de cara al clàssic de diumenge per tant una altra fita a posar al calendari
Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, westerns. Què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest almagazin que fem gràcies a l'Arnau Vilat, de Munt FM. Hola, Arnau. Bona tarda, westerns. A la Maria Gatao, de Ràdio Rosselló. Hola, hola. Bona tarda, sí. Aquí estem, preparades.
Preparada també de benxo, avui està la Serena Pedrós, del Picat Ràdio, què tal? Bona tarda. Karen Alfonso, de Ràdio Polena Mollerussa, molt bones. Hola, hola, bona tarda. Xell Bernaus, de Ràdio Xeo Gran Munt, molt bones. Molt bones. Júlia García, de Ràdio Trem, a Pallarsa Ràdio, bon dia. Ei, bones, com esteu? I també saludem l'Ivan Usona, responsable tècnic d'aquest programa que com un servidor es troba als Estudis 2U Lleida Ràdio. Què tal, Ivan? Molt bona tarda a tothom.
És dimecres i això vol dir que avui tindrem tertúlia d'actualitat durant aquesta primera hora, tertúlia de la que se'n encarrega el nostre company Arnau Vilà de MUNFM. Abans, però, de tot plegat, notícies.
Comencem aquest repàs a l'actualitat local, acompanyats del Guillem Figueroa. Bona tarda. Bona tarda. I fem destacar que les comarques de Ponent tanquen una temporada de pedregades de rècord amb un total de 19 episodis registrats entre abril i octubre. Aquest és el registre que ha fet l'Agrupació de Defensa Vegetal Terres de Lleida juntament amb el Meteocat, des d'on s'ha apuntat el canvi climàtic i l'augment de la temperatura com a principal motiu d'aquest increment de les tempestes.
En aquest sentit, la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sara Isa Roca, ha detallat que el nou escenari va acompanyat d'un inici més primerenc de les pedregades i un augment en la mida de les pedres fins als 3 centímetres.
El canvi climàtic porta implícit l'allargament de la temporada d'estiu, tant durant el període de primavera com el període de tardor, és a dir, allarguem això. I llavors sí que vèiem que quan començava la temporada anys enrere, a l'inici de l'abril, podien haver algunes calamarsades, és a dir, que es produïen fenòmens de pedra molt petita. En canvi, ara aquest pas ens l'hem saltat i anem directament a la pedra grossa, de més de dos centímetres.
Precisament una de les pedregades més violentes de la temporada d'enguany va tenir lloc el 19 d'abril amb unes xifres excepcionals per aquesta època de l'any, tal com ha explicat Elisabet Porta, tècnica de l'Agrupació de Defensa Vegetal Terres de Lleida. La pedregada del 19 d'abril va ser una pedregada rècord, una pedregada històrica, perquè es van recollir constància de pedres de més de dos centímetres que fins a tres centímetres aproximadament,
Doncs amb una pedregada de l'abril, que això no s'havia recollit mai al Plaia de Lleida ni a Catalunya a l'abril. Al llarg d'aquesta temporada de primavera i estiu s'han emès un total de 42 alertes en 29 dies, una xifra també de rècord. I els Mossos desmantellen una organització que sostreia cotxes per a enviar-los a Gàmbia. En l'operació s'han detingut 9 persones entre 19 i 53 anys a les comarques de Ponent, Girona i també Almeria.
L'operació s'ha fet conjuntament amb el Servei de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària de Catalunya i s'ha fet entre l'agost i aquest octubre. Els fets, però, es remunten al 2023, quan els agents van observar un augment del mateix tipus de robatori i del mateix model de vehicle afectat, un sub d'un fabricant asiàtic. Durant el 2024 aquesta tendència va créixer progressivament amb 137 denúncies per sostracció a tot Catalunya i 38 vehicles recuperats. Aquesta dinàmica va continuar en els primers mesos del 2025 amb 118 sostracions i 31 vehicles recuperats.
La primera detenició va tenir lloc el 18 de setembre en una nau industrial identificada a Monzó, on es van recuperar 7 vehicles sostrets. El mateix dia els investigadors van detenir 6 membres del grup a Girona, Salt, Casa de la Selva i Lleida. Cal tenir en compte que un d'ells ja havia estat detingut a Almeria en la primera explotació del cas. Ara la investigació continua oberta i no es descarten més detencions.
La Paeria ha estrenat aquest dimecres un nou punt de voluntariat a Lleida Jove. El nou espai està especialment adreçat a persones d'entre 14 a 30 anys i pretén promoure la participació dels joves en activitats de voluntariat socials, lúdiques i també formatives. El punt de voluntariat neix amb la intenció de ser un espai d'atenció presencial flexible que funcioni com a porta d'entrada accessible i sense barreres burocràtiques per als joves interessats en iniciatives de voluntariat, formació i desenvolupament de capacitats,
Aquesta serà dinamitzada per la Regidoria de Participació i Drets Civils de la Paeria en col·laboració amb la xarxa solidària de Lleida. El nou espai oferirà assessorament i orientació sobre els diversos tipus de voluntariat i connectarà els voluntaris amb entitats i projectes a Lleida. També recollirà noves iniciatives i fomentarà l'emprenedoria social i la creativitat cívica, a més d'oferir un espai per a la cocreació de projectes entre daltes. Aquest nou espai s'uneix als que ja estan en funcionament al Centre Cívic de la Mariola i al Centre Cívic de Valàfia.
I avui a Mollorussa se celebra la trentena edició de les Jornades Frutícoles de l'IRTA, un espai molt famós entre els pagesos que serveix per presentar totes les varietats i també novetats del sector agrícola en què s'ha destacat una d'especialment. Es tracta d'un robot recol·lector que ho fa de forma autònoma amb intel·ligència artificial i drons que pot collir la fruita les 24 hores del dia. Una qüestió que ens amplia des de Ràdio Ponent Mollorussa en Julien Andrés.
Perquè ens entenguem, la imatge és de vuit drons que ells mateixos identifiquen el fruit i el porten de l'arbre amb una ventosa cap a la màquina recolectora. En parla en Sergi Moreno, director general de l'empresa Moreno Intec, situada al Poal, al Pla d'Urgell, i que han presentat aquesta novetat en les jornades.
El concepte de funcionament és visió artificial, intel·ligència artificial, després que processa tota aquesta informació, i a través de telecàmeres s'analitza tota la planta, tota la fruita, i el sistema elegeix, segons diversos paràmetres que li marques, quina és la de collint cada moment.
Pot collir fruita de manera automatitzada les 24 hores del dia. De fet, aquesta capacitat d'operar ininterrompudament és un dels seus principals avantatges. Fins i tot pot treballar a la nit, ja que cada dron disposa de llums LED. D'aquesta manera, una persona sola pot controlar fins a 5 recolectors a la vegada.
I l'Ajuntament de Trem intensifica les accions per controlar la població de coloms al municipi. El consistori vol estabilitzar la presència d'aquests ocells en les zones més afectades. Una de les principals actuacions que s'ha dut a terme ha estat la distribució de pinso contraceptiu mitjançant alimentadors instal·lats en les zones amb major concentració d'aquests coloms. Aquest mètode, que no és invasiu i és respectuós amb el benestar animal, permet reduir progressivament la capacitat reproductiva dels animals i controlar-ne el creixement poblacional.
L'Ajuntament detalla que amb aquesta actuació també s'està complementant amb captures en viu mitjançant gàbies situades en llocs estratègics i amb vols controlats amb àguiles, una pràctica que genera un efecte intimidatori sobre els coloms, especialment en èpoques de nidificació. A banda d'aquestes mesures, des del consistori recorden que està totalment prohibit alimentar els coloms a la via pública perquè afavoreix la seva proliferació descontrolada.
L'Ajuntament de Tercer d'ESO de l'Institut Joan Solà de Torreferrera ha volgut enviar un missatge d'empatia i suport als joves de Gaza. Ens ho explica l'Arnòvela de MUNFM. En el marc d'una activitat de sensibilització a l'hora de socials, els estudiants han escrit i locutat cartes a EMUN adreçades als adolescents palestins. La iniciativa va sorgir després d'una aturada solidària pel poble de Palestina el passat 18 de setembre, com ens explica la professora impulsora, la Norma Jordana.
S'havia d'aturar l'activitat durant 30 minuts i em va coincidir amb un grup que tenia de socials de tercer i em vaig proposar d'escriure una carta a un adolescent de Palestina per intentar posar-se al lloc de l'altre i treballar una mica l'empatia. Des del centre, destaquen que l'activitat ajuda l'alumnat a connectar amb realitats globals i a desenvolupar empatia i pensament crític.
I una darrera qüestió que ens porta fins a la granja d'Escarp, que estrenarà aquest diumenge la Fira de Natura i Pesca o Aigua Barret Segre Cinca, un nou certament que té com a objectiu potenciar aquest espai natural. La Fira oferirà, entre altres propostes, visites, entrenet turístic i audioguia, un concurs de pesca i també un espectacle de circ.
L'Ajuntament de la Granja d'Escarp impulsa aquesta nova iniciativa amb el suport de la Diputació i amb la voluntat de destacar l'entorn natural al voltant del municipi. Al matí s'ha programat visites a l'aigua barreig amb trenet turístic i audioguia, jocs per la mainada, paradetes d'expositors, esmorzar la brasa, vermut musical i un show cooking d'arròs de cranc blau, música en directe i tastets. Hi haurà també un concurs de pesca tant per a la categoria senyor com per a la categoria infantil.
De cara a la tarda, el programa inclou un tas de melz i la confecció d'espèlmes naturals, a més de l'espectacle de circ, d'encircant la meravellosa història del circ ambulant amb sac espectacles. Gràcies, Guillem, i gràcies, Julen i Arnau.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'oest.
Doncs som-hi un moment a aquesta tercera retornada d'actualitat, que ja ho sabeu, anem conduint diferents presentadors d'aquest aquí a l'OES, i que avui aquesta responsabilitat la té l'Arnau Viral de MUNFM, que ja el tenim llest, Arnau, molt bones. Bona tarda, Fran. En què he de crear la cosa? Avui parlarem de gastronomia, parlarem de menjar, però local, sobretot. Parlarem de menjar local, una cosa que ens agrada, Fran.
I tant, doncs, sense haver esperat molt, si et sembla, passa a presentar els nostres convidats. I tot teu, Arnau. Doncs sí, anem a presentar els convidats. Una tertúlia d'actualitat que, primer de tot, tindrem dos convidats aquí als estudis d'1 a 1, els quals ja presento. Començo per l'Elisa Pujal, que és la presidenta de l'Associació de Comerciants del Picat. Bona tarda, Elisa, benvinguda. Bona tarda.
I també el Rafa Jimena, periodista, sommelier, expert gastronòmic, un habitual també. Benvingut Rafa també, bona tarda. Molt bona tarda a tots, moltes gràcies. I a qui també tindrem és l'Eduard Tortosa, que ara tenim a l'Ivan el nostre tècnic, que el tindrem per trucada, que és membre de l'Associació de Comerciants d'Almena, el qual també podem saludar. Eduard, bona tarda a tu també. Hola, molt bones, bona tarda. Genial, doncs mira, avui estem tots amb aquesta tertúlia d'actualitat.
I com deia, parlarem de gastronomia de proximitat local
I volia començar llançant un tema, i aquí ja parlareu vosaltres i donareu les vostres opinions, és que a mi, sobretot aquest últim temps, amb el mos, amb les fires, amb tots els productes que s'han promocionat a la nostra terra, m'ha donat la sensació que la demarcació de Lleida està despertant a l'hora de promocionar el seu producte i de dir que tenim una gran gastronomia que potser altres regions no tenen o altres zones no tenen, anem a potenciar-ho. No sé si us ha donat la mateixa sensació i potser vosaltres que ho viu des de més a prop
Teniu alguna opinió més? Jo penso que sí, que la veritat és que cada vegada s'està donant més valor a la producció agroalimentària que fem aquí a les terres de Lleida. Cada vegada els productors són més orgullosos del que estan fent. Cada vegada hi ha més petit productor que abans sempre trobava en falta a Lleida, que era un gran especialista en producció, però potser unes produccions d'una qualitat bona, però de grans quantitats.
I no d'aquesta producció artesanal, més petitona, amb un, si no més valor afegit, sí, una major identitat i una major peculiaritat de les persones que hi ha darrere de la seva producció, amb noms i cognoms.
I jo crec que això és una cosa que és emergent, que cada vegada se li està donant més importància, i les fires són el gran aparador d'aquestes noves realitats. Clar, ha parlat el Rafa, ja ho ha dit, de petits productors, ara me'n vaig al sector de les associacions de comerciants. Comencem per l'Eduard. Eduard, això és el que deia el Rafa, no? Cada cop tenim més petits productors, no sé si vosaltres des de dins potser ho heu notat més i afirmes la meva frase. També pots estar en contra, vull dir, cap problema. Aquí, el que vulguis, Eduard.
No, no, la veritat és que estem molt contents aquí. Nosaltres, jo parlo per la nostra zona d'aquí, que li diem el Segrià Nord, per què? Perquè tenim per aquí els petits pobles de la zona que estem parlant des de cerveses, formatges, iogurts, líquors... Em podria estendre i no em voldria deixar ningú, però tenim la gran sort que tenim molt producte de qualitat, de proximitat,
i que bé, que es promocione tant aquí al nostre territori com a la resta de Catalunya, resta de l'Estat i inclús molta gent que amb alguns hi tenim contacte que exporten fora. I la veritat que dona bo sentir els... Podríem posar-te com a petits productors però que tenen gran quantitat de producte per...
Per vendre. Al final també hi ha una mica aquesta imatge del petit producte com que pugui produir poc, però realment la producció en massa pot ser bastant abundant. Sí, sí. Nosaltres recentment, per exemple, hem participat aquí a Almena, que vam tenir aquest cap de setmana passat al Firatast. Dedicat al formatge.
Aquest any li tocava el formatge. Després hi ha carrosseries, també hi havia licors, formatges, cerveses... Hi havia diferents restaurants de la zona que aportaven tot el producte.
I, a més a més, hi va haver una festa i en torn, no?, en torn amb el menjar. Perfecte, tot en uno. Menjar, i música, i festa, no es pot demanar res més. Ja ho tenim tot, ja ho tenim tot. Mira, el Rafa com diu que sí amb el cap, ja ho tenim tot. Elisa, faltes tu, evidentment, també, quina opinió et dona, no?, potser tot aquest auge, no?, que diem del producte local.
Nosotros somos una asociación recién llegada, como quien dice. Bienvenidos. Gracias. Tenemos todavía poquitos socios, entre los cuales quizá el sector agroalimentario no es en el que más socios tenemos, pero sí que tenemos también carnicerías, restaurantes, muy buenos restaurantes en Alpicat también.
Y poquito a poco esperamos ir aglutinando más, porque además es un sector que nos encanta. Se habla mucho de organizar ferias en torno a ahora mismo el tema del tardeo y todas estas cosas están llevando mucho también. Y bueno, nosotros vamos en la línea de organizar algo, lo que pasa es que todo lleva su tiempo y vamos poquito a poco.
Però encara així, vull dir, quines iniciatives feu o què moueu per dir, vinga, anem a impulsar el comerç local al Picat, anem a potenciar això que tenim, per exemple, al nostre municipi. Com ho feu? Teniu alguna cosa, per exemple, de dir, aquesta és la nostra arma, al Picat? Ahora estamos todavía probando cositas. Entonces, de cara a posar, hay momentos puntuales, la campaña de Navidad, campaña de Halloween, que en el Picat también es bastante potente,
No desde la asociación, pero desde el ayuntamiento sí que se han organizado campañas, o sea, tapeos en los distintos establecimientos y bueno, pues un poquito por aquí y bueno, estamos todavía intentando buscar cositas nuevas.
Però mira, si esteu buscant coses o no sabeu en quin producte dedicar, sempre podeu fer com a almenar, Eduard, que un any a un producte, un any a un altre, aquest any formatge, venim de patada i xocolata, si no recordeu malament. Explica'ns una mica també això i també en comentarem, que aquest firatàs d'almenar cada any el dediqueu a un producte, a què es deu i com ho feu perquè uns i altres no.
Tot això va iniciar-se a través del grup de persones que el que promocionàvem era el menjar casolà, el menjar de cada padrina, de cada mare, de cada pare, de cada tiet. I d'aquesta manera es podien provar, fer tastets, que li diem el tastet, i es podien provar diferents plats cuinats a les cases de cada veí.
Amb això es va iniciar tot això i l'Ajuntament després va anar ampliant l'oferta i fent que aquesta fira fos dedicada després cada any a un producte diferent. Clar, i dic per exemple, teniu algun modus operandi per a dir el producte seleccionat serà aquest o tireu diguéssim una ruleta i el que toqui?
No, no, no, això nosaltres directament no ens encarreguem, que això ho fa l'Ajuntament d'aquí d'Almena i conjuntament treballant també amb aquest grup d'aquesta associació que es diu Tasta i Menjar i que són ells els que decideixen cada any quin plat, quin producte és el producte estrella.
Clar, Rafa, mira, tenim diferents iniciatives. Tu que ets un expert en fires, normalment hi ha molts llocs, la fira de tal, i d'aquest producte, per exemple, el mena, doncs, cada any una cosa diferent. A mi s'ha dit que m'agrada aquesta iniciativa, vull dir, perquè si ets el formatge, com diem, del xocolata, la patata, al final en un municipi sempre hi haurà gent que serà més friki per dir-ho així, d'una cosa d'una altra, no? Què et sembla?
Bueno, penso que aquesta especialització sempre es crida nera, no? Perquè encara hi ha mostres, no? L'altre dia vaig fer un taller de tas amb un almeny a Xoses, que la veritat és que va ser una mostra amb més de varietat de producte, amb tots els productors d'aquella zona, i que era tot molt més coral. Però el tema de tenir alguna cosa com a especialitzat sempre és un reclam. Ara hem finalitzat aquest cap de setmana Servícia, que sabeu que és la fira aquesta que la Federació de Colles de l'Àpet del Caragol
organitza pel seu patrocinador Sant Miguel, en el que hi ha trenta i pico referències, que són totes les cerveses del grup Mau Sant Miguel, més totes aquelles internacionals que distribueix.
Amb la barreja aquesta màgica que ens comentava el company d'Almenar de gastronomia, música i festa, és un èxit. I la veritat és que s'ha notat molt aquest any i tota la valoració que estem fent és pel programa musical. Sembla mentida, però una trobada gastronòmica, amb tapes, amb cerveses, ha triomfat aquest any, potser més que l'any passat, per dir-ho d'alguna manera, que és una cosa bastant regular. No és que sigui...
Però sempre va bé, però sempre va bé. Correcte, però la sensació i les felicitacions, els comentaris de quin bon cartell musical, és una cosa que complementa molt bé la festa. Nosaltres, per exemple, tenim un programa que es diu Cuina dels Ereus, que el que fem són activitats gastronòmiques en patrimoni cultural.
el tema de barrejar cultura i gastronomia també és una cosa molt agraït, que la gent també agraeix molt. Aquest cap de setmana tindrem la festa del vi de Lleida. Aquí també hi ha tota una sèrie d'activitats, de tastos de vins, d'activitats gastronòmiques, hi ha tapes, hi ha menjar, hi ha sobretot vins de costes del Segre. I també amb la música, el tema que hi ha unes sessions de DJ o alguna cosa, també és bàsic per animar una mica. En definitiva, a tots ens agrada estar de festa. Llavors, el lleure aquest de sortir a menjar i beure...
si ho complementes amb viure una festa, és una experiència diferent, penso jo, no? I tots tenim de les festes records inolvidables, moments especials, i jo crec que el que busquem quan sortim de lleure és cada vegada acumular més experiències d'aquest tipus. Clar, o sigui, realment és això, és com si diguéssim que la cervesa, en el cas del servici aquest cap de setmana, és com el ganxo, no? Per dir, aneu a escoltar música, trobar-vos amb els amics, amb la família, genial, genial, vull dir...
I ara volia parlar una mica d'això. També tenim vi, vull dir, passem de la cervesa al vi. Aquestes ens apuntem, eh? Aquesta, per start de cap de setmana, ja ens la fiquem a la llista per venir a agafar...
Ha provat coses també. Aquesta sí, aquesta sí. L'Eduard s'apunta, evidentment, a la festa del vi. Elisa, ets experta en vins? Bueno, experta no, però me gusta. Domines. Además, vengo de la zona del Somontano, que al final també... Pots dir-ho amb la boca abierta. Pots dir-ho amb la boca abierta també. No hi ha cap problema. Me refiero, entonces, todas estas iniciatives a mi como consumidora me encantan, porque, bueno, es lo que comentábamos, es que...
Es un momento para compartir muy bonito entre unas cosas y otras. Y nosotros vamos detrás de hacer una feria, lo que pasa que no tan grande, porque al final somos pequeñitos también. Pero empezamos ya con un pequeño, como se dice aquí, un petit tacet, exponiendo los locales comerciales. Queríamos hacer tapas, lo que pasa que a veces cuesta un poco sacar las cocinas afuera
Es un tema complicado quizá a veces, pero bueno, vamos experimentando a ver de qué manera podemos hacer para repetirlo, porque para ser una primera vez no estuvo mal, pero bueno, hay cosas a mejorar.
Inclús així t'he de dir, el Picat és un municipi molt proper a Lleida, on al final està creixent molt. Això sí que ho té, que està creixent molt. Vull dir, jo crec que això també us pot ajudar, inclús els comerciants del municipi. T'han de dir, ho han notat això? Això també és una cosa curiosa, perquè el Picat...
Si em permets l'expressió, s'utilitza bastant com allò que es diu municipi dormitori, que potser hi ha molta gent que és de la ciutat amb residència, el Picat, però a la vegada està creixent molt en quant a habitants i en quant a zones. Això també ho noten els comerços del Picat? Sí, però encara tenim un labori important perquè al final cuesta un poc, la gent que sí que l'utilitza com a ciutat dormitori, cuesta un poc que conozca el centre i al final hi ha comerç de tot tipus.
Entonces, bueno, ahí estamos nosotros, pues es donde tenemos que empezar a dar a conocer un poquito a toda la gente que vive, pero que todavía no hace vida en Alpicat, porque al final tener todo cerquita, pues también es un beneficio. Aparte, hoy que hablamos de gastronomía, hay muy buenos restaurantes en Alpicat también, con lo cual, pues bueno, al final tenerlo todo cerquita también va...
Ajuda. I Almenar, Eduard, com tenim el tema comerç, producte local, Almenar?
Doncs almenar tenim diferents... Nosaltres som una associació que també fa uns anys que estem actius. Ha hagut temporades que més, ha hagut temporades que menys. Som 50 socis. Som multisectorials perquè al final tenim des de restaurants, serveis de formació, carnisseries, pastisseries... Tenim el que hi ha en un poble, que és tot això multisectorial.
I bé, per exemple, d'agroalimentari també en tenim,
De tot. I ara, per exemple, tenim preparat el desembre, també fem un mercat de Nadal i Lletra, conjuntament amb diferents entitats del poble i juntament amb l'Ajuntament d'Almenar. Genial, doncs mira, també... Això sempre anime, això sempre anime. A les compres, a poder conèixer productes d'Almenar i que puguin vindre la gent de l'entorn.
Clar, genial. Doncs també ens ho apuntem. En tot cas, volia fer menció a una frase que havia destacat l'Elisa, que havia dit que és una fira petita o així, però jo vull fer un apunt, perquè estava mirant, per exemple, a la pàgina d'Ara Lleida, de la Diputació d'Eida, on surten totes les fires per calendaris, que us la recomano molt. La veritat, després he estat investigant sobre algunes fires que no sabia ni que existien, perquè eren de pobles del Pirineu petits, o que el producte quasi no el coneixia, i veia gent que comentava coses sobre...
fires petites de diferents pobles, de dir, sí, però que sigui petita no vol dir que sigui menys exitosa o menys forta, perquè el producte que tenen és boníssim. N'he vist molt formatge, sobretot també he vist molt formatge al Pirineu, de dir, si voleu formatge, crec que al Pont de Suart, a la Vilallera, hi havia zones de fires de pobles que, diria, són una barbaritat. Vull dir, al final, Rafa, que no sigui tan gran, que... Mira, volia utilitzar la frase, el pot petit hi ha la bona confitura, no?
Que també es diria tu que t'has voltat a diferents indrets. Sí, la veritat és que hi ha molt petit productor, o potser no tan petit, vull dir que té molt producte que vendre, que precisament la seva estratègia comercial és de fires i festes. O sigui, va de fires i mercats, volia dir. De fira en fira, de mercat en mercat, cada dissabte té un lloc, cada diumenge té un altre, cada divendres va un altre, cada dijous fa un altre, i vull pensar que algun dia descansa. Però fa tota la setmana de fira i mercat.
Llavors la seva botiga és aquesta, una parada de fira o mercat.
El que ara s'està posant de moda ben bé no és això, perquè aquestes fires i mercatges han existit tota la vida. Suposo que cada vegada hi ha alguna més, de diumenge, de cap de setmana, perquè es planteixen en aquest format de festa que jo volia introduir. Però el concepte aquest de festa, el concepte que els restauradors surtin del seu restaurant i el seu bar i se muntin en la calle, al carrer, a fer la seva degustació. Que altres productors també fein tapes i productes quan ells normalment venen a botigues, a charcuteries, a horadors...
Això s'ha de fer sostenible, perquè això per ells ha de ser un negoci en si mateix, perquè si és com a fira de promoció perquè em coneguin, tu pots fer un esforç d'aquests una vegada, però teniu ara productors, per exemple, que cada cap de setmana li estan oferint a algun municipi, veniu a la fira a la muntar la parada, veniu, perquè pel municipi, diguem per la gent,
És una animació, és una cosa que dona vida, però clar, ha de ser vida també pel que està ja 10, 12, 8 hores de peu, amb un estant, esperant que algú vingui a comprar un formatge, perquè al final si ven 4 formatges no li sortirà a compte, tot aquest esforç li sortirà a compte un dia de promoció.
I això ho vull entroncar una mica amb el preu dels productes artesanals, que són els productes de gran escala. Hem de ser conscients que una etapa en una fira no et pot costar el mateix que una etapa en un bar. Perquè una etapa en un bar tu vas a un establiment que ja té totes les facilitats, té la infraestructura allí, la vajilla, diguem, la cuarteria, el vidre, ho té tot allà, i en canvi, si tot això ho ha de traslladar,
en un altre lloc, enviar una persona que ja no estarà al seu establiment, ja no dic si ha de trencar l'establiment per poder atendre allò. Clar, necessita un valor afegit que si no el té, no el farà sostenible. Llavors, jo crec que és molt important que donguem sostenibilitat amb aquests grans moments que estem tenint al voltant de la gastronomia i la música en aquestes festes. Això passa per entendre que aquestes tapetes poden ser una miqueta més cares, que aquí el vi és una miqueta més car,
i que altres coses poden ser una miqueta més car, però no és que sigui car, és que estàs pagant tota l'experiència aquella que t'estan facilitant. Jo tinc una frase per això, Rafa, que sempre dic que la gent a vegades confon molt el concepte de barat amb assequible. Vull dir, sobretot, la diferència és que assequible és una cosa que és baixa de preu, barat és una cosa que amb qualitat preu, qualitat servei, t'ha sortit de compte. És a dir, al final, sobretot, això és molt, perquè diràs, pagaràs més en una fira, però tindràs més qualitat, potser tindràs un millor servei...
I clar, al final, diguéssim, pagaràs més, però potser sortirà més barat. És a dir, al final, per exemple, és el que diem, comprar un formatge d'un euro del supermercat o comprar un de tres en una fira, diràs, oh, tres euros m'han sortit car perquè puc pagar un, saps? Però clar, però al final... I tota aquesta reflexió la entroncava en aquesta idea que hi ha fires que podríem considerar petites, perquè es fan a pobles petits, però que la fira no ho és de petita. Perquè la fira atrau un nombre de gent molt important i que potser valora més...
El producte aquest, que altres jocs amb molta més gent, però que no és el joc per vendre aquí el formatge, perquè el públic aquell no està disposat a pagar el preu d'aquest formatge. Eduard, volies afegir alguna cosa?
Doncs sí, mira, jo us tinc que deixar. M'encantat poder compartir aquesta estona amb vosaltres. Un altre dia, amb més tranquil·litat, em continuem parlant. I bé, jo em he de despedir aquí. Em sap molt de greu tallar-vos així. Ho sabem, evidentment, que has de donar docència, has de fer de professor. Sí, ara a les 4 i mitja començo classe. Genial, genial. Una mica gastronòmic i una mica professor. Ho tenim tot, ho tenim tot aquí. Ho tenim tot. Moltes gràcies.
A tu, Eduard, doncs... Ara ja em despidava l'Eduard Tortosa, que era membre de l'Associació de Comerciants d'Almena. Tornem una mica amb això. També passa una mica el mateix, Elisa. No estoy de acuerdo. Además, veo que la complicación de estas ferias a nivel organizativo, claro...
es que al final mover a la gente de los establecimientos es complicado porque los establecimientos tampoco son grandes, tienen poco personal, con lo cual no pueden cerrar el establecimiento y desplazarse. Ahí no sé de qué manera se podría echar una mano a las personas para que puedan participar más en estas ferias. Porque nosotros uno de los problemas que nos hemos encontrado
En la primera que hicimos fue esto. Luego, aparte, con todo el tema de la complicación que tiene el sacar los alimentos de la cocina, que al final es todo complejo. Pero bueno, supongo que hay que buscar formas para...
Una de les formes que segurament tire bastant, ja no per aprendre-ho almenys, però per ser promocionada, és les xarxes socials. Avui en dia, jo, Rafa, a tu feia dies que presencialment no et veia, però quan vau fer allò de la lliga del porc, et vaig veure per Instagram de tothom. Vull dir, estàveu tota la gent de la lliga del porc, veies allà les cassoles de tros, diguéssim que al final ser instagramejable, per etiquetar-ho així, també ven molt avui en dia.
Bueno, sí que és veritat que la comunicació ha canviat molt els darrers anys, el tema de les xarxes socials és bàsic, i sobretot per petits negocis, que no podem fer altres tipus d'inversió. I en canvi, per arribar a un miler, o dos mil, a tres mil, a quatre mil persones, o al seu àmbit més proper, amb aquestes eines de les xarxes socials, siguin les que siguin, bàsicament ara és Instagram, però encara la meva quinta encara està molt ficada a Facebook, i bueno, has de saber on vols col·locar les coses,
Però en el tema de la lliga del porc i la forquilla, jo crec que també ha estat un exemple de les ganes que té la gent de tenir experiències diferents. Vull dir, nosaltres vam intuir que el tema dels esmorzars era tendència i que podria tenir cabuda aquesta lliga, aquesta competició amable o divertida d'esmorzars de forquilla. La vam dotar d'una imatge, d'un relat totalment divertit. A tothom que volia participar li dèiem que aquí hi havia un guanyador
un campió, però que aquí no es tractava de ser campió, que qui fos campió millor per ell, però que el que es tractava era de passar una bona estona de retrohomenatge a tots aquests establiments que fan esmorzar de forquilla, en passar un receptari de plats de porc d'esmorzar de forquilla el més ampli possible,
i d'altra banda donar també valor a aquest producte que és el porc que ha tingut amb la premsa i que ha alimentat tantes famílies durant tants anys aquest any de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia que la veritat és que ho hem encertat però no jo ho hem encertat l'equip perquè també ens vam envoltar
del Jonathan Nuevo, de Esmorzar de Forquilla, ens vam envoltar de l'Àrbem Molins, l'autor del llibre Esmorzar de Forquilla, que és cap de redacció a La Vanguardia, la Marta Clot, que és la sommeliera més seguidora a Espanya a Instagram, només a Catalunya té un fotimer, però ja va per 400.000, 300 i escaig o 400.000 a la resta d'Espanya,
Ens hem juntat també amb la directora de cuina que va venir a fer-nos de jurat a Lleida, el director de la capital espanyola, la gastronomia, que va venir a fer de jurat al final, la ruta... L'Olimpo del Porc! Bueno, sí, la veritat és... El que hauríem intentat traslladar és que hem volgut fer tribu, hem volgut fer comunitat, perquè, en definitiva, en aquest concepte festiu,
Era molt important també l'esmorzar que fèiem. Perquè si nosaltres només haguéssim passat per un escenari, deu cuiners que presenten el seu plat a un jurat que el degusta, l'atractiu de veure això era relatiu. Però l'atractiu de venir a una festa de matí, d'una esmorzar de forquilla, mentre a l'escenari passen els plats... Això és el que crec jo que la gent volia. Aquesta festa que dèiem, que en aquest cas no teníem molta música, perquè ficàvem alguna cosa de música de fons, però no...
No hi havia molta música, però ja per l'any que ve l'estic donant la volta perquè acabem amb una festasa de mitjans i vermut. Ja s'estan moldejant coses. Ja s'estan moldejant coses. Genial, doncs estarem a l'espera. Posarem una alarma per a veure quan arribi. Tu, Elisa, ets fan dels esmorzars? Sí, yo de todo lo que es la buena mesa, vengo de familia de hosteleros, con lo cual sí, al final, cualquier iniciativa en esta línea me va genial.
Per exemple, alguna recomanació que t'agradis per esmorzar? Suposo que el Rafa ja tiraria cap al porc, un capipota, una orella, uns callos. O los callos, por ejemplo, que son una cosa que está muy rica. Amb o sense cigrons? Con o sin garbanzos?
Hi ha dilema aquí. ¿Cómo, cómo? I amb els callos... Ah, no, no. Se diu... Con garbanzos no los he probado. Bueno, es diu que son els madrileños, ¿no? A la madrileña serían cigrons. Suposo que en altres llocs també se menjaran cigrons. Però aquí no se acostumen a menjar cigrons. Al igual que aquí hi ha callos de porc, però la mayoría són de vedella, com el capipota, que també pot ser. Però se fa més careta de porc i oreja i no se fa tant. En el capipota se fa més de vedella.
Anem a veure, nosaltres vam fer la lliga del porc i la forquilla, perquè hem tingut la gran sort de comptar amb un gran col·laborador que ha sigut el grup de sanejament por sí, que ha fet el seu projecte i l'ha impulsat. Llavors, era una cosa que era bàsic, que almenys hagués una cosa de porc dintre del plat. Si algú feia uns callos de vedella però ficava chorizo, ja podria presentar-se. També cerca el jurat.
no valoraria el producte en aquel plat com si només fos de porc. Però, bueno, torna a lo mateix. La idea era ampliar el receptari, presentar plat, passar-ho bé, fer una... I, bueno, hem fet semifinals a Tarragona, a Barcelona, a Girona, a Tarragona, les quatre demarcacions.
I la gran final a Lleida en la Fira Moss, que si voleu també podem comentar alguna cosa de Moss. Ara ho anem a parlar. Però que també va ser una excitat, vull dir, amb una esmorzar per 350 persones. I que la veritat, ho van disfrutar molt al voltant d'una cassola de tros, que la va cuinar una persona que tu potser potser potser coneixes i tot. Una mica coneguda, si que la conec, ve de família això de la gastronomia. I ara volia obrir aquest meló, mai millor dit a Rafa, de la Fira Moss, perquè a més...
és un projecte nou, una iniciativa nova, surt aquest any, hem canviat la fira de les cosechadores i els tractors pel plat i la forquilla, tu què suposo que has dit estar més damunt de tota aquesta elaboració i tal, com ha sorgit aquesta idea perquè Lleida adoptés aquest canvi? És a dir, com és que ha sorgit això i suposo que pel que jo he pogut sentir, tot un èxit, no?
Bé, jo, primer, jo no estic dintre del que és l'organització... No, evidentment, però... Per saber, a mi el que m'ha arribat i el que tinc entès és que va haver estudis que venien a dir que no eren les millors dades pel sector agroindustrial, o sigui, agroalimentari, no m'agrada dir agroindustrial, agroalimentari, i que potser una fira com el que era Sant Miquel actualitzada, el que hauria de ser ara una fira agrícola tenint en compte les noves tecnologies, tota la innovació...
i tot el que podria ser el que s'està treballant al parc agrobiotec d'aquí de Lleida, el que seria el parc tecnològic, tindria més sentit cap al novembre. Llavors ja van demanar desplaçar de dates la fira aquesta. Una vegada que se desplaçava, especialitzar aquesta fira més en aquesta àrea més d'innovació, que no vol dir renunciar a res de allò d'abans, però sí fer-la evolucionar cap a una fira més moderna, i respectar la nostra fira de Sant Miquel, que és una fira històrica en el calendari de molts anys,
donar-li un caire més de gastronomia, o sigui, vinculada a la terra encara com a producte agroalimentari. Tenim campanyes a través, a Lleida tenim els productes de la Horta de Lleida, tenim aquesta macrocampanya que ha fet Diputació de Lleida, de gust de Lleida, que era una mica una reconversió, una nova cara d'aliments de Lleida, d'aliments del territori, me penso que es deia la Diputació, en la qual se vol donar prioritat a tots els productes de Lleida.
I la fira, que tinc entès que són els patrons de la Cambra de Comerç, Diputació de Lleida, Ajuntament i Generalitat, els quatre patrons aquests van encomanar a la fira fer una mostra en la que la gastronomia fos una mica al Pilar. Això s'ha combinat amb el Saló dels Automòbils, que era una cosa que es volia mantenir.
i jo crec que ha estat un èxit. I si jo, si digués alguna cosa més que críticament per millorar-lo, seria una major coordinació dels programes d'activitats de tots ells. Vull dir, perquè també ens hem trobat que hi ha hagut diferents agents programant activitats i potser ha faltat una coordinació... Tots a una. Perquè no hi hagués sempre dos talles a la mateixa hora, si no competint...
rivalitzant en públic, perquè clar, al final la gent ha quedat amb un lloc a l'altre, no pot estar al mateix lloc, a dos llocs diferents a la mateixa hora. Una mica com els festivals de música, que no me posis a amarrar al mateix moment que canto del loco. Correcte, que hagués un programador que pogués coordinar, i que totes aquestes entitats que fan per fer la fira gran,
acceptin aquesta coordinació de cara a fer alguna cosa més enllà del que pugui fer cada un d'ells. Una miqueta és la meva reflexió. Crec que ha estat un éxitat, totes les activitats han agradat molt, no tinc constància de cap fiasco.
I jo crec que aquest és el camí que entre tots hem de mirar de millorar. Nosaltres vam fer la nostra petita col·laboració portant la final de Catalunya de la Lliga dintre de la Fira, que molt agraeix també que l'Ajuntament de Lleida i la Diputació ens acceptés a través de Fira de Lleida per fer això.
Doncs la primera de moltes, podríem dir, no? El primer Firamós, la primera edició aquesta... Esperem que sí. De moltes. I seguim parlant, volia parlar, lligar, el següent tema que introduiré, amb això que vaig veure molts joves, també, sobretot el Firamós, el que seguíem dient moltes xarxes, va veure molta coca de recapte per Instagram, molta coca de recapte, vaig veure a les xarxes, i ara me'n vaig a l'Elisa per preguntar, també, sobre això de, ja des de...
des del picat, però en una versió general de comerç local, com us adapteu, per exemple, al nou tema de les xarxes, al nou moviment? Es diu aquella ja la llegenda que el comerç local, si no se'n va a les xarxes, està perdut. Quina reflexió fas? Bueno, eso al final es complicado, porque las empresas pequeñitas al final como...
Las personas que las llevan también son las que muchas veces gestionan el tema. Nosotros estamos empezando a hacer también a través de redes sociales un poco de difusión. Hemos empezado muy recientemente porque en este año ha habido que poner tantas cosas en marcha que no...
Que al final cuesta, pero quería aprovechar también la ocasión porque en Alpicat una iniciativa que aunque sí que tiene una parte de gastronomía, no dentro de la iniciativa en sí, pero ahora lo explicaré. Todo lo que se hace en la demarcación de Lleida es bienvenido.
No, pero en Alpicati hace unos años que el tema de la castañada con Halloween pues tira mucho, sube gente de Lleida porque se decoran las casas, el ayuntamiento también ha promocionado un poco concursos y se invitó a toda la gente a que suba porque además tenemos unas pastelerías que hacen unos panellets fantásticos que son la sucrería El Forn de Pà Vila
Y bueno, dentro de la gastronomía nuestras propuestas son chiquititas, pero espero pronto poderos invitar y que lo veáis por redes sociales y que vengáis a la feria que podamos hacer próximamente, porque es lo que llevamos en mente, lo que pasa es que a ver cuándo podemos conseguir...
Hacer una xula, por pequeña que sea, pero que sea xula. Ja et dic jo que si és panellets, vull dir, si és panellets arrastrarà a bastanta gent. A més, volia també fer una menció, això, encara ens queden uns minuts. Ara ve l'època dels panellets, no dels forners, és el que parlàvem, Rafa, del preu, que el format ja me costa molt car si vaig a la fira.
passa una mica el mateix amb els panellets, que són molt cars si els compro la pastisseria i així, potser tu Rafa, ja et dic el mateix, no és que estiguis a dins, però tu has digut sentir potser boca o orella de gent de forners i potser és una mica més entrat del tema panellets,
No sé si també és un sector, una època de l'any que costa, o va tirant això del tot sants amb els panellets. Mira, fa uns anys va ser l'Ammell, ara fa uns anys és el Los Pinyons. Sí, és veritat. Vull dir, estem parlant de productes... L'Avellana, crec que la me dia encara hi havia problemes. També va ser l'Avellana. Vull dir, estem parlant de productes que el preu se dispara, se dispara d'una manera brutal, i estem parlant d'elaboracions com un panellet en què la part d'aquest producte és important, no estem parlant...
Clar, això com lo sol ventar anava a dir una altra manera de la indústria, però bé, els grans obradors, no? Els obradors, diguem, de marca blanca, de supermercats, els que han de fer molts d'allò, doncs amb economia d'escala, comprar molta quantitat, fent d'allò, i potser fem uns productes que hi ha més patata, o que hi ha més farina, o que hi ha més altres elaboracions, doncs podem fer d'una altra manera. El que ho faci artesanal i fei els productes com serials receptants no pot sortir al mateix preu.
Primer, perquè fa molts menys, llavors ell necessita un gran marge de cada un d'ells per guanyar-se la vida. No és com el que fa deu vegades més, que només guanyen una miqueta, doncs ja se guanya la vida. I per altra banda, la reflexió també l'ha de fer a qui el professional, a qui l'artesà o a qui l'obrador, que no sap traslladar aquesta qualitat al preu. Perquè llavors aquest és el que potser te trobarà que el consumidor no veurà diferència entre un i un altre.
Si no veus diferència entre un de més car i un del regalat, el problema el té el que el fa més car. Però si el que el fa més car, que no vol dir que... Perdó, el que el fa del preu més elevat, que no sé per què ser car, com parlàvem abans, pot traslladar aquest regalat, aquesta forma de fer, aquesta tradició, els ingredients que porta. I, bàsicament, torna al d'abans. La gent hem d'estar prou assertius i prou empàtics
Com per entendre que aquest producte no pot costar. Clar, és veritat, hem de saber el que val. Després te'n vas al supermercat, veus el que costen els pinyons i dius, hosti, aquí... Efectivament. Aquí s'ha de saber el que valen les coses. Jo sempre dic una cosa i tinc una frase que és, si vaig a un restaurant i no veig el xuletón a més de 40 o 50 euros, no me convenç.
Bueno, pues eso es una buena reflexión. Y al final el producto artesanal siempre es diferente, lo que pasa que sí que hay una labor de difusión para que la gente lo conozca, porque actualmente que la gente también está muy pendiente de cuidarse con buen producto, producto de proximidad y tal, yo creo que la labor es la difusión al final, porque el producto ya es un producto artesanal, o sea, tiene que estar en otra línea.
Doncs genial. Abans de tancar el tema dels panillets, panillet preferit? Us preguntaré quina selecció em feu. A mi m'agraden els d'almella. El de l'almella picadeta, el rebosadet d'almella picadeta, com garapinyes d'almella. M'agraden, m'agraden.
Elisa? Pues entre el de almendra y el de piñones. Ahí, ahí. Sempre pasa, ¿eh? Y siempre son los mismos. Cuando portan la típica safata de panellets, siempre hay los mismos que se acaban al momento y los mismos que siempre sobren. De todas formas, por ejemplo, las panaderías estas de Alpicat hacen panellets, aparte de los clásicos, tienen panellets de variedades muy diferentes y algunas sorprendentes. Sí, sí, sí. Alguna variedad así que...
Ahora mismo no te sé decir porque además y vistosos, muy bonitos. Aquí invito a la gente a que venga a probarlos, que no le van a decepcionar. Genial, genial. El que també he vist és Rafa, i volia també obrir aquest tema, i tenim moltes files al nostre territori, de les quals actuals la majoria estan dedicades a l'oli, que d'això també...
També ho sabem, però moltes dels bolets. He vist una animalada de fira del Rovelló, dels bolets, fira micològica. Has tocat també aquest sector, ara que estem en època i suposo que tothom... Com a fira... No recordo cap fira ara que hagi vist més, però sí que, per exemple, les jornades gastròniques de la Terriba Gorsa al voltant del bolet.
Eren tota una referència, vull dir, i ho són. No sé si aquest any, penso que l'any passat potser no es van fer, no vull dir el que no és, perquè ara no recordo si es van fer l'any passat. Però tenen una tradició de molts anys, les jornades gastronòmiques de la Terriba Gorsa. I clar, els territoris són ja bolets, doncs això és una cosa molt típica. Fira en concret de bolets, però si ara no te s'hauria de dir...
d'alguna concretament. Ves Fira del Rovelló. Fira del Rovelló al voltant d'algun producte o a l'altre. Tira més per jornades gastronòmiques i coses així. Però lo volem més al plat. Això dels bolets també és que és molt difícil el calendari acertar quan n'hi haurà bolets. Pots anar molts dies a buscar bolets i tornar sense i el dia que no te ho esperes agafa molts diuen no. Ets boletà i demana. Jo no soc boletà. Jo soc del que se'l fot el plat. Ah, bueno, el plat bé. Jo dedique...
A mi la sarra tampoc se'm dona gaire bé, però després quan me'ls porten jo dic que ja porto uns dies menjant rovellons. Però és un gran producte, els bolets. I abans de deixar els panellets, mira, ho he comentat que feien allò. Un cap de setmana abans de tots sants, és una bona data per una filada dels panellets. Mira, aquest cap de setmana...
poder fer que hi ha un poble que, a part dels que són del poble, poder generar tota una cultura del panellet. És un producte que, com el maçapà, dona lloc a figuretes, a moltes creacions, a fer coses diferents dels panellets. I que també podria tenir un recorregut, això. A mi el que em fa ràbia és que hi ha productes que només són d'una poca a l'any i dius, hòstia, ara em queda 365 dies per tornar-los a menjar. És com, hòstia, ara ja no em podré menjar més. Això el feim jo molts dies, que m'aixeco pel matí i dic, ja queda un dia a menes per la pleca.
Pues cada dia, saps? S'ha de pensar això per a començar la teva jornada laboral. I el que passa, tens penys, saps? I arriba una altra vegada. Jo hi ha hagut cops que el que he fet amb uns amics és amb un calendari tachar els dies. Com me'n recordo, el segon de batxillerat, estem a l'època segon de batxillerat, que a la classe em posa un calendari com un dia a menys, pum, pum, pum. Lo bueno que tenemos es que al final somos un país que tiene mucha gastronomía, ¿no? Y entonces al final, cuando no es una cosa es otra, con lo cual...
Passes la pena mejor, perquè si acaba una cosa... Sobretot sí, hi ha molta gastronomia al final. Tu quan ho veus a nivell mundial, quan hi ha reconeixements de la guia Michelin, hi ha molt reconeixement Espanya. Quan parlem de Catalunya, Rafa, tenim molt reconeixement Lleida. La veritat és que sí, que la gent se fa creus de lo bé que se menja a Lleida, del gran producte que hi ha a Lleida. Parlo de Lleida de demarcació, del trineu a la plana, del secal regadiu...
A tot arreu. I la gran varietat de cuines que tenim a Lleida, perquè precisament aquesta varietat de climes, de terres, de paisatges, que amb el tema del vi, tornàvem ja a la Festa del Vi d'aquest cap de setmana, aquesta varietat de paisatges de vi que tenim, que pots trobar un vi entre fruiters, un vi entre el secà, entre les olivers i els amellers, un vi de grans produccions com camps plens de vinya, o un vi amagat entre els boscos,
Unes viñes de... Tota aquesta riquesa de paisatges no la tenen moltes zones vitivinícoles, que són més un monopaisatge, que tot és igual. Estem en una zona continental separada per la serralada del litoral cap a Tarragona, al nord pel Pirineu i cada vegada conquistant-se més territori cap al Sala, cap al Pirineu, amb tota la plana de la Depressió de l'Ebre.
que vindria ja des de l'entrada de Tarragona amb tot un corredor fins a la sortida cap a l'Aragó i més cap a nord, diguem.
I això ens dona unes peculiaritats brutals, amb una fila d'aquest cap de setmana que també hi haurà música, també hi haurà cultura, hi ha un esgermanament també amb un altre territori que ve de fora de l'estat. Me penso que hi ha un tast dels vins de Costes del Segre amb un que ve del Veneto, me penso, o d'Itàlia. La regió del Veneto. La Toscana tenim bastants vins. O de la Toscana, potser. La Toscana hi ha bastant vins, al sud de la Toscana. Ve una zona d'Itàlia, crec que...
també amb un vi, vull dir que és una cosa molt xula, i si me permets una falca, nosaltres farem un tast de vi sense vi, en el que mirarem de descifrar els conceptes bàsics que trobem amb el tast de vins, perquè una vegada que els coneguem de manera aïllada, sense vi, amb brebajes, que fa jo, puguem analitzar un vi d'una forma més objectiva i més complerta,
I llavors fem una activitat de mitja horeta, no arribar als tres quarts d'això, d'investigar sobre conceptes i percepcions de la boca, davant de l'acidesa, de l'alcohol, del taní, del fruitat, del frescor, de la calides, de lo pesat, lo lleugent, vull dir conceptes, puguem manejar conceptes diferents,
i tancarem a la degustació de dos vins premium amb formatge i embotit per acabar ja de fer l'altrac a final de festa. Bon maridatge. Bon maridatge. L'Elisa també li convenç, això? Com deia, ets experta dels vins. Sí, a més, parlàvem molt més antes i la veritat que és una cosa que m'ha interessat, o sigui, que no descarto...
Doncs dissabte a les 7 de la tarda. Doncs sí, la veritat és que seguim acabant això perquè és curiós això dels vins, per exemple, ara es va fer bastant viral també per xarxes, com anaven a una fira de vins i els donaven un vi de bric d'un euro, no? Vols provar això que és un...
Chardonnay del 86... Em feia molta gràcia i es deia... Sabor amaderado... Passo fino en boca... És un vino d'un euro... A mi me la colarien, segur. Jo... Jo expert de vins... Però això ho han fet a Mart, també. Els han ficat... No ho has vist alguna vegada? Una imatge d'aquelles...
a uns crítics que havien fet uns nens amb les mans i deien fer la mateixa. Sí, hi ha una alta expressió aquí, una intensitat. Abstract, art abstract. Això és una obra de... Som una mica avorrinos. D'Andy Warhol. Tots plegats. Doncs, Fran, mira, ara que has arribat, crec que... T'ho haguessis passat bé avui amb aquesta tertúlia? Parlar de menjar, de territori... Que és el que a mi m'agrada. De terra...
El que passa és que està acabant de finiquitar el claustre, que avui em toca el claustre a mi. Ara venim. És el que ell ja ha comentat als nostres tertulians, que els dimecres és el dia per a conversar i passar-ho bé. Home, aquí amb un bon minet al claustre avui m'agradaria molt bé, també t'ho dic. Però fins aquí puc llegir perquè, com és tradició, no sabeu que us trobarem. No sabem que us trobarem. Doncs mira, és l'hora d'acomiadar el Rafa Jimena a l'Elisa Pujal. També hem tingut l'Eduard Tortosa.
I els dono les gràcies als tres. Espero que haguéssiu passat una bona estona i moltíssimes gràcies un cop més per venir aquí. Moltes gràcies a vosaltres. I a vosaltres, que encara queda tota la segona part del programa, que arribarà en sis minuters després del butlletí informatiu. Fins ara!
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap avui.