Notícies en xarxa
Deixa de fer voltes pel dial. Des d'ara i fins les 6, a la teva ràdio local, arrenca un programa fet des de i per a les Terres de Lleida. Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'oest. L'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bones a tots i a totes, us parla Francesc Balañá. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 ràdios de Lleida amb la producció de la xarxa de comunicació local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest magazín que fem gràcies a l'Arnau Vilar de Munt FM. Molt bones. Bona tarda, westerns. La Maria Gatau de Ràdio Rosselló, hola, hola. Bona tarda, sí, aquí estem preparades. Saludem també a la Sabina Pedros del Picat Ràdio. Bona tarda.
Karen Alfonso, de Ràdio Ponent Mollerousa, molt bona tarda. Hola, hola, bona tarda. La Txella Bernaus, de Ràdio Seguro Amunt, com anem? Molt bones. Júlia García, de Ràdio Trem, Pallà Ràdio, bon dia. Ei, bones, com esteu? I finalment, també Lídia Mola, l'Ivan Uson, responsable tècnic d'aquest programa, que com un servidor es troba als estudis 2.1 Lleida Ràdio, molt bones. Bona tarda a tothom.
Avui és dimecres, ja ho sabeu, això significa que tenim tertúlia d'actualitat que conduirà la Txell Bernaus i que gira avui al voltant de la gestió de la immigració. Abans, però, heu doblegat notícies.
Doncs comencem aquest repàs a l'actualitat local. Lo fem acompanyat del Guillem Figuerole. Molt bona tarda. Bona tarda. I destacant que el Departament d'Agricultura preveu presentar mesures adicionals al projecte de modernització del Canal d'Urgell perquè els agricultors no professionals també puguin beneficiar-se dels ajuts per moblar les finques. El conseller Òscar Ordeig ha explicat que tenen diferents fórmules damunt la taula per facilitar aquestes ajudes i que preveuen presentar-les aviat.
Nosaltres hem presentat una proposta el 2025, tal com vam dir, i ara són els regants els que han de dir, la Junta General, però també les col·lectivitats i també els regants els que han de dir com ho volen fer. Per tant, sí que els hi haig de dir és que en breu presentarem algunes mesures adicionals, fruit d'alguns dubtes que hi havia en l'amoblament de finques, doncs algunes mesures adicionals, diferents fórmules per tal de facilitar aquestes ajudes en l'amoblament de finques del Canal d'Urgell, que semblava que era el que hi havia
més dubtes. L'ampliació dels ajuts és una de les principals demandes per part de la Comunitat General de Regans de l'Urgell, que argumenta que el plantejament inicial del projecte deixa fora agricultors jubilats que tenen terres arrendades. El projecte inicial de modernització preveu que els ajuts per a la instal·lació del sistema de rec a l'interior dels camps oscilin entre el 40 i el 70% del cost de la inversió. Òscar Ordeig està aquest dimecres al matí a Lleida en la segona trobada agrària amb productors locals de plus fresc
que ha servit per donar codeixer les dades sobre inversió en producte fresc del darrer any i del primer trimestre del 2025. Per al conseller, la principal conclusió és que cal mantenir la inversió al sector primari.
cal suport en inversions, en regulació, als nostres productors locals, agricultors, ramaders i pescadors, sense ells ni Regió Mundial de la Gastronomia ni primer sector de l'economia a Catalunya, i el que volem també és que el sector dels supermercats, de la distribució, posi en valor no només el producte fresc, sinó els projectes de transformació dels agricultors del producte fresc, com també els plats preparats.
En aquest sentit, Xavi Navarro, responsable de compres de fruites i verdures de supermercats Pujol, ha explicat que hi ha hagut un petit retrocess de consum de fruites i verdures per factors com l'augment dels preus, el desconeixement del producte i la comoditat.
Es nota sobretot en tots aquells productes que s'han de manipular, vull dir, tot el que s'hagi de preparar, aquests productes tenen un petit retrocessor. Aquests productes són més fàcils de consumir, que tenen un consum immediat com pot ser un plàtan o una clementina o alguna cosa així, encara tenen creixements.
I també hi ha un creixement a tot el que són productes tropicals i exòtics que cada vegada tenen més penetració al mercat. Els productes tradicionals tenen un petit retrocés. D'altra banda, ha detallat que l'augment dels preus es deu a la suma de costos en la cadena de subministraments sumat als efectes del canvi climàtic.
I l'afiliació a la Seguretat Social creix a totes les comarques de Lleida, excepte a l'Alta Ribagorça. Les comarques de la Noguera, el Segrià i les Garrigues registren els increments més destacats, mentre que Lleida és un dels municipis amb més creixement de Catalunya. L'afiliació de treballadors a la Seguretat Social ha crescut durant l'octubre a totes les comarques de la demarcació de Lleida, amb l'excepció de l'Alta Ribagorça, que registra un descens del 0,3%, segons les dades publicades per l'Institut Català d'Estadística.
Els augments més destacats s'han produït a la Noguera, el Segrià i les Garrigues amb 3,4, 3,3 i 3,1% per cap. Per sobre de la mitjana catalana, que ha estat del 2,1%. A la resta de comarques de Ponent i del Pirineu, el creixement ha estat més moderat però positiu, consolidant una tendència de recuperació del mercat laboral al conjunt del territori. Per municipis, Lleida Ciutat és una de les capitals amb un major increment d'afiliats, un 3,4%. Només per darrere de Vilanova i l'Àgeltrui continua situant-se entre les localitats catalaners,
de més de 50.000 habitants amb una evolució més positiva. Pel que fa a la comparativa mensual respecte al setembre, la demarcació de Lleida presenta resultats desiguals, mentre que l'Arulgell destaca en un augment del 1,2% i l'Aran i la Rebagorça, l'altra Rebagorça, com deia, en registrant descens són més intensos del 3,2% i el 4%, respectivament.
La Fiscalia reclama 9 anys de presó per un home acusat de violar una dona a la Noguera. Els fets haurien tingut lloc al domicili de la víctima el desembre del 2022.
Segons el Ministeri Públic, la dona no volia mantenir cap relació sexual amb l'acusat, però aquest la va forçar i la va acabar agredint sexualment. Davant d'aquests fets, la Fiscalia acusa l'home d'un presumpte delicte d'agressió sexual i, a més d'una pena de 9 anys de presó i 10 anys de llibertat vigilada, l'acusació pública sol·licita també que l'home pagui una indemnització a la víctima de 3.000 euros. També vol que no es pugui aproximar menys de 300 metres de la dona ni comunicar-se amb ella durant 12 anys. El judici està previst que se celebri el 20 de novembre a l'Audiència de Lleida.
I Renfe recupera la línia R13 entre Barcelona i Lleida per Valls a partir del 22 de novembre. També reprogramarà la línia R14 entre Tarragona i Lleida per millorar el temps de viatge i recuperar el servei.
Concretament, segons s'ha donat a conèixer aquest dimecres, entre Tarragona i Lleida s'incrementaran les connexions de l'R13 i R14 i es passarà de 5 a 6 diàries per sentit, dos directes amb l'R14 i quatre amb transbordament garantit entre l'L13 i la nova línia RT1 a la plana de Picamoixons. D'aquesta manera, amb aquests canvis es millorarà l'amplitud horària entre Tarragona i Lleida i es podrà arribar a les dues ciutats al voltant de les 8 del matí i de les 10 de la nit.
D'altra banda, hi per primera vegada es programaran trens R14 entre Tarragona i Lleida sense sortir o arribar de Barcelona amb l'objectiu de cobrir les necessitats de mobilitat en l'àmbit de les rodalies de Lleida i del Camp de Tarragona. I el Picat celebrarà aquest divendres la segona trobada empresarial, un acte de reconeixement al teixit comercial i empresarial d'aquest municipi. L'esdeveniment tindrà lloc a la Unió a partir de les 8 del vespre i inclourà lliurament de diverses distincions i una xerrada informativa. Una qüestió que es detalla la Sabina Pedrós del Picat Ràdio.
La trobada empresarial del Picat celebra en guany la seva segona edició, posant en valor el talent i la trajectòria del comerç local. Durant l'avellada es lliuraran reconeixements a Alpeba i també a la cooperativa Sant Bartolomé del Picat, que compleixen 50 anys d'activitat empresarial i comercial. També es distingirà Ramona Massaner, responsable del Bonària Agrocentre, i Maricel Gatius, de la perruqueria que porta el seu nom amb motiu del seu tancament per jubilació. Finalment, rebrà també un reconeixement la pastisseria Sucrerí, inclosa reiteradament entre les 50 millors de tot Catalunya.
L'acte inclourà una xerrada motivacional en format entrevista a carret del psicòleg Àlex Gordillo, expert en cohesió d'equips, sota el títol Entrenats per l'èxit. La trobada és una iniciativa de la Regidoria de Promoció Econòmica i Comerç, encarcelada per Jolanda Escué, que destaca la importància de reconèixer i acompanyar les empreses del territori. L'escoltem.
El que pretenem des de la Regidoria de Promoció Econòmica i Comerç de l'Ajuntament del Picat és donar valor a les empreses i petits comerços del Picat per al seu esforç i constància, ja que és un motor molt essencial per al nostre municipi. Però ja no parlem tan sols a nivell econòmic, sinó també social. Volem impulsar iniciatives que serveixin per fomentar el networking, creant vincles entre empreses, intercanviar coneixements i experiències, impulsant oportunitats de negoci, establint aliances entre elles.
Sobretot, és donar visibilitat a les empreses i petits comerços del nostre municipi del Picat. Aquesta serà, doncs, la segona edició d'una trobada que l'any passat ja va distingir 13 establiments amb més de 50 anys d'activitat al municipi del Picat. L'acte començarà a les 8 del vespre aquest divendres 14 de novembre a la Sala La Unió i és obert a tot el públic, això sí, amb aforament limitat.
Tornen els estornells a Mollerussa i amb ells les molèsties que provoquen alguns veïns. Davant les queixes d'embrutament i soroll, l'Ajuntament ha anunciat un pla de xoc amb mesures de neteja i poda per reduir-ne l'impacte. Una qüestió que ens apropa a la Karen Alfonso de Radio Ponent Mollerussa.
Els veïns alerten que la situació empitjora a primera hora del matí i a darrera hora de la tarda, quan els estornis arriben o marxen en grans bandades i les zones més afectades tornen a cel·les de l'Avinguda del Canal, on el terra i la barana del propi canal s'enplenen d'excrements cada dia. Per allogir la situació, el Consistori ha programat actuacions de neteja intensiva i una nova campanya de poda selectiva per evitar que els arbres serveixin de dormidor. En parla l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.
Perquè això és públic, s'ha adjudicat a parts i jardins de Catalunya SL amb un importi de 8.126. Després d'haver provat mètodes com la pirotècnia o els sons de repassos en anys anteriors, l'Ajuntament confia que aquesta nova actuació ajuda a mantenir l'equilibri entre la presència d'aquests ocells i la convivència a l'espai urbà. La intervenció es coordinarà amb els serveis de neteja per fer-la més efectiva i minimitzar les molèsties als veïns.
I acabem amb un darrer punt en plana nacional i musical. Oques Gràcies fan història. El grup Osonenc ha exhaurit en només 21 minuts totes les entrades per al seu concert de comiat que tindrà lloc el 10 d'octubre del 2026 a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. I Toques Gràcies es converteixen en el primer grup que cantarà en català en el recinte de concerts més gran de Catalunya. Un comiat de rècord per una de les bandes més estimades del panorama musical del país.
Gràcies, Guillem, i gràcies, Carles i Sabina. A tu, Fran. Vols estar al dia de tota l'activitat de les nostres terres? Segueix-nos aquí a l'oest.
Toc avui, tertulia d'interculturalitat i avui la dedicarem a qüestions com la cohesió social, la convivència entre tots els que vivim al nostre territori. Si ho recordeu, en l'anterior edició vam centrar la nostra atenció en l'esport i concretament vam mostrar l'iniciativa del Consell Comarcal de l'Urgell relacionada amb com l'esport pot afavorir la convivència. Avui, Txell, podríem dir que el tema serà un altre, no?
Doncs, sí, Fran, molt bona tarda. Avui ens centrarem en un altre aspecte. Mirem molt l'actualitat d'aquesta tertúlia, com totes no, ens centrem molt en el que passa al nostre territori. I avui us explicarem que el passat dissabte, 8 de novembre, l'edifici Mas de Colom, ubicat a Targa, va acollir una jornada pionera al nostre territori, impulsada, en aquest cas, per la Fundació Horizons 2050. La jornada portava per títol Arribades i arrels,
I per tal de parlar-ne tenim amb nosaltres el seu impulsor, el president de la Fundació Horizons 2050, Antoni Gelong. Benvingut, molt bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda. I també tenim a dues de les assistents a la jornada, la presidenta de l'Ateneu Popular de Ponent, Carmina Pardo, també molt benvinguda, molt bona tarda.
Molt bona tarda. I amb nosaltres aquí a l'estudi de radiació tenim la tècnica d'immigració del Consell Comarcal de l'Urgell. Tere Anyer, benvinguda. També molt bona tarda. Bona tarda. Dèiem que ens devem a l'actualitat, en aquest cas no pròpiament del dia d'avui, sinó d'aquest passat dissabte,
Quan es va fer aquesta jornada, jo crec, hem dit que és pionera i no ho hem dit tan va. És important saber, jo crec, què l'ha motivat, també com va anar, ara us ho preguntarem directament, i una mica si es poden avançar les conclusions que es van treure de la mateixa. Antoni, comencem per tu, perquè al final de tot això no ets l'impulsor. Com és que vau decidir amb què feia falta fer una jornada com aquesta?
Em sembla que tots coincidirem que la immigració és un tema d'actualitat. No és ben bé un tema d'actualitat, és un tema estructural de la nostra societat, que és evident que s'ha produït un increment de població important.
que una part de la població té el sentiment que aquest creixement ha sigut molt ràpid, on es parla molt a partir de priori, sense tenir les dades i des de posicionaments que a vegades tenen poc a veure amb la realitat, i que és evident que serà un dels factors importants a l'hora de decidir el vot a les properes eleccions, perquè és un tema del qual se'n parla bastament i les enquestes diuen...
que oscil·la entre la primera i la segona preocupació dels catalans. Per tant, ens va semblar que reunir un grup d'experts sense aquests a priori, tractant tant com fos possible tots els aspectes que hi ha al voltant d'aquest tema, que és un tema...
i que per tant, com tots els temes complexos, no tenen solucions fàcils i vam tenir la sort de tenir sociòlegs, historiadors, escriptors, periodistes, músics, politòlegs, directors d'escola, alcaldes, economistes i comunicadors...
ens va semblar que donava riquesa i que no és un punt i final, sinó que més aviat és un punt inicial. El que sí que farem és recollir totes les ponències que es van fer aquell dia i fer un llibre, perquè em sembla que és important que debatem sobre la realitat i no sobre els a priori de cadascú,
i després, amb tota seguretat, no s'acaba amb la jornada del 8 de novembre, sinó que anem de continuar parlant, anem de continuar tractant, perquè no hi ha res pitjor que els mites que s'instal·len i les percepcions a vegades errònies que es fan circular. I això ho fem perquè el número dos de la revista, la revista Horizons, que és la revista de la Fundació que dirigeix el Francesc Canosa,
i que segueix estrictament la moda de París, perquè fem dos números, un el primavera-estiu i l'altre el tardor-hivern. Bé, el segon número, que és el de primavera-estiu, no, perdó, tardor-hivern de l'any 2024, i van publicar un article que es titula La Catalunya Occidental té la seva pròpia història migratòria, on hi ha totes les dades reals sobre aquest tema.
que és un tema que la societat catalana l'ha viscut sempre, que no és un fenomen nou. Tots són fills de la immigració. En el meu cas, és una immigració del segle XVI, però és una immigració. I després, és veritat, per exemple, avui ha sortit una dada que els joves entre, perquè considero que són joves, entre 25 i 39 anys,
A Catalunya un 44% són nascuts a l'estranger. Bé, és un fenomen important. Però, clar, parlar de la immigració no té gaire sentit, perquè immigració també són els expatriats
que ocupen les vivendes de la ciutat de Barcelona i que fan que els joves n'hagin de marxar. Però d'aquests es veu que no en parlem perquè segons qui no li porta problemes. Bé, però això és immigració. I després la immigració, diguem que ve aquí per necessitat o per trobar un futur o per trobar tranquil·litat...
Té quatre procedències diferents. Tenim una immigració llatinoamericana, tenim una immigració eslava dels països de l'est, tenim una immigració del nord d'Àfrica i tenim una immigració subsahariana. Posar tot al mateix sac pensant que tots pensen igual i que tots són iguals és no abordar el problema, és viure de tòpic sobre el problema. I nosaltres creiem que no s'ha de viure de tòpic sobre el problema.
Primer, que no és un problema, que això és una situació. Un problema és una cosa que t'ha sobrevingut, que no t'agrada i que porta situacions que no són correctes.
En alguns casos és un problema, però en la majoria dels casos, afortunadament, és una situació. És gent que ve aquí per guanyar-se millor la vida. I el que hem de veure és que no es tracta d'una acollida, tampoc. Es tracta d'una integració que ha de ser bidireccional, que nosaltres hem de fer un esforç d'aproximació i els que venen també hem de fer un esforç d'aproximació.
Al final hem de conviure, no? L'objectiu és poder conviure. Evidentment. Per això la Fundació, en aquest sentit, té un altre programa important o interessant, que és un programa que es diu Iltirta, que és el primer nom de la ciutat de Lleida, quan hi havia els il·legents.
Jo sóc gran, però no hi era. I llavors... I què fem amb aquest programa? Anem a les escoles d'alta complexitat, perquè, clar, aquí vivim d'eufemismes. A les escoles hi diem d'alta complexitat. Bé, vol dir que hi ha població estrangera, amb un nombre significatiu, de diverses procedències, amb diverses llengües, i alguns han tingut abans accés al sistema escolar, altres no...
Alguns tenen una certa proximitat a la llengua catalana, altres no. És igual. El que fem és anar a aquestes escoles amb un llibre que es titula La història de Lleida explicada a la canalla i en llengua catalana els expliquem la història d'aquesta ciutat. Llavors ells tenen una trentena de llibres a cada escola, ho fan seguir, segueixen aquest llibre i cada escola tria un tema. A Lleida hi ha el llibre i hi ha una quarantena.
I a mi m'agrada molt que, per exemple, l'Institut Escola Torrequeral del CK de Sant Pere van triar Indivil i Mandoni. I a mi m'agrada molt escoltar el Mohamed i la Leila i el Jesús Jerónimo explicant-me Indivil i Mandoni en català. I quan després hi vas et fan preguntes sobre Indivil i Mandoni i et torno a dir, mira, jo soc gran però no hi era. Però bé, s'estableix un diàleg, ho fan tot en català,
Perquè hem de tenir una base comuna, i la base comuna per a tots ha de ser la llengua i la història. Però la història també l'hem d'explicar bé. Perquè, clar, si diem, aquells érem bons, aquells érem dolents, aquells no sé què, doncs tampoc avançarem gaire. Per tant, bé, és anar fent accions. Això és una paret que s'ha de construir, que no és un mur, que ha de ser una porta. I hem de posar maons en aquesta porta, però els hem de posar tots, els maons, perquè si no...
Quan no posa tothom la seva voluntat, doncs la paret cau.
En definitiva, una jornada per abordar aquest tema, com has dit, d'una forma, després parlarem dels ponents, però d'una forma, d'una visió molt polièdrica, des de molts punts de vista, i per abordar una mica la situació real, lluny d'aquests, entenc jo, d'aquests discursos que fan molta por, que ho resumeixen tot a blanc o a negre, o ets bo o ets dolent, o fas nosa o molest, no sé com explicar-ho, no? Jo crec... Sí, diguis, diguis. Aquí hi ha dos discursos.
que donen solucions simples a un tema que és complex necessàriament perquè és un tema on hi ha involucrades persones i els temes on hi ha involucrades persones no t'aixeques un matí i dius ja ho tenim tot resolt s'ha d'anar construint la solució
N'hi ha uns que diuen, volem acollir, molt bé, però hem d'acollir en unes determinades condicions. Tothom no pot ser. I tothom ha de fer un esforç, d'altra banda. I els altres que diuen ja tenen un boc expiatori, tot és culpa d'aquests.
Tot el que va malament és perquè aquests han vingut, perquè no sé què. Cap dels dos extrems no és possible en la nostra societat. Llavors, s'ha de veure com ho hem de fer. I ho hem de fer de la manera que l'acollida sigui possible.
Tenim present una altra realitat, que és que tenim un estat del benestar que té les costures una mica tensionades. Tenim el sistema sanitari una mica tensionat. A vegades exagera l'atenció del sistema sanitari, però és evident que estava pensat per una població menor de la que hi ha ara.
tenim el sistema educatiu tensionat. Aquest probablement serà el tema de l'any que ve, perquè el que volem fer és un gran debat anual a Tàrrega, i jo crec que el sistema educatiu seria un tema interessant, però no ho decidiré jo. Per exemple, els serveis socials també els tenim tensionats. I després hi ha els propagandistes de la desgràcia, que a aquests n'hi ha un batalló, que busquen un culpable,
I designat el culpable ja descansen, perquè tot és culpa d'aquell. No hi ha culpables aquí. El que hi ha són situacions a resoldre. I aquestes situacions, al meu entendre, s'han de resoldre...
amb molta voluntat, amb molta eficiència, tenint discursos clars i accions clares, perquè si només tenim els discursos, malament. I per això, per exemple, aniria bé que s'aproveixin els pressupostos a tot arreu, perquè, clar, si hem d'atendre més població,
Si hi ha noves demandes, si els nens i nenes que ens arriben al sistema educatiu hi arriben amb determinats dèficits, doncs haurem de destinar més recursos. Però això ja és un altre tema que té poc a veure amb el que tractem avui.
Ara en parlarem de tot una mica. Deixem comentar amb la Carmina i amb la Tere, també. Les dues van assistir a la jornada i vosaltres, des de les vostres respectives àrees, Carmina, tu com a presidenta d'Ateneu Popular de Ponent, Tere, tu com a tècnica d'immigració, entenc que també vau fer diferents lectures de la jornada. Com la valoreu? Comencem per tu, Carmina.
Mira, la primera veritat és que va ser veure què es feia aquesta jornada, que era un tema que m'interessava, pensar que ens falten espais d'aquests de reflexió amb dades mínimament objectives i després ja una mica cansada de vegades de fer les taules d'aquestes rodones una mica l'ús de que un...
un de cada puest, a veure què opine i no hi ha manera que entreguem una mica l'aigua clara, doncs la veritat és que va ser això, no? Va interessar com estava plantejada i penso que l'Ateneu, a més, és una entitat que està oberta i sempre a l'aguai de qualsevol...
de qualsevol iniciativa que impliqui, doncs, això, pensar i repensar la societat actual, a la qual, doncs, no hi estem a disgust, però tampoc molt a gust, no? I llavors, doncs, aquest tema, que aquest tema és un tema, com ha dit ell,
com ha dit l'Antoni, complex, però que naturalment el tenim aquí i que té tota una part superbona, superenriquidora i que no hi ha manera que es puguin imbricar les dues històries, perquè com ateneu és un dels reptes que tenim, el d'obrir-nos i estem oberts,
I, naturalment, hi ha gent emigrada que ja és sòcia de l'Ateneu, però costa molt aquesta relació. I a mi, com a persona, com a ciutadana de Lleida, com a presidenta de l'Ateneu, em preocupa i la veritat és que ho valoro molt positivament. I el que passa és que, com sempre, aquestes coses a vegades s'queden curtes, no? Perquè realment són temes que ocuparien tota una setmana, no un dia.
Està claríssim. M'agradarà parlar molt tu com a representant d'una entitat del territori i jo crec que una de la gràcia d'aquesta jornada és precisament que se centri en el nostre territori, en el context català però en el lleidatà en concret. I llavors jo crec que m'interessarà especialment una mica la teva visió en aquest aspecte de com a persona que lidera una entitat que té a veure amb el territori i que com tu dius
pense en el territori com s'aborda tot això o com aquesta entitat pot ser un reflex de tot el que s'ha parlat a la jornada de com ho apliquem de forma pràctica vull dir
Sí, la veritat és que la part de la pràctica ve després de la reflexió, també, perquè anem tan accelerats que no hi ha manera de tindre aquests espais de, bueno, parem-nos, pensem i veiem el què, i com podem aprofitar la informació i tot el que vam poder escoltar i comentar durant aquesta jornada.
Naturalment, nosaltres, naturalment, la Caneus és país, és una part del país, és a dir, una part de tot el territori, és tant territori Barcelona com Lleida, i llavors, doncs, bueno, nosaltres des d'aquesta visió de país, naturalment pensem que l'únic problema que tenim és que no tenim prou altaveus, no? I aquest és un dels altaveus, no? Vull dir, jo penso que segurament molta gent de...
de la resta del país haurà pensat més ara que parlen-nos de Lleida, d'immigració. Sembla que a vegades hi ha coses que com que no ens toquessin, no? I la veritat és que ens toquem molt a prop perquè precisament si nosaltres a més volem continuar
amb la nostra base de l'economia, que és l'economia agrària, agrícola, on s'està abandonant absolutament el fet que hi hagi gent que vulgui treballar a la terra, no ja com a pagès, sinó treballar com a salariat, i és un dels espais on realment la emigració hi té molt a dir i és molt present, doncs jo crec que va estar molt bé que es fes el plantejament des d'aquí. Com a entitat cultural, com a entitat des de...
d'aquí de Lleida, la veritat és que ens interessa molt per això, perquè realment, jo penso que després de solucionar mínimament el plat de faves i el poder dormir i el tema de l'ensenyament, la cultura, la cultura és un espai on relacionar-nos i on omplir-nos i on fer-nos grans tots, no?, on creixer tothom, no? I la veritat és que, bueno, jo, que de vegades una mica així, inclús, curiós, no?, però en aquest moment tenim els bastones
la colla bastonera, i a la colla bastonera hi ha gent de totes les procedències. Tenim també un grup de georgians, que a Lleida són més de 200 persones sensades, el que passa és que aquesta gent no fan normalment seroll, són del mateix color que nosaltres. Sembla que no hi siguin, però que realment tenen molt a dir. De fet, jo el que vaig...
El que em vaig treure d'aquella jornada és que anàvem cap al bon camí, és a dir, que l'Ateneu havia de continuar naturalment a la seva línia i que, a més, tenia el suport d'entitats com la Fundació i com tots els especialistes que ens van estar parlant.
Ara que parlarem amb la Tere, deixeu-me apuntar només dos titulars, en aquest cas del diari La Mañana, un de 2024 i l'altre d'aquest juliol del 2025, perquè el que comentaves tu, ara hi ha població estrangera, de fet, deixeu-me dir que el titular de, us ho dic exactament, l'agost de 2024, La Mañana, Lleida és la cinquena demarcació de l'Estat amb un percentatge més alt de població estrangera, un de cada cinc ciutadans de Ponent és d'origen estranger, d'acord?
I l'altre titular, que en aquest cas també és de la manana, però de l'agost d'aquest any 2025, és la demarcació de Lleida guanya 6.584 habitants en el darrer any. Segons dades, de l'1 de juliol de 2024 a l'1 de juliol de 2025, el nombre de ciutadans amb nacionalitat estrangera a les comarques de Lleida ha crescut en 6.139 persones.
fins a situar-se a les 99.614. Això són dades, dades fredes, és a dir, ni cap aquí ni cap allà. Dades fredes, però sí que és veritat que són dades que ens indiquen que el nostre territori és un territori molt extens, amb poca població, i el percentatge de població estrangera en aquesta població
a dades de 2024, era la cinquena més important a tot l'estat espanyol. Per tant, això ja ens planteja una situació de sortida. Ni bona ni dolenta, repeteixo, perquè a vegades sembla que vulguem fer judicis. No, aquesta, com deia l'Antoni abans, és una situació i ara anem a veure com a partir d'aquí podem, entre tots, fer que puguem conviure. Tere, des del teu punt de vista... Perdona, abans de la jornada, el número 2 de la revista,
El Salvador Cardús li van publicar un estudi que es titula La Catalunya Occidental té la seva pròpia història migratòria. I aquí només hi ha dades, és una infografia que només hi ha dades. A l'1 de juliol del 2024, segons l'Institut Nacional de Estadística,
La població total de la província de Lleida, perquè això es veu i mira per províncies, era de 452.296 persones, de les quals eren nascudes fora de l'estat 106.384.
i el percentatge que això significa és el 23,52%. En el cas de Catalunya, aquest percentatge de població de nascuda fora de l'estat és inferior al que hi ha a la província de Girona i al que hi ha a la província de Barcelona i superior al que hi ha a la província de Tarragona.
Però hi ha diferències absolutament enormes. Si agafem les comarques del Pla, tenim que les comarques de Ponent, a Guisona, la població nascuda fora de l'Estat, representa el 52,73%.
mentre que Vilanova de l'Aguda és del 2%. I si agafem les del Pirineu i l'Aran, Ester i la Neu és del 25%, però allà a Dorre és del 3,5%. Per tant, les realitats en el conjunt del territori són tan absolutament diferents que aquí el que es necessita és una lupa i anar mirant cada realitat i no fer discursos generalistes.
Em sembla importantíssim. Evidentment, per exemple, nosaltres aquí a l'Urgell sabem que el cas de Guissona, jo, per exemple, els meus pares són de Guissona, i conec la realitat, és un poble que va passar quan el meu pare era petit de dos mil i pocs habitants, a l'actualitat, que gràcies a una empresa, i dic gràcies, ha absorbit moltíssima gent, molts treballadors, que viuen aquí i que formen part. Llavors, clar, sí que és veritat que, per exemple, Guissona és un dels pobles on més destacat és aquesta realitat, no?,
però hi ha pobles, com dèiem abans, per exemple, en Lladorra, que potser no viuen tant aquesta realitat. Per tant, sí que és veritat que coincideixo totalment, i de fet ho volia tractar amb vosaltres, de com gestionem en el nostre territori en concret, en aquest ponent, ja sigui plana o muntanya, aquest fenomen dels moviments migratoris. Ens havíem quedat amb la Tere, com a tècnica d'immigració, tu com vas viure la jornada? Què en destaques? Jo volia fer dos comentaris, un a favor i un altre en contra.
El de favor és felicitar l'organització per la iniciativa de portar aquesta trobada a l'Urgell. No perquè sigui una de les més en població d'immigrants, diguem, destacada, sinó per la descentralització que suposi. Jo, com a gran muntina, els agraeixo moltíssim que pensessin fer-ho en aquesta comarca. I com a retret diria que, com a tècnic d'immigració,
Jo no em vaig assabentar que hi havia aquesta celebració d'una jornada tan rellevant i tan plena de contingut. Ni els meus companys tècnics d'immigració en sabien res. Va ser una carambola que una persona coneguda em va comentar...
aquesta proposta que havíeu tingut i m'hi va apuntar sense dubtar. Però us agradaria molt que en propers edicions, i en aquell sentit que es vol anar fent més feina en aquesta direcció, que els tècnics, els que treballem cada dia amb persones nouvingudes,
que ens ho féssiu saber, perquè hem après, jo era l'única que vaig poder assistir, i vaig aprendre moltíssim un dia sencer escoltant diferents punts de vista d'arribada i de sortida, d'acollida i d'emigració i migració.
de periodistes i de tota mena professionals que cada un va anar donant una de les visions que ens va molt bé als tècnics que estem a la trinxera i cada dia només veiem
la dura realitat de persones que arriben al nostre país i com a carta benvinguda els he d'explicar que s'han d'esperar dos anys sense treballar, sense poder estudiar, sense poder integrar-se a la vida econòmica i social de la societat. Perquè hi ha una llei que diu que fins que el padró no demostri
que porta dos anys vivint a casa nostra, no serà susceptible de ser cotitzant a la Seguretat Social. El govern pensa que aquests dos anys no han de menjar, no han de beure, no han de tenir un sostre i no s'han de vestir i no poden fer res més que esperar els dos anys.
Això, gràcies a que el mes de maig el nou reglament va ampliar la llei, la va millorar i aprofito per dir que dels tres anys hem passat els dos, que als tècnics ens ha vingut l'allau de persones que han sobrevingut de tres a dos anys i que des del 20 de maig fins abans d'ahir, dia 10 de novembre, no va sortir cap resolució
de totes les sol·licituds que hem presentat tots els tècnics de tota la província de Lleida. I aquí ho deixo.
Que he dit això, abans parlàvem de pressupostos, el Toni, parlava de pressupostos, de l'important que eren, no?, a l'hora de tenir en compte com gestionem aquest tema. La llei també en aquest aspecte hi té molt a veure. Fas bé de viu, perquè així ho sabem, tot i que això potser és un tema que a la jornada no sé si es va tractar tant el tema legislatiu com el tema potser més social, no, Antoni? Sí. Vam tocar el tema social, el tema cultural...
El tema relacional, el tema legislatiu, no el vam tocar. De tota manera, sempre es pot millorar i agraeixo molt que...
La senyora, perdona, Teresa. La Terenya, la Terenya. La Terenya, ho hagi dit. Però, vaja, nosaltres vam posar una pàgina sencera al Segre, hi va haver entrevistes, hi va anar totes les ràdios. Evidentment, tot es pot millorar, ho tindrem ben present el proper any. Vam tenir contacte amb el Consell Comarcal de l'Ugell, amb l'Ajuntament,
de Tàrrega, que sabia molt bé que es feia aquesta jornada,
Però, vaja, tot es pot millorar i, per tant, ho intentarem millorar. Mira, perdona que t'interrompeix un moment, perquè jo penso que, realment, a vegades, això que diu l'atesanyer té raó, no?, en aquest sentit que, a vegades, les coses no arriben allà on han d'arribar, però sembla mentida, perquè, clar, alguna cosa que, a vegades, fa una entitat que no és pública, és a dir, quan no fa un ajuntament, quan no fa una diputació, quan no fa un Consell Comarcal, sembla que la difusió no arriba o no hagi d'arribar. I ells són partíceps, també, d'això, però, com que no és una cosa que han organitzat ells,
doncs no hi ha manera que ho facin arribar allà on toqui. Només fan difusió del que fan ells, i això és una llàstima, perquè jo que he estat als dos costats, perquè també he sent regidora, doncs la veritat és que és una de les mancances que crec que hi ha en aquests moments. Vull dir, precisament, hauríem de començar per aquesta coimplicació a nivell de les entitats socials amb les entitats públiques, però realment el que diu la Teresa, fer-ho arribar,
perquè realment penso que val la pena, i de totes maneres ve sent molt d'èxit, perquè realment ja no hi cabíem, haurà d'haver els altres plantejaments, haurà d'haver els altres plantejaments, però sí que a vegades, sembla mentida, però aquest aïllament per part a vegades de les administracions, que només dona suport a les entitats, allò econòmic i tal, però la part aquesta de difusió falta molt, totalment d'acord.
Per poder... Dí, deixem-ho fer territori, eh? Però dic que em sembla que vau estar molt ben ubicats allà. Molt, molt, molt, molt. Que l'ubicació era molt bona, deixem-ho una mica territori. No, no, per lloc ideal. El que passa és que realment llavors haurà de ser d'un altre plantejament, potser per comissions o potser, no ho sé, perquè realment estàvem a tope. Havíem moltíssimes... A veure, la nostra voluntat... A veure, la Fundació té en aquests moments 11 línies d'activitat.
del qual la revista és una, i aquesta iniciativa, que és el segon any que la fem, que en diem Horizons Lab, el primer any el vam fer entre Lleida i Torreveses i vam parlar sobre el món rural. I n'ha sortit un llibre, un llibre que es titula Mobilitzem-nos, món rural, que aquí Lleida el va presentar el conseller d'Aricultura, Òscar Ordets. En aquest cas, però nosaltres volem que la seu estable dels Horizons Lab sigui tàrrega,
Igual que ens agradaria que la seu estable de l'horitzó d'història sigui Balaguer. Nosaltres sabem que Lleida és la capital de Ponent i que ha de jugar el seu paper, però potser no l'acaba de jugar prou i llavors volem establir sinergies en el conjunt del territori. Per establir sinergies hi ha d'haver algú a l'altre costat, perquè si no no es poden establir les sinergies.
En el cas de Tàrrega, ho hem fet amb el suport del Centre Cultural de Tàrrega i el grup de recerques de les Terres de Ponent, i els estem molt agraïts.
perquè no volíem aterrar en un lloc sense contacte local. Això a Balaguer, per exemple, ens està costant trobar entitats que puguin ser partners a l'hora d'elaborar aquest projecte. I després el que sí que som, també ho he de dir, és ambiciosos. Nosaltres vam intentar portar els millors ponents que vam trobar a Catalunya per parlar d'aquest tema amb seriositat i profunditat.
Jo crec que el model que vam establir, hi havia un centenar de persones, no l'hem de superar, perquè si el superem, llavors el contacte personal és impossible. I jo crec que la xarxa de relacions que s'estableix a l'hora de dinar, el que sí que penso és que al matí hauríem hagut de posar una pausa, perquè quatre hores has assegut a la cadira, t'aixeques que ja no saps de qui és.
Per tant, l'any que ve haurem de posar una pausa. Però aquestes pauses i aquest dinar serveixen perquè la gent es conegui, perquè estableixin relacions, perquè tu pots parlar amb el Salvador Cardús o pots parlar...
amb el Lluís Foix, o amb el Javier Torrens, o amb el Javier Díaz, o amb el Vicenç Viratoro. I jo crec que això també és molt enriquidor. Si féssim una jornada per 300 persones, aquest valor el perdríem. I jo crec que no s'ha de perdre. Ara, clar... Llavors s'haurà d'avisar també. S'haurà de dir, com els doques gràcies, com els doques gràcies ha de ficar un aforo. Un aforo i llavors només són 100 places.
Tinc el cor trencat des que ho anem sent i tinc el cor trencat. És igual, deixem-ho estar. És igual, deixem-ho estar. A més m'ha quedat, ja ho veus. El sistema sanitari el teniu al vostre servei per cors trencats. Exacte, exacte, exacte.
ja veurem en el futur quin format tindrà però jo sí que m'agradaria parlar una mica en aquest últim quartet d'hora que ens queda de conclusions, sabem que de tot això com ha comentat abans l'Antoni se'n farà la seva publicació perquè quedi ben ordinat i ben escrit i perduri
Però sí que m'agradaria saber ara, que ja han passat uns dies, han passat quatre dies des de la jornada, una mica què és el que em destacaríeu, quin missatge, quin lema, què podem canviar, què hem de continuar fent igual. No sé si es va parlar una mica d'això, de conclusions, de què és el que hem de fer a partir d'ara.
A veure, l'objectiu no era establir unes conclusions. L'objectiu era posar el tema sobre la taula de manera seriosa perquè les conclusions cadascú ha de treure les seves. Però hi ha unes quantes conclusions possibles. Primera,
No hi ha solucions màgiques als problemes complexos. Que tothom s'ho tregui del cap. Això no es soluciona dient aquests són els bons, aquests són els dolents, aquests venen agafant-nos el lloc de treball, aquests no sé què passa, aquests es queden totes les ajudes. Això no funciona així. La immigració l'hem de tractar per als diferents col·lectius que venen, que no són tots iguals i per tant hem de tenir aproximacions diferents.
Una altra realitat és que s'ha de picar molta pedra en aquest tema i ens hem d'aproximar a aquesta població que arriba com ells han de tenir la voluntat d'aproximar-se a nosaltres i basar les relacions des del respecte mutu i des d'aquest socle bàsic que torno a dir és la llengua i la història. Que els hem d'integrar i ells s'han d'integrar
que això no és fàcil, que aquesta voluntat d'aproximació costi a vegades, però és inevitable que la fem, perquè si no ho fem tindrem compartiments estancs, tindrem bombolles, que és un problema...
que un sociòleg francès que a mi m'agrada molt i que també va citar el professor Salvador Cardús, que és Geron Forquet, ell parla de la societat d'illes, que aquestes illes poden estar o no connectades, i les illes poden ser per motius religiosos, lingüístics, culturals, de respecte a la dona, etcètera, etcètera, etcètera. En pot haver moltes d'illes,
que és una societat que forma un archipèl·leg, però no és una comunitat. Cadascú fa la vida de manera separada i no hi ha punts de trobada. El Francesc Canosa, que és un poeta del misticisme sofí, ell ho explica dient que necessitem més places i menys rotondes, perquè a les rotondes dones voltes, dones voltes, però no t'acabes de trobar. I, en canvi, a la plaça et trobes.
Jo crec que aquest és un bon estímul, un bon resum de la jornada. Necessitem places, necessitem llocs on trobar-nos, on respectar-nos, on conèixer-nos. Perquè aquest és un lema que la Fundació diu moltes vegades, no es pot estimar allò que no és conegut. Si no ens coneixem els uns als altres, no ens podem estimar. Per tant, bé, hem d'estimular els contactes, hem d'estimular la coneixença...
Sabent que hem de picar molta pedra i sabent que hi ha gent disposada a que això descarrili. Jo voldria aprofitar aquest moment que has dit de les places, que aquí a casa nostra tenim una llengua pròpia i en aquesta plaça on ens puguem trobar tots i on puguem participar tots de la vida col·lectiva.
Tenim aquí a Lleida una cosa a millorar i la tenim tots els pobles de Lleida, des de l'Aran fins al Segrià més avallunyat. És a dir, tenim un servilisme cap a la llengua espanyola que no ens honora.
Jo cada dia m'adono que venen els usuaris i si han après una paraula l'han après en castellà. I sisplau, parla'm en castellà perquè en català no t'entenc. I m'ho diuen, un rere l'altre, i sigui de la nacionalitat que vulgui. És igual si ve de Pakistan, si ve de Marroc, com si ve de Colòmbia.
En canvi, he pogut constatar que els pocs emigrants que arriben aquí a l'Urgell i provenen de qualsevol població de la província de Girona, tots entren dient bon dia com estàs en català. I és perquè aquest servilisme respecte al castellà a Girona no el practiquen.
I estem condicionats per herència, per franquisme i per moltes històries de ponent. Però, de veritat, aquest és el primer punt que hem de canviar perquè ells se n'adonin que estan en una terra diferent
que parlen diferent i que aquesta llengua ens identifiqui i ens fa diferents. I l'hem de posar en valor perquè ara és quan estan arribant. No ho podrem fer d'aquí deu anys quan ja s'hagin acomodat amb la llengua. Adrecem-nos i en respecte, tendim ponts, com deia el Foix,
que això em va quedar gravat. Posem-los-hi fàcil, però en català, sisplau. Per tant, les nostres terres, nota mental, eh? Perdoneu, perdoneu. Digues, digues. Jo des de tot el respecte, naturalment, a la postura que ha dit la resany, però... La tene. La tene, exacte.
de tot el respecte i la complicitat. També no es pot homogenitzar. Vull dir, precisament, a les Terres de Lleida tenim tota una gent que està fent bandera de què ha vingut aquí i que canta en català, des del que ell i saia, que, a més, surt a la revista, a la tercera, em sembla que és, no? A la quarta? A la quarta. A la quarta revista de...
també d'horitzons, fins i tot moltíssima gent sabeu que hi ha que ha trencat aquest esquema i que són dels llocs on realment penso que fan bandera, a més no sols de parlar català sinó també de parlar amb lleidatà, amb la nostra...
manera de fer-ho. I el que és molt curiós és que fins i tot aquesta gent han patit discriminació pel fet de fer-ho amb lleidatà, no? I naturalment aquesta jo penso que pot ser fins i tot un avantatge, perquè això els ha fet créixer, no? Els ha fet créixer, se'ls ha fet...
Bé, està tot aquest tema. Naturalment no són potser els usuaris que comencen d'entrada a anar a la Tere, però sí que està claríssim que aquestes persones també han estat primers usuaris de qui sigui, d'un servei. Però jo no m'ajoneixaria, jo no diria que venen aquí i diuen això i fan allò, no, hi ha de tot.
De tota manera... No, la tècnica d'immigració potser sí que és aquest primer contacte i després la cosa pugui evolucionar. Per exemple, aquí a Gramunt, i en parlarem amb una d'aquestes tertúlies, tenim, per exemple, el programa Vincles, que precisament està pensat per això, per fomentar el català, és d'òmnium cultural, no? Llavors, jo entenc que ja estem sensibilitzats i no vol dir que no es treballi en aquest aspecte, però sí que és veritat que ella, com a tècnica, a Tere, una mica m'ha copsat aquesta realitat, eh?
De tota manera, hem passat tota la tertúlia, perquè, vaja, ens queden 7 minuts, parlar... No, és que el temps passa molt de pressa quan parles de temes tan importants i tan decisius pel nostre present i pel nostre futur.
Però hem parlat d'immigració, però hauríem de parlar també d'emigració. Aquest va ser un reportatge, si no merro, del primer número de la revista, perquè, clar, la segona ciutat de les Terres de Lleida, sabeu quina és?
Ah, sí, sí, és molt bo, això. A veure, digui. La segona ciutat de l'Estares de Lleida són els lleidatans que hi ha fora, que són 24.000 i els hem censat. I a cada número de la revista... Poca broma, eh? I a cada número de la revista hi ha una entrevista amb algú que està fora. Aquesta gent que Catalunya els ha donat la formació...
Catalunya els oblida quan se'n van i no tenim cap contacte. I qui se'n va? Se'n va gent que té talent en general i que pot desenvolupar la seva carrera professional o la seva carrera científica
en llocs més agradables. És pitjor que això encara. No sols no els tenim en consideració, sinó que alguns tenen la sensació que els menyspreiem. Per exemple, al número 5 de la revista, dono una primícia, hi haurà una entrevista a un noi de les Terres de Lleida, dic un noi perquè té menys de 30 anys,
que està a São Paulo i és un dels 10 que han guanyat una beca de Google sobre intel·ligència artificial. La Universitat de Lleida no el va agafar.
Alguna responsabilitat devem tenir sobre les coses que passen en aquest territori, també. Hi ha una noia que es diu Ingrid Tart, que està a la Universitat de Marburg, Alemanya, i ensenya...
Filosofia de les emocions als alemanys. Filosofia de les emocions als alemanys. Aquesta noia, que té un gran ressò en el món acadèmic, no té plaça a les universitats catalanes ni espanyoles i els articles que fa, que són de gran qualitat i que tenen valoració totes les revistes científiques,
a les universitats espanyoles no compta per res. Ostres. No, i d'això també n'hem de parlar.
Però no serà avui, no, Txell? No serà avui, no serà avui perquè ja hem arribat al punt. Però si us sembla bé, en podem continuar parlant perquè és interessantíssim. Jo crec que avui sobretot hem abordat territori, una mica amb l'excusa dels moviments migratoris, però estem parlant de territori, de com convivim entre tots, no? I jo sempre dic la mateixa frase, o avancem junts o no avancem. Jo això ho tinc gravat a foc. I si reculem junts, i si reculem, reculem junts. Sí, sí.
Exacte, exacte. Sempre estarem més acompanyats. No, sempre no s'avança.
Exacte. Antoni, Carmina, Tere, ha sigut un autèntic plaer. Gràcies per avui explicar-nos una mica les vostres impressions i continuarem parlant. Fran, gràcies a... Molt bé. Gràcies a tu, Txell, per conduir i coordinar aquesta tertúlia de les novitats d'enguany en què també estem molt satisfets. Però també gràcies a tu, Txell, i a vosaltres per seguir-nos, per ser finals en aquest espai, que ara para 6 minutets i que tornarà després que passin 3 minutets de 5 de la tarda. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Adeu.
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6.