Posa't còmode i puja el volum, que ja comença aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida.
Molt bona tarda, Òsters. Molt bona tarda, què tal? Us parla Francesc Balanyà. Això és aquí a l'OES, aquest programa que fem a 7 Ràdios de Lleida, amb la producció de la xarxa local de Catalunya. Cada tarda, des d'ara i fins les 6, us fem companyia amb aquest home magazine, que fem gràcies a l'Arnau Vilà, de MuntFM. Hola, Arnau. Bona tarda, Òsters. A Maria Gatao, de Ràdio Rosselló. Molt bones. Bona tarda, sí. Aquí estem, preparades.
També tenim la Sabina Pedros, que avui té tertúlia, ara ho explicarem, del Picat Ràdio, què tal? Bona tarda. La Karen Alfonso, de Radioponent Mollerusa, molt bones. Hola, hola, bona tarda. Xell Bernaus, de Radio Acció Gran Munt, com anem? Molt bones. Júlia García, de Ràdio Trem, Pallà Ràdio, què tal? Ei, bones, com esteu? I també saludem el nostre tècnic de capçalera, l'Ivan Usón, que com a servidor es troba als estudis d'UAU, Lleida Ràdio, com anem, Ivan? Bona tarda a tothom.
En ser dimecres, ja ho sabeu, en guany el que fem és anar directament a la tertúlia d'actualitat per tenir més minuts d'una tertúlia que, ara ho deia, condueix la Salina Pedros al Picar Ràdio i en què estrenem tertúlia, a més, de joves. Per tant, tractant temes que preocupen, en especial, en aquest col·lectiu aponent. Ahir va haver, per cert, manifestació en contra del setjament escolar, de ben segur que parlarem.
i aquesta prevenció del suïcidi, entre altres qüestions com aquestes de salut mental entre els joves. Abans, però de tot plegat, notícies.
Doncs som-hi, ens hi posem amb aquest repàs a l'actualitat local, ho fem acompanyats del Guillem Figueroa. Bona tarda. Bona tarda. I destacant que els Premis Literaris 2025 es preparen per a una edició de rècord amb un total de 105 originals presentats. Concretament, el 42è Premi d'Assaig Josep Vallverdú compta amb 26 escrits a concurs, mentre que el 30è Premi de Poesia Marius Torres en registre 79.
Es tracta d'originals procedents de les quatre demarcacions catalanes del País Valencià, les Illes Balears i alguns de la resta de l'Estat i l'estranger per optar a dos premis que compten amb una dotació de 9.000 euros cada un. L'acte de lliurament del certament tindrà lloc a la nau central de la Seu Vella el divendres 21 de novembre i unirà les figures de dos lleidatans il·lustres, ho ha explicat la regidora de Cultura Pila Bosch. I també tenen un fil conductor durant la nit dels premis per posar en valor el...
com sabeu, Ricard Vinyes, que fem el tancament de l'any Vinyes, segurament el farem ja el 26, el tancament de l'any Vinyes, però volien posar també en valor un cop més la seva figura també per la contemporaneïtat que van tenir amb Màrius Torres i una mica pel paral·lelisme de les seues vides.
La vida i l'obra de Ricard Vinyès i Màrius Torres dialogaran en aquesta edició escènica interpretada per Enric Major, Rosa Monrous i Aida Flix, una unió entre dos artistes que comparteixen la passió del piano i la poesia, tal com ha detallat la creadora i directora de l'espectacle Rosa Mesalles. I com que es donava el fet que les dues figures tenien concomitàncies,
Màrius Torres era un poeta, ho sabem tots, però era una persona que tocava el piano des que era un nen, perquè la seva mare li va fer estimar el piano. Era un poeta que tocava el piano. Però el Ricard Vinyès era un pianista universal, que la seva faceta d'escriptor es coneix menys, però era un gran erudit.
Més enllà de l'acte de lliurament, la mateixa setmana també tindran lloc dos actes prevists al Teatre de l'Escorxador. D'una banda, un diàleg entre els autors Pere Bosch i Fermín Pérez Nievas el dimarts 18 de novembre i d'altra banda un homenatge a Josep Maria Llompart a càrrec de Jaume Pons a l'ordre el dimecres 19 de novembre. Les celebracions acabaran, com dèiem abans, el 21 de novembre amb un acte obert per a tothom i d'entrada gratuït a la seu vella a partir de les 7 de la tarda. La vellada serà conduïda per la periodista Núria Sirvent.
Lleida inaugurat aquest dimecres, un nou espai comunitari de dones per impulsar l'emprenedoria, la inserció i la cooperació al barri de la Mariola. L'objectiu d'aquest projecte, col·liderat per un grup de dones del barri, la Descumular i la Païria, és que les participants puguin construir la seva pròpia cartera de clients, reduir progressivament la dependència econòmica i assolir autonomia professional.
El projecte ha sorgit d'una demanda directa de les dones del barri que van expressar la necessitat d'una intervenció per fomentar la inserció laboral i l'empoderament a través de l'emprenedoria. Nova Essència és un projecte pioner que agrupa dones afectades per múltiples vulnerabilitats, com el fet de pertànyer a diferents etnies i cultures amb desigualtats socioeconòmiques, amb dificultats d'accés al món laboral i, en molts casos, dependents de la renda garantida.
Aquest espai també busca trencar l'aïllament funcional de la zona, connectar la ciutat i promoure noves formes d'economia comunitària mitjançant activitats socials, culturals, esportives i formatives que fomentin l'autoorganització i la participació ciutadana. Com a primera edició, Nova Essència va acollir fa unes setmanes un curs de manicura i cura d'anglès adreçat a dones del barri interessades a millorar les seves competències professionals i explorar noves sortides laborals, mentre que en les pròpies setmanes s'iniciarà un curs de perruqueria amb el suport de la Cambra de Comerç de Lleida.
I si damunt avancen la transformació del seu espai públic amb les obres de la nova plaça situada al costat del centre de serveis. El projecte, finançat majoritàriament amb una subvenció del Departament de Transició Energètica, permetrà crear una zona més verda adaptada al canvi climàtic i que unirà diferents generacions. Ens ho explica la Karen Alfonso de Ràdio Ponent Mollerussa.
Les obres tindran dues fases. La primera, valorada en uns 105.000 euros, suposa la remodelació gairebé completa d'una plaça que estava molt antiquada. Els treballs inclouen la instal·lació d'uns pilars per ficar una pèrgola que servirà de refugi climàtic i la incorporació d'espais enjardinats i bancs. Així ho ha explicat a Radioponent el regidor d'Obra Nova de Cidamunt, Sergi Balcells. Aquí aquesta plaça és molt important, el que has dit, aquí hi ha tan hi haurà la canalla...
com els clients habituals del bar que puguem estar aquí fora, com la gent gran, perquè això serà el jardí de la plaça dels centres de serveis. Per això és tan important tindre una pèrgola de dimensions considerables com els arbres, com els bancs corresponents, per poder passar aquí una bona estona. Les obres adjudicades a l'empresa Garrofés troben ja la seva recta final i està previst que acabin a principis del mes vinent. Per la segona fase, l'Ajuntament preveu completar la plaça amb equipaments i zones de joc en funció dels propostes dels veïns i veïnes.
Més qüestions. La Fira de la Salt dels Avellanes i Santa Línia es prepara per la seva novena edició amb una amplia varietat d'activitats i una cinquantena de paradetes d'artesania, però també d'alimentació. La previsió és que més de 600 persones passin pel municipi de la Noguera aquest diumenge 2 de novembre. Durant la presentació del certament, la diputada Estefania Rufaca ha reivindicat la necessitat d'aquestes fires per posar en valor el patrimoni i el comerç local.
però és una manera de posar en valor el nostre patrimoni, els nostres comerços i, al final, aquells productes que ens diferencien de la resta. A les Avellanes, Santa Línia, com no, aquesta sal, amb les salines que hi tenen i convidant altres empreses també de sal, però amb tot un teixit empresarial, un teixit associatiu al darrere.
A banda del protagonisme del salí de priva de Vilanova de la Salt i el salí de Gerri de la Salt, les dues salines presents en guany al certament, la fira es complementarà amb nombroses activitats que tindran la plaça major com a epicentre, tal com ha explicat l'alcaldessa del poble, Lídia Berg.
com tots ben dit, nosaltres tenim les salines que són de Vilanova de la Sal, aquest any ens acompanyarà també Gerri de la Sal, i entre les salines de Vilanova i de Gerri de la Sal, juntament amb el cuiner Arnau París, ens faran un taller espectacular de com utilitzar aquesta sal de diferents maneres, perquè a Gerri de la Sal, per exemple, tenen la sal de roser,
I la sal gruixuda, la nova de la sal, a part de tenir aquestes salts, a més a més, les amenitzen o hi posen d'additius, farigola, bolets... En aquesta edició, l'organització ha apostat per incrementar les parades per poder exposar més productes de quilòmetre zero. I una darrera qüestió, el Museu Tàrrega Urgell impulsa un cicle de conferències dedicat a la figura de Manuel de Pedro Ló. Lens, programa de sessions divulgatives que s'allargaran fins a la primavera.
Una de les sessions porta per nom reconstruint Pedrolo mot a mot, peça a peça, i tindrà lloc el 19 de novembre a les 7 de la tarda. En aquesta jornada s'explicarà el patrimoni que atresora la casa després de la tasca feta dels darrers mesos. Cal tenir en compte que la biblioteca de Pedrolo conté fins a 12.000 exemplars, dels quals ja s'han catalogat més de la meitat. A més, també s'estan catalogant més de mig miler objectes entre mobiliari i roba.
i altres peces de l'anissaga familiar. La segona jornada tindrà lloc el 26 de novembre i portarà per títol el pla director de la casa de Manuel de Pedrolo, una jornada que servirà per explicar a la ciutadania les línies mestres del pla director per recuperar i museitzar la futura casa-museu. Les dues activitats són gratuïtes i les persones interessades poden reservar plaça al Museu Tàrrega Urgell. Gràcies, Guillem, i gràcies, Karen. Gràcies a tu, Fran.
del programa Magazine Territorial en Xarxa de les Terres de Lleida.
Doncs vinga, va, continuem i ho fem, ho diem ara mateix a la Sumari, amb aquesta tertúlia de qualitat centrada en el que preocupa els joves de Ponent. De fet, aquesta és l'última tertúlia a les rodes que fem, que d'enguany n'hem ampliat més temps, però també més temàtiques, i Sabina Pedros hem de dir que ens fa molta il·lusió aquesta tertúlia, que sí.
I tant, avui l'encetem, a més, aquest espai en què volem donar veu justament als joves d'aquí de casa nostra per parlar dels temes que els preocupen, que els toquen de prop. És una tertúlia que servirà per reflexionar, per debatre i també esperem per conèixer diferents punts de vista sobre com viuen avui dia les noves generacions més joves d'aquí de Ponent, que els inquieta i també esperem que ens diguin què volen canviar i que això ho escoltin una mica també les persones que tenen voluntat de canviar les coses.
Per fer-ho, jo crec que comptem avui amb un equip de tertulians de luxe, tenim perfils molt diversos avui aquí a la taula, tots ells hem de dir que estan implicats en el territori, tot i que di diferents maneres, i això crec que enriquirà molt aquesta tertúlia, i ens ajudarà també molt a entendre millor aquesta realitat de joves que tenim aquí al territori de Ponent.
Us els presento, donen una, perquè avui és el primer dia que ens acompanyen, ja que encetem aquesta tertúlia. Dóna primer la benvinguda a la més jove d'elles, la Mar Palacín, em sembla que és la més jove, té 19 anys, és estudiant del Grau de Comunicació i Periodisme Audiovisual aquí a la Universitat de Lleida, i la Mar és una jove molt implicada també en el seu territori.
I dic el seu territori perquè concretament és molt de poble, li agrada molt el seu poble, que és Bellvis, col·labora regularment amb la revista El Carrilet i també destaquem la seva vessant més esportiva, ja que també és entrenadora de bàsquet. Benvinguda, Marc, què tal? Com estàs? Hola, bona tarda, molt bé.
També teníem l'Adrià Codina, ell té 24 anys, historiador de l'art, antiquari, col·leccionista, enguall, escollit també com a jove referent aquí a Lleida. I hem de dir que en molts mitjans de comunicació hem de ser titulars fins i tot batejant-te com el niño prodigio, Adrià, escolta. Però direm per què, perquè és el galerista més jove d'Espanya amb el seu projecte propi, Adrià Codina, el galerí. Què tal, benvingut, com estàs? Molt bé, després que em diguin el niño prodigio ja et pot anar cap a munt.
Ho hem llegit, eh? Ho hem llegit a diferents mitjans de comunicació. Dic, no ens ho inventem. També ens acompanya l'Ares Sant, persona no binària de 26 anys, originària de Tarragona, però lleidatana d'adopció des d'en fa 7 anys que viu aquí amb nosaltres i ens ha confessat que amb expectatives de seguir molt més temps també aquí a casa nostra, a Ponent. L'Ares té inquietuds socials, és per això que des que va arribar treballa i també participa activament en diferents associacions i accions que es fan aquí al territori. Què tal, L'Ares? Com estàs? Hola, molt bé. Gràcies.
I tanquem la taula amb l'Albert López, arquitecte tècnic, amb el seu despatx propi aquí a Lleida, propietat i valor. És responsable també del lobby juvenil Liderem a Lleida i de la sectorial de l'habitatge. Un jove que, com veieu, té inquietuds també polítiques, però també en el món de la emprenedoria. Què tal? Com estàs, Albert? Benvingut. Què tal, Sabina? Gràcies per la presentació.
Doncs, primer de tot, com és el primer dia, comencem una mica distesos, així ens acabem de conèixer, ens acabem de fer canvi horari. Què tal? Com ho porteu? Això del canvi horari, us agrada que es faci el canvi horari o preferiu que no el canviessin, que no toquessin? Ni me n'he enterat, la veritat. Vull dir, com que passa quan dorms, és allò que dius, ostres, avui veia que ja eren més fosc de nit, no? No us importa que hi hagi canvi horari, llavors? Sí, sí, sí que importa, que es faci de nit tan aviat és molt trist.
Res, tocaríeu el canvi d'horari, el deixaríeu sempre igual, que no ens alteri. Això obrim un meló bastant important, perquè això implicaria moltes coses, no? És traure hores de sol, de llum, per tant de terrassa i de gaudir, d'oci, no? Amb qual cosa aquí podríem... toquem un tema bastant delicat. Sí, és una cosa que ha sigut bastant inútil i que hem seguit fent durant molts anys, però realment no té cap... O sigui, per què s'ha fet, no? Quina és la intenció del canvi d'horari?
Doncs dos vegades a l'any toqueu retrasar o adelantar l'hora i aguantar-lo. Doncs bé, aquí, opinió existent. Algú que no se n'entera, d'altres que... Sí que me'n vaig enterar perquè estava de fira i sabia que dormiria una hora més, però vull dir, avui, per exemple, quan he sortit, dic, ai, mira, ja puc encendre el ròtol, no?, al de ixons, dic, mira, serà una hora més que guanyo jo de visibilitat amb els clients. Molt bé, veu? Mira, hi ha visions aquí empresarials que també són favorables a que es faci de nit una mica més aviat o més tard.
Molt bona. Doncs inclueix un altre tema així distès, però també important és el de les tradicions. Castanyada i Halloween, estem aquesta setmana. Deixeu-me dir, vosaltres celebreu Castanyada i Halloween, les dues coses, una...
Per la meva part, jo sóc l'antiga, castanyada de sempre. I la defenso el tratge. Per davant castanyada que Halloween, però sí que és cert que al llarg dels anys tot el tema de globalització ha fet que cada vegada més components de la festivitat de Halloween se vagin introduït mica en mica en el dia a dia, en la nostra societat.
La resta s'ho de celebrar? Jo les dues, la veritat. O sigui, fa tant com castanyada com Halloween. T'acostes celebrar, clar que sí. Soc més de castanyada, però tot i que les castanyes no m'agraden, prefereixo castanyades.
Fem més panellets, boniatos... Sí, exacte. Adrià... Jo també, de castanyada. De castanyada, seguim les tradicions. Després sí, a veure si ens donaria temps també d'introduir una mica com està el sector de l'oci i la cultura aquí a casa nostra, no només de la castanyada i del Halloween, però avui sí que ens siguem seriosos i comencem a posar els temes sobre la taula que portàvem avui, perquè ahir començàvem el dia amb una manifestació, prou bullying i discursos d'odi.
Això és el que es podia llegir a la pancarta que ahir al migdiany va encapçalar una manifestació que va tenir lloc aquí a la ciutat de Lleida contra l'assetjament escolar a les aules, en el qual van participar, segons l'organització, unes 200 persones, principalment eren joves. Hem de dir que també hi van haver diferents marxes en altres ciutats de l'Estat, per tant no és un tema només que ens preocupa aquí, sinó que preocupa
a Reu i es van convocar arran del suïcidi el passat 14 d'octubre de Sandra Penya, una jove estudiant de Sevilla de 14 anys. Tot aquí la protesta a Terres de Ponent va agafar com una mica més de força encara després d'aquest transcendís que s'està investigant també la mort del Danis, un jove del Macelles de 15 anys que es va treure la vida el juliol passat i la seva família ha denunciat que també patia bullying.
Per tant, és un tema d'actualitat, per desgràcia, no és nou, veiem que preocupa els joves d'aquí de Lleida i d'arreu, com dèiem, per les manifestacions d'ahir, així que també ho trasllado aquí a la taula. És un tema que us hi heu trobat vosaltres o en el vostre entorn, quines mesures cal aplicar, cal aplicar mesures, també, doncs ho deixo sobre la taula, quines i què estem fent malament perquè els nois i les noies s'acabin traient la vida per casos com assetjament escolar, laboral o de l'entorn. Qui vulgui començar, jo he llançat ja bastants temes, si no hi anirem a introduir un poc a poc.
Comença Josep Sabina, amb el permís dels companys. Doncs un autèntic fracàs, un autèntic fracàs com a societat que dóna molt de pensar i de reflexionar, perquè no només afecta els joves, sinó els joves és el futur immediat d'una societat que ha d'empeny i que ha de tirar endavant
i per tant és una cosa que hem de reflexionar tots plegats perquè, vaja, jo ho tillo així d'autèntic fracàs. Justament aquest cap de setmana fèiem una trobada dintre de l'organització de Liderem, una trobada nacional amb els diferents responsables de tot el territori a nivell estatal i precisament la responsable de Castellalamanxa em comentava que a la seva universitat era l'elegida o l'escollida en aquest cas
per dur a terme la redacció del protocol antisuïcidi dintre de la universitat. Comentava això, a mi particularment m'explotava el cap amb milions de pedaços, perquè tradicionalment o històricament el concepte d'una universitat és un lloc
o és el reducte, o és el lloc per excel·lència d'una societat, d'un col·lectiu, d'un país, del que sigui, on hi ha universalitat, hi ha cultura, hi ha progrés, hi ha sentit crític, és a dir, l'últim lloc que t'imaginaries a la societat on podria passar això, i precisament és on passa, per tant, això, vaja, ens em va posar la pell de gallina, no?
És a dir, vau llançar una campanya, em sembla, justament contra el bullying i també vau posar un projecte de llei al govern sobre salut mental. Exacte. Justament va ser el primer document de lobby perquè els oients que ens estan escoltant dintre de l'organització hem tret una sèrie diferents documents de lobby que no deixen de ser propostes
en prou de favor dels joves. La primera, precisament, va ser tot just fa un parell d'anys, que és la salut mental, entre altres coses, tocava també el tema aquest de l'assetjament del bolí.
La resta, no sé si heu patit a l'entorn o a vosaltres mateixos casos de bullying, si creieu que no s'està fent les mesures correctes per tal d'evitar-ho, què es podria fer també? Podem pensar nosaltres des d'aquí, si ho hem viscut a les nostres cars i ho estem veient, què podríem fer perquè no arribin a aquests casos tan extrems com casos de suïcides que estem parlant en la darrera manifestació?
Jo, si em permeteu, o sigui, avui llegia als diaris que Educació ha detectat durant aquest any 18 casos de bullying a Lleida i l'Aran. Més de 70 casos en els darrers 3 anys. Vull dir, no m'ho crec. A Lleida. Sí, però és una xifra, vull dir, ridícula comparat amb el que s'arriba a sofrir, perquè jo que he patit assetjament escolar i coneixia altres cases, perquè al final tu te fas suport a l'altra gent que també sofrés aquesta problemàtica...
Vull dir, és una cosa que des de fa anys que està allò de, va, no res, saps? Vull dir, deixa el no sé què, o inclús, i jo crec que moltes vegades no és tan la problemàtica dels professors, que al final són els que estan al dia a dia, perquè a vegades tampoc no poden controlar més quan són aules de 30 alumnes i tal, sinó de les direccions dels centres, perquè vull dir...
Quan nosaltres escalaem els problemes a la direcció del centre, vull dir, sembla que estiguessis suplicant que actuessin, saps? Quan hauria de ser una cosa, vull dir, acció, reacció, immediata, vull dir, posar solucions a una cosa que està trastocant la infància i la gestació del futur adult, no?
I això jo ho trobo superbèstia, que al final sembli com que la víctima és la que ha de suplicar i moltes vegades per això la gent no diu res o s'ho queda per ells, inclús a la família. Vull dir, jo vaig tenir la sort que la meva família em va donar molt suport i tal.
Però hi ha gent que no se sent amb aquesta seguretat, també depèn de la situació familiar i tal, però vull dir que és una cosa que hauria de posar els pas de punta als directius dels centres, que hauria de ser una de les prioritats d'actuar en aquests casos.
Jo estic bastant d'acord amb el que diu perquè realment crec que es posa el focus al jovent però també crec que hi ha un focus molt important que és el professorat i direcció perquè al final també són els primers còmplices de tot això realment en molts casos de bullying, en molts casos d'assetjament
hi ha professorat partícep d'aquest bullying o que no participa sinó que es calla o intenta amagar la situació i quan la víctima és la que reivindica o la que surt en defensa és la que acaba sent més jutjada i jo crec que realment s'ha de fer una valoració a nivell educatiu a nivell de com està tot estructurat, és a dir, el professorat, direcció, alumnat, què està passant amb educació des de fa molts anys perquè el bullying porta a existir
molt, molt de temps i encara segueixen i encara hi ha casos de suïcidi, per tant, hi ha alguna cosa a nivell sistemàtic que està malament, no? I els jovents seran també culpables, però els professors són també els principals, que són els que estan al centre, són el principal focus de tot això. I penso que tampoc se li dona gaire importància i em sembla molt greu perquè realment molts professors callen o són partícips d'això i és molt greu, la veritat.
Sí, sí, jo estic completament d'acord amb el que diuen els meus companys i és això, que si els professors no donen a la base una aula de 30 alumnes o reduïm alumnes per aula, és a dir, fem més classes amb menys alumnes, afegim més professorat, afegim psicòlegs que siguin a les classes, no estiguin en un despatx tancat esperant que els anem a demanar ajuda, no, que estiguin allí, que observin, que...
que vinguin ells, que no sembli que demanar ajuda a els dèbils, que estiguin allí observant.
Una mica el que ens proposava l'Adrià, que no sigui al final un crit de socors com a última instància, perquè possiblement moltes persones que estan sofrint bullying no s'atreveixen tampoc a donar aquest pas d'anar a cridar, escolta'm, està passant això, i potser no recorren ni als seus familiars ni als seus adults i acaben recorrent altres problemes de salut mental, ja no dic suicidi, però sí altres problemes psicològics que l'acaben afectant al final.
Bueno, és que això és una bola, és cíclic, llavors és una cosa que retroalimenta. Llavors, vull dir, al final, si tu per por a dir alguna cosa, a actuar o el que sigui, no fas el que hauries de fer, que és comunicar-ho i intentar, doncs clar, és una bola que es va fent gran i al final, doncs acaba explotant.
És causa-efecte, exactament. Sí, totalment. Sí, realment, per molt que es facin protocols, per molt que es facin reglaments, si no s'apliquen correctament, si no hi ha uns serveis, si l'educació segueix retallant, no serviria de res tenir aquestes coses, perquè realment el que passa és que s'està retallant educació, s'està retallant personal, els centres van molt desestabilitzats i si no s'estabilitzen aquestes coses, al final no serveix de res
tenir un material preparat si realment no es pot aplicar, si realment tenim aules petades d'alumnes, si tenim fracassos escolars, si tenim professors saturats, és un fracàs completament. I això que dèiem s'hauria de traslladar també no només a les escoles, que són aquests casos que hem tingut recentment, o a instituts, també a universitats, com ens apuntaves,
ara mateix també a Albert, i també ho trasllado ja a l'entorn laboral. En empreses ja petites, possiblement sí que es pot detectar, però com s'ha d'actuar també, vull dir, perquè, clar, empreses grans, ja entenem que també ho dic com a les escoles, hi ha aquests professionals que detectin els casos, però a vegades amb empreses petites es detecten aquests casos
i potser s'hauria de fer algun protocol, també, no? Segurament. Segons constància, em sembla que a partir d'un cert número de treballadors ja obliga, en el cas d'administració, la Generalitat, el Departament d'Empresa, a fer un protocol d'assetjament obligatori dintre l'empresa. Però jo reflexiono sobre el document protocol. El document protocol hauria de ser
l'última eina, l'últim recurs que sí o sí has d'acabar aplicant. Abans comentaves, si no recordo malament, que diies... Clar, hi ha molts professors que sembla que, entre cometes, fan la vista gorda, com si miren cap a un altre costat. I per què ho fan, això? Per què ho fan? Probablement, segurament molts de vosaltres estareu amb mi, que al llarg dels últims anys el professorat ha perdut autoritat. I això fa que moltes vegades...
cadascú es complica per casa seva, d'alguna manera, i que valla, agua s'arriba, i en tot cas ja ho solucionaran. Justament abans de vindre avui a la tertúlia, una molt, molt amiga m'hi comentava el seu cas particular d'assetjament de la seva filla.
va anar així de poquet, o sigui, va intentar inclús el suïcidi i ho va aturar. Llavors, en el cas del noi del Macelles, en el cas de Sevilla, tenim molts casos al nostre voltant que segurament, gràcies a Déu, afortunadament no han donat la llum, però que s'han pogut evitar. Per tant, si s'han pogut evitar, vol dir que en el substrat realment no són 70, que potser són 100 nars.
És el que apuntava l'Adrià, que al final arriben a notar-se que ells. El protocol creieu que ho solucionarà? No. Ha d'haver abans una prevenció, una reeducació, una conscienciació. I en tot cas, si hi ha un cas que malauradament això no es pot evitar, llavors, amb contundència, aplicar el protocol. Però abans ha d'haver una tasca prèvia de...
Els 18 casos aquests que apuntava a l'educació no són suïcidis, són casos de bullying, vull dir, a mi em sembla molt bèstia, perquè 18 casos estan en un centre escolar, vull dir, en un centre que té infantil, primària i secundària, i 18 casos hi són, sens dubte, vull dir...
Sí que també, això de que ara els professors han perdut autoritat, potser els professors han perdut autoritat, però que els professors porten mirant enrere des de fa molts anys, porta a passar sempre. No és una cosa des que ara tinguin menys autoritat que abans, sinó que abans que també tenien autoritat, tampoc feien res, no? Penso que realment és una cosa que ha sigut sempre així, que molts professors han fet la vista grossa.
Hi ha hagut algun professorat més motivat, però molt puntual, no? Però penso que sí que és veritat que hauran perdut autoritat o no. Ha passat sempre que els professors... Segurament estaràs a mi que el concepte aquest és més nou, més recent bullying, no? Abans eren potser més assetjament o acosament, no? O simplement diem que s'enrien a la classe o al col·le.
Però abans segurament no hi havia els casos que hi ha últimament de suïcidi. Sabem i això se sap. Jo crec que abans potser ara hi ha una més visibilitat perquè hi ha una més denúncia pública. Abans no teníem aquesta denúncia pública, abans no teníem les xarxes.
potser fa 50 o 60 anys si es denuncia un xaval de Sevilla per bullying potser no ens enteràvem perquè no teníem aquest recurs mediàtic a nivell de xarxes i ara sí jo crec que realment hauríem de veure si és una cosa que abans no fos passés menys o que és una cosa que és que ara es denuncia més que això és una altra no hem de caure en retòriques de que ara passa més probablement és possible que ara es denuncia molt més encara que també és un avantatge
Recapitulem. Ens semblen irrisoris aquests casos que han transcendit, 18 casos en guany, 70 en els tres últims anys que estan fins al 2025 i encara no ha acabat. Fiquem èmfasis en què s'haurien d'informar a les professorats, formar els professorats, posar professionals, no només deixar-ho en mans de mestres, sinó posar professionals experts en...
detectar aquests casos, psicòlegs o qualsevol altre professional educador social que pugui detectar aquests casos dins de les aules i també doncs diem que ens sembla que no han augmentat o no ho sabem, si més no, els casos de bullying i que porten doncs sembla això en el substrat de la nostra societat des de fa anys i que no sabem com posar-hi remei o no hi estem ficant prou coses sobre la taula perquè això sigui doncs real, aquests casos de bullying acabin reduint-se.
És això el que hem resumit avui aquí, eh? He intentat ficar-ho una mica a les quatre pinzellades. Doncs vinga, passem al següent dels temes que ens ocupen avui, que també és cert que si vivim en un entorn o el percebem més segons, ajudaria també a tenir una calma emocional més gran i també ens ajudaria a la nostra salut mental. De fet, ahir es va presentar el Pacte per la Convivència i el Civisme i la Carta de Valors aquí a la nostra ciutat,
de Lleida. Tenim antecedents a Lleida des de fa uns anys que estan transcorrent en els mitjans de comunicació, que hi ha apunyalaments al carrer, cosa que abans no transcendien o, de fet, fins i tot, no sabia que haguessin aquestes dades per la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra. Això sí que són dades que recullen els agents de la Guàrdia Urbana i, en aquest cas, els Mossos d'Esquadra, que són qui tenen les competències per fer aquest recull. I també hi ha robatoris pel carrer que estan transcendint, agent gran i joves, mòbils, que si joies...
Cases de l'Horta també, que cada cap de setmana gairebé tenim notícies que estan entrant, incendis... Fiquem sobre la taula. Vosaltres esteu percebent aquesta inseguretat que hi ha en l'ambient?
Jo ho parlava amb els meus companys l'altre dia. Jo visc el centre històric, en què implica viure el centre històric realment, sí que no sento com un sentiment de perillositat de dir que en segon moment m'atracaran, sí que sento un augment de precarietat, sí que veig un augment de nivell de pobresa, sí que veig més gent dormint al carrer, sí que veig un encariment de la vida...
i per tant entenc que va correlacionat que com la vida s'ha tornat més cara hi ha molt poca oferta de feina i hi ha molt poca oportunitat laboral en molts aspectes aquí a la ciutat de Lleida per tant hi ha gent que ha de recórrer a atracar, robar i amb la situació en què acaba. No tinc la sensació que
que a mi m'hi vagin a atracar. No sento aquesta perillositat. Sí que la veig amb les notícies. Veig que també hi ha moltes notícies alarmants, però sí que veig un augment de precarietat i de pobresa a la ciutat de Lleida molt gran. És a dir, estem en un moment molt precari. Tu veus el barri i està descuidat, però perquè hi ha edificis que es cauen a trossos. I molta més gent dormint al carrer. Està presentat per remodelar justament el nucli antic. Esperem...
perquè s'ha presentat, això sí que s'ha presentat per part de la païria i esperem que en els darrers mesos també s'impliquin en aquest barri, que de fet el tenen en el punt de mira i s'ha presentat el plaer. Però realment, si no s'ha regularitzat... Bueno, és una mica això, no? Si no hi ha una regularització dels preus, si no baixen els preus i per molt que em renovis el centre històric, si el nivell de vida segueix més car o igual de car, no me serveix de res que em poses un edifici nou i remodelat. Si el preu serà el triple.
La resta, preguntem primer per la inseguretat, si l'heu percebut, o sigui, si noteu que en els anys que esteu vivint a Lleida o als vostres pobles noteu aquesta inseguretat creixent? En aquest cas, la res ha fet una afirmació molt acertada, perquè efectivament és causa-efecte, és a dir, és pura estadística, si hi ha més precarietat en el dia a dia de les persones, minima la capacitat de sortir endavant, de fer un projecte de vida, doncs l'estadística que l'índex de criminalitat ofurs i tot això, doncs,
va a la part, per tant. I Lleida, malauradament, en els últims anys, doncs això ha posat de forma exponencial. Concretament, al Centre Històric, podem parlar també de Mariola, però vaja, això és un cavall de trolla que fa molts anys que s'està batallant. Sembla ser que amb aquest pacte per la convivència, és com una posada en escena institucional de dir, escolti'm, unim-nos tots, fem tots forces,
per acabar amb aquesta xacra. No és una cosa que es pot fer d'un dia per l'altre, però almenys sembla ser que tothom agafa consciència que ja és mort. La resta, Adrià,
Sí, jo estic com han afirmat els meus companys, vull dir que al final és una cosa que es veu al dia a dia també. Jo sobretot ho noto quan parlo potser amb la gent més gran, que llegeixen les notícies o que no ho veuen, però ho senten igual, saps? I al final també les notícies s'han de saber el context i...
i que potser moltes vegades no és el primer, vull dir, que la gent que està implicada ja són els mateixos que s'hi foten dintre d'aquests conflictes. Llavors, a nivell general, sí, és cert que hi ha una inseguretat creixent, però que va correlacionada amb això que he comentat. És a dir, que no és Lleida en si, sinó que també és el conjunt d'altres ciutats de la mateixa idosincràsia com Lleida, que també succeeix, si no similar, molt.
En casos dels pobles, vius a Bellvis, és igual que la sensació que hi ha a Lleida, que ara ens comentàvem, per exemple, els companys? No, no és igual, vull dir, no hi ha apunyalaments ni tot això, però, bueno, sí, és el que diu ell, que la gent gran potser pateix més, també, si surt entre el carrer i veuen gent nova i s'espanten, però...
no es pot comparar amb una ciutat més gran. Però sí, estic d'acord amb el que diuen que va lligat amb la pobresa i està clar que s'ha de fer alguna cosa útil
hi ha, perquè no pot ser que cada dos per tres entrem a les xarxes o als mitjans i les notícies siguin d'aquest tipus. Sí, inclús una manera que no sigui tot tan alarmista, perquè és això, és com la gent gran el que s'espanta del que veu a les notícies perquè és tot com tan greu, tan... tan desastrós, no? És una catàstrofe, és un caos, no? Hi ha molta... molt alarmisme en aquest sentit i això fa que creïm més inseguretat.
Penso que sí, s'ha presentat tot pacte al civisme, està molt bé, però jo és això, fins que no ho vegi aplicat... No, és a dir, està molt bé que es presentin coses, però que a l'Ajuntament aquest li agrada molt presentar coses, té molt bon màrqueting darrere, però té molt mala pràctica, penso jo. És a dir, quan comenci a aplicar, és a dir, porta ja una temporadeta aquest govern, per tant...
No ho sé. Ressaltàvem la figura de l'agent cívic també, que s'havia inclòs, bé, inclòs, s'ha potenciat en els darrers anys. Aquest any havíem tingut un esproc de 13.000 intervencions, que són més o menys equivalents a les que van tenir l'any passat, i volíem professionalitzar també aquesta figura de l'agent cívic. No sé també si ho veieu una bona mesura per combatre, òbviament, no la delinqüència extrema, però sí aquests petits actes més incívics que hi ha a la ciutat.
Correcte, a mi m'assembla fantàstic, és a dir, ara hem focalitzat molt en el furt, en la delinqüència, però també l'incivisme és una cosa que ens afecti molt i això no és un tema de ser delinqüents, és un tema d'educació i és una cosa de conscienciament col·lectiu, per tant, jo crec que sí, més gent cívica, malauradament,
No hi haurien de ser, però sembla que a la gent li costa tirar el paper a la paperera o deixar de recollir les caquetes de les mascotes, no? I això no té a veure amb la criminalitat, però de vegades, entre cometes, els propis criminals acaben sent també els propis llegitats, no? I això t'ho lligo també amb el tema que dies de la...
de la pobresa, de la manca d'oportunitats de poder prosperar, de poder desenvolupar un projecte de vida, sempre hi haurà un índex de criminalitat, poc o molt, sempre hi haurà un índex de criminalitat, però el que deies, no, ara, si realment, conjuntament, tirem endavant i que les classes més populars acabin poder desenvolupar un projecte de vida, segurament no. L'índex de criminalitat disminuirà. Insisteixo, sempre hi haurà un índex de criminalitat.
Com es combateix això? Doncs això segurament seran altres esferes, com endurint les penes o més presència policial als nostres carrers. Però en qualsevol cas és una cosa que, de moment, això ens escapa una mica a nosaltres, però el del civisme sí que és cert que això és cosa de tot.
fer així l'Ares amb el cap? Per què, per què Ares? No, jo no penso que endurir les penes, és a dir, com les multes econòmiques o aquestes coses, realment el que fan és augmentar la pobresa, no? És a dir, crec que no serveixen de gaire, perquè al final són sancions que estan fetes per un tipus de població, el fer multes econòmiques, el portar la gent a la presó està feta per un tipus de població. Sí, sí.
I llavors penso que potser no sabria dir-te exactament quina és la manera. Penso que penalitzar persones econòmicament no és la solució. Penso que potser l'agent cívic sí que té una figura bastant interessant a nivell pràctic, que és com pot ser útil. Realment, també s'hauria d'haver veure l'utilitat que té de llarga durada, però penso que primer és això, necessitaríem una estabilitat. No, no...
Si estaràs amb mi, per exemple, ara recordo, fa un parell d'anys, al cotxe, a la pròpia Rambla de Ferran, li van petar els vidres i se van endur, doncs, típic, les vidres de sol, tal, i això se'n diu un petit furt, no? Doncs mira, malauradament no se'n van endur les claus de casa. Ho podien haver fet? Ho podien haver fet. Qui va fer això era professional d'això.
i segurament ho ha fet centenars de vegades per dir una xifra així a l'obult i exagerar una mica i ha entrat centenars de vegades a la Guàrdia Urbana i tant com ha entrat ha sortit. La reincidència. 432 lladres s'han detingut la darrera operació que hi ha hagut amb més de 3.800 antecedents. O sigui, 432 amb 3.800 antecedents.
Clar, potser el problema no és... No ho fiquem cadascú? Segurament el que comentaves, el concepte de presó com a societat democràtica no està fet per aquest tipus de gent, però no ha de sortir gratis fer això. No, clar, però... En un moment que diem, escolti, fins aquí.
Però potser el problema és que no està ben aplicat. És a dir, el problema que hi hagi lladres reincidents és que potser el concepte de presó no funciona, potser el concepte de penalització econòmica no funciona. És a dir, hi ha alguna cosa aquí que no està funcionant si hi ha gent que reincideix, si la presó, que hauria de ser una eina perquè les persones que cometen els crims puguin tornar i rehabilitar-se en recometes a la societat, si realment això no funciona, és perquè hi ha alguna cosa de base que ja no està funcionant. Bueno.
Aquí hi ha opinions disteses, eh? Aquí obrem un meló important, eh? Bé, dèiem, reincidència existeix, molts d'aquests reincidents també és cert que segons la quantitat que furten no entren a presó, per tant, ja no arriben en aquest pas d'entrar a presó, llavors, clar...
Són reincidents, però els antecedents són mínims. Si no arriben els 3.000, 6.000 euros, al final ni trepitgen el quartell i jo una nit. Allò que es deia abans, passar la nit al quartell i jo ni això. Agafen les dates i ja està. Aquí també hauríem de mirar aquests petits furs que ara ens comentava l'Albert. També aplicar alguna mesura en aquests petits furs, pot ser. Correcte, correcte. Segurament me t'hi hauré de ser molt belisserant, però això t'ho lligo també amb el tema del bullying. És a dir...
Ja no són protocols, és prevenció. És a dir, s'han de treure unes lleis o unes normatives que riure-s'han del company, de la companya, no de sortir en va, no de ser gratis. Trencar un vidre i endur-se unes ulleres no ha de ser gratis. Llavors, què passa? Que, a més a més, afegit amb el tema de les xarxes socials, que comentaves abans, que ara sortia, si no recordo, ahir, la famosa, no faré propaganda, de la pàgina de llei de xarxes que tothom...
Sembla que està preparat per veure si surt algun esdeveniment per fer-ho viral a la veu de no sé on, per no fer-li propaganda. Llavors, hem de canviar el xip i canviar les normatives. No ha de sortir gratis. Ni riure sent del company o companya, ni fer aquests petits furs, no?
Abans de tancar, Adrià, Mar, alguna cosa més a afegir sobre el tema? Bé, jo crec que això que no hauria de ser gratis, però vull dir, és que directament ja no s'hauria de fer. Vull dir, les mesures que s'haurien d'implementar és perquè la gent no robi, no faci bullying, vull dir, no càstigs, sinó que no es faci. Ensenyar a fer conferències, fer tallers, no ho sé, perquè la gent... Sí, però la gent que ho fa no anirà al taller. Ja. És difícil. La educació prèvia perquè això no passi és complicat, sí, és cert.
Això va lligat també a les classes socials, a diverses coses de la societat, no? I si ells no formen part, o la gent que cometa... Vull dir, jo no em penso que una persona, no me la imagino, una persona que se dedica a trencar vidres als cotxes que se'n vagi a la biblioteca o a un lloc...
a escoltar una conferència. No ho sabem, no ho sabem. A vegades, això, els precicis, no ho sé, tampoc. En el meu cas, crec que vaig presentar denúncia a la Guàrdia Urbana i, finalment, sembla que sé que van localitzar l'auto, no? Però érem empresores joves, joves com nosaltres.
joves que segurament no tenen oportunitats, que és igual d'on siguin i el color de pell que sigui, que no veuen oportunitats de tirar endavant, de tenir un treball estable, doncs és anar aquí a les administracions i com a societat hem de donar resposta i reconduir-ho i aquestes persones joves donen-los un altre camí que hi és, que existeix i és efectiu.
Ens queda poc temps, però sí que ara, com que parleu molt de les oportunitats i del futur, que sembla que sigui la causa de molts actes de delinqüència, fins i tot dins civisme, ja ficarem dins del sac, parlem del futur professional aquí, a casa nostra. De fet, parlem a Lleida. Comencem. Tema universitats. Veieu l'oferta adequada i de qualitat? L'oferta formativa? No només universitats, sinó FP, l'oferta formativa que tenim a la ciutat, eh?
Bueno, comença jo, si no es parli. Bueno, jo crec que sí, que actualment hi ha molta més oferta que anys enrere i de tots els vessants, de tots els àmbits de formació, tant FP com universitat, com diferents batxillerats, etc. Sobretot a la ciutat de Lleida, que els que venim de pobles, doncs no...
Primer de tot, que no hi ha universitats, i després, per exemple, batxillerats, que és com el més bàsic, tampoc. Un batxillerat artístic no el trobes tant al Pla d'Urgell com aquí a Lleida. El trobes, però molta gent ve aquí a Lleida a fer-lo. I llavors, bé, crec que aquí a Lleida està molt bé, però potser s'hauria d'ampliar a la província.
Algun altre tema que també, o sigui, els batxillerats, per exemple, estendre'ls no només a la ciutat. La teva universitat i cicles formatius costaria més, potser, expandir-los segons quins pobles pel tema d'habitants i de ràtios, però sí que els batxillerats possiblement sí que es podrien implantar. La resta, oferta formativa, que tal com la veieu? Parlàvem també de qualitat, no només ara... Sí, la mare ens dia una mica també el tema oferta formativa de varietat, però també en quant a qualitat també i sortides laborals.
Això és molt important. És el titular. No, jo reivindico la... És a dir, he tingut la sort i privilegi de poder estudiar tant l'AFP com la meva etapa a la universitat i, sens dubte, m'he quedat a nivell formatiu i que realment dona un sentit quan s'urra el món laboral i que la possibilitat d'acabar de tenir feina i poder anar progressant, sens dubte, és l'AFP.
I en el cas de la Universitat de Lleida, tenim una universitat de molta qualitat i és una institució que ens hem de sentir molt orgullosos, però moltes de les carreres, des del meu punt de vista, considero que potser no acaben donant la sortida que demanda el territori. Segurament no acaben donant la sortida suficient que demanda el territori. Us poso l'exemple...
clar, clàssic, l'estudiant de dret, no? La carrera de dret. Bueno, anteriorment o antigament se coneixia que qui anava a estudiar de dret s'entenia que acabaria dedicant-se al món de l'abogacia. Bueno, qui no treballa té mil coses i tothom té dret, no? Per tant, potser ens hem de replantejar una mica el que és la formació, sobretot la formació superior, si acaba donant resposta a la demanda laboral i concretament a la demanda laboral
d'aquí del territori de Llega. Aquí obro un altre meló. Jo, abans que parlem de les ofertes, les possibilitats d'estudiar, per exemple, en el meu camp, el camp cultural i tal, que tu vols estudiar Història de l'Art i estudies Història de l'Art aquí, surts i no tens cap possibilitat, vull dir, en tota la província, de fer un màster
vinculat amb res del que has estudiant, amb la història de l'art. T'has d'anar a un Barcelona, vull dir, et vols especialitzar, jo què sé, vols dedicar-te a la restauració. És un problema perquè no estan sortint restauradors joves d'aquí del territori de Lleda. Vull dir, hem d'anar a contractar gent de fora perquè vinguin a restaurar les peces o no tenim treballadors qualificats aquí i hem d'enviar les peces a Restaurar Vall d'Horet.
Al final és una cosa que és un peix que es mossegueu una cua. Les oportunitats laborals hi serien, però com que no hi ha el personal hem de buscar el personal de fora. Llavors això és una problemàtica. Hi havia un màster, per exemple, aquí a Lleida per fer després de la carrera d'Història de l'Art i com que hi havia pocs alumnes es va suprimir.
Però clar, d'aquestes coses que dius, ostres... Dos o tres éreu, eh? No ho sé, no ho sé. Recordo que havia llegit la notícia, eren dos o tres. Sí, però clar, era un màster superinteressant, vull dir que te donava... Perquè al final, mira, la carrera, jo crec que en el cas de la història de l'art, vull dir...
És una carrera que era molt teòrica, però poc pràctica. I jo perquè vaig tenir la cosa aquesta de dir, ei, fes alguna... Vull dir, soc un cul inquiet i m'he espavilat, però si no, vull dir, tenim un centre dels més importants a nivell estatal, que és el CAEM, i el vam trepitjar una vegada en tota la carrera. Vull dir, és que hauríem d'estar cada setmana.
vull dir, veient el que passa al món laboral i és aquesta cosa que al final potser no està... no serveix tant saber quants capítols té el Partenó perquè el dia següent no me'n recordo, que també està bé, però vull dir...
Aquesta pràctica sobre el territori. Sí, és una mica el que es veu amb l'AFP i que jo veig, vull dir, mira, la meva parella té una empresa i veu que els treballadors i els estudiants que l'envien de pràctiques de la Universitat de Llei de Comunicació i Periodisme i els que li arriben de l'AFP no tenen ni punt de comparació. Vull dir, amunt d'una AFP no té aquesta cosa que li has d'explicar a tots, saps? Ja té aquesta cosa més de voler saber, d'investigar, no sé. De posar-ho en marxa.
Tenim la mare aquí, feu pràctiques bastant... Dintre, no pràctiques externes que us enviïn a fer pràctiques extracurriculars, sinó pràctiques dins de la mateixa universitat. Jo què sé, fer un informatiu, anar a buscar la notícia...
Sí, sí que ho fem, però no és... no molt. És a dir, a primer de carrera sí que anem a l'èxit, a la Gardeny, i allí sí que fem pràctiques i és molt interessant, però ara com a tal, a segon no estem fent molta pràctica, que diguem. La majoria són teòriques i d'estudiar molt i tot això, però pràctica no.
Sembla que sobre la taula tots estem acabant el mateix temps. Sí, jo penso que Lleida a nivell formatiu té molt bona oferta formativa, és a dir, em sembla molt guai que tingui una gran amplitud d'oferta formativa, però tenim dos problemes. Una, que no hi ha oferta laboral, és a dir, hi ha molt poca oferta laboral aquí a Lleida, i dos, que hi ha molta titulitis i passa que hi ha estudiants d'EFP que surten amb molta més formació que estudiant universitaris i aquestes persones que estan a EFP no entren en alguns espais
perquè no teniu tutor universitari. Llavors això és una mica, poso un peix que es mossega la cua, no em passa? Jo tinc dos graus superiors i tinc molta formació pràctica, però és veritat que en alguns espais que potser tinc una formació i classificació inclús superiors no hi puc entrar perquè no tinc tutor universitari i això implica un problema a nivell laboral, a nivell accessible. Llavors s'hauria de veure, perquè a nivell formatiu penso que Lleida és molt top, és a dir, potser sí que falten alguns cursillos puntuals
Però realment, a nivell l'IFP, a nivell de universitat, és molt guai. El que passa és que hi ha una oferta laboral molt pèssima, i ja no només que hi hagi una oferta laboral molt pèssima, sinó que a sobre hi ha molta titulitis. I se fixen més en el títol que no en l'experiència. I jo crec que aquí també tenim un problema. Ens hauríem de fixar moltes vegades en l'experiència que tenen les persones i el relleu generacional. Per això parlem-ne, no? Això que ha de dir, perquè has dit...
Falten ofertes laborals, però en quins àmbits? Perquè, com ara ens ha apuntat, fins i tot aquí sobre la taula, l'Adrià, que hi ha restauradors que els han d'anar a buscar fora, o altres experts que no els trobem aquí i, per tant, si els tinguéssim al territori, segurament no haurien de sortir fora de casa. I aquí va l'altre meló, falta molt religió generacional de gent que potser hi hauria de ser l'hora que deixés...
el seu lloc de treball o deixes que algú es posi al seu espai de treball perquè hi pugui ser, perquè també és veritat que potser hi ha una caspositat en alguns espais on no deixen entrar gent jove perquè és massa jove, no té la formació i jo que porto 50 anys treballant aquí, doncs en sé més que qualsevol altre i potser podrien entrar altres joves nous però no hi entren perquè no volen, que això també és...
Això costuma a passar més, segurament, potser a empreses mitges o grans, no? O administració pública. O administració pública, sobretot, no? Administració pública, cultural, amb directors de museus... Però, per exemple, aquests mandos intermitjos o mitjals, segurament, encara tenen aquesta pràctica, no?
Però segurament us faig una reflexió a tota aquesta gent que actueixi d'aquesta manera, segurament si se l'espatlla la ixeta de casa o l'aire condicionat de casa, doncs aquí trucaran, no? Perquè aquest estiu se'm va espatllar l'aire condicionat i tres setmanes i ojo, ja veurem si venim perquè tenim molta feina, no? Llavors, aquí t'ho enllaço una mica.
d'aquest jovent que tenim a cotes baixes de la societat que els hem d'empenyar, els hem d'acompanyar falten molts oficis aquí és una tasca molt gran de la reinserció falten molts oficis en el meu camp en el món de la construcció us puc ben assegurar que falten però pelades és a dir, i en dos o tres anys t'acabes formant i acabes agafant molta experiència i creu-me que les empreses estan disposats a pagar i a pagar bé
Potser hauríem d'anar als batxillerats i a les ESO a dir quins perfils falten i quins perfils sortirien amb feina a acabar les carreres, les FPs o les formacions, cursets o el que sigui, o formacions d'ofici al final. Perquè potser aquests joves que no tenen una vocació clara, una orientació laboral, allò estic claríssim, possiblement s'acabarien decantant per un ofici que diu això m'agrada i a sobre viuré bé i estaré a gust sortint de la carrera sense trencar-me molt el cap i anar canviant de sector contínuament.
Simplement, eh?, ha de dir una bona manera, també ho llancem des d'aquí. Sense acabar el temps, ja ve que el Fran, que ens està entrant, Fran, teníem un munt de temes que tracta avui, han sigut superinteressants, hem aportat moltes coses noves, i ens els guardem per la pròxima tertúlia, que ja ens recordo el dia que serà, però, bueno, ja us anirem informant. Vuit setmanes. Vuit setmanes. Bé, doncs vés comptant, per això, ara no em ficaré a fer compte, som de lletres, és el que dèiem.
Moltes gràcies als quatre per estar aquí i per encertar aquesta tertúlia. De veritat han sortit temes molt interessants, ens n'hem deixat moltíssims i segurament podrem indagar moltíssim més en aquests temes que preocupen els joves. Gràcies Adrià, gràcies Marc, gràcies Albert i gràcies Ares i us esperem això dintre de vuit setmanes per continuar parlant sobre l'actualitat i el que us preocupa als joves i per seguir proposant moltes coses.
que ja estem aquí apuntant, amb llibreta, bolígraf o amb l'ordenador, que són més moderns. Això vol dir que és un encerno, aquesta tertúlia? Sí. Vam fer una bona previsió que havíem de portar a les problemàtiques dels joves, doncs ho seguirem fent en aquest aquí a l'OES, les rodes de vuit setmanes, encara falta, però també perquè les altres tertúlies són ben interessants. Sempre, no ho dubto. En fi, també ben interessant és la segona part del programa, que ja ho sabeu, arribarà després d'aquesta aturada, sis minutets, i tornem aquí amb més continguts de proximitat. Fins ara, hòsters!
Aquí a l'Oest, l'únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. Cada tarda, de 4 a 6. La Diputació de Lleida treballa perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, sense discriminacions ni barreres. Amb serveis i accions de suport als municipis, impulsa el canvi cap a una societat