Notícies en xarxa. Fins ara.
Tornem a estar aquí, la gent d'aquí a l'OES, reemprenem el programa quan ara mateix tenim 9 graus a Trem, 10 hi ha a Gramunt, 12 comparteixen, Omotllarusa, Alguaire, Almenar, Alferràs i Alvesa, i el termòmetre Mercuri s'enfila fins als 13 graus a Lleida al Picat, Rosselló i Torreferrera.
Aquesta segona hora del nostre programa, amb una escolta, amb una cosa, aquest espai de musicologia i divulgació musical del nostre programa, on avui l'Eduard Morell i la Maria Gateu ens porten un convidat, ni més ni menys que David Sterri, l'entèrpret i compositor al Picatí més conegut pel seu alter ego de l'operdal roquer.
Arriba en aquesta secció de musicologia per parlar-nos de la seva carrera com a compositor, molt interessant, ja us ho podeu imaginar, però és que ho és tant que hem hagut de dividir l'entrevista en dos episodis, perquè amb un ens quedàvem molt curts.
Després serà el moment de mirar cap a l'exterior, cap al món, demà de l'Arnau Vila, amb el seu massa és és o és, en un capítol, el d'avui, en què parlarem sobre la notícia que hem conegut les darreres hores, que Espanya no participarà a Eurovisió, que està relacionada amb la música, però també amb la política.
I acabarem amb el fallo tècnic que té l'Abel Porroi, el que, ja sabeu, sempre pot obrir els micròfons i parlar, a part de fer de tècnic. I avui, quan podrà parlar, com sempre pot fer en aquest programa, serà també en aquest tram final amb la qüestió, els que encara no estiu al cas, que ha sortit el més escoltat de Spotify. Doncs bé, avui ens explicarà què diuen aquestes xifres, aquestes dades d'aquest portal de música. Atents, que això avui promet.
I recordeu, podeu reescoltar totes les nostres seccions del programa a la nostra pàgina web, quan vulgueu, a www.aquialoest.cat. La veu del Pirineu i de les Tarres de Lleida, aquí, a l'Oest. Massa Est és l'Oest. Connecta amb el món des de Ponent.
Si no et vols perdre el que passa al teu voltant, aquí, a l'Oest. Escolta'm una cosa. La secció de musicologia d'Aquí a l'Oest.
Doncs benvinguts i benvingudes a un nou episodi d'aquest Escolta amb una cosa. Primer de tot saludo el nostre expert, l'Eduard Morell, músic i musicòleg. Molt bona tarda, Maria. Bueno, escolta, que avui tenim un altre capítol d'aquestes especials i diferents.
perquè tenim un convidat. Sí, estic molt content del convidat que tenim avui. Avui han portat ni més ni menys que a David Esterri, Olson Eunàs, l'Oper del Roquer. Molt bona tarda, David, com estàs? Molt bona tarda, Bar, molt bé. I Maria. Bona tarda, bona tarda. En primer lloc, moltes gràcies per vindre i per acudir aquesta trucada que t'han fet per vindre als estudis. Gràcies a vosaltres per haver pensat en mi. Sobre els últims 200 anys que heu pensat en mi.
Bueno, és que una personalitat com la teva envergadura s'ha de pensar sovint i potser el capítol d'avui no farem una entrevista potser a l'uso del típic. Anem a conèixer el Parc del Roquei, d'on has nacido, on has estudiat i què t'assembla el panorama musical perquè, bé, si vols en parlem després. No, no, no l'interessa a ningú, ni a mi. Doncs perfecte.
perfecte, ni a tu tan sols ni a mi, ni a mi és genial això perquè m'agradaria conèixer la figura de l'opard del Roquer aquesta persona que ha tret tants èxits en el format musical com dansa fàlica a la cova del Cugul jo què sé, l'anatomia d'una cançó són èxits relatius, són èxits per a tu perquè tu ets una persona en cultura però clar això no és la norma
Més freqüent per aquí, llavors, clar, són grans fracassos, no grans secs. Però has de tenir en compte, David, que aquesta secció, si algú som, és una miqueta... Bueno, sortim de la norma, eh? Normalment. D'acord, d'acord. I més que anar a conèixer aquest part del rock, anem a conèixer el David Sterri, aquest compositor, diguéssim, de música...
li direm clàssica, perquè... A falta d'un altre terme, que realment això és un problema. És un problema molt important. És un gran problema, no sabem com dir-li música clàssica, música sèrie, música culta, música de concert, al final, clar, tot és igual de pedant i de redundant, i res indica exactament així com jazz, bé que hi ha molts estils, jazz és jazz, està molt clar el que és, la frontera una mica difusa,
amb mestissatges i coses d'aquestes, però bé, tothom... Però clar, això de la música clàssica és fotut, perquè quan dius música clàssica ja sempre és un pedal, no? I la gent ja està marxant, veus? Estan tancant la ràdio, veus? I no és així, no és així. Doncs anem a conèixer aquest compositor, però posa un joc, David. D'acord. Jo posaré unes músiques, composicions teves. Sí, ui, no les coneixeré. No les coneixeràs? No, no, no. Bueno, és com la gent, a veure, com la gent aquesta...
No diré de què, perquè no estem a la ràdio, que tenen 10 o 12 fills i tal, i llavors no saben els seus noms. És impossible. I què li diuen el ros, el de les dulleres? Sí, el coix, el no sé què, el d'això, saps? L'emprenyador, el que es porta bé, clar. Doncs pot ser alguna cosa similar tens tu amb les tarsons. Segur, segur, segur. Clar, clar. Anem a provar això, a veure què surt, a veure si trobem fills ros o fills coix. Vinga. Llancem el primer àudio. Vinga.
Què és això? Ho saps? Aquesta és la introducció a l'adatjo del segon moviment del quartet pentatònic que vaig fer per a flota i corda i realment és
No és perquè l'hagi fet jo, si ho hagués fet un altre, és deliciós i és preciós. És un tema amb variacions i realment és molt bonic, tot i ser tonal. Bé, més que tonal és que és directament pentatònic. Aquesta mare mateix està sonant com a xino, no? Sí, bé. Això a veure que és pentatònic, sí, sí, sí.
I d'on ve aquesta pesa, si ens pots parlar una mica més? Aquesta pesa ve d'un encàrrec, un encàrrec que em van fer un quartet. Això crec que és un enracerament del quartet Prisma, que l'he fet fa poc, no? Sí. Però ara no recordo com es deia el quartet en el seu temps, perquè crec que hi havia la Marta Garcia, gran flautista, que va marxar a tocar una orquestra de Madrid o alguna cosa d'aquestes, i m'ho van encarregar ells fa molts anys, uns 15 anys o així,
I van estrenar ells i tot. No sé si hi havia gent que coincideix amb aquest quartet d'art i tot. Un quartet de corda per a flauta. Flauta i corda. I, bueno, doncs, mires una mica els precedents històrics, sobretot de Mozart, no?, que és un tema que va tractar. Després, aquest tipus de formació desapareix una mica durant el segle XIX, durant el romanticisme, i reapareix una mica en el neoclassicisme del segle XX, no? I, bueno...
al final doncs mires a veure com...
com se resolen certes qüestions directament d'aquest tipus de quartet, i va sortir aquest, va sortir un quartet que vaig decidir que fos molt cíclic, en el sentit que tota l'estona estava repetint motius molt similars, i donar-li una unitat, una coherència, a través de l'escala pentatònica, en diferents modes, per supos, modulant i tot. Aquest aire com a una mica de...
no sé, com a modernista, no modernista. Sí, sí, sí. Incluso un pèl decadent, intencionadament, en el bon sentit, d'art decadent, de principis de segle, aquesta sonoritat teòmica era de l'impressionisme.
Llavors, és això, però bé, aquest estic molt content, especialment, és un tema de variacions, no?, on cada instrument fa un, bé, a l'estil clàssic, clar. Que bé, doncs, una primera peça per conèixer el David des d'aquest neoclassicisme o d'aquest impressionisme o modernisme que troben de les corrents de la primera part del 20 amb el segon moviment del quartet pentatònic. Anem a veure què surt amb el segon àudio, a veure què passa. A veure.
Hombre, sí. Córdiol, sí, sí. Sí, sí, sí. Si no t'està costant gaire, tampoc no coneixes. No, no, no, no, pensava que em costaria bé, sí, sí. Molt bé.
Què és això de dir? Bueno, això és un trio que vaig fer, una suite, una suite, em sembla que són 6 o 7 peces, en forma de dansa, una suite, que és molt curiós perquè és una formació també poc habitual. Bueno, jo no en conec cap altre, que és amb acordeo, diatònic, no acordeo cromàtic, acordeo diatònic, que conec el Carles Velde, que és un dels millors de Catalunya, i per tant del món, perquè clar, és un instrument molt d'aquí.
I piano i contrabaix, jo mateix toco aquí el contrabaix i el piano l'Oksana, Oksana Simanova, que és una companya d'Ucraïna, ja fa moltíssims anys que viu aquí, professora de piano, i bueno, vam enregistrar aquest, aquest és una de les, no sé ara recordo quina, però crec que és una 6 o 7, bueno...
peces que formen aquesta suite. És el segon moviment concretament. Sí, sí, sí. Aquí, clar, aquí la cosa està en també... És una mica en la línia estilística, no?, de lo que escoltàvem abans. Però aquí amb més obligació encara, perquè clar, és que és un acord diatònic, no cromàtic. I estem fent música bastant cromàtica amb un acord diatònic gràcies també a l'habilitat del balde, no?, de saber trobar...
diferents combinacions per segons quines notes, no?, que s'han de, clar, és com una harmònica, diguem, no?, llavors, fer-ho cromàtic costa moltíssim, no?, és com un acordeo cromàtic a l'ús, no?, llavors, és com un piano, de fet. O sigui, no tant a la composició, sinó a la interpretació, en aquest cas. No, a la composició també, perquè has de vigilar, has de vigilar a veure què és el que es pot fer, hi ha uns límits molt grans, aquí.
Clar, hem de pensar que un acordeo diatònic, diguéssim, té set notes. En canvi, l'escala cromàtica, que és la que conté tots els sons, són dotze notes, que són les que podries fer amb un piano. Com deia el David, el mateix que passava amb el quartet pentatònic, que són cinc notes, l'escala pentatònica, penta, cinc, doncs clar, estem en un terreny limitat de notes i hem de saber jugar amb una perícia, amb una intel·ligència, aquestes notes. Bueno, aquesta autolimitació que ajuda, no?, que és com un repte, no?,
He de fer això, però no puc fer allò. És com un joc, no? Com més dificultats hi ha, diguem, o normes hi ha, doncs és més interessant, no?, en aquest sentit. Clar, i també va sortir d'un encàrrec, aquesta peça? No, aquesta peça, no, no, no.
va sortir espontàniament i després la vam gravar, ja la idea d'enregistrar-la i tot, i de fer algun concert, vam fer alguns concerts, complementant, perquè clar, si no es quedava curt el concert, amb altres coses, que portava la mateixa... la mateixa Semanaus, que portava algunes coses d'algun compositor d'Ucraïna, també, que les vam adaptar, també en un llenguatge així, una mica entre el jazz i...
Bueno, una mica també com a modernista, entre jazz, principis de segle i això. I quedava bastant bé, bastant unitari, perquè estilísticament era molt similar, ja vam buscar i fer això, clar. Tenia coherència. Ja faràs això i te fotràs a tocar Chopin després, perquè clar, no feia ni un cola. O black metal, no?, també. Exacte, exacte, sí, sí. Doncs, molt bé aquesta suït catalana. Anem a l'Audio 3, a veure què.
Hombre, ho teniu tot, eh? Ho teniu més que jo, la escografia. Mira, això és el preludi a la hiperxeologia.
l'escala de la vida, de Francesc Pujols. Aquí sí que és un encàrrec, està molt lligat a l'anterior, perquè això sí que és un encàrrec del Carles Velda, de l'acordeonista, pel que vaig fer el trio aquest, que pensàvem abans, no? Tocàvem amb un grup, amb els Velda i Badabadoc, fa anys...
I bé, era un grup de música popular, de Sky, tot això, encara que amb un estil molt propi, clar, amb el contrabaix, amb un so, ja amb l'acordio diatònic, que ja és prou diferencial. I doncs bé, va sortir aquesta idea, en aquella època recordo que el Carles es va encaparrar i ens ho va contagiar a tots, no?
Diguem un fervor per aquesta figura tan estranya encara avui en dia, que és el Francesc Pujols, que és un filòsof català també de principis del segle XX.
Amic de Dalí... Bueno, en aquella època va fer tota una sèrie d'escrits. Per poeta, al final va dir que la poesia el va abandonar. Diu, vostè diu, no, no, jo no abandono la poesia, la poesia m'ha abandonat a mi. Això ens passa molt als artistes. Diu, has deixat la música? No, no, la música m'ha deixat a mi.
Jo ja t'ho diré, això. La música m'està deixant, m'està abandonant, m'està abandonant. Ah, sí? Sí, no ets tu què? No, tu no abandones, ella qui t'abandona. Clar, has de reconèixer-ho, no? És com un matricomànic quan se trenqui. No, no, ja he deixat jo. No, no, reconeix que t'ha deixat ella. O al revés, no, t'ha deixat ella, que sí, igual, no? Doncs nosaltres sabem reconèixer, no? Doncs que, bueno, quan et deixa, no? Quan et deixa el...
L'art, diguem-ne, no? Les muses o el que sigui. Doncs te deixa i tu no ho voldries, segurament, però és així, ho has d'acceptar d'alguna manera. Aquest Pujols, total, que m'enrotllo molt, que el Belda, doncs, se va encaparar que volia fer una obra dedicada amb aquest filòsof,
I, bueno, va estar encarregada perquè l'enregistrés la coble Sant Jordi, que és la millor coble de Catalunya i del món, clar, perquè és com el que dèiem abans, no? Sí, sí, sí. Clar, és la millor coble que hi ha a tot el món, perquè la coble és una cosa pròpiament catalana, Sant Jordi, i es van venir a enregistrar-ho. Hi ha aquesta part que és més extensa, que és una mena de preludi,
Pere Copla, que seria, en aquest sentit, una mica música que intenta, bueno, en certa manera programàtica, intenta explicar la filosofia de Francesc Pujols a través de la música, i, bueno, això és una mica complicat perquè, clar, això de la programàtica, a vegades, clar,
La música és un llenguatge que en realitat no té un contingut diguem semàntic, sí sintàctic però no semàntic. Per molt que ve sí que hi ha simbolismes i coses clares i tot, com per exemple l'utilització d'acords de quinta, acords de quintes superposades, perquè una de les qüestions de Francesc Pujol seré
l'escala de la vida en cinc graons, des de les pedres fins als àngels, passant pels protossous, per les plantes, pels animals, com l'esperit va abandonant la matèria a poc a poc,
Una idea, no sé si era exactament seva, segurament treta d'alguna història oriental o coses d'aquestes, segurament d'algun rellom budista o una cosa d'aquestes. Com ho farem, això? Els 5 elements, la transició aquesta a l'escala de la vida, la progressió de la matèria pura fins a l'esperit pur, de la pedra a l'àngel.
doncs ho farem així, ho farem amb acords de quintes i tot. I a l'altra banda del disc, doncs ja també utilitzant la coble, però ja no, com aquí, diguem que amb un discurs més programàtic i més, bueno, sinfònic, sinó que hi ha també l'utilització de la bateria i tot per fer com a uns suports, com a unes bases, no?, que es van repetint per anar recitant. Llavors hi ha tota una sèrie de recitats
sobre de les citats que són del mateix Francesc Pujols. Sí, textos de Pujols que intervenen veus d'Òscar Dalmau, crec recordar. Sí, sí, sí. Qui més, qui més? Què tenen recordes? Bueno, me'n recordo de la Emma, de la meva muller.
Clar, perquè també és, sí, sí. I bé, tot un seguit de veus que van explicant i llegint aquesta teoria de Francesc Pujols, que és una figura que també recomano a tothom que li faci un cop d'ull, almenys a la pàgina de Viquipèdia, perquè és una figura catalana que crec que és important però que està oblidada, deixada de banda.
Bueno, clar, aquí a Catalunya, clar, deixen de banda el bo i lluent la merda, això és, perdó, això és així, això és així. I més avui en dia, cada cop més, ja ho veurem, però cada cop més, és així, però això està oblidat, lògicament, està oblidat. Bueno, però llavors està bé que almenys aquí, no?, reivindiquem una miqueta la seva figura i tu també que hagis fet aquesta feina, no?, acompanyant tots aquests compositors i intèrprets. Sí, sí, sí, una feina que no ha tingut més transcendència, però, bueno, aquí està, d'aquí 200 anys la tindrà, naturalment.
Això és de Francesc Pujols. A veure. No ens ve de 200 anys. No em ve de 200 anys. D'aquí 200 anys m'entendran. Ho he tret, ho he tret.
Eh, Edu, que el temps se'ns ha menjat una mica i que haurem de tallar aquí l'entrevista. Pues res, aquí i enganxem la setmana que ve el mateix puesto. Tothom ha puesto a punt. Oi que sí? Sí. I si no, després també recordem que a la pàgina web podran escoltar-ho quan se pengen els dos un seguit de l'altre. Un de l'altre i ho veuran tot. Perfecte. Doncs fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.
Aquí a l'Oest, contingut de tota mena. Contingut per a tu. Massa Est és l'Oest. Conecta amb el món des de Ponent.
Doncs som-hi amb aquest Massaes S.O.S. Què tal com us avançàvem al sumari? T'ho he parlat d'una notícia musical que hem conegut en les darreres hores sobre aquesta decisió política en l'àmbit musical que Espanya no participi al Festival d'Eurovisió, una qüestió que ens explica l'Arnau Vila Molones.
Espanya no participarà al proper Festival d'Eurovisió, així ho ha anunciat Ràdio Televisió Espanyola després que la Unió Europea de Radiodifusió hagi decidit mantenir la participació d'Israel en aquest certamen musical. Per primera vegada es va prendre aquesta decisió. Espanya va arribar participant pràcticament des de l'inici de 1961, per tant es tracta d'una edició
d'una decisió històrica de cara a la próxima edición en Viena. Espanya ha venido participando durante todas las ediciones de manera ininterrumpida hasta ahora. Es el único país de los cinco grandes de los que más dinero aportan que se retira. El Consell d'Administració de l'Ens Públic Espanyol ja va acordar el passat mes de setembre retirar-se del concurs musical si es mantenia la presència israeliana en considerar que suposava un blanquejament de la Guerra de Gaza.
Doncs sí, aquesta és la notícia donada en les últimes hores per tots els mitjans. Poques explicacions més calen, eh? Avui la majoria de la plantilla d'aquí a l'oest està de dol per aquesta decisió presa per la Ràdio Televisió Espanyola. Ara bé, que la notícia ens posi tristos no vol dir que no la compartim.
Perquè al final sembla que Rússia i Israel no estan en el mateix sac, uns fora, uns dins, a banda que el patrocinador principal del festival de la cançó sigui Moroccan Oil, una empresa de cosmètics israeliana amb seu a Nova York. Bé, el que està clar és que els eurofans serem els que pagarem aquests amiguismes, aquestes influències i aquestes ganes de polititzar-ho tot.
Siguem sincers, és impossible que un esdeveniment així sigui 0% polititzat, però hi ha alguns favoritismes que careixen de sentit. Perquè ja sabem que la política influeix en aquest esdeveniment, ja sabem que els escandinaus es voten entre ells, també els països bàltics i els territoris del Benelux. Però ara, aquesta pròxima edició del 2026 que se celebrarà a Viena i queixerà ni més ni menys que la setantena edició no comptarà amb Espanya després de 64 festivals seguits participant-hi.
I per tractar aquesta notícia, el Massa Estes Oest d'avui no estic sol, ja que els companys d'aquí a l'Oest també han volgut dir la seva. Com no, necessitàvem escoltar l'opinió de la Sabina Pedros del Picat Radio, la nostra experta eurovisiva que diu això.
Bones, doncs t'explico una mica el que em sembla i el que opino sobre la decisió de RTB de no participar aquest any al Festival de la Cançó. Tinc força dilema, però una part em fa moltíssima pena que després de tants anys, més de 64 anys, doncs Espanya aquest any sigui el primer en la seva història que no participi.
i que sigui per una decisió política en un festival de la cançó, no m'acaba de convèncer. També fa molta pena no poder seguir el festival de la cançó, perquè aquest any tampoc es retransmetran ni les finals ni la semifinal, i òbviament no el festival. Per tant, em fa molta llàstima que això hagi acabat així. Es veurà què passa també amb Bèlgica, Islàndia i altres països que també s'havien posicionat en contra de la participació d'Israel, a veure si participen o no.
perquè si finalment només és d'Espanya, tampoc ens ajudarà moltíssim pel que fa a política i molt menys també en el festival de la cançó, tot i ser els Big Five. Així que aquí està una mica la meva opinió, no acaba de ser una opinió perquè estic en un dilema emocional sobre si ho han fet bé o no, perquè està bé seguir els teus ideals, però possiblement en un festival de la cançó, tot i que hi hagi els antecedents de Rússia en les altres edicions, que també se la va vetar i no la van deixar participar per tard de la UER,
Doncs no ho sé, no ho sé. Estic una mica en dilema i sobretot molt trista que Espanya aquest any no participi en aquest festival després dins de tota una història sent part dels Big Five d'aquesta Eurovisió. Però la Sabina va més enllà. Ja que ho té tot calculat, augura que la no participació tindrà efectes secundaris, o com es diu, paguen justos per pecadors.
I per la part professional, doncs, em sembla bastant arriscat per part de Ràdio Televisió Espanyola posicionar-se d'aquesta manera política, tot i que sigui, doncs, contra un genocidi a Gaza, en aquest cas, doncs, molt lloable la seva posició, però també políticament i econòmicament, com a mode d'estratègia de Ràdio Televisió Espanyola...
és una, bé, una molt mala decisió per part, doncs, de renunciar a l'esdeveniment no esportiu més vist de tot el país. És a dir, a Espanya els xers d'Eurovisió i de les finals i la semifinal es disparen de manera brutal. Pel que passarà en el Benidorm Fest, doncs, també, segurament, baixarà moltíssim el xer per no parlar, doncs, del que han fet amb aquests cantants que participen en el Benidorm Fest amb la seva il·lusió de representar a Espanya en el festival de la cançó que ara veuen com no
arribaran a representar Espanya al Festival de la Cançó perquè no s'hi va desentrant. Doncs bé, ja et deia, complicat, complicat i estratègicament per la televisió espanyola aquí deixa perdre molts xers i també de cara als cantants que s'havien preparat les seves cançons, les seves posades en escenes i tota la seva il·lusió per representar Espanya al Festival de la Cançó, doncs veuran que aquest any
finalment ja estaven avisats que possiblement no participarien al Festival d'Eurovisió, però sembla que no hi participaran. Ara, si teniu algun dubte eurovisiu, ja sabeu, acudiu a la Sabina Pedros del Picat Ràdio, però qui també ha volgut parlar és la Júlia García de Radio Trem, Pallar Ràdio. Em sembla perfecte que no participem a Eurovisió, més que res perquè ens neguem a blanquejar el genocidi. Em sembla la posició més correcta per part d'Espanya.
I ara escoltarem el Fran Balanyà d'1 a 1. Pareu bé les orelles, perquè pocs cops escoltarem el Fran parlar d'Eurovisión i encara menys parlar bé de l'estat espanyol. Jo considero que Espanya no vagi a Eurovisión. En la vida, hi ha moments en què cal prioritzar, en què cal marcar i anar de cara amb el que no és just. I fer com que no passa res amb aquest genocidi, em sembla una barbaritat. Llavors, organitzat...
per aquesta gent, amb participació d'aquesta gent, i nosaltres callant i només cantant, em semblaria una aberració. Vull dir, poques vegades diré que ho he fet d'Espanya. Doncs aquí ho he fet molt bé. Sí, tu ho has dit, Fran. A més, és difícil escoltar aquestes paraules teves, però agraïm la sinceritat. I la Maria Gateu, de Ràdio Rosselló, també ha dit la seva. Farta que qualsevol cosa estigui totalment polititzada. L'escoltem.
Doncs sincerament ho trobeu molt bé que hagin refusat participar en Eurovision, en aquest cas RTVE, però també altres televisions nacionals de diferents països europeus. I a més a més perquè crec que no s'ha de ser neutral en front d'un genocidi com el que està cometent Israel contra Gaza.
i s'ha d'exposar que això passi i que Eurovisió, d'alguna manera, i acollint-se aquesta neutralitat, està també afavorint o recolzant a un país que està atemptant contra drets bàsics i universals. També deixem-me afegir que és una manera de demostrar també que, efectivament, Eurovisió és política i el fet de no rebutjar
a Israel és una decisió política. I a qui sentirem ara és l'Adrià Rubinat, graduat en Relacions Internacionals i col·laborador d'aquest Massa Est-Es oest que fa uns mesos, en un altre capítol d'aquest espai, ens deia això. Atenció. Primer de tot, et feia la pregunta ràpida, t'has de mullar, Adrià. Creus que Espanya participarà al pròxim festival? Jo crec que no. Espanya no participarà. Que no participarà? No participarà.
Jo crec que les coses ara està que Israel continuarà el festival, perquè a la vegada dintre de les posicions de gestió i de direcció d'Eurovisió encara està molt present aquest discurs que Eurovisió no és política. I per tant en aquesta...
aquesta intenció de falsa neutralitat, perquè al final és falsa neutralitat, en el cas de Rússia ho vam veure molt clar que no era possible mantenir-la si invadia Ucraïna, en aquest cas no es veu així. Doncs l'Adrià ho ha clavat i evidentment també li hem dit que avui estigui present i que ens digui la seva. Finalment ha passat el que molts preveien. Finalment Espanya no estarà al Festival d'Eurovisió en 2026, és l'únic país del Big Five
que finalment es retira. Realment, la UER, la Unió Europea de Radiodifusió, va voler portar a l'Assemblea, en lloc del comitè executiu, aquesta decisió, és a dir, la participació d'Israel al festival. I a vegades també es amagava l'aprovació d'un nou reglament que el que intenta és intentar falsament
despolititzar el festival, en principi separant les televisions dels països als que representen. Clarament, és una estratègia per poder incloure de nou a Israel el festival.
I, a la vegada, això no ha satisfet a molts països, entre els que s'han retirat, però és cert que s'esperava que altres països també es retiresin, especialment en el cas de Portugal, es parlava, també es podria retirar, però bueno, finalment la decisió és aquesta. La Eurovisió abraça una vegada més...
on l'estat genocida participa per fer un blanc, bueno, blanquejar la seva imatge, clarament, i alhora jo crec que Espanya, la RTV, està al lloc bo de la història i que segurament la decisió és més que fundada en drets humans, en els valors europeus i també en la construcció d'un món, si podrem dir...
I per acabar, voldria fer un petit homenatge als països que acompanyen Espanya amb aquesta decisió, perquè a banda de l'estat espanyol, Holanda, Irlanda i Eslovènia tampoc participaran en aquesta edició.
Espanya, com dèiem, 64 edicions seguides amb dues victòries, una de manera unànime el 1968 amb el famós La La La de Maciel i una altra compartida l'any següent, el 1969, quan el Vivo Cantando de Salomé va empatar amb 18 punts amb França, Holanda i Regne Unit.
Després d'això, molts personatges coneguts per les seves actuacions, Mocedades, Betty Missiego, Rosa, Beth, Sergio Dalma, Chanel, inclús el Chiquili 4, Melody, Manel Navarro i el Saugai, com no, tots, tots, tots, tenen un lloc especial al nostre cor.
I ara esteu escoltant l'Arcade de Duncan Lawrence, cançó amb la que Països Baixos va guanyar el 2019. El territori holandès ha participat en 65 edicions amb 5 victòries. Curiosament, des del 2019, que és on es registra l'última victòria amb aquest arcade, sembla que des de llavors el destí ha volgut castigar els neerlandesos.
Com dèiem, el 2019 guanyen, el 2020 no es celebra per Covid i el 21 són els anfitrions però sense públic i quedant 23-cents. El 2023 ni es classifiquen per la final i el 2024, sent els clars favorits de la victòria, van ser desqualificats per un incident a darrere de l'escenari que va implicar el cantant holandès Jost Klein.
I ara escoltem el Hold Me Now de Johnny Logan, que ens sembla que Irlanda va guanyar el festival l'any 87. Irlanda ha participat en 58 edicions i ara fins fa poc el país amb més festivals guanyats amb 7. Des de l'aparició de l'Orin, Suècia ha pogut atrapar els irlandesos al capdamunt del rànquing.
I finalment, escoltem l'energia de Nusa de Renda, perquè l'últim país que completa aquest grup de boicotejadors és Eslovenia, que ha participat al festival en 25 edicions amb dues setenes posicions com a millors resultats. Precisament, aquest energi va quedar setena el 2001.
I fins aquí aquest repàs sobre aquesta notícia colpidora pels eurofans, però que és del tot comprensible. El que tampoc ens resultaria estrany és que en els pròxims dies més territoris assumin aquesta decisió de no participar al que teòricament hauria de ser el festival de la cançó, però crec que podríem pseudonomenar-ho com el festival d'Israel Vision. Així, que bon cap de setmana a tothom.
Si t'estimes la teva terra, escolta aquí a l'Oest. Lo fallo tècnic. L'espai que obre els micros al nostre tècnic de so.
Bueno, li obre sempre que ell vol, no només amb aquest programa, no només amb aquestes exigences, no. Quan ell vol, eh? No, quan jo vull, no, Fran. Tu vols, sí. Quan jo vull, no, Fran. Sí, sí, a veure. A veure, o sigui, el que he dit abans...
és quan tu me dones pas. Tu me dones pas, tu me dones pas, llavors jo entro. Fica'm en PGM perquè m'estic sentint duplicat. Ah, vale, perfecte. Aquesta cara que feia i que no sabia ja com dir-te en senyals era que em sentia duplicat. Perdona, perdona, perdona. M'estava tornant aquí una mica... No et preocupis, Fran, és que hi ha vegades que... A vegades penso que hi ha fantasmes o coses que van tocant la taula d'aquí cap allà i d'allà cap aquí. Perquè la gent...
Ho entenguis, allò que és el tontòmetre, que t'escoltes tres segons més tard i és impossible parlar. Alguna vegada passa, com passa amb les connexions, quan connectes amb algun redactor que va fer un directe pel carrer i fa allò que trobes el pinganillo. Però clar, jo això suposo que he de parlar amb tu, si me'l traig no t'escolto.
perquè estem al mateix lloc però en separe un vídeo. Llavors, és complicat, és complicat. Ara m'escoltes perfectament. Ara m'escoltes perfectament. És un tio resolutiu. Lo que te estava dient, bueno, és que m'has dit aquí, pues jo aquí, directe. És com, pues això, quan me dones pas, jo parlo. Sempre que tu me dones pas, jo parlo. Et dono pas.
Me dones pas... Per parlar de Spotify i les seves coses i llistes. Correcte, i és que pels amants de Spotify i de la música i de... Bueno, que per això està aquesta secció, no? Per parlar de música i tot. Només informar-vos que a Spotify ja ha sortit l'Spotify Rapid. Rapid. Rapid, sí. I què és això de l'Spotify Rapid? Abans, fora de micros, en català és Spotify Rapid. Ja, ja, ja, ja.
Gràcies per aclarir-me. Fora de micros li he preguntat al Fran, perquè avui tenia pensat fer un joc, però no el podrem fer, perquè el Fran ja sabem que s'escolta encara, bueno, encara el Fran va amb el MP3 encara, perquè qualsevol escoltar amb el caset. Ah, no, és veritat, si anaves amb caset amb el Wallman, no? Sí, igual, quan va sortir el dismano, petane.
Sí. Que ja podies tirar la cançó que volies sabent que començava allà. Correcte. Allò, doncs imagina't. No, doncs el Fran. El Fran, que això de l'Spotify... Ara, no camines així, que he saltat tot el rato. És veritat, és veritat. Jo també ho he viscut, això, Fran. Sí. No te pensis que sóc aquí...
La qüestió és que Spotify, com molts ja sabeu, és la plataforma digital de streaming número 1 en quant a reproducció de música, que per si a algú li interessa saber una miqueta de la seva història, hi ha un documental a Netflix, que abans parlàvem de Netflix, hi ha un documental a Netflix que explica una miqueta de l'evolució, ho fiquen en context, és igual, la qüestió, que està molt bé. Spotify cada any treu
un resum anual de tot el que tu has escoltat, els artistes que més has escoltat i les cançons que tu més has escoltat personalment. Però ja no només ho fa de forma personal, sinó que també ho fa a nivell global. Llavors, avui el joc se tractava de mirar, veure,
Perquè té coses molt divertides. Te diu, per exemple, l'edat que tens segons la música que escoltes. És molt divertit. A mi, per exemple, m'ha dit que tinc 21 anys per l'edat que escolto. Per la música que escolto. Que us ha de fer reflexionar si us passa com el cas de l'Abel.
Bueno, això és que escolto música molt actualitzada, molt actualitzada. En canvi, hi ha persones de la meva edat, hi ha amics que els hi ha sortit 60 anys, o sigui, imagina't, imagina't. És molt divertit, pels oients que ens estiguin escoltant i tinguin Spotify, si voleu provar a l'aplicació, tu agafes, Fran, tu no pots, tu agafes, obres l'aplicació, parlo ja cap a l'oient, ja no cap al Fran,
Tu l'agafes, l'obres i just a l'inici em diu, descobreix el teu Rapid 2025. Clar, te deuen Rapid i dius això és un virus. No és un virus en principi. No és un virus perquè ja fa molts anys que ho fa això. Llavors la gent que tenim Spotify ja sabem què és el que és. No, perquè no sabeu com és jo en català, per tant no sabeu el que és.
Bueno, i Spotify en català, com es diu? Per això no l'utilitzo, perquè no sé el que és. Claro, és que, bueno, aquí haguéssim jugat ara amb el Fran, però no se li descargui l'Spotify i no... També és veritat, també és veritat que això m'ho hagués pogut pensar abans i t'hagués pogut fer un sprint d'aquestos de, Fran, tens dues setmanes per escoltar-te música a Spotify, a veure què és lo que... Mira, si vols, ho pots fer.
Ara ja no, perquè ja no et servirà, però de cara a la setmana que ve, si vols, descarga't l'Spotify i ves escoltant cançonetes i... Doncs allà ja te sortirà. Bueno, la qüestió està... Quina diferència hi ha que m'ho fiqui a YouTube, com faig habitualment, respecte a Spotify? O sigui, tu escoltes la música per YouTube? Sí, sí, sempre. O sigui, ets dels que me costa empatitzar amb el per què escoltes la música en YouTube. Doncs perquè no em cal descarregar un app.
I no te descargues l'app de YouTube? No, però la tinc per més coses, per tant, ja em cobreix aquest ventall d'escoltar música. Spotify, lo bo que té és que és instantani. Vull dir, tu busques la cançó, la busques, pum, li dones, i ja l'escoltes instantàniament. Quantes vegades has de buscar la cançó que tu vas escoltar? Bueno, si tens ja una llista de reproducció allà al YouTube, doncs ja vas...
vas escoltant, no entenc. Però, clar, hi ha moltes vegades que no escoltes la cançó original, escoltes el videoclip, per exemple. Bueno, sobreviure. Llavors, al videoclip, a vegades hi ha més coses, hi ha efectes de sonido, hi ha coses per allí que... Ui, sí, quin drama. Bueno, jo què sé, no ho sé. De moment no m'has donat cap argument. La qüestió està que... No, no, és que m'interessa aquest tema. Ja sé que t'has preparat una altra cosa. Ah, no, no, és que m'he preparat això, precisament. Espera, que me'n vaig al Spotify i no...
explicar-ho a YouTube. A veure, a veure, no passa res. A veure, sí, coses del directe. Per què Spotify i per què no YouTube? A veure. Perquè no seré pas l'únic que li passa a això i que té aquest dubte. Correcte, segurament. Podríem mirar tutorials, però aquí sí que és un drama, mirar tutorials per trobar la resposta encertada. Sí, començaré dient que, com ja he dit abans, em costa empatitzar amb la gent que escolta la música pel YouTube. Ja començant per aquí,
jo tinc Spotify Premium estàs passant la resposta llavors ja paguem llavors ja paguem però és que YouTube també té YouTube Music que també has de pagar perquè jo pago
Ja ho sé, però per ficar-ho una mica en comparació. Jo tinc l'Amazon i no pago el prèmium. Per ficar-ho una mica en comparació. O sigui, si tu paguessis el YouTube músic, estaríem al mateix nivell, entre cometes, parlant. Però em vaig a ficar al teu nivell, diguéssim, de YouTube normal i jo em fico a l'Spotify gratuït. L'Spotify gratuït jo puc anar escoltant una, dues cançons, tres, i de tant en tant em van apareixent diversos anuncis, com a YouTube també. Exacte, per tant...
Fins aquí similituds i diferències. Fins aquí similituds és el mateix. Diferències. Al YouTube.
És que t'he pillat, eh? No, no, no. Ara mateix desinstal·lant-se a Spotify. No, no, no. Farà un comunicat demà a aquests monstres de la comunicació dient no sap cap a la lleida, pensem que hi ha un error. No, és que no me deixes parlar. Aquest és el problema. Que vols ajudar a Spotify i l'estàs esforçant. No, a Spotify tens, o sigui, una de les coses que més m'agrada és el que té la música instantània.
Igual que YouTube. A més, no només això, sinó que si tu, per exemple... Està caient en bolsa ara mateix de Spotify, ho estic veient. Si tu, per exemple, agafes i busques, per exemple, per dir-te'n algun artista al YouTube, te sortiran al principi, te sortiran les cançons potser que ell té més visualitzades. Que és justament el que jo vull amb la meva poca cultura musical, que quan comença a escriure alguna cosa, faci el track predictiu i digui, ai, és aquesta la cançó.
I a mi m'agrada desportar perquè és tot molt més ràpid. Punto a YouTube. I ja està. Fins aquí el debat? Fins aquí el debat, Fran, perquè és que no t'he cedit i tampoc ria res més. Ah, mira, te vaig a dir una cosa. El YouTube no te fa lo del rapet aquest. Això és riu, dos riu. Després, llistes de reproducció. Bueno, és que YouTube també té... Però és tot molt més... Com t'ho diria? No ho sé, jo ho trobo molt més pràctic.
Trobo més pràctic, més... Ara mateix, jo, per exemple, sempre que me preparo la secció, jo sempre me la preparo amb Spotify, perquè busco la cançó, l'agafo, l'arrastro, la fico a la llista de reproducció i és res, me costa...
3 segons. Ah, això està bé, que et definis, carregues cançó i després fas la feina. I vas fent... Això ja em va rufar. Sé que també pots fer a YouTube, però em fa mal de fer. Però ja arrastrar... Bueno, això ja no ho sé, perquè ja té digno domino de YouTube. La qüestió està... Quin drama de secció, Déu meu. Quin drama de secció. Per què? No, home, no. No, home, no. I et queixes perquè no t'obriu el micrófon.
A veure, va, anem pel que ens concierne. El tema de Spotify, sí? Llavors, l'equip de comunicació de Spotify ha presentat les cançons, discos i artistes més escoltats de l'any 2025, que, com ja t'he dit, el Rapid no només serveix a anime i personal, sinó que també serveix a Spotify per a veure què és el més escoltat. Encara que, en realitat, mare de Déu, senyora.
Sempre hi ha un encara que, encara que en realitat, o sigui, aquí el que em diu és que encara que en realitat no és dels 12 mesos, sinó que és dels 11 mesos, o sigui, ha calculat fins al desembre. No, ha calculat el 2025, tot el mes menys desembre. Correcte. Aquest 2025 com anem, no? Exacte. I és que el puertorriqueño, Bad Bunny,
Quina tensió. Sí, ara hi ha gent pegant cops a la ràdio i tens espallat. Exacte. Que raro que veig pesats que ha sigut. Ha sigut un silenci buscat del temps. Exacte. El puertorriqueño Bad Bunny, és que sempre parlem d'en ell, jo no sé com ho feia, però... Exacte. Ha sigut l'artista, perquè és que sempre fem premis, sempre fem més escoltats, sempre fem coses d'aquestes i sempre surt.
El bon home aquest. Està alimentant a la bèstia. Ha sigut l'artista més escoltat a nivell global. Global. Diferenciarem diversos temes com a nivell global i a nivell nacional. I el seu àlbum també ha sigut dels més escoltats. Llavors, a nivell nacional, Quevedo, que també és un artista. Correcte.
No res, sí, sí. És a dir, Catalunya, perquè si no, què seria? Estatal. Perfecte. Gràcies, Fran. A nivell estatal, que Bedó ha sigut l'artista més reproduït a Espanya l'any 2025, que com ja sabem va fer una aturada d'un any, un any, un parell d'any. Sí, sí, ho sabem tots. I va retornar amb força. I també l'Aitana,
també ha sigut de les més escoltades. A l'extranger, artistes com Rels B, que... Doncs això, Rels B i la Rosalia, també han sigut dels més reproduïts a Espanya. Però ara mateix, si vols, passem a els artistes, et dic una miqueta, els artistes més escoltats en el món del 2025. Primer tenim el Bad Bunny,
Siguiente. Siguiente. Número dos, Taylor Swift. Vale. Sí. Número tres... Me sorprèn, Fran, que sàpigues qui és la Taylor. Ho he fet veure per disimular. Ah, vale. Que no sembla tan burinot. Vale. En tercer lloc, The Weeknd.
Sí. En quart lloc Drake, en cinquè lloc Billie Eilish i d'aquí cap a baix ja són artistes que desconec. A l'estat mundial un dijous que les desconeix. Claro, però artistes més escoltats al món.
Llavors, clar, jo penso que... Fica un dels que no coneixem. Disparen un. Vale, doncs ara m'hauràs de donar un segonet, Fran, perquè n'he de buscar. Que no era tan ràpid i tan fàcil, això de les Spotify. A veure, compta els segons. Un, dos, tres...
Sí que es terror. ¿Qui és? ¿Qui és ara? Drake. Que no el coneixies, ¿no? Es una artista que no... No, no el coneixies. A ver si vale la pena coneixerlo.
Se ve a raer el tocadiscos de fots, podria ser. Bueno, vindria a ser un rollo així trap, que és, bueno, de lo més escoltat actualment a nivell ben lial. I per això el Bad Bunny també està on està. I hope that sometimes I won't hurt.
Doncs aquí tindríem el Drake amb el seu Cotsplant i és un dels artistes mundialment més escoltats a Spotify.
Si vols, passem a el que sí que me tenia preparat, perquè com bé ja has vist que soc ràpid aquí, com una... Com una gasala, correcte. Anem a escoltar... Això és el que tenia preparat. Anem a escoltar les cançons més escoltades a nivell mundial. Primera cançó. I, I just woke up from a dream.
Recordeu que estem parlant de 2025, eh? Vull dir, no és que sigui la cançó, que hi ha moltes vegades que fem aquesta secció del Spotify, però diem a nivell de tota la vida, no?
Aquí tenim el Die with a Smile de Lady Gaga i Bruno Mars, que és la cançó escoltada, més escoltada a nivell mundial. La coneixida. Sí, però n'hi ha per a tant. Per serà més escoltada? No n'hi ha per a tant. Penso el mateix. No m'emocione. Igual que en segon lloc, tenim la de Beards of the Fear, de la Billie Eilish.
Em sorprèn perquè són estils molt relaxants, no? Perquè la gent majoritàriament, bueno, no sé, jo penso cap a mi també, no? Jo quan fico música, a no ser que estic molt depre, no me fico cançons així de tranquil·les, no? El esforç d'anar a ficar Play i buscar YouTube, el tema i tot el rotllo,
és perquè algú que produeixi certa adrenalina. Exacte, exacte. Sí, sí, a mi també m'ha sorprès, eh? Sí, doncs aquestes dues vindrien a ser el top número dos i... Que estan bé, que no és cap cap. No, no, no, al contrari, són grans artistes, eh? Lady Gaga, estem parlant de Lady Gaga, Bruno Mars i Billie Eilish. A nivell, el top 3, tenim a Betxec, que aquesta sí que ja té el ritme millor que estàvem buscant Joel Fran, eh?
I després en tenim diverses més, que no te mostraré perquè no tenim temps. Simplement m'agradaria ensenyar-te una cançó que considero... No recordava això des de l'Opacandon Style, que va ser una de les cançons que quan va sortir va...
Va ser sortir i pot ser reventar-ho. Per arribar al 100 milions de visualitzacions al videoclip. Correcte, al YouTube. Doncs aquí m'agradaria nombrar una cançó que fa relativament poc que va sortir, o sigui que la gent la va començar a escoltar aquí en massa, que és la de Golden, sí?
que aquí t'he ficat un remix de la cançó de Voldem, però és una cançó de K-Pop. A Spotify trobes directament l'original, no coses rares. Ara, mira, ara ja veuràs el que... Sí, sí, correcte. I quan he tardat en canviar de cançó? Això és molt per un director. Ah, doncs has vist o no? Què, 5 segons?
Ni això. I ja te l'he buscat, pum, pum, pum. Ho he ficat? Ja l'he trobat. Això amb YouTube potser costa més. Hi ha sempre tensió avui amb aquesta falla tècnica? No, no, no. Ja saps que... Mai. Doncs aquí tenim la de Holden de... Uf, me costa molt pronunciar tot això. La qüestió és K-pop, vale? És el rotllo, és aquesta cançó de Golden que ho va agafar i quan va sortir està en la posició número 7
més escoltada, o sigui, va sortir al novembre, si no tinc mal entès, a l'octubre-novembre, i pensa que va, o sigui, va pujar tant, o sigui, ha pujat tantes visualitzacions i la gent l'ha escoltat tantes vegades que s'ha posicionat a la posició número 7 de més escoltades al món. Jo crec que si Rosalia treia l'àlbum un mes
abans del dia que el va treure, hagués arribat també a les més escoltades.
Què dius, Fran? No, no, que el rànquing de l'any que vei serà... Sí, jo crec que sí. Jo crec que sí. Bueno, és més, te vaya a dir més, el rànquing d'aquest any està, com a artista espanyola més escoltada, a l'estranger, no a qui hi ha, a l'estranger, està en la posició número 5, o sigui, està top 5, Rosalía. Que t'agrada.
La podem deixar en vella per acabar? Doncs, com que sabia que digués això, el disc, ja la tens. Va, doncs amb ell ens acomiadem, et sembla bé. M'assembla perfecte.
Gràcies per aquest bon rotllo, per aquest saber riure i explicar-nos a l'hora de coses interessantíssimes. Tot un luxe tindre una Abel Porroy en aquest programa, de veritat. I tot un luxe també tindre-te a tu, Fran, ja ho sé. Ho sé, Fran, ho sé. Gràcies, Abel, i a vosaltres que tingueu un gran cap de setmana. Gaudir de la cançó.
Un espejismo, medalla olímpica de oro al más cabrón. Tienes el podio de la gran desilusión.
A mi m'ho pots explicar. Et veig molt riallera últimament. T'has enamorat, no? Encara millor i dura més. M'han arreglat les dents. He anat a la clínica d'entrenes