Des de l'Argentina, la cursa de MotoGP,
amb la narració de Damier Aguilar.
A més, la final de la Copa de la Reina de Bàsquet
i la ressaca de la final de la Champions femenina de Guaterfolo.
Tot Gira.
Avui, diumenge, a partir de les 4 de la tarda, amb David Clopès.
Un fenòmeno.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Un minut per arribar a dos quarts d'onze.
No vine aquí para hacer amigos,
pero sabes que siempre lo hago.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Amigos, pero sabes que siempre puedes contar conmigo.
Diven de mí que soy un tanto animal,
pero en el fondo soy un sentimental.
Mi familia no son gente normal
de otra época y corte moral
que resuelven sus problemas de forma natural.
¿Para qué discutir si puedes pelear?
Christian Escriva, bon dia.
Bon dia.
No sabia que t'agradava tant l'Oquillo.
Som molt amics. Ah, sí?
Som molt amics, de fet, soc el padrí, diguéssim, de Mona,
del Cayo, que és el seu fill.
Com el vas conèixer, l'Oquillo?
El L'Oquillo el vaig conèixer...
Mira, va haver-hi una època que jo feia el que li deia
el pastís del mes.
I vaig fer el pastís del Ronald Cuman
quan va marcar el gol de Wembley,
li vaig fer el pastís a l'Oquillo,
li vam fer el pastís a Pasqual Maragall,
li vaig fer el pastís a tota una sèrie de gent coneguda
i l'Oquillo era un d'ells.
I així és com n'hi havia uns que els coneixia,
en el Loco no el coneixia,
però el volia conèixer, perquè m'agradava molt.
I a partir d'aquí,
a partir d'aquí li vaig fer el pastís
amb l'excusa aquesta, i ens vam conèixer
i vam congeniar des del primer moment.
Com estàs? Molt bé.
Sí? Sí.
El que m'agrada és que estic passant una molt bona època
de la meva vida.
Vas molt de cul aquests dies?
Sí, com sempre.
Però clar, o sigui, Setmana Santa, Pasqua, mones...
Sí, el que passa és que...
Estàs a primera línia o no?
Creativitat, sí,
però produint mones i tal, no.
Tinc la sort de tindre un gran equip al costat
i... i de legum vells.
És la setmana de més feina de l'any, la de les mones, o per reis?
No, és per reis. Per reis, eh?
Sí, les mones...
Nosaltres comencem a pensar les mones molt aviat,
pràcticament comencem a pensar les mones després de reis.
Primer ve el procés de pensar quines mones farem,
després ve el procés allò de...
de fer les peces, per dir-ho d'alguna manera,
i finalment ve el procés d'acabar-les.
I això intentem que sigui el més d'hora possible
dins de la Setmana Santa perquè sabem que ara, en aquests moments,
venen les comandes, diguéssim, especials.
Un vol un patinet elèctric, l'altre vol un coet,
l'altre vol, què sé jo, qualsevol cosa, una raqueta de pàdel,
i això són peces úniques.
I les peces úniques costen més de fer.
D'on surt aquesta creativitat? D'on la vas agradar, del teu pare?
De la minha age, i de la meva mare,
i de la meva pare i d'aquella generació dels anys entre 50 i 70,
que són els creadors de...
De les mones que curiosament ara, avui en dia,
ho veus a tot el món.
Fins fa deu anys, quan tu viatgaves, fa deu anys, eh?,
fins quan tu viatgaves, la Pasqua, a nivell de xocolatà,
a qualsevol lloc del món, es resumia amb quatre figures.
Que era el conill, l'ou, la gallina i la campana.
I aquí s'ha acabat.
Llavors, aquí, a Catalunya, concretament,
aquests mestres, com el meu pare, com el Joan Giné,
com molts d'ells, el Pallares,
que encara el seu fill és aquí al carrer Urgell,
Baixes...
Van començar a crear amb xocolat aquestes peces,
i avui en dia, tu viatges pel món i veus mones.
O sigui, fora dels conills, els ous,
les campanes i els ous que deia,
ara començarà a haver-hi mones, però no hem sapigut,
ni reivindicar el nom de la mona, ni...
I mira que he parlat amb alguns polítics,
he de dir, a veure si ens ajudeu una mica,
i també és feina nostra, no demanar favors.
Però sí que forma part de la cultura catalana
més genuïna.
El teu pare es feia d'artista, no?
Sí.
De tarta i artista.
Sí, perquè li deien, em diu,
jo soc un tartista.
Tartista.
Tu ets la quarta generació?
Quarta.
La cinquena la tens garantida, que és el teu fill,
que ja el tens de...
El capdobrador.
És el capdobrador, que ara està fent mones tot drap,
mentre tu estàs aquí a la ràdio venent-les.
A veure, la sisena, pobreta, la Júlia,
té tres anys,
però, a veure, li està passant el mateix
que ens ha passat a tots els que hem passat per aquí, no?
Que vivim en el mateix edifici i abans d'anar al col·legi
et passem per l'obrador.
Passem per l'obrador, passem per la botiga i tal, no?
I ja la veus, allò que, inclús, hi ha dies allò que costa estirar-la,
saps?, per anar al col·legi, perquè ella s'hi quedaria, no?
I això és el que ens ha passat a tots quan hem sigut petits
per aquest obrador que volíem quedar-nos-en.
Tens la sensació de tenir a les teves mans un imperi?
No.
No, no, no, no, no, no.
Tinc la sensació de tenir a les mans algo molt maco.
Algú molt maco, un ofici molt maco,
un equip al costat molt maco també, uns clients fantàstics,
una ciutat meravellosa.
Això és la sensació que jo tinc, no?
Intento disfrutar-la cada dia, cada dia.
La paraula imperi no...
I venim de la família que venies amb el teu pare,
que va representar el que l'ent, el Mozart de la xocolata,
el teu pare, no, li deien?
Sí, el Mac del xocolata, el Mozart del xocolata, sí.
Vas tenir mai alternativa o sempre vas voler
que seguiries els passos del teu pare?
Bueno, la veritat és que, ho he explicat més d'una vegada bé,
que jo el primer debut va ser un desastre,
i aquí és on em va enganxar el meu pare,
jo tenia 15 anys i aquí és on em va enganxar el meu pare
i no he provat ni la religió ni les matemàtiques,
no, anava a dir les matemàtiques, això,
ni la religió ni la gimnàsia, bé, què ha passat aquí?
I llavors em van dir,
escolta, vols que provem un any de pastisseria?
I si no, doncs tornes a estudiar però amb una altra actitud, no?
I vaig provar pastisseria i aquí m'hi vaig quedar, no?
La veritat és que després de l'any desastros de l'últim,
perquè els altres anaven bé,
a més, jo era un estudiant, jo no era brillant ni molt menys,
però sí que era els que complia els mínims, no?
I a partir d'aquí t'haig de dir també
que el primer any tampoc em va entusiasmar,
però hi ha gent que diu,
escolta, té molt clar que vols ser, què sé jo, científic,
o vols ser arquitecte, o vols ser fotògraf, jo no tenia clar.
Llavors vaig dir, bueno, em vaig dir que era una mica fàcil, també,
que va ser una equivocació,
entre mig va ser una equivocació, ara no, perquè ho disfruto molt,
però al principi ho fas una mica per vagància, no?
Perquè dius, escolta, tu, jo no vull tornar al col·legi,
a casa tenen un negoci, el meu pare és conegut a tot el món,
tinc les portes obertes a tots els obredors i tal,
doncs mira, em tiro això,
però després et dónes compte allò del sacrifici que significa, no?
I després allò, mira, un negoci de 117 anys,
o t'agrada molt, o t'agrada molt,
però molt i t'hi deixes la vida, o si no, no dures,
no dures tantes generacions i tants anys.
Si no provaves les matemàtiques, qui t'ha portat els números del negoci?
Bueno, a veure, sempre hem tingut algun comptable,
la veritat és que quan va sortir l'Odeliba la cosa es va complicar,
i a trenques i barranques ho hem anat fent.
Jo ja estic, jo ja he estat a punt de fer,
a punt vol dir amb 48 hores,
a punt de fer una suspensió de pagaments.
En el 2008, quan va vindre la crisi,
ho vaig passar molt malament, no?
I després, bueno, doncs ha anat passant gent per allà,
mira, un dels directors que va tindre a escrivar,
i això ho sap molt poca gent, va ser el Marc Clotet.
Marc Clotet, el fill del doctor Clotet.
L'actor? L'actor.
El Zorat Empòria? Sí.
Va estar de director d'escriure,
jo, si no recordo malament, un parell d'anys.
Sí, sí, perquè va fer...
Reconeixia aquesta faceta del Marc?
Sí, sí, sí, doncs va fer S.A.D., va fer empresarials a S.A.D.,
i va estar un any.
Llavors, després del Marc va passar el Pau, una sèrie de gent,
i ara, per exemple, tenim el Gerard, que és el CEO,
és algú més que un comptable. A què li has de fer casa?
Aquest hi ha après a fer casa, aquest tipus de gent
que té un altre tipus de coneixement que no és...
Li deixo que m'animi més que jo i li deixo que...
que em guiï.
Que em guiï una mica, de fet, m'he posat a la seva disposició,
llavors, bueno, doncs, jo ara me'n cuido de la part creativa,
me'n cuido de la part de comunicació,
i... quan deia bé, barbacoes.
Barbacoes, què vol dir, barbacoes? Barbacoes vol dir...
Vol dir...
relacionar-me una mica més amb gent.
Amb gent allò que és de...
Per... mira...
Has de fer relacions públiques, també. Ah, exacte.
Però amb polítics, també, per exemple? Sí, amb qui toqui.
O sigui, en aquesta campanya municipal seràs una...
No. No. No, no, no.
Perquè algú també et deu haver volgut... Sí, però no.
Sí, però no, i no... No, no, no. Només em faltaria això.
Va, una mica de música.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio,
camí de Setmana Santa,
amb el Christian Escribà, que aquests dies va de culpre per Ammones.
Estic pensant, ara que parlàvem de política municipal,
i de si s'ha intentat fitxar o no,
el Josep Bou, que va plegar aquest divendres del ple municipal,
del PP, és forner, el Josep?
Sí. Sí, sí, és forner.
No sé si t'agraden, oi?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
És forner, el Josep? Sí.
Sí, sí, això m'han dit, això m'han dit.
No el coneixes? No.
Fa mones? No ho sé.
Per tant, si pregunto si has tastat... No.
No ho saps. No, no ho sé. No ho sé, no ho sé.
Bé, deixa'm cap pregunti per les novetats de la temporada
que esteu preparant,
perquè suposo que tot això del Fortnite, de la Kings League,
fins i tot de la intel·ligència artificial,
també deu haver guanyat protagonisme en aquestes mones.
Sí, sí, hem sigut els primers a fer la mona
de la intel·ligència artificial.
Em cridava l'atenció,
això de la intel·ligència artificial i el xat,
no em surt el nom, eh?
El xat GPT. Jo li dic DGT, però...
No, la DGT és una altra cosa. El xat GPT.
Això. I ara, de moment,
de moment estic jugant amb dues bandes,
amb aquestes dues, vull dir que una és la gràfica,
i a partir d'aquí hem fet un conill.
És que és una passada, és una passada.
Això, jo, ho he dit, per mi,
és el juguet creatiu més gran i més fabulós
que s'ha creat a la història de la humanitat.
És una passada, estic enganxadíssim amb això.
I a partir d'aquí, bueno,
veure totes les possibilitats que hi ha.
Però a veure com ho has incorporat, això.
Per exemple, jo entro en el programa i en el prompt,
li poso conills, ous i pollets,
en primavera, per exemple,
i comença a escopir imatges, allò, pam-pam-pam-pam.
Llavors tu vas perfilant fins que trobes...
Ja no et dic... Aquí està la màgia.
Ja no és el que tu, en un moment donat, t'imagines,
sinó que a vegades, i quasi tot el que m'ha passat fins ara,
m'ha sorprès.
El resultat del que estava buscant
me l'ha donat d'una altra manera i m'ha sorprès.
I des de coses, allò, i que dius... L'altre dia, per exemple,
diria, a veure, un núvol, un cumulonimbus,
en forma de pastís de casament,
blanc, de cinc pisos, amb un cel blau.
I et comença a sortir coses que dius...
Olla!
Et fotrà la feina? No.
No, no, no, no, no, no.
No, perquè el que passa és que és el contrari.
Te la facilita, sí que és veritat,
que economisa temps i diners.
Ho tinc claríssim, claríssim.
Però no treu la feina, no?
No, perquè al final, si tu vols fer una casa,
necessites un paleta, totxos i ciment.
I si vols fer un pastís necessites ous,
mantega, sucre i farina.
Costa molt fer-ho amb una bona?
Sí, sí que costa.
Costa allò... Això és artesania.
L'artesania s'està convertint
una mica en el luxe d'avui en dia.
I això que s'ha fet demà cada vegada és més...
és més car.
És més difícil de trobar gent que tingui la paciència
d'aprendre a treballar les coses manualment.
I això és la mona.
La mona és artesania pura i dura.
Hi ha gent que et diu que les mones de l'escriure són molt cares?
La veritat és que jo no m'hi he trobat.
A tu no t'ho diuen a la cara.
A mi no m'ho diuen a la cara.
Pot ser que sí, però aquest any perquè no ens ha donat temps,
una cosa darrere d'una altra i tal,
però sí que nosaltres vam treure el primer QR comestible,
que el vam fer amb xocolata.
Avui en dia es porta el que és ecològic,
com es diu allò...
el que no deixa rastres.
Sí, no ecològic.
L'ecològic és el primer QR que te'l menges i desapareix.
Has de tenir la paciència de descarregar-te el primer.
Però llavors, tenint aquesta eina tecnològica,
el que vam fer va ser gravar el procés
de fabricació de cada una de les mones
que vam fer fa...
T'estic parlant de fa dos anys, no?
Va ser molt costós a nivell econòmic, però, en canvi,
tu abans de menjar-te la mona o trencar-la,
veies realment la feina que hi ha a darrere
de cada cosa d'aquestes.
I no descarto ara, amb una mica més de temps,
fer-ho amb tots els productes que fem.
Perquè per a algú som artesans
i per a algú tenim els preus que tenim.
És per capritxi.
Encara tenim el Picasso penjat?
El Picasso...
Expliquem-ho, expliquem-ho.
Aquesta...
Mira, en època de mones,
aquesta és la millor anècdota dels 117 anys d'història.
El meu pare era artista.
Per això, quan li dèiem que era artista,
ell feia la broma que era tartista,
però realment era un artista, perquè havia estudiat art.
Llavors, va haver-hi una desgràcia familiar
i va haver de deixar la seva carrera d'artista
i dedicar-se al negoci familiar.
Què va fer?
Va canviar la pedra, el bronzo,
les policromies, les acuarelles
i tot el que treballava normalment.
I va començar a jugar i a experimentar
amb els materials nous,
que eren la xocolata, merengue i altres coses.
I l'anècdota del Picasso, concretament, és un any,
una temporada com ara,
però de l'any 59,
Joan Gaspar, de la galeria Gaspar,
que era client de la casa,
va venir i diu, escolta, Antonio,
me'n vaig a veure el Pablo Picasso aquí,
em sembla que era a Antibes, on tenia el taller.
Diu, m'agradaria que fessis la reproducció de l'estàtua de Colón.
Si no m'equivoco,
per la foto devia fer uns cinquanta,
60 centímetres devia fer.
Perquè ell senyora molt de Barcelona.
Ell senyora molt de Barcelona i tal,
però com ha promès que, mentre estigui Franco,
ell no torna aquí, li vull portar això.
Perquè ell no diu, tinc mañoro de Barcelona,
ell el que em diu sempre cada vegada que em veu,
és, hòstia, tinc ganes de veure Colón.
Tinc ganes de veure Colón.
Diu, em faries la mona? Diu, sí.
Li fa la mona, li porta la mona, i quan torna, diu, escolta,
ha flipat, ha flipat.
Mira si ha flipat que la té a l'entrada,
i ha estat uns dies allà, perquè estem preparant una...
no sé si era una exposició i tal.
Diu, i han passat polítics,
família, fotògrafs,
altres artistes i tal, i a tothom.
El primer que els ensenyava, com un nen petit,
era la mona. Li ensenyava la mona,
els hi explicava...
No se la va menjar? La història de la mona.
No, no, no, la va tindre allà mesos i temps.
I parlant amb el director del museu, em diu,
me parece que es la tuvo hasta el final.
I el meu pare, quan estava fent la mona,
dit per ell,
li feia mandra, al final,
esculpir l'estàtua de Colón tan petita.
No l'estàtua, sinó la figura.
I, com va veure de reull
que tenien uns ous de pasqua per allà de xocolata,
li va fer un forat amb un ou,
li va posar una mà amb un dit des de dins de l'ou,
i era el huevo de Colón.
I li va plantar a dalt.
Això li va explicar al Joan Gaspart.
Diu, mira, m'he pres la llicència de fer aquest canvi.
Diu, a mi m'agrada.
Ara a veure què diu el Picasso.
Tot el que quan torna i li explica,
el tio estava enamorat de la mona i tal,
ara, diu, amb el que te l'has guanyat de veritat,
ha sigut posant l'ou amb el dit.
Diu, aquí, quan ho ha vist, diu,
aquest tio és un artista.
Tot el que diu, escolta, aquest dec de la mona,
i el meu pare li diu, mira, ja que li ha agradat tant,
diu, digue-li que li canvio per un quadro.
I ara diu, home, tinc que tornar la setmana que ve,
mira, jo li comento.
Tot el que al cap de 15 dies torna amunt tu,
li dona, li allarga aixís els braços,
diu, té, de part del Pablo Picasso,
li va regalar un quadre.
Un quadre que era una litografia en blanc i negre
del món del circ.
Quan van sortir els primers mòbils,
ara no recordo l'any, però em truca el meu pare
i em diu, escolta, Christian, on estàs?
Dic, estic a Sitges, me'n recordo perfectament.
Diu, escolta, necessito que em donis un cop de mà.
Dic, què puc fer?
Diu, tinc la teva mare molt enfadada.
Dic, i què li has fet?
Diu, he pintat el Picasso.
Dic, hòstia, i t'ha quedat bé o què?
Diu, ha guanyat molt.
M'ha agafat les aquarelles.
L'artista del teu pare
va pintar amb aquarelles la litografia del Picasso.
Exacte. Brutal.
I això va arribar, ara fa uns anys,
va arribar amb mans avuides del director,
l'Emmanuel Guigón, que és el director del museu,
i sabent això em va demanar la rèplica d'aquesta mona
per exposar-la al museu.
I va estar exposada al museu Picasso un temps.
I ara aquesta mona, si algú la vol veure,
està en el hall de l'hotel Mi del carrer Casp,
que l'ha comprat,
i estan allà amb l'anècdota explicada al costat
i amb la foto del original i la foto del...
Que no se'ls hi desfaci, eh?
No, està amb aire condicionat.
És un buen lloc per a ir-se al viure
Com si es fos l'ifria de tras la fiura
Som a Catalunya Ràdio,
estem conversant amb el Cristian Escribà,
com passen 4 minuts de 3 quarts d'onze del matí.
Ho has explicat diverses vegades,
avui et preguntava com estàs i em deies que fantàsticament bé.
Durant una època molt determinada de la teva vida,
vas tenir una relació molt perillosa amb l'alcohol i amb el menjar,
perquè tenies una addicció al menjar, també.
És una addicció, totes dues, que vas superar.
Aleshores et vull preguntar perquè té sentit en alguna entrevista
que expliques que tu d'alcoholic ho seràs tota la vida.
Sí, els addictes, o sigui, l'addicció...
L'addicte és addicta sempre.
Ho ha de saber, ho ha d'acceptar,
i s'ha de posar en mans d'especialistes.
I...
Bé, però de totes, mira,
jo estic convençut que ara, en aquests moments,
ara que em fas la pregunta,
jo estic convençut que en aquests moments
hi ha algun addicte que m'està sentint i també coaddictes,
perquè es parla molt dels addictes i poc dels coaddictes.
Què són els coaddictes?
Els coaddictes són els que conviuen amb l'addicte
i que ho passen igual de malament que l'addicte,
perquè, a més a més, no saben com arreglar la situació.
Què missatges els donaries als coaddictes?
Als coaddictes els diré...
És el més difícil, no?,
perquè, al final, l'addicte
ha de ser conscient de l'enformatat,
i posar-se a treballar,
o sigui, posar-se en mans de...
Mira, a mi, per exemple,
a mi em va ajudar a on vaig anar jo,
que és a Orbiom, està aquí a Barcelona,
i em vaig posar en mans d'ells.
Molta gent deu haver sentit també el cas,
perquè ho està...
ha fet el llibre...
El Balam.
És el mateix, no?,
però, a veure, el talac és una adicció.
Hi ha tota una carta extensa d'aquí d'addiccions.
Quan tu prens consciència que ets addicte,
el millor és posar-te en mans i posar-te...
Aquí hi ha...
Jo sempre ho dic.
El tema de ser addicte, el bo,
és que està a les teves mans, amb l'ajuda,
però està a les teves mans.
Hi ha malalties que no estan ni a les teves mans,
i moltes vegades ni a les mans dels metges.
I que són difícils,
o, per dir algunes, no tenen solució.
Aquesta la té, i no solament la té,
sinó que si fas bé la recuperació,
surts molt millor.
Tu encara tens ganes de veure?
No, ja no.
Ja no, ja no.
Tinc que dir també que, en el meu cas,
jo vaig...
en el meu cas,
en el meu cas,
vaig conèixer el buddhisme.
I la meditació ha sigut,
jo diria, a part,
meditant no s'arregla el tema només,
però sí que la meditació i els buddhistes
m'han ajudat moltíssim
a entendre...
No entendre, en el cas del buddhisme,
no entendre l'enfermatat,
com a tal,
sinó entendre com et funciona la ment.
I saber meditar,
la meditació vol dir
fixar la ment
en un objecte virtuós
que te la calma.
I a partir que tu funciones
en una ment calmada,
ets més feliç.
Clar, per un pastisser com tu,
que el que ha de fer
és anar tastant i anar cuinant,
en un moment en què tenies
també un problema amb el menjar
i que vas guanyar molt de pes,
com tu ho feies per continuar treballant?
O vas deixar de treballar aleshores?
Eh...
No, jo vaig deixar de treballar...
Em vaig operar, jo vaig fer
una reducció d'estómac,
perquè jo les dietes les havia provat totes,
però totes.
I tenia l'efecte rebot,
el que passa normalment.
Però clar, és que això també,
si jo hagués entès el buddhisme
i la meditació abans,
no hagués fet falta
la reducció d'estómac.
El deixar de fumar,
jo ho he pogut fer d'una manera...
També ho havia deixat de fumar.
Havia deixat de fumar diverses vegades,
fins que fumes aquell, el cigarret aquell,
i per un dia no passa res i la tornes a pifiar.
I més.
Jo he aconseguit deixar de fumar
a través de la meditació i el buddhisme
d'una manera fàcil
i d'una manera que no m'ha costat gens.
Deixar de fumar...
Sí, molta gent pot deixar de fumar,
però costa molt.
I si controles la ment, canvia tot.
I aquestes addiccions,
l'alcohol al menjar,
les vincules a la pressió,
a l'estrès que tenies del teu dia a dia,
o no?
També hi ha molts factors.
Hi ha molts factors.
La tristor et pot portar
aquesta...
La soledat et pot portar
a camins d'aquest...
d'infern.
Saps?
No és només l'estrès.
La vergonya.
Hi ha factors.
El primer que s'ha de saber
és per què abuses de les coses,
per què no tens freno,
per què et necessites cada vegada més.
Tu vas entendre...
Saps la típica frase? Jo controlo, no controlo res.
Tu vas entendre per què?
Per què vas caure en aquest poder foscor?
Bé, jo crec...
Una mica era per això.
Jo tenia el meu pare,
el meu pare era un tio molt potent,
molt potent.
Tothom que s'acostava al meu pare,
el tenien allò,
i jo no paro de trobar-me amb gent.
Quin tio!
És veritat, quin home!
Quin home més fantàstic!
I tu, d'alguna manera,
si no tens la personalitat feta,
ets molt dèbil.
Estàs a la sombra
i et trobes amb una pressió
que has de demostrar
que és un negoci familiar.
Perquè si comences de zero
i la pifies, mira, l'has pifiat.
Però quan portes al darrere tres generacions,
això pesa.
Què vas pensar el dia que va morir el teu pare?
O sigui...
Va ser un dia molt trist,
molt trist.
El meu pare ja estava una mica fotudet,
es veia a vindre.
No va ser un accident d'aquells frontals,
per dir-ho d'alguna manera.
Però...
Al fons vaig pensar,
ja descansa,
perquè sí que portava una temporada,
jo hi havia entrat
diverses vegades al clínic
i et dic, es veia a vindre
i aquestes morts,
totes les morts són dures.
Però a la vegada,
és a dir, d'un costat
hi ha tota aquesta vessant
i aquest llegat que et va ensenyar
i que tu vas agradar.
Però a la vegada hi ha tot aquest pes
que et va posar una pressió enorme
per continuar tota aquesta feina
i... És que és una feina de psicòleg,
i jo no soc psicòleg.
Però, vull dir que trobar aquest equilibri
et va costar un temps a tu.
Sí, però veus, per exemple,
una banda podria ser aquesta,
que és la pressió que tu tens de demostrar i tal,
i per l'altra banda, per exemple, els èxits.
Has de vigilar molt amb els èxits.
I mira, per exemple,
hi ha moltes estrelles d'aquestes,
des d'actors fins a fotbolistes
o... Algun periodista també, segurament.
Cantants i tal,
que es pugen a la parra,
com diuen, no?
I l'èxit
et pot fer un mal irreversible, no?
Llavors, no tot és allò,
la pressió o, què sé jo,
les desgràcies.
No, no, no, cuida-ho amb els èxits, també, no?
Llavors, aquí,
jo, com per exemple,
mira, nosaltres vam acabar el programa de bogeria
a la pastisseria, que vam estar
mesos i mesos allò,
des de les 6 del dematí fins a les dues de la matinada,
i tal,
que quan va acabar allò,
i que la gent et coneix pel carrer,
i la gent et fa fotos, i la filla et demana,
i tu vas i t'ho creus.
I tu vas i t'ho creus.
I llavors barreges això
amb l'alcohol i la combinació
és letal.
És letal. Baixes la guàrdia
i aquí és on te la fots, no?
Llavors, ojito,
i la humilitat, saps allò? La humilitat ajuda molt.
Quants anys fa que vas deixar de veure?
Hòstia, doncs això va ser en el 2000...
15, 16...
No, en el 2016.
16. Sí, estem al 20...
7 anys, 7 o 8 anys. Sí, sí.
Cristian Escrivà,
acabem amb una cançó?
Vinga. Vinga.
I ara estoy aquí sentado
en un viejo que ha de la segunda mano...
Hem estat poc originals, eh?, les cançons, avui.
Però sí que t'agraden.
Mira, ara estava pensant el trucaré,
perquè fa temps que no el truco, i...
Va venir el suplement, un dia.
Ah, sí? Sí, una mica de tensió, però bé.
Sí, perquè tu saps que el loquillo és loquillo.
Amb el loco, si no hi ha tensió, no...
El loco, sí, sí, però ja li agrada.
Creus que l'èxit l'ha portat bé, ell?
Molt bé, molt bé, sí.
També som companys de viatge, eh?
Segurament. Som companys de viatge.
Segurament que sí.
Cristian Escrivà, moltes gràcies, molta sort.
Endavant amb aquests dies que vindran,
que seran durs i de molta feina.
Molt bona Pasqua per tothom. Igualment.
Ara tornem al suplement.
Adicció, de Jordi Oriol i la companyia Indigest.
Llibre revisió del Macbeth de Shakespeare,
que ve a ser una alegoria del poder de la paraula
i el delir de la imaginació.
Del 24 d'abril al 7 de maig.
Compre ja ara les entrades al web del Teatre Llibre.
Betusta Morla, Alice, La Moda,
Iseo and Dodo Sound, Els Catarres,
Triquell, Bon Bon Fighters en coca-pí,
Serial Killers, Carmen 113 i molts més.
Els dies 23 i 24 de juny,
vine al Festival Itaca, la revetlla de la Costa Brava,
i celebra Sant Joan a la platja de l'Ester Teat
amb dues nits que es preveuen incendiàries.
Entra a itacacultura.cat,
descobreix tota la programació
i gaudeix de la millor música
als llocs més emblemàtics de l'Empordà.
Diu la llegenda
que hi havia una balena solitària i trista
perquè cap altra balena la sentia cantar.
Per alguns, la balena era un híbrid.
Un periodista i un equip de científics
van a la recerca d'aquesta balena mítica.
La balena solitària,
sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
Benvinguda. Benvingut.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.