120.000 persones. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Bones de nou, Ester, se'n tornem-hi aquí a l'oest, amb aquesta segona hora que comença quan ara mateix tenim 7 graus a Gramunt, 8 n'hi ha Alvesa, 9 en Compartition, Torreferrera, Rosselló, Alferràs, Almena, Alguaire, Trem i Mollerussa, 8 hi ha aquests que diem Alvesa i 10 a Lleida i Alpicat.
Ho incitarem a la segona hora del programa Montestet, que ens ha proposat agafar taula a la buscana. I és que la Maria Gateu ha marxat a aquest restaurant i ha parat amb el seu xaf i propietari, el Joel Castaner. El motiu? Doncs, de ben segur que molts l'endevineu. I és que fa poc temps, molts pocs dies, arribia la segona estrella Michelin.
I avui la nostra Karen Alfonso, que té molta feina perquè també és ella l'encarregada de conduir el claustre, ja sabeu aquest moment en què entrem el gruix dels conductors d'aquí al programa per sofrir, gaudir, riure, el que ens hagi preparat la nostra companya, en aquest cas com deia la responsable de ràdio ponent Mollerusa en aquest aquí a l'oest.
I ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les seccions del nostre programa quan us desitgeu a www.aquialoest.com Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'Oest. Els millors productes i els millors ingredients al tastet. La secció gastronòmica d'Aquí a l'Oest.
Secció gastronòmica, que pel que dèiem, doncs, Maria Gateu, has hagut d'agafar el cotxe i marxar cap al Pla d'Urgell, no?
Bé, Fran, no sé si ho sents, però ens hem traslladat a les cuines, o sigui, als fogons directament de la Boscana. Per què? Perquè ja suposa que ho sap tot ponent que fa no res han rebut la seva segona estrella Michelin i de fet ja tenim aquí al nostre costat el xef i propietari de la Boscana, que és el Joel Castanyer. Molt bona, Joel. Molt bona. Què tal? Com esteu? Bé, primer de tot com esteu vosaltres. Què suposa?
rebre la segona estrella? Suposa una visió tan gran com tota la foscana, estem tan il·lusionats que és que la veritat que estem a Montnubo, estem molt contents. Te fa res si pregunto també als teus treballadors, als teus cuiners que els tens per aquí. Primer de tot digue'm el teu nom, com et diu? Albert. Què suposa per vosaltres també rebre aquesta segona estrella?
Bé, molta il·lusió, al final som joves, comencem amb molta il·lusió i aquests reconeixements ens motiven a seguir treballant i seguir creixent dintre del món gastronòmic. Mira, agafarem aquest que s'està rient per darrere, eh? Tu com et dius? Jorge. I què te parece això de recibir una segona estrella Michelin?
Al final es un gran esfuerzo que tenemos en toda la linea y es una gran ilusión, una gran ilusión y un orgullo, un orgullo de buscarme en toda la gente, en todo el equipo. Un año de mucho trabajo y es lo que esperamos y lo queremos.
Bé, estan molt contents, igual que tu, suposo. Anem cap a fora, ja, si vols. Perquè, clar, ens hem ficat aquí, no? La gent està treballant. De fet, ens han apagat fins i tot els extractors i les neveres i tota la història de ho està reengegant. Perquè, clar, per a que sentíssim, no? I també els oients poguessin sentir com bolleixen, no? I com estan els focs del restaurant.
Bé, Joel, explica'ns una miqueta, no? També... A veure, que jo suposo que tot això ja t'ho hem preguntat mil cops, no? Però per a nosaltres... Tu vas començar aquí el 2009, els teus pares tenen el restaurant Resquits, que t'he de confessar que mon germà es va casar al Resquits. Ostres, que neves jo! Al 90 i pico, no me'n recordo exactament de quin any. Però explica'ns una miqueta com vas començar tu aquí i com vas construir el que és ara, la boscana. Bé, tot ve del Resquits, com tu diies.
Jo com aquell que diu vaig néixer el Resquitx perquè, ma mare encara hi viu, vivíem amb els meus germans damunt del Resquitx. Vivíem damunt de la...
La meva habitació donava un dels tres armaris de l'habitació, la campana extractora de baix de la cuina dels resquits, i jo sentia quan l'engegaven al matí, o fins i tot si es fregi en calamars, podia intuir que ja feia aquesta olor. Llavors, ja tenia vuit anys, quan passava això, he viscut tota la vida allí, fins que vaig anar a estudiar a fora, a Sant Pol de Mar, després de l'Escola Lleida, i una mica va néixer allí.
o continuaves amb la gastronomia, o anaves a estudiar completament una altra cosa,
i canviaves de rumb. Una mica es va començar allí, els prolegòmens del que és avui dia el Joel i la Boscana va començar allí, evidentment, i ha sigut la meva formació. Després de l'Escola de Lleida vaig anar a estudiar a Sant Pol de Mar i a l'Escola de Sant Pol de Mar va vindre Ferran Adrià i va fer una menesta de verdures amb textures l'any 95,
95-96 i vam al·lucinar tots, no? Perquè era una menestra de verdurés completament diferent del que jo havia vist sempre el resquitx, que era la menestra que saltejàvem, amb una rostra de Can Salada del Coll, una mica de pimentón...
amb all, així com a l'ajillo, i després veus aquesta menestra, que encara avui dia és un plat que és vanguardia, perquè hi havia gelats, hi ha granissats, era una menestra molt visual i espectacular, una escuma de remolatge, una menestra espectacular, que cada any versió, no?
A la Boscana, com a homenatge al meu mentor, a la meva moça, diríem que és el Ferran Adrià, l'Albert Adrià i el Bulli Sencer. Llavors, una mica, és això on hem arribat aquí per tot aquest procés d'aprenentatge des del resquit fins a passar a l'Escola Austería de Lleida, que és una molt bona escola, després a l'Escola de Sant Pol de Mar.
i després tot el món bulli, que ha sigut una cosa per mi que m'ha marcat tota la vida. I a més és bonic, no?, perquè tu al cap i a la fi vens d'una família que ha tingut un restaurant, però t'has sabut adaptar, has creat com diguem-ne, ja no sé si la teva essència, però almenys no, el teu caràcter està dintre de la boscana i sobretot també perquè has tirat més cap a aquesta banda d'una cuina més d'autor, no?, i més amb un tarannà més específic. Sí, total, si fem una cuina molt personal,
ara és una cuina molt de la fruita, és una cuina que he neixut a dintre meu perquè no hi ha hagut cap
Potser diríem que cap restaurant al món que hagi tirat tant al 100% amb la fruita. El xixó castany o el melena va tirar cap a la fruita, sempre ho dic, perquè no vull dir que ell ha inventat res. El Josep Lledonosa va fer un llibre de la cuina de la fruita, però el Josep me va reunir amb ell quan li vaig dir estic molt amb això, estem creant uns menys i un...
tot un relat amb la fruita i diu, clar, no té res a veure, el que jo vaig fer és una cuina catalana que porta fruita, però no té res a veure, el que esteu fent vosaltres, això diu, per mi és una evolució que no hauria somiat mai. Per tant, ara sí que ja podem dir que és una cuina molt d'autor, molt personal,
molt de dins, els meus besavis i rebesavis ja eren d'aquí, per tant al final portem la fruita a l'ADN, com tots els lleidatants i com tota la gent del Pla d'Ulgell, que al final estem envoltats de conreus de fruita. I això ens ha donat uns colors, unes textures, que no tenen res a veure amb altres coses.
I d'aquí neix també suposo aquest projecte de fruita de Lleida. És com una manera també de retre homenatge ja no només al teu llegat família sinó també al territori i a la característica principal de les Terres de Ponent que és aquesta agricultura. Sí, sí, al final
Jo dic que com a Mola Lluny tens un amic que és pagès, però el més normal és que hi tinguis un familiar, un tiet o un avi o un familiar directe, llavors al final el Pla d'Urgell, el Segrià,
la Ribera Aragonesa, totes aquestes zones són zones que gràcies al canal d'Urgell, que gràcies a la pagesia tenim aquests jardins tan ben cuidats i llavors com a cuiner al final seria el normal, el més coherent, el més autèntic era mirar per la finestra i agafar què teníem a la finestra. A la Buscana estem rodejats, hem comprat tres finques del costat, que tenim blanquilla avui, que després canviarem, l'any que ve comencem ja a canviar, tenim 40 varietats amb l'Ignasi Iglesias,
que la meva dona també és Ingeniera Grona, em va fer el doctorat aquí a Lleida, llavors tot de doctorats, tot d'investigadors de la fruticultura liderat per la meva dona i l'Ignasi Iglesias han plantat 40 varietats de fruita diferents, varietats de peres, varietats de pomes, varietats de prèssics, codonys, varietats de prunes, bé, tot de 40 varietats que els països me diuen, vaja, l'agrada t'estàs fotent,
però el meu pilota, l'Ignasi, la meva dona i amics seus, convé fer una esporca especial i tal. I després també tenim una plantació de Fuji. A dintre de la Boscana també tenim una plantació de Pere de Boer, però és que al darrere tenim ametlles del Jaume, aquí al davant tenim
de la carretera hi ha un camp, però darrere hi ha un camp d'unes nectarines a no sé què, que ja en perdo amb tantes varietats, del Santi Bonell. Aquí davant de la benzinera, a 500 o 300 metres de la Boscana tenim
Pink Lady, tenim Poma Story, al final és que a la bord de la buscada estem rodejats de fruita. Doncs que millor que aquest ingredient, que al final també ets amic d'en ells, que hi tens apreci i et porten la millor el grau de sucre brics, els graus brics que vull jo de sucre que necessito, a vegades necessito coses en verd, a vegades necessito coses no tan verdes, perquè aprofitem de la fruita, jo dic que aprofitem com si fos un tocino, el porc, que ho aprofitem tot, doncs nosaltres aprofem coses amb tot.
I això, ara que dius això de fer coses de tot, com es transmet als fogons? Es transmet amb molt de cuidado i amb tota la il·lusió del món perquè la fruita és bona perquè és dolça.
Llavors, clar, nosaltres hem portat la fruita als postres, com s'ha fet sempre, però també l'hem portat al món dolç, que aquí és una mica el repte, no? Llavors, hem de cuidar molt, hem de domar molt aquesta dolçó, perquè si no tu menges quatre plats dolços i et sàcies, ja no t'invites a menjar més. Llavors, aquí el hàndicap, la dificultat, que suposo que no s'ha tirat cap aquí, als tres cuiners del món, perquè la dificultat és aquesta, no? La dolçó. Salir del dolç i el salat.
Combinar això a fer un menú que un 70% o 80% de l'estiu és amb fruita. Llavors això porta molta dificultat. Per això tanquem gener, febrer i març, venim als D. Aquest any passat vam obrir el 6 d'abril.
o sigui, tanquem 4 mesos, 3 mesos i mig fent creativitat, vacances al Gineb i després febrer, març i principis d'abril i nosaltres també mosseguem una part del Gineb fent Imasdé per prou error perquè hi ha moltes coses que no acaben sortint és així, saps? fem un llistat abans de marxar al desembre un llistat amb totes les receptes que dibuixo, farem això, farem allò farem aquestes tècniques tot noves, eh? tot noves, sí, cada any desenvolupem
A vegades en provem 50 i en surten 5. O anys més bons que en surten 20. Però costa, però al final la creativitat és així. Si fos tan fàcil faríem un any o dos de creativitat i ja viuríem de renta.
Però bé, com que sentim tanta il·lusió, perquè al final al client li està agradant, que jo diia, hòstia, si aconseguim que el client gaudeixi, el sorprendrà. I és el que ens ha passat. El client ha disfrutat i ho ha anat dient al seu cercle d'amics, i tal, i anem al boca a boca, i ha anat omplint la boscana, i llavors ens ha anat donant seguretat, a nivell creatiu, de dir, ell, la gent ho vol.
Perquè també el tipus de client que hi ha en aquests restaurants vol provar plats nous. La gent que ve en aquest turisme gastronòmic, que és el que omple els nostres restaurants, ve la mena oberta i té ganes de que els sorprengui. Que és el que va passar el seu dia al Bulli, perquè no em comparo amb el Bulli, ja tant de bo, eh?
però és el que va passar a estudiar al Bulli o al celler de Can Roca o aquests restaurants d'un caire molt més atrevit amb la creativitat, volen coses noves. I a la Boscana ens està passant això, i això per mi és una cosa meravellosa. I això, és a dir, perquè també els oients ho entenguin, o sigui, ens hem ficat els fogons ara a dintre i tot plegat, però clar,
Com te fiques tu o el teu equip a dir, ok, tenim aquests productes que tenim aquí, volem renovar o volem tirar cap aquí o cap allà. Com se fa això? Anem provant plats, anem provant tècniques, anem provant elaboracions, perquè a vegades un plat porta 8 elaboracions diferents, i quan ja està a rodó tot el plat,
I quan ja tenim uns quants plats rodons, llavors anem a confeccionar el menú. Anem a fer l'estructura del menú. Doncs aquest plat ens va bé com un snack de benvinguda, perquè és molt refrescant, perquè és no massa potent de gust, perquè t'inviti a començar, no? Seria un còctel, un vermut o una canyeta, no? Que nosaltres fem, doncs comencem amb una cidra de poma molt delicada.
que ja, com que et neteja, com que et relaxa, les papilles gustatives, però ja t'estan dient cap on anem, no? I llavors hi ha plats que van més amunt, hi ha plats que van al principi, hi ha plats que van al mig, hi ha plats que poden ser bisagre de Nadal o poden ser avantpostres o prepostres, que a vegades ens passa això. Aquesta cosa fem un embotit de caqui. Aquest embotit de caqui el fiquem al principi, però un crític gastronòmic ens va dir que us podria servir perfectament
com a prepostre, amb un formatge abans dels postres. I estaria perfecte. Escolteu llavors, eh, a les persones que... Sí, al final nosaltres demanem... Jo soc molt proper, suposo que ja ho veus, i llavors s'accejo el client i dic, hòstia, vinga, digueu-me el que no us ha agradat. I pobres se descol·loquen, que n'hi ha que diuen, hòstia, m'agrada tot.
on hi ha aquest, expliquen, mire, a ell li ha encantat, aquest plat és el que més, diu, i a mi és el que menys, que això és la maco, al final cadascú ens ve de gust unes coses i cada dia és diferent. Llavors, jo el feedback m'agrada molt saber-lo, i de tothom, i de la premsa gastronòmica, molt top, doncs també, perquè al final...
Tothom te pot dir un punt de vista que a vegades tu des de dins no ho veus. A mi em passa que hi ha plats que m'al·lucinen per un tema tècnic, per un tema que fa anys que els buscava, no? Al final, és que porto tants anys a la juerga, els 14 anys, ja me'n vaig anar a estudiar, després de la GB cuina, porto 34 anys d'ofici de cuina. Llavors tinc coses que sempre he tingut allò com a il·lusió, no? I...
que potser després no m'atreveixo, potser ho prova la meva dona, com que no, si aquest pat és bestial, no sé què... Ella té uns punts de vista diferents, com que ve de l'agronomia i de la investigació, té un paladar excepcional la meva dona i la meva mare, i llavors provem el menú. Quan nosaltres hem pensat una estructura, ens assentem com un client més i provem el menú.
amb un paper i boli i anem anotant. Hosti, això sí, o massa plats de fruites junts, hem de ficar alguna més de proteïna de carn o una altra cosa, o hi ha massa marisc, o falta alguna sopa o algo calent, o és massa fresc, llavors anem veient
i provem el menú tres o quatre vegades abans de servir-lo i això ho anem fent periòdicament per a nosaltres estar tranquils de què és el que buscàvem
I després també et preguntem, al final això és com una obra de teatre, no he fet teatre, però suposo que una obra de teatre, la primera vegada que he surts, ja s'ha preparat abans, però potser al cap d'una setmana aquella obra ja no ha canviat, però nosaltres també anem igual, anem variant. Després hem estat, portem com a 5 anys, canviant tot el menú sencer, i ara des de fa un any,
hem afluixat una mica la bogeria aquesta de canviar tot un menú sencer per ser una mica més conservadors i ara el que anem fent des de l'any passat i aquest any també ho farem i anem introduint canvis a poc a poc per no fer aquest sotrac tan gran de treure... També per l'equip, suposo. Per l'equip, sí. Per assimilar, per la preparació, per la sala que tinguin interioritzat el menú. Llavors ara anem canviant
A poc a poc. I així també ens dona com una seguretat més potent però sense parar el tema creatiu. Perquè abans d'aquests 5 anys que li estem fotent molta canya, anem més bé quan fem molta creativitat.
anem més enxufats que quan no ho estem fent. I llavors una mica funcionem així. No sé si m'he expressat bé, perdó. Sí, sí, jo entenc que sí. I a més, el que veig també és, sobretot, aquesta...
No sé si tendència, però almenys aquesta aposta per tornar a la terra, diguem-ne, és a dir, que no per tenir dues estrelles Michelin deixeu d'entrar en contacte amb el client, d'entrar en contacte amb els productors, és a dir, no us flipeu parlant, saps?, més així col·loquialment.
Absolutament, nosaltres som, jo dic que som un restaurant pagès, som un restaurant de poble, som una comarca que no entendria que no ho féssim així, però és que a part jo som molt així.
Sento un orgull tan gran en ser de poble que som així i jo avui a l'equip els dic que heu de ser cadascú com sou, sobretot els de sala, tots cadascú sigueu com sou. Evidentment us heu d'aprendre per què fem aquest plat o per què no el fem, per què ho fem així o per què ho fem aixà, perquè el client és curiós i pregunta, però d'una manera molt propera. Jo els dic que aquí
Anem amb tratge, els cambrers van amb tratge, la buscana està impecable, cuidem absolutament tot. Ara hi ha uns tècnics, ara mateix hi ha fusters, hi ha uns senyors de pla dur, hi ha uns electricistes, cada dia hi ha gent cuidant aquest somni meu que hem construït aquí dintre perquè estigui tot impecable, però som molt propers.
Us asseguro que el client, evidentment el d'aquí, però el client que ve de fora se m'ha passat fent una boda d'un noi que treballa, és diplomàtic i treballa a la Moncloa.
de protocol, doncs hi havia tots els seus amics que han estudiat per tot arreu, i com més propers més els agrada. Bueno, clar, és que al final, i una cosa no treu l'altra, és a dir, ser de poble no vol dir no ser proper i no cuidar, i no tenir cura, i no ser professional, saps? És que és així, restauració, restaurant, vol dir restaurar. Llavors, tu vens aquí a un restaurant, quin és aquest tipus de restaurants que no vens
a saciar l'estómac, sinó vens a alimentar l'alma. Llavors vens amb algú que t'estimes, o vens amb algú que t'aprecies, o vens a celebrar un aniversari important de la padrina o de la mare, vens a fer una cosa una mica especial. No és allò, passo per aquí, tinc gana, paro. Llavors, nosaltres hem d'estar a l'altura d'aquest nivell qualitatiu, però després hem de ser molt familiars. No? És com...
Com t'agrada aquest tràcting quan estàs en un lloc així, d'una forma familiar però no va renyit amb la qualitat. I jo crec que aquest combo és ideal. I la gent de Lleida som molt propers. Som una gent molt... que decideixi dir, d'on ets d'aquí? Ah, estic, tinc un amic d'aquí, de Cal Pepito. I això és molt Lleida, ta. I això a mi m'encanta. Jo tot a les taules, que el meu equip sempre se n'enriu, després quan marxen, o sigui quan no estan davant del client, d'on sou?
perquè jo sempre dic d'on sou? I mira, d'Igualada, o de Mollerosa, o de Lleida, o de Fraga, i els dic sempre, dic, ma mare diu que això és molt de poble, i saps què et diu tothom? Diu naltros també, eh? I la gent de Barcelona també diu naltros també que el meu padrin era de Gramunt, o era d'aquí, perquè a Barcelona me quedo parat, com que jo sempre pregunto d'on sou, la majoria em diuen que venen de pobles, i molta gent de Lleida, és que em quedo al·lucinat. Vull dir que
molt orgullosos de ser de poble, molt orgullosos que aquesta segona estrella Michelin passi a Lleida, pels lleidatans, perquè se l'estan fent seva, va passar amb la primera, ara em passa amb aquesta, nosaltres el tindré al bar obert, els resquits que hi ha a bar, doncs ma mare la coneixen, perquè amb 82 anys està allí com una campiona, i els meus germans, i tothom...
Roser, Roser, Jordi, Rubén, els meus germans. Hòstia, quina il·lusió. Ma mare tot el dia està ensenyant els vídeos que va venir a Màlaga. I aquesta proximitat. Això és molt lleidatà i això jo crec que és un valor que tenim a Lleida.
que aprofito per dir-vos que això no ho podem perdre mai, aquesta autenticitat, aquesta humilitat, aquesta molt per veí, això és un privilegi que tenim. A Barcelona baixes un ascensor... Sí, ja no se despersonalitza. Quan treballava al Bolli Catering vivia a Barcelona, baixes l'ascensor i et dius hola, però...
No, i això és un valor que tenim que trobo que això és un privilegi. I tot això sense perdre, insisteixo, la professionalitat i el saber fer d'una cuina, en aquest cas d'autor, o de qualsevol tipus. I tant. Això encara ho multiplica, la qualitat. O sigui, és que ho multiplica. Nosaltres el telèfon ja intentem ser amables, els correus, i això ho multiplica. És que això...
Jo dic que és l'ingredient principal, perquè això després passa que a l'equip els ha anat posant dintre l'ADN, els ha inoculat ànima. Jo dic que tinc el millor equip del món amb ànima. Amb això no ens supera pocs. Potser no serem els millors sabent que el Rioja del 82 és el millor o que no sé què, però amb ànima
pocs ens guanyen i és del que me'n sent orgullós i després fa que l'equip s'ho fa seu. I llavors, suposo que ho has vist l'ambient. I tant, i tant, això està claríssim. I és que això és bèstial, aquest microclima que hi ha. Jo dic que aquí a la Boscana ens han muntat com un...
com té, no ho sé, un ratatull aquí dintre, una cosa meravellosa. Llavors, tercera estrella Michelin, anireu per ella o com funciona això? Bueno, bueno, bueno. Volem gaudir molt la segona. Volem gaudir molt la segona, t'ho asseguro. Jo els 20 anys dia a casa meva dintre el resquitx no em vull morir sense guanyar una primera estrella Michelin, una estrella Michelin.
Però guanyes una i acabes guanyant una segona, però vaig guanyar els 40, ja hi anem amb tractons a poc a poc, i ara els 49 guanyen la segona. Una tercera? Mira, et diré un secret. L'equip ja els he dit que hem de buscar la tercera per mantenir la segona.
I això ho tinc claríssim, perquè si un dia ja hem arribat a Port, anem enrere. Llavors sí, busquem la tercera per mantenir la segona. Però bueno, és per mantenir la segona. Perfecte, doncs ens quedem amb això, Joel Castanyer, xef i propietari de què està buscant. Te deixo perquè ja tens aquí, com es diu el gos, perdó? Nuc. Doncs el Nuc està reclamant-te.
Ell també la vola, també l'està disfrutant. I nosaltres també te deixem que hem d'anar a seguir a fer ràdio, però re, un plaer, Joel. I gràcies per acollir-nos. Gràcies i felicitats per la feina que feu. Gràcies. Aquí a l'Oest, contingut de tota mena. Contingut per a tu.
Benvinguts al claustre. L'hora del pati de l'equip d'aquí a l'oest. Vinga, va, que volem passar una bona estona amb aquest claustre que sempre, sempre, sempre acaba agradant. Estarà un somriure. Comencem saludant la persona més important, l'Ivan Osona, al qual li estem buscant... L'estem buscant, i com que sempre, si no, parla ell abans...
Per ella, recordeu que disposem d'un correu electrònic i vam buscar l'amora.gmail.com Se'n riu la Sabina Pedrós, qui va quedar, ens ho explicava molt poquet. No ho sé, qui mana? Karen Alfonso, responsable del claustre. Hola, què tal?
Si algú vol trucar, et podem fer entrar, o anirem més vistos. O i tant, farem imàgines. Si l'amor llama a tu puerta, deixem que entri, no? Però explica què busca. Exacte. L'Ivan l'estem buscant per a ella, d'acord? Noies de negra de 24 a 63 anys i més. No, de 24 a 34 a 35 vam dir.
Ah, sí? No me'n recordo. 4 en un 4 ball dels que té ell. Està penjat a 3 núvols. Té 28? 28. A punt de 29. 28 em farà el gener. Ojo, tinc 27. Estic tranquil. Si algú pensa que l'Ivan pot ser la seva mitja taronja, doncs apunto aquest telèfon. Depós el diré, perquè sé que ara no em porto paper. 973-34-91-0-0 i us passarem en directe si teniu ganes de conèixer.
Dit això, anem a lo segon més important, que és aquest claustre que condueix la cara en el fons, que tal? Sí, molt bé, molt bé, però no molt bé, perquè acabo de tenir un problema aquí ara mateix a la meva ràdio i abans de començar el claustre, a veure si algú me'l sap solucionar. Un problema molt absurd. Se m'ha desconfigurat completament el teclat de l'ordinador, però completament. Vull dir, ara, si vull ficar interrogants, me surt la barra baixa, si vull ficar el més, me surt...
Això té pinta de troià, no, eh? Jo crec que pot ser la disposició del teclat, no? I com he tocat jo sense tocar-ne? Això no ho sé. Sé que si apretes cinc vegades el shift, fa alguna cosa, no sé què canvia, però potser que no hagis apretat sense voler. Cinc vegades el shift, eh? El shift.
Mira, si apretos 5 vegades el shift, passa això
Ai, ha fet això. Això ho he fet jo, eh? Si posa't, deixa activar les tecles especiales. Es veu que no és això, tampoc. És que l'Ivan és un partidazo, eh? Però a veure, si l'acaba de cagar. Sí, si l'acaba de cagar, xiu. És igual, ens ha dit una dada que no sabíem, la d'apertar cinc vegades. I la del shift, clar. Veus? És un partidazo.
Gràcies companys. Però podem fer el claustre. A veure si ells m'ho sap solucionar. És veritat, jo abans l'he utilitzat. Ja t'ho dic, les lletres funcionen totes o només són determinades lletres? No, les lletres funcionen, són els símbols els que no funcionen. Ah, sí que són les lletres especials. Si els estàs escoltant i ets un informàtic de reconegut personatge... Informàtica, informàtica. Informàtica, informàtica.
O per l'Idan, que s'aprofiti. Això és una informàtica, sobretot. Sí. Però si no, un informàtic ja faríem, també. Toc el 973-34-91-0 i provarem d'arreglar la prova de la Karen amb rigorós directe. Que bé. Moltes gràcies. Imagines que toca algú. Però, llavors, pots fer igualment el claustre, Karen? No, és el meu ordenador de l'oficina. El que tinc ara aquí a l'estudi està bé. Això està bé, això està bé. No necessito escriure ja, perquè ara ja ho tinc tot fet. Vinga, va, som-hi.
Comencem a... Bueno, sabeu que és 3 de desembre, 1 de desembre, que l'hem d'anir d'anar bé que comença Nadal! Pues evidentment, és clar que és Nadal! És super! Que feliç! Començarem amb això, si... Bueno, tots heu estat pendents que us he enviat a la fanada no massa, eh? Dos paraules, random, les quals tots heu respost també d'unes maneres molt divertides tots, cada qual millor, i això també us ho diré.
I ara el que vull fer, hi ha totes parts aquest claustre, intentaré fer-les les dos, hauria de poder fer-les les dos, el primer és el curt, el segon és el llarg, veurem a veure què me deixeu fer en aquest cas. I el primer que serà, serà una improvisació de frases absurdes, però ara teniu molt poc temps, perquè no us dona massa temps, amb les dues parades que us heu donat, doncs m'ho heu de fer una frase.
Ja la tinc, ja la tinc ja, si vols, va. Ja la tens? Doncs vinga, Salina, dispara. Espera, dis la frase les paraules primer o dis la frase i a veure si adivinem les paraules, vinga. Què faig? M'estàs col·lapsant. Sí, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,
Doncs mira, no. Wifi segur. Wifi i trineu. Wifi i trineu. Molt bona, eh?, aquesta.
Que te l'havies pensat o l'has dit ara? Home, no, com és que la penses si no sabia el que anaves a dir? Llegir la ment tampoc, que fins aquí no arribaríem encara. Ja ha deixat-ho de nedar, eh? Poques vegades que la Sabina ara resulta que també sabria llegir la ment, imagina't. És que tindríeu tot aquí el programa, eh? Vinga, va, que la Txell també la té. Vinga, la dic? Sí? Som-hi.
No em puc resistir a la temptació de tenir un micròfon davant i dir la paraula, Fran, tu mateix. Quina paraula? Quina pot ser? Canalla. Que no, que falta, és dos punts i has de dir tu la paraula, Fran. Ah, ok, ok. A veure, torna, torna, perdó, perdó.
No em puc resistir a tenir un micròfon davant i dir la paraula, Fran. Ok, ok. No, per favor, estem parlant de la Txell, com si fos la Txell. Estem parlant de jo. A tu, a tu, a tu, a tu. Ara, ara, ara, home, ha costat. A veure, també penso una mica que estàvem en temàtica nadalenca. Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Però vull dir que per Fran també l'hoquei també podria ser nadalenc. Si total us relaciones amb tot. Parlem de tot xos, l'hoquei. Parlem de jo què sé, l'hoquei, saps? Vull dir, és igual. Però si no he dit oquei. No, no, però que jo sí, jo havia dit oquei. Ara sí! Clar. Vinga, somig. El turó i el micròfon, eh, les que tenia la Txell. Vinga, aquí més la té, la França. Jo tinc, jo tinc. Vinga, va, Maria, endavant. El pare Noel es va pujar a un helicòpter i se li va caure un mitjó.
Ai, per favor, millor helicòpter! Que forçant, eh? Però jo que sé, és que, no sé, amb temàtica nadalenca, bueno, millor, sí, no ho sé. Quan explica més que el Pare Noel et va deixar al millor que fiques davall de la Xemeneia un helicòpter de juguet, per exemple.
T'has apuntat la feina? Però això, clar, però llavors no ha de ser una frase, ha de ser una història. Ja, sí, clar. Una subordinada. Està tot obert. S'accepte... Menys que si no, són un relat de cinc pàgines. Dos punts. Sí, clar. Havia pensat, roi, el Rudolf i que llavors s'havia espatllat. Ja, dos punts. És igual, és igual. Els dos punts s'acmeten, o sigui, és una frase de som dos, hi ha dos punts pel mig. Fes el que vulguis, Iván.
Doncs el pare nori està arribant, m'acaba d'enviar un selfie amb els Rents. Ah, molt bé! Està bé. Li podeu ficar una coma, ja està. Sí, una coma. Un punicoma. Què eren les paraules de LiliBan? Rents i selfie. Molt bé. Bueno, no estàvem amb l'ordre, però no sé si... Jo, falto jo. No, no, està bé, està bé. Vinga, Júlia. Vaig perdre el meu regal de Nadal i vaig haver d'agafar el GPS fins trobar el bastó de Carmel.
Bastó de caramel i GPS. Com a regal una mica a vostè, eh? Un bastó de caramel només, però bueno, cadascú. El tío sí que els caga, sí. Però això és el que caga al final, ja, no? Quan ja no li queda res i llavors va cagar els caramels. De fet de la casa, això és més esplèndid. Hi ha cases que caguen coses molt grans, eh?
Poc se'm parla de lo bé que sap ambientar, li van les coses amb aquesta música. Imagineu-vos a casa veient una pel·li amb aquella musiqueta. Tu t'endria banda sonora personalitzada. Estaria preciós. Amb unes veletes, tu deixo caure.
El pobre mira cap al bas cap al tecle. Va, que vull sentir Karen, la de l'Arnau. Sí que fa hora que està aquí callat pensant i escrivint. Sí, hi ha hagut un moment que pensava que no hi era. Necessita pensar, ell, en silenci. Hola, Emma, bona tala. Hola, Karen. No, és que el que passa és que m'ha explicat què ha passat ara amb el Frank.
Explica, explica què ha passat. Arnau, sí, s'ha passat. Lleixo d'un missatge per privat al Fran mentre estem... Té al costat. Té al costat. I li dic, no m'estic enterant de res. Clar, perquè el senyor Arnau no ha contestat el grup i és l'únic que no té paraules. Ai, mare...
No puc creure. Encara en dues ja. No, l'Esté, l'Esté. L'Esté, l'Esté. L'Esté, l'Esté. Arnau, Arnau, l'Esté. Ràpidament. Estrella i Skateboard. Se ho acaba de dir, no? Se toca de dir. Aquestes són les dues que has de fer servir. Estrella i Skateboard.
Jo, muntant amb skateboard, sóc una estrella. Vinga, Fran, faltes tu. Per molt poques coses en aquesta vida no agafaria un coet per anar a la lluïna. I una seria per tornar a viure la nit del tio amb la Clàudia.
Molt bé, molt bé. Crec que ha estat el millor, eh? Coetitio. A més, com ha jugat amb la... I una, i una. Soc superràpid, es connecten. Molt bé. Molt bé, doncs tenim la primera part feta. Som molt ingeniosos i no molt ràpid, la veritat, pensant frases absurdes, completament. L'absurditat no ens guanya ningú. Exactament. Per això mateix estic dient. Jo tinc moltes habilitats, eh? Però ser hàbils en fer coses absurdes, estic tu, no ho sé. També és una habilitat.
Sí, ja, però ho és, ho és. A veure, jo crec que això d'habilitats absurdes va una mica també la improvisació, que jo crec que ho hem de tenir una mica inculcat, no?, periodistes, perquè si passa una cosa pot saber improvisar. Va, va, vinga, va, salvem-ho així. Salvem-ho així, vinga, va.
Va, anem a la segona part d'aquest... d'aquest... no sé com dir-ho. Claustre Nadaleng. Sí, Claustre Nadaleng. Primer Claustre Nadaleng, perquè estic segura que no serà l'únic. Home... Ja estem a llocació. I ara es porta... Ja ho vaig fer... Comença el 21 de desembre. Sí, però comença l'hivern, no el Nadal.
Nadal és jo, des del novembre. Però que no diguis pas cap mentida. Quan a les emisores musicals ja comencen a posar a la Maria Carey, Nadal. I n'altres quan comencem... N'altres quan comencem a posar a la Leti Sabater, eh, sisplau, propietat, franc. Inaugurem l'Alons. Fa tres setmanes ja, quasi. L'Esteban, però l'Esteban no fa, ni canta l'Esteban. Home, mira, m'estan entrant ganes, eh, de que faci una Nadal a l'Esteban. Ai, sí, que m'agrada dir.
Seria un altre fan. Seria un anunci de l'Estevan. Vinga, vinga, tira, tira. No passa res, no passa res. Anem a la segona part, com he dit, crec que sis vegades, del claustre, en aquest cas. Parlarem, ara farem, ja ho havia fet, crec que us ho havia fet una vegada, segona vegada que ho faig, un passapalabre nadalenc, en aquest cas. Vinga. Anirem per ordre, i es pot fer...
Rebot, és a dir, tu tens la paraula, si t'equivoques el següent la pots dir i vas guanyant punts... Passa palabra, dient passa palabra o no? Sí, passa palabra. Si passes palabra, doncs va al següent, eh? Vale. En aquest cas. El ordre... No sé, feu el que... amb el que acabeu de dir les paraules. El que t'ho mull és Karen. Jo t'he apuntat Sabina, que és la primera que has parlat, que has dit de la frase, la Txell, Maria...
Llavors no sé si és el primer, l'Ivan o la Júlia, ara no me'n recordo. La Júlia, la Júlia. Doncs Júlia, Ivan, Arnau i Fran. Perfecte. No, espera, era primer la Júlia. És igual. Ha de pensar en l'Arnau, eh? No me lieu, però sí que és després de la Júlia. Penseu qui va, exacte. Penseu així i si no... Sabina, Txell, Maria, Júlia, Ivan, Arnau i Fran.
Perfecte, farem així, farem el passapalabre a Nadaleng i ho diré, dieu la paraula. Totes les comences per, no diré contiene la ni res d'això. Tot comença per. Hi haurà alguna lletra que no tinc... que no hi ha res. No hi ha definició perquè no l'he trobat. Llavors, aquesta m'aturaré i entre tots a veure si podem trobar alguna paraula. Vinga, som-hi. La competitivitat.
La primera, la A, és l'única que tindrà definicions. La resta ja anem a pinyon. Un cop hagi acertat. I n'hi ha que són més fàcils i n'hi ha que són més difícils, evidentment. Comencem per una mica més difícil. Sabina, on va començar la tradició dels arbres de Nadal? Àustria. No. Txell?
A Pony a la vera. Et si m'ho gran, t'estimem-me.
A qui això ho vam parlar l'altre dia, el fallo tècnic potser. Perdoneu, us en recordeu d'aquell que feia amb alguna fuente que feia com de nen, de nín... Ah, l'onet, l'onet, l'onet, l'onet. Li van preguntar, visto dejamos un señor que se fa con la B...
No, con la M. Miquini. I això us ho mateix. No sé, no tinc ni idea, pas o palabra. María. Eh... Alemanya. Ah, aquí está la nàmbeda. Aquí está la nàmbeda.
Molt bé, molt bé. Correcte. L'herbe de Nadal té un origen pagà que després els cristians van adaptar a partir de costums més arrelades. Quan els primers cristians van arribar al nord d'Europa van descobrir que els pobles germànics celebraven l'aniversari d'un dels seus déus guarnint un arbre que simbolitzava l'univers per celebrar el sòstici d'hivern. El decoraven amb fruites i flors i ho feien en una data pròxima al Nadal cristià. Ah, molt bé. Adaptar, no usurpar. Usurpar. Dis-hi com vulguis.
Eh, doncs me toque... Xei! Ah, vale, si par rebota ja te conté, o no? Ah, però... No, segueix ara la Júlia, no? Ah, vale, segueix. Vinga, Júlia. La Júlia, sí, la Júlia. Júlia, Júlia, Júlia. Amb la B, representació del naixement de Jesús.
El balent, no? Correcte. He sentit la pressió. Aquests balents tan xulos que fiquen a Barcelona. Me toca, venga. Petita campana que sovint sonen trineus o decoracions nadalenques típica de la música i les històries de Nadal.
Em sé. Em sé, eh? Perquè campana no és. La definició és petita campana. Per això, per això. Campaneta.
No! Ah, gran, Ivan, gran. Cascavell. Correcte. Correcte. Però és un barbarisme perquè és picarol. Ai, això t'ho anava a dir. Sí, però és picarol. Quicarol, ja per si vols dir quicarol. Si serà un picarol és una campaneta petita, eh? No, però és que pica un cos metàl·lic contra un altre. Sí, sí, està ben dit. Però clar, amb la ser quicarol no... S'entén, ho entens tu, eh? I el cascavell, en veritat, també està acertat, eh?
Mira. Sí? Optimot, optimot. A veure, si no pots utilitzar el teclat, doncs enganys perquè no els pots trobar. Que sí, que és el seu, de la redacció. Ho acabo de comprovar mentre esteu xerrant. Va, venga, següent. Fran. Fran. Tipus de bitllot de loteria de Nadal, molt esperat espanyol. Perfecte.
Després, amb la... Que va, la Sabina ja, eh? Els concursants, per no perdre temps. Sí, per no perdre temps. Molt bé, molt bé. Anem contra el rellotge. Sabina. Sabina, no? Amb la E, sí. Folleta ajudant de Santa Claus. Elfo. Elf. Elf, molt bé. Elf. Elf, no he dit elf. El barbarisme m'ha mirat i el perdona en Fran, eh? S'ho tinc davant, a part. És difícil no mirar-lo. Vinga. Llum decorativa típica de Nadal. Amb la F.
Fanalet? Correcte. Fanalet. Ah, sí? Sí. Fanalet de Sant Jaume. Aquí va la Maria. Amb la G. Nom amb què es coneix el premi més gran de la loteria de cap d'any, molt esperat cada 31 de desembre a Catalunya. El gordo. Ah, Catalunya, la grossa. Va, va, va, va, va, va, va.
Tengo, tengo. Us donis cops a la taula, Fran. Us lligaré les mans, no el Fran, eh, a tots. Abans d'entrar l'estudi us lligaré les mans. També hem donat cops. No t'ho vull assenyalar tu, però... Perdó, perdó.
Veieu l'Ivan com va fer tots els conflictes amb carinyo, eh? És a dir, sap tenir aquesta empatia, aquest... Quina gestió, eh? Quina gestió emocional. Gestió de conflictes. Ningú. I ve a avançar. La qüestió s'anar millorant, eh? Com en el correu, com? Molt fàcil, ivanbuscalamor.com. Les aturareu el mail. Va, no puc més. Va, eh...
La Júlia. Bueno, aquí me dirà el franc. Estació de l'any en què celebrem el Nadal. Aquí la lletra.
Amac, hivern. Hivern? Sí, sí, hivern. No, hivern, hivern. I faig que no, Fran? No, no, que sí, de part de 21 de desembre. Si realment és l'estació que es creu, eh? Sí, sí, sí, és correcte, és correcte. Per això ara és incorrecte que estiguem celebrant el Nadal, aquí, amb aquestes coses. Però no passa així. No estem celebrant res aquí, no veig res de declaració de Nadalenca. No tenim ni el tion, ni el ve a rep d'en regals. No hi ha res. Ni el pessebre. Ara aquí ja ve la lletra que no he trobat paraula, i és la I. No sé si us ocorreix alguna cosa.
Amb la i, perquè me sortia tota l'estona... Incens! No, no, és incens. L'altre, que canviïn paraules. Hi ha alguna cosa de menjar? És que no he trobat res. Iogurt! I li dones el cagatió! I un iogurt! A més un iogurt! A més un i mandarins, el cagatió. La pel, eh, li poses, no? Sí, la pel, el mandarins. I no t'ha sortit res, eh, tu? Iglu, me sortia, me sortia...
Com ho lligues amb Nadal clar clar clar clar és això amb Nadal l'ere com a edifici jo si vols respon la R que sou que és Rudolf la R o il·lusió il·lusió m'agrada il·lusió que senten amb la I que senten els nens quan veuen la camarada o quan veuen la camarada exacte pues il·lusió molt bé molt bé molt bé punto per a Rosselló
Puntó, puntó, puntó. No, perquè el davant era puntó que no comptava. Però què estan fent? De fet, no m'havia ficat ni tampoc el de la grossa, eh? No, perquè amb trampes es pot jugar. Ja no l'estic comptant, eh? Jo no l'estic comptant per pensar que seríeu competitius. H-I. Vinga. Per la J. I va l'Ivan, no? Vinga. Va, famosa cançó nadalenca anglesa que parla de trineus i campanetes cantada arreu del món a les festes.
Jingle bells. Molt bé. Per què em podíem parlar? De què vols parlar? No, no, no, res, res, res. Vinga, som-hi. No, no, ara torno a tenir lletra que no, però aquesta ja sí que la trobo d'això, que és la meva, la que...
Molt complicat. Cal que no ho diguis en anglès, en plan Clau, que és amb K. Cucux clan, perquè portaven a... No, no, no, no. Ho dic perquè portaven a aquella parafernàlia, que és així com de clau de figures... De clau de figures religioses, no? A l'Andalusia, a l'Andalusia dic que no Cucux clan. Claure merges i coses... Que no? Deixa la santa a les bestes, les pots confondre, però...
Però per Nadal... Jo diria karaoke perquè amb els companys, amb la família, pots cantar el karaoke. M'agrada dir carbó, si són una mica punquis que ho escriuen en cap, però no. Bueno, jo quedaria amb karaoke, rollo, els sopars de Nadal que fas amb els... Sí, està bé, està bé. M'ha fotut un punt. És que amb català és complicat. Sí, és que és molt complicat. Sí, sí. Vinga, va. O Karen, no? Davall de la taula. Home, sí. Davall de la taula per Nadal. O que hi posis els Reis, Kellogs, no?
Que no els paguen, que no els paguen, no donen marques. Kiwi. Un kiwi, un kiwi. Va, a la L. Que va a la Arnau? Sí. Qui dona la benvinguda al Nadal aquí a España?
Amb la L. Letizia Sabater. Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah! Ah!
Lloc on es posen regals o llaminadures.
Amb la M. Molt bé. Correcte. És que... Abre. Abre era d'Alemanya, ja la tenia. Va, amb la N. Sabina. Dolz, prim i cruixent, típic de Catalunya i balanç... Neula. Molt bé. Amb la... Aquesta me fa gràcia. Amb la O, la Txell, no? Sí. Sí. Aquí dalt de la muntanya hi ha dos pastorets abrigadets que mengen...
Uuuuh! Què mengen? Maria! Maria, què mengen? Txell? Ara m'has matat! Sí, clar! Ous i farra! Ous i farra! Ous i farra! Ah, perdó, perdó! Ous i farra! Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li hem de... Li
Jo estava pensant en xocolata, en torró, diu, amb la O. Perdó, perdó. No passa res. Quan se saltem, Maria? Va, va, va. Així que anem a la Júlia, va. Júlia amb la P. Què és el primer que li donen al noi de la mare que li sàpiga bo?
Ah, jo sé, jo sé, jo sé, jo sé, jo sé. Vaig més de Júlia. Vaig més de Júlia. Que ho recupereu la Xel, no? Jo tampoc ho estic ara. Ha començat des del començament de la cançó, potser. Xulia, que estàs començant. Sí, sí, sí, que sí. Igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual, igual,
L'aliança epidinàica no ens agrada. Molt malament. Ara vindré la cu, tampoc tinc paraules. Comencem amb cu. Que viures. Que viures. Sí, podria estar. Quilos, quilos, quilos, quilos.
No, però aquesta era amb la K. Era amb la K això. Amb la K. Bueno, també, també val. No, no, però en català és Q. Correcte, correcte. Doncs mira, el que deia la Sabina és que traeus per dinar una quix, no? Ah, una quix també, mira. Fa com una mica de Nadal. És una mica, sí. Què és això?
O és com una quiche franca? És com una empanada però salada, una mica així. Una barreja entre empanada i pizza rara. Sí, una cosa així. No, però empanada, empanada més grossa. Però és com una tartaleta, no? Sí, és com una... Més tartaleta, jo diria, també, sí. Sí, és com una mena de pastís que fan amb mojandre... La empanada gorda. No, no, una quiche. O sigui, em fiquen amb un molle, així, farcí, o sigui... Forma de cuenco, diguem-hi. Sí, i coses de formatge. Una tartaleta gran, ja està. Vinga, una quiche. Perdó. Què més?
Ho tenim? Vinga. Vinga va, doncs amb la R, no sé qui li toque. Animal mític. A mi, no? Vinga, Ivan. Ren. Perfecte. Amb la S, a part de Santa Claus, no n'hi havia cap més, perquè Santa Claus em semblava molt fàcil, i no n'he ficat cap. Si us ho recordeu alguna, la neu pensant i la... Sevillanes, per ballar. Ah, sí, súper típic. Solstici.
Ah, mira, sí, clar. Superluna. Jo tinc una que no podem dir marques, però una marca de torrons amb la S. No podem dir, no podem dir. Sí, sí, sí, podem dir, quina és? Suchar. Suchar. Que és allò, és xocolata amb... Xocolata amb... Xocolata! Xocolata! Xocolata...
En fi, allò a Torre no és. No, no, no, allò és per tot l'any. És una xocolata que pot menjar tot l'any. Heu vist noies com li van defensar el territori? Clar. Correcte. Vinga, va, dieu ja a lo loco perquè me queden poques. Va, objecte màgic que dóna regals a Catalunya.
Tronc la té, el tio. Però es diu tronc, es diu tronc. Júlia, incorpora't a la llei de tanitat. Amb la U, no hi ha paraula, la penseu. Amb la B, quin dia va néixer el minyonet Rosi Banquet? El 25 de desembre. Amb la W, no hi ha paraula. X, què li donen comprar Jesús a la cançó Abert Lem en Buianà?
Un xiulet. Molt bé. Instrument de percussió tradicional de Nadal, Andalusia i Castella. Fà bomba. Fà bomba. Vinga. I la U. Amb la U. Unió. Unió. Unió, molt bé. Perfecte. Vinga. I W. Watercolor. Aquesta em farà temps que s'estima tots de sobre. Gràcies, Karen. Ja la resta per aquest... Ai, per aquest Karen. Per aquest Karen. Vinga, vagi bé. Adéu. Adéu.