Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, Òsters. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'oest, aquest programa que fem set ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies al nou Vila de MUNFM. Què tal? Molt bones. Hola. La Maria Gatau de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Bona tarda. Què tal? La Sabina Pedros del Picat Ràdio. Molt bones. Hola, hola. Aquí estem.
També saludem a la Karen Alfonso, de Ràdio Poneu-Mollerussa. Bona tarda, westerns. Chey Bernaus, de Ràdio CIO Gran Munt. Molt bon dia. Molt bones. Júlia García, de Ràdio Trem. Com anem? Ei, com a tot? I Ivan Usón, responsable tècnic d'aquest programa. Molt bones. Bona tarda a tothom. Un Ivan Usón, que amb un servidor està als Estudis 2.1 i ell de ràdio.
Aquest programa l'obrirem amb un tema del dia en què us explicarem que dos restaurants de la nostra demarcació, un a la plana i l'altre al Pirinau, han estat reconeguts a la primera edició de la guia Augusta. Quins són? Doncs bé, ho descobrirem al tema del dia.
Després arriba la terratura de la tele en què s'entesten en parlar, seguir parlant de campanades. Encara falta, quasi volia dir, dos mesos per aquest cap d'any. Però també portem estrenes aquesta setmana.
Comencem amb el repàs local, ho fem acompanyats del Guillem Figueroa. Bona tarda. Bona tarda. I destaquem que la Universitat d'Eida inaugurà el curs d'infermeria TREM amb l'objectiu de fer créixer els estudis i l'edifici que els acollirà. Una vintena d'umnes ha començat aquest setembre, el grau que imparteix la Universitat a la capital panyaresa.
De moment, els alumnes ocupen les dependències de l'Institut de la capital del Jussahal, espera que es faci realitat el projecte de construcció d'un nou edifici docent que se situarà al costat de l'Hospital Comarcal del Pallars. Aquest dilluns, el rector de la UDL, Jaume Pui, ha destacat la alta demanda que hi ha per part d'estudiants com per part de les necessitats del país. És una totalitat que té una alta demanda tant per part d'estudiants com per part de les necessitats del país.
i especialment d'aquest territori, i després que això obre la porta a un nou campus de la universitat, que seria aquest campus que li diem Universitat de Lleida-Pirineu, que ubicaríem de moment aquesta unitat docent a Trem, però que d'alguna manera abraça tot el territori perquè, almenys amb aquesta titulació, la necessitat de fer unes pràctiques de formació necessita fer servir tots els serveis que hi ha disponibles a l'àmbit del Pirineu.
Puy també ha ressaltat el que ha suposat l'estrena d'un campus al Pirineu, tenint en compte també que les pràctiques es faran en els diferents centres sanitaris de les comarques de muntanya. Per la seva banda, el director general d'universitats, Miquel Soriano, ha valorat molt positivament el pas endavant que suposa per al territori la implementació del grau en infermeria a Trem.
que el talent no en té de codi postal i que per tant el talent està distribuït a tota Catalunya, a tot el territori i per tant hem de facilitar o hem d'evitar que persones que tinguin capacitat i que tinguin ganes no estudiïn per culpa de les distàncies o per culpa dels diners. I a banda d'això no és el mateix tampoc facilitar que persones d'aquí vagin a estudiar, ja sigui a Lleida o sigui a una altra capital,
o és molt diferent això que fer que els estudis vinguin aquí. Perquè això en definitiva acaba creant grerquesa, acaba creant oportunitats. Des del govern s'ha defensat que cal forfar infermeres i infermers en sanitat rural i de muntanya.
I el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Lleida rep al voltant de 120 peticions d'empreses que busquen professionals ja que no en troben al mercat laboral. De fet, a la Borsa de Treball del Col·legi només hi ha enginyers que ja tenen feina i busquin millorar. Tal com explica el Degà del Col·legi Ramon Grau, el bon moment de la professió no fa que hi hagi més vocacions, un fet que no només passa a Lleida sinó que és general a la resta de l'Estat.
En 10 anys, segons l'Observatori de l'Enginyeria, faran falta 200.000 enginyers a Espanya. Aquesta situació també es trasllada a casa nostra, explica Grau, on cada cop hi ha més peticions d'enginyers. Nosaltres tenim una borsa de treball que passa de 120 sol·licituds anuals, som domèstics, no estem a LinkedIn, som domèstics i bàsicament són empreses, nosaltres ens demanen empreses de la branca industrial.
per fer manteniment, empreses per fer projectes, per fer legalitzacions, perquè és la nostra especialitat. Un exemple de la bona situació de la professió és que no hi ha enginyers a l'atur. Fins i tot els estudiants que no han acabat la carrera ja poden tenir feina.
Els que tenim a la bolsa de treball generalment són enginyers o enginyeres que no és que busquin feina, sinó que estan allà per si de cas poden millorar el seu estatus. Però allò de dir aturats no hi duren ni un mes. I els aturats no són aturats, són recient egressats, acaben en la carrera, m'apunto, però és que n'hi ha molts que no acaben ni la carrera que ja tenen feina.
Per tot plegat, el col·legi reclama que les administracions donin un cop de mà creant vocacions, ja que les enginyeries, de tota mena, no només les industrials, explica Grau, són una professió de futur.
I l'Ajuntament de Lleida està treballant per tal de fer paquets turístics per als aficionats d'altres equips esportius que s'enfronten a un club de la ciutat. La paeria vol aprofitar aquestes visites per donar a conèixer l'atractiu turístic de la capital del Segrià. Així ho ha explicat la regidora de promoció de la ciutat, Pilar Bosch, que els micròfons d'UAU Lleida Ràdio són propostes per gaudir de la ciutat des d'un punt de vista esportiu, però també cultural i patrimonial més enllà de l'esdeveniment que els ha dut a visitar Lleida.
Una proposta de paquets perquè l'aficionat pugui venir i ja vingui una mica amb allò tancat, amb quines entrades, amb quins altres esdeveniments o altres espectacles, a part de les visites patrimonials i, evidentment, les visites guiades. Bosch explica que és una de les mesures que Lleida Turisme està estudiant per tal d'aconseguir que la mitjana d'estades a Lleida arribi a les dues pernoctacions per visitar.
Guitarra que impulsa per 5 anys consecutius, la recerca del tió en quan tindrà lloc a Clara Valls i a hora xocolatada i espectacle infantil.
L'activitat es farà el diumenge 30 de novembre a partir de dos quarts d'onze del matí. Durant la jornada els participants també gaudiran d'una xocolata popular a càrrec dels Amics del Cau i d'un espectacle dedicat al Tio de Nadal a càrrec de Tiolàndia de los Sigronet. La recerca del Tio es dividirà en tres rutes adaptades per diferents edats dels infants i les seves famílies. Una ruta curta dedicada als infants de 0 a 3 anys, una de mitjana per als de 4 a 6,
i llarga per als qui tenen més de 6 anys. A més, l'opció curta està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. El preu d'inscripció és de 5 euros si es porta el tio de casa i de 20 euros si es vol adquirir un tio nou. Les famílies interessades es poden inscriure a través del formulari d'inscripció fins al dia 23 de novembre.
I una darrera qüestió, la Generalitat pràcticament duplica el nombre d'empreses inspeccionades per la campanya de Black Friday d'aquest any. L'Agència Catalana de Consum fa el seguiment del preu de 10.000 productes de diversos sectors. Això vol dir un 300% més que el 2024.
En total s'estan controlant fins a 155 companyies del sector de l'electrònica, d'articles de roba i complements i productes per a la llar, amb la finalitat de detectar casos de publicitat enganyosa en els preus i competència deslleial. De fet, algunes d'elles ja van ser investigades l'any passat. El director de l'Agència Catana de Consum, Isidore Garcia, detalla que el període de seguiment comença dos mesos abans de la campanya.
que ja comença des de fa dos mesos per fer un monitoratge del que són els productes que habitualment s'ofereixen en condicions especials de rebaixa, en aquestes dates del Black Friday, i que això ja s'ha planificat de manera que ens permeti ampliar el nombre de productes que controlarem. Les sancions poden arribar fins als 100.000 euros en cas d'incomplir el Codi de Consum i de 20.000 euros en el calç de comerç.
Gràcies, Guillem. A tu, Fran. Seguim l'actualitat aquí, a l'Oest.
El tema del dia. Doncs som-hi amb el nou sistema de tema del dia que ens porta la Txell Bernaus en l'àmbit gastronòmic, però que no, no és el tastet, no? Molt bon és?
Doncs no, Fran, avui no estem al tastet, estem al tema del dia, però sí que és veritat que parlarem de gastronomia. Gastronomia de casa nostra, quilòmetre zero d'aquesta que ens agrada, tant de plana com de muntanya. Avui anirem als dos llocs. Per què? Doncs mira, va ser justament la setmana passada, quan en el marc del Fòrum Gastronòmic de Barcelona es va presentar la primera guia Augusta i els premiats d'aquesta guia. Ara parlarem una mica de què és exactament, perquè és la primera edició.
En relacions premiats, estem d'enhorabona. Dos van rebre ExaEco, el premi Manel Bàzquet Montalbán, a la cuina de Terrandins. Concretament, parlem amb l'Àngel Esteve, del restaurant 6è de Lleida, i també amb Jaume Mora, en aquest cas, de la Fonda Ferrer de Baro. Sigueu benvinguts els dos.
Molt bona és, merci. Premiats en aquesta primera guia Augusta, ara explicarem una mica què és exactament aquesta guia, però expliquem una mica quines sensacions teniu. Ara que ja han passat uns dies de l'entrega. Doncs a veure, molt gratificants, no? Després de poder sortir de casa...
que ens prenen guies on hi ha bons restauradors, on es valori el bon menjar i de la manera que ho fan, però nosaltres contentíssims. Jaume, la teva part. La meva part és com si fos un reconeixement a tots aquests anys que portem treballant a casa, que mai hem estat premiats per Capguia, sempre hem estat del dia a dia,
I el bonic és que, bé, és el que vaig dir la setmana passada, el premi, quan m'han dret el premi. És un premi que recullo jo, però no és un meu, aquest premi. Aquest premi és dels meus pares, perquè són ells qui van crear això, dels meus germans que han treballat aquí. I, bé, sí que ara jo estic al cap del timó, portant el negoci.
i em vull reivindicar també amb el que vaig dir, cuina catalana és tot el que vulgueu, és molt divertit, és molt xulo, però si no tens uns bons proveïdors al costat d'un bon quilòmetre, bé, un quilòmetre zero és igual, però que tu sàpigues com es fan aquelles coses, qui les fa, ostres, això ja és una miqueta el cúmum, no?, vull dir, ja poder posar la cireteta al pastís,
I la veritat és que, personalment, a la zona on estic jo, a la zona dels Pallars, tant Pallars sobirà com feia Josep, avui parlarem de Pallars, vull dir, no vull explorar un i l'altre. Tenim una sèrie de productors molt xulós i que fan les coses molt bé. Bé, de fet, tu has format part o formes part de col·lectius que precisament reivindiquen el producte aquest de qualitat. Per exemple, la Girella, que ara...
Encara fas una mica de doloreta perquè sé que n'acabes de fer ara fa un momentet, no? Ens ha xivat el Javier. Sí, sí, mira, res, ha vingut a dinar la Maribel de Casamadó, ens ha portat els menys, ens ha portat també, bueno, ens ho ha portat tot per fer la girella i amb corre-corre fer la girella i, bueno, deixar-ho fet i ja està.
Parlarem d'aquesta cuina dels Pallars, que dius tu, del Pirineu, si ho mirem des de La Plana. Àngel, també parlarem d'aquesta cuina de La Plana, que també s'ha de reivindicar, també existim a La Plana, tot i que no siguem zona especialment turística, també existim, no? Però deixeu-me explicar als nostres oients que la Guia Augusta s'ha celebrat aquest any la primera edició, no? Està impulsada pel cuiner i divulgador Pep Noguer i també, juntament amb Pep Palau i Óscar Gómez, han impulsat aquesta guia
que no sé si vosaltres potser ho explicaré millor que jo, que vol reivindicar precisament la cuina catalana, oi? Sí, totalment. En aquest cas, una cosa que també em va agradar molt en tota la trobada va ser que, per primera vegada, no se tenia en compte presidir ni benzineris ni estrelles i que tots partíem d'un punt molt...
molt equitatiu i això on es valorava el benfeu. I, ostres, tenir un equip de companys en el qual compartiu aquesta manera de fer i també dèiem hi ha productors i tenim un punt de vista molt similar entre tots, a nosaltres també ens ajuda a fer pinya i tots partidem el mateix punt de partida. I aquesta part com d'unió que encara no l'havia vist com tan clara, la veritat que
És una cosa molt positiva, jo penso. Si ubiquem exactament quin és l'objectiu d'aquesta guia, ho dic jo. Recull els millors restaurants de cuina catalana de tot Catalunya. El seu objectiu principal és divulgar, defensar i promoure el patrimoni gastronòmic del país, destacant aquells establiments que practiquen estimant i defensant la cuina catalana. Per tant, si vosaltres heu sigut dos desguanyadors exaequo, no es diu molt de la vostra cuina.
Jo crec que ara comentaves, Àngel, fora d'estrelles, fora de coses aquestes, que potser són les més mediàtiques, feia falta, jo crec, una guia a la qual hi fos present o tingués com a objectiu reivindicar la nostra cuina, no? Jo penso que sí, ostres, i com ben bé dius, cuina excel·lana, i quins paraments segueix, o que podrien ser molt altres,
Tots dos tenim un punt de vista diferent, però tot i així.
Compartim aquestes línies de treball on el sofregit és el que ens porta de cap tots els dies, que anem de marxar, que les bases també són molt clares, els caldos ens agraden de tota la vida, profuns, intensos, ben fets. Al final partim de punts de vistes molt diferents, però un sentiment i una cuina tota la vida que és com l'eix principal de la nostra proposta.
Ja ve, com ho veus tu això? Feia falta o no? Jo crec que feia moltíssima falta perquè hi ha molts companys restauradors
que mai se'ls ha premiat, i no parlo pel meu cas, se'ls ha premiat amb cap premi i estan cada dia a les 8 del dematí aixecant caldos a primera hora del dematí, cuinant a primera hora del dematí, recollint conills o alguna cosa. Per exemple, ara que és una temporada de casa, doncs casa, llimpiant la casa des del principi fins al final,
fent-ho tot com sempre s'ha fet i com el que els ha manat amens de tradició o el que han après dels àvios o de les mares o del qui sigui. I jo crec que això és molt important, el fet de reconèixer, no premiar, sinó reconèixer el treball que fa moltíssima gent. En aquest cas hem sigut tant l'Àngel com jo aquí a Lleida, però podríem parlar de mil restaurants d'aquí a Lleida
que es mereixerien també aquest reconeixement. Llavors, per la meva part, és un reconeixement, sí, personal, la fonda fa res, sí, però és superextangible i per tothom, per tothom que se senti molt recompensat amb aquest premi, perquè és per ells, vull dir, jo sempre ho dic, és per ells.
dir que aquesta primera edició inclou fins a 270 restaurants catalans, per tant, és una guia nodrida, hi ha opcions per tot Catalunya, que estan classificats, i jo crec que això també és un tema interessant, en tres categories, la nova cuina catalana, la cuina tradicional catalana i la cuina tradicional popular catalana. Jo crec que això ens ajuda una mica a entendre la riquesa o la diversitat, també, del que anomenem cuina catalana, que és com un sac molt gros, no?,
perquè, clar, la pregunta és què és cuina catalana? Aquí
Bé, jo vaig sentir dintre del fòrum algú que va dir que cuina catalana és com aquell que deia el president Bujol, tot aquell que viu i treballa a Catalunya és català, no? Doncs, clar, es va fer un exemple molt clar que va ser dos palillos, o sigui, dos palillos és un restaurant de l'Òrnic i, bé, que fa cuina així fins a Japonesa Oriental. Però, clar, no és cuina catalana. Per què no és cuina catalana? Evidentment és cuina catalana, vull dir, treballa amb un producte d'aquí i treballa amb altres coses que no solament és...
Clar, llavors, és cuina catalana o no? Clar que és cuina catalana. Jo crec que hi ha moltes cuines catalanes. Hi haurà una que és la millor de més tradició. La cuina que fa l'Albert i la cuina que fa jo són molt semblants, i al cap i la fi són molt semblants. L'Albert ha dit abans, arrenquem caldo, reduïm, fem coccions molt llargues.
I lo xulo que és fer això, fer un capipota, fer un capipota aquestes sis hores, fer un capipota que dius que quan acabes de menjar el capipota és espectacular. Bueno, doncs no ho sé, jo crec que això, no sé si t'ho comparteixes. Jo la veritat que sí, igual que tu, que al final partim d'una línia que nosaltres pensem que
que totes les coses i els bàsics els tenim, és el nostre punt a compartir, per així dir-ho, però, ostres, és que abans, fa cent anys o què sigui, bueno, cent, però tampoc que el tomàquet era d'aquí, no? El pistacho tampoc, i ara aquí a Garrigues tenim pistacho.
Realment hem d'estar oberts a les influències, al nostre dia a dia, i adaptant-ho i tenint un diàleg que ens ajudi a sostenir. Això també, com aquestes tres classificacions de la nova cuina catalana, jo què sé, que al final partim d'una cosa que abans no, que és que tenim molts coneixements, tenim a l'abast moltes fonts d'informació, que siguin internet o llibres.
del cuiner que més t'agrada i que treu una salsa. A partir d'aquí, com la pots adaptar? Què tens a casa teva o als voltants? Com pots adaptar la teva oferta tenint i donant-li la personalitat del que et rodeja? I jo crec que una miqueta faria referència a això, per exemple, a Nova Cuina Catalana o...
Jo crec que al final aquesta és la nostra gran avantatge, aquesta diversitat que ens porta a que, per exemple, anem a un restaurant que fa una cuina més basada en el típic i notem aquella oloreta i si ens sentim com a casa, jo aquesta sensació la tinc quan vaig a restaurants de cuina catalana, o vas a propostes més modernes que et sorprenen però que d'alguna forma continuen tenint aquella oloreta que jo en dic, que estàs a casa, que sents que això...
Li va haver el teu ADN, no sé si ho m'explico, és que és una sensació que jo de vegades tinc, eh, de dir, ostres, això a mi em pertany, no? Totalment, Meritxell, i és més, a vegades jo, que venen clients i volen deixar propina, et deixaran propina, et deixaran propina, però jo sempre dic que la millor propina que em volen deixar a casa meva és quan un client menja una cosa i em diu, ostres, acabo d'anar 30 anys enrere,
i acabo de recordar-me a aquella no sé què, no posaré cap nom, que em vaig menjar que em feia la padrina. Clar, poder arribar... Jo només he arribat un parell o dos de vegades, eh? Però, ostres, la sensació aquella de plenitud que aquell client està dient que aquell plat que està menjant l'ha fet anar enrere i dius, oh, que guai, i m'ha passat, i m'ha passat.
Jo crec que de les últimes vegades que em va passar, em va passar al sisè. Al sisè que vaig menjar una cosa, no dir el que és, no dir el que és. Jo al sisè la primera vegada que vaig menjar una cosa que vaig dir, joder,
Em va explotar el cap. I anàvem en tres mes i no vaig dir res, però després els hi vaig dir. Quan vam sortir vaig dir, hòstia, és que hi ha hagut un moment que m'ha transportat, tio, i que guai que vagis amb un personatge que algú et faci menjar. Si a sobre és col·lega, doncs jo considero, a tots els conyons, col·legues, però que et faci viatjar, hòstia, és molt xulo. Ho és, ho és. Àngel, per al·lusions. M'agradaria fer una nota en Jaume i a la fonda
és el restaurant pendent que només va entrar per la porta. Ostres, penso que tenim la sort i estem en un lloc on tenim, per exemple, el Jaume, que té a l'abast i té un coneixement i té un diccionari propi d'ingredients, de fer girella. Saps què? Que fins fa uns anys nosaltres o jo no en tenia ni idea que era una girella, no? Que realment en el moment d'obrir i de dir, vale,
que és el que hi ha al nostre territori, que és el que... I, bueno, vas descobrint coses com, simple, giré ja, i dius, bueno, ostres, està bé, però ho veus com una cosa molt llunyà. Però que, jo què sé, que em sembla una passada la feina que fan d'ostres, d'anar al camp, d'agafar el bolet, de ficar-lo i cuinar-lo al seu restaurant. I, vamos, em sembla...
Molt d'admirar, molt d'admirar. Jo et diria més, perquè no sé si ho dirà el Jaume o no, però la girella és un dels productes que s'està reivindicant, és propi del Pallars, i és un producte boníssim, a més d'aquests que fan rebost, a mi m'agrada molt, però, per exemple, durant molt temps s'ha reivindicat, per exemple, també amb una associació a la Xicoia, que és un altre producte també que jo sé que els del Pallars heu sigut molt guerreros en aquest aspecte, molt combatius, perquè teníeu ganes que un producte com aquest es conegués i relacionar-lo amb la bona gastronomia, no, Jaume?
Sí, hòstia, és que a més és que amb el tema de les xicolles, hi ha un company que és la llei del cafè, que no coneixes Àngel, doncs a vegades fem excursions a la muntanya de Yesui, a vegades, durant la temporada de xicolles, quan ha marxat de neu, hi som sovint a la muntanya. I, hòstia, poder agafar aquest trosset d'enciam salvatge, emportar-te'l a casa, menjar-te'l amb una amanida, amb una truita, saltejar, arrebossar,
és menjar-te el territori, no? Jo crec que aquelles coses que hi creus les has de lluitar, reivindicar i treballar-ho, perquè al cap i a la fi ho sentim, eh? Vull dir, també és una altra aquesta... En aquestes d'altres, les coses també... Primer, perquè t'has de guanyar la vida, vull dir, això està claríssim, perquè quan t'acqués caixa durant el dia dir, uf, tinc alguna cosa de quartets i puc fer, i puc seguir fent la meva vida, però, ostres, que pogués disfrutar, disfrutar avui en dia que és tan complicat poder disfrutar,
i si pots disfrutar fent, jo què sé, fent una trista croqueta, si vols tu, que no és una trista, vull dir que, jo no sé, les coses que són brutals, mil coses que dius, hòstia, això és molt xulo, és molt bo.
Jo crec que el que compartim, i la sort és això, sobretot de disfrutar el que fem, de viure, que ens apassiona la cuina i no hi ha res que ens faci més feliços que estar cuinant i donar de menjar a gent. Al final és la tasca d'un restaurador i el que sembla moltes vegades tan obvi
no ho és tant, no? I disfrutar, i tenir com aquest sentiment d'estar, doncs això, fent la croqueta i de dir, fuà, aquest ha sortit de deu, no? O la sensació d'un guisat i ara sí que aquest és el... Això és el que no podem perdre i que al final és la nostra tasca, no? No salvem vides, no curem el càncer, però sí que donem de menjar. Alimenteu l'ànima, eh? El cos i l'ànima, jo crec, eh? Sí, sí, sí. Però...
Això ho hem de fer de 10 i ens hem de prendre personal i ho hem de fer de veritat, no? I aquesta és la gran tasca que tenim. És que teniu un ofici que és molt bonic, també molt sacrificat, eh? No vull romantitzar la tasca del restaurador i del cuiner, és molt sacrificat, però és molt bonic també, eh? Però, Meritxell, a nosaltres ens passa que, clar, ells estan a la plana, en aquest cas els estaven a la plana,
i tu demà estàs a la plana, i nosaltres estem a la muntanya, però quan baixem, que fem alguna història, que es faci alguna història de, per exemple, els Jogues Cunyais, que mouta la Federació, i fem el... Clar, quan et trobes, quan nosaltres baixem, és com... Hosti, anem a veure... No anem a fer competència, anem a veure els nostres companys. O sigui, anem a passar-nos-ho de puta mare. Vull dir, és que... Hosti, que tinguem... El bon rotllo que jo crec que hi ha avui mateix, amb el tema de la cuina, hosti, és...
És que és impagable. A mi, a vegades, quan em parlen malament d'algun restaurant, dic, però quantes vegades has anat? Una vegada ja has de tornar, perquè potser no has agafat el dia bo. Perquè vull creure que no ho fan malament, vull dir que han tingut un mal dia, com ho tenim tots, perquè tots els tenim. Però aquest bon rotllo que hi ha, si és molt xulo, que puguis aixecar el telèfon i trucar, escolta'm, com fas això, i que no hi hagi...
i que t'ho expliqui, vull dir, perquè la gent t'ho expliqui, vull dir, les coses són per explicar i això és molt xulo. Ho és. Ho és, perquè al final és com, jo que conec l'ofici, no?, perquè hi he treballat, sé que he sacrificat, almenys si tens bons companys, a mi em passa en l'àmbit periodístic, aquí a Lleida també, és un ofici que és molt bonic, també té les seves coses, però si tens bons companys, doncs, tot surt molt millor, la veritat, tots tenim endavant.
Dir, ja perquè abans queden pocs minuts, però dir que també s'ha entregat el Premi Honorífic Isidre Marages a la cuina catalana al cuiner Josep Lladonosa, que aquest és un premi més honorífic, una mica un reconeixement a la figura de Lladonosa.
I dir també que m'agradaria acabar aquests últims minuts demanant-vos que expliqueu una mica com veieu el futur, no? Perquè no tant potser des dels vostres negocis particulars, sinó una mica de la cuina catalana, com hem dit abans, és molt rica, és molt extensa, és molt variada, no? I m'agradaria saber una mica vosaltres com ho concebeu, quina és la línia una mica per continuar treballant en aquest àmbit.
Jo crec que, ostres, el Jaume ja ha fet molt bon espòiler de que, mira, tenim la sort que avui en dia ens veiem a la resta d'hosteles com els nostres companys, no? Que potser anys enrere era, ostres, no diguis aquesta recepta, perquè hi havia com molt més secretisme darrere d'una cuina que al final ha de ser algo obert, fàcil i que, ostres, i entre tots ens hem de fer pinya.
i que percebem com els nostres companys, com amics que ens poden ajudar, i quan tenim algun dubte, truquem a qualsevol restaurador, escolta, mira, tenim això, a veure, vosaltres com ho feu, i aquesta pluja d'idees i moltes vegades compartir, jo veig que és un hàbit que va a més i no a menys,
i és una cosa que hem de cuidar i jo crec que per això hem agafat aquesta dinàmica tan bona com a cuina catalana i que realment estem en un punt on fem tanta pinya que, ostres, no hi ha una competició que abans potser abans sí que podíem tindre més present però, vamos, o sigui, jo l'auguro superbona, estic supercontent i em sento molt afortunat. Jaume, per la teva part. M'interedo totes les teues paraules perquè realment és així, és que és molt bonic quan...
quan veus tot el que hem creat, perquè ara mateix amb aquest moviment i som nosaltres i el que estem creant amb aquest moviment, que hi hagi bon rollisme entre nosaltres i que... Això és molt, molt, molt, molt... És que jo crec que és el màxim, és el màxim. I com la veig de cara al futur? Doncs no ho sé, et podria dir que la Mofi està estudiant ciències culinàries,
i porté dos mesos a Barcelona i estic al·lucinant de lo que està aprenent, de lo que els ensenyen a l'escola, és que és algo, bueno, la universitat és brutal, si això tira endavant i com tira aquell, podria dir exemples de persones, de persones que han estat estudiant i que estan treballant ara mateix,
Tenen una manera de veure-ho encara molt més apurada de la que ho mirem nosaltres.
i al coro una vida eterna, vull dir, perquè és que venen amb una força, jo si parlo de la meva filla, ve amb una força que ella té claríssim que estudiarà, però vol ser molt malpallars, vull dir, ser molt malpallars no vol estar enlloc, no vol muntar cap negoci enlloc, sinó que vol estar al pallars, i evidentment, com a pare, s'encaula l'alagrimita, perquè clar, vull dir, que la meva filla estudi, que s'envia aquí, serà l'hòstia. Aquí, que després que faci el que vulgui, eh? Però que s'estimi el territori, que s'estimi les coses, que vegi les coses com són, que són dures, perquè són molt dures,
però després també se'n dona compte del bon rollisme que hi ha entre tots. Vull dir, quan hem recolgut el premi la setmana passada, la Vila m'ha dit, hòstia, coneixeràs el del sisè, i clar, molt bonic. Ah, hòstia, és que guai, no? I, doncs sí, doncs és que són col·legues, i no, no. I després hi ha una altra cosa, que no l'hem dit abans, vull dir, com va arribar al tema de l'entrega dels premis, clar, jo no sabia quin premi donaven.
Jo no sé si l'Àngel ho sabia, però quin premi? No, vull dir, això també està molt bé, vull dir, no es filtra res. Vull dir, sí que hi ha una nominació, sí que s'has nominat, o sí que et diuen, però no et diuen quin premi rebràs. I això està molt guai. Això està molt xuló. Per això que jo li auguro una llarga vida a la cuina catalana, i em sabrà molt greu amb petits productors que acabaran desapareixent perquè no hi ha relleu geracional, això sí que serà una pena, però, bueno, després d'un segurament ens ho tindrem nosaltres.
Tot ho anirem fent, tot ho anirem fent. Nosaltres acabem avui aquí. Ha sigut una conversa supermaca, una conversa d'aquestes que ens mostren que el nostre territori, quan ens ho creiem i quan ho volem tirar endavant, ho tirem endavant. Que bonic que em digueu, i això és totalment fora de l'àmbit gastronòmic, però que bonic que dues persones, una de la plana o una altra del Pirineu, em diguin que treballem junts, que els dos tenim aquest sentiment...
que entre tots estem creant coses molt boniques i a mi deixeu-me acabar i és una cosa que el Jaume entendrà perfectament que orgullosos estarien per exemple la Maria o el Pepe si ara veguessin quin relleu hi ha o com els adults d'avui afrontem el repte de tirar tot això endavant i quin relleu ens arriba després Jaume jo crec que en aquest aspecte orgullosos és poc i m'agrada pensar que els nostres avis tots en general, els nostres pares
tot això ho valoren molt bé, perquè veuen que la cuina catalana, en aquest cas que ens ocupa, té continuïtat. És molt bonic. Avui hem tingut una conversa d'aquestes que curen, que et retorna una mica l'esperança en el que estem fent. Felicitats pels reconeixements i només us demano que seguiu treballant en aquesta línia, que jo crec que és la bona. Moltes gràcies. Ho farem. Moltes gràcies. Gràcies.
Aquí a l'Oest. El programa Magazine Territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Tu també ets dels que pensa que no es pot parlar de tele a la ràdio? Audiències, novetats i polèmiques. Tot això i més a la tertúlia de televisió d'aquí a l'Oest.
Doncs comencem amb aquesta tertulia futurista que mai mira el present, sempre endavant, molt endavant. Com aquelles bruixes que aquí deixen el que passarà. I això em porta a presentar-vos a Sabina Pedros i a la Cana Alfonso, què tal? Hola! Ivan Usón, opinador, com anem? Què tal?
És que tornem a parlar de campanades. Això t'anava a dir, com van les campanades? Sí, és que hi tenim tots els noms, excepte un. Però abans, deixeu-ne que no anem al futur, sinó al passat. El que va passar ahir, justament, perquè parlem d'una de les notícies més impactants, segurament, del món de la comunicació que fa a l'àmbit internacional, ja que sempre parlem aquí de les bondats de la BBC, que ens encanta com ho fan a la BBC, doncs hem de dir que ahir va haver dimissions del director general de la BBC, Tim Dave, i també de la directora de la BBC News, Débora Tornes. Ui.
Per què? Perquè ha hagut una polèmica sobre un documental sobre Donald Trump.
Correcte. Explica'ns, explica'ns perquè hi ha hagut aquesta problemàtica. Va, tot va començar a principis de la setmana passada quan el diari The Telegraph va publicar un informe intern sobre la BBC que estava assignat per Michael Prescott, que era ex-assessor extern independent del comitè de normes editorials de l'emissora. M'ha entès, no? Més o menys? Vinga, va.
És que el nom és molt llarg, no? Sí, sí, sí. Exacte, Solster Independent del Comité. Va, doncs, una persona que ja va marxar i va deixar el càrrec al juny també d'aquest any. Doncs, segons aquest document, alertava d'un possible buit de neutralitat en el documental que es deia Trump Second Chance, em interrogava, eh? O sigui, Trump, segona oportunitat, això és el que...
com titular i com era el documental que es va emetre l'any passat al programa Panorama. El centre de la crítica és un fragment d'un discurs que diu Donald Trump, on, per com s'havia editat, semblava que animava ell, Trump, explícitament, els disturbis que van passar al Capitoli, suposo que tothom ho recordarà, no? Sí, però no va tenir res a veure ell.
Jo no dic res. Que no ho hem de dimitir. Jo sí, com que no soc periodista, saps? Ho acaba el riu. La frase original, se suposa, que deia Trump en aquest documental que es va gravar, l'original era «Marxarem fins al Capitoli i animarem els nostres valents senadors i congressistes». Doncs això es va convertir després, passat per edició, al programa dels documentals de Panorama, amb
Caminarem fins al Capitoli i estaré allí amb vosaltres i lluitarem, lluitarem com a dimonis. N'ha que ver una cosa amb l'altra. Doncs sembla que aquesta va ser una mica la problemàtica que va haver. El memoràndum també apuntava que el servei en àrab de la BBC estava exhibint un viatge pro-palestí durant la seva cobertura de la guerra de Gaza contra Palestina. És viatge. Si en deu sentit com ho segueix. És viatge.
de censurar deliberadament veus conservadores reaccionàries en el debat sobre l'identitat de gènere per tractar l'experiència... Ai, sí, l'experiència trans sense equilibri ni objectivitat com una celebració de diversitat ignorant la complexitat de la qüestió. Què passa? Que en aquesta carta de renúncia que ha dit Tarns ha negat aquestes últimes acusacions i el que ha dit, doncs, que la polèmica aquesta de Trump, doncs, sí que ha tingut...
bastant resor i que la polèmia que torna al programa i el panorama sobre el president Trump ha arribat a un punt en el qual està causant danys en si a la BBC i la institució que segons ha dit que ella s'estima i que la responsabilitat, com que recau sobre ella, doncs deixi el càrrec en aquest cas.
Sí, hem de dir que aquesta polèmica al voltant de tot això de Trump, doncs el que ha fet és que no es puguin salvar ja, eh? Després de totes les acusacions i polèmics que havien tingut durant Tim Davy i també Débora Torres, que ell mateix, Davy, va ficar i va fitxar fa tres anys per posar-la justament al capdavant del BBC News, doncs jo com els dos estaven molt relacionats i han dit, vinga, doncs s'ha acabat, renunciem, diem que dimitim, i ara mateix a BBC es troba en aquest context...
bastant complicat perquè hem de dir que la sortida de David justament ara doncs està obrint un complex procés de relleu que coincideix a més amb un moment que és bastant complicat ara mateix per la BBC perquè després de totes aquestes polèmiques que hem apuntat també és el moment en què s'han de revisar els estatuts fundacionals de la BBC perquè
justament el decret que garanteix la seva existència s'acaba el 2027. Per tant, ara és el moment que tot això es qüestioni i es miri com s'organitzarà la BBC a partir d'ara, perquè els seus estatuts que tenen caducaran. Però no ho entén això del 2027.
Sí, els estatuts de la BBC caduquen el 2027, per tant, si s'han de renovar abans del 2027, ara... Només els estatuts. Sí, però els estatuts, aquí veiem com se finança la BBC, sabem que es financia a través del canon televisiu, és a dir, totes les persones del Regne Unit paguen cada any 174 o 175 pounds, que són els diners que paguen cada any per veure la BBC i d'aquesta manera es financia. Això és com a la televisió espanyola, que t'ho treuen els impostos o s'ha de pagar voluntàriament?
No, aquesta taxa la pagues. Es diu ja taxa de la televisió i la pagues cada abril, m'assembla. Jo quan vivia a Anglaterra, si tenies televisió la pagaves. Ah, si tenies televisió? Sí. Les persones que volen veure la televisió la paguen. Si tenies televisió, ara no sé si tothom la paga, o si tens televisió o no, no em vull equivocar, però són uns 175 pounds que pagues i et diu tal qual que ho pagues per la tele. És a dir, no et treuen uns impostos i no saps quins van a la tele i quins no. Ah, ah.
Perquè aquí paguem uns impostos i deduïm que alguns van cap a la televisió espanyola. És que ens treuen uns impostos i se suposi que una tajada d'aquests impostos se'n van cap a un lloc i nosaltres cap a un altre. Dic deduïm cap a un banc perquè no ho tenim exactament quina quantitat paguem per això. Ells paguen 75 que van directament a la BBC. Per tant...
I és el que dius tu, eh, Sabina, els que tinguin tele o els que l'utilitzin per veure continguts? Veus? Sí, sí, és que és quan vam tindre la tele que ho va pagar. Què passa? Que hi ha un policia que va revisant les cases a veure qui té la trencesa? És que hi ha moltes coses una mica estranyes, eh? Clar, d'un dia també en parlarem, perquè es paguen coses força curioses que quan vaig anar a viure, doncs em vaig adonar i vaig dir, ostres, no sabia que tenia que pagar aquestes coses, eh? Però una d'elles és la televisió que fan d'aquesta manera. Cadascú es financia de la manera que vol. Clar, si no la pagues que passi, te detenen.
te'n vas a la presó, el meu has de pagar, com si aquí no pagues la renta, venen els de les taxes i t'ho treuen, és com el National Insurance, totes les coses que has de pagar, tu les has de pagar, si no et venen a... Si no tens tele no ho pagues? No, no ho pagues. Ho pagues qui té tele, qui té tele i vol veure la tele la pagues. I si te la compres de pagar tot i si la fiques a casa...
I si tinc tele però només la faig servir per mirar plataformes d'estream? Un altre dia ja us explicaré com funciona exactament aquest canon televisiu que es paga a la televisió d'Anglaterra, es paga a la BBC, que és la televisió pública.
Però el que us deia, ho ficava això en relleu perquè és el moment ara de revisar tot això, llavors entre aquestes coses entrarà també aquest cànon que es paga de la televisió. El debat entra justament en una ressaca una mica de controvèrsies, perquè David ja ha hagut d'anar capeando algunes de controvèrsies, com per exemple opinions polítiques que s'han...
dita a les xarxes socials voluntàriament i a altres plataformes per part d'un dels presentadors millors pagats, com és Gary Linker, ja ho sabeu, aquest jugador de futbol que el tenen molt ben pagat, que, bé, missatges antisemites, també contra documentals de Gaza, bé, polítiques migratoris també que va comentar coses que no hauria, que el van fer fora, després el van tornar a agafar, en fi. Després també hi ha haver conductes una mica...
destacades com el periodista Hugh Edwards que també hi va haver un escàndol sexual que afectava també a menors i també estava David aquí ficat a la BBC o també hi havia declaracions de l'exèrcit israelià quan el rapper Bob Dylan les va dir durant una retransmissió en directe del festival de Glanstonbury. Per tant,
Aquest senyor ara abandonat, està tot això en unes quantes polèmiques que hi ha aquí dins de la BBC. Ell, de moment, mantén el càrrec fins que hi hagi un altre director, tot i que ha dit que dimiteix i quan n'hi hagi un de nou, doncs es ficaran. I jo mentre ens estàs explicant les qüestions que ha hagut de lidiar o el que li porten també, doncs, haver-ho deixat, penso, ostres, molts mitjans espanyols no ho quedaria ningú, eh, si s'aplica la mateixa.
Però el de Tonant ha estat aquest documental de Donald Trump, eh? Això us ho he ficat una mica en context perquè entengueu. Fixa't que també hi ha cert punt d'autocrítica, de no, no, me voy jo antes de que me la lien, saps? Que aquí tampoc passaria, això. No, ell ha dit, mira, els ulls, això textualment, si voleu. No compareu, no compareu. Ha dit, la BBC...
El que ha dit ell, comenteu. La BBC està funcionant bé, però s'han comès alguns errors i com a director general has d'assumir les responsabilitats finals. Això és el que ha escrit David en la seva carta de comiat, que l'ha publicat el mateix mitjà britànic i que ell va assumir el càrrec el 2020.
que després havia estat director executiu de la BBC Studios i ha estat 20 anys de servei a la BBC i ara per això ell diu txau. Tot el que ha passat us hem fet una mica de... Sí, sí, sí, però hem fet una mica de... Bé, però allí estan fins molt grans, sobretot els de dalt.
En fi, anem a lo que li agradi al Fran, campanades. Vinga, va. Vinga, som-hi. Has de mirar una cinto, Ivan. Les 12 campanades, o el carrillon, quan baixe. El que tothom s'equivoque. Vaig buscar, vaig buscar. Vos cantar, vas cantar, també.
Va, campanades. El que vam dir ja fa unes setmanes és que a Tresmedia va confirmar que Cristina Pedroche i Alberto Chicote tornen a ser els que donen les campanades i la benvinguda a Antena 3 i aquest any també en Simulcast a la Sexta. Ara estan de dia 7. Això ho hem dit, ara us fico en context per si algú se perd la tertulia de tele, que entenc que ningú se la perd, però per si de cas...
Doncs ara Mediaset ha sigut qui ha mogut fitxa i aquest any les campanades de Mediaset tornaran a viatjar, òbviament, per 17a vegada en la seva història, perquè ells ja sabeu que no es queden allí a la Porta del Sol, sinó que ho fan en altres llocs d'Espanya. I el grup té previst, remarquem això de té previst, perquè sabem que a vegades hi ha antecedents que, doncs bé...
No acaben funcionant els que s'anuncien. Però jo crec, aquest any, jo crec que sí, que seran aquests els que s'han anunciat. I serà Sandra Barneda i Xusso Jones, qui acomiadaran des de, atenció, el Pirineu Aragonesa. Se'n van acomiadar l'any, l'any 2026, dona la benvinguda. I ho faran, doncs, al Formigal.
Jo crec que està bé. Doncs molt bé. Una mica estranya, no? Sandra Bernadetxos-Jones. Bueno, imagino perquè és una de Telecinco i l'altra de Quatro, no? Potser perquè és com la unió de Mediaset, no? És com la representació dels dos canals, potser.
Sí, ho pot ser també per ficar aquest punt de... Com fan TV3, que no em vull avançar, però també sempre fiquen una influencer, no? I un més... Un presentador a la casa. Bueno, presenta un programa, no? Sí, sí. Però que no fan cadascú les seves propers campanades.
De què? A Telecinco i... No, no, no, te m'ho fan junts. Ah, te m'ho fan junts. Però ells ja ho fan sempre. És que era exacte, es parla del simulcast d'A3 Media, com si fos una novetat, i és una novetat d'A3 Media, però és que Telecinco ho fa amb tots els canals, o sigui, fins i tot Factoria de Ficciones i tots aquests... Desconnecten de la seva emissió, perdonar les campanades i després tornen a la seva emissió. Sí.
La Sandra Bernadé ho va fer el 2020 i 2021 a Gran Canària, és a dir, ara se'n va de la platja, se'n va a l'Àfrica, se'n portarà l'honorac, no sé quin vestit lluirà des de Formigall, ja ho veurem, i ho va fer amb Christian Galvez, i Txuso John també sap, eh, de com hi ha de l'any, perquè a la televisió de Múrcia, que ell és murcià, doncs ja ho ha fet uns quants anys. Molt bé. Així que ara se'n van cap a...
Vaig pensar en vosaltres. Què l'heu vist, el Lo sabe, no lo sabe, de Chusó Jones? No, no, no l'he pogut veure. Com ho veig, Chusó Jones, si no l'he pogut veure, no. L'has vist, tu? No, no, no. Ningú l'ha vist? Jo, amb Juan Ramonet, era un programa que no soportava gaire, però és que no sé si ara podré soportar amb Chusó Jones. No per Chusó Jones, sinó perquè el programa, la mecànica del programa no va aguantar. No sé jo, potser soc jo, però la trobava molt trucada, la mecànica d'aquell programa, però bueno, en fi.
Sí, els concursos. Deia que ahir pensem en vosaltres perquè amb els amics comencem a fer allò de decidir què farem pel cap d'any. Oh, aquí encara el mirareu. I finalment ho farem amb una torre de l'Horta i no té tele. Ostres, que guai un cap d'any sense tele. Amb ràdio. És magnífica. Ens espavilem amb les campanades d'una altra manera. Les ràdios de la xarxa també donem les campanades. Donem les campanades a nosaltres, clar. Això és el que farem.
Molt bé. Exactament. Qui les dona a la xarxa? No ho sabem, ara ho hem de buscar. No sé ni qui les dona a la nostra propi emissora. Pot ser l'Anna Morgadas, no? No ho sé. Buscarem. A veure si érem nosaltres. I no ens ho han dit. T'imagines, estem aquí ara parlant de campanades i no diguem d'exclusives que som nosaltres. Doncs vinga, va, fixeu-nos. De moment no. No ens cal de pensar el vestit.
Estaria increïble, ja també t'he dit que poguessin donar les campanades. Jo me postulo si volen. No cal fer repàs, però sí, com dèiem, les campanades de Mediaset han anat viatjant fins als llocs remots d'Espanya. Últim, 2024, a Lanzarote, també han estat a Sevilla, a Terrajón d'Ardo de Gran Canària...
a Càceres, Mallorca, València, Barcelona també, el fòrum de Barcelona el 2003 i més, vull dir, han estat rodant. Tot i que a Mediaset hem de dir que bé, tampoc l'aposta que facin, a veure, ja ho veurem. L'any passat, al final, al final, després de la polèmica que hi va haver amb els concursants del boom, al final, ja, per això he dit que els antecedents, deia al principi els antecedents, perquè primer ho havien de presentar aquests tres pobres nois i després els van dir aquests nois que no... Els mozos d'arous.
Els Mossos d'Aruza, que al final no van presentar aquests nois i ho va fer el Joan Aramendi i la Blanca Romero. Perquè van dir que no. Perquè van cansar la reacció en cadena. Sí, és que li van dir no presentar el programa i demà és el vostre últim concurs i portar-hi 400 programes, una barbaritat. En fi, què deies Garen? Perdona. No, no, una anècdota que l'altre dia vaig veure per Instagram, crec que un d'ells ha obert una llibreria.
Amb els diners que va guanyar de... Molt bé, perquè això de ser concursant de televisió durant no sé quants anys ha de donar diners, les coses com són. I tant, que van donar els programes, no sé quants, els que més han estat... O sigui, de professió, concursant. I tant. I ho han fet molt bé. Bueno, el que no ho han fet tan bé o no agrada tant són les campanades de Telecinco, un 4 com 8, eh? Va tindre un 4 amb 8.
i un 1,5 a 4 i la 1 va arrasar amb un 31,2 i l'antena 3 amb un 28. Probablement Mediaset també faci aquest simulcast perquè l'acumulat del xer de tots els seus canals li doni una mica de... Sí, però al final també es fa dividit. Jo crec que ho fan per no gastar-se més diners i ja està. Sí, sí.
Invertim en dos presentadors en una producció i ja. Quin sentit té que em tallin l'especial de cap d'any de la que s'avecina que emeten cada any per emetre les campanades? Ai, en fi. Va, TV3, cap sorpresa tampoc. TV3 segueix igual, aposte per la mateixa parella que ja porta, no sé quants anys porten, ja? Dos, tres? Tres, no? L'escan és dos. L'escan és que sembla que dos i el Miki sí que l'havia fet abans amb la...
Amb la, com se diu, la presentadora del, que no us ho sé, la Marta Torné. Sí. Marta Torné, Marta Torné. Ja ho heu dit, Miqui Núñez i Laura Escan, ella tornen a repetir campanades aquest any a TV3. I ens falta la U, només, TV1, no? Oi, sí, ha fet molt fort, ho veus de la U que ha fet. Mucho secreto yo veo, no? No, no, és que... Han fet votacions, jo així sí que ho he fet. Sí, sí, sí.
O sigui, Televisió Espanyola han decidit obrir una enquesta. Van decidir, perdó, han passat. Van decidir obrir una enquesta i van preguntar a la gent... Però els referèndums són ilegals. A veure si els ha picat uns 150. Estan bojos. Però no van posar urnes ni res, això ho van fer online. Ah, llavors, vale.
Bueno, van obrir aquesta votació perquè volien que fos popular i fer-ho, doncs, tot això, superguai. Sí, ARTV Play, no van posar ni noms, és a dir, la gent tenia que proposar per a elles a veure quins presentadors eren els que volien la gent. Però tot això se va girar en contra i va haver aquí un plot twist brutal i el mateix dia van dir que tanca. Que no n'apren la gent de... És que no... El més votat, només us dic que va ser Gabriel Rufián i Vito Quiles. Sí!
Estan a les antípodes, però aquests dos tenen una química junts que ojo. Clar, és que la gent no va tan desencaminada. Tu pots ser més d'un o de l'altre, però els dos sempre... No sé si te xafo. Tens més o no? Sí, no. D'entre altres, hi havia el Gabriel Rufián amb Esther Espósito. També havien ficat la Leire Martínez amb la Malla Montero. Oh!
Però voleu dir que es porten malament elles en si? Molt bé no crec que es portin. Jo crec que és més la bola que estem fent tots que el que es portin. O sigui, senzillament jo crec que elles s'ignoren i se suporten dins de la mesura del possible perquè probablement interactuïn. Jo crec que no es truquen per fericitats l'any ara que parlem d'això. No ho crec.
Si ho fessin juntes tampoc diré que es truquessin enguany. Ah, veus que bonic. I també Lobato i Fernando Alonso o Broncano amb Pablo Motos. La gent, vull dir, va anar-hi a fer mal. Bueno, és que clar, és que... Bé, en fi, doncs això ha estat la superproposta i de moment, òbviament, Ràdio Televisió Española està valorant les possibilitats. A veure, no quin d'aquestes agafen?
Jo proposo Risto Mejido i Jesús Básquet, que també és una parella de televisió que es porta bastant bé. Sí, però amb Risto Mejido no sé si han acabat al final molt bé amb la televisió espanyola. No, no, per això dic, per això dic. Ah, bueno, però amb televisió espanyola tampoc s'en porten bé. No ho sé, perquè com que vam fer el programa amb Jazz Music durant OT, que estava fent també la televisió espanyola, no sé si els han acabat bastant bé.
Però bé, veurem què fan. La Generalitat ha proposat duos que serien més viables, Andreu Buenafuente amb la Niña del Rec, que també se la dona, Silvia Abril, eh? Sí, però a més, ojo, la Niña del Rec està tenint un resurgir, eh, el programa aquest del Buenafuente actual. És que m'agrada molt a mi, Silvia Abril frente a Niña del Rec. En fi, veurem, veurem. Clar, que no ho hagin tancat, vol dir que un altre dia tornareu a parlar de campanades.
Sí, clar, ens falta Televisió Espanyola. Perquè no t'ho perdis, és que Televisió Espanyola ha dit que ho dirà a início de desembre, o sigui, encara ens queda un mes d'especular aquí, no? Sí, el Ramon García també va sortir bastant a les propostes. Ja el Tenen i és de la casa, ara. Sí, per això aquest podria ser. Paula Vázquez, jo crec que també, ara que fa el nou programa. També m'agradaria molt, Paula Vázquez.
Es trena aquesta setmana, mira, un espòiler, es diu hasta el fin del mundo y se presenta aquest dia 12, el podreu ja veure, el primer. Recorren 8 països, fan més de 15.000 quilòmetres i estan, atenció, Yolanda Ramos amb la seva neboda, que és Ainhoa Olivares, Alba Carrillo, per exemple, Cristina Cifuentes, de Parella, Lea Rocío Carrasco, que torna a la televisió després de tot el que va passar,
Ja va tornar el programa dels pastissos que també presentava la Paula Básquez. Sí, però no en aquest format més reality, diguem-ho. Vinga, comprem-ho. I en el tràiler s'ha vist Yolanda Ramos plorant, però plorant d'emoció, no de risa, o sigui que promet i després altres cosetes. Aquest programa ja té un nom i es diu Pequín Express.
Sí, és una mica el Pequín Express, però aquest està agafat de la BBC, que en parlàvem a l'inici, està agafat de la BBC d'un programa que es diu Race Across the World, i és una mica el Pequín Express, però... Però fora de Pequín. Sí, però fora de Pequín. Se van de Costa Rica a Panamà. És que estan innovant, estan innovant. Sí, sí, perquè al final és travessar els diferents espais de Costa Rica a Panamà, mil i pico quilòmetres, i això, no poden agafar avions i aquestes coses.
Nosaltres treballarem en l'espai publicitari del descans, del butlletí, i passarem a un programa nou, que serà la segona hora, que es dirà qui alo és, segona part. Gràcies, Sabina, Karen i Ivan. Fins ara. Que vagi bé. Adéu.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres.