Title:

Òpera, Spotify i hegemonia musical global

## Context general de l’episodi Capítol d’*Aquí, a l'Oest* estructurat en **dues grans parts clarament diferenciades**, totes dues centrades en la música però amb enfocaments molt diferents: 1. **“Escolta'm una cosa”** – entrevista musicològica amb **David Esterri** sobre composició contemporània, llenguatge musical i òpera. 2. **“Massa Est és l’Oest”** – secció sobre **estadístiques de Spotify** i fluxos globals de consum musical, amb especial atenció al reggaeton, el K‑pop i la música local. --- ## 1. “Escolta'm una cosa”: composició, ego i òpera a Lleida ### Quartet pantonal i recerca musical David Esterri explica una de les seves obres: un **quartet de corda pantonal**. • *Pantonal* vol dir que **integra totes les tonalitats**, però no per simples modulacions, sinó amb una **escala creada expressament**. • Parteix del **do greu del violoncel** i construeix una escala que va **enllaçant el cercle de quintes**: de do a sol, després re, etc. • Cada instrument té **armadures diferents** però totes formen part d’una **mateixa escala contínua de dalt a baix**, estrictament **diatònica** (sense cromatismes fora de l’escala establerta). • El joc compositiu és **apropar o allunyar** les tessitures dels instruments per generar: - **Consonància** quan comparteixen una regió tonal pròxima. - **Dissonància** quan s’allunyen (per exemple, el violí en fa sostingut, tonalitat oposada a do). > "El cercle de quintes és fonamental, és com el cercle cromàtic de la pintura." Aquest procediment li permet crear **tensió i relaxació** sense sortir mai de la seva escala pantonal. ### Estil propi, ego i impossibilitat d’imitar Esterri reflexiona sobre el seu **procés creatiu i identitat artística**: • Confessa que **no sap imitar** altres autors de forma conscient: quan ho intenta, **sempre li surt “ell mateix”**. • Ho descriu com un **ego fort**, però alhora com una limitació: li agradaria poder compondre de forma més **“estratègica”** pensant en tipus de públic, però no li surt. • Defensa que **la imitació ben feta és un art**, però ell no s’hi veu capaç. • Entén l’art com un **procés de joc i investigació contínua** amb un mateix: - Reconeix influències (fins i tot quan les descobreix a posteriori). - Assumeix que **res no s’inventa del tot de nou**, però que cadascú ho filtra per la seva pròpia personalitat. > "És una mena d’aprenentatge continu, d’investigació, i te vas trobant a tu mateix." També explica que **guarda totes les seves partitures** des dels 15 anys, escrites a mà, i que encara que ara les vegi “febles”, formen part del **camí necessari** per arribar a obres més madures. ### Obres preferides i influència de Wagner • No assenyala una **obra única** de la qual estigui especialment orgullós, però considera que les peces escollides al programa representen bé la seva **“veu” compositiva**. • Reconeix que hi detecta moments on **“s’escapen” influències** d’altres, com Debussy o especialment **Wagner**. • Sobre Wagner, diu que és una mena de **“malaltia”** de la qual tots els compositors han hagut de guarir-se; cal “passar per Wagner” i després **“treure-se’l de sobre”** per trobar una veu pròpia. ### “La gàbia daurada”: una òpera feta a Lleida S’escolta un fragment d’**“La gàbia daurada”**, que Esterri presenta com: • Una **òpera encarregada per l’Intèrpret** (escola de música) en motiu d’un aniversari del centre. • Llibret de **Pere Pena**, poeta i company seu. • És, segons ell, **“l’única òpera que s’ha fet mai a Lleida”** per un lleidatà, cosa que li genera **orgull** però també certa **frustració** per la manca de reconeixement institucional. Esterri critica amb duresa el que ell anomena **“comunisme cultural” a Lleida**: • Qualsevol expressió artística (òpera, xurros, creps o jerseis) és posada **al mateix nivell**, sense distingir-ne l’exigència ni el talent. • Paral·lelament, denuncia un **“liberalisme econòmic ferotge”**: es glorifica qui triomfa econòmicament, però es **menysté el talent artístic**. • Assegura que es cansa de la **“falsa humilitat”** i reivindica obertament: > "Sóc l’únic lleidatà que ha fet mai una òpera i també la cançó més popular de la història de Ponent." Musicalment, el fragment de *La gàbia daurada* que sonen descriu com a **música descriptiva**, amb una **persecució final** i un ús del metall que pot recordar **Wagner**. ### Poesia, lírica i jerarquies culturals Esterri aprofita per reflexionar sobre la relació entre **poesia i música**: • Recorda que el terme **“lírica”** uneix poesia i música, i que històricament anaven de la mà. • Al segle XIX els músics eren **figures centrals**, però avui, diu, s’han anat degradant al món de la **“farándula”**, mentre que els poetes han mantingut una certa **aura elitista**. • Reivindica que els músics **han d’entendre de poesia** quan musicen textos (propis o aliens), perquè la **mètrica** i l’accentuació venen condicionats pel **compàs i la prosòdia**. • Defensa la importància de les **lletres de les cançons**: en el seu cas hi ha molt de **doble sentit i profunditat**, sovint no percebuts a una primera escolta. ### Bonus track: Pere Sarriès, “Els inquietos” i Cuba La secció acaba amb un **bonus track** d’un altre grup del passat d’Esterri: • Es recupera una cançó del grup **“Els inquietos”**, on ell tocava el contrabaix al costat del guitarrista **Pere Sarriès** (a qui descriu com un **guitarrista genial i irrepetible** a nivell local) i el bateria **Joan Andreu “Butxaca”**. • Explica que Sarriès ve de Balaguer i havia tocat amb el grup **“Los mocos rojos”**, on també hi havia el conegut **“gitano de Balaguer”**; la cançó *“Comiendo boquerones en Texas”* té autoria difusa entre ells. • El presentador i la Maria comenten que Sarriès és un **personatge surrealista**, comparat amb un **“Dalí al quadrat”**, molt intel·ligent i irònic, i que seria un convidat explosiu si algun dia el porten al programa. #### Gravació a Cuba Esterri relata una experiència marcant: anar a gravar a **l’Havana (Cuba)** amb el **“combo del Marquès de Sarries”**. • Viatge durant una Setmana Santa **“de tot menys santa”**. • Graven als **estudis EGREM de l’Havana Vella**, espais mítics i **congelats en el temps**, amb taules i maquinària analògica dels anys 50. • Els hi expliquen (amb el grau de mite corresponent) que el piano de cua era el mateix on **Nat King Cole** havia gravat els seus boleros en castellà. • El que més el sorprèn és el **nivell cultural i musical elevadíssim** d’un país econòmicament molt castigat: - Converses de taxi sobre **Miles Davis o John Coltrane**. - Coneixement ampli d’**escultura, dansa, pintura**. > "Com és possible que en un país tan putejat econòmicament hi pugui haver un nivell cultural tan exagerat, i aquí, tenint-ho tot, no sortim del sofà mirant Netflix?" La secció es tanca amb agraïments a Esterri i la Maria, remarcant que l’entrevista ha estat un **repàs intens i emotiu** de la trajectòria del compositor. --- ## 2. “Massa Est és l’Oest”: Spotify, mercats musicals i balenes globals La segona part de l’hora canvia de registre i esdevé una **secció d’anàlisi musical global** conduïda per **Arnau Vila**, amb la participació d’**Abel Porroy**. Objectiu: comentar un **estudi del Top 200 de Spotify en 73 països** per entendre: • Quins països escolten més **música local**. • Quins són els **grans exportadors** (les “balenes”). • Quins països **importen més música de fora** i per què. • Com hi influeixen **llengua, mercat i context social**. ### 2.1. Introducció i dades curioses Arnau estructura la secció en **blocs**: 1. Mercats **nacionals forts** (molt consum de música local). 2. **Balenes mundials**: Estats Units, Puerto Rico, Corea del Sud. 3. **Països importadors**: els que quasi no escolten música pròpia. 4. **Conclusions socialdemogràfiques** sobre llengua i mercat. S’afegeixen dades de context: • **The Weeknd** és l’artista més escoltat de l’any a Spotify: **15,1 mil milions de reproduccions**, aproximadament **una cada dos segons** durant tot l’any. • Abel, com a DJ, calcula que ha fet **uns 10.000 “plays”** en un any. ### 2.2. Mercats forts de música local: Índia, Itàlia, Finlàndia #### Índia: el poder de Bollywood • **85%** de les cançons de les llistes de l’Índia són d’**artistes locals**. • Clau: el fenomen **Bollywood**, que integra **cinema i música**. - Quan una pel·lícula té èxit, la **banda sonora es dispara** a Spotify. • Es recorda l’impacte de *Slumdog Millionaire* i se’n posa la BSO **“Jai Ho”** com a exemple del pont entre cinema i èxit musical. #### Itàlia: afrotrap i escena urbana • **83%** de presència de **música italiana** a les seves llistes. • No és tant pel clàssic imaginari Pavarotti/Bocelli/Laura Pausini, sinó per l’auge de l’**afrotrap** i la música urbana (*bombocaja*). • Exemple: **“Sciacquarando / Xakerando” de Ruff** com a tema icònic del moviment. • Es menciona també l’impacte de **Måneskin** (Eurovisió) i del seu vocalista en solitari, però el motor principal de les xifres recents és l’**escena afrotrap italiana**. #### Finlàndia i el cas especial de França • **Finlàndia**: tercer país amb més consum de música local (percentatge alt fixat en l’estudi, sense donar xifra exacta a l’aire). • **França**: aproximadament **60%** de música local a les llistes. - Hi ajuda una **llei radiofònica** que obliga que el **40%** de la música emesa sigui francesa. - A Catalunya hi ha una normativa semblant pel català (objectiu del **25% de música en català** a les ràdios), tot i que **el grau de compliment és baix** en moltes emissores. ### 2.3. Les “balenes”: Estats Units, Puerto Rico i Corea del Sud #### Estats Units: hegemonia global • Dels **73 països analitzats**, a **70** hi ha almenys **una cançó o artista estatunidenc** al Top 5 anual. • En països de parla anglesa, la dependència és altíssima: - **Canadà**: 76% de la música consumida prové dels EUA. - **Austràlia i Nova Zelanda**: al voltant del 70%. - Fins i tot al **Regne Unit**, més del **50%** del repertori escoltat és dels EUA, malgrat la seva **pròpia tradició potent** (Beatles, Rolling Stones, etc.). • S’escolta **“Call Out My Name” de The Weeknd** com a mostra d’aquest domini. #### Puerto Rico i el reggaeton • Puerto Rico es considera la **segona gran balena**, tot i tenir un estatus políticament ambigu respecte els EUA. • És epicentre, juntament amb **Colòmbia**, del **reggaeton** i la música urbana en castellà. • Alguns percentatges de presència de música porto-riquenya/colombiana a llistes d’altres països: - **El Salvador**: 38% del Top 200. - **Hondures**: 35%. - **Espanya**: un 30% de la música més escoltada ve de **Puerto Rico o Colòmbia** (1 de cada 3 cançons). • Exemple escollit per Arnau: **“Voy a llevarte pa’ PR” de Bad Bunny**, la seva cançó més escoltada de l’any a Spotify. #### Corea del Sud i el K‑pop • **Tercera balena**: **Corea del Sud** amb el fenomen global **K‑pop**. • Grup emblemàtic: **BTS**, del qual s’escolta “Dynamite”. • També es comenta **“Golden” de Jungkook**, que en pocs mesos ha entrat entre les cançons més escoltades globalment. ### 2.4. Països importadors i dependències culturals Arnau passa a analitzar els països que **gairebé no escolten música pròpia**. #### Regne Unit en crisi creativa • El Regne Unit, tot i la seva història musical, veu com **un 55%** de la música que escolta prové dels EUA. • Es parla d’una **“crisi musical”** britànica: el darrer gran referent vehiculat podria ser **Calvin Harris**, DJ escocès entre els més ben pagats del món, però sense un relleu clar equivalent. #### Pakistan i Índia: enemics polítics, dependents culturals • **Pakistan** importa al voltant del **55% de la seva música**, majoritàriament de l’**Índia**. • Paradoxa: tot i les **tensions bèl·liques i la frontera conflictiva**, el mercat pakistanès viu **fortament alimentat per Bollywood**. • Arnau ho compara amb la hipòtesi que **Palestina** consumís el 50% de música produïda a **Israel**: un **xoc entre rivalitat política i dependència cultural**. #### Portugal i el Brasil • **Portugal** només té un **20% de música local** a les seves llistes. • Bona part del repertori consumit prové del **Brasil**, especialment - Música **dance/comercial** brasilera. - Hits virals com *“Menina do verão”*, *“Menina em vermelho”*, etc., molt demanats en contextos de festa. • Motiu principal: **compartir llengua** facilita la importació massiva de música brasilera. #### Espanya: poc espai per al producte propi • **Espanya** només té un **28% de música local** a les llistes (una de cada quatre cançons aproximadament). • Un **15%** addicional del que s’escolta és **música colombiana**, encapçalada per **Karol G**. - La cançó *“Si te hubiera conocido”* ha sonat amb una freqüència altíssima; Abel calcula que ell sol l’ha posada prop de **200 vegades** en un any. • Es posa **Extremoduro** com a contrapunt de **rock estatal clàssic** que continua fort en escoltes, especialment arran de la mort de **Robe**: - S’escolta *“So payaso”* (i es menciona també *“Stand by”*). - Arnau mira en directe les llistes i comenta que, en el moment, **les 5 cançons més escoltades a Espanya** són d’Extremoduro. ### 2.5. Conclusions: llengua, mercat i oportunitats L’últim tram de la secció és una **reflexió global sobre idioma i mercat musical**. #### La llengua importa, i molt Arnau sintetitza una idea clau: > **Com menys parlants té una llengua, més probabilitats té un artista d’arribar a molta gent dins del seu propi mercat.** • A països com **Itàlia, Finlàndia o l’Índia**, on la llengua principal **no és hegemònica mundialment**, la indústria es concentra a **servir el mercat intern**, i el públic tendeix a escoltar **sobretot música local**. • En canvi, **l’anglès i el castellà** tenen **mercats transnacionals enormes**: - Un artista anglòfon ja pensa directament en **públic global**. - Un artista en castellà apunta simultàniament a **Espanya, Mèxic, Argentina, Colòmbia, etc.** #### Casos especials: català i eusquera • Música en **català**: s’exporta principalment a **Catalunya, País Valencià, Illes Balears** i entorn dels **Països Catalans**. • Música en **eusquera**: té pes evident al País Basc, però també una **recepció significativa a Catalunya**, per **afinitats polítiques i culturals**. • Exemples: èxits de grups com **Boikot/Boos** i bandes catalanes que omplen sales a Madrid o fins i tot gires a la Xina (*Amics de les Arts*, *Ska‑P*, etc.), mostrant que la **barrera lingüística no és absoluta** quan hi ha **discurs i escena** al darrere. #### Quan no tens referents locals, el primer que triomfa ho arrasa tot • **Costa Rica**: entre les 200 cançons més escoltades **no n’hi ha cap de local**; l’espai l’omple sobretot el **reggaeton** porto-riqueny i colombià. • **Xile**: durant anys sense gran nom al reggaeton, fins que apareix **Floy Menor** (tema *“Gata Only / Calentándote”*), que entra al **Top 10 llatinoamericà**. El primer gran exponent **nacional** en un gènere pot dominar sobtadament el mercat. #### Tesi final del Massa Est és l’Oest • **Com més gran és la comunitat lingüística, més dispersió d’atenció i competència internacional hi ha.** • En llengües **“petites”**, si apareix un artista fort, pot **monopolitzar el mercat local** i tenir una carrera sòlida. • En llengües **globals** (anglès, castellà), els artistes locals competeixen **directament amb les balenes globals** (EUA, Puerto Rico, Corea del Sud), i acaben cedint una gran part del consum a música de fora. La secció es tanca amb elogis de Fran a la feina d’Arnau (“he après moltíssim”) i amb una **tria final completa d’Extremoduro** – *“So payaso”*– deixant sonar la cançó sencera com a **homenatge al grup** i com a tancament emotiu d’una hora “del tot musical”.

['música', 'composició musical', 'quartet de corda', 'pantonalitat', 'cercle de quintes', 'Wagner', 'òpera', 'La gàbia daurada', 'poesia', 'lletres de cançons', 'LEGO', 'Bollywood', 'Spotify', 'estadístiques musicals', 'mercat musical global', 'reggaeton', 'K-pop', 'Bad Bunny', 'The Weeknd', 'BTS', 'afrotrap', 'Itàlia', 'Índia', 'Finlàndia', 'França', 'Estats Units', 'Puerto Rico', 'Corea del Sud', 'Pakistan', 'Portugal', 'Espanya', 'Costa Rica', 'Xile', 'Extremoduro']