del mateix mes. Tornem d'aquí una hora amb més notícies en xarxa. Ja tornem a ser aquí, a l'Oest, el magazín que t'acompanya cada tarda de 4 a 6 a la teva ràdio local.
Bones de Nou Wester, seguim aquí a l'oest, quan iniciem ara aquesta segona part del programa, la darrera de la setmana, quan ara mateix tenim 11 graus a trem, 13 en comparteixen el Picat, el Gran Munt, el Menar, el Guaire i el Farràs, i 14 són els que trobem a Lleida Ciutat, Rosselló, Mollorussa, Torreferrera i Alvesa.
Encitarem la segona hora del programa amb l'Escolta amb una cosa, l'espai de musicologia i divulgació musical del nostre programa, on avui l'Eduard Morell i la Maria Gatau recuperen la conversa amb el David Sterri. Recordeu que la setmana passada la vam deixar mitges, ja sabeu que això dels temps a les ràdios són els que són, però avui, insistim, reenganxem on la vam deixar. I de fet, Sterri ens explicarà com és això de ser l'únic llibertat que ha fet una òpera i també recuperarem un xic de la seva trajectòria com a Rocabili.
Atents i atents en aquesta secció. Llavors avancem, de fet, que és una segona hora del tot musical, perquè fins i tot el Massa és és o és, i sou aquest espai que mira cap a l'exterior. En el capítol d'avui parlarà d'estadístiques musicals que tenen preocupats a les principals productores d'arreu del món.
I, si no m'enganyen, acabarem amb un fallo tècnic on la música seguirà sent protagonista, però en format de joc. Poc més puc dir-vos perquè això és el que m'ha comunicat el responsable d'aquesta secció, el que no fa la migdiada, Abel Porroi. I al qual el Mago Pop no li respon. Però bé, això seria una altra qüestió. Recordeu que podeu reescoltar totes les seccions del nostre programa a la nostra pàgina web quan vulgueu a www.aquialodes.com
Tarda avorrida, escolta'ns a Aquí a l'Oest. Escolta'm una cosa. La secció de musicologia d'Aquí a l'Oest.
Ep, Eduard, que ara sí. Tornem-hi. Tornem a recuperar l'altra part, la segona part d'aquesta entrevista amb el David Sterri. Que pobre el tenim aquí una setmana esperant. Anem a veure l'audio número 4. Sí, sí, molt bé.
Aquest sí que és el quartet pantonal. No pentatònic, pantonal. Ara bé si voleu explicarem la diferència. Què ens pots explicar, David?
Bé, aquest és un quartet que quan l'escoltes aparentment tampoc no és tan estrany, està també en aquesta línia una mica segurament modernista, amb certs tocs impressionistes i tot. Aquí el que em vaig proposar fer també, seguint això de posar-te unes normes com a bastant estrictes, és fer un quartet de corda, això, pantonal, pantonal,
Què vol dir pantonal? Pantonal vol dir que record totes les tonalitats. Però, clar, de quina manera? Això, clar, modular no pots fer i ja està, no té cap secret, no? No, es tracta de crear una escala pantonal, una escala que comencés d'una manera...
Tot dia tot, o sigui, tot tot anava, però que anés progressant a mesura que anava pujant cap a dalt, encadenant el cercle de quintes. El cercle de quintes és fonamental, és com el cercle cromàtic de la pintura, amb els complementaris i tot això, és una cosa fonamental per la tonalitat, diguem.
Llavors, començant per la nota més greu del quartet, que és el do del violoncel, el do greu, llavors fem una escala de do que enllaçava en el segon tetracord amb una escala de sol, és a dir, la segona va apareixer en fas sostingut i així anaven amuntegant. Llavors es tractava de fer una escala que fos de dalt a baix, bé, són escales tonals però que estan enllaçades.
Per tant, cada un dels instruments tenia una armadura diferent i adient de sonar al mateix temps i seleccionar les notes, els moments de més tensió o de menys tensió. Si apropaves els instruments amb una tessitura central estaries totalment tonal perquè estarien compartint la tonalitat. I si els allunyaves, com més els allunyaves, més dissonant.
Era, perquè clar, el de violí ja està en fas sostingut, que és la tonalitat ja més allunyada de do, no? És antípodes, no? En complementari, diríem, amb colors. Llavors, jugar amb això, no? Amb atensar i allunyar per crear aquest efecte de...
doncs de dissonància o de consonància, però això sí, és diatònic o pantònal, és a dir, no podia haver ni una nota cromàtica en aquest sentit que s'escapi d'aquesta escala. Quan estem en una regió d'una tonalitat, no hi podien haver colors d'altres tonalitats? No, no, no, era estrictament una escala de dalt a baix, que ja la vaig respectar sempre de dalt a baix, sí, sí, sí.
I llavors, clar, la sonoritat ja comença també amb això, amb un acord de quintes, perquè el discurs, o una mica el pretext ja és aquest, el pretext ja és encadenar quintes.
Dic quintes abans que surti algú d'això. Oh, cinquenes, cinquenes. No, no, en música es diu quintes, octaves, sèptimes, perquè ve de l'italià. L'italià, sí, sí. Està permesa, no és cap barbarisme. Disculpeu, si algú ho ha pensat, que segurament sí, jo te m'ho pensaria. Gràcies per l'aclariment, lèxic, David. I en aquest procediment compositiu t'has emmirellat amb algun corrent més enllà de lo que has dit, de l'impressionisme? O sigui, autors que diguessis per aquí? No, no.
No ho he sàpigut fer mai. El meu problema és que no sé, o de la mateixa forma conscient, massa conscient, no sé imitar. Tinc un ego tan fort i tan fastidós que sempre he de buscar coses per mi mateix. Això també és un autoengany, perquè realment ningú ho inventa. A mi, menys jo, no inventem res. Sempre tot està recolzat, però intentar
fidelment, no?, fer un tema de dir, vull que sigui un tema que soni com tal o que soni com qual. Doncs no ho he proposat mai, no ho sabria fer. Hi ha gent que sí, hi ha gent que és superbona, diguem, imitant, no? És un art, eh? Ojo, eh? Sí, sí, sí. Fer-ho bé, és un art, això, eh?
imitant o agafant l'essència i jo no sóc capaç d'això perquè em surt alguna cosa que està allà que sóc jo d'alguna manera i que no puc treure, no puc evitar. No vull dir amb això que sigui original,
Però crec que això tampoc és tenir ego, ego, ego, és a dir, és tenir el teu caràcter com a compositor i com a músic. No, és clar, els meus caràcters... No, és que a vegades no m'agradaria dir, però bueno, estic aquí, saps? T'ho vull dir que és el teu en contra teu, no? M'agradaria poder ser més...
més neutre, no?, o arribar, o allò de proposar-te, no?, i arribar amb aquest tipus de públic, o vull arribar amb això, no?, i he de tirar per aquí, he de tirar per allà, això no ho he fet mai, no ho he sàpigut fer, no ho critico també, la gent que ho pot fer, que ho sap fer, doncs ho posa endavant, però jo no soc capaç, vull dir, trobo com un mecanisme d'expressió, d'expressió,
I a vegades simplement és com un joc també, és com un joc amb un mateix, no? Ostres, aquí, per aquí, per allà, i després te van sonant coses que, ah, veus això, ja ho feia aquest, és com una mena d'aprenentatge continu, d'investigació i te vas trobant a tu mateix. Penso que al final una mica l'art, és igual la composició que la pintura, però jo també pinto i això,
És una mica això, és intentar trobar-te a tu mateix, no?, i sempre respectant els fons, això sí, sabem que no estàs inventant res i que tot bé, ja està tot, bé, ja està tot fet. A veure, la majoria de lo que... Sí, hi ha molta història. Clar, molta història i molt bona, molt bona i no es pot abarcar, i això.
Intentar agafar d'aquí d'allà d'entendre i filtrar-ho pel teu filtratge natural que ets tu. Hi ha alguna obra de les teves que hagis dit aquesta estic especialment orgullós de com ha quedat o aquesta és la que m'agradaria que fos David Esterri, tothom penses en això?
No ho sé, no ho sé. Jo, en general, estic content de gairebé tot, de gairebé tot, no? Sí que a vegades quan mires enrere i veus coses llunyanes dius, ostres, saps? Jo ho guardo tot des que jo vaig començar a escriure als 15 anys, eh? Vull dir, escriure música, vull dir, clar. Sí, sí, i ho tinc tot, ho tinc tot, fet a mam, aquella època i tot, saps? Amb plomilla i tota la pesca i amb taques de tinta i tot, no?
I ara, clar, ho mires i dius uf, però clar, és que allò forma part del procés, si no hagués passat per allà, doncs no hagués arribat a fer altres coses més interessants, no? O amb més destress, almenys. No hi ha cap pes especialment important, no sé, aquestes que has posat, per exemple, a mi em sembla, ara potser perquè no me venen més peses al cap, però penso que has fet una molt bona tria i trobo molt significatives,
A més, tenen com un estil bastant similar entre elles, i reconec molt, en elles reconec molt la meva veu, la reconec molt. Crec que hi ha moments que diuen, ai, per aquí s'escapa una mica de bici, per aquí s'escapa una mica de... I Wagner, Wagner està tot arreu, sempre, però això ens ha passat a tots. A tots els compositors els ha passat des de Wagner en endavant,
Per treure-se'l de sobre, bueno... Has de passar per Wagner. S'ha de tallar un braç, que és el que diu, saps? Perquè era una cosa, no? Era una malaltia. Doncs, parlant de Wagner, a veure si estem més a prop o més lluny, escoltem el proper, el número 5. Música
Què has deixat d'haver? Sí, home, això és un número de l'òpera que vaig fer per l'intèrpret, això va ser un encàrrec de l'intèrpret en el seu aniversari, no sé si va ser el de ser aniversari de l'escola, i després el vintet se va tornar a repetir. I això és un encàrrec que em va fer l'Alfons Pérez, que som molt amics des de petits,
Una òpera, perquè és una òpera en realitat, no és una cantata, és una òpera. Bé, és l'única òpera que s'ha fet aquí a Lleida, mai, que jo sàpiga, l'única òpera. Això dius, vas a les institucions, mira, he fet una òpera, bé, és com si has fet xurros, no? Tu fas òpera, bé, hi ha altres que fan xurros, hi ha altres que fan creps, hi ha altres que venen jerseis, clar, ho fiquen tot al mateix nivell perquè, clar, a Lleida hi ha un comunisme cultural,
En canvi, hi ha un liberalisme, un liberalisme econòmic terrible, perquè a la que passa un tio amb un carro de l'hòstia, no? I saps? Allí, uuuu, tot a admirar-lo, saps? Llavors, saps? Hi ha un liberalisme amb això, però quan es tracta de tenir talent per alguna cosa, llavors, clar, s'ofenen, molt s'ofenen, perquè si no tenen talent s'ofenen, si són fills de qui són. Llavors, clar, llavors ja...
un comunisme però estalinista, no? El comunisme no era això, al contrari, el comunisme el que feia era, no? Quan hi havia algú de talent, doncs el recolzava, no? I llavors, per què ho deia això? Bé, perquè soc l'única persona que he fet una... A banda de la cançó més popular de la història de Ponent, que l'he fet jo, doncs també soc l'únic lleidatà que ha fet mai una òpera.
I aquí ho teniu. I aquesta és una part, no? No, és que a vegades, clar, un se canse de ser humil, de ser falsament humil, no? I, escolta, és la veritat, és la veritat. Si fos jo hagués fet un altre, també ho diria amb la mateixa tranquil·litat i amb el mateix entusiasme. I encara més, encara més, saps? Perquè llavors, ara no ho sé jo, saps? Bé, però aquesta òpera, ara no recordo quina part de l'òpera és això, una persecució final, està cap al final, això, no?
És musiquet clarament descriptiva. Tu veus segurament alguna influència wagneriana, no?, del tractament dels metalls, no? Aquí, si no m'equivoco, fico la gàbia daurada. Sí, és la gàbia daurada. Sí, l'òpera es diu la gàbia daurada. Sí, sí, sí. El llibret de Pere Pena, un company, que és poeta, també, s'ha de dir tot. Sí. I, bé, bueno...
A mi m'agrada perquè els poetes estan sortint molt en aquest capítol, llavors això està molt bé. És que van molt a la una al final. Home, és que es diu lírica per una cosa també, que és un tema que també a vegades m'empreny una mica, perquè els poetes al final no sé com han aconseguit tenir una mena d'aurea, d'elit, i els músics que eren més importants. Al segle XIX, per exemple, hem anat baixant fins a perroflautes i això del món de la faràndula. Encara a mi me diuen, tu ets el món de la faràndula.
Dic, hòstia, en el món de la faràndola... Escolta, vull dir... Bueno, però també te faries creus perquè arriba un punt que els poetes tampoc no som ni tan sols de cap món, saps? Bueno, però els poetes han sàpigut mantenir això. Eh, vigila, que jo soc poeta, saps què vull dir? Que jo... Han sàpigut mantenir això. Però sí, la paraula lírica, bé, perquè la lírica és poesia i és música, i abans estava unit, estava tot unit.
i després amb el temps es van separar i quan hi havia les especialitzacions es van anar separant tot, però és una cosa bastant recent. Wagner mateix és un cas de líric absolut, perquè ell era poeta, ell quan li preguntava, no és un músic, és poeta, hòstia, no és música, però si has fet aquí...
Una autèntica revolució, no?, musical. Has trobat, no, una revolució, però si vas trobar un nou camí. No, no, jo soc poeta, fill. Ostres, increïble, vull dir que això està molt, va molt de la mà. Llavors, el que sí que passa és que, bueno, que els poetes, doncs, no saben de música i els músics, doncs, sí, sabem de poesia.
Perquè lògicament, si has de musicar un poema, teu o de qui sigui, doncs clar, és que hi ha una sèrie de coses, una sèrie de mètriques que ja venen donades pel propi compàs i llavors ho has de saber. És clar, és com dient, per exemple, de les cançons que he fet i tot això...
No és la música només, que és la lletra, clar, és que la lletra, l'interessant, no?, moltes vegades és la lletra, és el poema. Clar, la lletra, i les teves lletres tenen molt de secret i molt de profunditat, també. Doncs sí, doncs sí, sí, certament sí, moltes vegades no, no, no, no s'entén a la primera, ni, sí, i alguns, bueno, ni que els hi fiqui 50 vegades, tampoc. Ha! No, des de bo. I acabem amb un bonus track? Sí. A veure, no té res a veure. Val.
Què d'això, David? Aquest que està cantant és un geni, és un altre geni. De per aquí, malauradament, ja no sé dir, que està fora d'aquí... Peres Arris. Aquí, qui ho ha vist i que ho ha conegut, ha vist que no hi ha hagut...
ni hi haurà cap guitarrista com ell. Tècnicament sí que n'hi ha de millors i tot, no? Però la sang que tenia tocant aquest home, això no s'ha vist mai. I això, qualsevol músic d'aquella idea que l'hagi vist, això ho corrobarà, però al 100%. Una autèntica bèstia. Sí, sí. Ah, bueno, els inquietos...
El grup que teníem de joves, el grup amb el que volíem triomfar, menjar-nos el món i aquestes tonteries. I a més és comiendo bocarones en Texas, no? Aquest tema es diu així. Déu-n'hi-do. És del Pere. Bueno, a veure. És del Pere amb el grup... El Pere Sari és aquest personatge que us dic, eh?
amb el grup que tenia abans, de Balaguer, perquè ells eren de Balaguer, que era el grup de los mocos rojos, i aquí no sabeu qui hi havia. I tant que ho sabem, i tant que ho sabem, hombre, gitano de Balaguer. De fet, aquesta cançó no hem tret mai l'aigua clara, si és del Pérez Arris o del gitano de Balaguer, perquè el gitano se l'ha adjudicat, però bé, és igual, entre l'un i l'altre...
I després amb els 500 la vam reprendre com a versió, però l'original era d'embaix. I aquí sou tres, Pere Sarriès, guitarra, tu al contrabaix i a bateria? Joan Andreu. Joan Andreu Butxaca. Com no? Com no?
No, no, i aquest personatge, Pere Sàrries, és algú que hem de tindre a l'horitzó, perquè també al final la Maria i jo som... L'altre dia a l'horitzó, el que passa és que no és aquí, és a Girona, per circumstàncies personals està visquent fora d'aquí.
I, bueno, és difícil de localitzar-lo, però jo penso que sí. Ara, si us ve aquí, si li feu una entrevista aquí, també us diré que això es convertirà en el gabinete de los hermanos Marx, eh? Perquè és, bueno, és un personatge surrealist. Sí, sí, sí. És com un Dalí al quadrat, enteneu? Llavors, ell viu en un surrealisme continu, vull dir que us podeu esperar... Els reptes ens agraden, David, aquest problema. Podeu esperar qualsevol cosa, sí.
Clar, perquè amb el... Ara molta intel·ligència i molta ironia també. Amb el conegut com el combo del Marquès de Sarries. Sí, Marquès de Sarries, sí. I és ell, tu hi tocaves també amb aquest combo. Sí, clar, clar. Que veureu gravar la màquina d'ensufata. Sí. El Gitan de Balaguer. Sí, a Cuba, a l'Havana. Sí. Sí, sí, sí. Com va ser aquesta experiència? Home, aquesta experiència va ser brutal. Va ser inobligable. Això devia ser, bueno, a començaments d'aquest segle.
I, bé, es va portar cap allà el mànager en aquell moment, Toni Trash, gairebé no ens ho creiem, i sí, sí, es va portar cap a Cuba una setmana santa.
que de santa no va tenir l'aire, però bueno, i vam estar, vam anar a petar a la Habana Vieja en els estudis segrets, que eren uns estudis mítics, que, bueno, mítics i congelats en el temps, perquè com tot ell estava congelat en el temps, que tenen la maquinària dels anys 50, les taules antigues, deien, és que a vegades també són aquí exagerats, no?, que el piano que viuen estudi, estudiaria enorme, el piano de cua,
Era el piano on Nat King Cole havia gravat el famós disc aquell de... Bueno, que cantava, Nat King Cole també cantava, no sé si m'ho sé de saps, però...
Unes cançons en castellà, canciones para mis amigos, canciones de boleros i coses d'aquestes, no? I es veu que aquell era el... deien ells, eh? Que era el piano. El piano no hi havia... Nat King Cole. I ho vau comprovar en algun moment, no? Això no se sap, clar, no se sap, això no ho sabem mai. No ho sabem mai, però bueno, va ser una experiència inobligada, sobretot, de descobrir...
Com en un país realment tan putejat econòmicament com aquell, pot haver un nivell cultural tan exagerat, ja no només musical, artístic i cultural.
del rollo que tu agafaves un taxi, no?, i podies tenir una conversa amb aquest taxista sobre Mike Davis, sobre John Coltrane i tal, tranquil·lament. I ja no només té música, sinó escultura, pintura, dansa, vull dir... Sí, sí, dansa i tot això, sí, sí, una cosa increïble, ostres, com és possible, no?, això, i nosaltres que tenim tot i no sortim del sofà, saps?, mirant Netflix i perdem el temps amb tonteries, cert? Sí, és així.
I en lloc de perdre el temps amb tonteries, feu el favor i escolteu música del Parc del Roquer i de David Sterri, que alguna cosa agafarem. Moltes gràcies, David. Gràcies a vosaltres. I moltes gràcies, Maria. No, a tu, Edu. Espero que hagis gaudit, David, d'aquesta entrevista mig repàs de la teva carrera com a compositor. I tant, i tant. M'ha copsat molt i m'ha arribat pel cor. No, gràcies, de veritat. A tu. I res, que ens veiem la setmana que ve. Fins la setmana que ve, Maria.
Aquí al oest.
Massa Est és l'Oest. Connecta amb el món des de Ponent. I mira, aquesta secció queda acreditat que és ben necessària perquè amb un servidor mateix, quan ha llegit el que l'Arnau Vilans proposava de parlar d'estadístiques musicals que tenen preocupades
a productores globals d'arreu del món i pensava que, carai, d'ho passa. Dic, mira, necessitem que ens ho expliquin. Ivan, ah, Ivan. Ivan. Ivan. Avui no és l'Ivan, et trobo a faltar. Sí, avui trobo a faltar l'Ivan, però ja em presento jo, com a Arnau. Sí, marco amb l'Ivan, però me segueix ara amb l'Arnau, Arnau Vila. Correcte.
Ivan, que és Joan Amrus, per cert, és el que deriva, no?, de Ian i tal, però bé, tornant al cas, tornant al cas. Què ha passat? Doncs anem a parlar de Spotify, perquè han sortit dades de Spotify, dades dades anuals, l'Abel ho comentava el Fallotècnic l'any passat, l'any passat, la setmana passada, però...
Com aquí al Massaest és oest, doncs sempre tractem qüestions internacionals, tractem el que passa als altres països. Molt bé. Doncs anem a veure com està el panorama musical als altres països perquè han sortit unes quantes dades força curioses o almenys que durant els últims anys han canviat molt la tònica musical de cada país. Llavors avui el que també faré és obrir el micròfon a l'Abel Porroy.
perquè la veritat és que per parlar de música, de dígit musical, doncs ell és un expert... Espera el que estem veient. ...que fa calor, fa calor i s'ha de treure la solera. I jo, t'obriré el micròfon i dic... Ara sí, ara sí. Sempre, sempre... Sempre fas lo mateix. Aquí no hi ha interioritat. Sempre fas lo mateix. Fa caloreta, la veritat. Bueno, fa caloreta. Tenim la boira, tenim el fred aquí, però aquí als estudis estem la mar de calentets. Sí, la veritat és que sí. Sí, sí.
Doncs avui anem a parlar també de música i d'Spotify, Abel, perquè... Perfecte. Perquè hem sortit unes quantes dades sobre això que dèiem, que ara ha sortit el resum manual d'Spotify i tal, i cada país, hi ha diferents països que han fet unes estadístiques força curioses
ja siguin més o menys preocupants. Però bé, avui, el Massa Est és Oest d'aquesta setmana va dedicat a un estudi que han fet sobre el top 200 de Spotify en 73 països durant l'any. No sé per què 73 països, ni 70 ni 75, però sí que hem estat mirant els països i per a fer un resum general podríem dir que són els països que més coneixem. És a dir, amb aquest estudi està, per exemple, Mèxic i no està a les Illes Figi, per exemple, amb tot el respecte.
pels nostres amics de les Illes Fiji. Però vull dir això, són els 73 països que més Spotify consumeixen. Vale. I aquí ho hem anat dividint en blocs. He dividit el programa en blocs. Tenim el primer bloc, que és a dir, els mercats nacionals, és a dir, els països que més escolten música nacional. Ho contextualitzarem socialment, també explicant com és cada país i per què és així.
Després tenim més blogs on tenim les potències mundials, el que el món de la borsa es coneix com balenes, les grans. Després, ja no dic els països, els direm després, però bé, després seguirem amb els països més importadors, és a dir, els països que més música fan i els països que més importen, és a dir, aquells que no tenen música local i més música de fora escolten amb unes quantes estadístiques
i després acabarem amb això, com amb una anàlisi d'audiències i, evidentment, motius socialdemogràfics, per dir-ho així, que ens entendran a entendre aquestes dades. Si vols, comencem, Ivan, a Ivan. Marema, avui! Marema, avui, eh? Jo crec que hauríem de trucar a l'Ivan. A veure què fa, truca-la, a veure si... Vaig a trucar, a veure si aquest sí que m'he contestat, no? En comptes del mago, no? Ho ja hem criat dues vegades, a veure si la tercera...
No, pobret, que descansi, que he portat un jut, eh? Doncs anem pel bloc 1. Evidentment, a Bela anirem posant cançons, les anirem comentant. Ets un expert, també et preguntaré per experiències personals, perquè tu de cançons aquest any n'has posat unes quantes. Unes quantes bastantes. Una pregunta ràpida, ja que has de fer una estimació de quantes cançons has posat en l'any, quants plays has donat? Quants plays he donat?
Doncs te faig un càlcul... 365 dies a l'any? Jo calculo que mínim uns 10.000 plays, por lo menos. 10.000 plays, por lo menos. Déu-n'hi-do. Poca feina. Déu-n'hi-do. Doncs mira, et tiro una dada, perquè la persona més escoltada a Spotify sembla que ho és sempre, és The Weeknd. The Weeknd sempre està a l'1. The Weeknd en un any ha fet 15,1 milions de plays, de reproduccions, que equivalen a una cada dos segons. És a dir...
Ara una reproducció de The Weeknd, ara una reproducció de The Weeknd i així durant tot l'any. Déu-n'hi-do, què ho diria? Però és de l'artista que més reproduccions té a dins, el número 1. El 1 Spotify ha estat The Weeknd, però bé, anem a començar, com dèiem, amb el bloc 1. Els mercats de fortalesa, els mercats locals, que són Índia, Finlàndia i Itàlia. Per què dius de fortalesa?
Així és com ho he titulat. Són els mercats... Perquè, clar, aquí... No, és veritat, Fran. Aquí m'he deixat... No, no, correcte. M'he deixat d'introduir una cosa i és que una de les preocupacions d'aquestes dades és que les discogràfiques nacionals, que només fan música nacional, per dir-ho així, estan en preocupació en veure com la gent de cada determinat país només fa que escolta gent de fora. Per dir-ho així. Però Índia, Finlàndia i Itàlia són els mercats més potents. L'1.
El mercat que més música local consumeix és Índia, a part de perquè són molta gent, però, doncs això, el 85% de les llistes mundials d'Índia, de les llistes d'Índia Spotify, un 85% són d'artistes locals.
Per què? Doncs aquí hi ha un fenomen molt curiós, que és el fenomen de Bollywood. De Bollywood? En serio? Que és el Hollywoodín de l'Índia. Correcte, la pel·lícula, com se die, One Million... Slam Don Millones. Slam Don Millones. Oh, Ivan! Ah, Ivan, un altre cop. Ah, ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah, ah. Ah, ah,
Comencem amb Índia, que és això. El 85% de la música local
pel fenomen del cinema de Bollywood que integra la música i el cinema. Això fa que si una pel·lícula de Bollywood triomfa amb una banda sonora en qüestió, doncs aquella cançó es dispara. En els últims anys, no aquest any, però sí que en els últims anys ja pots preparar la sintonia de la música d'Índia, perquè tu parlaves de Slam Dog Millionaire hiperazard. La cançó que t'ha enviat és la banda sonora de Slam Dog Millionaire. Anda! Vam escoltar J-Ho de Raman i The Pussycat Dolls. Quina casualitat.
J-Ho, J-Ho, eh?
Oscars, van guanyar Oscars, van arrasar aquesta pel·lícula. Bueno, és que podríem dir que és com de les més famoses, potser, de Hollywood. Sí, sí, sí. Per no dir-la més. Sí, segurament. És com quan el Sai va treure Gangnam Style, que ho va reventar, doncs és el mateix. Tinc aquí apuntat que el 2022 va sortir la pel·lícula Bra Mastre, no en tinc ni idea, però la banda sonora es diu Quesaria, de l'actor Arjit Singh, ara ho diré bé, Arjit Singh,
que es veu que ha estat també en els últims anys un gran fenomen també dins del món de Bollywood. Llavors, tanquem a Índia, com diem, la número 1 amb música local. La número 2 és molt curiós, perquè no ho diríem mai. La número 2 és Itàlia. Itàlia. Itàlia, amb el 83%, amb el 83% de la música nacional o presència nacional dins de les sabers llistes.
Però aquí hi ha un fenomen una mica estrany, perquè, clar, si jo t'hi dic Itàlia, potser la gent pensaria que aquesta gent escolta molt Pavarotti, Bocelli, Laura Pausini, Laura Pausini, però res d'això és el que ha provocat aquest auge de la música local a Itàlia. Bueno, perdona que t'interrompa, però el grup d'Eurovision, el... Maneskin, també ha contribuït molt amb aquest. Maneskin, un grup itàlià que en el seu moment se va separar i el d'això, com se diu, l'artista
Damià, no? Correcte, va iniciar el seu projecte musical individual, que ara també ho està arrasant, no? Sí. És italià. Correcte. Són italiens. De fet, Manesquin era un grup d'estudiants que es van ajuntar i van acabar guanyant Eurovision, vull dir... Però el fenomen en si sí que Manesquin ha ajudat, però aquest 83% està aquí, en aquest top, principalment per la música afrotrap.
Per la música afrotrap, el que nosaltres aquí coneixem com el morat, la música del bombocaja, t'he portat un exemple, Abel, que és el Xakerando de Ruff, que és una de les cançons més mítiques d'aquest moviment i per a que l'audiència també es pugui fer una idea de quin és el gènere al qual ens estem referint. Vinga, doncs anem a escoltar. Viu a 5 corzons
Un casco tremuto, e un casco integralo mamá, mamá. Ho sentito che ti stavi preoccupando, tranquilla mamá, son collè che sta scegando.
És curiós, és curiós, Arnau, com pot ser que un estil tan nou, tan nou, hagi, bueno, hagi rebentat tant, no?, el mercat en aquest aspecte. Al final és el pum, pum, pum, pum, pum, pum, la base és això? Correcte, sí, al final vindria a ser... L'afrotrap, que es coneix. Exacte.
Però és curiós com ha arrasat, en el país d'Itàlia concretament, i arreu del món també, el tema de quan va arribar a Frotrap. Aquí a Espanya també ha crescut molt, el que passa és que aquí a Espanya tenim el fenomen reggaeton que s'ho menja tot. Correcte. Aquí sí que això, ha crescut molt, però hi ha el que hi ha. Deixa'm fer una menció especial a França, que evidentment és la cuna europea de la Frotrap, diguéssim, ha sortit molt...
Ha sortit molt aquest tipus de música, que és el 60% de la música local. 60%. 60% de la música local de les llistes de França. Però França té una cosa que he descobert, que no ho sabia, si algú francesa ens està escoltant i ho sap, també pot dir la seva, que és que a França hi ha com una llei d'emissió d'ones, una llei radiofònica, que t'obliga que el 40% de la música que emetis sigui local. Mira. Sigui nacional, vull dir. Però aquí també hi és. Això te n'ha de dir. Exacte. Aquí també és.
Doncs mira, ho sé per les ràdios musicals. Correcte, ràdios musicals. Allí és qualsevol tipus d'emissió i això ha provocat que França estigui la tercera. Aquí a Espanya, no ho sé, ara mateix hi ha algunes ràdios musicals que hi posen molt reggaeton
No sé com... Normativa catalana parlo, eh? Ah, normativa catalana, vale. Catalana era que anava... No recordo el percentatge que era, però... De música catalana. Diria al chat TVPT que ho sap tot, eh? Sí. Però que era un percentatge i de fet van publicar no fa gaire.
crec que de Plataforma per la Llengua, el grau de compliment de les emissores i era molt minso amb totes. Nosaltres sortim ben parats. Correcte, aquí de fer marís. I de fet, sé que algunes, com era previsible, perquè com sempre que polític es legisleu, penseu que hi haurà gent que farà trampes a la norma. I el que feien algunes de les emissores a nivell estatal que operen aquí a Catalunya...
Ficar per complir, per no ser sancionades, aquesta música en català a les 4 de la matinada. Clar, llavors, no sé, hauria de computar diferent que la fiquis en una hora que en una altra, perquè no és el mateix qualsevol hora de la garaella. Totalment. I mira, he de dir que aquí tinc matisos perquè aquests estudis, malauradament per nosaltres, Fran, estan fets sobre estats, per dir-ho així, i aquí no hi entra Catalunya el País Basc. De moment.
Clar, aquí no entre Catalunya i el País Basc. Catalunya i el País Basc són, evidentment, les excepcions d'Espanya i les comunitats autònomes, que amb molta diferència, doncs, més música no espanyola consumeixen, però, clar, perquè és del propi idioma. Perdoneu que us talla. He buscat la informació, el 2025, transició cap al 25% de música en català. Ara el 25, una de cada quatre. Clar. Una de cada quatre.
I jo t'ho dic, hi havia una notícia no fa gaire, potser un mes i mig, dos, que parlem d'aquest grau de compliment i no haurem massa bones esdades. És que ara és això, doncs preocupa, preocupa que la gent no escolti música nacional, música local, perquè hi ha peixes grossos, hi ha dos balenes, el que passa és que una balena té un germà si hi ha més. Ara ho parlem, ara ho parlem. Explica'm avui les coses. La balena principal, evidentment, quina creieu que és?
De productores, d'artistes. De països. Estats Units. Estats Units. Evidentment, Estats Units. Estats Units, dels 73 països analitzats, hi ha almenys un artista de una cançó estadounidense al top 5, hi ha un artista de una cançó estadounidense a 70 dels 73 països.
Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. I aquests tres països restants? No els he pogut, no els he pogut, no els he pogut... La vila d'Asterix i Abelix, quines són aquests tres vila d'Asterix? No em sorprendria que fossin Finlàndia, Itàlia i Índia. Finlàndia vols dir? Finlàndia és la tercera. Finlàndia és la tercera, que això també ho volia dir. Finlàndia és la tercera que menja... Ai, que més música local té. Finlàndia. Finlàndia és la tercera. Molt bé.
amb balenes, peixos gordos. Tenim als Estats Units
I ara, els Estats Units, com et deia això, 77-73 països presents, però és que a més, per exemple, els països de parla anglesa, com són, per exemple, Canadà, un 76% de la música de Canadà ve dels Estats Units, Austràlia el 70%, Nova Gelanda també el 70%. Incluso sorprèn molt que el Regne Unit, que ha estat una de les cunes musicals del segle passat, més d'un 50% de la música del Regne Unit ve dels Estats Units.
Però aquí, Abel, ve el germà si ha més d'Estats Units perquè, clar, no compta com a país Puerto Rico. Déu nido. Perquè, clar, Puerto Rico és un estat anèxi a Estats Units que no computa pels 50 estats d'Estats Units però tampoc està reconegut com a estat 100% oficial.
Llavors, aquí ve Puerto Rico, evidentment Abel, amb el reggaeton. En segon lloc tindríem a Puerto Rico. En segon lloc tenim a Puerto Rico, amb el permís d'Estats Units fent aquest matís, però en segon lloc tenim a Puerto Rico. Per què? Perquè Puerto Rico es menja tots els països jatinoamericans, excepte de Colòmbia.
Com saps, pot ser Abel. Ara ens sona la vereda a la porta d'atràs. Però anem a parlar una mica de reggaeton. Anem a canviar. Ah, vale, vale. Però sempre acaba mal. No, encara ens queda. Quasi podríem empalmar les decisions amb el fallotècnic i tot. Perquè el reggaeton és Puerto Rico i Colòmbia. Puerto Rico i Colòmbia és on es produeix. I això fa que, per exemple...
De les llistes del Salvador, el 38%, vingui de Puerto Rico i Colòmbia. De Honduras, el 35%. Espanya, i aquí ve potser la dada que ens faria més mal, un 30% de la música espanyola és o de Puerto Rico o de Colòmbia. Un 30%. Una de cada tres. Una de cada tres cançons que estan allí, a les llistes més escoltades. Ara, evidentment, estem escoltant el disc de l'any.
Devi tirar-me les fotos de Bad Bunny, número 1 a Espanya i número 1 a tot el món, pràcticament, amb el premís de The Weeknd, perquè finalment hem conegut això, Puerto Rico, Estats Units, ara falta el tercer gegant, que és Corea del Sur, amb el famós K-pop. Ah, el que tenia aquí, el dels àudios que m'has passat de Puerto Rico i tot, vos que els ensenyem a l'audiència. Correcte, ara m'hem ensenyat l'audiència, l'àudio que t'he passat d'Estats Units. Ah, el d'Estats Units és el de The Weeknd. Correcte.
Call Out My Name de The Weeknd, una de les més cançons preferides. Ara s'ha pogut posar moltes, però he volgut anar per gustos personals. The Weeknd que és canadeng, a tot això. Correcte. Però ja sabem que la gent dels Estats Units tot ho porten cap a ells. Tot, tot, tot. Justin Bieber també és canadeng, per si algú no ho sap. Justin Bieber no és dels Estats Units, ell és de Vancouver, però com si ho fos.
La segona, com dèiem, de Puerto Rico, ha estat la meva cançó més escoltada aquest any a Spotify. Ja has publicat la història a Instagram, com fa tothom. El Close Friends, no vols ser pesat. Ben fet, Arnau, ben fet, ben fet. Ben jugat, ben jugat. Anem a escoltar. Tio amb sentiments.
És la cosa que més escoltes de veritat? És la cosa que més he escoltat. Voy a llevar-te pa PR de Bad Bunny. PR es Puerto Rico. Algú es pensarà que és una broma de la raó, però no, és veritat. És veritat, és veritat. A més, és això, l'he escoltat molt. L'he escoltat molt. Ospineta. Que ha estat, per ser, un dels artistes de l'any. I finalment, doncs, amb Corea del Sud, li hem volgut fer un homenatge amb BTS, que és un fenomen mundial, sobretot a Corea del Sud, no podem ni sortir al carrer. N'hem escoltat Dynamite de BTS.
Fins demà!
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Saps quina em pensava que em portaries? La del Gangnam Style? No, no, no, però aquesta fa ja temps. Quin any és? Del 2011? Sí. Home, el fenomen... Ja sé quina miràs. Sí, o sigui, una que va sortir... No! Oh, tampoc. Una que va sortir fa dos mesos i va arribar a ser de les més escoltades i actualment... Espera que la busco. Gràcies moltíssim.
Vale. S'ha notat que marxaves del micro, eh? Disculpeu, disculpeu. Un fos aquí de la veu, eh? Disculpeu. Vull dir, ja segur que a mi m'agrada tocar botons. Sí. És Golden. I els nassos.
La de Golden, la coneixem, ha entrat dins de les cançons, diria que ho vaig estar buscant l'altre dia, de les 7 més escoltades mundialment. Clar, és un fenomen ja que aquesta cançó va sortir fa potser un parell o tres mesos i va reçar...
De fet, Abel, tu i jo vam estar a l'escola d'Almena fent la castanyada i aquesta cançó va sonar. Correcte. Aquesta cançó va sonar quan estàvem allà a l'escola d'Almena. I si sona la castanyada... Fa un mes i una setmana. Doncs imagina't. Doncs mira, hem escoltat una mica, doncs això, els fenòmens, però ara anem a entendre ja més una mica la geografia, els altres països, perquè anem a veure els importadors de música i les dependències culturals d'aquests països
Perquè hi ha coses molt curioses, hi ha coses molt curioses. Podríem dir que el país com menys ha agradat aquest èxode ha estat a Regne Unit, perquè com et dèiem, la cuna dels Beatles, dels Rolling Stones, doncs ara un 55% de la música és dels Estats Units. A més són molt endogàmics. I això fa mal. I evidentment, doncs, ha fet mal, ha fet mal això, i també perquè a Regne Unit, doncs, sabeu que està una mica de...
amb crisi musical, per dir-ho així. Es diu que potser l'últim gran referent que va sortir és Calvin Harris, escocès, però després d'allí, i ja fa uns quants anys que ha sortit Calvin Harris, després d'allí poca... Bueno, que Calvin Harris, un dels dijòquies més ben pagats de... Sempre, sempre estava allà, la llista aquella que traien sempre. Bueno, i encara està, encara està, sí, sí, sí.
I mai he sigut de Calvin Harris, crec que t'ho vaig dir... Correcte, no, no, jo tampoc, eh? Jo tampoc, però Calvin Harris, curiosament, és un dels... No sé si el primer, el segon o el tercer top 3 dijockeys més ben pagats del món. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Jo crec que hi ha dijockeys amb molta més repercussió. Correcte, sí, sí. Però... Sí, sí, és una dada...
Anem al segon país que més música de fora exporta, diguéssim, que més música de fora escolta, perquè aquí és molt curiós i aquí diguéssim que és un agafo una mica de caràcter aquest massa estes o est, perquè el segon país és Pakistan, que exporta, o sigui, mira, exporta també uns 50%, o sigui, importe, vull dir, importe, sí, 55% també de música exterior, aquí ve el curiós, perquè la majoria de la música que importa és d'Índia,
És a dir, aquest fenomen Bollywood ha arribat a Pakistán. Aquí ve el kit de la qüestió que es diu que Pakistán i Índia són dos països que no es poden ni veure. Són dos països que estan en guerra, però en quant a fenomen audiovisual,
Com Pakistán no ha tingut tanta tirada o tanta producció, doncs ho han agafat tot de la Índia. Llavors, malgrat estar en guerra, tota la música i tot el cinema que importa a Pakistán ve d'Índia. Però això de les autoritats els ha de portar de corcoll. Sí, bueno, els autoritats ho permeten. Perquè saps que a través de la música tens empatia respecte al teu territori i si ells venen de que cal estar en guerra, qui d'on tindré...
Ara, perquè aquest últim any hi ha hagut més sarau, per dir-ho així, però per fer una comparació, és com si el 50% de la música que arriba a Palestina fos d'Israel. Vull dir, és que és així tal quant. De fet, la frontera amb Pakistan i Índia és una de les més famoses conegudes del món, amb aquell ritual dels soldats que sembla que vagin, però que a la vegada, per si voleu viatjar, és possible que us la trobeu tancada. Vull dir, de vegades està 15 dies tancada, de vegades la obren un dia, tornen a obrir i tornen a tancar. Vull dir, això va així.
i és curiós com això diguéssim que d'aquests estudis el que més havia sorprès era era Pakistan un altre que ha sorprès molt és Portugal Portugal només té un 20% de música local
Portugal. Què passa? Que hi ha el fenomen d'aquesta música dance de Brasil, que al final també és la mateixa llengua. Clar, això t'anava a dir. Vull dir, jo m'he trobat moltes vegades portuguesos que venen al pub o a les discoteques i això, i que me demanen música, però música brasileña. O l'iceu topeu. Exacte. O sigui, el menina in vermel.
El samba de Janeiro, directament me demanen, perquè al final el comercial pot ser, el que m'ha de donar escoltar és... Els ja arriba de Brasil. Exacte, els ja arriba de Brasil. Sí que és cert que Portugal els últims anys va tenir molt auge de la música local amb el Santiago Sobral, que era el que va guanyar a Eurovisión, amb Portugal, però a partir d'aquí...
Bueno, quasi-quasi te diré que és més o menys el que passa aquí, que el que fem, jo crec, bueno, ja ens ho comentaràs després, imagino, el tema de les dades d'aquí a Espanya. Sí, ara ho anava a comentar, de fet. Que jo crec que, bueno, ens sorprendrà, jo crec. 28% de música local, només d'Espanya. És que és increïble. 28% de música local és una de cada quatre. Ojo, eh?
Una de cada quatre. Mira, aquí hi ha bona música. I boníssima. Perdona. Només un 15% ja només és de Colòmbia, i de Colòmbia aquí la majoria que arriba és Carol G. És a dir, la cançó de Si t'ho hubiera conocido, aquí aquest any ha digut sonar tu, Abel, corrobores, no?
Només te diré, si he fet més de 80 actuacions 90 en un any, que l'he ficat una vegada o dos mínim que ha venit. Per un i dos. Imagina't, calculo. Només DJ Abel Purrò i ha ficat quasi 200 vegades aquest any, si antes t'huviera conocido. Aquest any, que va sortir l'any 2024. Ja li pots enviar eucarismes al DJ Purrò, que això ha currat, eh, Carol?
Ja ho sabeu. Doncs això, Espanya, doncs, és molt curiós. Segueix on anar extremo duro. Home, és que... Parem, parem. Vols parar? Puja, puja. També me la sé, aquesta, Frank. De P.A. Par. Jo aquesta la sé tocar amb la guitarra i tot. I la sé amb el violí, ho tenim. Si no fuera, no...
Es que, com no sonia extremo duro, penjo del pal més alt de la plaza. La meva preferida és stand-by, però... Bueno, stand-by també està molt... Sò payaso. Sò de mod al matret del meu poble, Áncara, Sònia. Fuera, por què hi ha trocado el camino de l'edera? Me habría desconectado, condenado. A mirarte dalt afuera y dejar que te tocara el sol.
Cançó més escoltada del Robe d'Extremoduro. Jo volia preguntar si amb aquest caixaret... A Spotify. Exacte, el Spotify, si es poden mirar les estadístiques, clar, ara que ens ha deixat el Robe, hi ha ni estadístiques de les darrers dies si una cançó està més escoltada menys? Per desgraci o no, però he de dir que mentre estàvem parlant he estat buscant per anar a posar música de fons el top 50 d'Espanya més escoltat avui dia.
I he de dir que les 5 cançons primeres són d'Extremol. Mira, això va passar molt també amb Jarabe de Palo, quan va morir el Pau Donés, que l'Eso que tu me das, amb tots els respectes pel Pau Donés, però es va abusar, es va abusar d'aquella cançó. L'Eso que tu me das, que unido.
Arribem al final d'aquest Massaestes OES. Abans de tot, Abel, te demana perdó per aixafar-te el fallo tècnic. Al contrari, has complementat, o sigui, està sent xulíssim. Aquí ve la conclusió dels perquès d'aquestes audiàncies i tot. A més, acabarem, perdó, dos minuts abans, perquè com ha reconegut homenatge, acabarem amb una cançó d'Extremodrom, que tu vulguis.
Tinc la preparada, però no sonarà dos segons, com ens passa aquesta impressió, acabarem sonar quan toqui. Conclusions abans. Doncs mira, anem a les conclusions perquè per què t'he dit Índia, per què t'he dit Itàlia i per què t'he dit Finlàndia com a països que més en música local consumeixen?
Doncs, perquè la llengua sí importa, i la llengua importa moltíssim, i sobretot el seu mecanisme de difusió i promoció. Què passa? Que això és proporcional, diguéssim, l'audiència de cada país, és inversament proporcional als parlants que té aquella llengua. Què vull dir? Que com menys parlants tingui aquella llengua, més música local s'escoltarà en aquell país. Què passa? Que Itàlia, per exemple, només es parla Itàlia, doncs clar...
Aquí el fenomen el tenim quan veiem que, per exemple, els músics italians, quan fan una cançó, la fan pels italians, perquè saben que fora dels seus límits no l'escoltaran. Llavors, la promoció, la difusió i tot va pels italians. Què ens passa aquí a Espanya? Que aquí a Espanya la difusió va pels espanyols, pels mexicans, pels argentins, etc. Però el cas de la Museu de Catalana menys a part. Correcte, aquest és l'exemple...
L'excepció que hem dit abans, que per exemple la música catalana l'exportem a Catalunya Balears, país valencià i a les fronteres dels països catalans, per dir-ho així. També he vist que la música amb eusquera també té forta presència a Catalunya, obviamente comparable amb...
en País Basque, però sí que té forta presència Catalunya, suposo que pel moviment aquest nacional-sobiranís, per dir-ho així... La germanament, sí. La germanament de territoris. Però no deixis de curiós que, per exemple, ho he vist amb el cas de Boos, que fan un concert a Madrid i peten la sala. Sí, clar. Jo no parlo de País Basque, però vull dir que músic...
catalans, catalanistes, creuant fronteres i anant a altres indrets de l'Estat o de més enllà, que ho acaben petant, que això és una de les preguntes que ara em faig, ostres, com ho aconsegueixes? A Madrid pots arribar a pensar, mira, hi ha molts catalans que estan estudiant, treballant i tal, però que han anat a llocs ràndum que dius, com m'ho has petat aquí? Sí, sí, inclús, crec que havia vist fa un temps que els amics de les arts havien estat a Xina fa un temps, però bé. Sí, exacte. Bueno, o l'exemple d'Escape.
Escape. Escape per arribar, no sé si a tocar, inclús a Xina. Imagina't portar l'esca espanyol a Xina. Doncs sí, doncs, conclusió d'aquest Massa Est és Oest, que és això, que al final, com menys parlants tingui una llengua, més fàcil té la fama un artista. Aquesta és la conclusió. Sí, perquè, per exemple, la dada que ha destrossat molt en un país...
és que de les docentes cançons més escoltades de Costa Rica, no n'hi ha cap que sigui feta a Costa Rica, de cap artista local. Cap de les docentes. Què passa? Que Costa Rica ha arrasat el reggaeton, ha arrasat Puerto Rico i Colòmbia, i aquest és el motiu que Costa Rica no tingui presència musical. Un altre fenomen, i amb això ja tanco, que és el fenomen Xile amb Floy Menor,
La cançó que... Mami, me siento lego, dime dónde está, te quiero. L'haurà posat... Aquella és la de... La de... No, és la de... Sí, ja sé. Calentándote, calentándote. Sí, no me n'ha d'ingéns, aquestes coses. Clar, què passa? Que Chile no tenia un representant en el reggaetón, ha arribat Floyd Menor, Floyd Menor, top 10, Jatinoamèrica. Ah. Per què? Perquè no tenien cap representant. Sí, me l'han demanat moltes vegades. Llavors és això, amb això tanquem, Fran, al final, quan més parlants tingui una llengua, més èxit tens la música.
T'he de confessar que m'ha agradat molt, molt, molt aquest massage. Et felicito, m'ha agradat moltíssim. I he après moltíssim. Gràcies, Fran. Què passa? Aquest cap de setmana... Ha sigut, home, claro, perquè... Com que home, claro? No, no, no. S'ho ha currat moltíssim i m'ha encantat a mi també.
No tenim temps de que t'en fallis, que hem d'escolta Extremoduro. Vinga, va, va. Sí, sí, sí. Gràcies, Arnau, gràcies, Abel, gràcies, Ivan, també, perquè l'hem de nombrat. Sí, sí, sí. I gràcies a vosaltres que teniu un gran cap de setmana, Extremoduro. Per què m'he deixat llevar?
Puede que levante la voz, puede que me arranque sin más, a ver qué me dice después. Quiero ser tu perro fiel, tu esclavo sin rechistar, que luego me desato y verás.
A ver qué me dice después. Soy payaso y me tiemblan los pies a su lado. Me dice que estoy de colorío y empiezo a besar. A ver qué me dice después. Soy cretino y me tiemblan los pies a su lado. Me dice que estoy de colorío y empiezo a pensar. A ver qué me dice después.
Si t'has perdut alguna cosa, recupera el nostre podcast aquíaloest.cat. Aquí a l'Oest, el magazín de tarda de les Terres de Ponent, un programa de la xarxa.
A mi m'ho pots explicar. Et veig molt riallera últimament. T'has enamorat, no? Encara millor i dura més. M'han arreglat les dents. He anat a la clínica dental Pedrol Mairal i ara som ric perquè estic enamorada de la vida.