logo

Aquí, a l'Oest

Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h. Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.

Transcribed podcasts: 79
Time transcribed: 2d 10h 5m 4s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Certamen llibertari, raiers i 50 anys de l’ICO

Summary:

## Panorama general de l’episodi Episodi d’**Aquí, a l’Oest** estructurat en tres grans blocs: • **Cultura i pensament llibertari a Lleida**: recuperació del *Tercer certamen socialista. Idees i Propostes Anarquistes* a la Biblioteca Anarquista Maria Rius. • **Patrimoni i ofici tradicional dels raiers** al Pallars, des de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol. • **Medi ambient i ornitologia**: 50 anys de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) i el paper clau dels ocells en la salut dels ecosistemes i de la societat. --- ## 1. Som el que llegim: Certamen socialista i Biblioteca Anarquista Maria Rius ### Recuperació del certamen històric • La secció literària *Som el que llegim* es dedica, aquesta vegada, no tant a llibres concrets sinó a **un certamen de pensament llibertari** celebrat fa poques setmanes a Lleida. • Es tracta del **Tercer certamen socialista. Idees i Propostes Anarquistes**, organitzat a la **Biblioteca Anarquista Maria Rius**. • L’Adrià Zarco (CGT Lleida) i la Maria Huguet (Biblioteca Anarquista) expliquen que: - El certamen recupera uns **certàmens socialistes del segle XIX** (Reus 1885, Barcelona 1890). - Coincideix amb els **140 anys del primer certamen** de Reus i els **120 anys de la mort de Josep Llunes**, figura destacada de l’obrerisme col·lectivista català. > “És un homenatge i un exercici de memòria d’uns fets del nostre país que han quedat oblidats.” • La jornada va incloure: - **Taula rodona** sobre l’actualitat del pensament llibertari (on participa també la Maria com a ponent). - **Entrega de premis literaris**. - **Música i pica-pica**, en un ambient descrit com a càlid i enriquidor. ### Participació, reflexió i mancança de debat • La valoració global és **molt positiva**, tot i que: - La **participació en textos** va ser limitada. - L’afluència de públic va ser correcta però podria ser millor. • Es reflexiona sobre les causes de poca participació: - **Manca de temps** i ritme accelerat de la vida actual. - **Poca costum d’escriure** i poca confiança pròpia. - Falta d’**espais de formació, culturització i debat** dins els sindicats i moviments socials. > “Presento llibres però ningú em contradiu; trobem a faltar oposició d’idees dins del respecte.” • Es reivindica la importància de: - Recuperar **xarxes d’entitats** (ateneus, casals, biblioteques socials). - Fomentar **escriptura, debat, dissens i “portar-se la contrària”** com a gimnàstica intel·lectual. - Recuperar la **presencialitat** i la trobada cara a cara, més enllà de la virtualitat. ### Temàtiques dels textos i guanyadors • Els textos rebuts aborden sobretot **reflexions sobre la societat actual**: - Sensació de **desencaix** en l’àmbit cultural i de coneixement. - Preguntes sobre **cap on va la societat**, quines idees s’han perdut i caldria recuperar. • Categories destacades: - **Poesia**: guanya un poema de **Daiman Hamad**. - **Assaig / Reflexió** amb perspectiva llibertària: - **Jordi Soldevila** (de Ponent) empata en la seva categoria amb un text que defensa **l’ús continuat del català** des d’una mirada llibertària. - **Sònia Mateos (Anoia)** guanya en una categoria sobre **les cures dins del moviment llibertari**, text molt elogiat per la seva humanitat i necessitat. - També hi ha guanyadors del **Camp de Tarragona** (historiador Ginés Puente) i de **Terrassa** (sindicalista Óscar Murciano), entre d’altres. • Es remarca que, tot i ser pocs, els participants són **molt diversos en procedència i perfils**, cosa que enriqueix el certamen. ### Futur del certamen: itinerància i continuïtat • Voluntat explícita de **no esperar 140 anys** per al quart certamen. • Proposta de convertir-lo en **esdeveniment itinerant**: - Que el prenguin altres **entitats llibertàries, ateneus o casals** de diferents comarques. - Reproduint l’esperit històric: Reus, Barcelona… i ara altres ciutats o pobles (Tarragona, Girona, municipis petits, etc.). • De moment, **cap entitat no ha assumit encara el relleu**, tot i que hi ha contactes informals i prospeccions amb ateneus d’altres territoris. --- ## 2. Biblioteca Anarquista Maria Rius: projecte, funcions i obertura ### Una biblioteca autogestionada i singular • La **Biblioteca Anarquista Maria Rius** (coneguda com “la biblió”) porta **vuit anys de trajectòria** i aviat farà nou. • Característiques principals: - Espai **autogestionat**, fora de les institucions. - **Fons d’uns 3.000 llibres**, obtinguts íntegrament per **donacions**. - Ubicada al **barri de Balàfia (Lleida)**. - Orientada a pensament **llibertari/anarquista**, un corrent sovint minoritari i desconegut. • La Maria subratlla la sorpresa i satisfacció de veure **la constància i il·lusió** del grup per mantenir viva una biblioteca d’aquest perfil, poc habitual a Catalunya i a l’Estat. ### Accés, socis i activitats • Funcionament i obertura: - Oberta **dimarts i dimecres de 17 h a 21 h**. - Es pot ser **soci o usuari ocasional**. - El préstec de llibres comporta **una despesa molt baixa**. • Objectius: - Fomentar **cultura, coneixement i pensament crític**. - Oferir un espai per a **xerrades, presentacions de llibres i taules rodones**. - Crear vincles amb **altres biblioteques i col·lectius** llibertaris de Catalunya i l’Estat. ### Impuls a l’escriptura: recull de relats llibertaris • Paral·lelament al certamen, la biblioteca impulsa un **recull anual de relats llibertaris** (van cap al tercer volum). • Objectiu: - **Animar a escriure** relats, contes i textos de caire llibertari. - Combatre la tendència a consumir però no **produir pensament escrit**. • La convocatòria per enviar relats **ja és oberta**: - Informació disponible al **web** de la biblioteca i a les seves xarxes (Instagram, Telegram, etc.). --- ## 3. Redescobrint-nos: l’ofici dels raiers del Pallars ### Qui eren i què feien els raiers • La secció *Redescobrint-nos* (conductora: Júlia García, de Tremp Pallars Ràdio) posa el focus en l’ofici tradicional dels **raiers** al Pallars. • Entrevistada: **Marta Oliva**, dels Raiers de la Pobla de Segur. • Funció dels raiers: - **Transportar fusta** des de les muntanyes del Pirineu fins a les ciutats. - Ho feien **baixant pels rius sobre rais** (estructures de troncs lligades) aprofitant la força de l’aigua. • L’ofici era: - **Dur i molt físic** (muntatge dels rais, maneig del riu). - **Arriscat**, amb trams de riu difícils. - **Lligat a una forma de vida nòmada**: setmanes o mesos navegant, i retorn **“espardenyant”** (tornant a peu) fins al Pallars. ### Construcció tradicional dels rais • Materials i tècnica: - Troncs de **pi** disposats com a embarcació. - Units amb **redortes**: llucs joves de **bedoll** recollits a finals de maig/principis de juny. - Els llucs es deixen **en remull** perquè siguin molt elàstics. • La Marta ressalta que es manté **la manera tradicional de construir** com a part essencial de la memòria de l’ofici i per ensenyar-la a les noves generacions. ### La Diada dels Raiers: festa anual viva • Cada any se celebra la **Diada dels Raiers**, el **primer cap de setmana de juliol**. • Característiques de la festa: - Eix central: **baixada dels rais pel riu** fins al **Pont de Claverol**, poble històricament raier. - Organització conjunta entre **Raiers de la Pobla de Segur** i gent del **Pont de Claverol**. - Activitats associades: - Actes festius i culturals. - **Caminada popular “Espardenyant”** pel costat del riu, pensada per a tots els públics, que ressegueix punts clau i trams difícils de la baixada. • Significat cultural: - Manté viva una **tradició fortament arrelada al territori** (aigua, fusta, muntanya, riu). - Recorda la duresa i **aventura vital dels raiers joves** que volien veure món. - Permet **explicar la història del Pallars** i el seu antic model econòmic. • Crida final: la Júlia anima l’audiència a: - Conèixer millor els raiers a través de les **xarxes socials** dels Raiers de la Pobla. - **Assistir a la Diada** del proper estiu per viure la tradició en directe. --- ## 4. Lleida Natura: 50 anys de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) ### Què és l’ICO i què fa? • En Francesc Balanyà (2A1 Lleida Ràdio) entrevista **Jordi Baucells**, president de l’**ICO**. • L’ICO és una **entitat científica** dedicada a: - **Estudiar les poblacions d’ocells** a Catalunya (més de 400 espècies). - Analitzar **canvis i tendències** en aquestes poblacions. - Aportar **dades objectives** que serveixen de base per a **normatives i polítiques ambientals**. > “Cal estudiar la natura per conservar-la i per construir un món millor, compatible amb les activitats econòmiques.” • L’ICO col·labora amb: - **Administracions públiques** (locals, autonòmiques, europees). - **Empreses privades**. - Altres entitats científiques que estudien **botànica, insectes, mamífers**, etc. ### Natura, economia i ZEPAs • A partir de les protestes de la pagesia contra les **ZEPAs (Zones Especials de Protecció d’Aus)**, el president de l’ICO defensa una posició d’**equilibri**: • Punts clau: - Les ZEPAs formen part de la **xarxa Natura 2000**; una de cada tres passes a Catalunya té alguna figura de protecció. - Cal **compatibilitzar**: - Conservació d’hàbitats i espècies. - **Activitats productives legítimes** del sector primari. • Exemple didàctic: els **falciots** del poble del Jordi: - Es mengen uns **10 milions d’insectes voladors (mosquits) cada setmana**. - Sense ells, la vida estival seria pràcticament inviable. - Mostren com els ocells són **aliats naturals** en el control de plagues i la salut pública. > “El dia que la natura no ens protegeixi de plagues i infeccions, l’economia anirà a terra.” ### Curiositats dels falciots i adaptacions naturals • Falciots vs orenetes: - Són semblants de forma, però **no són el mateix** (els falciots són més grossos, d’un altre grup). - A Lleida ciutat, una gran **volada de falciots** és visible sovint al **pont vell** cap al capvespre. • Característica sorprenent: - Un falciot **pot passar dos anys seguits volant sense parar**. - No s’atura ni per menjar, ni per defecar, ni per dormir: **dorm a l’aire**, volant. • Aquestes adaptacions mostren fins a quin punt la natura ha perfeccionat formes de vida **totalment aèries**. ### Canvi/emergència climàtica i ocells • L’ICO aporta evidències clares de l’**impacte del canvi climàtic** sobre els ocells: • Tendències generals: - **Avançament de les èpoques de cria** de moltes espècies. - **Reducció o modificació de les migracions**: algunes espècies migren menys o es queden tot l’any. • Exemples concrets: - **Cigonyes**: cada cop més individuals romanen tot l’any a Catalunya. - **Pupes (puputs)**: eren estrictament estivales i migraven a l’Àfrica; ara, - Algunes **es queden a hivernar** aquí. - D’altres fan migracions més curtes. • Adaptacions ecològiques: - **Mallarengues (blava, carbonera)**: - Han avançat la **cria** per sincronitzar-se amb el **naixement dels insectes** que formen plagues de fruiters. - S’adapten al desfasament de cicles provocat pel canvi climàtic i continuen sent **aliats agrícoles**. - **Mastegatatxes** (migrador de llarga distància): - No pot avançar gaire la seva migració des de l’Àfrica (10.000 km, rellotge biològic molt fixat). - Quan arriba aquí, **els insectes ja s’han transformat en papallones** i no els pot aprofitar. - Resultat: **queda sense menjar**, amb impacte sever sobre la població. • Conclusió: - Els **ocells sedentaris** o de migració curta **s’adapten més ràpidament**. - Les espècies de **llarga distància** són molt més vulnerables i algunes poden **quedar pel camí**. ### Coordinació internacional i salut pública • L’ICO col·labora amb organismes de **salut pública europeus** en projectes com **EuroBirdPortal (Eurover Portal)**: - Plataforma que mostra **en temps real** la distribució d’ocells a Europa. - Útil per analitzar **arribada de grulles, ànecs** i altres espècies migradores. - Permet planificar **mesures preventives** davant de malalties com la **grip aviar**. • Es destaca el pes de les **malalties i bioinvasions** (espècies exòtiques invasores) en l’economia mundial i la necessitat d’ecosistemes **no degradats** per frenar-les. ### Biodiversitat, plagues i paisatge agrari • Davant l’augment de plagues i malalties (grip aviar, pesta porcina, dermatits, etc.), l’ICO defensa: • Idees clau: - Les **grans plagues de conills o altres espècies** apareixen sobretot en **hàbitats molt degradats** i simplificats. - Solucions basades només en **escopetes, verins o batudes** no són suficients. - Cal **enriquir els ecosistemes** (més biodiversitat, marges, guarets, mosaic agrari) perquè **els propis depredadors naturals** ajudin a regular plagues. • Això coincideix amb criteris de: - **PAC verda (greening)**: marges, guarets, diversificació. - Investigacions d’entitats com l’**IRTA** sobre el risc creixent de plagues davant el canvi climàtic i la globalització. ### Hitos històrics de l’ICO en 50 anys • El president repassa tres fites principals: 1. **Atlàs dels ocells de Catalunya** - **Primer atles** publicat el 1983, obra pionera a Catalunya i a l’Estat espanyol. - **Segon atles** al voltant de 2002–2003. - **Tercer atles** el 2018. - Tots tres han estat **molt reconeguts a escala europea**. 2. **Remitent propi d’anelles catalanes (2021)** - Des de 2021, les anelles d’ocells porten **adreça catalana (Barcelona)**. - Abans, es feien servir anelles amb remitent **Madrid** o fins i tot basc (Aranzadi, Donostia). - Suposa **reconeixement europeu** a la capacitat científica pròpia. 3. **Atles europeu d’ocells (2020)** - L’ICO coordina el **gran Atles Europeu d’Ocells**, l’obra d’ornitologia més important del continent. - Lidera davant institucions fortes com les **alemanyes, angleses o holandeses**. - El reconeixement internacional es veu en la presència, a la festa dels 50 anys, dels presidents de diverses societats ornitològiques europees. ### Mirada de futur: nou pla estratègic • L’ICO ha aprovat un **pla estratègic a 10 anys** amb objectius centrals: - **Continuar i ampliar la utilitat social** de la ciència que produeix. - Incrementar la **influència real** en: - Percepció ciutadana sobre la natura. - **Lleis, normatives i polítiques públiques**. • Línies de fons: - No es tracta de dir “no es pot tocar res”, sinó **gestionar la natura amb criteri científic** perquè: - Permeti el **desenvolupament econòmic**, - **Protegeixi la biodiversitat** que ens sosté. > “La natura és la paret de la casa on vivim, i cada dia l’aprimem mentre a fora fa més vent.” • Missatge final: - La **ciència aplicada** (dades rigoroses, seguiments a llarg termini) és l’eina per decidir cap on anem. - Tant en **conservació** com en **adaptació al canvi climàtic i a noves plagues**, sense renunciar a l’activitat agrària i econòmica. --- ## 5. Peça de divulgació: paradoxa del viatge en el temps • Entre seccions s’inclou una **minipeça divulgativa** sobre la **paradoxa del viatge en el temps**: - Es recorden conceptes bàsics de la *relativitat d’Einstein* (temps relatiu, dependència de velocitat i gravetat). - Es plantegen paradoxes com la **paradoxa de l’avi**: si viatges al passat i impedeixes que els teus avis es coneguin, com pots existir? • Aquesta secció funciona com un **apunt de ciència-ficció i física teòrica**, posant sobre la taula qüestions de **causalitat** i naturalesa del temps. --- ## 6. Idees força de l’episodi ### Cultura i pensament crític • Recuperar **memòries obreres i llibertàries** (certàmens socialistes) és clau per entendre el present i obrir espais de **debat real**. • La **Biblioteca Anarquista Maria Rius** és un **nucli singular** de cultura autogestionada, que vol fomentar **lectura, escriptura i diàleg** més enllà de les institucions. ### Patrimoni i identitat territorial • L’ofici dels **raiers** simbolitza la relació històrica entre **muntanya, riu i economia local**. • La Diada dels Raiers manté viva una **tradició arriscada però identitària**, que explica d’on venim i reforça el vincle amb el paisatge. ### Ciència, natura i societat • Les **dades ornitològiques** de l’ICO són essencials per: - Entendre **canvi/emergència climàtica**. - Dissenyar **polítiques agràries i ambientals equilibrades**. - Prevenir **plagues i malalties** (grip aviar, bioinvasions). • Ocells com **falciots, mallarengues o cigonyes** són indicadors i **aliats clau** d’una natura sana que, al seu torn, sosté l’economia i la salut humana. --- ## 7. Estructura temporal de l’episodi • Presentació de la segona hora i sumari: programes literari, raiers i 50 anys de l’ICO. • Secció **Som el que llegim**: certamen socialista i Biblioteca Anarquista Maria Rius. • Peça divulgativa: **paradoxa del viatge en el temps**. • Secció **Redescobrint-nos**: ofici dels **raiers**. • Secció **Lleida Natura**: 50 anys de l’**ICO** i reptes actuals.

Tags:

["Aquí, a l'Oest", 'Som el que llegim', 'Biblioteca Anarquista Maria Rius', 'Tercer certamen socialista', 'pensament llibertari', 'anarquia', 'CGT Lleida', 'escriptura crítica', 'debat polític', 'memòria obrera', 'ús del català', 'cures al moviment llibertari', 'Redescobrint-nos', 'raiés', 'Raiers de la Pobla de Segur', 'Pont de Claverol', 'Pallars', 'patrimoni immaterial', 'fusta i rius', 'Diada dels Raiers', 'Lleida Natura', "Institut Català d'Ornitologia", 'ICO', 'ocells de Catalunya', 'falciots', 'mallarengues', 'mastegatatxes', 'cigonyes', 'canvi climàtic', 'emergència climàtica', 'plagues agrícoles', 'ZEPAs', 'xarxa Natura 2000', 'biodiversitat', 'ciència ciutadana', 'anellament científic', "atles d'ocells"]