results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
## Panorama general de l’episodi Aquest capítol d’**AQUÍ, a l’Oest** combina tres blocs principals: • **Secció de musicologia “Escolta’m una cosa”**: entrevista en profunditat amb el compositor **David Esterri (l’Oper del Roquer)**, centrada en la seva faceta de compositor de *música de concert* i en diverses obres seves. • **Bloc d’actualitat internacional “Massa Est és l’Oest”**: anàlisi i tertúlia sobre la decisió de **RTVE de no participar a Eurovisió 2026** per la presència d’Israel, amb veus diverses de la xarxa d’emissores. • **“Fallo tècnic”**: espai desenfadat on el tècnic **Abel Porroy** comenta el **Spotify Wrapped 2025**, els artistes i cançons més escoltats i manté un debat humorístic Spotify vs YouTube amb el locutor. --- ## 1. Secció de musicologia: David Esterri, més enllà de l’Oper del Roquer ### 1.1. Plantejament de l’entrevista • La Maria Gateu i l’Eduard Morell presenten **David Esterri** com a compositor *“clàssic”* (terme que tots tres qüestionen). • **Refusen** fer l’entrevista biogràfica típica (on has estudiat, trajectòria, etc.) i es proposen **entrar directament en l’obra** i en la manera de pensar la música. • Debat sobre l’etiqueta *música clàssica / música culta / música sèria / música de concert*: - Totes les denominacions semblen **pedants i imprecises**. - Es contraposa amb etiquetes clares com *jazz*, que tot i contenir molts estils, tenen un camp semàntic molt definit. - Denuncien que dir *música clàssica* fa que **molta gent “tanqui la ràdio”** per prejudicis. > “Quan dius música clàssica ja sempre és un pedal, no? I la gent ja està marxant… i no és així.” ### 1.2. Joc d’identificar les pròpies obres La Maria proposa un joc: posar fragments d’obres de David perquè **ell mateix les reconegui** i en parli. #### 1.2.1. Quartet pentatònic per a flauta i corda • Primera pista: **introducció a l’adagio del segon moviment** d’un **quartet pentatònic per a flauta i corda**. • David la identifica i la descriu com: - “**Deliciosa i preciosa**” (remarca que ho diria igual si fos d’un altre). - **Tema amb variacions**, d’estètica **neoclassicista / impressionista / modernista**, amb un punt **decadent**. - Basada en una *escala pentatònica* (5 notes) emprada en diferents modes i modulacions. • Origen de l’obra: - **Encàrrec** d’un quartet amb flauta (en el qual hi havia la flautista **Marta Garcia**). - Estrenat fa uns 15 anys. - Emparenta la formació amb precedents històrics (sobretot **Mozart**) i amb el **neoclassicisme del segle XX**. • Concepció formal: - Quartet molt **cíclic**, basat en la repetició i transformació de motius per donar **unitat i coherència**. - David i l’Eduard en destaquen el color **“una mica decadent, impressionista, de principi de segle XX”**. #### 1.2.2. Suite catalana per a acordió diatònic, piano i contrabaix • Segon fragment: peça d’una **suite de 6–7 moviments** en forma de *dansa*. • Formació molt poc habitual: - **Acordió diatònic** (Carles Belda), - **Piano** (Oksana Simanova), - **Contrabaix** (el mateix David Esterri). • Característiques musicals: - Estil emparentat amb el quartet anterior: **modernista, amb tocs de jazz i principis de segle XX**. - Reptes de composició i interpretació pel fet de treballar amb un **acordió diatònic**, que només té **7 notes** de l’escala, mentre que el llenguatge harmònic és **cromàtic** (12 notes). - Cal molta **perícia tècnica** de l’intèrpret i **autolimitació creativa** del compositor. > “Aquesta autolimitació ajuda, és com un repte: he de fer això però no puc fer allò. Com més normes hi ha, és més interessant.” • Context de la suite: - No neix d’un encàrrec: **projecte propi** de David i Belda. - Enregistrada i interpretada en concert, sovint combinada amb peces d’un **compositor ucraïnès** adaptades a un llenguatge proper al jazz i al modernisme. - Busquen sempre una **coherència estilística** en els programes de concert. #### 1.2.3. “Preludi a la hiperxeologia. L’escala de la vida” (Francesc Pujols) • Tercer fragment: **preludi per a cobla** d’una obra dedicada al filòsof **Francesc Pujols**. • Origen: - **Encàrrec de Carles Belda** (el mateix acordionista de la suite), amb qui David havia compartit el grup *Belda i Badabadoc*. - Enregistrat per la **Cobla Sant Jordi**, presentada com **“la millor cobla de Catalunya i del món”**. • Concepte de l’obra: - Música **programàtica** que intenta **traduir en música la filosofia de Pujols**. - Referència central a la seva teoria de **“l’escala de la vida en cinc graons”** (de la pedra als àngels, passant per protossous, plantes i animals). - David subratlla que la *música* té contingut *sintàctic* però no estrictament *semàntic*, i que la música programàtica és sempre un **territori delicat**. • Recursos compositius: - Ús sistemàtic d’**acords de quintes superposades** com a símbol dels **cinc graons** de l’escala de la vida. - L’obra es completa amb una altra cara del disc en què: - La cobla es combina amb **bateria i bases rítmiques repetitives**. - S’hi fan **recitats** de textos de Francesc Pujols a càrrec de diverses veus (entre d’altres, **Òscar Dalmau** i l’Emma, muller del compositor). • Reivindicació de Pujols: - David critica que a Catalunya sovint es **menysté el bo i es promociona “la merda”**. - Convida a descobrir Pujols, com a mínim a través de la **Viquipèdia**, i preveu irònicament que l’obra tindrà ressò **“d’aquí 200 anys”**. > “D’aquí 200 anys m’entendran.” ### 1.3. Tancament de la secció • El temps s’esgota i decideixen **deixar la conversa a mitges**. • Anuncien que la **segona part de l’entrevista** s’emetrà la setmana següent. • Recorden que **a la web del programa** es podran escoltar els dos episodis seguits. --- ## 2. Massa Est és l’Oest: Espanya es retira d’Eurovisió 2026 ### 2.1. Context de la notícia • L’Arnau Vila presenta la notícia central: **RTVE no participarà al Festival d’Eurovisió 2026**, que se celebrarà a **Viena**. • Motiu principal: - La **Unió Europea de Radiodifusió (UER)** ha decidit mantenir **Israel** com a participant. - El **Consell d’Administració de RTVE** ja havia aprovat al setembre la retirada si això passava, per considerar-ho un **blanquejament de la guerra de Gaza**. • Dades històriques: - Espanya participa gairebé de manera ininterrompuda des de **1961** (64 festivals seguits). - És el **primer cop** que Espanya es retira i l’**únic país dels Big Five** (els que més aporten econòmicament) que ho fa. • Crítica a la coherència de l’UER: - Es compara el cas d’Israel amb el de **Rússia**, anteriorment exclosa. - Es denuncia la **doble vara de mesurar** i l’ús de la suposada *neutralitat* com a excusa. - Es recorda que el principal patrocinador del festival és **Moroccan Oil**, empresa de cosmètica israeliana amb seu a Nova York. > “És impossible que un esdeveniment així sigui 0% polititzat, però hi ha favoritismes que careixen de sentit.” ### 2.2. Impacte emocional i polític per als eurofans • A la redacció d’*Aquí, a l’Oest* hi ha una sensació de **dol** per la retirada, però també d’**acord amb la decisió**. • Es remarca que: - Els **eurofans** són qui acabaran pagant la politització i els **jocs d’influències**. - El 2026 serà la **70a edició** del festival, i Espanya hi faltarà per primera vegada des de fa dècades. ### 2.3. Veus de la xarxa: opinions sobre la decisió El programa dona veu a diversos col·laboradors de diferents emissores, que aporten una mirada coral. #### 2.3.1. Sabina Pedrós (Alpicat Ràdio) • Especialista eurovisiva, expressa un **clar dilema intern**: - **Tristesa profunda** per la no participació d’Espanya després de més de 64 anys. - Crítica a que la decisió sigui **política en un festival de la cançó**. - Lamenta que **no s’emetran ni semifinals ni final** a RTVE. • Preocupacions: - Efectes sobre el **Benidorm Fest** (espera una gran caiguda d’audiència). - Frustració dels **artistes participants**, que no podran representar Espanya. - Dubte sobre l’efectivitat real de la mesura si altres països (ex. **Bèlgica, Islàndia**) finalment **no se sumen al boicot**. • Valoració professional: - Considera que és una **decisió arriscada** i probablement **poc intel·ligent estratègicament** per a RTVE. - Matisa que, tot i això, **seguir els propis ideals contra un genocidi** és moralment defensable. #### 2.3.2. Júlia García (Ràdio Trem / Pallars Ràdio) • Posició **clara i contundent**: - Celebra que Espanya **no blanquegi el genocidi**. - Considera la no participació com **la posició més correcta** davant la situació a Gaza. #### 2.3.3. Fran Balanyà (1 a 1) • Sorprèn perquè habitualment **no parla bé de l’Estat espanyol**. • En aquest cas: - Aplaudeix la decisió de RTVE: > “Poques vegades diré que ho ha fet bé Espanya. Doncs aquí ho ha fet molt bé.” - Defensa que **cal prioritzar la justícia** i **no fer veure que no passa res** davant d’un genocidi. - Considera que participar “cantant com si res” seria una **aberració moral**. #### 2.3.4. Maria Gateu (Ràdio Rosselló) • Es mostra **farta de la politització de tot**, però alhora: - Aplaudeix la decisió de rebutjar la participació a Eurovisió. - Rebutja la idea de **neutralitat** davant un genocidi i critica que la UER **empari Israel sota aquesta falsa neutralitat**. - Subratlla que **també mantenir Israel és una decisió política**. #### 2.3.5. Adrià Rubinat (col·laborador de Massa Est és l’Oest) • Recorden un tall anterior on **ja havia predit** que Espanya no hi participaria. • En la seva anàlisi actual: - Explica que la decisió sobre Israel s’ha portat a l’**Assemblea de la UER**, i no al comitè executiu. - Denuncia un nou **reglament** que pretén **“despolititzar”** el festival separant formalment les televisions dels Estats, però que és, segons ell, una **maniobra per poder mantenir Israel**. - Constata que molts països estan insatisfets, però que **finalment pocs s’han retirat**. - Considera que la UER **torna a acollir un “estat genocida” per blanquejar la seva imatge**. - Defensa que RTVE **“està al lloc bo de la història”**, fonamentant la seva decisió en **drets humans i valors europeus**. ### 2.4. Boicot internacional i història eurovisiva • L’Arnau fa un **petit homenatge als països** que acompanyen Espanya en el boicot: - **Països Baixos**, - **Irlanda**, - **Eslovènia**. • Es repassen dades i cançons icòniques de cada país: #### Espanya • 64 edicions consecutives. • **2 victòries**: - 1968: **“La La La”** de Massiel (victòria unànime). - 1969: **“Vivo cantando”** de Salomé (empat a 18 punts amb França, Països Baixos i Regne Unit). • Es recorden alguns artistes destacats: **Mocedades, Betty Missiego, Rosa, Beth, Sergio Dalma, Chanel, Chikilicuatre, Melody, Manel Navarro, Saugai**, etc. #### Països Baixos • Escolten **“Arcade”** de **Duncan Laurence**, victòria neerlandesa el 2019. • 65 participacions, **5 victòries**. • A partir del 2019, **“mala ratxa”**: - 2020: festival cancel·lat per la Covid. - 2021: són anfitrions però queden 23ens i amb públic limitat. - 2023: no es classifiquen per a la final. - 2024: clars favorits però **desqualificats** per un incident del cantant **Joost Klein** al backstage. #### Irlanda • Escolten **“Hold Me Now”** de **Johnny Logan** (victòria de 1987). • 58 participacions, **7 victòries**, històricament el país amb més triomfs fins que **Suècia** l’ha igualat. #### Eslovènia • Escolten **“Energy”** de **Nusa Derenda** (7a posició el 2001). • 25 participacions; millor resultat: **doble 7è lloc**. ### 2.5. Tancament del bloc Eurovisió • L’Arnau conclou que la decisió és **colpidora per als eurofans**, però **plenament comprensible** en clau de drets humans. • Adverteix que potser **més territoris** se sumaran al boicot en els pròxims dies. • Tanca amb ironia, batejant l’edició com a **“Israel Vision”** en lloc d’Eurovision. --- ## 3. “Fallo tècnic”: Spotify Wrapped, Bad Bunny i el debat Spotify vs YouTube ### 3.1. Entrada i problema tècnic • S’obre l’espai **“Lo fallo tècnic”**, on se li dona micròfon al tècnic **Abel Porroy**. • Inicialment hi ha un **problema de retorn d’àudio (eco)**, que li dificulta parlar. El Fran ho resol i ho aprofiten per fer broma sobre **“fantasmes” a la taula de so**. ### 3.2. Què és l’Spotify Wrapped (Rapd / Rapid) • L’Abel explica que ja ha sortit el **Spotify Wrapped 2025** (*Rapid* en la seva pronunciació humorística). • Funcions principals: - **Resum personal** de l’any: artistes, cançons, minuts escoltats. - Dades curioses com **“l’edat musical”** segons allò que escoltes (a ell li surt que té **21 anys**, tot i ser més gran; alguns amics surten amb 60). - També ofereix un **resum global** de l’any amb els artistes i cançons més reproduïts. • L’Abel convida els oients amb Spotify a accedir-hi: - Obrint l’app, a la pantalla inicial apareix **“Descobreix el teu Rapid 2025”**. ### 3.3. Debat: Spotify vs YouTube S’obre un llarg intercanvi còmic amb el Fran sobre **per què usar Spotify si YouTube també serveix per escoltar música**. • Posició del Fran: - Ell escolta música a través de **YouTube** (no YouTube Music) i no veu la necessitat de descarregar **Spotify**. - Considera que amb les **llistes de reproducció de YouTube** ja en té prou. • Arguments de l’Abel a favor de Spotify (també en versió gratuïta): - **Rapidesa i practicitat** a l’hora de cercar i reproduir música. - Gestió de **llistes de reproducció** molt àgil (arrossegar cançons, etc.). - Experiència d’usuari més clara i específica per a **música**, sense interferències visuals de videoclips o altres continguts. - El **Wrapped** ofereix un component lúdic i estadístic que YouTube no té. • El Fran el pressiona perquè argumenti millor i li retreu, amb humor, que **no l’està convencent prou**. > “L’equip de comunicació de Spotify està baixant en borsa ara mateix…” (bromeja el Fran mentre l’Abel es queda en blanc uns segons). • Malgrat les bromes, l’Abel manté que per a ell Spotify és **molt més còmode i ràpid** que YouTube, especialment per preparar seccions de ràdio. ### 3.4. Artistes més escoltats el 2025 (global i estatal) #### 3.4.1. A nivell mundial • **Artistes més escoltats al món (Spotify 2025)**: - 1. **Bad Bunny** (Puerto Rico) – continua dominat els rànquings globals. - 2. **Taylor Swift**. - 3. **The Weeknd**. - 4. **Drake**. - 5. **Billie Eilish**. - A partir d’aquí, l’Abel admet que **no coneix tots els noms** del top global. • Il·lustren amb un fragment de **Drake** per mostrar l’estil més *trap / urbà* que domina el rànquing. #### 3.4.2. A nivell estatal • **Artista més escoltat a Espanya**: **Quevedo**. • També hi apareixen com a molt escoltats: - **Aitana** (forta presència al panorama pop espanyol). - A nivell internacional però escoltats intensament a Espanya: **Rels B** i **Rosalía**. • L’Abel destaca que **Rosalía** ja apareix com una de les artistes espanyoles més escoltades al món i preveu que la seva presència en els rànquings **augmentarà** l’any següent. ### 3.5. Cançons més escoltades el 2025 • **Cançons més escoltades globalment**: - 1. **“Die with a Smile”** – Lady Gaga & Bruno Mars. - 2. **“Birds of a Feather”** – Billie Eilish. - 3. **“Bzrp Music Sessions, Vol. X” o similar** (el fragment exacte no queda clar al tall, però l’Abel parla d’un tercer lloc amb més ritme). • L’Abel i el Fran comenten que sorprèn que les **dues cançons més escoltades** siguin **relativament calmades**, quan molta gent busca música **més enèrgica** en el dia a dia. • Destaquen també el fenomen de **“Golden”**, una cançó de *K-pop* que: - Ha entrat fort en molt poc temps (des de l’octubre/novembre). - Ha arribat a situar-se al **top 7 mundial** de reproduccions en un període molt curt. ### 3.6. Humor, ritme i tancament musical • L’Abel es mostra **molt àgil buscant cançons en directe** a Spotify per respondre a les demandes del Fran (ex.: canviar de tema en pocs segons). • Tornen diverses vegades a l’acudit que **“YouTube també té llistes”**, però l’Abel insisteix que l’experiència de Spotify és **més simple i neta**. • Per rematar la secció, posen un tema final de **Rosalía** (no s’especifica el títol, però s’intueix un dels seus èxits recents), que queda sonant mentre: - El Fran agraeix el **bon rotllo i l’humor** de l’Abel. - Es feliciten mútuament i desitgen **bon cap de setmana** als oients. --- ## 4. Estructura i to general del programa ### 4.1. To • El programa manté un **to molt proper i col·loquial**, amb: - Moments de **profunditat intel·lectual i musical** (Debat sobre música de concert, Pujols, música programàtica). - Trams de **divulgació política i mediàtica** (decisió de RTVE, UER, drets humans, boicot a Israel). - Fragments clarament **humorístics i distesos** (debats Spotify vs YouTube, anècdotes tècniques, exageracions iròniques sobre el futur reconeixement de les obres). ### 4.2. Fil conductor • Tot i la diversitat de seccions, hi ha un **fil comú: la música com a eix** per pensar: - **L’art i el llenguatge musical** (musicologia i composició amb David Esterri). - **La política i l’ètica internacional** (Eurovisió, Gaza, UER, RTVE). - **Els hàbits culturals contemporanis** (consum digital de música, rànquings, plataformes, edat musical percebuda). • El programa mostra així **tres nivells complementaris** de relació amb la música: - Com a **disciplina artística profunda**. - Com a **espectacle global i instrument polític**. - Com a **producte d’oci quotidià** a les plataformes. --- ## 5. Temes principals tractats ### 5.1. Música de concert contemporània • Dificultat de **posar etiquetes** a la música clàssica actual. • Composició amb **restriccions tonals** (pentatònica, diatònica) com a motor creatiu. • Diàleg entre **tradició (Mozart, cobla)** i **llenguatges modernistes / jazzístics**. • Música **programàtica** i límits de la **semàntica musical**. ### 5.2. Filosofia i cultura catalana • Reivindicació de **Francesc Pujols** i la seva teoria de l’**escala de la vida**. • Crítica al **menysteniment de figures rellevants** de la cultura catalana. ### 5.3. Eurovisió i política internacional • **RTVE vs UER**: conflicte entre drets humans i negoci audiovisual. • Israel, Gaza i el debat sobre **genocidi i blanquejament mediàtic**. • El difícil equilibri entre **neutralitat cultural** i **responsabilitat política**. • Impacte sobre: - Eurofans, - Artistes del **Benidorm Fest**, - Audiències televisives i estratègies de *branding* de RTVE. ### 5.4. Plataformes digitals i hàbits d’escolta • **Spotify Wrapped** com a ritual anual de consum cultural. • Dominació del **reggaeton / trap llatí** (Bad Bunny, Quevedo) i del **pop global** (Taylor Swift, Billie Eilish, The Weeknd, Drake). • Emergent protagonisme del **K-pop** als rànquings mundials. • Debat pràctic i generacional entre **Spotify i YouTube** com a eines per escoltar música. --- ## 6. Conclusió L’episodi ofereix una **visió panoràmica i polièdrica del món de la música**: • Des de la **creació artística exigent** (composició, filosofia, llenguatge musical) fins a la **música com a fenomen mediàtic global** (Eurovisió, boicots, geopolítica). • I, finalment, des de la música com a **expressió d’identitat personal i generacional** (Spotify Wrapped, rànquings, plataformes) fins a la seva presència quotidiana i humorística a la ràdio. En conjunt, el programa reforça la idea que **parlar de música és parlar alhora de cultura, política, tecnologia i manera de viure**.
Tags:['AQUÍ, a l’Oest', 'musicologia', 'David Esterri', 'Oper del Roquer', 'quartet pentatònic', 'suite catalana', 'acordió diatònic', 'cobla Sant Jordi', 'Francesc Pujols', 'música programàtica', 'Eurovisió 2026', 'RTVE', 'Israel', 'Gaza', 'boicot Eurovisió', 'Països Baixos', 'Irlanda', 'Eslovènia', 'eurofans', 'Benidorm Fest', 'Spotify Wrapped 2025', 'Bad Bunny', 'Quevedo', 'Taylor Swift', 'The Weeknd', 'Drake', 'Billie Eilish', 'Rosalía', 'K-pop', 'Spotify vs YouTube', 'ràdio local catalana']