Anna es viatja a Guadalajara amb Lewandowski i Chesny, finalment, en aquesta convocatòria. Ja tornem a ser aquí, a l'oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
S'entornem i comencem la segona hora del programa, quan ara mateix tenim 11 graus a Trem, 12 són els que hi ha a Gramunt, 13 en trobem al Picat, Rosselló, Mollerussa, el Guaire, el Menà, el Farràs i Torreferrera, i finalment 14 hi ha a Lleida Ciutat.
Ens anem a aquesta segona hora del programa amb la nostra secció de literatura on avui la Maria Gateu ens porta una proposta de la Biblioteca Anarquista Maria Rius de Lleida, el tercer certament socialista que feia 140 anys que no se celebrava i que han recuperat des d'aquesta entitat. Parlar de tot plegat amb l'Adrià Zarco i la Maria Huguet.
I després serà el moment de conèixer aquells pobles, indrets, tradicions del nostre territori, de Lleida, que amaguin històries o paisatges que paga la pena redescobrir. Avui concretament el que farem és conèixer l'ofici dels reies que transportarem fusta des dels boscos fins als pobles pels rius.
I acabarem el programa amb la nostra secció medioambiental, el Llei de Natura, que avui es celebra els 50 anys de l'ICO, l'Institut Català d'Ornitologia.
I ja ho sabeu, tots els continguts que podeu escoltar en aquest programa els podeu trobar a la nostra pàgina web a www.aquieloest.cat on també hi ha el podcast del Més Oest. No l'escolteu en aquest programa, no l'escolteu en antena però paga molt la pena de gaudir-lo perquè és un recull dels millors moments d'aquest programa en què en format claustre per entendre'ns fem aquest repàs dels moments més destacats dels darrers dies.
Aquí a l'Oest, el programa Magazine Territorial en xarxa de les Terres de Lleida. Som el que llegim, l'espai literari d'aquí a l'Oest. Bones de nou, gateu. Pel que hem dit, entendria més o menys que avui ens portes un Som el que llegim diferent, no? A veure, explica'ns.
Doncs sí, Fran, de fet, en aquest Som el que llegim d'avui no parlarem tant de llibres com a tal, és a dir, de l'element, del producte, sinó d'un certamen que ha tingut lloc fa uns dies, unes setmanes, aquí a Lleida, en concret a la Biblioteca Anarquista Maria Rius, que és el tercer certamen socialista, Idees i Propostes Anarquistes.
Avui parlarem d'aquesta qüestió, de com va anar aquesta jornada dels premis, perquè també s'hi van otorgar premis en aquest certamen, i a més a més una miqueta de la Biblioteca Anarquista, amb dues persones, en concret l'Adrià Zarco, membre de la CGT Lleida, molt bones, i la Maria Huguet, que és membre també de la Biblioteca Anarquista, Maria Rius, molt bones. Bon dia. Primer de tot, expliquem una miqueta com va anar aquest tercer certamen aquí a la Biblió.
Doncs començo jo. Doncs, a veure, no es partirà floretes cap a casa, però penso que va sortir molt bé, perquè, bé, no n'havíem... Era la primera vegada que fèiem un certamen d'aquestes, per almenys jo que ho vivia en aquest sentit, i, doncs, sempre tens aquella de dir, a veure, que ha sortit tot bé, no? I la veritat és que...
Vam estar molt contentes i molt contents perquè l'assistència va ser més o menys habitual, ens hauria agradat més, evidentment, això sempre, però va estar molt...
Va ser una tertúlia, sí, càlida i enriquidora, en aquest sentit. Clar, com que aquest certamen, a veure què diu el Zarco, aquest certamen, clar, si et tires enrere te n'has d'anar al segle XIX i fa una mica de... De respecte, no pot ser, ja. Ostres, allà ho devien fer molt diferent, evidentment,
Però també devia ser, no sé, molt entranyable, molt interessant en les coses que sortien. I nosaltres el que preteníem, no hem volat, però sí que fer-ho el més bé possible. És com un homenatge, també, d'alguna manera. Com un homenatge i també com...
tornar a fer memòria de fets que hi han hagut al nostre país i que estan com oblidats. I penso que també és un exercici de memòria. Que no ho hem dit, però tu de fet vas ser també membre o participant de la taula d'una de les activitats que hi havia en aquesta jornada, que era una taula rodona sobre l'actualitat del pensament llibertari i també, a banda d'això, es va fer en aquell moment l'entrega dels premis.
I després, a més a més, vau tenir música i tot, i pica-pica, vull dir que Déu-n'hi-do, està entretingut. I tu, Zarco, què ens pots explicar d'això? Bé, primer de tot, doncs explicar que va ser una iniciativa sorgida per voler recuperar els certaments socialistes com a tals. És a dir, van haver dos de remarcats, el 1885 el primer a Reus i el segon a Barcelona el 1890.
Aleshores, clar, estàvem als 140 anys del primer certamen, el de Reus, i a més els 120 anys de la mort d'un dels seus impulsors, que era el Josep Llunes, gran figura de l'obrerisme col·lectivista català. Aleshores, creiem que era...
molt adient recuperar aquesta proposta. Aleshores, com a valoració respecte al total de textos rebuts, doncs sí que ha estat una participació limitada. Per altra banda, l'assistència, doncs ja sabem com van els actes culturals, doncs jo crec que bé,
que va ser positiva i després ha estat una experiència molt enriquidora amb reflexions pels textos, per la tertúlia que van tenir la Maria i altres dos membres del jurat i una bona experiència tot plegat. Clar, la part aquesta no tan positiva, tampoc negativa de la menor participació, doncs sí que també vam reflexionar una mica
doncs primer doncs per la manca de temps de la gent doncs ja sabem avui en dia que tot va de pressa després doncs la poca costum de fer-ho de posar-se a escriure la poca confiança en un mateix i després
una limitació que empenya a celebrar més certaments o més esdeveniments d'aquest tipus, que és la necessitat d'oferir aquests espais. Just la setmana abans del certament, en un acte que tenia lloc també a la biblioteca, que participaven com a CGT, sobre Salvador Seguí, l'Emili Cortavitarte, els deia que els propis sindicats
s'ha perdut molt aquesta part de culturització, de reflexió, de formació, que potser fem molt bé el paper, jo parlo com a CGT, que també hem estat treballant en l'acte.
Doncs que sí que fem molt bé, o fem, la tasca d'emplenar la papereta de conciliació, del que sigui, però de vegades sí que aquest aspecte, diguem-ne, humanista, cultural, doncs de vegades el deixem de banda i justament...
És molt probable o gairebé segur que si ens anem a acostumar amb les diferents entitats que existeixen a participar, a crear aquesta xarxa, segur que s'incentivarà l'escriptura, la reflexió, el debat, que és també el tema del debat,
un altre aspecte que es va tornar, que es va trobar a faltar. El Jordi Martí, que és un dels altres organitzadors de l'editorial L'Odiable Alegrós, ho deia, jo vaig presentant llibres, però ningú em contradiu. No hi ha una oposició d'idees
dintre del respecte, no? De dir, bueno, doncs, unes altres coses que encara queden i esperem que aquest certament sigui una passa, doncs, justament per això, doncs, per escriure, per reflexionar, per debatir, per portar-se la contrària, també. I la veritat és que també...
és una manera de forçar-nos, tots plegats, a la presència, a mirar-nos... Sociabilitzar, no? Sí, és que, clar, avui en dia, amb tots els mitjans que tenim a l'abast, no et cal ni sortir de casa. Aleshores, bé, està bé, deixem-ho així, però és molt més productiu, molt més agradable, molt més enriquidor...
doncs, a trobar-te, a mirar-te i poder, doncs, això, debatre, discutir-ho. A vegades estàs a favor, estàs en contra, i fas una reflexió en veu alta que et serveix també com a gimnàstica intel·lectual. I penso que avui sí que hi ha moltes coses, però aquesta part més de trobar-nos, de debat, de proximitat, hi ha vegades es trobes una mica a faltar, francament, sí.
I en aquest sentit, pel que fa als textos que heu rebut, tu també que has estat jurat, quin ha estat, diguem-ne, el tema més que heu vist, que abordaven més els participants? O ja no té, potser, o la forma, no ho sé ben bé, com dir-ho? Jo no sé, Balsar, potser ho té més en... El que sí que la sensació és com una reflexió de com estem avui, de...
que no ens acabem de sentir prou a gust en segons quins llocs, des del punt de vista cultural, des del punt de vista de l'aprenentatge, des del coneixement, com una mena de...
d'interrogant, que ens interroguem i interroguem a l'altre. Què et sembla? Com ho veus, això? Com estem des del poderista de la societat? Quines idees arrosseguem, en el bon sentit de la paraula, o quines idees s'han quedat enrere i caldria, doncs, això, recuperar-les?
Són reflexions molt, molt actuals, per dir-ho d'alguna manera. Em sembla a mi, eh? No sé a veure què penses tu, Zarco. Sí, es van presentar textos a diverses categories. El que més em rebre van ser...
Poemes que va guanyar un de Daiman Hamad, que la veritat no el conec perquè és això, en alguns casos sí que els coneix anava repent els correus, en alguns casos sí que sé qui els escrivia perquè la direcció del correu i d'altres no. La veritat, si algun dia coincidim, doncs... Però sabeu si són gent de Lleida o...? En alguns casos sí, en altres no.
De Lleida, no és de Lleida ciutat, però de Ponent, va guanyar amb un empat en la seva categoria l'historiador Jordi Soldevila en un text en el qual defensava parlar sempre el català i fer l'ús de la llengua des d'una perspectiva llibertària.
I diria que ja està. Sí, sí, és l'únic deponent que ha guanyat. Després tenim representació d'arreu del territori. Per exemple, ho va guanyar la Sònia Mateos de l'Anoia.
amb una reflexió sobre la seva categoria, sobre les cures dins del moviment llibertari, molt interessant i molt captivador. A tothom que ha llegit el text, realment li ha encantat, perquè és un text escrit des d'una necessitat, però des de l'hora una necessitat molt humana.
també hi ha guanyadors de les terres del Camp de Tarragona, el historiador Ginés Puente, també altres que podria dir de Terrassa, el sindicalista Óscar Murciano, hi ha diversa gent.
Però així, la participació, encara que hagi estat, diguem-ne, competita, ha estat molt diversa, no? I de perfils molt diferents, també. Sí, sí, sí. Això és enriquidor, també. I tant, i tant. Insisteixo, no? És aquesta búsqueda d'anar perfilant idees dins de diversos temes.
que preocupen a les persones. I sobretot el que deia el Zarco referent al guanyador de Quilleida, el Jordi Sordevila, que introdueix o reflexiona sobre la nostra situació com a país, com a llengua. Què fem? Cap on anem, no? Això, cap on anem?
Com l'hem d'utilitzar? El moviment llibertari ha de ser també porta en veu o... En definitiva, caldria una normalitat que encara avui en dia no tenim. I a més, està, almenys jo ara, opinió personal, està molt bé també que existeixin precisament el que comentava al principi, Zarco, d'aquests espais per a que puguin també...
doncs, existir aquestes reflexions, no?, i el fet que una persona s'assegui davant de l'ordinador o amb una llibreta i faci un text, no?, i se plantegi o reflexioni sobre el que l'envolta o algun tema en concret polític, social, econòmic, etc., jo crec que és necessari, sobretot i perquè al cap i a la fi, almenys sembla actualment, no?, que tirem més cap a una, bueno, pilota automàtica, no?, i reflexió poca, si més no.
Sí, sí, sí, vull dir, ens cal debat. I així dit vulgarment de dir, hem de dir moltes tonteries però arribar a dir una sencetesa. Perquè vol dir que hem de reflexionar, donar-hi moltes voltes i després acabar per confeccionar aquella idea que sigui la que té sentit per nosaltres.
I, escolteu, entenc que no esperareu 140 anys més a fer el quart de certamen, o com anirà la història? Justament, va molt bé, en consonància amb el que deies de la diversitat de gent que n'hi havia. Abundava molt el perfil d'historiador, tant que participant, però sí que hi havia varietat en quant a participants, assistents, i justament a la...
El dia del certamen, doncs, ens vam plegar a gent de Lleida, òbviament, però també de Barcelona, del Vallès, de l'Anoia, del Priorat. Hi havia una mica, doncs, de diversos llocs de Catalunya. I, justament, no volem que hi hagi un... que hi hagi un temps d'espera de 140 anys. Volem que es reprengui d'una forma més o menys regular, potser no cada any, però no ho sé, 4, 5, 6, que n'hi hagi un...
I una de les aspiracions que tenim és que ja no siguem nosaltres com a Biblioteca Anarquista, sinó que alguna altra entitat, Casal, Ateneu, Centre Social, doncs s'ho agafi i puguem parlar de que sigui un esdeveniment itinerant. Com a, doncs això, el 1885 es va fer a Reus, el 90 a Barcelona. Doncs ojalà d'aquí quatre anys me reprengui, no ho sé, doncs a Tarragona, Barcelona...
Girona, en algun lloc més petit, perquè justament en la tertúlia, durant la tertúlia, va aparèixer aquesta millora, perquè també abans, no tot el passat va ser millor, també hi ha una millora en quant al desplegament de locals, socials, de centres, d'Ateneus, per tot el territori català.
i esperem que hi hagi alguna entitat, alguna seu que també decideixi que mereix la pena continuar amb el certamen, mereix la pena seguir intercanviant textos perquè al cap i al cap el que es vol és formar un circuit
Doncs això, un intercanvi. I no ho sé, que algunes persones ens anem trobant les cares durant els propers anys, encara que sigui un dia per compartir una estona, uns textos i una reflexió i un camí.
I en aquest sentit, heu iniciat algun camí o alguna entitat d'aquestes que comentes, Ateneus, etc., s'ha referit a la Biblioteca Anarquista i ha preguntat com o encara no? Vaja, que jo sàpiga, no.
De totes maneres, bé, està llançada la idea i si no la replega ningú, a veure si des de la biblioteca tornem. Seguim picant pedra. Des d'aquí això jo crec que servirà almenys d'altaveu, o la intenció està. Llavors, des d'aquí si hi ha algú que vulgui, que agafi el relleu.
Hi ha una persona que sí que va dir, bueno, jo estic en un Ateneu, com es podria veure, gent segur, però bueno, sí que se'm va anar tan sa i em van dir això. Vale. També vaig estar fent prospeccions a gent d'altres territoris de, bueno, quines sentitats teniu al...
Bé, doncs a poc a poc, llavors. Sí, sí, sí. I parlant d'entitats, parlem, si us sembla, de la Biblioteca Anarquista, Maria Rius, no? Perquè, bueno, ja vau al principi, de fet, al principi d'estar jo aquí a l'OS, al programa, i al principi d'estar a la Ràdio Rosselló, vaig fer entrevista també amb dos dels seus membres, però, bueno, una miqueta, reactualitzem, no?, dades, com poden fer, no?, bé, què és en concret la Biblioteca Anarquista i també com poden fer la gent, no?, per a tancar-s'hi
i descobrir-la, i sobretot això, de fer-se soci, si volen, o el que sigui. Bé, la biblioteca, la biblió que li diem nosaltres, té uns vuit anys, si no vaig descomptada, vuit, en guany potser farem ja nou anys, bueno, un guany, l'any que ve, vaja, nou anys. La veritat és que jo a vegades em sorprenc i tot, així, íntimament. Ah, sí?
Que es mantingui, vols dir? Que es mantingui, que hi hagi una voluntat d'una sèrie de gent que dones part del teu temps i de la teva activitat i de la teva també il·lusió per mantenir una biblioteca. No és un espai que abundi...
fora de les institucions. Exacte. I després, amb aquesta tendència, amb aquest caire, amb aquest pensament que no és un pensament tampoc majoritari, al contrari, a vegades fins i tot desconegut, i penses... I gent de Lleida mateix, ah, hi ha una biblioteca d'artista, ah, no ho sabies... Ah, sí...
Allà on és? I la veritat és que dona bo. La biblioteca té uns 3.000 llibres, un fons, de...
De llibres, tot a través de donacions. Per què? Perquè s'autogestiona. És una entitat, un ENS, que és autogestionari. I llavors, clar, té una altra manera de funcionar, més lent.
Però també potser més segur de quan se fan les coses. Cert que cal que també, mira, com avui, que t'ho agraïm, perquè també és donar a conèixer i que soni i que la gent s'ho pregunti i digui, ah, doncs mira, un dia hi passaré, no? Vull dir...
I en el qual pots ser soci o no i aleshores pots tenir els llibres que necessitis sense una despesa gens important. I sí que des de la biblioteca es fomenta la cultura, el coneixement...
les persones que han editat i escriuen llibres i també fem un recull de relats que també es farà a començament d'any que serà el tercer, em sembla recordar
també de literatura, de contes, bé, llibertaris, perquè la gent s'animi a escriure. Potser sí que s'edita molt, es llegeix, no ho sé, no m'atreviria a dir, i d'escriure. Doncs no ho sé. I aleshores és una manera també de, no ho sé, a veure si entre tots ens anem animant a escriure i a participar en activitats, doncs bé, doncs com...
com precisament el que estem parlant ara, la Biblioteca Anarquista Maria Rieus. I escolta, ara que dius això d'aquest recull de relats, això teniu ja obert l'enviament de propostes de relats i tot plegat? Sí, sí, sí. Ja està en marxa, ja està anunciat i a través de les xarxes que funcionen avui en dia, vull dir, això es pot trobar
A través de la biblioteca. De la pàgina web. Sí, sí, sí. I del... Telegram, em sembla, o de... Bueno, o l'Instagram. L'Instagram, sí. Allà hi ha informació. Sí, sí, sí. Perfecte. I llavors, sobretot això, no? Que allà poden anar-hi... O sigui, no només teniu llibres, sinó que també feu activitats com aquesta, per exemple, taules rodones, etcètera, etcètera, no? I és també un espai, doncs, això, on poden anar tothom qui vulgui.
I teniu obert els dimarts i els dimecres, si no m'equivoco, no? Sí, de 5 a 9. Exacte. Jo no sé, tampoc no sé, no tinc massa informació, però una biblioteca d'aquesta tendència, d'aquest caire, que funciona amb aquest...
D'aquesta manera, no sé si a Catalunya o a l'estat espanyol n'hi ha masses, jo diria que no n'hi ha masses, i també no deixa de ser, i també fem el tubombo, ja que som aquí, ja que som aquí, doncs que hi tenim un...
una dedicació especial per conservar-la, perquè es mantingui, perquè la gent ho sàpiga i després també per tenir enllaços en altres organitzacions o biblioteques o ENS de Catalunya i també de l'estat espanyol. I penso que també és una cosa interessant a tenir en compte i que estigui Lleida, no?
Al barri de Balàfia, eh? A Balàfia. Que rècords catalanes. Exacte. Doncs escolteu, Adrià i Maria, un plaer tenir-vos aquí. Espero que no trigueu aquests 140 anys a organitzar el quart certamen. És que res, perquè ja no hi serem. Exacte. I res, que un plaer, com sempre, i que ens tornem a veure d'aquí aviat. Moltes gràcies, bon dia.
Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest. Sabies que...
Una curiositat veritablement intrigant és la paradoxa del viatge en el temps. Aquest concepte, que ha estat explorat a la ciència-ficció i a la física teòrica, planeja una sèrie de preguntes fascinants sobre la naturalesa del temps i la possibilitat de viatjar cap al passat o al futur.
de la relativitat d'Albert Einstein, el temps és relatiu i pot ser afectat per la velocitat i la gravetat. Això significa que, en teoria, si algú pogués viatjar a velocitats properes a la velocitat de la llum o apropar-se a un objecte extremadament massiu, experimentaria el temps de manera diferent en relació amb algú que no ho fes. No obstant això, aquí és on entra en joc la paradoxa.
Si algú ho viatges al passat i realitzés canvis, què passaria amb el curs dels esdeveniments? Podria canviar el passat i, per tant, alterar el futur d'una manera que causi contradiccions o paradoxes? Un dels exemples més famosos és la paradoxa de l'avi, en què algú ho viatja al passat i evita que el seu avi conegui a la seva àvia, la qual cosa, al seu entorn, evitaria el seu propi naixement.
La paradoxa del viatge en el temps planeja qüestions profundes sobre la causalitat i la naturalesa mateixa del temps. Tot i que la física teòrica ha explorat aquestes idees, encara no s'ha demostrat que el viatge en el temps sigui possible en la pràctica i la majoria dels científics consideren que és altament improbable. No obstant això, el concepte segueix sent un tema apassionant en la ciència i la cultura popular, inspirant nombreuses obres de ficció i debats sobre els misteris de l'univers.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'oest. Redescobrint-nos, l'espai que ens acosta a pobles, gent i històries amagades de les nostres terres.
I avui aquest redescobrin-nos que condueix la Júlia García de Radio Tempallars Ràdio. Ens parla probablement de l'ofici del Pallars més conegut i reconegut, més famós, els raies. Això sí, ella que li haurà trepitjat territori i les activitats que tenim, no la veig jo pas, pujada en un d'aquests raïts. En qualsevol cas, ella...
La Júlia el que fa és parlar amb els raies de la Paula, de segur, per veure de què es tracta tot plegat.
Avui us proposo viatjar enrere en el temps, però amb els peus ben posats al present. Parlarem d'un ofici dur, arriscat i profundament lligat al territori, el dels raiers. Els joves que baixaven fusta pels rius del Pallars, damunt els rails, aprofitant la força de l'aigua. Una tradició que podria haver desaparegut, però que avui continua viva gràcies a la gent que la manté, la celebra i la transmet.
Parlem amb Marta Oliva dels raiers de la pobla de Segur i comencem parlant de què són els raiers i què representa avui dia aquesta tradició. Doncs mireu, els raiers eren les persones que transportaven la fusta des de les muntanyes del Pirineu fins a les ciutats on aquesta fusta es necessitava per fer construccions, per construir o per qualsevol...
perquè al final la fusta està a les muntanyes i ha d'arribar, havia d'arribar a tot arreu. Llavors, a dia d'avui la tradició del raie representa una rememoració d'aquest antic ofici que a la pobla de Segum, en aquest cas, hi ha el pont de Claverol, que és el poble que està...
Al costat hi havia tradició rellera, hi havia persones que feien aquest ofici i llavors el que fem és mantenir viva avui en dia una part de la nostra cultura popular que no volem que es perdi, que volem que tothom la conegui i que segueixi formant part
d'aquestes tradicions que tenim al nostre territori. I si algú té dubtes, com em passava a mi, sobre com es fan realment els rais, tranquils perquè la Marta ens ho explica. Els rais, al final, els construïm amb troncs, amb vigues de pi, que després les lliguem entre elles amb redortes. Les redortes són llucs joves de bedoll que recollim a finals de maig, principis de juny,
Els anem a buscar a la muntanya i amb això aquests llocs joves de vedoll els deixem amb remull perquè tinguin molta elasticitat. El que vull dir amb això és que la manera en què ho construïm és també part d'aquesta tradició i d'aquesta manera.
amb la que ho feien abans i que també ho volem mantenir i que les noves generacions també ho aprenguin i puguem fer perdurar aquesta festa. Els rais no eren només una manera de transportar fusta, al final eren una forma de vida.
Estem parlant d'un ofici que ve de molt lluny i que a dia d'avui s'ha convertit en una tradició anual, com ens comenta la Marta. Com deia, cada any fem una festa, fem una diada, celebrem una diada del Reyes, que dure dos o tres dies, durant tot el cap de setmana, sempre és el primer cap de setmana de juliol.
ho celebrem a la poblada de Segur també amb col·laboració amb la gent del pont de Claverol que al final és on arriben els raios el dia de la baixada i és on hi havia realment els raiers al seu dia perquè és un poble que està tocant el riu i el que aporta és una festa que com deia relaciona elements que tenim també a la natura al costat del nostre poble la fusta, l'aigua
i mantenint viva aquesta essència d'aquestes persones, que al final era un ofici que era molt complicat. Eren persones, primer, que requeria una força i un treball físic per muntar l'embarcació, que ja és d'admirar, però després també, eren persones que passaven molt temps fora de casa, tot el trajecte des de les muntanyes amb el rai.
fins a la ciutat podien passar alguns mesos o algunes setmanes i després havien de tornar caminant, el que nosaltres em diem que tornaven espardenyant i que d'aquesta paraula nosaltres també hem fet una activitat
que està inclòs a dintre de la diada, que és una caminada popular, inicialment havia sigut una cursa, ara és una caminada popular per totes les edats i per famílies, pel costat del riu, també per conèixer això, l'entorn, i una mica els punts de la baixada que fem el diumenge durant la diada del Raiers, els punts més difícils, on la gent pot anar...
a veure com ho fem. Més enllà de l'espectacle, els raios expliquen una història i potser també ens ajuden a entendre una mica d'on venim. Aquell llegat dels raiers ajuda a explicar com era la vida també al Pallars, al seu moment, la gent s'havia de buscar la vida, hi havia gent que treballava al camp, que tenia animals, però després també hi havia gent com els raiers que
Entenc jo que eren persones joves que el seu objectiu o que potser tenien ganes de veure altres coses, altres llocs i volien doncs embarcar-se mai millor dit en una aventura per dir-ho d'alguna manera i decidien doncs
fer aquesta feina que els portava a passar per diferents ports, llocs del riu on podien parar i veient altres llocs, altres persones, coneixent gent. Els Rayers són memòria però també present. Si voleu saber-ne més us animo a consultar la seva xarxa social dels Rayers i animar-vos l'estiu vinent a venir a veure-ho. Estàs escoltant aquí a l'oest.
Lleida Natura, l'espai dels tresors medioambientals de casa. En Francesc Balanyà, 2A1 Lleida Ràdio. Doncs som-hi, acabem el programa amb aquesta secció de Lleida Natura.
que ja tenia ganes, és a dir, un servidor ja fa temps que té agullada aquesta entrevista, perquè sabia que una de les entitats de referència del nostre país, l'ICO, l'Institut Català d'Ornitologia, complia 50 anys. Es diu molt ràpid això de 50 anys i un el pot complir de qualsevol manera, però els que ens agrada la natura, que la seguim, sabem que és un set de referència que ha fet 50.000 coses i que jo, a més, estic segur...
que molta gent no en tindria ni idea de per què és tan de referència, doncs, a aquest Institut Català d'Ornitologia. Per que els quedi clar, per veure com ha estat aquest camí, per conèixer quins han estat, potser, els episodis més destacats, tenim la sort de poder-ne parlar amb el seu president, amb el Jordi Bocells. Molt bones. Hola, bones. Què tal? I sobretot, felicitats a tots els que ho han fet possible. Moltes gràcies, moltes gràcies. Va, amb bo que teva apreci, què és l'ICO?
L'ICO és una entitat científica. Per tant, com a entitat científica, el que ens dediquem és a estudiar la realitat i els canvis que fan les poblacions d'ocells a Catalunya. Estem parlant de poblacions d'ocells de més de 400 espècies, d'ocells que conviuen amb nosaltres. Per tant, natura, que ens dona molt i, com veurem aquí ara, també ens ajuda molt. Cal estudiar-la per conservar-la, també.
I parlant amb alguns altres companys de casa teva, també d'altres entitats que estudien la natura, jo sempre dic el mateix i crec que això amb l'ICO s'accentua. Clar, algú pot pensar... Estudiar la natura, potser algú ho pot minimitzar, eh? No per desprecis i no per desconeixement. Clar, que tu puguis aportar dades objectives de coses que els hi passen als ocells, doncs és indicatiu de coses que segurament en molts casos no funcionen bé, o al contrari, també pot ser que hi hagi algunes que funcionin molt bé.
I, per tant, són l'eina prèvia perquè hi hagi normatives, legislacions, etcètera, que modifiquin una realitat. Per tant, són el pas prèvi, en molts casos, de millorar la societat.
Sí, sí, evidentment, aviam, és un tema que jo crec que ara més que mai potser per desgràcia està molt de moda en una societat cada vegada més humanitzada, més mecanitzada, més tecnològica. La natura moltes vegades és maltractada, la natura ens dona amor i ara ens protegeix de malalties, ens protegeix d'erosió, ens protegeix de moltes coses i els ocells també. Per tant, l'únic que vol dir que és estudiar-los per conèixer-los millor
per protegir-se amb una construcció d'un món millor, o sigui, fent-la compatible amb totes les activitats econòmiques i el creixement econòmic, evidentment, només faltaria. La festa grossa era aquest passat dissabte, 29 de novembre,
Però allò de l'actualitat, m'ha hagut de reir una mica la cosa de l'emissió de l'entrevista. Mira, com diu en castellà, no és mal que para bien no venga, perquè m'anirà molt bé, per exemple, ara que parlareu de l'importància de les aus, doncs hem tingut, vosaltres feu la festa grossa el dissabte, doncs a cap dels dies,
el dilluns, la pagesia d'allò de no a les ZEPAS. ZEPAS, per la gent que moltes vegades diem aquest acrònim, que ja li sona més o menys, vol dir Zona Especial de Protecció d'Aus. Per tant, és molt pertinent que li preguntem al Jordi Baucells si cal o no deixar que hi hagi zones ZEPA que formen part, recordem-ho, de la xarxa Natura 2000, una de cada tres passes a Catalunya està protegida amb alguna figura mediambiental, també tenim els penys. Què en pensa el president de l'ICOS sobre això?
Bé, el president del ICO al final pensa com a científic que la solució amb tot això i amb tots els interessos també productius legítims del sector primari i de tot, al final és assolir un equilibri. Ho explicaré com a exemple. Els falciots, que som ells semblant a les oranetes però que no tenen res a veure amb les oranetes, que són més grosses, els falciots del meu poble es mengen 10 milions d'insectes voladors cada setmana. 10 milions de mosquits cada setmana. A mi...
Si la natura a un estiu no ens portés els falciots, no sé ni si hi podrien viure. Llavors jo entenc que la gent a vegades, alguns ocells, alguns hàbitats que no els permeten cultivar més o aplicar alguns productes o regar, sembla que això és en perjudici de la comunitat. I en aquell punt probablement sí i probablement s'ha de compensar.
però el dia que la natura no ens protegeixi de totes les plagues, bioinvasions i infeccions, a la meva manera de veure, i penso que està prou demostrat, l'economia serà anant a terra. I per tant, el que fa és prendre dades perquè totes aquestes decisions de gestió del medi natural vagin amb equilibri, sense abusos, i que es pugui seguir creixent i es pugui seguir creant economia i conservant la natura.
Aquí tenim quasi una obsessió en aquest espai, que és que ja si tenim alguna espècie i paga la pena, com és el cas del falsiot, doncs explicar-ne alguna curiositat. Pararem de la seva manera de dormir, potser, o de mig dormir, si ens ho expliques tu, però abans de fer-ho, pels hidratants és molt fàcil, per la gent de la plana de Lleida, no només de la ciutat, perquè tots els de la plana més tard o més d'hora van a la ciutat,
Doncs al pont vell, quan el creues, al capvespre, allà sempre hi ha una volada de falciots molt grans, que com molt bé diu el Jordi, segurament molta gent pensa que són orinetes, però no són falciots. Sí, sí, són falciots, són falciots. I mengen exclusivament d'insectes voladors, altres mosquits, bàsicament. I com que ara, quan creuran el pont, o estan a punt de creuar-lo, més això al capvespre o al matí, no?, els veuran tots aquells ocells que diuen, no, no són orinetes, són falciots,
Explica una curiositat del migdormir. Bé, el migdormir. Els falciots són animals que passen el 100% de la vida a l'aire. O sigui, un falciot, un falciot quan neix, no para de volar fins al cap de dos anys. No es para, ni el para de volar, ni per menjar, ni per fer excrements, ni per dormir. O sigui, dorm a l'aire i, per tant, la seva vida és a l'aire. És un dels únics ocells que es pot passar dos anys seguits volant.
i aquesta és una de les grans adaptacions que té a l'aire, a la vida aèria. I això fa que a l'hora de dormir ho hagi de gestionar d'alguna forma ben singular, perquè també ha de reposar per la bèstia, no? Sí, bé, clar, dormir mentre voles, sí, sí, és així. Però vaja, la natura és especialista en adaptacions i el que nosaltres creiem és que el futur no és futur sense natura. El que passa és que la natura, evidentment, s'ha de gestionar de manera que pugui permetre al màxim
el desenvolupament de les activitats econòmiques generant les poves persones.
Sí, alguns ho tenim molt clar, eh? Jo me'n faig un fart de repetir-ho. Fem també un programa d'agricultura que crec que hi ha més gent que ens trobem al mig, que parlant la gent s'entén, que sempre hi ha a terme mig de les coses, el que passa és que els extrems criden molt. Jo sóc d'aquest paret, eh? En fi. Sí, sí, sí. No, i a vegades tenim la sensació que és possible, per dir alguna cosa, quedar-nos només amb els ocells que ens beneficien i carregar-nos els ocells que ens perjudiquen. I això no és possible. M'enteneu? O sigui que a la natura s'han de cuinar els ecosistemes i no val.
i no val amb aquests sí i aquests no. Al final la natura és la paret de la casa on vivim. Jo sempre dic el mateix. Estem aprimant les parets de la casa i a fora cada dia fa més vent. A veure com acabarà tot això. Heu llegit els tres porquets, no? Doncs feu-ho. Ara és el moment.
La mitologia és interessant aportar perquè estem col·laborant molt amb l'administració, fins i tot amb empreses privades, administracions locals, sobretot per posar una informació objectiva i rigorosa davant de les coses. Les coses, l'important és avaluar-les amb números, amb una informació objectiva i prendre decisions que siguin coherents i que siguin lògiques. A partir d'aquí, la ciència pensem que és una mica una eina bona per després decidir.
cap aquí o cap allà, perquè això és una mica el que fa l'ICO amb l'estudi dels ocells i amb col·laboració també amb moltes entitats catalanes que estudien altres disciplines, botànica, estudien insectes, estudien mamífers, estudien moltes altres disciplines que col·laboren amb l'ICO.
Per a aquells, és que encara n'hi ha, negacionistes del canvi climàtic, alguns li diem emergència climàtica, més que canvi, emergència, perquè ja el tenim. De dades n'hem aportat moltes i tenim molts exemples, no només vosaltres, sinó en molts sectors. Jo et volia preguntar, en el cas dels ocells de casa nostra, si hi ha algun que a tu, que s'hagi notat ja alguna incidència...
N'hi ha moltes, segurament, però una que per a o per bé, a tu t'hagis sorprès, frapat més que altres. Alguna que diguis, ostres, aquesta particularment, a vegades no és pel volum d'afectació de la població, sinó per curiositats. Els ocells, molts han avançat a la seva època de cria, això està claríssim, està molt demostrat, degut al clima. Molts dels ocells migren molt menys i algunes espècies, com coneixeu bé aquí a Lleida o a Cigonyes, es queden tot l'any aquí.
Per exemple, les puputs, que són animals que eren estrictament estivals i que travessaven tot l'Àfrica. Algunes es queden aquí, per tant la migració s'ha escurçat. Però no només això, i és curiós, és perquè...
Les espècies, per exemple, com la mallarenga, que és una espècie que ens ajuda molt a controlar plagues, per exemple, dels fruiters, i és així, han adentat la cria per sincronitzar-se amb el naixement dels insectes que provoquen la plaga. O sigui, els insectes, hagut de canvi climàtic, neixen abans, doncs les mallarengues també crien abans per poder depredar aquests insectes. Per tant, s'adapten a una realitat i ens segueixen fent una labor important. I com que, per exemple, el Mastegatatges, que és un migrador,
en comptes d'adaptar-se, de poder-se adaptar com s'ha adaptat a la mallarenga, no ha pogut avançar la migració de l'Àfrica perquè ha de fer 10.000 quilòmetres volant. Resulta que quan arriba aquí, els insectes ja s'han tornat papallones i no els pot menjar, i per tant el mastec atatges queda sense menjar. Per tant, és interessant saber que algunes ocells han pogut tenir les estratègies per adaptar-se a les plagues.
que també s'estan avançant, no? Per tant, tot això, totes aquestes coses, són coses que des de l'ICO estudiem de manera continuada. Mirarem endarrere, mirarem endavant i també mirarem el present. Si fem això que toca fer sempre quan un fa una FMLD tan rodona, tan singular com aquests 50 anys, d'aquesta història de l'ICO, quins, no sé si dos o tres o quatre, capítols, moments, hem destacar-hi? Perquè segur que us ha tocat fer allò de mirar endarrere, eh?
Sí, bueno, mirant endarrere, vull dir, una de les primeres fites va ser la publicació del primer Àsoles d'Ocells de Catalunya l'any 83, que va ser una obra pionera a Catalunya i a Espanya, una obra molt avançada, que nosaltres el vam repetir més o menys, em sembla que era el 2002-2003, també vam fer el segon,
I ara, el 2018, vam fer el tercer. I aquesta va ser unes fites que l'ICÓ penso que ha fet molt interessants, perquè són obres que han estat reconegudes a tot Europa. Això primer. Segon, l'any 2021 vam aconseguir el remitent d'anelles català, que vol dir que les ocells, per primera vegada, portaven l'adreça de Catalunya, Barcelona, que fins ara havien portat les anelles d'icona Madrid
i en algunes temporades llargues havien portat anelles basques. Nosaltres anellàvem els ocells amb una anella que deia Aranzada i Sant Sebastián. Això era un tema que no eren reconegudes les entitats científiques catalanes fins que ho vam aconseguir a nivell europeu l'any 2021. I per culminar una mica aquestes grans fites, també el 2020 vàrem coordinar
l'atlas europeu. O sigui, l'obra més important d'ornitologia d'Europa la va coordinar l'ICO, per davant de grans institucions com els alemanys, els anglesos o els holandesos. Per tant, això va consolidar com una entitat científica de primer nivell a nivell Europa. De fet, aquest dia 29 que vam celebrar els 50 anys van venir personalment els presidents de les associacions ornitològiques suïssa, holandesa,
anglesos i el president de les centrals anelladores d'ocells i de tota Europa. Van estar amb nosaltres i vam estar molt contents perquè ens vam reconèixer una labor important. A més, entenc que toca estar coordinats també per aquesta vessant de recerca. Mira, no ho fa gaire. Segur que algú et va preguntar que el com, com vaig fer jo amb altres persones, amb això de la grip aviar, que dèiem que les migracions es mouen, entenem que sí,
Parlem de grulles perquè són molta gent, perquè són ocells d'envergadura, a gallocanta hi ha hagut molta mortaldat, però que afecta a moltes altres espècies per fer pedagogia a la gent.
I miràvem aquells taquetes dels mapes on s'havien trobat afectacions que portaven amb aquest confinament de les Aux de Corral, confinament total a nivell d'Espanya. Però, clar, suposo també que aquí els governs us pregunten per saber si cal o no prendre mesures, si pot haver pic de que aquesta malaltia s'amplia al nostre territori i toca aquesta coordinació, això, entre vosaltres, l'administració, però vosaltres també amb altres entitats, no?
I tant, i tant. Per exemple, nosaltres tenim un conveni amb la... No et sé dir el nom exacte, perquè és un nom com a Institut Europeu de Salut Pública o una cosa així, que li fem el portal Eurover Portal, que és un portal que es poden veure totes les dades dels ocells d'Europa en temps real. Llavors, si es veu, quan venen les grues, quan venen els ànecs i en temes, sobretot, de l'estes sanitàries, es poden prendre mesures preventives importants.
Pensem que és clar, al món hi ha molts milers de milions de persones i el tema sanitari i els temes d'aquestes alertes són molt importants i per tant dic que en aquest cas té un paper important en el control també molt de les dades.
Ara sí, amb aquest tema, però jo aquí no tinc les dades o no ho saps, eh? Jo em preguntava, perquè cada any diem allò que s'avança l'estiu, que es nota el canvi climàtic, i aquesta cantarella, que és certa, que és certa, però que ho diem sempre, parlem això que la natura sent recent, de fet en aquesta entrevista ho acabem de fer,
Però per les hores són els dies progressius de patat. Què vull dir? Que amb aquest avançament, alguns anys, la cosa s'ha accentuat molt més que amb altres. Que aquesta progressivitat que cada dia, per exemple, anàvem a 4 o 5 dies de floracions amb els fruiters. Aquí hi ha esta res d'allà, que els tothom explicar-ho cada any. Sí, sí. Els ocells, és el moment que s'han d'adaptar segons les espècies? Ho van fent progressivament que abans en les migracions? No sé si sobre aquesta pregunta, que entenc que no és pas fàcil, ho sabeu.
Bé, nosaltres el que sabem és que els ocells sedentaris, els ocells que viuen tot l'any amb nosaltres, i que són els més petits, són els que sedaten més ràpid. Per exemple, la mallarenca blava o la mallarenca carbonera. En canvi, els ocells més grans o els ocells que han de fer grans migracions, clar, com que gasten la principal energia en migrar i tenen com un rellotge biològic, tenen com un rellotge marcat al cervell per viatjar sempre de la mateixa manera,
s'adapten molt més lents a les realitats climàtiques, m'enteneu? I, per tant, hi ha alguns ocells que estan quedant en una situació molt, molt desastrosa en quant al canvi climàtic, i altres, com els ocells sedentaris, s'adapten més. I, evidentment, això que deia, les mallarengues ens estan ajudant a controlar les plagues perquè s'estan adaptant al moviment, a l'avançament dels insectes
que cada vegada apareixen abans amb la múltima de les plaques dels fruiters. Per tant, sí, sí que hi ha adaptació, molta adaptació al canvi climàtic per part de moltes espècies, però algunes es quedaran pel camí, és així.
Lico, amb què esteu avui en dia enredats no sé si hi ha algun projecte, a part d'aquests seguiments que són habituals de les espècies que a més jo ho he explicat també en altres espais que hi ha programes de ciència ciutadana que es demanen les col·laboracions amb determinats casos i projectes en concret però hi ha algun altre espècie concret que estiu avui en dia treballant ara hem fet un pla estratègic per 10 anys i el que volem fer bàsicament
a nivell conceptual és una cosa, és continuar sent útils i ser més útils per a una societat que té uns reptes cada vegada més grans. Per tant, no de dir filosofia ecologista, que està molt bé, que és molt respectable i molt llogable, de dir no podem tocar res, sinó estudiem els fenòmens que passen a la natura, que cada vegada estan més influenciats per l'activitat humana i ajudem que aquests fenòmens siguin cada vegada més en equilibri.
I això és el que fem. I a partir d'un nou pla estratègic el que farem és que, diguem, influenciar més amb la percepció de la ciutadania, amb les lleis, amb les normes, d'intentar aconseguir que la natura i les espècies vives, o sigui, la biodiversitat, ens ajudi a créixer. Perquè, per exemple, una cosa que hem patit molt, heu patit molt, però que us dona també l'hem patit molt, els conills. I els conills, aquestes plagues, si us hi fixeu, sempre les grans plagues apareixen en hàbitats
molt degradats, on hi ha molt poca xarxa tròfica i xarxa de protecció contra aquestes plagues. Llavors, això, cops de tiro, cops d'avaria, cops d'escopeta, no ho pararem pas. Per tant, hem d'enriquir aquests ecosistemes perquè ens puguin ajudar a regular aquestes plagues. Llavors, tot aquest exemple que he dit amb això és una mica amb tot. Nosaltres creiem que la ciència, per tant, les dades generades per l'ICO,
dels ocells i de moltes altres disciplines, perquè repeteixo, l'ICO està treballant amb moltes altres entitats, ens serveixin per poder construir un futur millor. I al final l'objectiu és aquest. De fet, diferents entitats i agents ambientalistes
Heu defensat això aterent a la ciència, no perquè ha sigut una ocorrència que els paisatges amb mural tenen molta més biodiversitat i més biodiversitat, si no vaig errar i ho dic malament, doncs ja em corregiràs o ja m'ho puntualitzaràs,
També hi ha menys risc de plagues, i si tant és així que l'actual PAC hi va ser un niu de conflictes, parlem de la facisia, doncs es promovia allò del greening, allò d'anar cap a fórmules més verdes, entre altres, però no només, doncs deixar margisar les finques, el tema dels guarets,
i perquè hi hagués més riquesa mediambiental que això frena més les plagues i jo afegeixo una cosa que uns altres que suposo que us ho deu portar a la mar de bé també són de referència a l'IRTA en aquest programa ens ho he dit moltes vegades que tots patim per la ceguera que s'ha de patir que l'escabeixerat hídrica serà un problema
però que ho pot ser més el tema de les plagues, que pot ser molt més complicat. I mira, malauradament, hem vist ja promes sanitaris amb la dermatòsia, amb les vaques, grip aviar amb els ocells, i la pesta porcina, doncs, ara amb els pares de segles. Sí, sí, les plagues i les bioinvasions. El tàntum, les bioinvasions, perquè les espècies exòtiques invasores i els efectes sobre els seus sistemes, a molts llocs del món estan costant milers de milions d'euros o de dòlars. Vull dir que...
I sempre apareixen en els llocs on s'ha degradat molt. Ara enteneu per què tenia ganes d'aquesta entrevista. Perquè sabia que seria del tot profitós. Per tant, president... I tant, no, no, les coses pel seu nom. President de l'ICO d'aquest Institut Català d'Ornitologia, Jordi Bocells, gràcies per atendre'ls-ho. Reiterem les felicitacions a tots els