Les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Avui, tercera tongada de les eleccions europees. Neus Bonet.
Avui voten a Itàlia, Eslovàquia, Malta i Latònia.
Ahir ja ho van fer a Irlanda i Txèquia,
i els primers que van passar per les urnes
van ser els Països Baixos dijous.
La resta de Països de la Unió, la majoria inclosa a Espanya,
escolliran els seus europarlamentaris demà diumenge.
A Itàlia, les enquestes apunten a una victòria de l'extrema dreta
amb la primera ministra, Giorgia Meloni, com la candidata més votada.
Meloni ha capitalitzat la campanya al seu país
i s'ha fixat com a objectiu que el pròxim Parlament europeu
estigui, diu, controlat per la dreta.
A Itàlia hem reunit partits de centre-dreta de diferent procedència
i hem enviat l'esquerra a l'oposició.
M'agradaria fer el mateix a Europa.
Alià partits compatibles entre si i enviar l'esquerra a l'oposició.
És un repte difícil, però és un repte que, al meu entendre, es pot aconseguir.
I Eslovènia afronta avui la jornada electoral
setmanes després de l'atemptat que va patir el seu primer ministre,
el populista Robert Fitsso tirotejat al carrer
mentre saludava un grup de ciutadans.
Continua la polèmica a l'entorn dels exàmens de selectivitat.
Alguns professors de secundària critiquen
que, a més del de literatura castellana,
també en l'examen de llengua castellana
hi havia confusió en les respostes a gramàtica.
Ho ha explicat fa una estona al Qui,
el suplement de Catalunya Ràdio, Montse Martos,
professora de l'Institut de Castellà del Vallès.
No només és la polèmica de literatura castellana,
internament no ha sortit a la premsa,
però estem també bastant indignades
amb el de castellà
per un tema de la gramàtica,
que ens diuen que hem d'ensenyar nova gramàtica,
després de l'examen no posen preguntes
amb possible solució
segons la nova gramàtica,
vull dir que és una tras altra,
una tras altra,
i ara amb el de literatura castellana
és com ja el que faltava.
Coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius,
que se celebra avui,
diverses entitats de Cornellà de Llobregat
demanen més mitjans
per tractar l'arxiu històric
d'aquesta ciutat del Baix Llobregat,
tancat des del 2016
per una infecció microbiana
que afecta la documentació
bàsicament sobre el castell de Cornellà
i el fons patrimonial de Can Mercader.
Carles Freixas, president de l'Avents,
una de les entitats
que denuncia en aquesta situació
troba a faltar voluntat de l'Ajuntament.
La nostra posició sempre ha sigut
intentem accelerar-ho,
intentem fer-ho més de pressa,
o buscar alternatives del tipus
el que tenim fet és això,
doncs ja ho posem a disposició.
I no hem trobat aquesta voluntat,
sinó sempre ha sigut
anem treballant,
no és la nostra primera prioritat.
Un accident provoca ara mateix
8 quilòmetres de cua
a l'autopista P7 en sentit Tarragona
entre Martorell i Sobirats.
Per evitar les cues,
podeu desviar-vos per la C31
o l'autovia 2.
En l'accident hi ha un camió implicat,
però no hi ha ferits.
Encara a les carreteres,
dues persones van morir ahir a la tarda
en un accident de trànsit
a Rubí, al Vallès Occidental.
Per causes que encara s'estan investigant,
quatre turismes van xocar la carretera
C243C,
amb el balanç de dues persones mortes
i una altra de ferida.
Amb aquestes víctimes,
ja són 50 les persones mortes
en accident de trànsit
a la xarxa viària interurbana de Catalunya
en el que portem d'any.
10 i 3 minuts,
ara repàs el més destacat
de l'actualitat esportiva,
Albert Benet.
Què tal? Bon dia.
Bon dia.
Pau Cubercí i Aleix Garcia
són dos dels tres descartats
pel seleccionador espanyol
per a l'Eurocopa.
Cubercí de 17 anys
sí que disputarà
els Jocs Olímpics
i això farà que es perdi
gairebé
tota la pretemporada
del Barça.
El Barça d'envol
juga avui
a les semifinals
de la final a 4 de Colònia
on buscarà
la dotzena Champions.
El rival
és el Quil Alemany
a les 6 de la tarda.
Abans a les 3,
l'altra semifinal
la jugaran
el Magdeburg Alemany
i l'Alborg Danès.
Carlos Alcaraz
i Alexander Sverev
jugaran demà
a la final del torneig de tenis
de Roland Garros.
En semifinals,
Alcaraz va remuntar
un 2 a 1 en contra
i es va imposar
en 5 sets
a Jannick Sinner
en 4 hores de partit.
El Barça Atlètic
juga avui
la tornada
de les semifinals
del Playoff de Sens
a la segona divisió
de futbol.
S'enfronta
a la Eivissa
amb l'1 a 2 favorable
de l'anada.
El partit
és a dos quarts de vuit.
El suplement
amb Roger Escapa
10 i 4
L'hora negra
Maica Navarro
Maica Navarro,
bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Roger Escapa.
Com estàs, Maica?
Bé,
bé,
vaig bé.
Bé, bé, bé.
No, que això no em vull queixar, no.
Bé, tot en ordre.
Has dinat?
Has sopat mai?
El disfrutar?
No sé si hi ha tor de dinars
o només tor de sopar.
No, i tant, que hi ha tor de dinars.
Hi ha tor de dinar, també?
Jo no hi anem mai, eh,
però em consta que sí.
Sí, hi ha tor de dinar
i tor de sopar.
I amb aquests àpats
tan, tan llargs
jo prefereixo sempre
dinar que sopar.
Si no, passes la nit del lloro.
No.
Hi has anat o no hi has anat?
Dos vegades.
Dues vegades, eh?
Convidada?
Convidada, però no convidada.
O sigui, no he pagat jo,
però tampoc...
No convidada per restaurant, eh?
D'acord.
Amb dos ocasions diferents
i sí, amb dos grups
i sí, era convidada.
Fa gaire d'això?
No, no, no, no.
O sigui, en aquest any
és en amb dues vegades aquest any.
Carai, carai, carai.
Just el dia que a Las Vegas
es convertien en el millor restaurant del món
vaig intentar trobar taula
per una família que ve a Barcelona
i clar, va ser la coincidència
i van dir, bueno, en fi,
si ja era complicat, doncs ara imagina't.
Vull dir, perquè estan a punt d'aterrar de Las Vegas,
crec que em consta que hi han aterrat.
La veritat és que és...
De l'aeroport directe
a l'estudio de Catalunya Ràdio.
És que ets un mimat, eh?
El Margeu Castellas, l'Oriol Castro
i l'Eduard Xatruc.
Aquí els demanarem taula,
però evidentment...
Mira, jo he anat dos vegades.
La primera em va estar molt bé,
però reconec que la segona...
Clar, amb això d'aquests dinars
influeixen tots els elements,
però la segona va ser...
Vaig anar amb dos advocats
que estimo molt
i amb la dona d'un d'ells.
Ostres, vaig disfrutar tant, tant, tant...
Sí, vaig...
El millor àpat de la teva vida?
El millor àpat de la meva vida.
Home, si és el millor restaurant del món.
Però jo crec que això depèn molt.
Ja no és només el menjar,
sinó el moment que estiguis,
amb qui estiguis.
Jo tinc uns records extraordinaris
d'alguns àpats al bulli, també.
És que no te n'has perdut ni un, eh, tu, Maica?
No, no, no, no.
És que...
No perdones, eh?
Et deus guanyar molt bé la vida, eh?
Sí, sobretot amb el que tu em pagues.
De fet, el que tu em pagues
el recol·loco amuntint una guardiola
amb cara de port.
Necessites unes quantes col·laboracions
i allà vaig col·locant les teves col·laboracions
i d'això me'n vaig a restaurants amb amants.
Per això no he anat mai amb tu, per exemple.
És el que té.
Mira, si haguessis tingut un altre...
Si haguessis collit un altre camí,
segurament ara mateix podries dir
quan entrevistessis els tres,
els millors...
els xefs del millor restaurant del món,
haguessis parlat amb més propietat
perquè haguessis menjat allà.
Però és el que diuen, eh, xaval.
Ah, l'anem.
Has acabat ja o no?
Sí, senyor.
Vinga, tira.
És que, clar, és que, clar,
tu tira,
que creus que estic a m'hora baixa
per això de passar-me moltes hores
a l'hospital amb el pare,
però encara mesura la vena
i, clar, pilles, pilles.
Després la gent em diu pel carrer,
ai, pobret,
pobret de què collons, pobret.
A mi el que em pregunta
és si és impostat, la gent.
Dic, no, no, és que la mai...
Encara?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Perquè ho guionitzo, no?
Si ho hem guionitzat,
hi ha un teatre aquí.
Bé, avui a l'hora negra amb la...
Si a tu t'hauríem de veure
la cara de mala hòstia
que se'm posa de tan en temps
quan dius alguna de les teves.
O tu començant a fer cares de...
Avui a l'hora negra
el crim d'en Pol Cugat
ens traslladem fins al 2021.
Amb aquesta història
aquesta setmana ha tornat a sortir la llum
arran de les paraules de la seva mare.
El Pol Cugat era un noi de 25 anys
que s'acabava d'independitzar
i que va acceptar vigilar
una plantació de marihuana
en les Borges Blanques
per fer uns quants diners.
L'octubre d'aquell mateix any
algú el va assassinar
i a dia d'avui,
gairebé tres anys després,
el cos d'en Pol encara no ha aparegut
i qui sigui que ha sortit
és la seva mare
reclamant d'alguna manera
poder recuperar aquest cos.
Els que ho han fet
i que són tres persones
les que es van presentar
a la comissaria
i ens tenien que presentar quatre
i una es va forrar,
doncs
després hi ha més persones implicades,
tots saben on està
i no ho valen dir, no?
Si tenen una mica de sentiment
o algun és pare,
doncs si es posés en el meu lloc,
podria dir on està, no?
O facilitar-lo
o encara que ho diguin anònimament,
vull dir, ens és igual.
Aquesta és la Carme Piguero,
la mare del Pol,
en declaracions amb l'Elena García Melero
tot es mou, que demanava als implicats
que diguin encara que sigui de manera anònima
on van deixar el cos del seu fill, Maica.
Aquest és un cas
que en realitat és tràgic
i conmovedor
i especialment per a alguns
que no coneixem el Pol Cugat directament,
però sí que coneixem molt els seus pares
i en el meu cas
conec molt
i aprecio molt
el seu pare.
És un cas que els pares
s'han mantingut la família
en un segon pla,
deixen treballar els Mossos
i que ara que han passat 3 anys
i és cert que la investigació dels Mossos
ha pogut determinar
la implicació com a mínim
de 10 persones
i també un altre
que entenen els investigadors,
els Mossos,
que seria l'autor material
d'aquest crim,
d'aquest assassinat del Pol,
però que tots 10,
tots no ho 10,
sabrien on van amagar
el cos del Pol.
I els pares
que han donat aquest pas
gens agradable per a ells
perquè els hagués estat,
haguéssim volgut
seguir en aquest segon pla
de discreció absoluta
és sortir,
en aquest cas,
la mare,
la Carme,
als mitjans de comunicació
a demanar,
si es plau,
intentar com moure el cor
si entenen
o els sentiments
dels investigats
perquè els donin
algun detall,
alguna pista
que els ajudi
a localitzar el cos
perquè en aquests moments
el que necessita la família
per fer el dol
és recuperar el cos
i poder, doncs,
acomiadar-se
i iniciar aquest dol.
La responsabilitat penal
és la mateixa
perquè fa temps
i està comprovat
que per incriminar
i condemnar
algú
per un crim
no cal tenir el cos.
O sigui,
penalment,
el càstig
que puguin tenir
aquests sospitosos
es mantindrà
i jo confio
en aquesta investigació
dels Mossos
que haurà ja
haurà sumat
suficients indicis
per determinar
que aquestes persones
van,
aquest 2021,
van assassinar
aquest jove,
van intentar
emmascarar,
que ara
donarem detalls
de quina coartada
van intentar
presentar
els Mossos
i que han
amagat el cos
per desesperació
d'aquesta família.
Tenia, com dèiem,
25 anys,
el Pol,
parla'ns una mica més d'ell
i què sabem
del que va passar
aquell 21 d'octubre
del 2021?
El Pol era un xaval
absolutament extraordinari,
extrovertit,
apassionat de la natura,
escalador,
amb coneixements
de tot el que
tenia a veure
amb la muntanya,
molt amics
dels seus amics,
molt...
Iniciava una aventura
d'independitzar-se,
però això no implicava
que es mantingués
mantenia
una relació
molt directa
i molt fluida
amb els seus pares.
De fet,
això fa que,
tot i tenir 25 anys,
la mare,
que pràcticament
rebia missatges
de...
Estic per aquí...
Una mica...
Vull pensar...
O sigui,
mama,
20, no 20...
Estic...
O sigui,
els pares,
d'una manera o una altra,
sabien sempre
on estava
el Pol.
Estem parlant
del 2021,
estem parlant
de la pandèmia,
i els pares
el que saben
de part del Pol
és que ell s'independitza
i que durant un temps
estarà vigilant,
cuidant una casa
que els pares
pensaven
que faria allà
feines de manteniment
del jardí,
de l'or...
en realitat
el que estava fent
el Pol
era,
perquè coneixia
a un,
per segona,
per una altra
relació,
coneixia
amb un
d'aquests
investigats
que és que
havien agafat
una casa
a les Borges Blanques
i havien fet
una plantació
de marihuana
a l'última planta
i el Pol
durant tres mesos
viuria
al pis superior
per fer
de vigilant.
Però a veure,
un xaval
sense antecedents,
ni tenia armes,
ni tenia res,
perquè per tant
era una vigilància
una mica,
en fi,
entre cometes.
I,
bueno,
amb això estaven
i aquell
aquell
aquell dia,
21 d'octubre del 2021,
passen,
succeixen en paral·lel
dues,
dues escenes.
Tenim
a la comissaria
de Rubí,
perquè els pares
havien anat de,
estaven fora
de cap de setmana,
no,
no és Rubí,
és la,
bueno,
en una comissaria,
els pares
s'acosten
per denunciar,
ostres,
que fa tres dies
que no en saben res
del seu fill
i a més a més
és estrany
perquè,
perquè no,
perquè no és normal
i ni els amics tampoc
i a més a més
havia quedat
amb un grup
per fer una escalada
i recollir un altre
amb un cotxe
i tot allò
no era normal
i en paral·lel
es presenten
tres individus
a la comissaria
de les Borges Blanques
per dir
que han arribat
a una casa
i que a l'obrir
la porta
han descobert
que el noi
que vigilava
la plantació
de la marihuana
era mort
darrere de la porta
amb una bossa
de plàstic al cap
i les mans
lligades a l'esquena
i clar,
han sortit corrents
i venen aquí
i venen a la comissaria
a denunciar
hòstia,
mosos es posa en marxa
perquè a més
demana
aquestes tres persones
que els acompanyin
a la casa
perquè no acaben
molt bé
de donar les coordenades
i quan arriben
a aquella casa
de les Borges Blanques
hi ha sant
però no hi ha cadàver
i aquí comença
l'angoixa
absoluta
Qui són els sospitosos?
Clar,
què expliquen els sospitosos?
Els sospitosos
el que intenten
fer creure
és que
allò és una plantació
de marihuana
evidentment
que el Pol
vigila la plantació
i que de sobte
algú
ha protagonitzat
allò que és tan comú
en aquests moments
que és un narcoassalt
una altra
organització criminal
assalta
que passa habitualment això
assalta
per emportar-se
o els diners
la plantació
i que ha agafat el Pol
desarmat
i l'han assassinat
i ja no hi és el cadàver
els Mossos
de seguida
comencen a
malpensar
d'aquestes
tres persones
i el que fan és
bueno
els acaben
dies després
els acaben
detenint
és cert
que hi ha un quart implicat
que marxa
i està
durant uns mesos
fugit
que de fet
és aquell
a qui els investigadors
consideren
el líder
no només
de l'organització
sinó també
autor material
del crim
perquè el cotxe
del Pol
apareix primer
amb sant
i també
el cotxe
d'aquest individu
apareix
que és l'Albert
apareix també
amb sant
del Pol
el seu vehicle
i cap als nou mesos
de presó
provisional
queden
en llibertat
en aquests moments
la investigació
en tenim
en nou
investigats
tots en llibertat
amb diferents
mesures cautelars
per assegurar
o garantir
que arribin
al judici
però
què té
amb la família
que arribarem
al judici
i que el cos
del Pol
no apareixerà
els Mossos
en aquell any
21
el van buscar
es van fer
recerques
especialment
en una zona
aproximadament
a Casteldans
aproximadament
com a mitja hora
amb cotxe
de la vivenda
que estava vigilant
però és que
les antenes
telefòniques
d'aquell
clar no
això no és com
la ciutat
que en tenim
moltes antenes
telefòniques
i això permet
marcar
i apuntar
un lloc
molt concret
quan es fan
posicionaments
de telèfons
mòbils
aquesta vegada
només hi havia
en aquella zona
només hi ha
dos antenes
i l'espai
i els punts
que et marquen
és tan ampli
que és
molt difícil
però han aconseguit
accedir
als punts de connexió
del telèfon del Pol
o no?
Tenen les connexions
que donen les antenes
i és cert
que Mossos d'Esquadra
a través de la magistrada
la titular
del jutjat
número 4
de Lleida
que és que està
dirigint
aquesta investigació
amb un grup
molt conegut
de Mossos
que és
la unitat central
de Besaparescut
que està
a Egara
són els investigadors
d'altres casos
com
el pantà
del crim
del Mar i la Paula
a Susqueda
o ara
que parlàvem
la setmana passada
de
Mas Llorens
a l'home
decapitat
i que al cap
els va ser trobat
a Badalona
ells són els que
durant aquests 3 anys
han estat buscant
no només indicis
per demostrar
davant
el dia del judici
que aquests 10 investigats
aquests 9 10 investigats
són els autors
del crim
i els responsables
de la desaparició
del cos
sinó que estan
intentant buscar
a través de la jutgessa
ha demanat
a Google
perdó
Google té
la seu jurídica
a Irlanda
i els han demanat
com a mínim
en 3 ocasions
que facilite
Google
que Google
faciliti
els punts
de tota la trajectòria
tot el recorregut
d'aquests telèfons
no només
de la víctima
sinó també
dels sospitosos
però què diuen
les autoritats
irlandeses
que la llei
de protecció
de dades
impedeix
facilitar
aquestes dades
i clar
sentia
la Carme
a Peguero
que l'altre dia
com molt ben deies
parlant
amb l'Helena García Melero
el tot es mou
el que deia
era que
ara mateix
el que els hi queda
és cert
que la magistrada
tornarà a fer
un altre escrit
però ella
s'està plantejant
anar
com a primer
una primera vegada
un primer moviment
anar
a l'ambaixada
d'Irlanda
les autoritats
consolars
d'Irlanda
l'estat espanyol
per demanar
si es plau
explicar el cas
perquè intentin
intercedir
amb els tribunals
i també
no descarten
viatjar a Irlanda
parlar amb l'ambaixador
amb el cos
diplomàtic
espanyol
allà
a Irlanda
per demanar
compassió
i explicar
la importància
pels investigadors
que tindria
aconseguir
aquestes dades
per trobar
el cos
del pol
i sobre
qui hi ha
al darrere
d'aquesta
plantació
de marihuana
l'organització
que hi havia
es parla
d'un tal
Néstor
no també
què en sabem
d'això?
és una
organització
criminal
mading
mading
autòctona
de les
moltíssimes
que tenim
en aquests
moments
arreu del
país
i que han
convertit
la marihuana
en el
modus
de vida
i en aquesta
ocasió
ahir va haver-hi
un decomís brutal
la marihuana
ja ha perdut el compte
però si tu m'ho dius
segurament sí
ho explicava la Fàtima Llamrica
aquests dies
ahir va haver-hi
una
sí
pràcticament
la veritat
és que ja
anem perdent el compte
perquè és
a diari
policies
clar
en sabem
les notes
que ens arriben
però pensa
que les policies
locals
guàrdia civil
policia nacional
Mossos d'esquadra
unitats centrals
també les de territori
és pràcticament
a diari
petites
plantacions
indore
en pisos
o grans
plantacions
cases
hi ha molta plantació
a cases
cases
pairals
mitja abandonades
i també hi ha
cada cop més
grans plantacions
exteriors
en terreny
que literalment
es roba
o s'intenta
agafar
en el
a mi el que
m'entristeix
moltíssim
sentir la Carme
veure la Carme
tenir coneixement
per part del
pare del Pol
aquesta sensació
d'absoluta
perquè clar
tu tens
i sobretot
ell explicava
i jo ho sabia
alguns
els que coneixem
el pare del Pol
ens havien relatat
com havien estat
aquests primers moments
sobretot
sobretot
quan ells
arriben
a presentar
aquesta denúncia
en aquell moment
Mossos
sap
que en aquell moment
ha aparegut
hi ha la denúncia
d'un cadàver
i amb ells
durant tres hores
els fan
una mena
d'interrogatori
que el primer
que pregunten
és
el seu filtre
de relacions
amb les drogues
i era una cosa
que ells no acabaven
d'entendre
aquest interrogatori
que estava
buscant
Mossos
perquè clar
en aquell moment
per Mossos
era
un vigilant
d'una
plantació
de marihuana
sense anar
més enllà
i sense ampliar
el focus
per entendre
que era un perfil
que no era
un perfil
delinqüencial
que pel que sigui
ell havia intentat
doncs escolta
independitzar-se
i guanyar
quatre calés
que segurament
que més que els diners
que podia guanyar
era
l'estar
en aquella casa
d'aquests tres mesos
que permetria
estalviar
per independència
de fet
ell ja tenia
paraulat
marxar d'aquella casa
i anar-se a viure
amb un altre col·lega
en un altre pis
perdó
perquè
la seva vida
i la seva trajectòria
anterior
i la que ell
desitjava
estava molt lluny
de tot el que
tenia a veure
amb la marihuana
i casos com aquests
del Pol
del Mar
la Paula
tots aquests casos
per mi
sempre són
quan parlem
de fins a quin punt
la marihuana
i tot el que implica
la marihuana
afecta cada cop més
les nostres vides
que ja no és
que
bueno
això de mirar-t'ho
amb distància
i dir
bueno
són delinqüents
que entre cometes
es maten entre ells
sinó que
bueno
ens afecta
directament
veurem si aquest crit
d'auxili
de la Carme Peguero
la mare del Pol
serveix d'alguna cosa
perquè alguna vegada
que hem explicat aquí
a l'hora negra
precisament és
aquesta sensació
de buida absoluta
més enllà de perdre
una persona estimada
no arribar a trobar
mai el cos
això
les famílies
de
les famílies
que tenen
víctimes
que han estat assassinades
i que els assassins
han volgut
emmascarar
el crim
fent desaparèixer el cos
i parlo ara
de la família
de la Cristina Bergua
per exemple
és d'una
desesperació
terrible
d'un dolor
inexplicable
perquè
perquè és duríssim
perquè
tens en el teu cap
no saps
o sigui
i això no té res a veure
ser creient
no ser creient
no té res a veure
és una sensació
desastrosa
de veritat
és que és
és molt dur
i sobretot
una altra crida
que feia la Carme
era no només directament
apel·lar
els sentiments
que tenen
de l'autor
o de les persones
que saben
on va estar el Pol
sinó que aquests dies
tots hem publicat
la imatge del Pol
és
si algú
va veure
aquells dies
del 2021
era pandèmia
per tant
no hi havia
tants moviments
el Pol
un cotxe
sospitós
un moviment
qualsevol cosa
que vagi als Mossos
perquè pot ser
de gran ajuda
i allò
que sembla
una tonteria
de vegades
és l'inici
d'una pista
determinant
i crucial
5 minuts
per arribar
a dos quarts
d'onze del matí
avui amb la Maica Navarro
l'assassinat
del Pol Cugat
l'any 2021
gràcies Maica
ja estan aquí
els de ves
sí
de seguida
el suplement
Mateu Cassanyes
Oriol Castro
i Eduard Chatruc
les tres ànimes
del disfrutar
després de la publicitat
fins ara
el suplement
amb Roger
escapa
et pots pensar
que per triar el cotxe
que vols
necessites molt de temps
o venir els dies d'Àcia
i decidir-te
aprofita'ls per comprar
un d'Àcia
amb condicions especials
només fins al 15 de juny
vine i tria el teu d'Àcia
reserva cita a d'Àcia.es
012
la millor resposta
creus que podrem anar al sopar?
és que he d'acabar un tràmit
per a l'empresa
però amb tota aquesta burocràcia
no hi ha manera
el canal empresa
és el web de la finestreta
única empresarial
i trobaràs tots els serveis
i tràmits
per a empreses i professionals
amb un accés centralitzat
a tota la informació
relacionada amb tràmits
i requisits
podràs seguir l'estat
dels teus expedients
saber quins tràmits
estan pendents
i accedir a la informació
clau en temps real
reduiràs la burocràcia
i alliberaràs temps
i recursos
per dedicar-te
a allò que millor saps fer
dirigir el teu negoci
trobaràs tota la informació
i els tràmits
a canalempresa.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
el veus
i se't dilaten les pupil·les
t'hi apropes
i la freqüència cardíaca
t'augmenta
descobreixes el seu interior
revoluciona't
abans d'accelerar
amb els nous Audi A3
Esporba
Colstreet
i Sedan
condueix-los
des de 250 euros
al mes amb bicirenting
amb 36 quotes
amb assegurança
i manteniment inclosos
entrada 9.545 euros
oferta
Volkswagen Rending
fins al 30 de juny
consulta les condicions
a Audi.es
xarxa de concessionaris
oficials Audi
Torna a la venda privada
exclusiva per clients
amb targeta
al Corte Inglés
només fins al 10 de juny
podràs gaudir
d'un 15% de descompte
en una selecció
de marques d'electrònica
i electrodomèstics
només per clients
amb una targeta
de compra al Corte Inglés
a la botiga
web i app
targeta emesa
per financer
al Corte Inglés
és subjecte a la seva aprovació
consulta condicions
i marques participants
al Corte Inglés Ponés
Quan va ser l'última vegada
que et vas divertir
al volant?
Difícil, eh?
Nou Suzuki Swift
amb un disseny
completament nou
tecnologia híbrida
etiqueta eco
connectivitat smartphone
amb Suzuki Connect
i tracció 4x4 disponible
redescobreix la sensació
de divertir-te al volant
Vine a la prova
Play Swift
xarxa de concessionaris
Suzuki de Catalunya
L'estet de teatre
el periodista
Lluís Derolmo
la música de Marc Barrot
l'atleta maratonià
Àlex Roca
i l'humor d'Eva Soriano
a col·lapse
aquesta nit
a la plataforma 3CAT
i a TV3
Si necessites incorporar
personal a la teva empresa
això t'interessa
Amb els ajuts
Crea Feina
de Barcelona Activa
rebràs fins a 8.000 euros
per cada nou contracte
joves
i fins a 15.000 euros
si són a persones
amb doctorat
Informa-te'n
a barcelonactiva.cat
barra Crea Feina 2024
Barcelona Activa
Ajuntament de Barcelona
El Suplement
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
A Catalunya Ràdio
tenim la millor manera
de passar a la tarda
Exacte
Exacte
Amb un programa
amb col·laboradors
que valen per dos
Gonzalo Bernardo
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
정말
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Amb Elisenda Carot.
La dama de la tarda.
Molt bé.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Pràcticament dos quarts d'onze.
Ara sí, dos quarts d'onze, la matinada de dijous a Las Vegas, als Estats Units, hi va passar això.
I en aquell precís instant, el número 163 del carrer Villarroel de Barcelona sonava així.
Era l'acceleració de tot un equip que durant 10 anys ha fet possible que el restaurant Disfruta de Barcelona s'hagi coronat com el millor restaurant del món als Premis 50 Best,
una posició que anteriorment han ocupat altres fogons catalans, com els del celler de Can Roca o el Bulli,
que ho va ser en fins a 5 ocasions.
Va ser precisament entre les verificacions i reduccions de Ferran Adrià,
que els 3 genis culinaris, rere el disfrutar, es van conèixer,
i allà va començar una carrera de 3 estrelles Michelin.
Ara, que vas de terra de Las Vegas, el rebem a l'estudio de Catalunya Ràdio amb tots els honors.
Són el Mateu Casanyes, l'Oriol Castro i l'Eduard Chatruc.
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Jo sabeu la il·lusió que em fa tenir-vos a tots 3 aquí.
Home, i la il·lusió de ser-hi també, nosaltres.
Quan heu aterrat?
Tu mateix, va.
Vam aterrar ahir la nit a les 11 i mitja de...
O no, a les 11, no? Exactament.
I després vam agafar, recollir manetes, passaports i anar cap al carrer Villarroel,
on hi havia tot l'equip esperant-nos i les famílies, no?
Que va ser algo increïble.
Màgic.
He vist les imatges de la rebuda que us vam fer a la nit, també.
La veritat que ho hem vist, aquest matí ens han passat un vídeo,
perquè moltes vegades quan ho vius al moment no acabes de ser conscient,
però quan pots repassar les imatges o ara quan hem sentit el moment
que van anunciar que ha disfrutat el millor restaurant del món
doncs se't posa la pell de gallina perquè són moltes emocions concentrades
i ho necessitem pair una miqueta.
Ha estat una digestió difícil?
Encara necessiteu una mica més dies per pair precisament el que ha passat?
Sens dubte.
O sigui, al final mai estàs preparat per alguna cosa així.
Ens van assabentar...
Ara no em diguis que no us ho esperava una mica, ja.
No, t'ho dic de veritat. Al final és una guerra intensa.
Hi ha molts companys de professió molt, molt i molt bons al món.
És un fet molt subjectiu el fet d'haver d'escollir un millor restaurant del món,
però també en aquesta subjectivitat és on potser la importància,
que fer coincidir el criteri diferent de moltes persones,
que es concentri en un projecte com el nostre,
encara t'omple molt més d'orgull i, bueno, al final tenim una sensació molt ara de xof,
i en un parell, tres de dies amb tranquil·litat aquí a casa acabem d'arribar, com aquí diu.
O sigui, ara et connectes amb la família, connectes amb les emocions i la cosa està digerint.
Per què creieu precisament que us han escollit a vosaltres?
Si és una decisió tan subjectiva.
És subjectiva, però també hi ha una part tangible, que és la creativitat i el nostre pal de paier.
Jo crec que això és el més important, aquesta creativitat, aquesta constància,
que també tothom té treball i esforç, però també nosaltres portem una gran trajectòria,
i amb aquesta creativitat ens reafirma.
Nosaltres hem obert les portes del restaurant i el nostre coneixement al món, amb els llibres,
i això ens ha donat una gran força.
Aquesta generositat jo crec que és molt important, també.
Què us ha fet més il·lusió?
Aquest millor restaurant del món o la tercera estrella?
A veure, creiem que les dues coses són...
Les podríem equiparar, no?
Diguéssim, les tres estrelles Michelin per qualsevol cuiner o cuinera del món són un somni,
perquè és una guia amb molta història, són més de 100 anys de guia,
i a tots els països on aquesta guia existeix,
el cuiner que té tres estrelles té com els galons marcats al pit.
Ara, el de 50 best ser el millor restaurant del món, només n'hi ha un.
de tres estrelles n'hi poden haver, crec que n'hi ha 120 al món, si no m'equivoco,
però de millor restaurant del món n'hi ha només un,
i això és mundial, és global, o sigui, són les dues coses més importants
que professionalment ens podien passar i ens han passat,
i per això ens sentim amb molta sort d'haver-ho aconseguit,
però també siguem conscients que tenim la sensació interna a nosaltres i a l'equip de que ens ho mereixem.
Ara tenim un problema, i és que no es pot arribar a més,
només a mantenir les tres estrelles i a mantenir-se com a millor restaurant del món.
És un problema realment, això?
No, només el problema és un repte, és un repte, és un objectiu, és una il·lusió.
Al final, tots aquests valors que comentaven l'Oriol i l'Eduard,
a través dels quals la gent ha acabat decidint que mereixíem aquest guardó,
o aquest reconeixement,
doncs són els mateixos valors que ens han de servir també per tocar els peus a terra,
per continuar treballant amb el dia a dia,
per continuar generant nous camins i coneixement,
i al final això és el que ens ombra a nosaltres,
poder compartir amb la gent.
Ho hem fet des del primer dia, no?, com bé puntava ell,
i així continuem fent.
Per què? Perquè al final és el llegat més important
que des del nostre punt de vista pots deixar enrere, no?
I heu menjat bé les veques?
Sí, sí, home, sí.
Mira, més que menjar bé, ens han cuidat molt
i ens va obrir les portes el José Ramón Andrés, el JR, que dèiem nosaltres,
que és l'ambaixador d'Espanya de la gastronomia,
i ens va obrir les seves portes de la seva habitació
i va convidar molts cuiners
i vam poder-ho saber una post-festa, no?, podríem dir-ho.
Hem menjat bona arroa, bona carn...
Bona arroa, bona carn, i als seus restaurants vam menjar-hi superbé, no?
Increïble.
No deu ser fàcil convidar-vos a dinar a vosaltres, eh?
Doncs, a veure...
Més del que sembla, més fàcil del que sembla.
Sí, el tema és que, diguéssim,
el complicat és trobar el dia, no?,
que els tres puguem estar tranquils per estar junts
i poder dinar tranquil·lament, no?
Ara, abans ho parlàvem, no?, d'anar a fer un dinar plegats
i el tema és que, com que al final els restaurants estan oberts
i sempre han volgut estar al restaurant quan està obert,
doncs, és complicat per agendes, no?
Però nosaltres, simplement, el que agraïm més, doncs, és aquest carinyo, no?
El que deia ara l'Oriol i el Mateu, no?,
com hem estat a Las Vegas ens vam sentir com a casa
perquè amb el JR hi havia la família Roca,
el Quique de Costa, l'Andoni, l'Uisa Dorit,
diguéssim, molts cuiners espanyols
i cuiners i cuineres espanyols que treballen allà,
doncs, que van vindre expressament per estar amb nosaltres, no?
I això és molt maco, el sentir aquest sentiment de comunitat, no?,
de sentir-se estimat, o fins i tot, doncs, aquí, no?, a Catalunya, no?,
que sentim, doncs, que la gent es fa a seu el premi i ha de ser així, no?,
i ens encanta que sigui així.
Com us vau conèixer?
Em van conèixer com no ho puguis d'una altra forma a través de la feina.
O sigui...
Al Bulli?
L'Oriol ja estava allà, que ell va arribar al Bulli, si m'ho creus, el 96, no?
Sí.
L'any 97 vaig arribar jo, i després va arribar a la Duala, el 98,
i aquí, doncs, es va anar fent, evidentment, una relació professional,
que de mica en mica es va transformar en companyerisme,
després en amistat, fins que el 2011, doncs, vam decidir
que era el moment de treure'ns una espina que portàvem una mica clavada
en el individual, no?, i convertir-la en el que millor sabíem fer,
que era un projecte col·lectiu, i llavors aquí va arribar.
Ara encara sou amics o sou companys de feina i socis?
Bona pregunta. Som amics per sobre de tot.
Al final, el que arribem a suportar des d'un punt de vista de pressió,
i el que nosaltres puguem encara perdurar després de 27 anys o 25 anys
que ens coneixem treballant a aquest nivell i amb aquesta exigència,
si no fóssim amics seria ingovernable.
Hi ha moltes empreses de negocis o clubs de negocis
que et recomanen no ser més de dos socis.
Sí, ens han recomanat moltes coses que n'han complert, eh,
però solament digues, digues tu, va.
No, potser ser, nosaltres al final, la nostra conclusió,
que potser ser tres persones, no?, perquè així hi ha els equilibris, no?
Si tots s'enfaden...
No hi ha empat.
No hi ha empat, no hi ha uns altres...
I sempre busquem un consens.
No és a dir, hi ha una decisió, les decisions estan consensuades,
i amb un acord comú.
Ningú acaba emprenyat i no hi ha un acord,
sinó que ens quedem convençuts els tres.
Tardem més temps a prendre decisions,
però són més fermes i més...
amb un bon objectiu, no?
Els germans Roca també són tres, però són germans.
I de tots tres sabem molt bé quins rols té cadascú, no?,
perquè té especialitats diferents.
Somelier, postres...
Aleshores, vosaltres com us organitzeu?
A veure, això és una pregunta que tothom ens la fa, no?,
diguéssim, perquè potser els costa d'entendre, no?
Diguéssim que tres cuiners, no?,
perquè som els tres cuiners, doncs, que, bueno,
que ens portem també en aquest nivell, no?,
perquè normalment, doncs, hi ha un cuiner, no?,
o cuinera que és el protagonista del restaurant.
En aquest cas, doncs, tant el compartir cada què és,
el disfrutar o el compartir de Barcelona.
El compartir de Barcelona sí que,
juntament amb el Dolcet, però som els tres.
I som tres persones que, diguéssim,
estem fets, doncs, a base de...
Vam començar de zero, per així dir-ho,
i som tres persones que ens agrada molt
a l'estar al costat de l'equip,
estar amb ells,
controlar-ho tot,
perquè tenim, potser, aquesta virtut d'afecte,
però la veritat és que, diguéssim,
nosaltres, per suposar que tenim equip sota, no?,
responsables de cada àrea,
però el que fem és organitzar-nos
per diàriament, doncs,
estar junts, ja sigui bé físicament
o telemàticament,
i amb totes les àrees de l'empresa
sí que exercim un consens, no?,
i sobretot també amb el tema creatiu
i d'organitzatiu,
i és així, diguéssim,
els tres estem per damunt
i intentem estar sobre tots els elements
i baixar-ho a terra juntament amb els equips.
Quants dies sou a Cadaqués?
Quants dies sou a Barcelona?
Us dividiu tots tres per separat
i després coincidiu un dia a la setmana?
Com ho feu? Com és aquesta logística?
Bé, això ja és una pregunta més tècnica
i fàcil de respondre, eh?
Al final nosaltres tenim un centre logístic
o de treball que el tenim ubicat a Roses,
que és una mica on estic jo més al dia a dia
i molt vinculat en el tema de compartir Cadaqués,
llavors jo baixo un cop per setmana
o dos cops per setmana a Barcelona,
disfrutar d'aprendre directament
de l'Oriol i l'Eduard,
i com bé bé deien el concepte de compartir a Barcelona,
doncs hi ha l'edulcetes amb qui estem associats
per tirar endavant el projecte,
i bé, una mica això és l'operativa.
Llavors tenim mil reunions cada dia
de consens comú,
que és on, com bé apuntava l'Oriol abans,
ens posem d'acord,
que ens fa a vegades una mica més lents,
però més ferms i més segurs
a l'hora de prendre-les,
però l'operativa és aquesta.
I parlem tots de tot.
Encara que pugui semblar estrany,
decidim, si comprem cadires noves a Cadaqués,
tots junts,
i decidim alhora si aquest plat
acaba arrencant o no,
tots junts.
Cada quant es produeixen aquestes reunions?
Cada mitja hora, cada hora,
cada sis hores...
Hi ha un grup de WhatsApp de tots tres.
Hi ha molts grups de WhatsApp,
hi ha un de tots tres.
A vegades és massa,
perquè massa m'adavalo jo i tot, ja t'ho dic.
Així com del Bulli ha quedat
tota la cosa aquesta de les esferificacions
i la llegenda s'ha anat fent més gran,
dues coses.
Primer, tinc la sensació que amb 10 anys
s'hi ha anat molt ràpid, no?
Perquè l'aventura d'anar tots tres plegats
és una dècada.
Bé, jo, Oriol, mira,
afaix-ho, afaix-ho aquí.
Que venim de més anys juny.
Primer, hem de posar les coses sobre la taula
i dir que nosaltres som tres cuiners,
que portem una trajectòria molt llarga,
que hem passat per escoles
i hem tingut un gran aprenentatge,
que molts cuiners ens van ensenyar de ben jovenets,
i els hi devem també a ells.
Digues noms.
Hòstia, cadascú pot dir els seus noms.
Jo tinc el meu professor, el Marius Ferrer,
que em va ensenyar a l'escola,
doncs jo li dic a aquesta gent,
i al Ramon, un cuiner que ja no hi és,
que em va ensenyar molt, no?
I després l'etapa del Bulli vam tindre,
i ens van ensenyar molt a Ferran,
tota la gent que va passar per allà,
tots els cuiners, no?
I després nosaltres vam estar dalt de tot amb el Bulli,
i després vam començar des de baix de tot.
I hem començat des de baix de tot.
Aquests deu anys ha sigut picar pedra des de terra.
Des de no tindre re, perquè no teníem re.
Vam demanar 200.000 euros,
vam muntar un restaurant a cada qués,
i hem anat pujant, no?
Qui us va deixar els 200.000 euros?
El banc.
El banc directament.
Els hem pogut tornar?
Sí, sí.
Els hem pogut tornar, evidentment.
Si no, no haguéssim crescut més.
I surten els números?
Perquè això és un altre debat,
que amb aquests restaurants tan...
Surten?
Sí.
A veure, nosaltres sempre ho hem dit, no?
Diguéssim, som tres persones
que al final hem de tirar endavant,
amb les nostres famílies, diguéssim,
i treballem,
i treballem també per guanyar-nos la vida, no?
Clar que és la nostra passió,
i per això hem fet el que hem fet,
perquè, diguéssim,
el disfrutar no és un restaurant fet a números,
diguéssim,
si haguéssim tingut un soci capitalista,
segurament avui en dia no estaríem on seríem, no?
Perquè nosaltres hem sacrificat molt, doncs,
per millorar el restaurant,
i això ens ha portat o no ens ha portat,
però per suposat que nosaltres som els primers
que cada mes fem una reunió,
analitzem els números dels tres restaurants,
i els restaurants han de ser rentables, no?
Si no, no tindria sentit.
Diguéssim, hi ha una responsabilitat empresarial,
tenim un equip amb més de 120 persones,
i s'ha de ser conscient del que fas, no?
I per suposat que els números s'han de mirar
i s'han de mirar molt bé,
i els restaurants són rentables.
Us molesta que us diguin que és car?
No, en absolut.
Al final, a vegades és el desconeixement
del que implica tenir un negoci d'aquesta magnitud, no?
Nosaltres, quan vam decidir començar el nostre camí,
el que vam posar en pro i en valor
va ser que què volíem?
Si depèn de algú o tenir llibertat?
I la llibertat té un preu.
I aquest preu vol dir que has de fer front
a moltes despeses,
a molta infraestructura,
a molta logística,
i això s'ha de pagar.
Tenia 50 persones a sou i salari,
treballant a dia d'avui al disfrutar,
en un grup que som 120 persones,
entre compartir cada que és,
compartir Barcelona al despatx, etcètera, etcètera,
doncs tenir aquestes 50 persones
esperant-te a la porta
per atendre't durant 5 hores o 4 hores,
pot ser un simil de quan surt l'hora
quan et vas a comprar una camisa
o qualsevol botiga
i trigues 10 minuts i mig,
a la que no vas ni al servei,
ni t'atenen amb la mateixa empatia,
ni tot el que comporta.
Ara que sou els millors del món,
pujarà un palet més encara?
Podrem ajustar alguna cosa
en prou de la qualitat.
Sí, ho estàvem parlant ara,
estàvem veient i analitzant
que a vegades si hem de pujar
amb més recursos, més esforços,
també s'ha de revertir l'empreu,
ens agradi o no ens agradi,
i és llei de vida.
Estem parlant d'una pujada
de 5 euros o 6 euros.
Sí, no.
Quan surtarà el menú?
El degustació bàsic?
2,90?
Sí, 2,90.
El que no he trobat,
i els vins a part després,
el que no he trobat
és la carta,
perquè canvia molt sovint, no?
Sí, és que això
és una declaració d'intencions, eh?
Nosaltres,
el disfrutar, diguéssim,
és un restaurant creatiu,
per on sobretot
volem que aquesta creativitat
es visqui des de l'emoció, no?
I entenem que aquesta emoció
comença des de quan truques
per fer la reserva,
inclús quan entres a la pàgina web.
Quan et donen taula, sí.
Això, diguéssim,
clar, si té la taula,
i et diuen t'ha tocat,
és com la loteria, això.
La gent es posa molt contenta,
la gent es posa molt contenta,
però encara hi ha una cosa
molt important
que és el factor sorpresa, no?
I per suposat
que quan ve el client
i inclús abans,
quan fa la reserva,
preguntem per a verges,
intolerància,
si hi ha algun producte
que no li agradi,
però entenem
que el no saber
quin plat et vindrà,
doncs això és un factor sorpresa
que és positiu
amb l'experiència, no?
Perquè nosaltres
el que busquem
és al final
és buscar una miqueta
aquesta emoció, no?
I dins del conjunt d'emocions
que volem plasmar
amb la nostra mano
i la nostra oferta,
doncs la sorpresa
és un factor clau,
també entenem.
Així com dèiem,
això del Ferran Adrià,
les esferificacions,
vosaltres què heu aportat
a la gastronomia?
És a dir,
el vostre llegat,
quin creieu que és?
L'obertura a nous camins,
no?
En aquest sentit
podem fer una exposició
molt clara
que a nosaltres
el que ens interessa
és fer recerca
i aquesta recerca
va en prou
de buscar noves tècniques,
de buscar nous conceptes...
Parlem d'algunes
d'aquestes noves tècniques.
Doncs mira,
falleix tu, va, Oriol.
Parlem de Patxina,
podem parlar de mil coses.
Bueno,
des de la multifregació,
l'Ojadresin Safarina,
el Patxinès,
n'hi ha moltes, no?
Moltes.
Però també jo crec
que el nostre llegat
jo crec també
una cosa important a remarcar
que molta gent
ens ho ha dit
és que som tres cuiners,
tres persones
que hem muntat un projecte
i que hem arribat
a dalt de tot, no?
I això és un exemple
a la gent jove
que es poden unir,
poden fer pinya,
poden fer força
i amb esforç, sacrifici,
i constància
es pot arribar on vulgui tothom, no?
És a dir,
tu estàs apel·lant...
Ara t'en dirà més, eh,
de tècniques,
ara t'en diu més.
Ara hi vaig, ara hi vaig.
No, però m'hi treça molt això.
Tu estàs apel·lant una mica
que, o sigui,
del somni americà
has fet el somni català.
Bueno,
és el que la gent
es posarà en valor
ara d'allà on venim.
És així,
que hem començat
de sota,
des de zero
i encara que hi ha molta gent
que també fracassa
i torna a pujar.
Nosaltres hem tingut
la gran sort
d'haver estat a dalt de tot,
haver començat des de terra,
pujar fins a dalt
i arribar a lo màxim,
el que deia l'Eduard abans,
les tres estrelles
o en Mateu no sé qui era,
no?
I el millor restaurant del món.
Això és increïble
i ho hem de posar també en valor.
A vegades no ens ho diem,
però també ens hem de donar
una miqueta de pit
de l'esforç i el sacrifici
que hem fet nosaltres
i les nostres famílies.
A què heu renunciat?
Bé, doncs hem renunciat
sobretot al temps
amb les famílies, no?
Diguéssim,
el temps amb les famílies...
Sou pares, tots tres?
Sí, sí, sí.
I tots tenim dos fills
o dues filles
i al final
el que renuncies més
és això,
el temps amb la família,
els temps amb els amics
i diguéssim al final
resumeix el temps lliure
de cadascú
per fer el que vulgui, no?
Quantes hores a la setmana
treballeu?
A veure,
nosaltres
podríem dir que,
a veure,
que som,
sí, és això,
som els amos,
tenim els certs restaurants
per a banda,
diguéssim,
tenim uns restaurants
que ens exigeixen molt
ja no només a nivell creatiu
sinó a nivell de gestió
i nosaltres al final,
diguéssim,
ens costa molt desconectar
de dir,
hòstia,
demà no treballem.
Sí que intentem,
doncs,
fer-se
almenys un dia a la setmana
però al final
nosaltres comencem
quan ens aixequem al matí
a les 9
i acabem, doncs,
quan els clients
doncs ja estan
quasi, quasi acabant el menú
a la nit, no?
Diguéssim, ja està.
I al final estàs tot el dia
perquè passen moltes coses
al voltant.
I a part ser,
perdona,
a part ser un restaurant creatiu
els tres
fins al dia de festa
estem, vulguis o no treballant,
estem buscant aquests nous camins,
trobem una idea,
una xispa
que puguem aportar
i fer créixer
el nostre projecte, no?
I fins quan ho voleu fer, això?
És a dir,
així com el Ferran Adrià
va haver-hi un moment
que va dir,
mira, escolta'm,
jo un restaurant diari
ja no el vull portar.
Nosaltres fem un concepte
i un projecte
que té fets diferencials
importants amb altres
i és que nosaltres
no tenim una casa mare
a la que devem res.
Què vull dir?
Estem de lloguer a cada que és,
estem de lloguer al disfrutar,
estem de lloguer al despatx,
estem de lloguer al compartir Barcelona
i llavors aquí hi ha tres persones,
no?,
amb una matèria gris determinada
però molt responsable
de les vides
i les persones que en depenen,
és a dir, els equips.
Llavors haurem de trobar un equilibri
entre les ganes de continuar creant,
les ganes de continuar tirant endavant,
la responsabilitat que tenim
amb tota la gent
que ens ha volgut acompanyar
i per tant
no es pot dir fins quan,
sinó en aquest sentit
nosaltres tenim aquest esperit
de...
Sou cuiners
però teniu molta mentalitat
també de negoci i d'estratègia.
Ho porteu a dins d'això
o us heu format
i us assessora algú?
No,
això som nosaltres autodactes total
a part del llegat
que puguem haver absorbit
del nostre pas pel Bulli,
evidentment,
del pas per a Jean-Luc,
del pas pel Mas Pau,
del pas pels mil i un restaurants
que haguem pogut passar,
nosaltres decidim
i marquem
el que volem i el que no volem.
Abans hem parlat de llibertat
i la llibertat la tenim
en totes les fases de 3
que pugui tenir aquesta empresa.
I som gent
que ens agrada escoltar,
aprendre
i això
però això és el que estàs dient.
Nosaltres portem escoltant molts anys
i aprenent
i visualitzant les coses, no?
No, i també
hi ha una cosa important
que els tres,
diguéssim,
les famílies
provenen de sectors
molt diferents
però sí que
les tres famílies
s'assemblen molt
i quan dic famílies
parlem dels pares
que han sigut exemples
doncs de tirar endavant
de l'esforç
de mirar
de prosperar
per així dir-ho
i de tenir els paus a terra, no?
Som al Soblaments
a Catalunya Ràdio
estem encerrant
amb el Mateu Cassanyes
l'Oriol Castro
i l'Eduard Xatruc
les tres ànimes
del disfrutar
ara el disfrutar
a cada servei
quants comensals
hi caben?
Ara tenim
una mitja
d'uns 40 comensals
per servei
obrim de dilluns
a divendres
i fem dinars
i sopars
per tant fem
10 serveis a la setmana
Quin percentatge
d'aquests comensals
són estrangers
turistes?
El dia d'avui
us podem dir tranquil·lament
perquè ho controlem
cada 30 dies
sabem que un 50%
són estrangers
de diferents nacionalitats
La que més?
americans
seguits dels francesos
britànics
asiàtics
russos ha baixat
els últims anys
suposo?
Sí, mai ha sigut
una nacionalitat
molt destacable
dintre del conjunt
del restaurant
i l'altre 50%
el reparteix
amb el conjunt
de l'estat
I després
tot i que
bona part de la gent
que us visita
són estrangers
veig que el català
és molt protagonista
a casa vostra
i en el vostre negoci
tot i que
he vist que molta gent
també us destaca
que disfrutar
és un barbarisme
que en català
hem de dir
gaudir
xalar
d'on surt el nom?
Com el vau parir
el disfrutar?
Vos sabíeu que era
un barbarisme o no?
Sí
A veure
Nosaltres
sempre
això s'ha de remuntar
al compartir
Nosaltres
encara que la gent
pugui pensar
que mirem molt
el màrqueting
o el tema dels noms
doncs no és així
i quan vam muntar
el compartir
cada què
a l'hora
de posar-li el nom
com que era un concepte
que ja teníem
clar anteriorment
que volíem compartir
els plats
al centre de la taula
doncs ens va sortir
de dintre
i vam dir
mira compartir
i ens van criticar molt
inclús hi havia gent
que se n'en fotia
perquè deien que
que un verb
no podia ser
el nom d'un negoci
no, nosaltres no ho sabíem
però vam dir
mira ens agrada
i tirem endavant
no?
I després
doncs el nom del compartir
va quallar
quallàvem el concepte
i sí que quan vam vindre
aquí a Barcelona
i vam decidir
muntar
el que era
és el disfrutar
que inicialment
havia de ser
el compartir
però posat a Barcelona
però vam decidir
doncs fer menú degustació
i fer un altre concepte
i vam buscar un nom
doncs que resumís
una miqueta
al final
com som nosaltres
que és
què volíem
que la gent
experimentés
dins el restaurant
sí que pot sonar
pretensiós
ara
mirant enrere
però també ens va sortir
de dintre
o posar a disfrutar
una paraula germana
en compartir
que creiem que són
dos verbs
molt macos
i sí que
i sí que no
vam buscar
si estava acceptat
o no
i vam veure que no
sí que hauria
d'haver sigut
gaudir
si hagués sigut
en català
però entenem
que el disfrutar
és una paraula
doncs que tant
en castellà
com en català
doncs tothom l'entén
i tothom l'accepta
i ja està
Quants becaris treballen
a la cuina
del disfrutar?
Ara que en tenim
uns 15
exactament
més o menys uns 15
No de la disfrutant
el seu conjunt
tenim un equip de sala
100% professional
un equip de cuina
al voltant de 35 persones
també professionals
i després necessitem
això
amb uns 15-20 persones
que estan en pràctiques
I
totes aquestes
històries
i
competició
Barcelona-Madrid
com la viviu
i on col·locaríeu
Barcelona
des d'un punt de vista
gastronòmic
en comparació
amb Madrid
i si realment
aquest mantra
que s'ho estan
emportant tot
us el creieu o no?
No
al revés
hem de treure pit
i a vegades sempre
aquí no traiem prou pit
i creiem
tots tres
que la cuina catalana
està a dalt de tot
nosaltres ho hem pogut
demostrar
i hem ficat a Barcelona
a la cúspide mundial
i aquí a Barcelona
tenim grans restaurants
hi ha molt turisme
que ve
i fa una gran ruta
gastronòmica
i se'n van molts restaurants
d'aquí a Barcelona
de la ciutat
i això és lo millor del món
i Madrid
és molt bombo i platillo
però
farta
jo crec que a vegades
el fonament
aquesta base
i és molt volàtil
Madrid
digueu-me tres restaurants
que no sigui el vostre
de Barcelona
on convidaríeu algú
o en tindríeu una cita
va un cadun
dispara
tres cadun
accepto
un cadun
va
hòstia
això és dur
perquè tenim molts amics
n'hi ha tants
és que
dir un nom
cada un
seria injust
perquè n'hi ha molts
tu me n'has ofert tres
perquè n'hi ha tres
dispara tots els que vulguis
i ja està
vinga
pots des de
la Sartes
torres
podem repetir tots
gran Helena
fer un bon esmorzar
tenim àmbit gastronòmic
per cada moment del dia
i això és només màgic
és el que diem
diguéssim
és impossible
si agafem les guies
o les llistes
per exemple
hi ha una guia
que li tenim molt de pressa
que és la McCarthy
que és una guia fantàstica
que resumeix els millors restaurants
de diferents estils
d'una ciutat
diguéssim
és una guia
que li tenim també
molt de carinyo
perquè potser va ser
el gran primer premi
que vam tenir
que durant cinc anys
vam ser el millor restaurant
de Barcelona
que van triar els clients
i encara ja ens van retirar
perquè ens van fotre fora
per així dir-ho
perquè per donar pas
amb altres
però el que deien
l'Oriol i el Mateu
és impossible
decidir
nous restaurants
a Barcelona
perquè hi ha estils
molt diferents
no sé
cap al Jordi Pilar
per exemple
que és un cuiner
d'aquí de tota la vida
que és fantàstic
n'hi ha tants i tants
pensa que a Barcelona
ara no sé jo
si a Espanya
hi ha una altra ciutat
diria que no
però hi ha 4 restaurants
entre les estrellas
Michelin
diguéssim
això és
de dalt a baix
és incomparable
amb qualsevol altra destinació
llavors des de l'abast
el que deia ara ell
ha portat un exemple
però des d'anar
a un esmorzar
a Forquilla
fins a acabar
amb un restaurant estrellat
el camí
és infinit
tenim una gastronomia
única
única
i també ens hem de recordar
de tota la gent
que va fer Barcelona gran
que ara jo no som
com deia abans
el Mateu
el Jean-Luc
el Neishel
grans restaurants
de base
de tota la vida
no?
a casa qui cuina?
cuinem poc
ja t'ho dic
ara
si som cuinem
jo crec que si som cuinem
el tàper de les sobres
o què?
home
si t'emportes
el tàper de les sobres
del disfrutar
mengeu bé
ni sopem a casa
aquesta és la realitat
a quina hora dineu
i quina hora sopeu?
11.45
11.45
dinem cada dia
en el restaurant
tot l'equip
11.45
us avanceu
a l'horari europeu
i sopar piquem algú
i sopar sopar no fem
però va bé
dinar abans d'hora
i sopar
és millor
per als horaris
ho estem fent
amb els clients
i també ens ha anat molt bé
i fora de la vostra carta
teniu algun plat preferit?
no
diguéssim
nosaltres sempre tant
us agrada tot?
sí
és que nosaltres
amb això
sí que som
molt
molt
el formatge
el formatge blau
a mi no m'agrada
però
no
amb el sentit
del que donem als restaurants
que això ens ho pregunten molt
quin és el vostre plat preferit?
doncs per nosaltres
tots els restaurants que tenim
o bé a les cartes
o a compartir
o bé al menú de disfrutar
per nosaltres
tenen el mateix valor
sé que després
hi ha plats
que els clients
els fan més
més icònics
per així dir-ho
però
tots els plats que oferim
tenen la mateixa qualitat
jo crec que els nostres plats preferits
són plats tradicionals
de la cuina tradicional
que és
el pànic de la pellet
d'aquesta cuina
de la cuina de Catalunya
amb això
vull dir-ho
un calum
amb això sí
amb això
m'agradaria
Mateu Cassanyes
Oriol Castro
Eduard Chatruc
són el disfrutar
el millor restaurant del món
3 estrelles Michelin
avui la primera entrevista
al suplement
després d'aterrada
de Las Vegas
l'enhorabona
a disfrutar-ho
i
moltes gràcies
malgrat el barbarisme
i
per molts anys
moltes gràcies
ara tornem
el suplement
amb Roger Escapa
i després de les notícies de les notícies de les 11
Arriba el comunista
que m'agradaria
que m'agrada
gràcies a dir-te'n'ho al dia
es bon dia
bon dia
bon dia
bona hora
hola Rú
com estàs?
puc dir Rú?
no
hi ha algú que et digui Rú?
no
doncs ara et diré Rú
realment no
la Rú
gràcies a jo
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
012
la millor resposta
tu sabies
que el germà de la Laia
patia assatjament escolar?
ah sí?
i com està?
molt millor
gràcies a la intervenció
de l'OSAP
la unitat de suport
a l'alumnat
en situació de violència
dona resposta
a les violències
que viu l'alumnat
si vius una situació
de violència
contacta amb l'OSAP
a través del telèfon
900 923 098
el correu electrònic
usap.educació.gencat.cat
o l'aplicació web
usaps
t'escoltem
t'ajudem
et protegim
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
el veus
i se't dilaten
les pupil·les
t'hi apropes
i la freqüència cardíaca
t'augmenta
descobreixes el seu interior
revoluciona't
abans d'accelerar
amb els nous
Audi A3 Esportback
Allstreet
i Sedan
condueix-los
des de 250 euros
al mes
amb visirenting
amb 36 quotes
amb assegurança
i manteniment
inclosos
entrada 9.545 euros
oferta
Volkswagen Rending
fins al 30 de juny
consulta les condicions
a Audi Pones
xarxa
de concessionaris
oficials
Audi
campions
campions
oe oe
però Joan
si l'Eurocop
encara no ha començat
aquest estiu
senta't guanyador
abans de començar
aconsegueix
dos anys
de subscripció
a El Periódico
i un Smart TV
grúndic
de 32
espolsades
per només
150 euros
la teva victòria
irrepetible
només amb El Periódico
ja sóc autònoma
quina emoció
però
ja no puc
posar-me malalta
o agafar una baixa
doncs jo
si necessito
agafar una baixa
tinc Previsió Mallorquina
que m'indemnitza
per cada dia
que no puc treballar
Previsió Mallorquina?
sí
Previsió Mallorquina
única companyia
especialitzada
en assegurances
de baixa laboral
per a autònoms
pregunta al teu
mediador d'assegurances
o informa-te
a la seva web
quan es fa fosc
les millors històries
surten a la llum
a l'eclipsi
parlarem de les coses
importants
l'amor
el sexe
els pares
els fills
els diners
les pors
converses
íntimes
i sorprenents
amb personatges molt familiars
que ens compartiran
els seus èxits
i fracassos
l'eclipsi
amb Roger Escapa
ja disponible
a la plataforma
3CAT
Catalunya Ràdio
Hotel Palestina
el podcast
de Catalunya Ràdio
on reporters i reporteres
expliquen
l'altra cara
del relat
sempre és interessant
per un periodista
estar allà on passen les coses
tu estan allà
i explicar el que està passant
d'entrada
a la gent que ho està patint
els hi dona
una certa energia
quin privilegi
ser aquí
el carrer
per mi
és insustituible
Hotel Palestina
nous episodis
amb Marc Omas
i David Fonseca
a l'àmbial web
de Catalunya Ràdio
hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules
de cap de setmana
paraules
sonores
i paraules
sordes
el suplement
Catalunya Ràdio
som
3CAT