Ja tornem a ser aquí, a l'oest. El magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local. Bones de nou, Òster. Seguim aquí a l'oest, quan ara mateix tenim 11 graus a trem, 12 en comparteixen a Gramunt, al Guaire, al Picat i Torreferrera. 13 són els que trobem a Lleida, al Besa, al Farràs, Rosselló, al Menar i Mollerussa.
Exitarem aquesta segona hora del programa amb un tastet que ens proposa marxar fins a sort per conèixer el nou projecte del restaurant Fogony. I és que aquest negoci no només ha renovat per 21è any consecutiu la seva estalla Michelin, sinó que a més també ha començat un nou negoci, el Fogony Alta Rebosteria. La Maria Gataú en parlarà amb el Pepe Rodríguez, artífics de tot plegat.
I després arribarà el moment més divertit i esboixerat de la setmana amb el nostre estimat claustre que avui prepara la Júlia García de Radio Temp Ballar Ràdio. I ja ho sabeu, podeu reescoltar totes les seccions del nostre programa a la nostra pàgina web quan ho desitgeu a www.acaloes.cat
Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'Oest. Els millors productes i els millors ingredients al tastet. La secció gastronòmica d'Aqui a l'Oest.
Som-hi, doncs, a Westerns, marxem, com dient, cap a Sort, en aquest tastet que ens porta a provar uns dolços molt especials, no, adeu?
Doncs i tant, Fran, de fet uns dolços molt relacionats amb el restaurant El Fogony de Sort. Mira, us ho explico. El 91, la Zaida i el José eren un joven matrimoni amb dos menudets, un fill d'un any i una filla de sis, que van marxar fins a aquest municipi per muntar un restaurant. Amb el pas dels anys, El Fogony és reconegut ja per molts ponentins i també per gent d'altres llocs de Catalunya i d'Espanya,
perquè porta renovant una estilla Michelin des de fa 21 anys i a més a més el seu sol rep sol per 19er any consecutiu que ha celebrat en guany. I a més a més de tot plegat, el restaurant s'ha convertit en una referència per la seva cuina honesta, creativa i també profundament arrelada a la terra.
Però ara, aquest menut que us explicava el Pepe, que ara ja en té uns 36 anys, ja no és tan menut, ha començat, juntament amb la seva parella, la Geni, el projecte El Fogony Alta Rebosteria, amb el qual volem donar un espai a la xocolata i a la pastisseria amb un llenguatge ben propi i també molt singular. I per parlar de tot plegat, aquí tenim aquí el Pepe Rodríguez, ni més ni menys. Molt bones, Pepe, com estàs?
Hola, buenas tardes. Aquí una mica de bòli també està a època de l'any. Sí, que te hem pillat una miqueta, con las manos en la masa, eh, com diríem en castellà. Sí, efectivament. M'has agafat aquí a temperant xocolata i...
I tot artesanal que ho fem i ha sigut un moment de dir, bueno, va, parlem. Bueno, explica'ns una miqueta abans de tot com va sorgir una miqueta aquest El Fogony, no?, Alta Rebosteria. Com va ser que us vau juntar, no?, tu i la teva parella i vau voler fer aquesta branca més dolça del restaurant? Sí, mira, això va passar arrel del Covid.
Quan va vindre el Covid vam decidir fer una línia de menjar per emportar, vam fer una línia bolsa i salada del propi restaurant. I la veritat que va anar molt bé les dues i la gent contenta, la gent també ve presencialment a buscar pastissos i tota una sèrie de productes que fem aquí presencialment.
I a mesura que anava passant el temps vam dir, osti, ens hem de decidir o continuem amb el salat o amb el dolç perquè el restaurant funciona superbé i vam decidir tirar pel dolç. I llavors ara ja estem exclusivament només fent dolç des de fa 4 anys i la veritat que molt contents. I a tu o a la teva dona, la Geni, sempre us havia com tirat una miqueta més això del món del dolç o com va ser que vau començar?
Sí, jo des que tinc 12-13 anyets jo estic al restaurant, sempre he estat a la partida de postres, vaig estudiar 3 anys a Barcelona, cuina, i sempre m'ha tirat molt la part dolça, i de fet quan vaig tornar a pujar aquí dalt, que va ser quan tenia 21 anys, doncs m'he encarregat sempre de la part dolça, també la salada, perquè amb la mare cada vegada estic més a dintre, també amb tota la part dolça,
Salada, i quan vaig conèixer la meva dona, ella no és de l'ofici, és totalment autodidacta, però té tota la part creativa i artista que a mi em faltava. Ella és la ment de tot això, ella és la que marque els colors... Jo faig més la banda de la xocolata, sóc més la seva mà dreta, però aquí la ment és la meva dona. Déu-n'hi-do. Així que heu fet un bon... Com es diu això? Un tàndem.
Sí, el que passa és que tinc tres fills i llavors el tàndem a vegades es complica. Bé, però al cap i a la fi, no? Jo suposo que ho podeu conciliar d'alguna manera. Sí, la veritat és que treballant tots aquí a casa es fa molt fàcil, vivim tots aquí a sort, llavors és qüestió d'anar rotant turnos. Ara, per exemple, com et deia, tenim el restaurant tancat perquè aquesta nit està tancat el restaurant, doncs estem...
la meva dona i jo elaborant bombons avui, els nens estan amb els padrins, i bé, contents. I escolta, com és un dia a dia a l'obrador del Fogonya al Tarragosteri? És a dir, com us aixequeu, què feu? Ja ens has comentat que t'hem trobat allà amb la trucada, en plena feina, però com és un dia que podeu fer producció, diguem-ne? Varia molt segons l'època de l'any, perquè nosaltres...
treballem tot molt al dia, no volem ficar res de conservant, o sigui, treballem molt per temporada. Llavors, durant l'any, que no és l'època de Nadal, etcètera, doncs és un dia on, sobretot, fem coses d'artistes, de pensar, d'anem a elaborar això pel Nadal, no fem proves, perquè al final vulguis o no, tot passa el filtro fogony, que jo sempre explico, tant el pare, la mare... Ells no estan a...
en aquesta època, però ells opinen d'absolutament tot i són partícips d'absolutament tot del que fem. Llavors, sí que durant tot l'any és més pastissos, campanyes Sant Valenti, campanyes així més esporàdiques, i ja quan comencem setembre, després de vacances de setembre, és quan ja ens fiquem a l'obrador a tope. Com és un dia? Doncs ens aixequem a primera hora del matí, els nens cap a l'escola i després ja entrem els dos
Aquí i depenent del dia. Avui, per exemple, hem entrat a les set i mitja del matí i estem fent bonbons. Avui ha tocat tres bonbons diferents. Com ja et dic, no tenim cap màquina que ens fa la feina. Nosaltres tot atemperem la xocolata artesanalment. Ho fem tot nosaltres. Llavors hem tingut que pintar...
amb manteca de cacau, amb els colorants, ara estic atemperant la xocolata, mentre la dona està fent el farcit que és la part de dintre, i l'hem de tancar, després conservar-lo, hi ha una sèrie d'hores que tranquil·lament avui la jornada de feina se n'anirà cap a les 14 hores.
Déu-n'hi-do. I hi ha alguna raó per la qual vau voler escollir aquesta opció de no utilitzar maquinària, de fer-ho més artesanalment, que no en sortia? Bé, al final nosaltres teníem una cosa molt clara i era que volíem fer alguna cosa diferent a el que es feia al mercat, no? O sigui, una cosa com més purista, més a temperar la xocolata tradicional...
sense res de màquines, amb una producció molt petita. Aquesta era la idea. Què va passar? Que des del primer dia va agradar molt i cada vegada la demanda és més gran i ens anem embolicant, però sempre intentem anar pas a pas. Jo sempre ho explico. Nosaltres vam començar fa 4 anys fent bombons, que és com la joia de la corona, però l'any següent vam fer els torrons,
I anem com cada any una miqueta més. L'any passat vam fer també les tauletes, aquest any hem afegit a tot això unes roques de xocolata i unes galetes, anem com fent pas a pas, però sempre passos forts i tenint les coses molt clares que al final això és un plus, el restaurant va perfecte, això és un plus, un més a més, però cada any va més. I la gran novetat d'aquest any és que hem obert una botiga online que és...
Fogony.shop, pel fet que hi havia molts clients que et deien, hosti Pepe, està molt bé vindre aquí a Sort, està molt bé també perquè ho tenim en unes botigues molt gurmetes de diferents províncies, tant de la província de Barcelona, com la província de Girona, com de Lleida, però també hi ha el client que diu, escolta, és que jo vull tenir el producte a casa meu amb 24 i 48 hores.
i això és el que us ofereix o el que ofereix als clients aquesta pàgina web aquesta via i la veritat que molt contents i a més que allà teniu perquè ho he estat rebuscant i he estat xafardejant la pàgina web i allà teniu bàsicament de tot o almenys la gran majoria dels productes que oferiu és a dir, estan aquestes roques que has comentat les galetes, els bonbons les tabletes de xocolata també vull dir que teniu una miqueta de tot
Sí, sí, hem fet. Nosaltres volíem fer, sobretot, que el mateix producte que teníem aquí i que podíem enviar a les botigues, que també la gent de casa el client s'ho poden comprar. Perquè ja tinc molts clients que, pobres, hem de dir, és que no puc agafar pastissos perquè els pastissos tinc que vindre al restaurant. O, per exemple, quan hem fet una escultura que per Setmana Santa vam fer una escultura d'un esquirol que m'agrada molt, també són escultures de xocolata que es fan només exclusivament per vindre a recollir al restaurant. Llavors, volíem
obri una mica el ventall per a aquesta gent que no podia, però que el producte el volia a casa seva. I vam dir, bueno, va,
I tindreu també una opció només única i especial per la pàgina web? Així com has dit, que per exemple aquestes escultures que feu són únicament per venir a recollir al restaurant, hi haurà algun producte que estigui només disponible per la pàgina web o no ho heu pensat? En principi ara mateix, en aquesta època de l'any ara per Nadal, no tenim cap idea, però al final la pàgina web anirà evolucionant, o sigui, hem començat però anirem veient també
Segons, com cada any la producció i la demanda és més gran, també volem anar com a poc a poc i anar fent. També les botigues des del primer moment m'han demanat, escolta, doncs mira, aquests productes, jo la meva idea era ficar bombons i torrons, però no, no, les botigues volen exactament els mateixos productes que tinc a la web perquè són productes que els clients ho agraeixen.
I escolta, Pepe, dintre de la vostra oferta, és a dir, de les diferents varietats i productes que teniu, clar, si ens enfoquem més en les dates, perquè al cap i a la fi, com ja a principis de desembre, que avui és dia 10 i ja amb les festes aquí a tocar, dintre dels torrons i dels productes més vinculats amb el Nadal, millor dit, què teniu o què podeu oferir?
Sí, mira, nosaltres comencem a fer bombons a l'octubre, la campanya de bombons és de l'octubre fins a l'abril, i torrons són exclusivament ara al mes de novembre i desembre. Som, com ja et deia, produïm molt poquets i anem fent, o sigui, jo sempre els dic a la gent, escolta, si te l'has de menjar el dia 6 de gener no cal que me'l compres l'1 de novembre, saps? Perquè nosaltres continuem elaborant cada dos per tres.
I és la manera que tenim. També som molt puristes d'intentar fer servir el màxim producte de fogony, de qualitat màxima, bona xocolata, etcètera, i producte molt recent fet. De fet, les galetes que tinc aquest any, les cookies que hem fet de diferents xocolates, quan algú me la demana és quan jo la cuino. O sigui, imagina't si anem a intentar el màxim de dir, escolta, necessito...
Per exemple, ara tinc una comanda de galetes pel divendres. Doncs jo te les cobré el mateix divendres. Perquè nosaltres ho fem així i també tota una línia de pastissos que fem per vindre aquí presencialment, també és al dia, et fa el pastís al dia. És una cosa clara que teniu. Que el producte estigués bo, que...
que sigués bonic, però el més important era que fos del dia. Bé, i al final això també el públic ho agraeix, perquè trobé aquesta qüestió artesanal, de fet, a casa, diguem-ne, als vostres fogons, i no només això, sinó també de cuidar una miqueta el producte i el client, al cap i a la feina. Sí, per nosaltres era molt important, també pintem molts dels bombons a mà, un a un, amb la dona...
encaixem nosaltres tot com molt artesanal perquè és la manera que tenim de veure aquesta part del restaurant de la banda dolça està clar que jo sempre els dic als clients si tingués un volum de feina jo no deixaré de treballar al restaurant però arribem fins on arribem i sempre com pas a pas i no ens agafarem els dits o intentarem no agafar-nos per això perquè ho tenim molt clar i jo li dic a la dona sempre escolta
El dissabte tenim pastissos, tenim no sé què. Aquest dia ja no agafem més pastissos i no hi ha cap tipus de problema, no tinc cap obligació. Al final, l'objectiu també de tot plegat, i suposo que ja també està molt vinculat amb la vostra feina i amb qualsevol altra, en realitat, però és gaudir i disfrutar del que feu. La cuina ja és prou esclava, que si no t'agrada duraràs uns anys, però ja està. Per nosaltres,
És molt important fer el que fem, que ens agradi la nostra feina. Nosaltres ens sentim molt orgullosos al final del producte que traiem al mercat, perquè fem moltes proves, etc., i ho tenim molt clar. Després agradarà més, agradarà menys, etc., però nosaltres...
amb això ho tenim molt clar. I escolta, Pepe, ja per anar enfilant el final de l'entrevista, però jo vull també que ens parleu de la vostra estrella, que són els bombons, que ara estic mirant concretament els noms, i són molt curiosos, perquè tenim per aquí, per exemple, el Maitan, que és el groc. Són tots noms pallaresos. Són tots noms pallaresos. Tenim el festuqui, que és un bombo que fem de xocolata blanca amb festuqui i mermelada de gerb.
Tenim el roya, que és un bombó amb cirera confitada amb alcohol. Tenim el coure, que és el de cafè, que fem. Tenim el bruixa, que és xocolata blanca amb navius i formatge. Tenim el gisca, que aquí vol dir quan fa fred fa gisca, que veiem aquí al pallar. És de color blau i és amb una avellana cruixent a dintre. El maitant, que és un de llimona, que fem. El tamarro, que és la novetat d'aquest any.
fem xocolata negra, caramel i cacauet, i el boca foscant, que també és la novetat d'aquest any, que el boca foscant vol dir quan marxa el sol, és xocolata blanca, ganes de vainilla i poma. I tot això, ho tornem a repetir, ho feu totalment, no?, al 100%, vosaltres, és a dir, tot el procediment i tot estan sent fets per vosaltres. Tot, ara mateix, que diuen, què has fet el dia avui? Doncs avui hem fet bombojisca i he arribat,
A primera hora del matí, el primer que hem fet ha sigut caramelitzar les avellanes, perquè ho fem absolutament tots nosaltres, caramelitzar les avellanes, hem fet el praline d'avellana, llavors a partir d'allí comencem a fer per un costat el farcit, hem pintat els bombons i ara estava temperat la xocota blanca, que és la part de fora. Si tot va bé, d'aquí dues o tres horetes podrem començar a desenmollar els bombons.
Déu-n'hi-do. I després ve el procediment de també colorejar-los o ja està inclòs? No, el bombó primer de tot es coloreix el mollo. Llavors es fa la cobertura, es fa la part de fora del bombó i després es posa el farcit i després es posa el cul, la base del bombó. I tot té això, al fer-ho artesanal, a tindre unes temperatures molt correctes, a l'hora de conservar són uns bombons...
que necessiten també una temperatura, res de nevera, etcètera. I després, clar, quan ja estan trets del moll, etcètera, toca el moment d'encaixar-los, que també ho fem nosaltres, amb el llac, també aquests bombons porten una targeta
on explica cada bon bol, seu nom, etc. I la veritat que contents. La gent contentsa i nosaltres també. Molt bé. I escolta, d'aquestes dues novetats de Tamarro i Bocafoscant, ja ens has comentat abans que amb la teva dona, amb la geni, feu tot el procés de creació, almenys plantejament, el nom, etc. Com ha estat que heu volgut fer dos nous a l'enguany? Mira, nosaltres ens hem...
renovant, al final eren uns bombons que portàvem dos anys amb els mateixos, llavors hem estat tots els 6-7 mesos principis de l'any valorant primer de tot treure un gust nou, perquè per molt que a vegades tens la idea, després ho fiques en boca, no acaben de quadrar, si no passa el filtre pot ser del pare o de la mare, al final ha de passar tot el filtre, i una vegada tenim el farcit,
Llavors, allí és quan anem a parlar amb la Geni, que en aquest cas és l'encarregada de la part vistosa d'artista, com et deia abans, llavors comença a posar aquest Tamarro, vull que sigui un toc dorat, dorat, amb negre, perquè crec que li va bé i tal. I llavors, quan ja tenim com tot, és el moment de buscar-li el nom. El nom del Tamarro va ser una inspiració claríssima de la Geni, va dir aquest és el Tamarro, i a vegades ens ha passat
de tindre un nom pensat per X bombó i quan el tastes, quan el proves, et veu un altre nom. Sí, perquè al final van evolucionant. O sigui, aquí no hi ha hagut cap bombó que de primeres hem dit, doncs vull fer un bombó d'avellana, no? I farem amb avellana caramelitzada. No, fas prova, error, prova, error. I ara, quan tot quadres, quan dius, ara, endavant. Déu-n'hi-do. Amb els bombons, amb els torrons...
o amb les tauletes, per exemple, aquest any les tauletes les hem canviat totes, de l'any passat a aquest any les hem canviat totes, l'hem ficat
una tauleta blanca amb pestucs i amb gerts, una tauleta de xocolata caramel amb galeta lotus... Al final vas renovant, però sense perdre l'essència a fogoll, que això ho hem de tindre. I sense deixar de passar-s'ho bé, eh, tampoc? Efectivament, efectivament. I després tinc el jurat, que són els meus tres fills, que millor que ells, quan tasten i diuen, a mi aquest m'agrada, aquest no m'agrada...
Això jo crec que és fins i tot més important que l'Azaida i el José, potser. Sí, la veritat és que ha sigut molt difícil renovar dos bombons, perquè al final quan tens, a la capsa gran, que van setze bombons de vuit gustos diferents, clar, sempre tens clients, doncs a mi m'agrada molt el Roja, a mi m'agrada el Maitan, llavors ha sigut una mica complicat de dir, bueno, anem de treure dos, jo sé que algú no estarà del tot content, però l'important és que
els que entrin n'agradin i la veritat que estan agradant molt. Ara si ja, Pepe, per acabar, recordem els oients, o millor dit, diem els oients, que la vostra pàgina web, si no m'equivoco, fogony.shop, és a dir, fogony.shop, s-h-o-p, i allà poden trobar tots els vostres productes, però si no, a banda d'això, el restaurant entenc que també...
Sí, al restaurant també, sinó després tenim un telèfon mòbil que hi ha molta gent que via WhatsApp també fa comandes, que és el 680-276-663. I després hi ha diferents botigues gourmet arreu de...
arreu de Catalunya, poquetes, perquè és el que diem, volem també mimar, ho tenim molt clar, d'on volem tindre el nostre producte, etcètera, i n'hi ha, ja et dic, a Girona, Palamós, a Lleida, Barcelona, Sabadell, a Viella, no em vull deixar cap, a Trem, al final, vas tenint com petits llocs, però sobretot que tinguin el producte com, en aquest cas, com nosaltres volem, perquè demanem tindre...
una qualitat i la veritat que tothom estem molt contents també amb les botigues. Perfecte. Doncs Pepe Rodríguez, Artífics i un dels membres d'aquest projecte del Fogony Alta Rebosteria, un plaer tenir-te aquí al nostre tastet i com sempre dic als convidats, bon profit i sobretot també molt bones festes per tots vosaltres i que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Aquí a l'Oest, contingut de tota mena, contingut per a tu. Benvinguts al claustre, l'hora del pati de l'equip d'aquí a l'Oest.
Vinga, va, que un claustre sempre ve de gust, sempre ens agrada acabar els dimecres d'aquesta manera. Ja se'ns escapa el somriure abans de començar, eh? D'avui dir que això s'accentueix i se n'encarregarà la Júlia García, què tal, Júlia? Hola, què tal? Una mica nerviosa perquè he vingut corrent, acabo d'aparcar el cotxe, ahir 24, que pensava, ahir l'Ivan em mata, que em direu el meu nom i no hi seré. Però bé, bé, ara ja està.
Ha passat amb algun claustre que ell o la responsable el presentat a mi encara no li ha arribat? Sí, sí, ha arribat a passar. Avui amunt també estem una mica així. Estàvem corrent, tancant les portes dels estudis. Estava apurant aquí cada moment. Sí, sí, jo estava dient hora i la Sabina encara està creuant la porta. Camina Pedros, què tal la tuya de la puntualitat? Molt bé, molt bé, és que he de apurar al màxim les hores que tinc i aquí n'ha de fer notícia i altres coses avançant.
La gent no ho sap, eh? Quan no estem en el directe anem aprofitant cada minut per avançar feina, eh? Per vosaltres, treballem per vosaltres. I tant, i tant, per fer el programa de demà. Torronet de sucre molt bon és. No, què? Tampoc és el torronet. Ah, el guió em ficava que hi havia la Txell Bernaus, eh? Jo m'he dit que vaig llegir el que fiqui el guió, eh? I la Karen la puc saludar o no? A mi sí. Quant temps, Karen Alfonso, què tal? Se't troba de faltar. Sí, com has dinat?
Súper bé, amb una gran companyia. Hem vingut junts, eh, per els que no ho sapigueu. De feina. De feina, de feina. No me'l penseu, eh? De feina. Ho hem explicat a la tertúria de l'actualitat, eh, que hi havia dinar d'unió de pagèsos. Hem explicat moltes novetats, eh, que no han hagut, que sí, Karen. Bastantes, la veritat, i importants, que passaran d'aquí a poc.
El de la Mani no ho hem dit, eh, per cert. 29 de desembre, l'últim lluny de mes, s'estallarà l'eix transversal. Amb tractors d'una de pagesos. Correcte. Hem sortit d'aquí des de Cervera. Molt bé, molt bé. I ens han agafat sense punts i paper, eh, que ens ha tocat tirar del cap. No, no, todo de mente. Que hem faltat algú per saludar, perquè clar, ja no ben fill del guió. No, no, tothom s'ha d'anar per saludar, no? No està la Maria?
no l'estàvem esperant l'estàvem esperant heu d'estar corrent pel carrer no ho sé no ho sé ja portem un descontrol és final d'any i la setmana aquesta amb un dia fèstiu pel mig això que torna bo ja avui quan he arribat me diuen l'Ivan és que som dimecres avui ah és veritat no sé de quin dia érem va Júlia García centre'ns
Sí, perdoneu. No tenia... Perdona'ns tu a nosaltres. No callem, estem divagant. Ja em va bé, ja em va bé. Estava una mica nerviosa perquè no tenia molta cosa preparada. Però...
Podem parlar de la parella de l'Ivan? Sempre. Correu és? Sabina? IvanBuscalamor.com Quantes desenes de correus hem rebut? És que no hem fet de la feina. Estem molt valament. Hem de fer la feina i posar-ho a xarxes també. Jo dic que allista el públic objectiu per trobar l'amor al nostre estimat tècnic. Ara mateix vaig revisar el mail. A poc a poc hi va una lletra. L'Ivan segueix solta, no?
Bàsicament, sí. Sí, sí, sí, no he mirat el mail. T'imagines que en tenim un aquí? Ui, ara no tinc el telèfon. Poden entrar en directe. 973-34... No, espera. Ara busco el del directe. Busca l'Ivan i si algú vol entrar en directe... El mateix us fa entrar. Sí, sí, sí. Bé. 973-34-91-00. Perfecte. Ho tenim.
Molt bé. Porto uns dies, no sé com va el vostre algoritme d'Instagram. Fatal. Però a mi no paran de sortir... Molt malament, sí. No paran de sortir-me gent jugant a jocs, rotllo de sobretaula. Ah, això està bé. Llavors, he pensat que podríem jugar a aquests típics jocs de sobretaula. Ai, que bé. I el primer joc, no sé si el coneixeu, suposo que sí, però és l'Impostor.
No. El Among Us, però en modo antiguo o què? No estic segura. Us ho explico, és igual. Cadascú tindrà una paraula que no pot dir. Tinc preparat el WhatsApp per enviar-vos-ho.
Molt bé. I llavors tothom haurà de dir una altra paraula en referència a aquesta que us he enviat. Per exemple, si posa tele haureu de dir dibuixos animats. I cadascú diu una paraula relacionada amb la que jo us passi. Menys un que posarà impostor. El que posi impostor haurà de seguir el rotllo a la gent
i dir una paraula que cregui que pugui ser. No entens res. A veure, Fran, per ets anglets. A veure, Fran, som quatre. Som quatre, o sigui, quatre dels quals tres tindran una paraula, tindran tele. I l'altra persona no tindrà tele. Ah, vale, però tres tindrem tele. Tres tindrem tele, i llavors tu començaràs i diràs dibuixos animats, l'altre dirà antena i l'altre dirà...
Clar, i l'impostor, el que no sap ha d'intentar dir alguna paraula que tingui mitjanament sentit amb el que vosaltres aneu dient perquè no se sàpiga que ell és l'impostor. Però si comença l'impostor ja sabré. Començaré jo tota l'estona que no soc impostor perquè us enviaré el WhatsApp.
I la gràcia és... Trobar qui és. Trobar aquest impostor. La gràcia és perquè l'impostor ha de passar desapercebut. Tu has de creure que l'impostor... Si t'equivoques a dir l'impostor, hem acabat, ha guanyat l'impostor. Si dic l'impostor és el Fran i en veritat és l'Ivan... Sí, perquè són pocs. Sí, perquè són pocs. Si no es podria seguir, però els ser pocs...
Us envio les paraules, són quatre, perquè he comptat amb quatre rondes. D'acord. Us tinc preparats, eh? L'Ivan ja l'ha rebut, Karen, Sabina... I Fran, òbviament no mireu el WhatsApp del costat, perquè si no ho veureu. Sabina, mira aquí justament l'has enganxat.
Què? A mi m'han... Són quatre rondes, no? Teniu quatre paraules. La primera ronda és la de dalt de tot. Vale, vale, vale. Vinga, vale. Ho tenim, ho tenim. Si us sembla bé, l'ordre...
Tu manes. Sí? Perdó. L'ordre és... Jo, Karen, Sabina, Fran, Ivan. Val, després de la cara. Sí? Vinga. Sí. Però això retarà o no? Sempre el mateix. No, no, aquest altre. Sí, aquest altre. Vale, vale. Vale, començo. Auriculars. Antena. Aparell.
104.5. Micròfon. Uh! Ho heu fet molt bé. Continuo? Sí, sí. Hem de trobar l'impostor. Micro. Ja l'ha dit. Sí, clar. Repetit.
Tecla. És ella l'impostor? Pot ser, no? No, perquè és la que m'ha dit. No sé el que hem dit ja. Emissora. On és? Puc dir que és l'impostor o la impostora? Quan acabis la ronda. Ah, ah, ah. Jingle.
Venga, pues... Falca. Vale, Fran, quizás, sí. El Iván. ¡No! ¡No! Yo es que estoy entre Iván o la Sabina.
Sí, no m'havia pensat la Sabina. Jo crec que la Sabina. Jo crec que és la Sabina, perquè... La Sabina l'ha pensat molt. I molt genèrica. I molt genèrica la primera, que he dit aparell. Aparell. Perquè jo crec que estan pensant en ràdio, jo crec que tenen ràdio, però clar, només havia dit una persona davant meu, llavors crec que ho estic jugant-me-la. Però després m'has aconseguit enganyar, eh, en aquesta intervenció. Vinga, va. M'hem jugat, eh. Molt bé. És bona, aquesta. Però és que passa que, Júlia, el que hauries de fer és anar repetint l'impostó.
Perquè si no sabrem qui és, al final, s'anem descartant. Si cada vegada és un. Com ho saps que és això? No, no és cada vegada un. No, és cada vegada un. Potser hi ha dos que repeteixen. Ah, Sabina, ja no ets més impostora. Oh, sí. No, no, que... Bueno, ens acabem de ganyar, ja, Sara. Ja tenia la Sabina. També us he dit que era la Júlia, la impostora i era jo. Correcte. Música. So. So.
Maria Carey. Com si diu la meva estimada... Vol dir Laetitia Sabati. La Leti. La Leti. Doncs cançó. I l'imposta és el Fran. Fran? És el Fran.
No! Joli, per què vaig danyar? Ha fet esperar una mica. Ha fet esperar una mica. Pausa dramàtica. Que doler. Estava aixecant els braços, eh? Era jo. Ostres, però és que ràpida. Què era? Què teníeu? Nadales. Nadales. Ah. Bueno, també ho ha fet supergenèric, eh? Has dit son, no, Karen? Sí, sí, sí. Ho he dubtat allà, però dic, bueno, com que és la segona, no ha de temps de pensar, saps? Vale.
Vale, següent. La loteria. Clar, com més difícil són les paraules, més difícil és que l'impostor pugui dir una paraula. Puguem devinar, no? Què has dit, Julià? Loteria. Ostres. Película. Missió. Amor de l'Ivan.
Està perdudíssim. Es el imposto. Ho hem fet molt bé, ara. Ho hem fet molt bé. Ho hem fet molt bé. No saps res, no saps de què parlem. Eh, no. Està claríssim aquí el imposto. És que no has pogut no improvisar. No, no, no. És que a més està intentant agafar el fil d'això. Però què és això? La paraula és impossible.
Vale. Aquesta ho hem jugat molt bé. Sí, sí. Ens hem de posar una medalla. És que, clar, no trobava un fil entre els paraules. En fi, molt bé, nois. Felicitats. Vinga, va. Riu. Ho estic posant complicat, eh? Sí, sí, jo també ja estic pensant. Ocell. Ostrem, després. Isart. Ecosistema.
I van les impostores una altra vegada. Bosc, ha dit... Ui, fem una altra ronda, però... Ho l'honoré molt malament. És el Ivan. Ai, ai, ai, ara no ets res. Jo en tinc una molt bona. Vinga, va, tireu, tireu. Protagonista. Blau.
Pesat. Hàbitat. O què? És el Fran. Ja està, no cal acabar la taula. És que sabia la primera, però és que ja està. Riu. Ja l'han dit, riu. Ah, vaja. És l'Ivan. No, que ets tu, Fran, ets tu. És tu, Fran. És tirat per l'ecosistema i tirat per l'ecosistema. És que a la primera jo ja ho he pensat.
Dic, hagués dit, chupi, guay, el mejor del mundo. Y no, no era. Era yo, era yo. ¿Pero quién era la paraula? ¡Fran! ¡Fran! ¡Fran! ¡Fran! Dic, ella hagués dicho que el mejor, no sé cuánto. No hagués dir ecosistema, referirse a ella. Oh, has notado muy mal, Julia. Yo convenzo, va, paren de bichos, convenzan filones de aquí. No, no, no, no. Dic, es que...
No de curs fluvial, no? Ens ha agradat aquest, molt bé, Julià. L'hem cançat a partir de la tercera ronda, eh, per això. Sí, pots posar més claules, si vols. Sí, anava a posar un altre. Vinga, a veure. Ivan, ho estàs entenent? Fa una mica de vergonya admetre que no gaire.
És que... El Sol Iván està jugant bé, està fent impostos per l'estona. És que m'està escrivint. És boníssim. Ai, pobre. És que, clar, jo la primera pista l'he rebut. Però no he rebut res més. És que n'hi va... Ara hi ha quatre paraules, havies de fer cas. Primer, la primera paraula. Segona, la segona. Tercera, la tercera. Clar, és que s'ha de tot juny el missatge. Vale, vale, vale, vale, pues ja està. Vostè tard el segon i així...
Que vergüenza, por favor. Noies, això no és gens habitual. L'Ibana és el tio més espabinat de la classe. No, no, no, no. Estan agafant les uos. L'hem agafat descol·locat. Si alguna noia que li vol recordar les seves visibilitats ho pot fer amb rigoros directe, preneu nota al 973-3491. Mira.
Si algú truqui, també podrà jugar amb nosaltres amb el que ens proposi la Júlia. Clar. Pot ser això, tècnicament? Clar. Perquè si vas coneixent a la candidata... Es pot intentar, es pot intentar. Si alguna candidata de 18 anys a 64 i mig pot trucar... No, la coneixem i pot jugar amb directe amb el que ens proposi la Júlia. Vinga, va. Si no disposeu d'un correu electrònic, si sou més vergonyosos o vergonyosos, que és...
Ivanbuscalamor arroba gemell punt com. Molt bé. Ivanbuscalamor arroba gemell punt com. Molt bé. Vinga, som amb la mateixa ordre, eh? Cadira. Mateix ordre, eh? Sí. Ah, espera, espera, aquí, jo no he mirat el whatsapp. Cadira. Vale, ja està. Taula. Ho feu molt genèrica, també. Però anem a fer mal. Escriptori. Mobiliari.
m'agrada perquè sempre m'agrada de mi llit llit? vale tinc una altra cosa cel que has dit? cel cel cel carmari llum finestra bombeta
Va, votem. Qui creieu? Els blancs de Nadia estan lleigos, eh, nois? No, no, perquè estem... Però fem cara de pensar tots. És que estem tots pensant que estem en el cap explotant. És que jo estic entre dos, però és que com que l'Ivan ara crec que ho havia pillat. La primera vegada ha començat a dir immobiliari, quan hem començat a dir...
Coses de mòbil. I la Karen està gallada. Saps el que és molt divertit? Són les mirades. La Sabina no l'acaba de decidir en funció de les mirades. En sentim supersutjats de l'Ivan i jo. És que estic entre una altra estàs, en veritat. I la Karen no? La Karen està presentats i les dones, pregunto. Jo estic una mica outside perquè el que ho ha dit per jo no... No te pot mirar. Jo, cara que mira, la Sabina faig cara de culpable. La Karen ha dit això.
No, jo no he dit cel. Jo tampoc ho entenc. No, ho he dit jo, ho he dit jo. Ah, va dir la Júlia. Tu pots ser impostora també, no, Júlia? No, perquè ella és la paraula. Ah, no, claro. A veure si és la paraula, si l'ha dit. Clar, clar. La Karen, què en penses? Jo crec que no. Com? Jo dic el Fran. A veure, és que miro del mobiliari, clar, sí, també m'ha sonat una mica estrany. És que si l'Ivan és dintre un brocari, jo crec que l'ho ha entès. Llavors, clar, lo de llum bombeta, jo a mi m'ha fet dubtar, perquè està repetint el que és. Dic que és la Sabina.
Abans de la cola amb patates. Iván, per què apostes? Jo aposto... Jo crec que la Karen. Ah, aquesta era l'altotute. Karen, tu per què apostes? No, jo per tu, Fran. Per lo del mobiliari, és que m'ha semblat molt barro. És que sí, veus, jo també. Això l'està tirant filetes fora perquè l'he atacat jo. És el que està dient que sí, el cap, és ell. Soc jo, soc jo. Quin coi de paraula i d'així calida. Jo també tinc impuestos. Éreu tots. Però què és això?
És que és aquest drama. La Sabina m'ho ha fet superbé. Ha començat a contestar-me en plan sí, sí, segur. Però si jo vaig seguir el real. Clar, jo no entenc res perquè la Júlia diu primer cadira i després diu cel. Jo estic al final. Jo tinc l'habitació en ment.
No, ho he fet superbé, super, superbé. Per això estic al hotel, no? Perquè si no, ens dèiem aquí paraules fins que ens canséssim. Ara que jo avient és i que estàs fent d'impostor de puta mare, tio. N'hi ha dit llum, però és que clar, perquè jo havia dit llum i ell havia dit bombeta, llavors dic, és que s'està, s'està sol a palmol, això. I quan tu has dit mobiliari, també, però clar, dic, la resta sí que deien una. Quan deia la frase, veia l'Ivan que deia com, ha colat? I jo dic, hòstia, l'Ivan fa pintar així d'impostor i no pot ser que és un tio.
Dic, però per què això és inculpable? Li van dir, no pilla res. Era el munt cap, és igual. Va per lluny, és una república independent, deixa'l. No te centres amb ell. I, vaja, vaja. A qui ens ha jugat, eh, Julià? Molt bé, molt bé, molt bé. Felicitats, felicitats. I a tots en general, no ens autofelicitem. I a la Julià, sobretot. Ho hem fet superbé.
I he pensat un altre joc que ara també m'ha aficionat molt a veure els Reels, que jo no sabia que existia a altres països. Crec que aquí no es va fer programa de tele d'això, però bueno. És 100 persones diuen. Sabeu el que és? Jo no ho sabia. No, no.
Doncs era un concurs, sobretot a Lladinoamèrica, que es va fer com a diversos països, que el que feien era com dos equips i et preguntaven, jo què sé, no ho sé, lloc on li agrada anar a la gent a comprar. I deien un nom, cada equip deia un nom, per exemple, X marca i l'altra marca, per no dir marques. Llavors, qui s'apropava més...
El que diu majoritàriament la població, que es havien agafat 100 persones, i el que diu majoritàriament com a representació, doncs guanyava. Vinga. Llavors tu tens respostes de la pleu, eh?
No, tinc respostes de gent que ho fa per Instagram. I he agafat la seva font, que és un programa de Llatinoamèrica. Ui, de Llatinoamèrica. Fiquem-nos al cap de Llatinoamèrica. Sí, sí, hem de fer el canvi. Vale, feu els equips que vulgueu.
Que no em toquen la sabina. Pues sí guanyaràs. No és contra noies. Vinga. Me sembla perfecte. Vinga, va. Vinga, va. Em sento superafortunat. Perquè ser parella de l'Ivan és tot un luxe que no qualsevol pot tenir. I va a buscar la guerra. Vinga, podem proseguir.
Primer, lloc més comú per perdre les claus. Espera, un moment, un moment, un moment. Però ho hem de dir en veu alta? Ho hem de consensuar l'Ivan i jo? Anem a la babalà? Com va ara? Què hem de fer? Però ens ho parlem, no? Sí.
Ah, d'acord. Lloc més comú, perdre les claus. Va, comenceu, va. Jo en tinc un. Sí, jo també en tinc un. El cotxe que et cau en el lateral. Ho estava pensant igual, el cotxe. I vosaltres, neies? Jo pensava que... Jo pensava que... El bolso o casa? Sí, un... He de triar. Casa, que hi ha més gent, que el bolso potser només és les dones? Sí. Molt bé! 55 persones de les 100 van dir casa.
I només 7 van dir cotxe. Però casa és molt genèric, no? Quantes vegades perds les claus a casa? Jo cada dia. El planeta Terra. Mira, estic molt més clar, no és el que diu la bajulera de la gent, està clar, però jo estic amb el Fran de... Entre l'assiento del cotxe, el raïl aquell per tirar l'assiento cap a entrar. Però quantes vegades no té cotxe? Jo me cao i no me n'entero que m'han caigut, eh? Llavors pia te pots posar a buscar-les. La gent diu que no, casa hem guanyat. Ja, ja, ja, ja.
Següent, producte que va en packs de sis. Cervesa. Lletxe, no? O aigua. Cervesa, estem d'acord, Ivan. Aigua. Aigua o llet. Cervesa, cervesa. Pot ser aigua, que és més genèric. Podem fer control la barraca? Jo diria llet. Ah, no, que no sap que és això. Que és el que és control la barraca, Julià, tu no? No. Què és? Tu, Sabina?
No, no sé. Sant Vicenç, la Merraca. Això ho hem de posar d'ell. Ivan. No ho sé, no ho sé. Mare de Déu, canalla. Ara hi ha molta gent, especialment a les llaves de jubilats. Que parle, que senyor. És gran, eh, ja. No, no. Que pensen, canalla. Parlen de jocs. A la botifarra, quan un ho veu bé, pot duplicar els punts. Diu, Contro. El Contro. Els punts que faran se multipliquen per dos. Però si l'altre equip veu que guanyaran... Re Contro. Re Contro.
I després ve Sant Vicenç, que és per 8, i La Barraca, que és per 10. Oh, sí. Oh, no hem arribat aquí mai. Doncs no. Bueno, si vols, Fran, pots. Si et fa il·lusió... Contrem la resposta, que ens valgui per dos, Ivan. Vinga. Vinga, contrem. Que no serà cervesa. Serà cervesa. Vosaltres portem un puny, nosaltres en portarem dos perquè està contrat.
Cervesa és el segon... No! No pot ser! Però Llec no està ni a la llista. Primer Coca-Cola. Primer Coca-Cola. Amb 36 persones. No passa res. I cervesa amb 35.
Però he guanyat dos punts. He guanyat dos punts, Frank. Mare de Déu, la gent, com està de malament. Jo penso anar amb sa aigua i llet i la gent aquí. Tot perí, tot perí, sa coacola i gervesa. Mare de Déu, vinga. Molt bé, molt bé, vinga, va. Ciutat d'Estats Units on la gent és més rica.
I a mi, no, no va jo. Los Ángeles. No, però pensa que és Llatinoamèrica, on les quedi més a prop pel tema de fluxos migratoris, aquestes coses, penses nova vida, diners, segurament, no?
Jo penso en Nova York precisament perquè... Bueno, clar, és que en Nova York també he estat un lloc on històricament hi ha hagut molta migració. Però pensa que el nivell de vida d'una ciutat és molt elevat, eh? O sigui, a Nova York hi viuen els actors, eh? Pensa que no et dic cerveja com a primera opció. És a dir, no està parlant de gent... Com pensaríem tu i jo.
No, mira, jo hi penso anar amb la lleteta. Faré cas a l'Ivan, no, perquè com a parella meva sé que és una persona que pot ser fart de la meva vida, qui em gui... Ivan, si estàs tan sol, el Fran està postulant. El Fran diu Los Angeles, no?
No, no, lo que digui l'Ivan. Nova York. New York. I vosaltres, noies? No, anava a dir Nova York, també. És que no, no. Sí, sí que anava a dir. Sí, sí, sí, la veritat és que sí. Pista, noies, Nova York no és el primer. Vale, perfecte. Doncs vinga, fem la que digui el Fran. No! Vinga, va, com Los Ángeles. Los Ángeles! No!
M'encanta, això sí que és un bon recontro. 48 persones i 21 al segon és Nova York. Que sé que parlen amb espanyol també a Miami. Mira, no pot ser, els actors viuen a Nova York. La Torre Trump està a Nova York. A Hollywood estan els actors. Hollywood està a Los Angeles. Sí, sí, sí, clar, clar. Estan més a prop, que són de Llatinoamèrica, estan més a prop de Miami que no de Nova York. Dos, dos.
Aquesta és difícil, eh? Ai, Déu meu. Dues marques de gran competència entre elles. M'heu de dir les dues. Pepsi Coca-Cola. Mike y Adidas. Exacte, Pepsi Coca-Cola. Mike y Adidas. Ui, doncs, doncs, doncs amb aquest... Sabina? No, no ho sé, no sé, pensant en Latinamèrica. Sí, diguem l'aquest que vulguis.
Antena 3 Telecinco Doncs sí, Coca-Cola, Pepsi, amb 38 persones I no hi ha lladides ni surt Ui, això resta un punt, eh? Sí, la Coca-Cola era la més comuna a l'hora de... Clar, però és que... Clar, és Coca-Cola, Pepsi, McDonald's Burger, Microsoft, Apple i Marvel DC
Mmm. Bueno. Sí. Em va rufar aquest joc. Vinga, va. Ah, no, no, que van guanyant. Vinga, va. Què faries si et toqués la loteria? Ara contesteu vosaltres. Exacte, ara contesteu vosaltres primer. Què es compraria a la gent si li toqués la loteria?
És que lo primer que m'ha vingut al cap és un cotxe, però pot ser una casa, no? Sí, o... Pueden pensar un llate, és que, claro, la gent està... Jo diria la casa. Jo diria la casa, també, tot i que el cotxe me ronde. I vosaltres, nois? No, no, però qui neus ho ha quedat? Casa. Casa. Casa. Jo aquí diria el descapotable, quasi més que cotxe, perquè nosaltres no diem planeta de terra o casa. Estem a poca de temps, ja, eh? Però que és Jatinoamèrica.
Fiquem-nos al cap de... El primer que... Potser sí cotxe, no? O què? Com ho veus? Estan copiant. Cotxe. És que aquells han dit casa. I estan fallant, Sabina. Estava pillada, estava pillada. Jo lo primer... Bueno, és veritat, jo lo que estic pensant, si me toqui la loteria aquest any, és primer pagar el pis.
Clar, és que primer penses en vídeo. Clar, la gent està molt loca. També hi ha gent que diu que li toca l'autoritat al muntari en un bar. Dius, bueno, pues tira-ho al pou, també estàs. Però escolta, viure-s'hi pot re, que anar a treballar i tenir-ho tot pagat. Diu, crec que això és la veritable tranquil·litat. Sí, sí, però que la gent tampoc, a vegades no són racionals. Vinga, l'última o què? I ara, al contrari. Si no tens diners, lloc on no vas.
Si no tens diners... Al primer lloc, on t'asseixes, no, no. Al casino. Ah, no, però, claro. On no vas, si no tens diners. On no vas, si no tens diners. On no vas, si no tens diners. On no vas, si no tens diners. De vacances, no te'n vas. Sí, però és molt genèric. Una mica més concret. A la branja.
És que tenint en compte com està les coses, jo penso que no sort ni de copes, eh, si no tinc diners. Clar, però... Al bar. Per allà va, per allà va. Al bar, al bar. Al bar. Ojo al bar, eh. A xumar, sí, sí, sí. I nosaltres diem a sopa a fora. A la cantina. Al restaurant. Al restaurant, va. Diem cantina. És que, noies, esteu arrasant. Sí, restaurants. 32 persones van dir restaurant. Molt bé. Estamos en su mentes, que ja t'he dit. ¿De cantina quién eres?
Allà és el rancho gran. Cantina no és una cosa ni una altra. El bar van triar 16 i 15 casino. Fran, no no vas molt lluny. Tindries d'una més o què, Fran? Va, ràpid. Deu segons que així puc empatar. Corre! Si tens ganes de plorar, on vas? A la lloreria. A la dutxa.
No feu-lo de plorar a la dutxa. Vale, a la dutxa, ara estem a l'habitació. A la dutxa. Ai, Karen, Karen, m'estic avançant. Sí, sí, sí, m'assembla bé, m'assembla bé. I Fran t'han guanyat de pallissa. A l'habitació primer i després a la dutxa. Toma! Guanya la dutxa!
Encara que acabem pensant que l'Ivan no és una bona parella, el d'avui ha sigut una excepció. Normalment és algú que porta moltíssim. Avui heu viscut la excepció. Que no es note.
Bueno, ens agradem molt aquest claustre, ara parlem molt en sèrio. Molt guai. Sí, sí, molt divertit. Sobretot perquè hem guanyat. Sí, clar, això sempre. Que queda apuntat que caldrà un dia explicar-vos, ensenyar-vos a jugar a la botifarra. Perquè he de parlar de jocs de l'altra banda del món i no saber el que és la botifarra. Me sento com un estrany aquí a casa. Jo sé que sé jugar a la botifarra, però tant com tu havies dit, no.
Però si això és l'ABC, s'hi ha quatre normes. Multiplicar per 16 no crec que sigui una norma. Això ho he vist als pinballs, però això de multiplicar per 16 a la botifarra... Mai millor dit. No sabeu jugar a la botifarra i encara m'ho qüestioneu. Disculpeu, amics oients, que sé que tots vosaltres sabeu jugar a la botifarra i que sabeu perfectament que era això de contrarrecontre Sant Vicenç i la barraca.
Juli García, moltes gràcies per aquesta gran estona en què tot i no ha guanyat, ho hem gaudit moltíssim. I gràcies a la resta, que són, segons el guió, la Txell Quiroyer, la Maria Quiroyer, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar, és clar... Bueno... Moltes gràcies. Au! Au, fins demà, demà hi tornarem, ja som el que passin tres minutets després de les quatre de la tarda amb aquest bon rollo, amb aquests continguts de proximitat, on? Aquí, a l'OES, fins a morts. Adéu, adéu! Adéu, adéu!