Title:

Cuina d’autor amb fruita i joc nadalenc en directe

## Presentació de l’hora i to del programa L’episodi forma part d’**Aquí, a l'Oest**, magazín de tarda d’*EMUN FM* que combina entrevistes, gastronomia i espais d’humor col·lectiu. Aquesta segona hora arrenca amb la informació de temperatures a diverses poblacions de Ponent i recordant que totes les seccions es poden recuperar al web del programa. --- ## Entrevista gastronòmica amb Joel Castanyé (La Boscana) ### De Resquitx a La Boscana i el món Bulli • **Joel Castanyé** rep la periodista *als fogons de La Boscana* (Pla d’Urgell), tot just després d’aconseguir la **segona estrella Michelin**. • Explica els seus orígens al restaurant familiar *Resquitx*: literalment *“va néixer damunt del restaurant”*, amb la campana extractora sota l’habitació i l’olor de calamars fregits com a banda sonora d’infantesa. • El seu recorregut formatiu passa per l’**Escola d’Hostaleria de Lleida**, Sant Pol de Mar i, sobretot, el contacte amb **Ferran Adrià, Albert Adrià i El Bulli**, que li canvien la manera d’entendre la cuina: - Recorda una *menestra de verdures amb textures* (gelats, granissats, escumes) que el va fascinar el 1995–96. - A La Boscana manté un **plat de menestra com a homenatge continuat** al Bulli. > “Si fos tan fàcil, faríem un any o dos de creativitat i viuríem de renda.” ### Una cuina d’autor centrada en la fruita • Castanyé defensa que han arribat a una **cuina molt personal**, on el fil conductor és clar: **la fruita com a eix del menú**. • Reivindica que, tot i referents previs, el seu treball és un pas més enllà: - Cita *Josep Lladonosa* i el seu llibre sobre la cuina de la fruita: Lladonosa mateix li diu que el que fan a La Boscana és una *evolució no prevista*. - A l’estiu, **el 70–80% del menú incorpora fruita**. • Fonament territorial: el **Pla d’Urgell, el Segrià i la pagesia**. - Explica que al territori tothom té *família o amics pagesos*. - La Boscana està literalment **envoltada de camps de fruiters**. ### Projecte “fruita de Lleida” i recerca agronòmica • A partir d’aquesta realitat, impulsen un projecte profund de **fruiticultura aplicada a l’alta cuina**: - Han comprat tres finques al voltant del restaurant. - Amb l’*Ignasi Iglesias* i la seva dona (enginyera agrònoma i doctora en fruticultura) han plantat **40 varietats diferents**: - Diverses varietats de **peres, pomes, préssecs, codonys i prunes**. - A més, disposen de plantacions de **Fuji, pera de conferència** i col·laboren amb pagesos veïns (ametlles del Jaume, nectarines del Santi Bonell, Pink Lady, Poma Story, etc.). • La idea és treballar la fruita *com es treballa el porc*: **aprofitar-ne totes les parts i tots els estadis de maduració** (verd, a punt, sobremadurat), adaptant-ne acidesa i dolçor. ### El repte tècnic: portar la fruita al món salat • Castanyé subratlla la **gran dificultat tècnica** del seu enfocament: - La fruita és intrínsecament dolça, i això pot saturar el paladar. - El repte és **equilibrar dolç i salat** en un menú llarg sense que el comensal es cansi. • Expliquen que tanquen **gener, febrer i març** (fins a principis d’abril) per dedicar-se a: - *Creativitat i I+D*: provar **noves tècniques i receptes**. - Fer llistes d’idees al desembre i desenvolupar-les després. • Ritme de creació: - *“A vegades en provem 50 i en surten 5; altres anys en surten 20”*. - Accepten que hi ha molt **assaig–error** i que moltes propostes no arriben mai al menú. ### Com es construeix un menú d’alta cuina • Procés intern de creació del menú: - **Primer**, desenvolupen plats individuals, cadascun amb moltes elaboracions (fins a vuit per plat). - **Quan els plats estan rodons**, dissenyen l’**estructura del menú degustació**: - Plats lleugers i refrescants per començar (per exemple, una **sidra de poma delicada** com a “vermut” d’entrada). - Plats més potents al mig. - *“Bisagres”* que poden anar a cavall entre part salada i part dolça. - *Avantpostres* o *prepostres*, que a vegades canvien de lloc al menú segons el criteri de crítics o clients. • Exemples: - Un **embotit de caqui** que ells servien al principi, un crític els el va suggerir com a prepostre amb formatge. > “Al final, el tipus de client que ve vol provar plats nous i que el sorprenguin.” ### Feedback, prova interna i ajust continu • Per Castanyé, el **feedback del client** és central: - S’acosta a les taules i demana directament *“digueu-me què no us ha agradat”*. - Valora especialment els punts de vista discrepants dins d’una mateixa taula. • També escolta la **premsa gastronòmica** i l’opinió del seu entorn més proper: - Prova el menú amb la seva dona i la seva mare, totes dues amb *paladar molt fi*. - Fan diverses passades de tast *com si fossin clients*, amb paper i bolígraf, ajustant: - Excés o manca de plats de fruita. - Proporció de peix, marisc, carn, sopes o plats calents. • Descriu el menú com una **obra de teatre en evolució**: - Durant anys canviaven el menú **sencer** cada temporada, cosa molt exigent. - Ara aposten per **canvis parcials i progressius** per donar seguretat a l’equip de cuina i sala, sense aturar la creativitat. ### Proximitat, identitat de poble i servei amb ànima • Castanyé defensa una identitat molt clara: - **“Som un restaurant pagès, un restaurant de poble.”** - Considera que ser de poble és un **motiu d’orgull**, no una limitació. • Combinen **màxima cura estètica i professional** (cambrers amb tratge, espai impecable, manteniment constant d’instal·lacions) amb un **tracte molt proper i humà**. • Per ell, un restaurant (i especialment un gastronòmic) **no és només per saciar la gana**: - És un espai per **“alimentar l’ànima”**, celebrar aniversaris, moments especials o compartir amb persones estimades. • Subratlla que la **proximitat multiplica la qualitat percebuda**: - Al telèfon, als correus i a sala, procuren ser amables i molt humans. - Creu que han aconseguit fer que tot l’equip tingui **“ànima inoculada”** i que això els diferencia. > “Dic que tinc el millor equip del món amb ànima. Amb això, pocs ens guanyen.” ### Arrelament lleidatà i recepció de la segona estrella Michelin • Castanyé remarca que la **segona estrella és també de Lleida**: - Noten que *la gent se l’ha feta seva*, com ja va passar amb la primera. - El bar dels Resquitx continua obert amb la seva mare (82 anys) al capdavant, molt coneguda a la zona. • Destaca la **identitat lleidatana**: proximitat, humilitat, autenticitat, saber d’on ve cadascú i establir vincles. - Té el costum de preguntar als clients *“d’on sou?”*, i descobreix sovint orígens de poble, molts de les terres de Lleida. • Missatge final de valors: > “Això no ho podem perdre mai: autenticitat, humilitat i ser molt per veí és un privilegi que tenim.” ### Tercera estrella? Objectiu i filosofia • Preguntat per la **tercera estrella Michelin**, respon amb naturalitat: - Volen sobretot **gaudir molt de la segona**. - Confessa que de jove es va prometre no morir-se sense una primera estrella; avui en té dues. - Comparteix amb l’equip la idea que **“hem de buscar la tercera per mantenir la segona”**: no com a obsessió, sinó com a manera de no acomodar-se. • L’entrevista es tanca amb un to distès (apareix el seu gos Nuc, que també “vol” gaudir de la segona estrella) i agraïments mutus entre periodista i cuiner. --- ## El “Claustre”: joc col·lectiu i humor nadalenc Després de l’entrevista, el programa entra a **“El claustre”**, una secció coral on diversos membres de l’equip comparteixen jocs, improvisacions i xerrades informals amb un to molt distès i humorístic, especialment enfocat al **Nadal**. ### Problema tècnic i crida a l’audiència • La conductora del claustre, **Karen Alfonso**, comença explicant un **contratemps informàtic**: se li ha desconfigurat el teclat (els símbols no corresponen a les tecles). • Entre bromes, els companys especulen si pot ser un *troià*, un canvi de disposició del teclat o haver premut cinc cops la tecla *Shift*. • Fan una **crida en directe**: - Busquen algú que pugui ajudar-la a resoldre-ho. - Aprofiten per recordar el **telèfon de la ràdio**. ### “Ivan busca l’amor”: running gag romàntic • Retornen a un fil recurrent del programa: **trobar parella a l’Ivan Osona**. - Detallen franja d’edat aproximada de les possibles candidates. - Comparteixen un correu de contacte jocós *ivanbuscalamor@gmail.com* (o semblant, en to de gag). • Entre risses, comenten que l’Ivan és un **“partidazo”** i juguen amb la idea que també podria atreure informàtiques que l’ajudin amb el teclat. ### Primera dinàmica: frases absurdes amb paraules aleatòries • La Karen ha enviat prèviament al grup dues **paraules “random”** a cadascú perquè, en directe, n’hagin de crear una **frase absurda i improvisada**. • Normes bàsiques: - Han d’incloure les **dues paraules assignades**. - Poden pronunciar primer la frase i després revelar les paraules, o a l’inrevés. - Es valora la **imaginació i la connexió amb temes nadalencs**. • Alguns exemples (parafrasats): - **Wifi i trineu**: imaginar Santa Claus buscant connexió. - **Rens i selfie**: el Pare Noel enviant un selfie amb els rens. - **Helicòpter i mitjó**: un Pare Noel que perd un mitjó des d’un helicòpter. - **Estrella i skateboard**: algú que es declara “estrella” pujant en skateboard. - **Coet i tió**: viatjar a la lluna menys la nit del tió, que es vol reviure. • L’objectiu és **joc verbal, rapidesa mental i humor**; tots assumeixen que la secció és una exhibició d’“habilitats absurdes” i improvisació periodística. ### Segona dinàmica: “Passapalabra” nadalenc La segona part del claustre és un **“Passapalabra” temàtic de Nadal**, adaptat al format radiofònic. #### Regles del joc • S’estableix un **ordre de torns** entre els participants (Sabina, Txell, Maria, Júlia, Ivan, Arnau, Fran…). • Per a cada **lletra de l’alfabet**, la Karen dona una **definició breu** relacionada amb el Nadal. • El jugador del torn ha de respondre: - Si no sap la paraula, pot dir *“passa paraula”* i la pregunta passa al següent. - Algunes lletres difícils (com **I, K, Q, W**) s’obren al debat col·lectiu. #### Contingut nadalenc i cultural • A: origen dels **arbres de Nadal**, que identifiquen com a **Alemanya** i context pagà posteriorment cristianitzat. • B: **Betlem** com a representació del naixement de Jesús. • C: **cascavell** com a petita campana nadalenca. • D: el **dècim** de loteria de Nadal. • E: **elf**, follet ajudant de Santa Claus. • F: **fanalet**, típic de processons i nadales. • G: la **Grossa** de Cap d’Any a Catalunya. • H: **hivern**, estació del Nadal astronòmic (21 de desembre). • I: es proposa **il·lusió** com a paraula clau del Nadal, especialment per als infants. • J: **Jingle Bells**, nadala internacional. • K: s’hi juguen opcions com **karaoke** (cantar nadales en grup) o fins i tot *kiwi* o cereals, amb to de broma; és una lletra deliberadament difícil i humorística. • L: la **Lotaria**/Grossa o la **Letizia Sabater**, convertida en broma recurrent com a qui “obre” el Nadal mediàtic espanyol. • M: la **mitja** (el mitjó) on s’hi posen llaminadures o regals. • N: **neula**, dolç prim i cruixent típic de Nadal. • O: joc amb la nadala *“Aquí dalt de la muntanya…”* i la resposta **“ous i farra”**. • P: recuperen una cançó tradicional i juguen amb què és el primer que li donen al *noi de la mare* (referències a nadales, tot i que la resposta costa de sortir en directe). • Q: col·loquen **quilos** (de menjar) o **quiche** com a plat de festa; s’ho agafen amb llibertat lúdica. • R: **ren**, l’animal mític del trineu de Santa Claus. • S: proposen **solstici**, marques de torró i altres idees (Suchard), tot en clau desenfadada. • T: el **tió**, tronc màgic que caga regals i dolços a Catalunya. • U: **unió**, el que simbolitzen els àpats de Nadal. • X: **xiulet**, en referència a la cançó *“El noi de la mare”* o a nadales on apareix com a regal. La secció es converteix en una **pluja constant de referències populars**, cançons tradicionals, loteria, dolços, costums familiars i xocs entre llengua normativa i barbarismes, amb l’**Optimot** i la correcció lingüística apareixent també en el debat (cascavell vs. picarol). ### To i dinàmica del claustre • Tot el tram del claustre està marcat per: - **Riallades constants**, confusions divertides i comentaris creuats. - Un ús intens de la **complicitat interna** de l’equip (bromes personals, piques amistoses, autoreferències al programa). - Un ambient de **“hora del pati”**: flexibilitat, improvisació i poca solemnitat. • Serveix com a contrapunt lleuger i molt humà a l’entrevista anterior, donant al programa un equilibri entre **contingut profund (gastronomia d’autor)** i **entreniment nadalenc col·lectiu**. --- ## Síntesi dels temes principals ### 1. Gastronomia d’autor i territori • Història personal de **Joel Castanyé** i transformació de La Boscana. • Influència del **Bulli** i de Ferran/Albert Adrià en la seva mirada culinària. • Definició d’una **cuina d’autor basada en la fruita de Lleida**, amb fort arrelament a la pagesia local i a la recerca agronòmica. ### 2. Creativitat i metodologia culinària • Cicle anual de **tancament per creativitat** i I+D. • Procés de construcció d’un **menú degustació equilibrat** i en evolució contínua. • Importància del **feedback** de clients, premsa i família en l’iteració dels plats. ### 3. Identitat lleidatana i valors de servei • Reivindicació d’un **orgull de poble** i d’una Lleida propera i humil. • Concepció del restaurant com a espai per **alimentar l’ànima**, no només l’estómac. • Construcció d’un **equip amb ànima** i d’un servei proper sense renunciar a l’excel·lència. ### 4. Nadal, humor i joc radiofònic • Dinàmiques de grup al **claustre**: frases absurdes, *Passapalabra* nadalenc. • Reforç d’un **clima de companyonia i complicitat** entre els membres del programa. • Relectura lúdica de **tradicions nadalenques** (tió, neules, loteria, nadales, arbres, elfs, rens, etc.) i de detalls lingüístics. --- ## Conclusió L’episodi combina dues ànimes molt clares: • D’una banda, una **conversa profunda sobre cuina d’autor**, innovació amb fruita i identitat lleidatana a través de la trajectòria de Joel Castanyé i La Boscana, recentment guardonats amb la segona estrella Michelin. • De l’altra, un espai coral i distès, el **claustre**, que converteix el Nadal en excusa per al joc verbal, la improvisació i la connexió emocional entre l’equip i l’audiència. El resultat és un programa que barreja **rigor gastronòmic, arrelament al territori i humor compartit**, fidel a l’esperit d’*Aquí, a l’Oest* com a magazín de tarda de proximitat.

['gastronomia', 'cuina d’autor', 'La Boscana', 'Joel Castanyé', 'Michelin', 'fruita de Lleida', 'Bulli', 'creativitat culinària', 'restaurant pagès', 'Lleida', 'Pla d’Urgell', 'Nadal', 'jocs de paraules', 'Passapalabra', 'ràdio magazín', "Aquí, a l'Oest", 'EMUN FM', 'humor', 'tradicions nadalenques', 'loteria de Nadal']